Latituds

Insubmissió

La insubmissió i la desobediència civil plantegen el debat entre legalitat i legitimitat amb la influència de grans líders no violents, com Gandhi o Luther King.

25 min

20/04/2012

Següent

MST - Plantaré la meva terra

reproduir

MST - Plantaré la meva terra

El moviment dels treballadors rurals del Brasil sense terra és probablement l'organització social més gran del món. Agrupa més de dos milions de camperols que ocupen terres improductives per treballar-les. Els sense terra impulsen un model agrícola diferent al dominant, basat en la no-obtenció d'aliments saludables en les terres de propietat pública.

Resistència Saharaui

reproduir

Resistència Saharaui

El 10 d'octubre del 2010, entre 10.000 i 20.000 persones s'instal·len prop d'Al-Aaiun, i aixequen un campament de denúncia pacífica per la vulneració constant dels drets socials del poble saharaui, sobretot en l'accés al treball i a la vivenda. Després de 28 dies i una successió d'esdeveniments i creixement constant de la tensió, el règim marroquí decideix desallotjar per la força el campament de Gdeim Izik, i imposa un bloqueig informatiu gairebé total. Per sort, l'Antonio i la Isabel es troben dins el campament i tenen una càmera a les mans. Enregistren la brutal destrucció del campament, centenars d'agents marroquins avancen a través dels milers de haimes. Quan ja és massa perillós continuar al campament, fugen en un 4x4, ajudats per la població saharaui, que els traslladen a Al-Aaiun. Els activistes narren la seva experiència durant uns esdeveniments que probablement han marcat l'inici d'una onada de canvi històrica al món àrab: vivim la seva por extrema, la tensió constant, l'amor per un poble oprimit però valent, el suport en la lluita i, finalment, l'acompliment de la missió heroica que els va ser encomanada.

Guatemala: obrint els arxius de la repressió.

reproduir

Guatemala: obrint els arxius de la repressió.

Les dictadures de Guatemala als anys 70 i 80 van torturar, assassinar i fer desaparèixer desenes de milers de persones. Moltes d'aquestes atrocitats les cometre la Policia Nacional guatemalenca, i les va detallar en els seus informes rutinaris, que van acabar abandonats en un tètric edifici. Però el 2005 aquests arxius van ser descoberts, de forma casual, i ara són custodiats i investigats per la Procuradoria dels Drets Humans de Guatemala.

Harmonies per després de la guerra

reproduir

Harmonies per després de la guerra

El Kurdistan sirià ha quedat destruït a causa dels vuit anys de guerra a Síria. Hi ha hagut 500.000 morts i dotze milions de desplaçats. Però pels kurds la música és resistència, i sobre aquelles runes, músics, poetes, professors i joves tornen a tocar instruments que almenys durant una estona reemplacen el soroll de la violència. El músic kurd Gani Mirzo, exiliat a Barcelona, va impulsar una campanya per portar més de 200 instruments musicals al Kusdistan. "Gràcies a la música estem vius". Un documental de Pablo Tosco i Migue Roth, produït per Angular, a partir d'un projecte de Musics Sense Fronteres, a partir d'una iniciativa del músic sirià-català Gani Mirzo,

Berracas: dones supervivents que construeixen la pau a Colòmbia

reproduir

Berracas: dones supervivents que construeixen la pau a Colòmbia

Des del bressol del conflicte armat colombià, deu dones supervivents narren les seves històries per a superar el dolor, reivindicar una memòria històrica plural i construir una pau feminista. Leonoricel Villamil,Yuliana Cepeda, Norby Pulido, Nancy Arias, Adonai Rincón, Luz Ángela Yate, Heidi Johanna Rojas, Ángela Patricia Arias, Flor Múnera i Venus Quiroga. Elles són "Berracas", dones lluitadores, empoderades, que troben sempre la força necessària per tirar endavant. Líders anònimes de la reconstrucció de Colòmbia que reivindiquen una transformació social i una perspectiva de gènere necessàries per aconseguir una pau real, inclusiva i duradora. I ho fan malgrat tots els perills que el seu activisme comporta, fins i tot després de la signatura dels Acords de Pau de l'Havana del 2016.

Diàlegs connectats: Adolescència i salut mental

reproduir

Diàlegs connectats: Adolescència i salut mental

Quan plou sobre mullat

reproduir

Quan plou sobre mullat

En els darrers 50 anys, el neoliberalisme ha tingut un fort impacte en les condicions de vida i els drets socials. Des de finals dels anys 70 fins als nostres dies hem patit, com a mínim, una crisi per dècada que hem anat arrossegant i acumulant com un contínuum de crisis encadenades. Un pòsit de pràctiques i con-seqüències encara avui presents que són el resultat de la mercantilització de les necessitats essencials i les successives ofensives del capital contra el treball, contra la natura, la terra, el menjar, el sostre, la salut i les cures durant aquests darrers temps. Què n'hem après de quatre dècades de crisis i emergències?

Nataxik (Memòria)

reproduir

Nataxik (Memòria)

El viatge de l'activista Ch'umilkaj per la memòria mostra històries passades i actuals de Guatemala.

"Luz de todos" Només el poble il·lumina el poble

reproduir

"Luz de todos" Només el poble il·lumina el poble

Saber | Sumud | Palestina. Les arrels d'una terra

reproduir

Saber | Sumud | Palestina. Les arrels d'una terra

Ens aproximem a la resiliència del poble palestí i a la voluntat de supervivència al llarg del temps.

El cost amagat: l'altra cara de la transició verda

reproduir

El cost amagat: l'altra cara de la transició verda

Coneixem l'impacte de la transició verda amb testimonis que expliquen la destrucció d'ecosistemes.

Tots els ulls. La salut visual al Senegal

reproduir

Tots els ulls. La salut visual al Senegal

El Senegal afronta un dèficit estructural de professionals de la salut visual.

Free tours, treballar per propines

reproduir

Free tours, treballar per propines

La realitat de centenars de guies turístics que tenen com a única font d'ingressos les propines.

Controvèrsia a l'aula (part 1)

reproduir

Controvèrsia a l'aula (part 1)

Professors i alumnes exploren com abordar temes controvertits que generen debat social.

OTHER - 30/11/2025

reproduir

OTHER - 30/11/2025

Es calcula que, a Catalunya, hi viuen unes 100.000 persones migrants en situació irregular. Moltes d'elles són víctimes de tot tipus de abusos i delictes, però només 3 de cada 10 denuncien aquests fets a la policia. Què s'amaga darrere d'aquesta realitat, tan injusta, com habitual? A través de les històries en primera persona de diverses víctimes, ens endinsem en el complex sistema que les obliga a suportar aquests crims sense buscar justícia. Al mateix temps, experts en diverses àrees del dret, migracions i drets humans ens repten a revisar un sistema que deixa desprotegides a totes aquestes persones, alhora que ens proposen maneres de crear un entorn segur perquè puguin denunciar aquests delictes.

Qui soc

reproduir

Qui soc

La Judith no es diu Judith. Es va canviar el nom per encaixar millor al nostre país, però això no és ni de lluny el més difícil que ha fet des de que va marxar de Nigèria quan només tenia 10 anys. Igual que ella, en Marouane i en Youssef van haver de deixar enrere el Marroc i tot allò que coneixien per buscar un futur millor a Europa quan encara eren menors d'edat. Amb les seves reflexions, descobrim les conseqüències de la xenofòbia i el racisme estructural en la pell de tres joves que, tot i la soledat, la por i el rebuig que han patit, tenen la ferma determinació de fer-se un lloc propi al món.

Recuperar la llum (part 1)

reproduir

Recuperar la llum (part 1)

Dones emancipant-se a Senegal

reproduir

Dones emancipant-se a Senegal

Que les dones treballin, guanyin un sou i defensin els seus interessos, és normal als països desenvolupats, però en moltes zones rurals de l'Africà subsahariana és excepcional. Al Senegal, a la regió de Kolda, associacions senegaleses impulsen un ampli programa de promoció de les dones.

Controvèrsia a l'aula (part 2)

reproduir

Controvèrsia a l'aula (part 2)

El repte de tractar qüestions polèmiques a les aules: des de religió fins al procés independentista.

Recuperar la llum (part 2)

reproduir

Recuperar la llum (part 2)