GOAC: 75 anys d'Església i món obrer
Subtítols en: català / castellano (traducción automática) / English (automatic translation)
Subtítols en: català / castellano (traducción automática) / English (automatic translation)
Conversem amb Noemí Cortés, pastora de l'Església Evangèlica de Gràcia. Ha rebut la Medalla al Mèrit Ecumènic 2024, que atorga l'Associació Cristians Ecumènics per Terrassa. Des de ben petita ha viscut l'entesa entre cristians de diverses confessions. Considera que a Catalunya el diàleg ecumènic té bona salut, i destaca la tasca que fan les esglésies cristianes per ajudar les persones més excloses de la societat. A més, Noemí Cortés presideix la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya (IBEC), que enguany ha estat guardonada amb l'11è Memorial Cassià Just, que atorga Afers Religiosos de la Generalitat. És un reconeixement al treball d'aquesta entitat a favor de la llibertat religiosa, el paper de la dona en el context religiós i la defensa i promoció del català. Cortés explica la persecució que van patir els protestants a Catalunya durant la dictadura franquista, i com van lluitar des de l'IBEC per fer arribar a la societat els textos bíblics en català.
El Toni González va néixer al Pallars Sobirà i viu amb la Rosita, la seva dona, a Ransol, Andorra. La seva és una història de coratge i resiliència. Fa 40 anys va tenir un accident greu, es va quedar cec i va perdre una mà. Quatre anys després de l'accident, descobreix la seva vocació d'artista i es converteix en un artesà de la ceràmica i l'escultura. Sense esbossos ni maquetes, crea en la seva ment l'escultura, de fusta o ferro, que després farà realitat. L'última obra que ha fet és la "Creu de set braços" que li ha encarregat el síndic d'Andorra. Diu que "en l'àmbit religiós, aquesta creu simbolitza la comunió entre els pobles". El Toni és un enamorat de la natura i amb els amics ha recorregut tots els pics d'Andorra, excepte el Comapedrosa, i ha pujat fins a 2.430 metres d'altitud. A més, conserva una gran memòria visual i recorda llocs on va ser fa dècades --si hi havia una pedra, un isard o un arbre-- i també els colors ocres, marrons i vermells de la tardor.
Conversem amb l'actor Lluís Homar, director de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic de Madrid. Ha fet un viatge interior, de creixement personal i espiritual, que l'ha retornat a les seves arrels cristianes. D'adolescent es va plantar i va dir al seu pare que no volia anar més a missa. Més endavant va conèixer el zen, el Tao, el taitxí, el txikung, el mindfulness i la meditació budista. I ara forma part dels grups de meditació Amics del Desert, del capellà Pablo d'Ors. Homar parla de la ferida d'abandonament, de l'ego, de quan volia ser Marlon Brando al preu que fos, de desenfadar-se, de perdonar i de mirar de vèncer el llop, com ho ha fet interpretant el Manelic de "Terra baixa". També ens parla dels místics i diu que els vol treure el clixé de "penjats". Considera que santa Teresa de Jesús, sant Joan de la Creu, el mestre Eckhart, Jacint Verdaguer i Ibn al-Arabí són uns veritables antisistema i aporten sentit i valors al món d'avui.
Veurem com s'ho passen un grup de nens i nenes que han anat de colònies a Borredà (Berguedà) amb la Fundació Pere Tarrés. I entrevistem Adelaide Baracco, teòloga feminista i professora de l'ISCREB, fins a jubilar-se. És coautora, juntament amb la religiosa basca Maria José Arana, del llibre "Mujeres sacerdotes, ¿cuándo?" (Desclée De Brouwer). Per què les dones catòliques no poden accedir al sacerdoci?. La porta la va tancar el papa Joan Pau II amb la Carta Apostòlica Ordinatio Sacerdotalis, i el papa Francesc ja ha dit que no l'obrirà. Ara bé, des de l'actual Sínode, creat per Francesc, aquest tema ha deixat de ser un tabú. Adelaide Baracco diu que els arguments de l'Església per no ordenar dones "no tenen validesa teològica ni antropològica". Baracco parla també del seu llibre "Compassió. La no-religió de Jesús" (Claret). I ara que fa dos anys de l'incendi del Pont de Vilomara, que va cremar casa seva, explica com ha viscut aquesta dura experiència. Ella i el seu marit viuen en una furgoneta, a l'espera de construir novament la casa.
Visitem l'antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la serralada de Marina, a la Vall de Betlem, a tocar de Badalona. Conversem amb el seu responsable, el capellà i historiador Jaume Aymar, reconegut amb l'Emmanuel Mounier per la seva trajectòria professional i humanista. La Murtra és un espai interreligiós i intercultural, on la gent va a passar-hi uns dies de solitud, meditació i silenci. I és també un lloc on artistes i intel·lectuals aprofiten el silenci per crear. Un grup de laics s'encarrega de l'acollida. Els monjos jeronis van viure en aquest monestir fins al 1835. El 1947, Francesca Güell, pintora, compra el monestir i el converteix en un lloc ecumènic, hospitalari i de pau. El seu llegat continua viu.
Entrevista al franciscà gallec Santiago Agrelo, arquebisbe emèrit de Tànger. És molt crític amb les polítiques d'estrangeria. Diu que "abans pensava com la majoria, que els immigrants havien d'entrar legalment". Una visió que va canviar el 2007, quan va arribar al Marroc i va veure que les persones migrants no tenien drets i vivien en la pobresa. "Totes les fronteres se'm van esborrar i em vaig transformar", explica. Allà va crear la Delegació de Migracions. Almenys dos cops per setmana, un equip de la diòcesi va als boscos i campaments a ajudar els immigrants. L'arquebisbe Agrelo critica les tanques amb concertines a les fronteres de Ceuta i Melilla, i la desinformació que hi ha a les fronteres. Diu que "és nefast" el Pacte de Migració i Asil aprovat recentment pel Parlament Europeu
Conversem amb Cristina Cama, presidenta de "Malaria 40". La Cristina va fundar aquesta ONG després d'anar a buscar les seves filles, nascudes a Madagascar. La població malgaixa pateix una greu crisi humana agreujada pels efectes adversos del canvi climàtic. La majoria de la gent viu en la pobresa extrema. L'ONG "Malaria 40" és una entitat petita, amb seu a Castelldefels, però amb un cor abundant i una pila de projectes. Lluiten incansablement per oferir tractament mèdic als infants que tenen la malària i altres malalties greus. També es desviuen per oferir educació, un àpat al dia als nens i les nenes, ajudar un grup de famílies de camperols i fer pous i cisternes per recollir l'aigua. La contrapart allà són les religioses Filles de la Caritat i el missioner espanyol Fermín Maroto, a la regió de l'Androy, al sud del país, la "zona zero" de la fam.
Doble aniversari al bisbat de Sant Feliu de Llobregat, amb el bisbe Agustí Cortés al capdavant. Un miler de persones participen en la festa d'aniversari dels 20 anys de la creació del bisbat i dels 500 anys de la fundació de la parròquia de Sant Llorenç, que ara també és catedral. Com ha evolucionat la diòcesi? S'ha aconseguit fer un bisbat proper a la gent? En parlem amb Joan Pere Pulido, secretari general i canceller d'aquest bisbat. I veurem un reportatge amb el testimoni de laiques i laics que han participat en la festa. Sabrem com viuen la fe i quin vincle tenen amb l'església de Sant Feliu.
Europa s'està rearmant davant l'amenaça de nous conflictes i la por a un atac nuclear. La despesa militar no para d'augmentar i consumeix recursos necessaris per al benestar de la ciutadania. En canvi, no sentim parlar d'iniciatives de pau. Entrevista a l'activista Pere Ortega, un dels referents en la investigació de la pau, la no-violència i el desarmament. Ha publicat "La fuerza de la paz" (Icaria Editorial). Ortega parla de personalitats rellevants que han lluitat per construir la pau, la llibertat i el respecte pels drets humans. Repassem el llegat de Dorothy Day, Nelson Mandela, Desmond Tutu, Gandhi, Hannah Arendt i Arcadi Oliveres.
En què creiem els catalans? Quin lloc ha de tenir la religió a la societat? Ho explica Arnau Oliveres, codirector de l'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós. Reflexiona sobre els prejudicis, la fòbia i la intolerància a les religions, i aposta per educar en la diversitat religiosa. A més, l'Arnau recorda el llegat del seu pare, l'activista i economista Arcadi Oliveres, que va morir fa tres anys. Parla també de la tercera edició de la "Setmana per la Pau Arcadi Oliveres", que organitza Justícia i Pau a Barcelona. "Les persones venim i marxem. Però els valors, la humanitat, la bonhomia, les ganes de fer un món millor segueixen vives i necessàries", afirma Arnau Oliveres.
Fa 65 anys que l'ONG Mans Unides, creada per dones, lluita per erradicar la pobresa en una cinquantena de països. Conversem amb Mireia Angerri, presidenta delegada de Mans Unides a Barcelona. Mans Unides treballa amb socis locals. A Bangladesh donen suport a les comunitats indígenes, històricament maltractades. Al Camerun han ajudat la infermera de Vic Núria Pagespetit a obrir un hospital. I a Bolívia col·laboren en el projecte de Las Juanas contra la violència masclista.
Els adolescents passen moltes hores connectats a les pantalles. Quin impacte té això en la seva salut mental? Conversem amb Francisco Villar, coordinador del Programa d'Atenció a la Conducta Suïcida del Menor de l'Hospital Sant Joan de Déu. És autor de "Com les pantalles devoren els nostres fills" (Herder). Alerta que les xarxes prenen el temps als nens i adolescents, perquè estan dissenyades per generar addicció. A més, coincidint amb la digitalització, els casos de suïcidi s'han multiplicat per quatre en els últims deu anys. El doctor Villar, arran de l'experiència clínica i el coneixement dels estudis científics, diu que els menors de 16 anys no haurien de tenir mòbil. "El millor és que se'l comprin ells mateixos quan tinguin 18 anys", afirma.
Hi ha 10.000 capellans a l'Església catòlica de ritu oriental que estan casats. En canvi, els 400.000 capellans catòlics de ritu llatí són cèlibes. Per què uns s'han pogut casar i els altres no? Ho explica Xavier Morlans, capellà teòleg i autor del llibre "Capellans cèlibes i capellans casats. Dos pulmons per a una Església sinodal" (Claret). Veurem en un futur, més o menys proper, també capellans casats? Entre els anys 70 i 80, una forquilla d'entre 60.000 i 90.000 capellans i religiosos van penjar els hàbits per raons del celibat. Morlans considera que és un fet sistèmic i estructural, que cal mirar i repensar. I creu que fora un enriquiment per a l'Església tenir capellans cèlibes i capellans casats.
La religiosa, teòloga i periodista Gemma Morató parla dels abusos de poder i de consciència en la vida religiosa. Ho fa en la línia de tolerància zero establerta pel papa Francesc. Els abusos de consciència causen profundes ferides i fan que les víctimes no puguin dur el timó de la seva vida. Morató és autora del monogràfic "Caminos para sanar toda situación de abuso", publicat per la revista Vida Religiosa. Diu que és important detectar els abusos i acompanyar les víctimes. Posa èmfasi en la formació "que obre horitzons, dona eines i fa que tothom es pugui explicar". En aquest sentit alerta: "Compte amb les congregacions que retallen en formació, perquè allà hi ha un problema." A Catalunya moltes congregacions tenen un protocol establert. "Però encara no està tot fet", diu aquesta Dominica de la Presentació i professora universitària. Davant de qualsevol situació d'abús, les religioses i religiosos, també, es poden dirigir a la delegació de vida consagrada del seu bisbat.
Conversem amb el jesuïta català Alexis Bueno, que ha celebrat el seu cinquantè aniversari fent un viatge a peu a Terra Santa. Un pelegrinatge de sis mesos que va començar a Loiola, al País Basc, passant per Manresa, fins a arribar a Jerusalem el desembre del 2022. Només va agafar un avió per anar de Turquia a Jordània i sobrevolar Síria. L'Alexis ha caminat més de tres mil quilòmetres seguint, a través del mòbil, la ruta que estableix l'associació Jerusalem Way. La major part del viatge l'ha fet sol. Ha dormit en cases d'acollida, monestirs, parròquies i també al carrer, als parcs i a la platja. Una experiència que l'ha connectat més amb ell mateix i amb l'espiritualitat. Diu que "Caminar guareix. El camí és llarg i això és bonic, perquè tens temps de mirar la teva vida sense por. Déu sempre hi és, però sovint no ens n'adonem". I explica l'experiència acollidora que ha tingut allà on s'ha aturat en el camí, i en concret a Turquia i Jordània, dos països de fe musulmana.
Conversem amb Sor Lucía Caram de la seva experiència d'ajuda humanitària a Ucraïna. Superiora del convent de dominiques de Santa Clara de Manresa, des que va esclatar la guerra, fa 25 mesos, ha anat 22 cops a Ucraïna, amb la dèria de salvar vides. El seu nou llibre és "Invitados a reconstruir. Ucrania, la guerra y la compasión" (Plataforma editorial), que té el suport del papa Francesc. Sor Lucía li ha regalat al papa el rosari de l'Oleksandr, un soldat mort al front, que no tenia família. El papa es va emocionar. Era un dels centenars de rosaris que Francesc li havia donat abans a ella, després de beneir-los, per repartir-los en els seus viatges. També ens parla de com viuen aquesta Setmana Santa els cristians a Ucraïna, on diu que les esglésies estan plenes de fidels. Sor Lucía ha obert corredors humanitaris i ha portat material mèdic i més d'un centenar d'ambulàncies. Ara lluita per obrir un nou hospital de campanya per als ferits de guerra. També ha portat a Catalunya ferits, malalts oncològics i famílies de refugiats.
Parlem de la inclusió social, laboral i de l'acompanyament a les persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn mental greu. La Fundació Viver de Bell-lloc ha creat una pila de serveis especialitzats. En concret, centres especials de treball, com una granja d'ous ecològics i el nou restaurant "La Fàbrica, el bar de la Tèxtil", a Cardedeu. Entrevistem Èlia López, responsable de l'Àrea Social del Viver de Bell-lloc. I veurem el testimoni de la Sara González i el Cristian Castellano, ajudants de cuina. També expliquem la història de la Lluïsa Oller, de 95 anys, la cofundadora del Viver de Bell-lloc i que és tota una institució a Cardedeu. Durant gairebé 40 anys va acollir a casa seva dotzenes de persones en risc d'exclusió social. Una dona de fortes conviccions cristianes que ha llegat el seu patrimoni per a les persones amb discapacitat intel·lectual.
Què està passant en l'Església catòlica d'Alemanya? Quines reformes reclamen la majoria dels bisbes, juntament amb els laics i laiques, des que el 2019 la Conferència Episcopal creés el camí sinodal? I quines friccions hi ha amb el Vaticà? Ho explica la teòloga alemanya Margit Eckholt, expresidenta de l'Associació Europea de Teologia Catòlica. Reivindica el paper de la dona en l'Església i el seu accés als ministeris sacerdotals. Eckholt és membre de la comissió sinodal d'Alemanya i ha vingut a Barcelona convidada per la Tribuna Joan Carrera.
Parlem de pau i de convivència amb Jordi Cussó, president de la carta de la pau dirigida a l'ONU. Diu que la pau s'educa amb la vida. "Què donem als infants i joves? Si vivim la pau la podem transmetre. Si vivim en el ressentiment, també els hi transmetrem." Cussó explica el seu projecte d'ajuda humanitària a la República Dominicana, en un context de pobresa i violència. També veurem la tasca pastoral i social que es fa a la parròquia de Sant Antoni de Pàdua, al barri de Llefià de Badalona, d'on és el rector. I recordem el bisbe Joan Carrera, fundador d'aquesta parròquia, que va acollir la immigració dels anys 60.
Entrevista el cardenal Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem. Parla de la terrible situació que pateix la població civil a Gaza. La guerra no para d'escalar i hi ha por d'una massacre al sud, on s'hi refugien 1,7 milions de persones. El cardenal recorda el miler de cristians gazians que també ho han perdut tot i continuen en perill. S'aixopluguen a la parròquia de la Sagrada Família, al nord de la Franja. A més, Pizzaballa alerta de la dramàtica crisi que pateixen els palestins a Cisjordània. "La por és que després de Gaza tot exploti a Cisjordània". Malgrat tot, l'Església manté l'esperança i lluita per la pau. Pizzaballa ha participat en l'acte Sent la creu, a la basílica de la Sagrada Família. Dues mil persones han pregat per la pau a Terra Santa.