"Gent amb DO", posar cara als artistes dels vins catalans

Tast vertical a Catalunya Ràdio, amb en Parc Moliner.

I amb l'Àlex Torió, la Sole, Garcia Insua, el Nil Villa i a les vies de so, el Víctor Villar.

Estem gravant aquest tast vertical al programa de vi i, per tant, de Cultura de Catalunya Ràdio, els dilluns al matí, que és el dia que la gent de la restauració, els pagesos que han estat en fires, tenen festa, mitja festa, i ens acompanyen aquí al programa. I, per tant, estem fent un programa avui enmig de la pluja, de les alarmes i enmig de totes les notícies polítiques que no deixen de sortir. Has vingut bé, Sole? No, com tothom.

És un dilluns, és un dilluns, molt dilluns, diria, no? No has vingut bé. Venies de la zona. Del Maresme, precisament. Jo vinc del Maresme i. Amb quin vehicle? Avui has agafat tren o no? No tenim trens, els trens circulaven pocs i només fins a Badalona, i me falta treure dos rems per les finestres del cotxe, però mira, he aprofitat per sentir aquesta roda de premsa d'aquest matí que ens tenia tots pendents.

De fet, parlem de les estacions de tren, també he vingut amb tren, amb els ferrocarrils catalans, i les estacions de tren les van fer. Quan no hi havia aquestes pluges, o sigui, s'inunden sempre, s'ha de repensar això.

Bueno, i veient la crescuda al Besòs d'aquest cap de setmana, bueno, ja preveiem que la Renfe no podria funcionar avui, i m'agradaria ser optimista, però no sé si ho puc ser gaire per la resta de la setmana.

Sí, sí, l'aigua, no sé on era, el Parc Agrari, em sembla que.

Sí, el pas de Sant Adrià del Besòs tocava ja les vies.

Sempre estem molt pendents en aquest programa perquè estem al costat dels pagesos de tota la qüestió climàtica. Sempre no parem de parlar del clima. I els darrers temps ens obliga, no?

No només pagesos, jo crec que tots els sectors estem sempre pendents una mica de què està passant. És una nova variable a la que no estàvem acostumats en les nostres vides.

Avui al TAS vertical farem un Antonio Gala. És "Ahora hablaré de mi". Aquell llibre que es deia "Ahora hablaré de mi". Avui explicarem una notícia per nosaltres molt emocionant, que és que farem. Bé, hem fet un programa de vi de territori. A TV3. L'estrenem. Quan l'estrenem? Diumenge? Diumenge.

Vull dir, quan els oients estiguin escoltant-nos, faltaran unes hores per l'estrena.

I avui hem decidit que aquest tast vertical portaríem a una de les persones que ho ha fet possible, que és la Irina González, que és la realitzadora d'aquest Gen Amdok, així es dirà. I que ens ha suportat durant totes les excursions amunt i avall per les D.O.s catalanes. Irina, bon dia. Bon dia, què tal? Molt bé. T'has contenta? Molt contenta. Ens has aguantat bé? Hem aguantat bé. Avui, pensa, Irina, que ara aquí al TAS vertical et farem unes proves, aviam si tots aquests vins que hem pogut conèixer en totes les D.O.s te'n recordes tu bé i en tastes ja bé. Això és un examen, eh? És un examen de cara a una possible segona temporada. És difícil, eh? Ja saps, Irina, que totes les persones que treballen al programa han de ser gaudidores de vi. Perfecte. Endavant. Va, doncs ara començarem. També tenim un altre convidat avui. Ens agrada portar gent que tenen cartes de vins interessants i que tenen restaurants que ho peten, que treballen bé. Tenim amb nosaltres, també, una persona. És a dir, quan jo li dic a la Sole, Sole, seré per la teva zona, per una de les teves zones, on haig d'anar a dinar? I jo sempre et dic el mateix lloc. El xerriclo. Clar, el cotxe riclo.

Perquè amb el permís d'aquesta persona que avui ens visita, visca allà.

Llavors jo sempre dic, tinc una mica. Ah, xerricló. Llavors avui hem pensat, va, fem venir el Francesc Molins del xerricló de Balaguer. Com has vingut, Francesc? Molt bones, amb cotxe,

un viatge accidentat, molt llarg, jo tenia taquicàrdies inclús perquè dic fa-hi tard, fa-hi tard, fa-hi tard. He sortit amb molt de temps per si de cas, i tot i així, he fet tard. He estat quatre hores per vindre de Balaguer a Barcelona.

Ara has fet la frase del conill de l'Alicia en Terra de Meravelles, que és el conill que va amb el rellotge i faig tard, faig tard, faig tard, faig tard, faig tard. Doncs el mateix. Doncs el mateix. Doncs va, començarem el programa, però abans l'Àlex ens posa la música.

Hola companys, pel programa d'avui, com que hi ha una miqueta el tema de les novetats, farem una cosa que no és molt habitual en la tria musical, que és un disc que encara no ha sortit, però se n'ha fet un avançament. I la veritat és que m'ha sorprès molt, bé, sorprendre potser no és la paraula, perquè. Gairebé sempre tot el que fa eels és bo. Però el single que ha sortit, més tres cançons avançades del disc, em fa molt bona pinta de com serà aquest disc, es dirà Cookie Happened. Només ha avançat quatre cançons, jo diria que mitjans de més surt el disc sencer. I ja veureu que crec que és aquesta cosa tan personal que sempre ha fet Gilles.

L'Alex m'ho va advertir, em va dir, escolta aquesta cançó que et vaticino, que t'agradarà molt i que serà per tu comparable al Yoshimi Battles de Pink Robots dels Flaming Lips. I així és.

I amb aquesta música, que és molt nostàlgica, que ens acompanya en aquest dia de pluja, us expliquem coses d'aquest programa. Que es dirà gent amb do, Irina. Es dirà gent amb do. Què hem fet?

Hem fet un programa on coneixem diferents territoris de la dominació catalana, de Catalunya, i on coneixem no només el paisatge, les veritats del vi, sinó la gent que hi ha al darrere d'aquest vi.

Hem volgut posar cara, Sole, a tota aquesta gent, a aquests artistes, ¿Tu no creus que és l'època de la vida en què s'està fent el millor vi de la història? Sí, ho crec fermament.

Sí, sí, crec que el grau d'exigència i la recerca de l'excel·lència és segurament denominador comú de totes les zones vitivinícoles catalanes. Que n'hi ha 12 i que

no tothom coneix. No tothom les sap dir. Les podríem dir? Sí, tu sí. I tant, que sí, el Francesc la sap segur. Jo penso que sí. Comencem amb l'examen. Això és l'examen, no la deixo. Us ajudem, us ajudem. És a dir, clar, n'hi ha 12. I quan tant, t'hi cava. Llavors, a la Rioja han d'estudiar menys. Tenen una. Clar. A més a més, aquí tenim subzones, que no tothom. Subzona, exacte, que si subzona fa el sèrio. Clar, sí, sí. Doncs va, anem a començar. Vinga, comencem. Tu comences per Costés del Segre. Costés del Segre, és com brot cap a casa. Costés del Segre, que a més a més ens has portat avui vins de Costés del Segre.

Sí, tres vins negres, perquè no sabia el llarg que seria la xerrada o el programa, i hem dit, per si de cas, que no passem set,

i hem portat tres per si de cas. Costés del Segre, què més? Diu Aleia. Aleia. La més petita. És la de la Irina. La meva, la meva. La Irina és. Te l'has robat. T'has robat Aleia. Bages. Bages, que és la meva. Ah. O sigui, tots els que som aquí vivim en una D.O. que no tothom, esclar. No, clar. Què més? Empordar. Empordar. Cada cop que dieu un adiós recordo el rodatge i el capítol. L'Empordà, Conca de Barberà. Terra Alta. Terra Alta, també. Molt fred. Molt fred, molt fred, molt fred, molt fred, molt fred. Molt fred.

I això que està aviat tocant abril. Vam fer el rodatge de final de febrer fins quasi tocant abril i a l'abril va ser dur.

Tenim unes fotos que semblen el rodatge de Balendrau. Unes fotos que fan molt riure. La Irina amb tapabocas, amb unes ulleres de Senyora de la Neu. Fem molt de fred. Molt de fred. Terrat, hem dit. Què més? Va. Tarragona. Tarragona. Penedès. Montsant. Priorat.

Gave.

Penedès, no sé si l'hem dit, sí? Catalunya. No ens deixem cap Déu, oi que no? Ja està, ho hem dit tot. Jo no he anat comptant. Jo tampoc he comptat. Espero que no ens haguem vist molt tant. Costés, tot, Alella, Priorat. Jo em penso que sí, sinó que ens perdonin, perquè les hem dit desendreçades, la fa bàsicament, i això és fatal. Tu tens a dalt la teva carta Francesc, Costes del Cebre, Gràcia, sobretot. Sí.

Nos potenciem o mirem per sobre de tot que hi hagi vins catalans. El 75-80% de la nostra carta són vins catalans. Aquesta és la lògica de tot arreu. Jo crec que, evidentment, que a tots els llocs se fan molts bons vins, molt interessants, però a casa nostra tenim coses que els podem oferir amb el cap ben alt, que no tenim res que envejar enlloc. Amb perfils i conceptes totalment diferents, vins frescos, vins càlids, vins d'altitud, vins més de la plana de Lleida, per exemple, i crec que podem estar molt orgullosos i molt contents de tot el que fem, dels productors i els enòlegs i viticultors que hi ha darrere, que cada vegada pugen unes generacions joves més inquietes i que cada vegada, com deia la Sòlia abans, busquen més l'excel·lència.

Tu ens has portat tres ampolles molt diferents. La primera que estem tastant és un projecte que no coneixíem i, per tant, això sempre ens fa il·lusió. Què és el que ens has posat a la copa, el camí?

Sí, vaig pensar que aquí també hi havia molta pressió, a veure quin vi us portava.

A veure, ens has portat coses interessants, eh? Bueno, el camí,

doncs, és un projecte. És la nova criatura, per dir-ho d'una manera. Dels voldubiticultors, ens anem a la zona de Verdú, a la conca del riu Anoia. Ai, del Riu Corp. Perdó, perdó. Ah, com que del Riu Corp. Llavors, aquí, bueno, és un vinet molt més fresc, no per acompanyar segons quins àpats, sinó que és un vi, el que diem, més frescura, inclús per començar amb un entrant més lleuger, per començar a mig matí, a mitja tarda. Un copet, un vi molt més informal en aquest sentit. Està boníssim, eh? Molt bo. És divertit. Garnatxa cadinyena. Això és un 85% garnatxa i 15% cadinyena. Molt bo, eh? Té, no res, 6 mesets amb barriques de fusta ja utilitzades, que és el que té menys potència de fusta. I bé, doncs això és una finca que tenen que es diu el Camí de Sant Martí, i és un vi amb unes roques calcàries que fa que hi hagi poca producció però de molta qualitat, i aquí està el resultat.

Irina, a tu t'agradaria rodar aquí perquè jo veig que a l'etiqueta hi ha un tractor. Suposo que tractors n'hem tret però entenc que per una persona que està fent cine que està rodant doncs qualsevol element que l'ajudi a que allò quedi em sap greu dir la paraula bonic però és aquesta la paraula doncs és important que

el retrati de forma. Idèntica o del que és en el. El que hem intentat és que cada escena tingui el seu sege identitari. El vi que. Hi ha una escena de Terra Alta que la vam fer al tractor, però perquè el personatge havia d'estar allà.

Sí, perquè era un personatge que ell deia que des de petitet. Aquest moment del rodatge. Hi ha hagut molts moments emocionants, molts. Però aquest va ser un. Era un viticultor que deia que de petitet tenia tanta por que se'l descuidessin a l'hora d'anar a baramar que es posava al passadís perquè no se'l descuidessin, perquè ell volia anar a baramar. Volia ser pagès des de petitet.

Bueno, això també és territori, és paisatge, és records. I, de fet, tots aquells que ho puguin representar amb una botella i poder explicar una història que hi ha darrere, és molt bonic. Tindre una motxilla darrere de cada història o de cada producte és molt bonic. Jo, ara, salvant les diferències del restaurant, una cosa que presumeixo molt és de la nostra història. Nosaltres som un restaurant de 72 anys. Sens dubte. I el fet de portar aquesta motxilla que dèiem i poder presumir d'ella, doncs crec que és una cosa molt bonica. I cada vegada, a dia d'avui, que tots els negocis, cada vegada tot és més efímer, i canvis de direccions o moltes coses, doncs crec que el fet de tindre un relat és una cosa molt bonica.

La vostra cuina és una cuina amb identitat, esclar.

Sí, nosaltres dintre de tot potenciem la cuina catalana, de mercat, de temporada, de proximitat. També el que dèiem abans, ens agrada també cuidar els petits productors. Entre els petits ens hem d'ajudar i creiem que és una manera també molt més sostenible. I saber què hi ha darrere de cada cosa i posar-li cara per nosaltres és un segell de confiança absolut. Llavors, és una cosa que també ens omple molt i ens enorgulleix molt de dir que aquest formatge és d'aquí, de 20 quilòmetres. Entre territori, crec que és molt bonic. Llavors, a partir d'aquí, segons la temporada, i que això és el bonic també, que vas oferint diferents plats, diferent cuina, i amb les propostes que la naturalesa ens ofereix. Tu sembles feliç cuinant. Bueno, jo no cuino. Tu què fas? Jo estic a la sala. Sembles feliç. Però m'ho passo molt bé. Sí, ja se't veu. M'ho passo molt, m'agrada molt. M'agrada molt, des de sempre. Jo sempre dic que si la teva fe i la teva passió coincideixen, ets un privilegiant. Què vol dir xerricló? Xerricló, això és del renom de la casa i això ve d'un rebesavi meu que xerritava i xerriclava molt bé amb el porró. El soroll del. Xerricà. Xerricà. I llavors el meu avi, que va muntar la primera taverna, ja era el xerricló, i llavors va posar el nom de la casa.

I aquí seguim. O sigui, un nom que explica vi.

Sí, i que explica la tradició també, no? I aquesta aposta per d'allà on venim, amb revisions, amb actualitzacions, que jo crec que una de les coses que destaca del xerricló és aquest amor per la cuina tradicional. I combinant també amb revisions i alguna aposta més moderna, no? És una carta on conviuen les dues coses. Jo sentia parlar el Francesc i de les coses que I un dels motius pels que sempre recomano, que algun dia m'haurà de contractar com a comercial

de la casa, espero que ho estiguis contemplant. Ets la comercial a l'ombra. A l'ombra, totalment.

És precisament aquest amor per fer les coses, és a dir, hi ha crec que molt pocs caps de sala amb més passió i més amor que el francès que en una sala, perquè t'explica les coses, està absolutament pendent que t'ho passis bé, i soc una gran defensora de la figura del cap de sala. Perquè la cuina és molt important, però a vegades ens oblidem de la figura de cap de sala. I un bon cap de sala, una bona cap de sala, et pot salvar un mal moment a una cuina. O ensorrar.

Totalment. Imagina't que el cap de sala, això sempre t'ho expliquen, els caps de sala t'ho expliquen. Si és una cuina amb brasa i demanes quatre o cinc plats de brasa a la sala al mateix temps, els acabes d'ensorrar el cervell. No ho sabem, això, nosaltres.

Bueno, aquí està el nostre paper, no?, de guiar una miqueta el client, de, senzillament, una cosa tan fàcil com, esteu demanant massa quantitat, o jo faré alguna cosa més, assessorar, i és el que diem, no?, és un gran menú, te'l pot enfonsar, o al revés, un menú més senzillet te'l deixa per dalt, no? I també ho dic moltes vegades, moltes vegades anem als llocs, no per saber el que menjarem, sinó anem allà perquè ens atenen bé i ens hi trobem bé, no?, i més per l'experiència de. De trobar-te a gust, que no pas del que menges, no? Però totes les dues coses ens agraden, eh? És importantíssim, és importantíssim, evidentment. Jo crec que, ara que comentaves això,

a mi hi ha una cosa que m'agrada molt quan hi vaig i és que les persones que esteu a les sales sou al punt de contacte amb el client i segur torno al tema del relat. És a dir, aquí a mi m'encanta no només el fet d'anar a menjar sinó que m'expliquin el per què i fins i tot d'on ve el producte o moltes vegades que m'expliquen els formatges, coses, mira, primer pren-te'l per aquí i comença per aquí i acaba per aquí. A mi això m'apassiona i és una forma d'entendre la cuina que hi ha al darrere d'aquell restaurant també, no? Clar, és.

El Gen Andor que hem fet, i que esperem que us mireu, parteix d'una idea, que potser és equivocada, però que tothom ens diu. Els catalans som uns boniquistes. Ens agrada molt anar a veure coses que pensem que són nostres. Ens estimem el país, i el que volem és que ens expliquin on anar.

De vegades, no? I parlàvem d'amor i crec que en aquesta proposta capítol a capítol és una proposta feta per amor a aquests territoris, no? Descobriu tot això si no ho coneixeu, no? Perquè aquest territori de Déu, aquesta comarca, aquesta regió vitivinícola, no us la podeu perdre.

És per això que estem fent propaganda, perquè no és propaganda nostra, és propaganda d'aquesta gent, d'aquesta gent del vi. I això sempre ho expliquem, els cuiners els hi posem cara, coneixem el Joan Roca, els del disfrutar, la fina de les cols, però els viticultors. No els hi posem tanta cara, no? Sí que hi ha la cara de la Sara Pérez, és a dir, sí que els coneixem, però falta molt, no?

Falta molt, i això en el cas de viticultors que tenen celler, no? En el cas de viticultors que no tenen un celler propi, encara menys, no? I hem aprofitat una mica per posar cara a uns poquets, a uns poquets dels mols que hi ha, i que mereixen ser coneguts pel gran públic.

L'equip ha passat una cosa que no ha sigut buscada. Era un equip molt femení, no? Sí. Un 99%.

Teníem el sonidista i. Teníem el sonidista, que el vam tractar molt bé. Sí, sí, sí. Però és una experiència que jo crec que la repetirem sempre que pugui, perquè s'ha d'impulsar la dona dins de la part d'aquesta tècnica. Al món del cine hi ha menys dones? No és que hi hagi menys dones, que a vegades menys, però sí que és veritat que els equips tècnics, aquells que tenen responsabilitat estan més caracteritzats per homes i els que són més maquillatges o art o coses que a nosaltres sempre se'ns han posat en aquella casella és de dones. I ara no, i ara veus operadores de càmera, veus realitzadores, directors de cine. Ostres, al final això és empoderar. I sempre que puguem tenir la possibilitat d'això fer-ho créixer, jo sempre a favor.

Una cosa que ens va fer molt riure, i potser tothom la coneixia, nosaltres no, és que, clar, tu penses, les càmeres pesen molt. Llavors penses, ostres, s'ha de tenir molta força per portar una càmera. Però llavors tenen un sistema que en diuen la dutxa que és un pal que els surt de l'esquena i que els aguanta la càmera per davant com una dutxa. Llavors això fa que la persona més dèbil, com ara jo, pot carregar una. Els que no fem tronc superior,

tant com inferior. Bueno, com que al final era, no podem anar al gimnàs, vam dir,

posem la dutxa i així les persones. Posem la dutxa. Quanta gent es mou per rodar aquest programa que han sigut quants minuts, Sole? 35? Uns 30 minuts. 30 minuts, que és molt car rodar. Tothom ho diu, però és veritat, no? És a dir, quanta gent has de moure per fer un programa així?

La que tu vulguis o més. El que passa és que sí que hem volgut prioritzar el fet de tenir un equip reduït per ser el menys intrusius possible. A veure, reduït pel que és la broma. Vull dir que era molt, eh? 100%, sí, sí, sí. Unes 12 persones. Clar, al final també has d'assegurar-te que tens totes les àrees cobertes. Sí que hi ha alguns perfils que agafàvem de la gent. Escolta, que anem al Priorat. Per exemple, hi havia persones que agafàvem equip del Priorat

també per al Priorat. Això està molt bé. Tots els equips de maquilladors van ser de la zona, que això és molt bonic. Llavors, hola, soc la maquilladora del Priorat.

Que bé! A més, t'explicava que coneixia el territori. Ostres, doncs aquest Vic, no sé què, jo no coneixia aquesta persona.

Parlem de quilòmetre zero, quilòmetre zero per tot.

A més a més, un equip jove. Això també és superenriquidor. Tu ara has dit una frase, Irina. Ai, què he dit? Una frase que es va repetir molt durant el rodatge. Una frase que es va repetir molt, eh? Sí. 100%. Això us agrada? 100%. Ens agrada 100% quan està, perquè clar. No en soc conscient, eh? Clar, perquè he treballat amb gent molt jove que jo els donava un vi. Tot el rodatge hem estat pensant sempre aviam, anem a triar un vi que els agradi. Sempre fent proselitisme, a veure, els donarem aquest que és molt aromàtic, la sole, això els agradarà. Llavors els donàvem, quan acabava tot, us agrada? 100%. 100%.

Parla de les noves generacions, entre l'aure, el 100%, una cosa i l'altra.

Serveix aure, serveix aure. Aquest vi serveix aure.

Quan tens adolescents a casa. Tu tens adolescents a casa? De 14 a 16, i tota aquesta riquesa lingüística l'estem assolint. Sí. Però moltes vegades em perdo. No sé si m'han dit alguna

cosa dolenta. Sí, sí. Com és el campionat d'aura? No sé com ho diuen.

Alguns adjectius, no? No sé si m'has insultat o m'has elevat ara.

Els teus fills. Tenen interès per la cuina catalana?

De moment tenen molt més per menjar-se-la.

Això és important. És el primer pas. No és lògic a tot arreu,

això que dius. Sí, els agrada. Tenen curiositat, a vegades pregunten com ho has fet, això sí. M'agradaria que s'arromenguessin una miqueta més, almenys a nivell domèstic. No ho fan. Però de moment podrien algo més. Però bé, no ens podem queixar. No ho faran mai. No, no, no. Ja m'estàs avisant. Saps els llits aquests que són niu?

I no hi ha potes perquè són niu són un gran invent perquè no poden deixar res a sota un nòvio està bé, està bé estem tastant el camí amb el Francesc Morins que ha vingut del restaurant Xirricló de Balaguer i estem amb la Irina González que és realitzadora del Gen Amdor que és aquest programa que estrenarem amb la complicitat de tots vosaltres la complicitat de l'Incabi també que ens ha ajudat. Sí, sense ells no hauria estat possible. A fer-ho possible, hem anat a suplicar. I finalment, doncs, us farem un retrat de cada D.O. Un retrat de paisatge, del tipus de vi, que ha sigut molt diferent. Costés va ser. Clar, Costés és la més àmplia. Més gran, sí. Sí, Costés vam anar de punta a punta, vam estar dies per Costés.

Costés és bonic per aquesta gran riquesa que té de climatologia, per exemple, no? Des de punts de mil metres a zones més càlides, que és el que dèiem abans, no?

De fet, el capítol comença a talar-ne i acaba a les Garrigues.

Exactament. Comença a talar-ne amb el Raül Bovet, amb els vins d'alçada, i acaba a les Garrigues. Sí, sí, sí. Amb una cassola de tros.

Sí, i amb un company de professió, no? Amb el Joel de la Boscana. Sí, sí, sí. Una cassola de tros,

el Joel i un bon vídeo de les Garrigues no pot fallar.

Amb què maridaries el teu restaurant, aquest vi que ens has posat al camí? Aquest vi?

Doncs jo aquí buscaria una cosa. Una cosa fresca, jo no me n'aniria amb un cibeta aquí, per exemple. No me n'aniria amb un cibeta, eh? Però alguna cosa així més fresca, algun puntet així greixoset, per exemple. A vegades també hi ha el concepte que d'encara, que encara dura una miqueta, amb el blanc, el descans.

Això, gent, em deia, ja ho hem tancat, eh? Sí, sí, sí. La Irina t'ho pot certificar. 100%. 100%.

100%. Bé, jo aquí també li trobo un puntet a sota bosc amb aquest vinet. Jo, per exemple, un punt, no sé, un arròs amb una mica de tofona ratllada per sobre. Prou, prou. No, no pot ser, és massa bo. Sí? No me l'aprovis. Aquest puntet de la tofa, aquest puntet de bolet, creem que té això una mica al paladar, aquesta acidesa que té, creem que és interessant. Llavors amb postres més greixoses o gelatinoses o un pau de porc, per exemple, que s'ha de fer de la brasa, crec que tampoc no li feria cap lleig. Des d'una tonyina amb un cremoset de jo blanco de base, així pam-pam a la planxa. Interessant. Sí, no ho sé. Des de los maridatges és tot un món, no? Però bé, sobretot, el principal de tot és que hi hagi una bona companyia. Jo crec que el bon vi amb una bona companyia es se converteix en excel·lent, no?

Això jo abans feia. És un clàssic, però realment és així. És veritat, és veritat. Jo abans, quan ho deien, deia. Però ara ja m'ho crec.

Sí. Sí. Una mala companyia et pot espatllar el millor dels vins,

eh? No has de tastar mai un vi amb una mala companyia, no. No. Hauries d'evitar, sí. El vi per qui se'l mereix.

Sí. Sí, sí, sí, sí. Jo pensava aquest vi també amb uns popets. Uns popets? No? també, també, perquè tu coneixes la carta i perquè sé que fan esmorzars de portilla oh i aquest és un vi que té aquesta frescor també que trobo que combinaria molt bé amb el popet, els grans popets de la planxa d'aquest xerrico sí, absolutament t'ho compro.

Uuuuh. Els monserrats de Forquilla, els llocs que els fan, són molt d'agrair, eh?

Sí, sí. Bueno, afortunadament s'està recuperant, no? És una bona tradició que es va recuperant mica en mica.

És una paraula difícil de. Un concepte difícil de traduir. Monserrat de Forquilla, com l'expliques? A un suec, no? A un anglès. No, miri! Sí, perquè et dirien que és un branx. I no, no, no, no té res a veure. No, mai, mai, mai, mai. No poseu el bocat, m'imagino. No.

No, no, albocats i croissants i napolitanes no entrem.

I tartars sobre el croissant, això que es va posar de moda també, que s'estobava tot. Exacte, sí, sí, sí. Napolitanes tampoc. I pastís de formatge o cheesecake? Home, pastís de formatge tota la vida. Bé, bé, bé, perquè ara és tot cheesecake. Carrotcake, cheesecake, sí, sí.

Bueno, sembla que tot el tema de l'anglès o sembla tot més. Més. Més cookie. Més cookie, exacte. Igual que el restaurant. Bye, i el veus el bye, i llavors el nom del cuiner, no? El bye, bueno, pues bye. En aquest programa que hem fet,

jo trobo que quan tu fas un programa i aprens coses fent-lo, i dius, ostres, com és que no havia vist això? Doncs és fàcil que ho puguis comunicar, no? Però us preguntaré vosaltres, heu après coses? Quina cosa recomanaríeu d'algun capítol? A qui li diríeu, vés aquí, no t'ho perdis?

Ara estàveu parlant de llengua i crec que una de les coses també que aporta el gen Andor és recuperar, recuperar possiblement per una part de la població, que a una part no l'ha perduda mai, però algunes paraules. I tant. Que són paraules que han caigut una mica en desús o que precisament per la introducció d'altres paraules d'altres idiomes els han pres lloc, etcètera. Sí. I es ressalta aquest moment, també, no? Determinats termes, determinades paraules, i crec que això ajuda també a recordar que estem davant d'un sector que és molt nostre, d'un producte que ve d'un paisatge que és també molt nostre, no? I que tot això, al final, és un conjunt, és un 360, no? No és només el paisatge, no només són les cares, també és la llengua, i són moltes altres coses, també és la cuina, i, bueno, un 360 és absolutament tot, no? Sí. I tu, Irina? Jo em quedo. És a dir.

Hi ha molts moments, és que hi ha molts moments. És a dir, n'hi ha 12 de moments.

Bueno, cada capítol és com una porta que s'obre, però el fet d'entendre que cada vi pot ser diferent i el per què, i la tradició, la història que hi ha al relat, que hi ha al darrere, que és emotiu, que pot ser familiar, que pot ser novedós. El Bovet, ¿no? Com fer-ho innovador, potser. El Rendemàs Déu, que és la història que

hi ha al darrere. Rendemàs Déu, que se'ls va ensorrar el celler per la riuada del Francolí. I en aquest capítol. Serà el primer, oi que sí que comencem amb Conca? Conca és el primer episodi. El primer episodi. A més, hi ha les imatges del Telenotícies d'aquell dia. Estem una mica revivint aquesta idea de canvi climàtic, eh?

Molt rendimental és una prova de superació i de tornar a començar

i de l'ajut dels col·legues de professió i de la generositat correcte, sí, sí.

Sí, però a la part de la conca sí que fem èmfasi en el tema de la meteorologia, de com les pluges hi havia, hi ha alguns viticultors, els hi juga a favor i a altres els hi va jugant contra com més el seiem es deu, no? A més a més, clar,

hi ha imatges, me'n recordo, per exemple, del final d'Empordà. Les imatges del final d'Empordà. I esclar, tu penses, ara aquí estem veient una gent que estan tastant un vi, però va costar tant de portar tots els patracols cap allà dalt. Llavors, les imatges del making-of a mi sempre m'emocionen, perquè veus allà dos que estan fent un pícnic i 200 al darrere que estan allà. Fent-ho possible, no?

Bueno, allà encara que els vam muntar la taula i tot, però al Quim Batlle els vam dir, pugeu vosaltres a les taules i les cadires que us ho gravarem.

Sí, el Quim Batlle, que és l'Ella. El president de la Deo, l'Ella, que a més. Tots ens han ofert uns àpats. Absolutament. El Quim Batlle ens va fer uns pèsols, els vam desgranar allà mateix, a la brasa. Doncs, riu-te'n tu de l'edamame. O sigui, quin aperitiu tan bo! Que bo! El pesolfrés,

sense manipular-lo amb res. És boníssim. És el caviar vegetal, no?

Sí, sí, sí. Era un espectacle. I parlant de coses a descobrir, el capítol d'Empordà que citaves, la gent té molt al cap poder l'Empordà d'aquesta vista de mar espectacular, però hi ha un Empordà d'interior que es descobreix en el capítol i que és sorprenent.

Tots els capítols són copiables en el sentit de dir, valen la pena de dir, va, anem aquí. Va, anem aquí a altra. Anem a tastar això. I queda clar que tots els viticultors que surten, joves i vells, homes i dones, tenen moltes ganes de rebre'ns. Tenen ganes que hi anem. Com tu, que vinguem al xirricló, no? Que ara tots els que vinguin de part del TAS vertical estan convidats, oi? I tant, que sí. Des d'aquí ho anunciem. No, mira, paga la Sole, va.

Paga la Sole, que és la teva cap de premsa. Exacte. Si el finançament ja el tancarem aquí dintre. Sí.

Ja ens posarem d'acord. Sí, i tant. Hauré de rentar molts plats. Amb la Sole ja ens en tindrem segur. No, però hauré de rentar molts plats, diu la Sole, però no, és, diguem, el tiquet mig del teu restaurant, que a la gent li agrada saber aquestes coses, calcular-s'ho, venir.

El ticket mitjà al nostre restaurant estaríem parlant 45 euros begudes a part. Estupendo. Una parella que et vingui allí i faci un vinet d'un ticket de 25 euros, entre 120 i 130 euros. Cal reservar?

Sí. Prescindible. S'ha de trucar. Digues on hem de fer. Truquem al Xirricló?

Poden fer-ho a través de. En la pàgina web tenim el correu electrònic. Nosaltres no ho reservem online. Som molt de la vella escola encara. Per què? Heu tingut molts problemes? Bueno, en el seu moment els vam tindre i llavors sí que és una cosa que hem de canviar i pràcticament el 95% de les reserves és a través del telèfon. 973 44 51.

D'acord, doncs cap allà que anem i a més a més pots fer un passeig per Balaguer. Balaguer, el riu Segri,

el Santa Maria, el Sant Cris, té monuments històrics preciosos.

Sí que dius, va, anem a passar el dia. És una gran plaça, prefere. Sí, sí, sí.

Hi ha una dita que diuen, si vols esmorzar bé, vine a Balaguer. I si vols esmorzar millor, vés a Calclo. M'estic fent propaganda de tot.

Contractat com a guionista. Extraordinari, ens ha agradat molt.

Sense escupidora.

Quan sento aquesta sintonia ja és com que m'activo, penso, va, som-hi.

I a més, avui no has tingut temps d'explicar-los l'última pregunta, que és la que s'han de pensar, perquè el Víctor, que és d'una manera que ja ens ha posat, ens ha punxat.

Sí, ha vist que estava fent trampes i ha dit, ni parlar-ne. Està ballant el Víctor, mira'l, mira'l com balla. Clar, perquè és que és una sintonia que convida, que convida l'alegria, que convida a ballar, clar. Vinga, va, som-hi. Us ho explicàvem una mica, eh? Us ho expliquem també als oients que no hagueu sentit el programa darrerament. Hem estrenat una secció que es diu Sense escopidora. És una bateria de preguntes ràpides. Pim, pam. Es tracta de no escopir. No, es tracta de no portar-me bé, clar.

Clar, clar, clar, clar. Llavors. Come a finish from heaven. El Christopher Walken, la cançó que canta, que diu, no et portis bé, let's meet the eight.

Ara bé, compartireu la tortura, que així serà una mica menys tortura, i llavors farem, alternativament, si us sembla, una pregunta. Va, Irina, arrenques tu, valenta. Has comprat mai una ampolla només perquè era bonica o per la seva etiqueta? Sí. I te'n penedeixes?

Me'n penedeixo després d'haver fet el programa, perquè sí que és veritat que jo tendia a fer això, i ara és de miro d'on és, miro. Aprovada. Aprovada!

Molt bé, molt bé, anem bé.

Ho estem fent mig bé, Ambar, ho estem fent mig bé. Francesc, quina paraula del Diccionari del Món del Vi jubilaries demà mateix? Hòstia. Tu que expliques molt vins.

Sí. Baixa bé. Passa bé. Passa bé. Passa bé. No sé si he contestat massa bé.

Irina, quina és la millor conversa que recordes amb una ampolla pel mig?

Qualsevol capvespre amb amics o en parella. És a dir, a la companyia. A la companyia i sense rellotge.

Són a paradís. Un jove entra en un bar, entra amb el xirricló, amb 6 euros a la butxaca, per què hauria de demanar una copa de vi i no una canya?

Doncs perquè una copa de vi, evidentment que hi ha canyes amb unes cerveses a darrere i uns matisos també espectaculars, però crec que una copa de vi de 6 euros li pot omplir, bueno, de satisfacció moltíssim més que una cervesa.

Irina, quin vi o estil de vi que abans no entenies ara t'agrada molt?

M'ha agradat molt el concepte de garnatxa peluda. Moltíssim. Ah.

Té molta història la garnatxa peluda Francesi,

durant un any no poguessis explicar cap dels teus vins, els teus clients només servir-los, què creus que passaria?

que m'agafaria una depressió servir-los sí servir-los sí crec que no podria perquè no callo jo i me costaria molt ho passaria malament Irina,

una cosa que el Vicatala encara no s'ha atrevit a fer. Ostres. No, aquí et faig passapalabra, eh? Va, Francesc. Una cosa que encara el vi català no s'ha atrevit a fer.

El vi català no s'ha atrevit a fer. Podría dir. No sé si s'ha fet o no, eh? Submergir vi blanc sota l'aigua, per exemple, durant 5-6 mesos, o durant la temporada concreta. Sí, s'ha fet, s'ha fet. Hi ha alguna experiència. Sota l'aigua, sí.

Tenim alguna experiència a la zona de Vilanova, alguna experiència a Sant Carles de la Ràpita. Fora de la zona de producció, a Sant Carles de la Ràpita, però sí, sí, comencen a haver. El vi català està a tope, com podeu veure. Ara sí, pregunta final i, per tant, pregunta per tots dos. Arranquem amb tu, Irina. Si poguessis deixar una sola ampolla, només una, perquè l'obrin d'aquí 100 anys, quina seria i quin missatge deixaries dins l'ampolla?

No està mal, eh? No està mal. Jo tiraria cap a casa, et diria una ampolla de la Déu de l'Ella, sobretot per explicar l'ampolla que un dia al Maresme hi havia el sauló i que els vins estaven caracteritzats per aquesta serenitat. I vés a saber, ara que estem fent aquest canvi climàtic, si dintre de 100 anys mantindríem això. I com que els vins és explicar qui som doncs una mica que es conegui aquesta història, aquest històric.

Contractada. Que bé.

Francesc, és el teu torn, la teva ampolla i el teu missatge.

Seria poc original perquè jo també seria un cos des del segre, a més compro cap a casa. Una cosa que també molt xula que has dit és això, que es vegi al cap de cent anys com es feien les coses aquí i com se cuinaven. I si he de triar alguna cosa més, seria un d'aquests tres.

Que ens has portat, n'hem obert un, però ens has portat dos unicorns interessants.

Diré un, diré el Globs, per dir algo, de l'Antoni Parixana, de l'Antoni Giribet, perdó, de Parixana, i al missatge ficaré una postdata i diré, tant de vol gaudir-ho. 100 anys després, com un 5 d'octubre, ho vaig fer a Catalunya Ràdio. Hola!

Moltes gràcies. Gràcies per venir des del Xerricló. I moltes gràcies també, Irina, per venir. Que tinguem una molt bona estrena. Gràcies per haver fet possible aquest somni. I tant de bo, tant de bo, que tota la gent que ens miri. Que sigui del sector i que no sigui del sector, tingui ganes de fer el que hem fet nosaltres, que és anar a conèixer aquesta gent que té un gran do.

Com que el nostre convidet d'avui, el Francesc Molins, que ha vingut del Xirricló, ens ha parlat d'aquesta ampolla que deixaria, cent anys després, amagada perquè la tastéssim, era un pecat no encetar-la i no veure com està avui. No sabem si duraria. 100 anys.

D'aquí 100 anys ens tornem a trobar, eh?

Explica què és això, aquest projecte que estem tastant,

el Globs. Bueno, aquí, més que el cell és el nom, del productor, l'Antoni Giribet. Aquest és un vinet de 12 mesets de fusta. Aquí ja tenim una mica més d'estructura que el que hem provat abans. Aquí tenim un copatge de Cabernet Sauvignon, tenim alguna cosa de Merlot. Hi ha merlot, hi ha cera i ull de llebre. Llavors aquí, bueno, puntets de fruita més personalment, de fruita més madura, fruiteta vermella, puntets més especiats, més algo més de torrat, que és el que li dona la fusta, també, toquets balsàmics, i aquí un vinet ja per acompanyar alguna pata amb una miqueta més de. Aquí el cibet, sí? Més de xixi. Bueno, jo aquí li bec més bé. Jo li bec més bé. Sí, una carn de casa, més xup-xup, cassoletes, aquí jo crec que li quede bé.

Que bo. Hi ha vins per tots els estils.

Absolutament, per cada moment. És una mica també la riquesa d'aquestes dotze zones a Catalunya permet precisament aquest ventall de producte per cada ocasió. Clar, al costat del Segre,

el Cabernet, el Merlot, són en el plec de condicions. I hi ha més de os, eh, que sí que el tenen? Sí. Penedès, diga, també? Sí, Catalunya. Sí, Catalunya, sí, sí. Bé, Catalunya, que és un dels capítols divertits de gent amb do, Catalunya. És a dir, explicar què és aquesta D.O., que costa més d'entendre, potser, pel gran públic.

Sí, jo crec que penja molt el tòpic que és una espècie de D.O. per aigües de tota la resta de D.O.s, llavors expliquem que no, que això no és així. I ho expliquem amb els seus protagonistes. Sí, sí, sí.

No, a més a més, en el programa aquest hem tingut com els grans del vi. Sempre, sempre ho dèiem, jugant. Quan anàvem amb la furgoneta dèiem, ostres, si això fos un programa de música hauríem tingut l'Eno ni McCartney. Hem tingut els grans del vi. I no podem deixar d'acabar el TAS vertical d'avui explicant el capítol priorat, que va ser un capítol. Gravat amb el seu president, en Salus, el Salustià, que va morir dies després del rodatge. És un capítol emotiu, vam pensar molt com l'havíem de fer i finalment hem deixat els salos als llocs que va triar, no? Que és la cartuixa d'Escaladell, no?

Sí, jo crec que ha estat un capítol que si tots es munten amb molt carinyo, no? Poder aquest amb molt carinyo encara més i amb molta cura, amb molt respecte, no? De fer les coses molt bé, de. Bueno, en un moment delicat, no? Que això pugui quedar també com. Com la imatge que ell va voler projectar aquells darrers dies i tots els capítols tenen el seu interès i la seva màgia i aquest crec que a més a més té aquest plus d'un respecte molt gran.

Sí, sí, sí. Vam quedar molt en xoc quan vam saber aquesta notícia. Total, que Gent amb Vi s'estrena. Gent amb Do. Gent amb Do. Gent amb Vi. Gent amb Do que fa grans vins. Gent amb Do que fa Vi s'estrena el diumenge després del Vèrtex del Pellicer i nosaltres quedarem per veure-ho. Amb una copa de vi, haurem sopat abans, i res, que el veieu, i si ens va molt bé, molt bé, molt bé, a la segona temporada anirem al xerriclo. Doncs està fet. Moltes gràcies per ser-hi. A vosaltres. Moltes gràcies.

I'm on stand-by.

I'm on stand-by. ¡Vamos!

No matter how disappointed I was with the day before, it feels new.

I don't leave the house much I don't like being around people Makes me nervous and weird I don't like going to shows either It's better for me to stay home Some might think it means I hate people But that's not quite right.

I'm turning out just like my father Though I swore I never would Now I can say that I have love for him I never really understood What it must have been like for him Living inside his head I feel like he's here with me now. Even though he's dead It's

not all good and it's not all bad Don't believe everything you read I'm the only one who knows what it's like So I thought I'd better tell you before I leave.

So in the end I'd like to say That I'm a very thankful man I tried to make the most of my situations And enjoy what I had I knew true love and I knew passion And the difference between the two And I had some regrets But if I had to do it all again.