Garnatxa i macabeu, una bona manera d'iniciar-se en els vins blancs

Tast vertical a Catalunya Ràdio, amb en Parc Moliner.

Sí, sí, però sobretot amb la Sole García Insua, que la tenim aquí, Sole. Què tal? Molt bé. Amb el Nil Vía, que també el tenim aquí. Què tal? Bona nit. Què tal, Nil? T'hem sentit la veu avui. Per fi, després d'un parell de setmanes. D'incorporació al programa, l'Alex Torío, que de seguida el sentirem, i a les vies de so, l'altre Nil, el Nil Hernández.

Hola, companys. La música pel programa d'avui és de Linerd Skynerd, un dels grups que van fundar el rock de Soreny. Ells eren de Florida i es van fundar a finals dels 60. Ells van créixer més com a banda, es van fer més famosos als anys 70. El relaciono una mica amb música que vam posar fa poc. Perquè la seva cançó més famosa, que és Sweet Home Alabama, va néixer com una resposta crítica a la cançó de Neil Young Alabama. Ells estaven orgullosos de ser del sud i Neil Young els havia criticat pel caràcter ultraconservador que s'associava a aquella zona. La seva música era una barreja de blues, country. Van anar tirant cap al rock-duo al llarg dels 70, i tenien una peculiaritat, que eren tres guitarristes solistes que tocaven alhora. Per això moltes cançons comencen amb solo de guitarra, perquè estaven repartint una mica el protagonisme. I una cosa molt coneguda d'aquest grup és la tragèdia de l'any 77, quan en un accident d'avió va morir el cantant i altres membres, algun va sobreviure. I estan en el moment més àlgid de la seva carrera. Tot i això, van continuar. Després es van reformular i a dia d'avui encara toca.

És la música que ens acompanyarà avui al TAS vertical de Catalunya Ràdio amb un tema. Que ens interessa molt. Explica'ns què va passar, Nil.

Mira, avui, en part, tenim una alineació formada per tres persones en aquest estudi. Tres persones que són les variables, diguéssim, que no són les persones que venen. La Sol és persona, tu també, tu també ets persona, ets molt persona. Exacte. D'una banda, i en una posició central, tenim una companya de la ràdio, que és la Mònica Roca, que és redactora dels Solidaris. Gràcies per venir, Mònica. Bona nit, carai, en posició central, Nil. Moltes gràcies. Realment ets el pal de

palla d'aquest programa. El pal de palla del programa. Tu ets la nostra raó de ser d'avui. Quina por. Ja has fet els Solidaris, ja pots venir al TAS vertical. Sí, ja estic descansada. Surts d'un estudi i entres cap a l'altre. Vinc a gaudir.

Molt bé. Doncs la Mònica, que no només treballa aquí a Catalunya Ràdio, sinó que a més és companya de redacció. Podríem dir que seiem davant per davant, val? I que agafar una. Qui fa una redactora d'un programa tan seriós i respectat com els solidaris en un programa dionisíac com aquest TAS vertical? Doncs és ben senzill. Fa uns dies ens va confessar que, com tothom, li agrada el vi però no n'acaba de saber, no en sap. Això que diu tothom. Això que diu tothom. I quina ha estat la resposta d'aquest programa dionisíac que deia ahir de servei públic? Doncs fàcil, hem muntat aquest programa per ajudar-la a ampliar els seus coneixements vitivinícoles. I com ho farem? Doncs amb l'ajuda de. Les dues altres persones que formen part d'aquesta alineació del programa d'avui, que sí que en saben de vins, són la Maria Rosa Blanc, que és presidenta de la Dominició de Tarragona. Què tal? Bon mes per a tothom. Amiga del programa i col·laboradora a l'ombra, pràcticament. Sempre la convidem. I l'altre central d'aquest programa seria en Xavier Uruvich, que ve del celler Vins del Tros. El primer cop que ve. Hola. Què tal? Que és de Vilalba dels Arcs.

Vilalba dels Arcs, lloc preciós on hi havia arcs. Hi havia. Vins del Tros, ens encanten. Els vins de la A veure si ho dic bé. Maria Rosa. Sempre dic Rosa Maria. No passa res, contesto igual. Què va passar aquí? Estàvem a la redacció, allò que fem, que parlem, a qui convidarem, a qui no convidarem. I. Com diu el Nil, a la taula dels solidaris s'estava parlant. Que bàsicament és la taula que tenim davant.

No era gaire lluny. I la Mònica ens va dir,

jo demano sempre verdejo. I vam dir, ostres! Verdejo, sole. Allò que fem sempre a la broma. Es va a moure un gatet, no? Es va a moure un gatet, sí. Allò que diu la gent, posi'm un verdejito fresquito. Fem aquella boca. Posi'm, que dius, sort que és fresquito. Correcte, correcte. I vam dir, ostres, per què deu ser que la Mònica demana verdejo? Jo tinc una teoria. La mateixa teoria que quan van joves a demanar la píndola del dia després a l'hospital, els pregunten, els diuen, què us ha passat? I diuen, se'ns ha trencat el preservatiu. Apunten, perquè si no, no. Llavors diuen, quina era la marca? I diuen, Durex. Llavors l'empresa Durex estan fins farts de que sempre diuen això, que s'ho inventen, perquè és el que els sona. Verdejito es la síndrome d'Urex pensava on aniria a parar aquesta metàfora

estava molt encuriosida és el que sona el que t'ofereixen però et faré un matís que us vaig dir no sé com va començar la conversa perquè en Nil em despista bastant i tota l'estona em té xerrant però sí que recordo que vaig dir que vaig dir verdejo en un restaurant i el cambrer va dir és vida dones. Uf, a més. I llavors recordo que vaig compartir aquest comentari amb vosaltres perquè vaig voler saber si estadísticament és així, que és un vi de dones. No ho sé, perquè em vaig quedar sorpresa quan vaig tenir

aquesta resposta. Abans es deia que el blanc era un vi de dones. Els indocumentats ho dèiem, eh? Com literatura femenina. Però què, Sole, com tenim el mercat? Bueno, aquest cambrer era un

amant dels tòpics. Sí, sí, sí. Bueno, en general sempre, sí, hi ha hagut aquest tòpic recurrent, que és que els blancs i els rosats eren uns vins més del gust del públic femení. Bueno, és que les estadístiques diuen coses bastant més diverses i més variades, i en general et diria que els vins blancs i rosats són del gust del consumidor gairebé a la seva totalitat. Finalment el món. Correcte. La baixada en el consum que estem experimentant, que estem vivint, afecta especialment els vins negres i és precisament perquè el consumidor ho percep com un vi menys fresc i menys lleuger. Llavors, en els blancs i en els rosats troben una mica. Aquest perfil de vi, que possiblement ara que tenim temperatures més altes i una dieta una mica diferent de la que teníem fa 10-15 anys, una mica bastant diferent diria, possiblement els combina millor.

Mònica, t'hem portat dos exemples de dos vins blancs de Catalunya, un de Tarragona, un de la Terra Alta, que ens agradaria que tastessis i que ens diguessis si et semblen bons, interessants, si t'agraden, si et donen plaer. Te'ls explicarem, perquè. A Catalunya tenim vins blancs extraordinaris per a tots els públics i de tots els preus. T'hem portat vins avui als dos cellers que ens acompanyen, que són dos cellers tops. Tenen, això que en dieu, el vi d'entrada, no? I tenen vins de més alta gama, o sigui, tenen de tot. Però avui t'hem portat. Tu què has portat, Xavi?

Una garnatxa blanca de terra alta.

Amb la terra alta haig de quedar bé, sí o sí jo, perquè la meva cap és de la terra alta. Sí? Sí, és del Mas Roig. Ah, hòstia. Clar, llavors. Oh, però Mas Roig és priorat, eh? Ah, sí, sí, sí, sí.

Perdó, perdó, cap allà al costat, molt a prop, eh? Veïns, veïns. Ja està, mec. De fet, des del punt de vista del món del vi es diu Montsant, eh?

Sí, sí, correcte. Però és comarca del Fira. Està ben enganxat. Una garnatxa blanca. Bueno, Terra Alta és el principal productor mundial, em sembla, de garnitxa.

Sí, sí, sí, gairebé. Vam estar mirant-ho l'altre dia, justament, i sí, sí.

Aviam, com s'obre això.

El soroll d'obrir vins, el tast vertical, sempre ens agrada.

Una garnitxa ve d'una finca. I es venir a fer fermentar amb tancs d'aixera inoxidable, però després passa per una àmfora durant cinc mesos. Això seria, pot variar, depèn de l'anyada. Això és una anyada de 2024, que és la que tenim ara. Al mercat. Sí. I per què li dius vi d'entrada, Lídia? Això ho diuen els que volen comprar.

Per l'accés? Pel preu. Que no té res a veure amb la qualitat. No.

I costa igual fer aquest que un altre.

És a dir, hi ha vins que són més cars perquè costen més de fer, per mil raons. Aquest vi què val?

11 euros, més o menys.

Però entrada no vol dir de principiants, és simplement una cosa econòmica.

No cal començar per aquí, diguéssim. Això ho diuen. Sobretot jo ho he escoltat de cara a la gent que ve de fora. El nivell d'entrada, seria la traducció així. Serien els més assequibles, no? Sí, de preu. Molta gent els associa a vi de copes, sobretot a fora, aquí, això seria estar cara i tot a copes, imagina't. I el. Bueno, una garnacha, jo crec que el que busquem aquí és mediterrani, és un vi mediterrani, i aniríem a buscar si anem a buscar, imaginem-nos el mediterrani, no ens imaginem el tròpic, posant una mica ara el tema del verdejo, fruita però és diferent.

Per què et diu això del tròpic ell? Perquè. Molts verdejos que ens arriben aquí, tots tenen aquest mateix nas, aquesta mateixa olor de pinya, de mango, que pot ser perquè fan servir uns llevats comuns, no?, potser, i llavors, ostres, són vins més prefabricats, els que arriben aquí, segur que hi ha verdejos extraordinaris, els que arriben aquí.

La pobra varietat no té cap culpa de res sinó que molts dels que arriben, que n'hi ha molts tipus de vins, també de garnatges llavors el que ens arriba aquí de vegades no és el que segurament és la varietat real del potencial que podria tindre jo crec que estan molt pensats de manera comercial.

Procedeixo a tastar-ho. Posa't primer el nas, si tu vols. Aviam si. Sempre el Josep Maria Pelegrín que ve aquí, sempre ens diu que quan estàs tastant vi, algú et diu que nota flors i aromes i que tu penses, s'ho està inventant. S'ho està inventant tot per fer-me quedar malament que després un dia et diu mira, que veus que hi ha flor blanca o pinyol de pressa que dius, ai sí i el tercer estadi ets tu qui ho trobes però és un camí lent i bonic avui no em passarà, no? segurament posa-t'ho per la boca passeja tu, fes soroll, fes el que vulguis tranquilament escup si vols estem intentant que t'agradi una cosa que és molt bona. Està molt bo que et digui. Home, bo ho és.

Això és com els quadres, no? Pots dir t'agrada o no t'agrada, bo ho és.

Bueno, és que el vi, jo crec que és així. És bo si t'agrada. Sí, sí. I si t'agrada posar el verdejo, pues és bo.

Rosa, què dius tu del vi del Xavi? Després li demanem al Xavi que digui coses del teu macabeu.

Doncs mira, m'ha agradat l'aroma. Quan entra, l'aroma és net, és net, i és not alcohòlic. Vull dir, té que tenir una miqueta A veure el grau que té això.

Jo això no ho volia dir perquè he pensat que quedaria lleig. No, però això no vol dir que és una cosa que 13.

Sí, que ja té uns graus. 13 està molt bé. 13. Té molta aroma, supermaco. Net sobretot flors si és veritat després en el gust que ja li he tastat jo crec que és molt equilibrat perquè té aquest grau però que té una bona acidesa també és fresc i passa bé a la boca és un vi rodó a més que t'omple i bueno i una miqueta jo crec que et transporta una miqueta al territori que és el que intentem el que intentem a la

terra alta a l'espai aquell. Clar, dius, el grau, el sucre, clar, fa calor. I a la Terra Alta fa calor. És que hi ha coses que. Llavors tu pots agafar i pots modificar moltes coses. Però si la idea no és aquesta, no pots anar contra natura, també, no? El tema està en el producte que tinguis, ser capaç de compensar el grau amb les idees i fer una cosa equilibrada. I aquesta és una mica.

Molt bo. És bona aquesta idea també de no falsejar el territori.

No, no, és que jo crec que és el gran error. És fonamental. Havia de ser, a mi una vegada, bueno, va explicar com, anava una cata i dic, ostres, explica'm com podia fer, el Pepe Mendoza va ser. Dic, explica'm com ho he de fer, ho explica molt bé tot. I em va dir, tu quan expliques un vi, explica el paisatge. I és així. Clar, o sigui, el vi, i més un vi d'aquests, que dius, ostres, que és allò. Sí, sí. Clar, jo sé quina és la finca, i bec, i sí que sé què és. Estàs veient molt la vinya, clar.

Clar, és bonic, i també m'he imaginat bevent-la a l'estranger, no?, i com tornant a casa,

no?, també. Exacte, sí, sí. Ah, molt bé, sí, sí, sí. És així, sí, sí.

A més, és un vi superversàtil, perquè jo me'l imagino acompanyant tot un àpat, però també a copa. Sí, sí.

Amb una terrassa, amb unes amigues. Sí, sí. Hòstia, que és un vi de dones. Escolta'm, fem una terrassa amb unes amigues. A veure si resultarà que un vi de dones és un mèrit.

Clar que sí, home. Hi ha molta dona interessada en el món del vi i molta bona consumidora. Amb un nas molt bo. Sí, la veritat, amb molt d'interès.

Sumen molt. Sí, sí. És un nou tip que s'apunta.

És el segment que creix. Que creix, les dones.

És el segment que creix. Que creix, les dones. És un objecte de fórmula, perquè és veritat que l'últim any potser he fet dos cates de vins amb amigues. A veure? Sí. Com una activitat que abans no es feia.

Hi ha una cosa interessant que sempre diem, que és que, no saps per què, els clubs de lectura, els tastos, s'apunten dones. I tenen moltes ganes d'aprendre coses. I van molt contentes d'aprendre coses. I no hi van sobrades, també. Ah, no, fan 3.050 preguntes.

I si són preguntes molt bàsiques i molt de quedar-te

ignorant, no passa res. I riuen, s'equivoquen totalment. Sí, sí, sí, estem a favor d'aquest estil.

La curiositat és bàsica per viure i per seguir vius en el món del vi o de les actes culturals o tot el que sigui, llibres, música, jo crec que les dones. I que hem de convidar que els homes també s'apuntin. Potser estan una mica vergonyosos, vés a saber. Les dones n'hem més també, vull dir, ens sabem comunicar ràpid entre nosaltres i ens animem. Jo crec que les coses als homes potser els costa una mica més. No ho sé, però bueno.

Va, doncs posem el teu vi. I crec també una cosa, en el vi preguntar, si a partir d'un punt que no sé. És important perquè preguntes. I crec que sempre s'associa a les begudes, o s'ha associat les begudes alcohòlices als homes, potser més. Clar, si representa que ja hem de saber els homes com és un vi. I si és un tinto, doncs més encara, no? I amb cos i tot això. I en veritat, i és un gran problema, perquè després es van creant. Sí, jo en sé molt, però en veritat no sé res. I llavors és quan, hòstia, et poden colar totes les coses. Però això és tan bonic, el món del vi, perquè com més n'aprens,

menys en saps. Exacte.

I després hem de fugir una mica, crec jo, també d'una mica de l'esnovisme, perquè realment, el món del vi, vam entrar per sortir. Ja porto uns anys veient-ho això dins del món aquest, perquè ja vinc de família, que ja tractàvem vi fa molts anys, i va arribar a ser una cosa com va estar, una cosa poc elegant, parlem dels anys 60, 70, i després, esclar, li vam donar la volta, es van fer bons vins, es van voler vendre, i vam donar com un salt una mica de qualitat, vam canviar el llenguatge, i potser una mica espantat a la gent.

És veritat que molts snobs han espantat a consumidores com la Mònica, gaudidores com la Mònica, que tu tens por, dius, ara m'equivocaré, però sempre diem el mateix, oi que d'una sèrie no opines?

Sí, sí, o això, el que deia de l'art, que l'art també pot arribar a ser molt elitista, no? Els quadres, és així. I a vegades dius, m'agrada o no m'agrada, fred, calor, no? I t'espanta parlar per si de cas, no? Per si de cas, sí.

Va, ara tenim un macabeu a la copa, una cosa molt diferent. Sí, ho atencem i ja. Ja veus que té un color molt diferent de l'altre, és un groc més palla, no? Sí. És el macabeu, el macabeu és una varietat que a Tarragona brilla.

A Tarragona brilla perquè en tenim molta, és una varietat que també existeix en altres zones, és molt nostra i sempre es tenia com la varietat base de totes les cases, del barmà, del que feia pes, del que feia número, però no se li donava valor com a varietat. Des de la D.O. Tarragona buscant una varietat que ens uneixi a tots, Tots els cellers tenim maca veu i vam dir, què podem fer? Vam encoratjar tothom a que pensés una manera d'elaborar que no fos la de sempre, que es miressin de fer cada celler algo diferent, una criança, un vi jove, treballar una mica amb una fusta, amb un castanyer, amb un roure, a veure què ens va donant el vin, què dona de si, els vins dolços, fer-lo també com a vi dolç, i hem obtingut al final el que nosaltres diem la nostra galeria de macabeus, que són un macabeu de cada celler amb registres absolutament diferents i que donen mostra de la riquesa que té la varietat. Has dit roure de l'arbre, no?

O castanyer. O cireré. O cireré o acacia, també. Sí que aquest, quan l'he olorat, a diferència de l'altre, no per res, he identificat una cosa

que era fusta. Molt bé!

Bravo!

L'única cosa que és castanyer. És a dir, arbre. Clar, no sé identificar-ho.

Ho has fet molt bé. Sincerament. El roura dona unes notes més torrades, vainilla, els cafés, i el castanyer és el que teníem a Catalunya abans, que no marca tant. Sí, no marca tant. Però veus, el teu màster. Molt bé, de veritat, t'ho asseguro que ho has notat. Molt bé, molt bé. I ara, si tornes enrere i ensumes tots dos vins, veuràs quina diferència. Que divertit és això oi si,

quins aromes és brutal és que estàs davant de dos de les grans varietats catalanes en quantitat i en qualitat hem de fer força jo crec que també vosaltres amb la

garnatxa evidentment carta de presentació va Xavi, et demanem una noteta de tast d'aquest macabeu.

El trobo molt equilibrat a mi m'agrada molt el macabeu m'agrada els vins que passen per fusta de castanyer també m'agrada molt li dona un toc molt sutil que hi és ni no hi és sí, és molt poquet aquest

any hem fet un pas curtet perquè té 11 graus,

tampoc no podia uns mesos molt fresc, ostres, un macabeu d'aquests de manual sí, sí, sí molt bo. Té una miqueta també el final.

Això creiem nosaltres, la Déu Tarragona també, que. Que ho notem i potser per això ho diem, notem al final també un punt una miqueta de sal, no de sal, però aquella sensació. La salinitat. I bueno, possiblement tot aquest territori pla que estem propers al mar.

Sí, noto sota bosc, noto. Sí, sí, també una mica, sí, sí. Sí, sí. Bueno, és el que hi ha,

és la zona aquesta també seca, que la pedra seca. Bueno, paisatge. I això és el que hi ha.

Quin és el preu d'aquest, m'acabeu, aquest punt fosc?

Entre 10 i 12 estem posant dos vins de molt bon preu m'esteu fent el

dinar de Nadal ja del que puc servir aquest

Nadal queda molt eh si fas escudella depèn. Això, va, la Sole, que és la reina del maridatge, ens farà aquí unes propostes per tu. El 100%, que és la garnatxa de vins del tros, i el pont fosc, que és el macabeu puigparat de cellers blanc.

M'ho estàs passant difícil, eh? Però jo diria, estem parlant molt de paisatge, no? I en el fons és una mica també crec que aquest missatge xulo de on pot viatjar, home, trepitjant les zones, que és l'ideal per conèixer els cellers, per conèixer aquestes vinyes, no? Però també pot traslladar-se a aquestes zones a través d'aquest vi, no? I el maridatge al final també amb plats de la zona crec que és una manera d'acabar de fer el viatge plenament, no? No sé aquesta garnetxeta, podem amb una truita amb suc? Home, anem a la terra alta! I acabes parlant del priorat també és una recepta compartida també amb la comarca del priorat amb algun canvi però no i ostres jo trobo que faries un maridatge que faria territori absolutament. I ara Maria Ros em deixarà ser una mica més punky, però jo diria, faré una reivindicació que sé que li agrada, que és que no queda gaire perquè comencem temporada de calçots, en un parell de mesos ja hi serem, i potser en els darrers anys hem viscut, quan pensem en calçotada, que sempre se pensa tancava, però també hi ha alguna altra beguda que s'ha anat incorporant, I home, per què no reivindicar el vi? Per amor de Déu, la calçotada també es fer territori i jo crec que aquest vi, pels índices de la calçotada, la merda de beta on és.

Sí, Soli, jo crec que a més ens ajudes a una altra cosa, a introduir aquí producte de territori, la salsa del calçot. Igual que després també en el romesco, que també li quadra molt bé aquest tipus de vi, tenim també els fruits secs. Que també són de la nostra zona, l'oli i tot això, i verdaderament al final tot això ajuda, no? Com la truita amb suc pot ajudar a l'altre, que són versàtils i podem posar molts altres plats, eh? Però això són bàsics i evidentment és una bona tria, eh?

Hem dit truita amb suc, però el Xavi que té el vins del tro, exacte, una clocha molt bona, també, però el Xavi que té el tros a Sabadell, als restaurants, allà ens pots maridar amb alguna cosa de les que teniu, no?

A part és que jo crec que els vins costa molt és molt difícil estar a dir, estic segur que seria aquest plat, però al mateix moment jo crec que et pots maridar amb tot i a mi m'agrada molt maridar-los cuinant.

O sigui, quan estàs cuinant, més que menjar, cuina. És el que es fa a les cases, eh? A vegades parlo per casa meva, no sé si pels que ens estan escoltant es veu més vi mentre es cuina al sopar que a l'hora de sopar. És el moment de conversa.

Estàs a la cuina, estàs trobant, tothom està fent coses. Avui ja hem treballat. A casa meva és així. És que és el moment aquest,

el vi social. Bueno, ja ho tinc pensat hasta d'abans,

Quim. De veritat?

Quim. De veritat? Sí, sí, i tant. Llavors li diu una frase a la seva esposa que m'agrada molt, diu aquella frase que li dius, quin vi vols cobri?

Ah sí, quin vols cobri? Diu un de bo, dic home bons són tots els que tinc, però bo o molt bo? I després depèn del dia, no? I després depèn del dia, sí, sí. Sí, sí, és que és veritat. Però sí, el moment cuinar i cuinar, és cert, és un moment de beure vi. Sí, a més a més, jo crec que és quan el disfrutes més. Sí. Perquè tens, o sigui, moltes vegades és les ganes que portes. Jo penso el vi que faré i llavors en cas pensaré el menjar. Si tu marides el menjar amb el vi. Sí. I no és el mateix un divendres que un dilluns. T'inspira, t'inspira. Sí que és veritat que

de vegades acabes el dia o estàs acabant de treballar i dius, què tinc avui per sopar, a veure què tinc. I dius, ostres, a veure si puc trobar aquella ampolleta, la poso a la nevera i mira, és com un moment. De descans, i aquest és el nou moment de consum exacte, de disfrutar-lo i ja està, perquè al rest del dia

anem corrents tots com un ritual i ja està, i no te l'acabes l'endemà dura i tant,

i tant i més aquests vins, que també hi ha segons quins vins i n'hi ha d'altres si te obre una ampolla el dia segon està malament jo diria que estarà millor així.

Sí, que de vegades un cop oberts.

Sí, clar, tot depèn de com s'elabora i aquí moltes vegades que tothom posa les coses al mateix sac, és molt diferent.

S'han fet tastos del dia després. Això és molt divertit. Per exemple, imagina't un cap d'any. Es queden les ampolles als culs. Llavors el dia després, el que recull. Mira, tenim això. Anem a esmorzar. Sí, sí, però hi ha sorpreses. Sorpreses vols dir de vins que et creus que són molt bons, que no tenen. No, no, no, exacte. No, i que estan millor.

Per això, però sobretot, ostres, jo crec que els vins que estan fets de manera. Ben feta. Ben feta, el dia següent està,

home, si deixes un colet així. Ara m'estàs fent pensar en el, com es diu, en el sofregit, no, en el. En el rostit, també. No? Un rostit és més volant que el. Clar, clar. Sí, sí, el dia calçat, sí, sí.

Sí, el que s'ha de fer és assopar, deixar el vi a la mitad, o sigui, consumim dos ampolles i les guardem pel vi. I ajudarem a més a més a. Disfrutarem més, ens durarà dos dies i ajudarem més.

Quan vas a sopar, Mònica, o quan vas a dinar amb algú, mires la carta de vins? Demanes vins?

Miro la carta de vins. Em sap molt greu que, em sembla que també t'ho vaig comentar l'altre dia en part, que també he de formar part de la mitjana, també som així al final, no som gaire diferents que la majoria de la gent, que quan vec un beat que m'agrada molt, que m'ha agradat molt, dic ah me'n recordaré, me'n recordaré, no me'n recordo, no me'n recordo mai dels noms, mai, o sigui si no me'ls apunto, cosa que no faig, després no me'n recordo. Però sí, miro la carta de vins. Si n'hi ha més de. Clar, també depèn del tipus de restaurant on vas, no? És a dir, les cartes de vins són més o menys complertes, depèn del tipus de restaurant, no? Si hi ha 10 fulls de vins, jo allà navego, m'ensorro i ja no sé què triar, no? Però primer prioritzo que sigui un vi d'aquí. Ben fet. I després a vegades jugo per comarques, eh? També t'haig de dir. És una mica com, ah mira, avui un costés del Segre, avui Terra Alta, avui, no? Un de l'Empordà.

Tu penses que tots els que som aquí, tenim una ONG, tenim un servei, un servei dels com jo. No, que els amics t'envien foto. Què demano? Ah, sí o no? Què demano? Demana aquest, que està bé de preu. No, no, no.

Tinc que fer un regal, vaig a sopar.

Escoltes, també és important la figura de la persona que recomana els vins i que ensenya, perquè això que dius tu ens passa a tots, també, vull dir, a vegades vas a una vinacoteca gran i dius, a veure, ara, què podria això, i tu mateix dius, mare de Déu, amb tot això que.

I que et diguin que el pots provar, que això també crec que cada vegada passa més, que el pots tastar sense que te l'hagis de quedar. Saps? Això a vegades també ajuda, de dir, no sé, vas a un lloc i et pregunten què t'agrada. Això també està bé, què t'agrada. Mira, m'agrada més això, m'agrada més allò. Ostres, jo crec que n'hi ha un català de molt, però potser l'altre, no? I te'n deixen tastar dos i dius, ah, doncs aquell. Perquè clar, a vegades això del vi dius apostes per un i potser no acaba de ser ben bé el que tu estaves

esperant penseu que hi ha fires de vins us convidem a tots, quasi sempre que hi hagi una fira de vi per aquests mons de Déu que n'anem fent. Aneu-hi, aneu-hi, perquè és el moment que això que dius tu, és el moment idoni de poder tenir a l'abast, poder tastar petites quantitats, conèixer, i a nosaltres ens ajuda, perquè també per la nostra part podem arribar a més persones, és una manera bona, jo crec que retornarem a això, que es veia també una mica així com, però no, les fires són bones.

Fa molta estona que tenim els vins a la copa i ara estan oberts, estan extraordinaris. A més a més, com que han perdut una mica de temperatura, que això va bé per tastar, i estan meravellosos. I quan fas un tast i hi ha varietats blanques i una d'elles és macabeu, t'ajuda molt, perquè el macabeu és molt reconeixible, no?

Sí, i de fet jo crec que també, com dèiem, és una de les varietats blanques, jo diria, de les tres vedettes catalanes. La garnatxa, el xarel·lo i el macabeu. Són aquestes tres grans, n'hi ha d'altres, però aquestes tres són molt destacades i tenen molta personalitat. Una mica el que dèiem abans, que quan tastes monovarietals de seguida identifices quina és i t'aporten coses molt diferents. I home, i l'evolució del macabeu en els darrers anys és espectacular és a dir, del que eren els macabeus que era més una veritat com per copatge que no li donàvem clar, els macabeus que estem ara vull dir, has de canviar això del

verdejito pel macabeu a la garnatxa ara que he tornat a provar la garnatxa m'ha agradat quan l'he provat la primera vegada però ara m'agrada més que quan l'he provat jo no sé el motiu però ja m'ha agradat, eh? Però ara, que l'he tornat a provar, potser perquè està més reposat o el que sigui, o està obert o airejat, el trobo més guay.

I també quan vas jugant d'endavant enrere, per això està divertit que tenir les copes, diuen, ostres mira ara, ara sí que trobo no sé què. Pels contrastos, no? De dins del tros, quin és el vi que jo sempre et dic que és pels corsets? El de la maduixa.

El 100%, vindria a ser el mateix però amb una garnatxa negra.

És una garnatxa negra que tu l'ensumes i la maruixa salvatge, uah! I penses sempre, ostres, per fer un tast amb gent que està començant, És meravellós per la maduixa aquella.

Sí, sí. Bueno, és una mica també això dels que avui han dit, bueno, a mi particularment cada vegada m'agrada més la frescura. El món, el món. Tothom vol això. I que sigui, al cap és el resultat de, o comencen una fruita, no? Però és que els negres també se'n poden donar, els negres. Sí, sí. I també sortir la gent de la zona aquesta de confort. Que seria el verdejito o el rioja, que hi ha coses que estan molt bé, moltíssimes que tenim riojitis encara, els catalans molt però sembla que un vi blanc ha de ser verdejo. Però hi ha altres, i tenim dos varetes aquí on hi ha xarel·los. És per saber-ne poc, no? És perquè en sabem poc, els que fem això.

O perquè no ens hi fixem. No, i perquè al restaurant també t'ofereixen, o sigui, t'haurà passat com a dona que demana una copa de vi. Clar, perquè em van dir que era de dona. Com el vol? Sole, com el vols? Afruitat o sec? Mire, la majoria de senyors que estan a la seva carta els conec. Sí. No em pregunti això, home.

Afruitat o sec? Però és una bona pregunta, afruitat o sec o no. No, perquè la para tot arreu. La primera pregunta és aquesta. Però quin vi no és afruitat?

Quin és el vi que no és afruitat? Què vol dir això? Jo que no hi entenc, diguéssim, és la primera pregunta que em fan. Què vols? Afruitat o sec?

El que et pregunta això no en sap. Tenim un percentatge molt alt, eh? Podem marxar? Sí. Abracim que no ens tornarem a veure. Us asseguro que 8 de cada 10 vegades et pregunten això.

No, no, jo els clients també ho pregunten. Vull un vi afruitat. Perquè com més suave, més débil, que no sigui tan.

Bueno, afruitat, per exemple, jo ho associo com molt dolç, no? Un vi que sigui dolç. No té per què, aquí està la cosa. Afruitat no té que ser necessàriament dolç.

Clar, tots tenen fruita. El que passa, jo crec que la gent. Portant el tema del verdejo quan diu això espera allò el tropical si portes desfruita la pinya sí que podíem posar pomes, peres però normalment és allà la pinya la pinya, el mango tot això,

el que és més exòtic. Penso en que em cansa, saps? Si és afluitat, o sigui, en que em pot cansar, que potser els dos primers globs bé, però que després se'n fan pelagós, no? Penso en això, eh?

És que l'afluitat que et donarà aquell senyor del Vida Dones, ja et dic jo, que serà vinyar bolcera.

Però això també és allò de les modes, hi ha grans cellers i francesos que. En Buen Chendón va fer un anunci, no?

Sí, bueno, i aquí a més diu que per un tema de refrescància també es de reduir el grau, vull dir, ara hi ha molts arguments. Jo és que soc molt poc purista, eh? I crec que qualsevol cosa que convidi la gent a tastar vins ha de ser benvinguda, i ja passaran del glaçó a d'altres coses, eh? Per tant, per mi, endavant glaçó. Vull dir, que passi el glaçó, si convé, no? I poder és una porta d'entrada, també per molta gent que li costaria, no? Sí, sí, no, i tant.

I amb dits que serveixen per començar.

Entenc el que diu la Sone. S'ha premiat fa poc un escumós que va amb got i glaçons. I ja està, és com dir la joventut, també ha de tastar això. D'acord. Jo entenc que l'elaborador

sigui com una bolsada, no? Però clar, si se'n va a la caixeta

també t'alegra. Correcte.

Sí, perquè teniu la pretensió absurda de dinar i sopar cada dia. Però vaja. Vosaltres raic que us ho passeu bé. No cal que cobreu res.

També hi ha tota una generació, amb carinyo, que beu vi amb aigua. Que és un tipus de vi molt concret que és de batalla però la meva àvia que encara és viva i en té 92 ningú li ha tret mai el seu got de vi per dinar i per sopar ha arribat als 92 però sempre hi ha aquell ditet

d'aigua i ho ha fet tota la vida són gent que tenen claríssima la moderació aquesta gent la ratlla està allà. I ja està, com els monjos de Cala d'Ei, tenien el patricó i apa. I ja està, i s'hi posa aigua,

perquè devia ser un vi que ella comprava. Suposo que devia ser molt de batalla, no?, el vi d'aquella època. A més, recordo molt que s'anava al celler. A comprar. S'anava al celler, perquè anava amb garrafes.

Què diria una persona d'aquesta si li deixéssim tastar un vi modern, amb una copa moderna?

Li agradaria. És que ja quan veuria tot l'entorn ja es quedaria una miqueta parada. Però sí que es quedaria, suposo que diria que potser són una mica, vull dir que han perdut l'ànima, no? Aquella cosa que ja no tenen. Però han guanyat tantíssimes coses, els aromes, els sabors, jo crec que no té res a veure.

Estan en un moment de consum més baix de vi i hem d'aconseguir revertir això.

Hi ha molts factors que semblen que expliquen aquest descens en el consum de qualsevol producte que tingui algun grau alcohòlic, no només parlem del vi. I per tant, bé, potser ens hem d'obrir també, no? i hem de a noves formes de consum, a noves maneres de beure-ho, no? i aquí entra el glaçó i entra moltes altres coses, no?

Clar, el vi, dèiem, és aliment però. Però seguirà sent considerat aliment?

Bueno, si recordeu, ho hem explicat moltes vegades, però ja quan es va declarar la dieta mediterrània patrimoni de la humanitat, en el comunicat de premsa que informava, ja no apareixia el vi, tot i que ho és, no? I va ser una reivindicació del sector de, perdonim, no? S'han deixat aquí, clar. S'han deixat aquí el Sant Sopar de la Bíblia, eh? Correcte, no? Clar, si parlem de tres productes que són nuclis de la dieta mediterrània, la vinya no pot desaparèixer. Si pensem en el paisatge típicament mediterrània, per suposat, vinya, olivera, fruita seca, que parlava la Maria Rosa abans. I va desaparèixer, vull dir, hi ha un component polític també aquí, no? I abans d'entrar fora de micros comentàvem també aquesta diferència de la cultura mediterrània a la cultura dels països del nord d'Europa i això és evident, no? Hi ha un salt cultural, hi ha una altra manera d'entendre la dieta, el consum i la moderació. Sí.

Que bons aquests dos vins que estem tastant avui, aquesta garnatxa i aquest macabeu, que bons?

Veieu això que dèiem dels rituals? Nosaltres que hem acabat el programa ara fa poca estona, allò que dèiem d'arribar a casa, estar cuinant i tal, també per acabar el dia, per acomiadar el dia, també està bé una copa de vin. És bonic. I a vegades sola, eh? Sense ningú, eh? També, que això no ho hem dit. Sí, perquè és. És veritat que a vegades està bé conversar amb algú, però a vegades també està bé reflexionar tu soleta allà amb les teves coses.

Mira, l'altre dia el Valentí Fuster deia que el secret de la longevitat, ell que ja ho sap, parlava de la dieta, etc, etc, etc, etc, i deia, estigues 15 minuts al final del dia pensant com ha anat tot, que hauries millorat, però sense mòbils i sense res, només pensant. I vaig pensar, està bé? Aquest temps. Estar pensant 15 minuts. És molt antisistema això ara mateix. Estar una estona sense fer res. Sense tenir la pantalla. Sí, sí, sí. Amb una copa.

Amb una copa i stop l'scrolling, no? Com es digui, no?

Scrolling fora. Scrolling infinit. Una copa de vi per arribar. El valor del temps, no?

Que cada dia també es considera més tenir aquella estona, aquell temps per tu i per poder.

Clar, perquè a més a més, una copa de vi no te la beus mai com et beuries una cola. No, no. No fas cola, cola, cola, cola.

No, això no ho fas. No, no, no. Per tant, és que qui es vol emborratxar tria altres coses. El vi és una cosa lenta, cultural, i ja està. És que això no ho hem

d'explicar a ningú. I canviar, fixa-te que canviava la primera copa, i llavors arribes a l'última i és quan està més bona.

Sí, quan l'última és la més bona, dius. Estic ja, sí, sí. Sí, sí. Quant fosc el macabeu de cellers blanc, que el podem comprar on?

Doncs mira, 20 ecoteques aquí a Barcelona, el celler, la pàgina, el nostre web també, i bàsicament a Tarragona, a Tarragona Ciutat, estem. Per tot arreu, en restaurants. Hauríem d'estar més. Clar, a part de la feina,

o quan s'acaba una, llavors l'has d'anar a vendre. Sí, sí, sí. I al 100% blanc, aquesta garnatxa blanca de la finca La Cirera de Vins del Tros.

O no ho trobem. Ostres, el mateix, vinacoteques, restaurants. Jo diria més restauració que no pas botigues. No feu tantes ampolles, eh, uns i altres, no? Tu què en fas? D'això potser fem 7.000. 7.000 ampolles? Molt poquet.

Molt menys, molt menys, sí. Molt menys, en total faig unes 12.000 ampolles, de tot. I d'aquestes potser en faig 800.000.

Sempre hem pensat aquesta temporada que us havíem de fer parlar més. Sí. I tenim una secció nova que té un títol, que és tota una declaració d'intenció en Sole. Absolutament. La secció de la Sole, que es diu. Sense escopidora. Sense escopidora. I ara sereu sotmesos al qüestionari vinícola de la Sole.

I podríem dir que el nom fa la cosa, és a dir, no escopiu, cap endins, preneu la pregunta i contesteu tan ràpidament com sigueu capaços, perquè busquem una mica, veiem que surti així com a la primera. Us adverteixo que hi ha preguntes fàcils i d'altres que tenen. Més doble lectura, però bé, eh? Però bueno, confio que us ho passareu bé i que no patireu gaire. Enferrona, eh? Xavi, comencem per tu, si us sembla. Anem fent pregunta a preguntar. Pregunta a preguntar. ¿Prefereixes tastar cegues o saber què estàs tastant?

Saber el que estic tastant. ¿Per què? No ho sé, per sobresegur.

Sense arriscos. Maria Rosa, quin vi s'assembla més a tu d'allò que voldries reconèixer?

Doncs mira, potser aquest que tinc aquí damunt de la taula, aquí, a la Pont Fosc. Per què? Doncs perquè no és el més sofisticat, jo no ho soc. És el més representatiu de casa meva i del meu territori i a més jo crec que és fresc i cada dia més lliure.

Quina meravella. Xavi, has comprat mai una ampolla només perquè era bonica o perquè t'agradava l'etiqueta? Sí. Confessa, confessa. Sí, sí, segur, segur. Et vas empanar d'una?

No, de veritat, de veritat. Fa anys això, eh? Ostres, si et digués els vins que a mi m'agradaven abans. Clar, és que tots han canviat. Però sí, sí, i tant, sí. És que jo, sí, no m'avergonyeixo, no? Maria Rosa, copa perfecta o companyia perfecta? Companyia perfecta. Se t'acota algú?

Si vols aprofitar. Ja trobarem el vi. Xavi, quina és la millor conversa que recordes amb una ampolla pel mig?

Ostres. Segurament sobre el vi. Segurament.

Quina paraula del diccionari, Maria Rosa, eliminaries ara mateix?

Del diccionari del vi, clar. Del diccionari del vi. Doncs potser vino fàcil. Vino fàcil no quadra mai en res.

Si és un adjectiu t'he de dir que si fem aquest joc amb altres qüestions sempre és malament, eh? Vi fàcil per dones fàcils.

Verdejo. Verdejito.

Xavi, un jove entra en un bar amb només 6 euros a la butxaca. Necessito que em donis un argument perquè triomfi i no un altre producte.

Ostres, perquè els altres. Beguda, eh? Sí, sí, sí. Tots estem pensant en la mateixa perquè si anés a l'aigua seria molt neutre si anéssim a una cervesa en pots fer moltes a l'any de cerveses les Coca-Cola i això ja n'hi parlo i el vi cada ampolla d'aquestes tens una oportunitat a l'any si t'estàs bevent alguna mica la història és repetible segurament podria ser això.

¿Quina pregunta fem encara a una dona del vi que no faríem mai a un home del vi?

Bueno, la que sento que se segueix repetint molt i em sap greu és això. Has trobat més dificultats per ser dona, desenvolupar-te dins d'aquest món? Encara em dol sentir-la i algunes respostes. Xavi, digues-nos una varietat

catalana que mereixi més fama. La Morena i jo molt bé

molt bé és una veritat de la que hem parlat ens encanta estem arribant

a la recta final Maria Rosa, un tòpic del vi que vulguis enterrar abans hem enterrat una paraula anem per un tòpic ara que el vi

és dolent que fa mal que ens porta a la borratxera no, això crec que està allà fora i s'hauria d'eliminar.

Quina cosa del món del vi, Xavi, defensaves fa deu anys i ja no?

Ostres. Quina cosa defensava. I ara no defenso s'ha de permetre que em canviï

d'idea també a veure, defensava i que ara no

defenso ostres, possiblement tant el romanticisme per tot del vi que realment existeix però no a tot i malauradament la gran majoria és una decepció.

Estem arribant a meta exitosament, trobo, eh? Pregunta final. Si poguessis deixar una sola ampolla, eh? Una sola, amb un missatge a dins, perquè algú l'obri l'any 2100, quina ampolla seria i quin missatge?

Doncs, segurament seria una ampolla de idèntites, que és un sobirà aparent, una varietat blanca antiga, que a Tarragona crec que la tenim a casa, no sé si n'hi ha gaire més, que la fem amb molt d'amor, i haig de posar un missatge, també diria, viu la vida a fons.

Va, doncs preguntem-li a en Xavi també d'aquesta.

A quina ampolla et faria? I amb quin missatge? I tal, obriran d'aquí set anys.

Ostres, mira, per exemple, la Morenillo. Va. I li posaria que cuidem dels pagesos, si no això no el tornem a tindre. Ole, ole, ole.

Molt bé, molt bé, molt bé. Ostres, ostres. Aquestes frases que esteu dient les hem d'anar recuperant. Les hem d'anar recuperant perquè potser hem de fer aquesta acció de guardar ampolles amb missatges. Potser al final de temporada hauríem de fer-ho. Seria divertit. Escolteu, gràcies per venir aquí, per portar-nos el vi. T'ha servit, estimada Mònica? M'ha servit.

M'ha servit, t'ho dic de veritat, no ho dic per quedar bé. Garnacha, macabeu, la diferència, el castanyer, el roure, això de la fruitat, ara el proper cambrer o sommelier o no sé com li dieu, especialista en vi, el que ve amb les cartes que em diga fruitat o sec diré, però tu en saps? Un especialista en vi no t'ho dirà, això. No t'ho dirà. I la IA ho diu, també? La IA no, no hi facis ni cas. Pou fer aquest tema, aquest tema també és un tema. Està intervenint aquí amb recomanacions.

Mira, a la Wine Week van fer un vi amb IA. Jo no el vaig tastar, m'hi nego. De veritat? Sí, sí.

No, però que deu estar aconsellant, eh, també, la IA, perquè quan se li pregunta tot.

Sí, però la IA aconsella, quan els joves els demanen menús, els fa el bocati i mango, és a dir, la IA aconsella global, no local, no local.

Lo que troba escrit en molts llocs. Sí que hi ha distribuïdores

o botigues que tenen eines d'allà, quan vols comprar, com que no tens la persona que t'està assessorant, tenen aquesta eina, però clar, no et coneixerà mai tan bé com algú que et mira als ulls i veu que t'agradi que no. M'ha servit, m'ha servit.

Mónica, quan vas a un restaurant i hi ha la persona que et porta la carta de vins. Si és un restaurant com cal, aquesta persona té unes ganes boges de parlar amb tu i d'encertar-te-la. Li encanta, és com els llibreters. O sigui, li agrada parlar molt de lo seu. No tinguis por de donar-li rotllo.

De la mateixa manera que si veus que és algú que porta molt temps treballant, perquè també sabem que el món de la restauració és una feina molt sacrificada, també. Tu diràs al Xavi que està allà servint. Hi ha hagut molts restaurants. Restaurants familiars que han anat tancant, jo soc del Pla de l'Estany i n'han tancat moltíssims i tal, i llavors també que quan veus algú que porta molts anys fent aquesta feina en sap, perquè té anys d'experiència darrere, clar, també a vegades et trobes algú que fa dos dies que hi és i d'aquí dos dies ja no hi serà i això també es nota, eh? Sí, sí, i tant. Perquè no hi ha tant d'interès.

Molt bé, moltes gràcies. Gràcies a tu per venir al programa i també gràcies per la labor que fas amb aquest programa teu, Els Solidaris. I gràcies a la resta

de l'equip també, perquè fa unes quantes temporades que estem remant amb temes que no són mainstream, que es diu ara, que no són del gust de tothom i que tu, en part, com a periodista també ja saps que n'hi ha que són més fàcils d'empaquetar a l'hora de servir i n'hi ha que són una mica més difícils. O sigui que aquí estem, Els Solidaris, a les 10 de la nit, abans dels vins i dels llibres.

Cultural tot gràcies a tots per ser-hi gràcies Xavi, gràcies Maria Rosa gràcies Empar Isole, gràcies per aquestes per aquestes preguntes que et diuen tant avui les hem conegut una mica millor doncs ja ho sabeu, verdejito fresquito no cal m'acabeu i garnatxa't de moment.

I'm a river and it's a town Just about to turn into sea.

Twenty-nine cars on a perfect day. Twenty-nine reasons to fly far away from here.

The seven were a foolish fit. The road sketched on a grid. The hookah had to ride. The biggest mountain was in a little mountain. And I'm a frog.