Júlia Vilageliu: "Hem de fer sostenible la ramaderia i la pagesia amb la vida que portem avui dia"

Tast vertical a Catalunya Ràdio, amb Empar Moliner.

I amb el Marc Peyron, amb la Sole García Insua, amb l'Àlex Torío, amb el Nil Vía. Avui en aquest podcast associat al TAS Vertical, que és el programa de cultura i vi de Catalunya Ràdio, perquè el vi és cultura, la terra també, en aquest espai dedicat a la primera de les cultures, que és l'agricultura, la ramaderia, parlem de formatges.

En som moltes, però minoria les que hem entès que el món canvia. Fa massa que el patriarcat ens obstrueix totes les vies. I mira, tu, bastard covard, si encara creus que la nostra meta és ser donzelles esperant que arribi un proxeneta. A mi les dones que m'agraden són les que fan soroll quan riuen, les que es pelen els genolls i mengen melpa i olives.

Dones que fan soroll quan riuen i que es pelen el genoll, que això és una cosa que passa poc ara mateix. Els nens tampoc se'l pelen el genoll. Aquesta és la música que ha triat la Júlia Vilageliú, de la formatgeria a base de micromecenatge que es diu La Bartissa. La tenim aquí. Hola, Júlia. Bon dia. Què tal? Has triat aquesta música? Explica'ns-la. Sí, m'agrada molt aquesta artista, Clara Pella. No ets la primera que ens la demana, i sempre quan ens la demanen sempre diem, ostres, fa un estil de composició molt similar al Hugh Riken de Bob Dylan, és a dir, és un text molt dit, molt musicat, molt bonic, amb una lletra plena de contingut. Sí, a mi m'agrada molt perquè

obre molt aquesta imatge clàssica de la dona, del que s'espera d'ella, obre molt cap a altres identitats possibles de gènere, obre molt el ventall i dona moltes possibilitats i també visibilitza. Moltes realitats molt més amagades avui, de temes també de salut mental i també de realitats del camp, com nosaltres que som pastores i pageses que ens freguem els genolls.

La realitat del camp, és a dir, en tots els àmbits anem avançant, anem fent, anem ensopegant, ens anem aixecant, però en el món de la pagesia i del vi. Les dones sempre hi han sigut, sempre hi són i sempre hi seran. Però sí que cal que se les vegi. És aquesta la qüestió, no? Totalment.

Sempre hi han sigut i han estat claus imprescindibles per arribar on hem arribat, no? O sigui, hi ha activitats, hi ha lligades amb els animals que duien elles, que podrien ser les més associades a la masia, no? Les gallines, les oques, el que és el. El menjar dels animals. Les aus se n'encarregaven elles, no? O de donar menjar als porcs si estaven a la cort, no? Vull dir, com. La part més de casa, de manteniment de la masia, sempre ho han fet elles, no? I després en tasques de matança del port, vull dir, tot el que és netejar els budells, o sigui, que són feines que sense budells no hi han botit, clarament, no? Sí, sí, sí. I sempre acostumen a ser més les feines més llargues, més fejugues, més pesades, moltes vegades com. Que són més maniculoses, costen més de fer, són més allargades. I, en canvi, a fora, la part visible, històricament, ha estat una mica més

amb els pagesos homes. I la part de força que hi ha en el món del vi i moure botes. Jo sempre tinc una amiga, la Sílvia Puig, del Sallent Números Vermells, que ella diu. Jo, per moure botes, faig palanca. La fa una palanca i moc les botes i fa un vi extraordinari, no? I en aquest sentit, doncs, tu ets pastora i de pastores n'hi ha menys.

Sí, doncs clarament, avui en dia dir que ets pastora és com algo super exòtic, no? Sembla que la gent a vegades es posa a riure i tot, com, ai mira quina gràcia, no? I penses, home, que fort, no? Que sigui tan minoritari, realment, quan el que estem fent és simplement produir el que mengem, saps? Vull dir que hauria de ser el més habitual, en realitat, no? Oficis lligats a la terra, o sigui, venim d'aquí des de no fa tant temps, no? Vull dir que fa uns anys, a l'època dels nostres avis. Era molt comú ser pagès, ser pastor, no?

Sí, i t'imaginaves la feina de pastor com una feina solitària. Tots havien vist aquells paraigües de pastor, que eren gairebé com una tenda de campanya per protegir-se. Però suposo que ara els pastors. Feu com la gent que habitem a les masies, teniu wifi, teniu tots els elements que ens dona la tecnologia per fer aquesta vida que ens imaginem romàntica i solitària, no? Que és anar pel bosc amb el teu ramat. Totalment. Jo tindria un estrès brutal perquè tindria molta por que se'm perdessin. Ja. Tots us diem això, no? De dir, ai, ai, ai.

Clar, sí, al principi hi ha molta por de perdre-les, de que se't separi el ramat, no? Quan no és teu i no tens aquest vincle, sobretot, no? Les persones, les noies que han vingut a treballar amb nosaltres, també, sovint és com, ostres, no? Però, bueno, nosaltres, per sort, amb les cabres, tenim un ramat molt, molt fàcil que està molt fet amb nosaltres. De quantes cabres? Vora 90 cabres, sí, lleteres. I el que deies d'això de, no?, com aquesta imatge bucòlica, pasturant el bosc i tal. Doncs a vegades podem gaudir-ho i estar allà tranquil·les mirant els animals, observant-los és el moment de veure també com mengen com estan unes i altres si una es queda més enrere però per res és el que estem fent sempre, vull dir que moltes vegades jo estic pasturant amb el mòbil enviant emails enviant whatsapps,

fent factures aquesta és la gran gràcia de la vida moderna podem gaudir. D'allò dels nostres ancestres amb el que tenim, perquè naturalment la gent que es dedica a la pagesia, vosaltres que feu formatges, sou abans que res i cal que sigueu empresaris, que us guanyeu la vida dignament, si pot ser molt bé, perquè seguim tenint tot això. Ja demano.

El teu projecte, la bardissa. El nostre projecte és un projecte en el que hem volgut seguir un model cooperatiu, de ser justament vàries, de crear una estructura prou àmplia per poder substituir-nos les unes a les altres, per poder. Rotar per una mica sortir d'aquest d'aquest model de ja has de ser cada dia 24 hores tal que al final ja hi som també però igualment tenir aquesta sensació de dir bueno som moltes aquí les tasques les pot fer intentar que hi hagi sempre més d'una persona que pot fer tot el que hem de fer al dur a terme i això et permet doncs. Posar-te malalta i que quedi cobert, poder marxar uns dies, encara que siguin molt pocs comparats amb la gent que està en altres oficis, poder desconnectar alguns dies l'any, i aquest sí que. Nosaltres no venim de família pagesa, no ho hem mamat això de petites, I sí que era una part que per nosaltres era bastant crucial, no? De dir, per ficar-nos aquí, per ficar-nos en un projecte així, necessitem tenir els nostres petits espais de recàrrega, de descans, no? Perquè sí, perquè al final venim d'aquí, no? Naturalment. Sí. Com fer-ho sostenible, no? Amb la vida que duem avui en dia. I realment és molt, molt, molt intens, no? Aquesta part d'empresa que dius, no?, també. Nosaltres vam començar aquest projecte amb la idea de, ostres, agafem unes cabres, les pasturem al bosc, ens instal·lem al Moianès, en una zona que ens agrada, a prop d'on vivim, agafem una raça llatera, amb la idea de després munyir-les i fer formatge, i d'aquí neix el nostre projecte, des d'aquest anhel de. De treballar en una activitat lligada a la terra, vinculada amb el bestiar, amb els animals, i poder connectar amb aquesta vida pagessa, pastora, que tant coneixement hi ha al darrere. Jo vaig fer l'escola de pastors, llavors una mica a través d'aquesta porta vaig conèixer diferents projectes de Catalunya. Perquè tu no vens de família pagessa.

No. Ets barcelonauta. Sí, soc de Barcelona. L'erdor del nou convers, l'erdor del que tria, jo crec que és molt lluable i aquí venen molts projectes de gent jove que ha decidit, per exemple els de la Tomaquera, que decideixen deixar la ciutat o deixar-la una mica. I fer el que no han fet els seus avis ni pares. Exacte. És meravellós.

Exacte. Clar, en el meu cas, per exemple, sí que els meus avis eren pagesos, no? En canvi, els meus pares ja van anar a la universitat de

Vilafranca al Penedès, de Vinya, justament, feien vi. Vaja. Però en canvi, devien dir als fills, no us quedeu, marxeu. Exacte. Això ho sentim cada dia.

Sempre aquest missatge de vés a la universitat, triomfa, busca un camí. I nosaltres hem seguit una mica amb aquest relat. La nostra generació també ha sigut vés a la universitat, busca feines sovint lligades a serveis, a lo social, com. I sí, t'adones que realment fer l'aposta una mica a la inversa de dir, no, a veure, torno una mica a lo més bàsic, a lo inicial, que és la terra, que són els animals, que és. Nosaltres hem anat tornant, dic nosaltres, la meva sòcia, la Marta, que també és de Barcelona, i jo he fet un camí una mica similar en el sentit de marxar de Barcelona també a bastant joves i anar ja cap al sector rural, on ja estàvem vivint amb projectes en els que ja teníem bestiar, gallines, algun porc, i allà ja estan en contacte amb projectes, amb persones que ja eren pagesos o així, llavors l'acostament l'hem anat fent així progressivament, ja vivint en entorns més rurals, i finalment vam dir, què, ens llancem, fem un projecte, perquè la vida passa, en tenim ganes, ens agrada, hem treballat en això i sabem que. Que ens hi veiem, doncs vinga, anem-hi, vam doncs començar a pensar en què pensaríem i teníem doncs la mateixa idea, no? I llavors vam decidir comprar el ramat, començar a fer l'empresa. De quantes cabres és? Vam començar amb 40 cabretes i ara doncs estem vora 90, un centenar més o menys.

La gent que ha vingut aquí de vegades amb formatges ens diu. Que derramats de cabres n'hi ha molt pocs i que moltes vegades en els grans supermercats aquell kèfir de cabra o aquell kèfir que diu que és de cabra o iogurt potser no ho és.

Exacte, i potser si ho és, és llet que ve de Múrcia o que ve de que hi ha explotacions molt més grosses, no? Perquè avui en dia, de tota l'elaboració de formatge que es fa, gran part de la llet no és de Catalunya. Vull dir, perquè no hi ha prou producció, diguéssim.

Llavors, vosaltres feu aquesta llet i amb aquesta llet us feu el formatge. O sigui, tanqueu el cercle.

Exacte. Exacte, a nosaltres ens agradava molt la idea i ens encanta fer el formatge, però aquesta idea que munim, que la llet que traiem de les nostres cabres, que és resultat de les nostres pastures, de la nostra gestió de bosc, dels camps que sembrem, que és el que mengen. Al final, aquesta llet l'elaborem i acabem generant aquest producte, que és com una obra, una obra que explica, que parla de tots els passos que hi ha hagut abans, i que en si ja l'elaboració de formatge a mi em sembla un sector apassionant, perquè a més jo soc química de professió, llavors té tota aquesta part. Microbiològica al darrere, físico-química, també molt interessant, que també és interessant alligar, ostres, perquè ara hi ha molta més proteïna, ara les cabres estan menjant molta més proteïna, perquè.

Això ens ho han dit altres papagesos, és a dir, que hi ha el moment aquest en què les cabres mengen glands, que llavors la llet té un gust increïble i llavors això no ho hem tastat mai i per tant vosaltres quan mengen per exemple glans, és a dir, quan és tardor o quan és hivern és a dir, vosaltres teniu en compte quan fer el formatge perquè la llet és diferent?

Sí que volem avançar cap a fer alguns productes només en algunes èpoques de l'any, per exemple el iogurt. Això és molt interessant. I això ho pots jugar molt més si evidentment és la teva llet i saps el que pasturen i saps en quin estat estan les cabres. Llavors dius, el iogurt quant seria el moment òptim segons tu? Clar, el iogurt, el millor és fer-lo a l'hivern, perquè és quan el que mengen a fora té menys aigua, no? És a dir, les plantes estan més seques, tenen menys aigua, llavors la llet és com més condensada, podríem dir, no? I el iogurt és que es nota moltíssim la diferència, et queda molt més pres, molt més dur, no? En canvi, a la primavera, doncs, és molt més líquid, no? I també és aquesta pedagogia amb el consumidor, no? És a dir, ei, els productes estan vius, no? El iogurt que et vendré ara i el que et vendré d'aquí sis mesos serà molt diferent, no? Perquè a vegades passa aquesta esperen aquesta constància de producte, acostumats als aliments del supermercat iguals. I dir no, no, és que clar, serà diferent perquè sí, perquè les cabres mengen una altra cosa, el menjar fora és una altra, el seu estat de lactació, el seu moment de lactació és un altre, que això també és l'altre, el seu període de lactació, quan arriben més al final, que ja s'estan a punt d'aixugar, també la seva llet és més densa, diguéssim, és menys aigualida, fan menys llet, llavors la llet que fan. També té més concentració de greix i proteïna. Llavors, al final, tot això es tradueix en el formatge. I aquesta idea de tancar el cercle, doncs clar, ens encanta. Fins ara el que estem fent és que anem a un obrador compartit que hi ha al Lluçanès, que es diu El Quall. Això és fantàstic, de la mateixa manera

que hi ha cellers de viveristes. És a dir, està molt bé que hi hagi cooperatives perquè la gent jove, la gent que comença un projecte, tingui les eines, que són tan cares i complicades, i socialitzi la higiene,

etcètera, etcètera. Totalment, totalment. A part que crees una petita comunitat de diferents projectes que estem arrencant, que estem iniciant-nos en l'ofici. M'encanta. I sí, sí, estar allà realment ha sigut una oportunitat molt, molt bona. També, clar, tota la inversió que suposa fer una formatgeria des de l'inici, no? I sense saber massa si és el que vols fer, si t'agrada o no, no? Vull dir que nosaltres hem estat ara ja fa tres anys que estem allà i, bueno, és una mica el plaç que se't permet utilitzar l'espai perquè justament està pensat perquè comencis. Sí. I després ja, doncs, si t'agrada i t'hi vols dedicar, doncs perquè et facis la teva pròpia formatgeria. I aquí entra el micromecenatge. Exacte. Explica'ns això. Doncs ara nosaltres ja estem arrencant l'obra de la formatgeria. Vull dir, ja hem vist que volem seguir amb això, que ens agrada, que fa sentit el projecte, no? I llavors, doncs, hem llançat avui mateix, llancem una campanya de micromecenatge amb la plataforma Goteo. Sota aquest lema de construir una formatgeria i sembrar el futur de la pagesia, perquè sí, perquè veiem que el futur dels projectes ramaders com el nostre és complicat, és complex, vull dir, estem en un món que si ets un petit productor, un petit artesà, has d'estar allà picant pedra amb un sobresforç constant de tirar endavant el que fas, perquè tens altres productors molt més grans al voltant amb els quals és difícil competir, clarament. I llavors estem tirant endavant aquesta formatgeria i amb la idea de construir-la allà. Llavors, aquesta formatgeria nosaltres calculem que costarà més de 100.000 euros, molt més de 100.000 euros, 150.000 euros o així. Hem de construir l'edifici de zero, ben bé al costat del corral ho volem construir. I llavors això vam dir, tota aquesta gent que directament no està treballant amb la terra o no està. Tots aquests consumidors que els agrada el formatge artesà, tota aquesta gent que simpatitza amb. Amb els projectes, clar que sí, i gent que també està vivint a la ciutat i ho té més lluny del dia a dia, però. Però que vol fer una opció de compra responsable

i conscient. Exacte. O sobretot una opció de no comprar, és a dir, i això cada cop t'ho trobes més a les grans ciutats, persones que diuen jo no compraré. Una cosa que no sigui de veritat, autèntica.

Exacte, i el mercat, això ho veiem molt. Fem mercats municipals al Mollanès i també fem fires. On us trobem? Doncs al mercat de Mollà, els diumenges, i acostumem a ser un cop al mes, a Castellterçol també, i després anem fent fires puntuals. Ara la setmana que venirem a la Fira de les Bruixes, a Sant Feliu. A Sant Feliu de la Serra. Ah, molt bé, molt bé. Fira de les Bruixes, estupendo. Sí, sí. I anem fent així a prop de casa sempre una mica de presència al territori i això t'adones com la gent agraeix i aprecia moltíssim quan troba un producte fet tot el procés. Amb aquesta mirada de cuidar la terra i de cuidar els animals i de cuidar les persones que formen part del projecte també i sí, vull dir que això clarament ho agraeixen i llavors tota aquesta gent que no està en contacte directe amb una campanya així ens sembla que és la manera també que tenen de sumar, de donar suport de fer una aportació econòmica perquè això pugui tirar endavant i el que diem és com. Demanem la vostra empenta, en el sentit que si ens donen una empenteta ens serà més fàcil i tirarem endavant. Goteo, tu et deus entrar-hi

i ja et donen les indicacions.

Sí, vas a la pàgina web www.goteo.org i llavors allà cliques al projecte que hi ha aquest lema de construir una formatgeria que sembla el futur de la pagesia. I allà veus diferents aportacions econòmiques que pots fer, que cada aportació té la seva recompensa, diguéssim. Ja sigui una visita a la formatgeria un cop estigui feta amb un tast, ja sigui una samarreta del projecte, o ja sigui unes làmines que ha fet un artista companya nostra de cabres i d'ovelles. Si voleu curiosejar, hi ha moltes opcions.

I tu has portat dos formatges aquí, un d'ells, un formatge madurat de cabra, embolicat amb molta delicadesa. Que siguin bones les coses que ens porteu és bàsic, però que estiguin ben embolicades, que estiguin pensades perquè algú decideixi comprar-les, doncs és molt important. I amb això es nota molt als projectes joves, que teniu bon gust, això és preciós, aquest formatge, si me'l regalessin a mi amb un cistellet per reis, amb l'origen, Santa Maria d'Olo Moianès, el paper, aquest paper de cartró, molt bonic. I aquest altre, que ens has portat mig formatge, i ara jo et demanaria que ens els expliquessis, aquests formatges. Molt bé.

Doncs jo he portat primer aquest formatge que deies embolicat, que l'emboliquem amb aquesta. Volem com que arribi una imatge d'artesania i rústic, en el bon sentit, que pugui també associar el món pagès. Nosaltres, a més a més, en el nostre projecte estem treballant amb el Jaume i la Roser, estem duent a terme un relleu generacional. I aquesta essència dels davants, de lo simple, de lo senzill, i que és bonica, a més a més, que és estètic. Llavors, aquest és un formatge, doncs l'obro perquè el vegis, semimadurat. Aquest el fem amb llet crua per mantenir tota, diguem. Totes les propietats, aromes de la pròpia llet, tot el que dèiem abans.

Que és preciós, aquest formatge. És preciosíssim, és una escultura extraordinària.

És preciós, això. Com una obra d'art, no? Però que han fet les cabres, han fet el bosc, han fet el camp. És molt bonic. I nosaltres. Llavors té crosta natural, tots els fongs que hi ha a la crosta que forma tot aquest mosaic de colors, de grisos, blaus, una mica més marronós algun, són els fongs naturals que hi ha a la càmera de maduració on fem els formatges, que és aquesta càmera compartida, de moment, que hi ha altres formatges d'altres projectes, llavors també es polinizen una mica entre ells, tots els fongs, perquè viatgen d'un a l'altre. I aquest és un formatge tendre, d'un mes de maduració només, cremós, com que es desfaixi a la boca, i pots notar totes aquestes aromes més florals, amb un toc làctic, perquè és un formatge de poca maduració. I m'agrada molt, és un formatge suau, la gent quan el tasta de seguida és com, perquè és cabra, però la cabra a vegades l'associem com un sabor molt fort, que cabreja molt en el mal sentit, no? I en canvi, en canvi, no, amb poca maduració, amb la llet que fem, vull dir, és un formatge suau, que la gent de fet la reacció sempre és, ai, que suau, i agrada molt, sí. I l'altre? I l'altre és un formatge blau, que és l'últim que estem fent, que està sent com una mica el nostre producte estrella. Que meravellós, eh? Perquè, bueno, blau de cabra no n'hi ha gaire,

realment. I per què no? Doncs, primer penso perquè és molt difícil. És difícil de fer. És difícil que et surti bé. És difícil que se't desenvolupi el fong blau a dins del formatge. I és més difícil amb la llet de cabra que amb la llet de vaca, curiosament. I per què? Pel greix? Sí, entenc que sí, entenc que la veritat que no ho sé massa, entenc que per les seves propietats, sí, quantitat de greix a dins, o sigui, el que surti el blau o no té a veure amb els forats que hi ha dins del formatge, perquè es desenvolupi ha d'estar en contacte amb l'oxigen, llavors. En un moment de l'elaboració tu el punxes amb unes varilles i fas així que penetri l'oxigen, per això a vegades el blau té com unes ratlles, perquè és de quan l'has punxat i llavors allà es va desenvolupant el fong que tu has inoculat a la llet inicialment, has posat el roqueforti i llavors es desenvolupa, però clar, ho has de fer d'una manera que queden cavitats a dins, que llavors queden els prous forats perquè aquest fong pugui desenvolupar-se i tal, llavors fer un blau dona una mica de categoria en el bon sentit perquè és un producte molt molt molt bo en el mercat ens encanta, la gent me'l demana molt i li dona aquesta diversitat de veure amb la mateixa llet quantes coses diferents

que pots fer no té res a veure com la gent que diu no m'agrada el formatge no ho entenc quin formatge? si un formatge o un altre no té res a veure absolutament no? Així que, doncs, tot això estem fent. També en fem alguns altres, que no he portat, però, doncs, de més madurats. Quan tinguem la formatgeria a baix, podrem fer més formatges dels que fem ara, perquè ara, amb la cosa que hem d'anar al pens, doncs, quasi vetriem una hora, llavors no podem mantenir els formatges, vull dir. En el dia a dia hi ha tot un manteniment de voltejos, de mantenir l'escorça, de rentar-los si cal. Clar, que heu d'anar-hi cada dia. Clar, llavors no podríem sostenir-ho. Llavors, quan tinguem la formatgeria allà mateix, doncs això també és un punt a favor que ens permetrà poder tenir molta més diversitat de formatges i productes. Si ara volem comprar els vostres formatges, on hem d'anar? Doncs podeu anar a Santa Maria d'Olor, que hi ha les dues botigues del poble que estan allà, vull dir, hi ha els formatges, i també ens podeu venir a veure, vull dir, nosaltres estem allà una mica més avall del poble, en una finca que es diu Barangueres. Com ho hem de fer? Per Instagram? Per Instagram estem molt actives estem sota el nom verdissa fruits de pastura perquè és una mica el nostre subtítol

fruits de pastura perquè part dels formatges que són resultat de la pastura i és un fruit de pastura. També venem xai ecològic i també venem cabrit de les cabres. Nosaltres, a part de les cabres, també tenim un ramat d'ovelles, que és el que vam comprar el Jaume i la Roser, que són aquesta parella que comentava que es jubilen i són els que portaven abans la finca on estem. Llavors, ara estem en aquests anys de traspàs que encara estan presents, encara ens estan ensenyant moltíssim, ens estan fent tot el traspàs de tot el que nosaltres necessitem aprendre encara, perquè som molt novetes, i ells són pagesos de tota la vida.

No estan fetes pels que es volen menjar el món pels que creuen que retallen la distancia amb l'uritud.

Parlant aquí al TAS vertical de Catalunya Ràdio amb la Júlia Vilageliu de la formatgeria La Bardissa. Bé, La Bardissa Fruits de Pastura. Si els voleu trobar a Instagram, si voleu participar d'aquest micromecenatge que estan fent per tenir una formatgeria, ara ells treballen en una formatgeria socialitzada, que també és meravellosa, tenen uns formatges extraordinaris que ens estaven dient que podem anar a comprar. Allà a la granja, a Santa Maria d'Olor, però que també tenen xai ecològic. I això és molt interessant perquè moltes vegades un grup d'amics diem ostres, tenim ganes de fer-nos una costellada, volem comprar xai. És tan bo, és tan diferent el xai ecològic. Totalment, totalment. Què hem de fer?

Clar, i el xai és un altre sector que s'està reduint molt, vull dir que per trobar producte no és fàcil, llavors per Instagram és molt fàcil contactar-nos, els mercats també quan ens trobem donem molt el telèfon, no sé si també puc donar el telèfon. El que sigui més fàcil perquè tothom us vingui a comprar. I si us acabi la producció, clar. Doncs puc dir que és el 622 83 15 89. Que és el meu telèfon de la Júlia, i llavors ho lliguem. Nosaltres, amb el ramat d'ovelles, seguim el maneig que ja feien el Jaume i la Roser, que és tenir quatre parideres l'any, així ens permet tenir xai tot l'any. Clar. I llavors el ramat de mares sempre està pasturant, hi ha èpoques que pastura a la finca on tenim el corral, el bestiar, on farem la formatgeria, on estem fent la formatgeria, i després també anem a camps del poble, que també portem nosaltres, perquè també. Sou les jardineres i paisatgistes de la terra,

que clar, les ovelles són. Les cabres són unes talladores

de gespa extraordinàries, o d'herba. Sí, sí, són ideals. I permeten que torni a rebrotar, hi ha tota aquesta idea holística de l'agricultura regenerativa, d'entendre que els animals, és a través dels animals que la terra regenera, reviu, està viva i està neta de possibles incendis

i clarament és prevalció d'incendis. Entre vosaltres i els viticultors, la vinya, doncs sou els bombers, els nostres bombers i paisatgistes, a més a més, endreceu el paisatge.

Totalment, i clarament és un problema, és que ho veus, zones on no hi ha ramats és que estan super emboscats. No es pot, no es pot. No pots ni accedir al bosc moltes vegades, llavors sí, com és superimportant també aquesta visibilització de la feina que es fa de neteja de bosc, de gestió, que els animals mateixos van fent, i entendre el bosc i el camp com zones també de treball, que marquen una identitat més enllà d'un lloc bonic a fer la foto, o un lloc d'oci, sinó com. Jo això ho veig molt amb el Jaume i la Roser, en el sentit de la cultura pagesa com té lligada la seva identitat amb la finca, amb el territori on viu. Des d'aquest roure que està aquí, que explica un moment de la meva vida que va ser important, aquest ars, aquest ginebró I nosaltres, per exemple, ara hi ha hagut una tala de bosc, que de cop han tallat molts arbres i hi ha com una. De cop un susto d'ostres, no? Com a algú identitari que han tallat, no? També, en certa manera. Llavors, sí, per remarcar aquesta importància, també, no? D'aquesta recuperació d'aquesta identitat, també, no? I de donar vida al bosc, de donar vida al camp, de donar com espais també quotidians del nostre dia a dia, no? Que per molta gent avui en dia ja desgraciadament no ho són, no? I ojalá que poguéssim anar en aquesta direcció més persones, no? Que al final, doncs, ja et dic, no? Sembla que és algo com molt allunyat, però moltes persones que no venem d'aquí ja hem acabat arribant. Però m'estaves preguntant del xai i ens anem a anar a una altra cosa?

M'encanta això que estaves explicant, realment, perquè. Sí que és veritat que quan parlem de la desconexió, aquesta desconexió existeix, no? Però és més de paraula que d'obra, gairebé, de vegades. Jo veig que la gent de la ciutat té moltes ganes i necessita la visió, de vegades, del verd, no? Totalment. I qui ho té de sortida, doncs. Té un privilegi, però també té un deure i també té moltes. És a dir, no li dona el dia per cuidar el bosc.

Sí, sí, és molt sacrificat i, clar, tenint en compte que. Avui en dia ja som molt poques que estem fent això, vull dir que s'està morint molta població de gent

gran que feia aquesta feina. Val la pena, sou poques perquè costa molt.

Perquè costa molt, perquè és com l'altre dia deien, és com un acte heroic fer aquesta feina.

Sí, és un acte heroic avui en dia, és com fer activisme d'alguna manera. Efectivament, l'activisme alimentari, el més important del món en aquests moments.

Totalment, i alhora és com m'agradaria que fos un ofici com un altre, com qui és periodista, com qui, doncs me'n vaig a pasturar les cabres i me'n vaig a. I hi ha un suport, jo penso que faria falta algun tipus de suport de les administracions, del govern, perquè això sigui possible. Perquè ens han deixat allà una mica al mig del lliure mercat, de dir, bueno, doncs aneu fent, si vols fer un projecte, fes-lo. I competeix amb aquells formatges en plàstic

fets amb llet amb pols. Competeix el súper. I amb un preu que,

evidentment, no es pot competir. Evidentment. I llavors, també, tots els afegits, també, doncs, de burocràcia, que quan ets un projecte petit, doncs, també se't mengen molt més fàcilment, no? Clarament, les empreses grosses tenen els seus treballadors d'oficina, no? Clar, nosaltres ens trobem amb això, tanquem el cicle, però és que som quatre, i totes ho fem, saps? Vull dir, al final, pasturar, treballar al camp, anar a vendre el formatge, fer el formatge, fer l'oficina, fer les factures, no? Vull dir, tot això ho fem entre cinc persones, saps? Exacte, no? Que ets súper novata al final i dius. Però sí, jo penso que val molt la pena, ho recomano moltíssim. Vull dir, encara que vinguis d'un altre món, no has de ser tota la vida per posar-te a fer això. Jo penso que hi ha una responsabilitat com a. Sí, com a persones que mengem, de dir, ostres, aquí hi ha hagut una recessió en molt pocs anys de tota una activitat, de tot un saber, de tota una identitat que, ostres, no podem deixar que s'acabi morint.

No s'està transmetent res i tu dius, tenim una responsabilitat alimentària, vosaltres l'esteu complint, cal. Que l'altra banda ho entengui, això. Entengui que el vi val uns diners, que el formatge val uns diners, que embolicar amb Porexpant no té sentit. I llavors, què necessiteu vosaltres? Perquè realment la vostra empresa no és exactament igual que una altra. És a dir, això. Jo diria que és cultura i s'ha de tractar com la indústria de la cultura, amb uns ives que us surtin a compte, el gasoil, això que esteu demanant, el gasoil agrari.

Totalment. Vull dir, hi hauria d'haver com certa protecció a nivell governamental dels projectes ramaders petits, penso. També que, per exemple, la pastura, que estem fent un treball de bé comú. Efectivament. Perquè el que et deien, el que parlàvem dels incendis, vull dir, estem netejant els boscos, estem. Vull dir, tot això és hores de desbrossadora amb gasolina que ens estalviem, no? I tant, i tant, i tant. I ja hi ha alguns ajuntaments, per exemple, que estan creant algun lloc de treball com aquesta idea d'un funcionari que és el pastor del poble, no? I té un sou pagat per l'ajuntament, no? Doncs, algo així seria, doncs, lo seu, no? De dir, valoritzem aquesta pastoria, Valoritzem que aquest formatge, a més a més, és un formatge de pastor, que aquestes cabres que han fet aquesta llet han pasturat, no són unes cabres estabolades que són allà com una fàbrica de produir llet. Llavors, tot aquest valor afegit hauria d'anar acompanyat de també el reconeixement i la protecció econòmica corresponent, que clarament no hi ha absolutament res. Tot aquest suport queda tot en mans de les xarxes de veïns, de companyes, que estan presents, que ho fan més sostenibles, però que dèiem, aquest ofici que és molt sacrificat, perquè ets algú molt petit en un oceà que està ple de balenes, I llavors sí, avui en dia és possible perquè tenim aquest suport de les personetes que tenim a prop i així.

I tenir el suport també de les persones consumidores clarament ho fa molt diferent. I d'aquí també l'apostar per llançar aquesta campanya, per dir que ja que aquest suport des del sector públic, des de l'administració, no arriba prou, perquè sí que hi ha. Hi ha com un discurs de promoure els remats, de promoure la pastura, cada cop ho veiem més a la tele, però en fets a nivells reals no està canviant res, no està canviant res. Revolta Pagesa ho segueix dient, de dir, vale, hi va haver aquí un. Un moment de dir, va, que això canviï, i seguim igual, seguim igual, vull dir, jo tinc moltes companyes que han començat projectes de petites formatgeries artesanes que han tirat la tovallola, perquè diuen, mira, és que me'n vaig de professora d'institut, perquè és que m'estic aquí deixant la vida, m'estic perdent la vida dels meus fills. És com un que has d'estar al 200% per tirar endavant, i clar, sempre forta, sencera, super bé psicològicament, vull dir que és molt exigent, molt, molt, molt exigent. Llavors, sí, ojalà es pogués suavitzar una mica, que poguéssim respirar una mica, llavors, bueno. Nosaltres hem apostat per també fer-ho sostenible a nivell de projecte des d'això, des de la pròpia estructura de buscar ser vàries, de poder rotar, de poder-nos anar rellevant una mica.

Júlia Vila-Geliu, de La Bardissa, aquesta formatgeria que demana un micromecenatge. Si cada un dels oients del TAS vertical de Catalunya Ràdio dona un euro. Tenim la formatgeria, o sigui que no pensem que és petit, d'un euro. Si és més, doncs escolta'm, jo ara mateix ho faré quan acabem de parlar, perquè ho faig pel meu propi interès. És a dir, jo vull. El millor formatge, el millor paisatge, i vull que els pagesos i pageses s'hi guanyin moltíssim la vida i que hi hagi relleu. I que tu, si un dia li has de dir a algun jove, fes-ho, doncs no li hagis de dir com els teus pares, com els teus avis, que van dir, no, no, aneu a estudiar, que també és meravellós. I mira, aquí estàs tu. Ens va molt bé que les formatgeres siguin químiques. Sí, totalment. La part de la ciència i la part de la poesia. Que ser pastor és molt poètic.

I la part del saber ancestral, que també estem xupant d'aquests de tota la vida.

Jo quan hi ha projectes així m'emociono una mica, m'agraden molt. Hi ha una part de mi que em porta al passat i al futur i estic contenta. O sigui que t'agraeixo que hagis vingut.

Moltes gràcies per convidar-me.

L'esperança la teníem al mes de març, i és que esperar es va molt més fàcil quan hi ha un final. Però el temps passa molt de pressa, ves que em faig gran, I el vent ens va a canviar de sempre pel mes de març, pel mes del blaç. I és que és cert, ningú ens va avisar. I esborrar un gest elegant el dibuix que havíem fet amb les nostres mans i oferir-los un terra-lis per començar a caminar canviant el sentit. Añorant aquell horitzó. Tu visión.

Juan Manuel Suárez.

Quan transformo el món somriure, a mi faltes tu. Quan la lluna m'incomoda, a mi faltes tu. Quan em cremen les pupilas, Em faltes tu. I és que és cert, ningú ens va avisar que aquella hora la marea podia pujar. I esborrar amb un gest elegant el dibuix que havíem fet amb les nostres mans. I mullar-nos de peus a cap, refredar un cos inquiet que abans era cal. Enyorant els estius viscuts, que només recordarem l'aigua jo i tu.