Festa grossa a Sant Feliu de Llobregat

Durada: 25 min

Avui ens fixem en els seminaris que té l'Església Catòlica a Catalunya. Actualment hi ha 60 seminaristes que estudien durant sis anys per ser capellans. Quins són els candidats? D'on provenen? Quina formació tenen? I com es discerneix la seva vocació? En parlarem amb Salvador Bacardit, que és el rector del Seminari Diocesà de Barcelona. I veurem el testimoni de 3 joves seminaristes. Aquest curs, tal com han aprovat els bisbes catalans, a petició del papa Francesc, tots els seminaristes fan el curs introductori i viuen al Seminari Diocesà de Barcelona. En un context de secularització i manca de vocacions, el relleu dels capellans grans no està assegurat. Salvador Bacardit explica com s'organitzen ara les parròquies per atendre els fidels.

Durada: 21 min

Repassem el llegat artístic i espiritual de la benedictina Regina Goberna, reconeguda ceramista, que ha mort als 90 anys. Recordem el seu testimoni de plenitud i felicitat. Va viure 70 anys amb les seves germanes de comunitat, al monestir de Sant Benet de Montserrat. Recentment va presentar el seu últim projecte, un llibre i l'exposició de ceràmiques "Les 12 dones de l'Evangeli". La Regina, a més, sempre va defensar el paper de la dona a l'església. Aquest és el seu testament vital.

Durada: 26 min

Avui conversem amb Dabo Malang, un jove senegalès que atén les persones sense llar a l'hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna de Barcelona. En aquest lloc ha fet realitat una pila de somnis: tenir papers, feina, un pis on viure i portar la seva dona i els seus fills del Senegal. Per primer cop, explica la dura travessia que va fer en països com Algèria i Líbia, on molts immigrants perden la vida. Després de llançar-se al mar en pastera i sense saber nadar, un cop a Barcelona, va viure en una furgoneta. Veurem el testimoni del seu fill Issa, de 12 anys. I el de Peio Sánchez, rector de Santa Anna, que ha acompanyat el Dabo en tot aquest procés i han fet amistat. L'últim projecte d'aquest jove senegalès és ajudar els alumnes del seu poble natal perquè no hagin d'emigrar.

Durada: 26 min

Com repensar el món tan convuls i rearmat en què vivim? Per què els moviments per la pau han perdut força? Conversem amb Vicenç Fisas, guardonat amb el Premi ICIP Construcció de Pau 2024. Un reconeixement "per la seva trajectòria en el camp de la investigació i l'activisme per la pau i els drets humans, i la mediació i l'anàlisi de conflictes". Una vocació que va descobrir als 17 anys quan va sentir el missioner empordanès Joaquim Vallmajó parlar sobre els problemes de subdesenvolupament en els països pobres. I veurem un reportatge del pessebre familiar de les germanes Aubia Martí, al poble del Morell (Tarragonès). Un pessebre enorme i molt bonic, que visita molta gent i que cada any és més gran. És un pessebre que no es desfà mai.

Durada: 22 min

Entrevista a Ramon Bassas, nou director general d'Afers Religiosos de la Generalitat

Durada: 24 min

Visitem la masia de Can Banús, a Badalona, una llar residència de la Fundació Acollida i Esperança. Hi viuen 27 persones que tenen VIH i, en algun cas sida, i pateixen una forta exclusió social. Aquí se'ls ajuda a estabilitzar la salut i a tenir-ne cura. I se'ls acompanya a nivell psicològic i emocional, i tenen servei de fisioteràpia i odontologia. També se'ls facilita l'accés a la formació, orientació laboral i reinserció a la societat. Veurem el testimoni del Roque, el Marco Antonio i el Santiago. I entrevistem Fernando Díaz, director general de la Fundació Acollida i Esperança. Can Banús va néixer el 1996 de la mà del sacerdot franciscà Josep Costa, per acompanyar les persones sense llar que tenien sida a morir amb dignitat. Ara es tracta d'ajudar-los a viure una vida plena, lluny de les addiccions, i la solitud d'una vida al carrer. L'objectiu és que, sempre que sigui possible, aconsegueixin ser autònoms

Durada: 25 min

Parlem dels matrimonis forçats, una realitat invisible i silenciada que també passa a Catalunya. Entrevistem Carme Vinyoles periodista, cofundadora i directora de l'Associació Valentes i Acompanyades. I veurem el testimoni de la Mariem, a qui els pares van casar per la força quan tenia 17 anys. L'arquebisbe anglicà Desmond Tutu, Premi Nobel de la Pau, va denunciar i va fer visible a nivell internacional aquesta xacra que milions de dones i nenes pateixen arreu del món. Segons Unicef, cada dia es produeixen 39.000 matrimonis infantils. És una forma de violència masclista heretada de la tradició patriarcal. Valentes i Acompanyades és una entitat, que neix a Girona i Salt, i tot un referent a Catalunya en la prevenció, detecció, intervenció i acompanyament en els casos de matrimonis forçats. Han atès a 400 noies i consideren que aquesta xifra és només la punta de l'iceberg i una esclavitud que s'ha d'eradicar.

Durada: 27 min

Parlem de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, que organitza Afers Religiosos de la Generalitat. Peio Sánchez, director de continguts de la Mostra, comenta una selecció de pel·lícules amb històries de superació i transformació que val la pena descobrir. El programa també entrevista Maria Assumpció Piferré, priora del monestir de Sant Daniel de Girona. Un monestir de benedictines que ja ha enfilat el segon mil·lenni, i on ara només hi ha tres monges. El present el viuen amb plenitud i compromís social. L'any que ve s'obrirà la nova residència per a persones amb discapacitat intel·lectual de la Fundació Ramon Noguera, que es construeix en el marc del monestir. Per les benedictines, és fonamental la pregària, la cultura, el treball i l'acollida als hostes. L'hostatgeria acull a persones que venen a estudiar, fer recerca científica, o a passar-hi uns dies recés en una atmosfera de pau i silenci.

Durada: 25 min

Lluitar incansablement per la pau i els drets humans i obrir corredors humanitaris per acollir els refugiats. Això és el que fa la comunitat de laics i laiques de Sant Egidi, que enguany ha celebrat la Trobada Internacional per la Pau a París. En parlem amb Jaume Castro, responsable de la comunitat de Sant Egidi a Barcelona. També veurem el testimoni de solidaritat de dues noies que formen part del grup de "Joves per la pau" d'aquesta comunitat. L'Anna Vidal té 19 anys i és voluntària de l'Escola de la Pau de Sant Egidi al barri del Raval de Barcelona. I la jove siriana Marina Tchamitchian parla també de pau, amistat i acollida per construir una societat millor. La Marina, juntament amb un grup de joves, acompanya persones grans que estan soles i en situació d'exclusió al districte de Ciutat Vella.

Durada: 24 min

Conversem amb Joan Maluquer, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. L'entitat celebra 125 anys d'història, en els quals ha lligat fe i país. I continua apostant per una Església en català i encarnada als Països Catalans. Maluquer repassa els moments més destacats, en què la Lliga Espiritual va difondre el seu missatge de fe i el seu catalanisme, en el món científic, cultural i polític. L'entitat va ser creada el 1899 per un grup de joves sota el guiatge de Torras i Bages, futur bisbe de Vic. Entre els socis de la Lliga hi havia Antoni Gaudí i Enric Prat de la Riba. Sabíeu que l'origen de la commemoració civil de la Diada Nacional de Catalunya és una missa, que la Lliga Espiritual convoca cada 11 de setembre a la basílica de santa Maria del Mar de Barcelona? Ho fa en record i sufragi dels defensors de Barcelona, que van perdre la vida el 1714.

Durada: 22 min

Entrevista a Octavi Vilà, nou bisbe de Girona des de fa sis mesos i exabat del monestir de Santa Maria de Poblet. El seu nomenament va ser molt esperat a la diòcesi, que feia dos anys que estava sense bisbe. Veurem com fra Octavi viu aquesta experiència, com a bisbe i com a monjo, i quin impuls vol donar a l'Església des de Girona. Llicenciat en Història i diplomat en Biblioteconomia, Octavi Vilà manifesta la vocació de manera tardana: el 2005 va entrar al monestir, a l'edat de 43 anys, el 2015 és nomenat prevere i uns mesos després, abat. L'abril d'aquest any és ordenat bisbe de Girona. Quan era abat va obrir el monestir per acollir famílies de refugiats ucraïnesos. Ara a Girona aposta per l'acollida generosa de les persones que han hagut de migrar per buscar una vida millor.

Durada: 21 min

Ajudar a tothom, creients i no creients, aquesta és la vocació de Joan Fenosa, rector de la parròquia d'Ordino. Fill de la Pobla de Segur, ha fet arrels a les valls d'Andorra, on va arribar fa 22 anys. Explica com es viu la fe a Andorra, un país on la religió té un pes important. Diu que a l'església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià d'Ordino hi va molta gent a pregar, entre ells força joves immigrants de l'Amèrica Llatina. També hi passen molts turistes. D'altra banda, considera que "la secularització ha entrat des de França i des de Catalunya". Mossèn de muntanya, i defensor de la vida a pagès, Joan Fenosa coneix les herbes medicinals que va a collir a Tor, al Pallars Sobirà, i prepara pomades com ara la d'àrnica, que té propietats antiinflamatòries.

Durada: 24 min

La diòcesi de Terrassa celebra 20 anys del seu naixement. Entrevistem el seu bisbe, Salvador Cristau, que explica els reptes que té l'Església avui, entre els quals la manca de vocacions i la secularització. "Secularització no vol dir només deixar d'anar a missa, sinó que és l'oblit de Déu en la societat, la cultura, l'art, la ciència, la literatura i la universitat", afirma. Però també diu "a les parròquies hi ha adults que es converteixen i es bategen; és un gota a gota, però cada cop hi ha més casos". Centenars de joves participen en els pelegrinatges anuals que organitza la diòcesi, i en les Jornades Mundials de la Joventut amb el papa Francesc. Respecte al Seminari Diocesà de Terrassa, aquest curs hi ha 18 seminaristes. Els abusos sexuals a l'Església i a la societat és un altre dels temes a què fa referència el bisbe Salvador Cristau. I veurem un reportatge de Càritas, amb el testimoni de la Consuelo i de l'Àlex. Tots dos han pogut sortir del cercle de la pobresa i la precarietat.

Durada: 25 min

Conversem amb Noemí Cortés, pastora de l'Església Evangèlica de Gràcia. Ha rebut la Medalla al Mèrit Ecumènic 2024, que atorga l'Associació Cristians Ecumènics per Terrassa. Des de ben petita ha viscut l'entesa entre cristians de diverses confessions. Considera que a Catalunya el diàleg ecumènic té bona salut, i destaca la tasca que fan les esglésies cristianes per ajudar les persones més excloses de la societat. A més, Noemí Cortés presideix la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya (IBEC), que enguany ha estat guardonada amb l'11è Memorial Cassià Just, que atorga Afers Religiosos de la Generalitat. És un reconeixement al treball d'aquesta entitat a favor de la llibertat religiosa, el paper de la dona en el context religiós i la defensa i promoció del català. Cortés explica la persecució que van patir els protestants a Catalunya durant la dictadura franquista, i com van lluitar des de l'IBEC per fer arribar a la societat els textos bíblics en català.

Durada: 21 min

El Toni González va néixer al Pallars Sobirà i viu amb la Rosita, la seva dona, a Ransol, Andorra. La seva és una història de coratge i resiliència. Fa 40 anys va tenir un accident greu, es va quedar cec i va perdre una mà. Quatre anys després de l'accident, descobreix la seva vocació d'artista i es converteix en un artesà de la ceràmica i l'escultura. Sense esbossos ni maquetes, crea en la seva ment l'escultura, de fusta o ferro, que després farà realitat. L'última obra que ha fet és la "Creu de set braços" que li ha encarregat el síndic d'Andorra. Diu que "en l'àmbit religiós, aquesta creu simbolitza la comunió entre els pobles". El Toni és un enamorat de la natura i amb els amics ha recorregut tots els pics d'Andorra, excepte el Comapedrosa, i ha pujat fins a 2.430 metres d'altitud. A més, conserva una gran memòria visual i recorda llocs on va ser fa dècades --si hi havia una pedra, un isard o un arbre-- i també els colors ocres, marrons i vermells de la tardor.

Durada: 28 min

Conversem amb l'actor Lluís Homar, director de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic de Madrid. Ha fet un viatge interior, de creixement personal i espiritual, que l'ha retornat a les seves arrels cristianes. D'adolescent es va plantar i va dir al seu pare que no volia anar més a missa. Més endavant va conèixer el zen, el Tao, el taitxí, el txikung, el mindfulness i la meditació budista. I ara forma part dels grups de meditació Amics del Desert, del capellà Pablo d'Ors. Homar parla de la ferida d'abandonament, de l'ego, de quan volia ser Marlon Brando al preu que fos, de desenfadar-se, de perdonar i de mirar de vèncer el llop, com ho ha fet interpretant el Manelic de "Terra baixa". També ens parla dels místics i diu que els vol treure el clixé de "penjats". Considera que santa Teresa de Jesús, sant Joan de la Creu, el mestre Eckhart, Jacint Verdaguer i Ibn al-Arabí són uns veritables antisistema i aporten sentit i valors al món d'avui.

Durada: 28 min

Veurem com s'ho passen un grup de nens i nenes que han anat de colònies a Borredà (Berguedà) amb la Fundació Pere Tarrés. I entrevistem Adelaide Baracco, teòloga feminista i professora de l'ISCREB, fins a jubilar-se. És coautora, juntament amb la religiosa basca Maria José Arana, del llibre "Mujeres sacerdotes, ¿cuándo?" (Desclée De Brouwer). Per què les dones catòliques no poden accedir al sacerdoci?. La porta la va tancar el papa Joan Pau II amb la Carta Apostòlica Ordinatio Sacerdotalis, i el papa Francesc ja ha dit que no l'obrirà. Ara bé, des de l'actual Sínode, creat per Francesc, aquest tema ha deixat de ser un tabú. Adelaide Baracco diu que els arguments de l'Església per no ordenar dones "no tenen validesa teològica ni antropològica". Baracco parla també del seu llibre "Compassió. La no-religió de Jesús" (Claret). I ara que fa dos anys de l'incendi del Pont de Vilomara, que va cremar casa seva, explica com ha viscut aquesta dura experiència. Ella i el seu marit viuen en una furgoneta, a l'espera de construir novament la casa.

Durada: 23 min

Visitem l'antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la serralada de Marina, a la Vall de Betlem, a tocar de Badalona. Conversem amb el seu responsable, el capellà i historiador Jaume Aymar, reconegut amb l'Emmanuel Mounier per la seva trajectòria professional i humanista. La Murtra és un espai interreligiós i intercultural, on la gent va a passar-hi uns dies de solitud, meditació i silenci. I és també un lloc on artistes i intel·lectuals aprofiten el silenci per crear. Un grup de laics s'encarrega de l'acollida. Els monjos jeronis van viure en aquest monestir fins al 1835. El 1947, Francesca Güell, pintora, compra el monestir i el converteix en un lloc ecumènic, hospitalari i de pau. El seu llegat continua viu.

Durada: 25 min

Entrevista al franciscà gallec Santiago Agrelo, arquebisbe emèrit de Tànger. És molt crític amb les polítiques d'estrangeria. Diu que "abans pensava com la majoria, que els immigrants havien d'entrar legalment". Una visió que va canviar el 2007, quan va arribar al Marroc i va veure que les persones migrants no tenien drets i vivien en la pobresa. "Totes les fronteres se'm van esborrar i em vaig transformar", explica. Allà va crear la Delegació de Migracions. Almenys dos cops per setmana, un equip de la diòcesi va als boscos i campaments a ajudar els immigrants. L'arquebisbe Agrelo critica les tanques amb concertines a les fronteres de Ceuta i Melilla, i la desinformació que hi ha a les fronteres. Diu que "és nefast" el Pacte de Migració i Asil aprovat recentment pel Parlament Europeu

Durada: 24 min

Conversem amb Cristina Cama, presidenta de "Malaria 40". La Cristina va fundar aquesta ONG després d'anar a buscar les seves filles, nascudes a Madagascar. La població malgaixa pateix una greu crisi humana agreujada pels efectes adversos del canvi climàtic. La majoria de la gent viu en la pobresa extrema. L'ONG "Malaria 40" és una entitat petita, amb seu a Castelldefels, però amb un cor abundant i una pila de projectes. Lluiten incansablement per oferir tractament mèdic als infants que tenen la malària i altres malalties greus. També es desviuen per oferir educació, un àpat al dia als nens i les nenes, ajudar un grup de famílies de camperols i fer pous i cisternes per recollir l'aigua. La contrapart allà són les religioses Filles de la Caritat i el missioner espanyol Fermín Maroto, a la regió de l'Androy, al sud del país, la "zona zero" de la fam.