La Fundació Esportiva Grama, la bandera de Santa Coloma

Hola a tots, com esteu? Benvinguts, benvingudes al podcast de Futbol Català aquí a Catalunya Ràdio, amb un ensurt de bon dilluns. Uri Mora, com estàs? Què tal? Molt bé, molt bé. No tenim la nostra estimada Mònica Aguilar? Mira si ens l'estimem que li hem deixat l'espai i tot, eh?

No ha volgut venir potser després del cap de setmana, no? De l'Europa i el Sant Andreu? No, no, que es recuperi, que es recuperi aviat.

A veure com es troba. I l'ensur que t'ha donat el dilluns també, que ja s'han publicat les entrades del Derby.

Total, i a fet estem fent un estudi de camp perquè justament fa, res, mitja hora que ha sortit i estem aquí intentant aconseguir-ne, però he de dir que està complicada, que la web no va en lo ràpid que hauria de anar, i jo crec que deu ser una saturació de gent que està intentant aconseguir-la.

I potser els pericos també la poden aconseguir. Sam Omedes, què tal, com estàs?

Com estem? Bon dia. Bon dia. Doncs avui a l'estudi som dos i mig, perquè aquí tenim el company amb les entrades que no ens fan ni cas, i la Mònica s'ha quedat a casa per comprar les entrades també. Sí, sí, sí, sí. Bueno. S'ha quedat per comprar entrades, eh. S'ha quedat a casa per comprar entrades, sí, sí. Podem confirmar. I segur que és culpa de l'Espanyol,

això. Sí, sempre. Sempre és culpa de l'Espanyol. Mira, farem una cosa, aquí tinc el micro de la Mònica. Mira, ho posarem, saps? No parlarà, però bueno, li deixarem aquí. Un homenatge. Sí, com un homenatge a la Moni. De copa caiguda. Exacte, exacte. Doncs, va, escolteu, no sé si us en recordeu d'algun entrenador que hagi estat molts anys en una banqueta, però avui el batejarem com el Ferguson del futbol català. Teniu algun que hagi estat molts anys en una banqueta o no? Perquè això dels entrenadors, perdoneu que us digui, però. Va ràpid, tot.

Va bastant ràpid, eh? Jo me'n recordo a Creixell, al Sant Andreu, va estar molts anys, amb moltes etapes diferents, però va estar molts anys aquí a. El barri, diguem, el poble. És veritat, creixer ja amb el

Sant Andreu sí que va durar. Tu saps on tens el.

David Gallego, que el vam tindre aquí fa unes setmanes, a la Guinaueta va estar. Gallego a la Guinaueta.

Sí, tenim el Martinenc, que ara tenim un. Carrillo. Exacte, a Toni, no? Crec que amb el Sardanyola, no sé, i aquesta és una de les preguntes que li farem al nostre convidat d'avui, si està per superar-lo o no. En fi, va, que comencem avui amb nosaltres la gent de la Fundació Grama, aquesta Fundació Grama que està a la banqueta liderada per Roberto Morales i avui també amb el seu capital, Alan Liesgang. Comencem.

El futbol català l'has de seguir amb el marbar.

Que una pluja d'eufòria, avui és el dia de la victòria.

Aquí comença Futbol Català, amb Marc Marvà. Això és el podcast de futbol de casa nostra a la ràdio pública del país. Sota l'atenta mirada del Jordi Montalvo, els reflexos del Jordi Bracons, l'enginy de la Mònica Aguilar i la contundència del Samu Homedes. Cada setmana, la dosi de futbol de veritat que necessites. Benvinguts a Futbol Català, amb Marc Marvà.

I amb la gent de la Fundació Grama, com esteu? Roberto Morales, com estàs? Benvingut. Muchas gracias, muy bien. Quin és el rècord de quants anys fa que estàs a la banqueta de la Grama? Podem explicar això o no?

Sí, se puede explicar, pero bueno, banqueta tanto no. Llevo 12 años en la Fundación, desde que estaba en Tercera Catalana. Los primeros años fueron como jugador, luego estuve como segundo entrenador y ahora como primer entrenador.

Sí, son 12 años consecutivos a la fundación. Alan, l'ISGang, deixem ser correcte també amb el cognom. Ara sí, ara sí.

No, que li has preguntat abans com era el seu cognom i després l'has dit malament. Sí, directament.

Alan, com estàs? Ahora mejor. Sí, ¿no? ¿Cómo és això de tenir una persona com el Roberto a la banqueta que coneix tant i tant el club? Us deu donar. Per una part calma, però alhora també molta confiança, no? Perquè us he vist parlar allà fora del micro i hi ha molta confiança amb el míster, no, també?

Sí, al final llevamos ya muchos años. De hecho, gracias a él estoy aquí otra vez. Y bien, es una persona muy cercana, tenemos mucha confianza, nos llevamos muy bien y él también con el grupo es una persona muy cercana y nada, contentos de tenerlo también. Què volies dir, Samu?

No, abans d'entrar en la temàtica de la grama, que hem parlat d'entrenadors que han estat molts anys a les banquetes i no em volia deixar de parlar d'Andrés González, que va estar 16 anys a la banqueta del Sant Feligüeng. Des de l'estiu de 2007 fins al 2023, per tant, jo crec que és un nom que no ens podíem deixar. 16 anys a una banqueta del futbol català són molts anys.

Jo crec que és el que n'ha superat més o n'ha sumat més, i a banda del Toni Carrillo, també el seu germà, la banqueta del Castelldefels, no deu arribar a 16, però el Miqui, Miqui Carrillo, també, no? Puede ser o no? Nos dejamos alguno?

Miqui en Castelldefels estuvo mucho tiempo. Miqui, no? En Castelldefels. Además con Aran, estuvo varios años con él. Veu coincidir un temps allà, eh?

Sí, unos 5 años creo que estuvimos juntos. Sí, sí, a tercera va la majoria de temporades, a més a més. La majoria de temporades. Creus que superaràs a tots aquests 16 anys i 7?

Bueno, al final, ya sabes que si no consigues objetivo pues vas cambiando, pero bueno. Yo en el club estoy bien, siempre he estado bien, pero también mi idea es intentar entrenar más arriba. Si sale alguna oportunidad tendré que aprovecharla también. Has vist?

O sigui que, amb la Grama Pro, de moment l'objectiu és estar a dalt o seguir pujant categories o hi ha una part, al final la Fundació Grama també hi ha una part econòmica, hi ha una part de projecte en la que no és arribar un dia a primera federació, entenc, també. Sí, claro, bueno,

el presi en teoría quiere estar arriba, quiere subir, segunda federación, él es muy ambicioso en estas cosas. Pero yo la verdad es que llevo 20 años en Catalunya, soy extremeño, tengo toda mi familia allí, vine aquí a hacer mi vida como futbolista y ahora estoy en tema de entrenador y mi idea es seguir viviendo e intentar llegar lo más arriba posible. ¿T'està agradant o no

el fet no només d'entrenar, sinó de fer-ho a la Fundació Grama, aquesta primera vegada que has començat en aquest camí?

Estoy magníficamente fabuloso. Me cuidan muy bien todo el presi y al final es como mi padre, como digo yo, como mi segundo padre. El mío está allí en Extremadura y él está aquí y siempre me ha ayudado en todo. Muy bien, la verdad es que muy bien. Además, es un club, Alan te lo puede decir también, muy familiar. Cuando se pierde, es verdad que es muy ganador este hombre y cuando se pierde lo llevamos mal, pero muy bien, todo en general muy bien.

Por tant, diu que podría ser su para. Pueden confirmar que Antonio Morales y Roberto Morales no son padre y hijo, ¿eh? Las mentimos desde aquí. No, no, eso es mentira. Se cabrea mucho el presi, Alan, cuando se pierde,

¿no? Yo me acuerdo de la primera etapa que yo estuve en la grama. Una de las razones fue esa, que había reunión cada dos semanas. ¿Ah, sí? Porque en casa ganábamos todo, pero fuera no le ganábamos a nadie. Y al final era reunión cada dos semanas. Perdías, reunión, perdías, reunión.

¿Entendemos en este tema o no? Sí, sí, es clave. Pregunta que ya había en aquella reunión. O sea, se pierde, ¿no? Y entonces ya hay mensaje, viene el presi a hablar en el vestuario, ¿no? ¿O dónde habla el presi? ¿Cuándo habla? A ver.

A veces era vestuario y otras era una salita de reuniones que tenemos. Que esta ya era un poco más seria, ¿no? Exacto. Yo cuando ibas ahí ya sabías que te iban a ir a cuchillo.

¿Entraba por sorpresa o había mensaje a la tarde? ¿Avui y a la saleta?

No, no. O sea, te decía, no sé si un par de días antes, te decía el martes, que a lo mejor teníamos fiesta, reunión. O el lunes a las 7 de la tarde. Acabamos de entrenar a las 5 y media y te tenías que esperar ahí dos horas. Ya, ya, ya.

Eso dice. Yo también te digo que conmigo hablaba y me decía. Los quiero reunir, los voy a decir nada y digo, yo creo que no llegaba y lo hacía igual pero bueno se lo lleva bien

al final le coges ese cariño de esas reuniones que cuando te acuerdas luego con el tiempo dices, hostia, mira, era. Tenías un momento, pero era muy gracioso.

Nosaltres, de fet, és que ara me'n recordava, amb el Samu jugàvem junts al Can Vidalet, i la reunió forta era però quan baixava l'afició. Recordo dos reunions, Uri, no ens pensis així, dos reunions que el grup important de l'afició va baixar el vestidor, va dir, xavales.

L'Ala no pot saber que també va estar al Can Vidalet. Sí, sí, que teníamos una afición putera.

Sí, sí, bastante. Para mí, los mejores seis meses que yo he pasado, la verdad. ¿Seis meses estuviste en cambio? Estuve medio año, sí. Me he hecho un biquicarrillo de Castelldefels. Vale. Antes no lo has dicho, ¿no? Exacto. Se la tiro a la pollita, pero no, le tengo mucho cariño. Y luego estuve seis meses en cambio de alet.

I, escolta'm, anem a parlar de la temporada. Mira, em sembla que per aquí tenim. Ah, mira, ens està fallant la pantalla. És igual. Això és un clàssic de. Això és la Mònica des de casa, anant donant botons. L'està posant de color blau. Està intentant. El camp de l'Europa aquí. Està intentant comprar entrades.

Com valo les entrades, Uri? Ho he desistit, eh? Ha petat la web i mira, ho intentaré després. Ho has tirat directament.

Anem a parlar de la temporada que està jugant actualment la Fundació Esportiva Grama. Aquesta Fundació Esportiva Grama que la tenim novena i ensenyem la classificació per aquí. Nil, Robert, explicar una mica en aquesta novena posició. Sí, el año pasado acabamos,

creo que ganamos 9 de 10 de los últimos y estuvimos a un punto de, bueno, a dos minutos de hacer el playoff. Es verdad que uno cuando, tú lo sabes también, en estos equipos amateur, cuando termina el año quiere quedarse lo máximo para tener un bloque para el año siguiente y por cosas que no se puede, no se puede, nos quedamos solo seis jugadores, hay que empezar un proyecto nuevo y bueno, de momento creo que empezamos bien ganando fuera, luego en casa nos cuesta siempre un poco más cuando los equipos se nos cierran, nuestro campo. Luego es verdad también que estamos pasando ahora lo de los cuatro fantásticos, como digo yo, que son Atleti Lleida, Cornellà, Vilanova, gente que es mucho dinero y Hospitalet. Y bueno, estamos pasando ese bache ahora y creo que estamos en donde queremos estar. Estamos a dos puntos, un punto del playoff y a cuatro del primero. Y que bueno, que esto cambiará mucho, porque fíjate la igualdad que hay.

Yo creo que. Una cosa que crec que és el que més il·lusió et deu fer, una de les més, és que sou l'equip pel que estic veient menys golejat de la categoria.

Sí, sí, la verdad es que estamos bien en esto, estamos defendiendo muy bien este año, otros años nos cuesta más, pero no somos un equipo que nos metamos atrás nunca, todo lo contrario, creo que a veces somos demasiado valientes, si no que lo diga Alan, que me lo dice siempre. L'Alan somriu, eh?

Sí, sí, quan diu, somos el equipo que menos goles encaja y se ha puto de riure. Sí, sí. Ja sabe por què. ¿Por què? Porque no, cuéntalo ahora a la gent

que ens està escoltant. Sí, sí, díselo, díselo. Explica, explica-ho. Porque siempre él, cuando llegó aquí, propone una propuesta O sea, su propuesta es muy valiente, muy de ir a presionar, de jugar desde atrás Y yo le dije, Robert, hay que. No la veías clara, no la veías clara, ¿no? No, no, ya tuvimos una anécdota el año pasado en Peralada y a partir de ahí empezamos a ganar y desde ahí se lo digo. Ah, ¿sí?

Sí, el año pasado lo hemos hecho, es verdad. Claro, a mí. Yo por jugador siempre me ha gustado mucho jugar, he jugado de media punta, medio centro en mis últimos años. No concibo el fútbol mucho de empezar desde atrás con un reinicio largo. A veces hay que hacerlo porque el equipo que te aprieta al hombre tienes que hacerlo. Y es verdad que Alan me lo dijo, dice, Robert, yo creo que nos exponemos demasiado y empezamos un poco, es verdad, a jugar más largo, segunda jugada. Es verdad que a partir de segunda jugada jugábamos mucho. Lo de presionar al hombre, eso no me lo quita, aunque lo diga él. Y es verdad que nos fue bien, nos fue bien por eso y empezamos ahí.

Pero no es mi idea. Una mica la conversa, que m'agrada, que entramos en això. La conversa va a ser. No cal que a totes potser juguem, llancem i a partir de la segona ja jugarem, no?

A partir de. Así fue, así fue. Claro, a mí me gusta, yo todos los jueves preparo una serie de balón según la presión del rival, preparo cosas, pero es verdad que luego en el campo deciden ellos. Yo, los entrenadores, estamos puestos como yo digo siempre, como un muñeco, y al final el que decide es el jugador.

Tu, Samuel Granollers, heu tingut converses d'aquestes amb el míster o no?

No. Encara no. La veritat és que encara no. Encara no les hem tingut. De moment no ho he. De fet, el míster ho té molt clar. Sí. És a dir, quan es pot jugar, es pot jugar, però quan no es pot jugar,

no es juga. Vosaltres allà ho. Ho teniu clar. I parlant d'entrenadors, Uri, a Sant Andreu hi ha hagut canvi d'entrenador,

per cert, no? Hi ha canvi. I a mi, personalment, em va sorprendre la decisió per el moment. Potser sí que la tendència anava a la baixa, cada cosa podia estar una mica ja embrutada, però no m'esperava que fos d'un dia per l'altre, pràcticament, després de guanyar complicacions contra el Manresa, els penals. Però sí que a mi em va sorprendre, no m'ho esperava que fos a aquestes alzades de la competició, però vaja, el canvi ha anat molt bé, primer partit, primera victòria, així que il·lusionat amb l'etapa de Javier Rey.

Sí, sí, perquè no sé si sempre, o sigui, a mi m'agrada pensar que a totes les categories, aquestes converses que hi ha entre jugadors i entrenadors es donen. Tu, Roberto, que has jugat i t'has dedicat a jugar a futbol moltíssims anys, sempre hi han hagut aquestes converses capitans-entrenadors, amb aquesta confiança o no?

Te diría que antiguamente menos todavía. Antiguamente era todo más estricto. Lo que diga yo, va a misa. Yo ahora mismo no concibo hacer algo si no tengo el apoyo de ellos. No le puedo pedir a Alan que vaya al hombre si él no está a gusto o si no le convenzo. No le puedo pedir a un medio centro que se gire si él no se ve solo o se perfila mal. Al final son ellos los que deciden, no los entrenadores. Es mi manera de pensar, pero antiguamente. Yo era muy chiquitito y, bueno, yo soy chiquitito, perdón, no he crecido en nada, que mido unos 70 y en el fútbol que había antes era que también se buscaba siempre mucho la altura y esto. Pues era muy difícil para mí jugar ahí, pero bueno, al final tiraba de calidad y le decías algo de que querías jugar de una manera, de otra, te ibas a campos de Alcoyano, de Gontiñén, y tenías que buscarte la vida y con esos entrenadores no podías decirle, oye, pues quiero jugar. No, tienes que ir a las caídas, a pegarte trompazos contra todo el mundo. Y creo que ahora ha cambiado un poco el fútbol, creo que ahora lo escuchamos bastante más y eso es bueno para todos.

La carrera del Roberto, per la gent que no la conegui, s'ha mudado ni dos.

Si ho posem en context, llegeixo equips, Extremadura, Mérida, Burriana, Don Benito, Sabadell, Prat, Grama, Sant Boià, Vilassar, Grama una altra vegada, o sigui que camps de tot tipus. Gairebé 20 anys de carrera, o sigui que.

Yo saps que a darrere de tot això veig buenas batallitas en las escenas que debe contar, ¿o no, Alan? Del míster, ¿o no? Hay batallitas,

¿o? Muchas veces. Se ríe, Robert se ríe ya. En los rondos dice tonterías de. ¿Tú no has jugado en segunda o tú no has jugado? Tonterías estas.

Pero hay batallitas de cuando fuimos al campo en un playoff, no sé qué, ¿no?

Sí, más de una, sí, sí, por eso más de una y más de dos, ya te digo que.

Yo siempre digo que no ha jugado en el Calderón, ninguno ha jugado en el Calderón.

Ah, claro, ni lo va a hacer, ni lo va a hacer en su vida. Ya no, ya no, yo creo que no. Claro, claro, claro. ¿Tú jugaste en el Calderón? Sí, segunda, segunda con Extremadura.

¿Extremadura? Sí. Claro, justo el año que descendió. 2000, ¿no? 2000. Fue el de Fernando Torres, Luis Aragonés. Claro, claro, claro. Buah, qué pasada. Sí, sí, sí, una locura. Yo no sabía dónde estaba. Salía allí, estaba. Empezaron a gritar y, vamos, pero luego una vez que salgas al campo ya cambia todo. La verdad es que sí.

Que bueno. I Alan, hablava Roberto la part més d'entrenador, però dins el vestidor com és l'equip, perquè és un equip totalment nou. Parlàvem de l'UB que vau acabar la temporada passada i com s'està integrant tot aquest nou equip, tanta gent nova, noves cares. No, muy bien.

O sea, es un equipo muy joven, pero la verdad que entre que Robert es cercano también y que los capitanes queremos tener un ambiente, nos hemos dado cuenta que tener un buen ambiente en el vestuario es básico. El año pasado lo comprobamos y lo creemos al 100%. Entonces, con Fran, Guillem, Iván, Joel, hablamos que eso tiene que ser un poco algo divertido de ir. O sea, que a ti te apetezca ir a entrenar. Entonces, la verdad es que no somos los típicos capitanes de meter broncas, de estar todo. Yo soy el más vinagre dentro de todos. ¿Ah, sí? Soy el más vinagre dentro de todos, pero siempre estamos haciendo bromas con Fran, con Joel, con. De verdad, o sea, es un ambiente súper bueno. Vamos y nos lo pasamos bien. Damos corona, o sea, a partir de esta semana hemos hablado de dar una corona al Valladía de los rondos. Ah, ¿sí? Ah, me gusta esto, ¿ves? Estas ideas me gustan. Exacto. De momento lleva Frank, creo que los dos o tres días que hicimos la semana pasada se la daremos para esta semana.

Y corona, ¿en qué sentido? O sea, el peor del rondo. Vale, pero el corona de estas del turtell de reis,

¿no? Sí, sí, de una de Burger King que compraremos seguramente o algo así. Y després de festa amb la corona, ¿no? Efectivamente, sí, sí.

I tots amb la corona, m'agrada. Tinc una per proposar, si vols.

A l'Horta fèiem que els partits de casa podíem anar vestits com nosaltres volguéssim. No havíem de portar la roba de l'Horta. Llavors hi havia cada setmana que jugàvem a casa una votació de qui era el pitjor vestit de l'equip. Tenia multa aquella persona. Llavors, cada setmana es feia una classificació a votacions de qui era el que pitjor vestia.

T'he de dir, estimat, que tenies números a vegades o no? Alguna vegada vaig caure, sí. Doncs mira, el que t'agrada inventar, li donaves la volta al rellotge, eh, Samu? Sí, sí. No cal que ensenyem els pantalons que portes avui, no?

No cal que ensenyem. No m'havia fixat, tio, que guapos. Són de la meva dona.

Doncs mira, del bon ambient al vestidor, aquí el tenim. Parlaves de Fran Orellana. Doncs té un missatge per tu al Fran Orellana. Alan, atenció, escolta. Tira, Nil, tira el missatge.

Bon dia, Marc i companys de Cat Ràdio. Bueno, m'ha arribat que. Que teniu al programa, al Robert i a l'Alan. Vull dir-vos, entenc que porteu al Robert, però de veritat, no entenc que fa l'Alan allà. No sé quin tipus de programes quedarà, però bueno, feu el que podeu. I res, una abraçada i espero que ens puguem veure en aquesta temporada. Que sinvergüenza.

Es el peor de todos. Es el peor de todos. Todo el mundo le tiene rabia. Ah, sí, le tiene rabia, directamente. No ha dicho que lleva esta semana, solo esta semana pasada, 100 euros de multa. Solo la semana pasada.

Gana bastante, entonces. Es mentira, es mentira. Mira, Robert lo defiende. Frank puede ser. Mira, yo te digo como entrenador, ojalá me encontrara yo 20 tíos como Fran cada año. En todo, en trabajo, en compañerismo. Alan lo dice en broma. Es verdad, es verdad, porque él sale a trabajar a las 3 de la tarde, tiene que coger el coche, llega tarde. Llega tarde, ¿no? Y los cabrones le aprietan, esa cosa le aprietan. Y la amarilla por protestar. Bueno, sí, a veces, pero Fran es un Y él lo sabe, tiene un rollo con él. Se nota ya que es de. Sí, sí, sí. Que ho dius de. Una persona muy, muy especial. Alan igual, eh. Yo también lo digo. Es un chico, además, bueno, muy buen corazón. La verdad es que gente así te encuentras muy poca en el fútbol.

I dels sis que us heu quedat, Alan, qui són els sis? Entenc que tots seguiu sent els capitans, ara, i que estaves ja la temporada passada. Tu quantes temporades portes, ja? Aquí esta es mi tercera

en dos etapas. Ya estuve un año, hace cinco años creo que fue, y esta es seguida la tercera.

I des de la temporada passada seguiu tots en aquest nucli, tu, el Fran, tu.

Sí, està Fran, Guillem, Iván, Amate, que no és capitàn, però és un xico també increïble. Qui queda? Joel. Ah, Joel, és verda, Joel, otro increïble. Eso seguimos del año pasado. Iván, la Ticho. És fort, eh,

els canvis, que només s'hagin sis. Abans veiem la classificació, no sé si la podem recuperar, Nil, perquè l'altre dia, també, quan parlàvem de la tercera Uri. L'apretada que està.

Sí, sí, hi ha 3 o 4 punts entre playoff i descens, que és una antiga animalada, mira, ara estem veient. 4 punts entre playoff i descens.

Tira la classificació, Nil, que així la veiem. A mi el que més em sorprèn és aquesta diferència. Vaig estar, de fet, al camp del Sant Cristóbal, veient el Sant Cristóbal Montañesa, i tu veus el partit i dius, ostres, aquest equip, no pot ser que vagi últim. La sensació, Robert, de veure la categoria i la competitivitat, em recorda molt a la Lliga Elite que s'han viscut els últims dos anys. No ho sé. Es una locura.

Otros grupos de otras comunidades, a lo mejor juegas algún partido, dos, tres, que dices contra equipos que son muy inferiores a ti, pero aquí es una locura. Cada partido es. Distinto, ganar. Se sufre mucho para ganar. Y mira, así se demuestra aquí. Sí, sí, és que.

És això, que jo explicava, vaig veure el Montañés a Sant Cristóbal i I vas comptar passes? Bueno, en van fer algun, eh? Però al final acaba la jornada i dius, he vist el líder contra l'últim, però no hi havia aquesta sensació. No sé si Alan costa mentalment. Anar a jugar un partit sense pensar en la classificació, perquè al final la classificació realment no demostra segurament gaire del nivell, perquè al final són petits moments o petites accions que et marquen el partit, i llavors et marquen estar quinze, com està Sant Juan Atlético Moncada, però és que fa tres setmanes ens donava playoff.

Sí, sí, es una locura. Este año es el año que más igualdad estoy viendo en tercera. Siempre hay dos o tres equipos despegados que quizá ahora en cuatro o cinco jornadas a lo mejor se les pega alguno, pero. Pero que hayan prácticamente todos los equipos en 6-7 puntos es una barbaridad, me parece una locura. Entonces cada partido, ya lo hacíamos, pero bueno, cada partido sabemos que es muy difícil ganar, pero claro, ahora con esta igualdad que en dos partidos te metes en descenso o en dos te metes en playoff,

pues con más motivo. Pero Robert, yo le doy mérito a los equipos como vosotros, o sea, que la tercera esté aquí, Per mi el mèrit és de la grama, del San Juan Atlético Moncada, del Martínenc, aquí vam tenir aquí que parlàvem d'un pressupost molt baix, de la muntanyesa, d'equips que no tenen un pressupost com. Vilanova, Badalona, Ospi, Pobladema, Fumet, Atlético, Lleida, Cornellà. Llavors, que la tercera estigui així, el mèrit és vostre. També, no diria que és un demèrit dels que tenen un gran pressupost, perquè, amb dineros, s'ajuda, però no a tothom serveix, no?

Va, sí, la cosa, bueno, al final I nosaltres, dintre del que cabe, som un equip de meitat per arriba, eh? De pressupostos. Sí, la veritat, se busca la vida, lo hace muy bien, nos paga siempre al mes, es una locura. Pero es difícil porque termina el año, jugadores que te destacan se suben a segunda red, o te los quita el Badalona, o te los quita. Claro, yo me paso el verano llamando a 20 jugadores y cuando me dicen, me va a llamar el Badalona, digo, pues bueno, pues paso al siguiente. Me ha llamado el Villanova, pues paso al siguiente. No puedo competir a nivel económico con ellos. Pero aún así, creo que en Cataluña hay un montón de futbolistas buenísimos. En Liga Elite hay muy buenos jugadores que en tercera podrían jugar perfectamente, creo yo. Y bueno, así se demuestra. Cada año hacemos equipos muy competitivos e intentamos acertar y creo que de momento lo estamos haciendo. Además, este año creo que tenemos buen grupo y puede ser buen año.

La sensació jo que és, després crec que són 4 anys ja de la Lliga Elite i que la Lliga Elite i la tercera ja s'han ajuntat bastant com a nivell entre el que hi havia fa uns anys de primera catalana a tercera hi havia un salt bastant gran però ara de la Lliga Elite a la tercera ja no hi ha tant i de la tercera

a la segona fins i tot també s'ha cessat molt la distància tot està allà en un, això que dèiem amb 5 punts amunt, 5 punts avall, guanyar dos partits et poses a dalt, perdre dos et fa. Complicar-te la vida i tot està molt, molt, molt igualat a la categoria. Samu, parlarem de la Unión Deportiva Atlético-Gramenet, també?

Parlarem, posarem una mica de context de la situació de les dues entitats i veurem com està la situació ara mateix, amb una d'elles vivint un moment, podríem dir, crític.

Sí, sí. De fet, crític, però pel que hem pogut saber, i de fet el Samu us porta alguna notícia. Tot apunta que la Unió Deportiva Atlètica Gramenet seguirà, seguirà, potser no competint, però que l'objectiu és que tornin. Va, ara us ho expliquem.

Aquí ens hem enamorat del futbol català des de fa anys. El juguem, el presidim i, sobretot, te l'expliquem. Futbol català amb Marc Marbà.

T'agrada, Ori, aquesta música o no? Home, m'està. Sí.

M'està agradant, m'està agradant. T'està agradant, t'està agradant. L'hem entès tots, eh?

Sí, tots, tots. Frenat a temps.

Ha tirat el fre de mà, ha derrapat. Sí, endavant.

Ha tirat el fre de mà, ha derrapat. Sí, endavant. Va, expliquem el que ha passat, perquè fa dues setmanes, aquest cap de setmana anterior, no l'altra, amb la Unió Deportiva Atlètica Gramenet, que és el primer equip que es va fundar a Santa Coloma de Gramenet, que va començar jugant a Campaixauet, doncs no es va presentar en el seu partit de quarta catalana. És un club amb molta història, en què hi ha un moment que hi ha un canvi de presidència, Samu, però ara mateix és un club que està a prop de la dissolució, no? Què és el que podem explicar?

Exacte. Posant-ho una mica en context també de la situació, podríem dir que és el primer equip que porta el nom de Gramenet dins del seu nom oficial i que neix el 1923. O sigui, un club que es va fundar fa molts anys. I que ha tingut una història molt llarga, i que aquesta història té un punt molt important el 2013. El 2013 comença, com podríem dir, la davallada d'aquesta Unió Deportiva Atlètica Garamanet, quan cedeix tot el seu futbol base a l'Hermès, Fundació Hermès, per saldar els deutes que tenia el club, ven tota la part de futbol base per 120.000 euros, i aquí comença, podríem dir, una davallada. Baixa per primera vegada del futbol, podríem dir, semiprofessional. Exacte, baixa a tercera divisió i arrel d'això comencen cadenades censos fins a arribar a la situació actual, que és no jugar a Campaixauet. I està vivint a Quarta Catalana i havent jugat a diferents camps com és Tiana, han jugat a l'Agapito, a Marbella. Sí, sí, a Trajana han jugat. Sí, llavors la situació ara mateix és que no s'han presentat a quatre partits d'aquesta Lliga Quarta Catalana i això comporta oficialment per la Federació Catalana de Futbol una descalificació de la Lliga.

Val, i per tant, l'equip queda descalificat, aquesta Odà Gramenet. No seguirà competint a Quarta Catalana, però al club, què és el que podem explicar?

Nosaltres hem pogut parlar amb el club i ells no volen donar una versió oficial perquè volen, primer, fer una assemblea de socis que és aquesta mateixa setmana i informar els socis de quina serà la situació del club. Però podem avançar que sí, oficialment estan descalificats de la Lliga, però que no plantegen això com una desaparició del club, sinó que el club seguirà viu. Possiblement seguirà competint la temporada vinent, però aquesta temporada no podran participar. És a dir, volen enfocar aquest any per fer accions, per intentar seguir mantenint viva aquesta que ells diuen l'autèntica grama. Sí, ells ja es reivindiquen així, no? Exacte. Però no serà competint. Veurem si l'any vinent poden competir, en aquest cas a quarta catalana de nou, però aquest any segur que no podran competir.

Per tant, la Unión Deportiva, mira, aquí tenim algunes fotografies, perquè tot això, aquestes imatges les hem tret de l'article del Cristian Garcia, i ella sola es va morir, és com ho titula el Cristian Garcia, i aquestes imatges, en la seva web de Catalan Groundhopper, que fa una mica una. Un recorregut de tota la història d'aquesta UD a Gramenet que, Robert, no sé si en alguna y podrías arribar a sortir tú, porque tú ibas a jugar, ¿no?, de fet, durant anys.

Sí, sí, la de antes, no sé por qué no estoy, estaría el sancionado. Ah, una del once, ¿no? Sí, la del once, que tenemos blanco por aquí. Ese año estaba yo ahí. ¿Qué temporadas jugaste tú allí? Jugué. Con Ramón Moya una, que yo pensaba en él, que no me acuerdo del año ahora mismo. Y luego volvió otra vez, que se descendió. ¿Con Bonachera no? No, Bonachera no, Ramón Moya. Luego volví y era Toni Romero, estaba allí entrado.

Se diría que es entre 2011 y 2013, podría ser. Puede ser, puede ser.

Sí, justo abans d'aquesta venta del club, no? Exacto. Pero yo viví un poco aquello todo cuando lo vendieron a Funtono. Te puedo decir que lo he visto, bueno, yo estuve en reuniones. Ah, ¿sí? Sí, sí, aquello fue un poco heavy y todo, muy, muy heavy. Mira, esta foto, ¿no? Te dices tú. Ahí estaba yo, ahí estaba yo. Bueno, llegué luego un poco más tarde. Esto es Campo de Ossi, ¿no? Sí, sí, Sergio, Edu Soler, sí, sí, sí, ahí estaba yo. No sé dónde estaba.

Aquí t'havien fumado. Vas a rebatre multes, eh? Puede ser, puede ser. Exacte. I dius que vas viure aquest moment de transició, eh? Com a jugador i amb reunions.

Sí, no. Què és el que recordes d'això? Bueno, jo era el capitán, no dejaron de pagar cinco meses. Y nos decían que nos cobraríamos, lo que has dicho, si vendían el fútbol base a la Fundación Hermes. Nos reuníamos con el presidente, que era un hombre que ya murió, Paco se llamaba, y el de Fundación Hermes, el dueño, para intentar llegar a un acuerdo, y nosotros estábamos allí para que llegaran. Teníamos gente que tenía hijos, que al final querían cobrar, y al final se vendió el fútbol base por 120.000 euros, Y te voy a comentar que fuimos a cobrar, luego todos los jugadores, y nos fue diciendo a todos que perdonábamos un mes o no nos daban nada. Claro, nosotros teníamos a Afe, Afe siempre nos ayuda, todo tal, pero bueno, hubo una aliada allí que no veas. Y el Presi, que esto te lo voy a comentar, yo me acuerdo que ahí lo conocí a él, lo había conocido de jugar contra él, pero lo conocí ahí, en ese momento él intentó ayudar a. A la Gramanet para intentar, él no quería perder el nombre porque luego volvió como la fundación porque era imposible volver con todas las deudas que tenía el Atlético de Gramanet y una locura, la verdad es que yo ese año lo pasé muy mal como capitán porque no se cobraba te voy a decir, nos tenían embargadas las taquillas. Queríamos cobrar de ahí y no nos podían porque nos embargaban todo lo que entraba al club, lo embargaban. Qué pasada. Era una locura, una locura.

Y dices que Antonio Morales, el actual president, recordemos que va a ser president de aquesta Unió Deportiva Atlética de Gramenet, surt y diría gairebé des de la seva sortida, que és en el moment en que arriba el declivi de la UDA Gramenet.

Sí, porque pasa mucha gente por allí, bueno, lo está hablando con vosotros, un hombre que no era, un presidente que lo era ficticio. Sí, sí, mira. Sona película, eh?

Sí, sí, sí, eso era una locura. Mira, aquí el Christian García, en aquest article, parla de Tony Thompson, que era la identitat d'un president, però que era un senyor que es deia Antonio Pastor. Però que tenia darrere del seu nom fictici Uri una identitat, doncs, fictícia, entenent que darrere del seu nom,

per tant, tot el que s'hi feia. Però aquesta persona existia, el vas veure, tu, Antonio Pastor? No, nunca, nunca.

Mai el vas veure, eh? Aquí ell penja una fotografia. Que és una imatge del nou esportiu, però que fins i tot està tapat, o sigui que veu que li estan fent una foto i ella es tapa la cara, vull dir que imagina't el que hi havia darrere, pitjor que el Sant Andreu en èpoques de Gaspart, Dinora dos Santos, vull dir que.

Home, ja me'n recordo d'on anàvem, ja me'n recordo d'on veníem, tu. Per això, per això, per això. Jo no sé com Netflix no ha entrat aquí, a comprar els drets i fer una sèrie, això que m'expliques, un president que no existeix, una disolució, un equip.

I tu ara vas jugar al futbol base d'aquella gramanet o no m'ho explicaves abans?

No, jo estuve mi primer año d'amateur que empecé con Hospitalet pero como no jugaba pedí que me cedieran en enero en el mercado este de invierno y llegué ahí a la gramanet que ya es. Estaba fatal en ese momento. Claro, ya estaba en un mal moment, ¿no? Sí, sí, ya estaba muy mal. Yo ya no cobré nada. De hecho, volví al mes o mes y medio. O sea, creo que no duré ni un mes y medio o dos meses, un mes y medio, no me acuerdo.

Bueno, el tema es que no pudieron escribir tu ficha porque no podían. Estaban embargados y no podían escribir fichas. Como no pagaban, no hacían nada. No nos dejaban actuar.

Quina passada. Doncs, Samu, per cert, l'important també és que no hem volgut fer declaracions públiques, no? Li hem ofert a l'actual

vicepresident. I, de fet, el que ens mencionaven era que primer volien donar les explicacions i actualitzar la situació als socis, i veurem després de passar per Tiana, Ocat, Masnou, Pere Gol, què depara del futur d'aquesta Unió Deportiva de la Manet. Veurem, eh, per cert. Estarem pendents, aviam, si aquesta setmana que es fa aquesta reunió amb els socis hi ha algun comunicat oficial o hi

ha alguna notícia que podem actualitzar. Podem actualitzar. Jo t'he de dir que de la Gramenet, us en recordeu d'un jugador que es deia Babi? Sí. Recordeu de Babi? Sí, sí, sí. Babi és un mític. Babi és un mític. Pues jo vaig jugar contra Babi, que hi jugava la Grama, crec que era primera catalana, ens va fer dos gots des del mig camp. O sigui, vam guanyar 3-2, però els gols, quan encaixava, o sigui, nosaltres marcàvem i a l'hora de sacar, xutava des del migcamp el tio. Jugó en Gabán, en segona vez, però també, muy buen jugador. Jugadorazo espectacular. Y en sus últimos años. La cabeza la tenía, pero bueno, muy buen jugador. En la UD a Gramanet, y dos gols, o sigui, xutaba al árbitre, xutaba des del migcamp. Era una locura. En el campo de Trajano, me acuerdo. Una locura. Sí, sí, sí. O sigui que, clar, aquesta. Es una pena, la veritat, que acabin clubs històrics. Així, i tant de bo com a mínim es pugui, com a mínim seguir viu i que pugui tenir una continuïtat, no? Totalment.

Sí, perquè a més és un club que ja ha sentit de pertinença, que segurament hi ha gent a Santa Coloma que pot sentir seu aquesta unió deportiva, potser més fins i tot que algunes persones de la Fundació Esportiva, llavors. Al final és un club que té molta història, que ha tingut molta història, i més enllà que algunes persones no ho hagin fet gaire perquè a nivell econòmic i a nivell esportiu estigui on podria estar, almenys que les persones que són seguidores puguin seguir tenint aquest sentiment i anant cada cap de setmana, encara que sigui a Quarta Catalana, a un estadio o a un altre, però mantenint aquest sentiment que és històric més de 100 anys. Qualsevol dissolució

d'un equip deixa orfa una afició, encara que hi hagi tres persones d'igual, però ja és una afició. I això sempre s'ha de condemnar perquè fa pena, òbviament.

Recordem també el gran canvi o la gran estocada final de l'Audea Gramenet és quan l'Ajuntament de Santa Coloma, amb tots els deutes que té, no li permet jugar en el seu estadi ni li permet jugar a Santa Coloma. Va, que estem entrant a la recta final. En absència de la Mònica Aguilar, però, Uri Mora, avui. Hi ha un contrincant. Tens un contrincant, sí. Alan, Robert, cada setmana, en l'última part del programa, tenim una guerra aquí a Europa Sant Andreu, i superen unes preguntes l'Uri Mora i la Mònica Aguilar, que avui la tenim a l'alta. Però el nostre realitzador és speaker de l'Europa. Llavors, ara. Samba Samomedes, gràcies Samu. Em canvies, eh? Em canvies. Mira, no va fer la banqueta. Minut 80 de partit. Atenció, sisplau. Amb el número 3. Dime que és perquè estic molt tieso, no? Sí, exacte. Samu, no aguantes 90 minuts. Marxa Samomedes. I entra Nil Salvat. Comença el Bogarde.

Winston Bogarde, amb Jordi Bracons. Intenti fer el que pugui. Gràcies.

Doncs va, som-hi amb aquest bogarde. Mira, he fet sobre un tema de Sant Andreu i Europa. Vosaltres sereu els comodins, ara ho explicarem bé. Mira, entra el Nil. Nil Salvat, què tal, com estàs? Bones. Normalment des de la saleta, eh, sense dir res. Sí, normalment estàs allà de realitzador, però tens pressió, eh, t'he de dir.

Molta. Bueno, se m'ha convocat avui quan estava de camí aquí a l'estudi, al bus.

Llavors, gens preparat. No, bueno, no et preocupis, que el tema és estar preparat a la vida com a aficionats d'Europa i Sant Andreu. Llavors, tenir un comodí. Fins i tot el podeu consensuar. Si ells dubten, us diran. Bueno, Robert, Alan, quina opció trigo?

A més, són veïns, clar. Santa Coloma, Sant Andreu. Aquí ho deus tirar una mica cap a casa, eh? Ja estem comprant al públic. A més, Santa Coloma, jo tinc un vincle molt especial. Jo cada any faig el cap d'any a Santa Coloma. Ah, sí? Sí, sí, i aquest any repetim. D'aquí, doncs, això, quan s'acabi aquest any. Aquesta te l'estimo guardada fins ara, al moment de. Jo vaig gravar un disc a Santa Coloma. Sí. Te vas a gravar un disco? Una vegada, eh? Jo un dia vaig passejar per Santa Coloma.

Ningú ha anat un dia a donar suport a l'AU de Gramenet o a la Fundació Grama a la vostra vida per dir? No encara. Jo algun dia vaig anar al camp perquè tenia un amic que jugava a la Gramenet i ja l'havia anat a veure algun partit. Veus? Ja està, només faltava això. Doncs va, avui és test de trajectòria dels exentrenadors o actuals entrenadors que tenen Sant Andreu i Europa. Per tant, estem parlant de Luis Blanco, Estem parlant, en comptes de Josep Maria Gené, he fet Adai Benítez, d'acord? O, en aquest cas, de Sant Andreu, exacte, Nacho González o Javi Rey. Estem preparats?

No, però farem el que puguem. Em conec més la trajectòria dels entrenadors de l'Europa que del Sant Andreu.

Ah, sí? Mira, mira, mira. Comencem. No vull donar pista. Comencem amb el Nil, va. Luis Blanco. A quin entrenador. No, perdó. Perdó, perdó, perdó. L'any 2022, Luis Blanco va dirigir de manera interina un primer equip d'un club de futbol. De quin club va dirigir de manera interina aquest equip? Del Girona? L'Espanyol. Del Tenerife o del Lleida?

L'Espanyol. Sí? I no va perdre el partit. O sigui, és invicta a Primera Divisió.

Correcte, correcte. Bé, bé, bé. Te la sabies, tu, Urimora? Sí, te la sabía. La sabíeu aquí, vosaltres, no? Sí, eh, també.

Ja veureu que hi ha una disparitat de nivell entre Europa i Sant Andreu. Ara ho comprovereu.

Hi ha una disparitat de recursos, també, entre club.

A veure, Nacho González d'Urimora. De quin club va arribar el Sant Andreu? Però estem parlant de la primera etapa, l'estiu del 2007.

Sí o no? És que s'ha comprovat. Bueno, bueno, bueno. Mira, mira, mira. Mira, una pista que m'ha donat.

De quin club va arribar el Sant Andreu l'estiu del 2007, Nacho González? Del Alavés, del Lleida, del Reus o del gimnàstic de Tarragona?

Facilíssima. Mira, mira, mira. Lleida.

Lleida, espera, deixa'm ara quadrar-ho perquè ho tinc aquí.

No, no, espera, espera, espera, espera. Vaig a tirar el comodín ja. Ah, sí? Perquè potser ell. Sí, comodín dels convidats.

Jo penso, creo que serà a la ves. A la ves, Lleida, Reus o gimnàstic? Confio, a la ves. ¡No!

¿Quién habrías dicho? Yo, si no, no habría dicho Lleida.

No, era Reus. Era Reus. Era Reus. A Robert ahora te he

dado a decir que era clarísima. Era Reus clarísima. Ese año he jugado contra vosotros, pero el anterior pensaba que venía de fuera. Se te acaba la confianza.

Vinga, va. Adai Benítez. Quantes n'hi ha en total? Adai Benítez. Tres, tres per cap. D'acord? Adai Benítez, com a jugador, quin club el va fitxar el juliol del 2014? El Girona, el Tenerife, l'Hospi o el Sant Andreu? Com a jugador. Diré el Girona. Girona, Tenerife, Ospi o Sant Andreu?

Espera, yo creo que gasto como di. Es que fue compañero mío en Hospitalet. El Tenerife. Del Ospi al Tenerife.

Pero estamos hablando del 2014. Del Ospi al Tenerife. Ahora me has hecho dudar.

Yo diría Tenerife, pero. Correcta! Correcta, correcta, correcta. Me has hecho dudar. Claro que tengo dudas, claro. Ahora sí que aniré a ver a la grama, ahora sí que aniré a ver a la grama. Es que sois muy pro-Europa, también. Vale, vale, vale.

Va, ara tenim Javi Rey, va. Javi Rey, quin club va dirigir la primera federació, la 23-24? Urimola. Pontferradina, Cartagena, Arenteiro o Barco? Quin club va dirigir? Cartagena. Pontferradina, Cartagena, Arrenteiro o Barco? Cartagena. No!

Ha entrat un central jove al minut 85, ple d'energia.

Dos a zero, eh? Dos a zero. Ara entero, eh? Aquí tenim el club que va dirigir. Va, l'última. Ostres, quina pintada de cara, tu. Estem difícils, eh, aquí? És com a dins una de

les ajudes gaires. Cal dir-ho, eh? Per ser tan a prop de Sant Andreu, no. Cap d'any aquest any ja no el faré.

Vinga, parlem de Dai Benítez, A quin entrenador va rellevar a l'Europa Adai Benítez l'any 2024? Quan entra Adai Benítez, qui havia d'entrenador? Hi havia Luis Blanco, hi havia Pedro Dolera, hi havia Ignasi Sanabra o hi havia Javi Rey?

Estava dubtant entre el Dolera i el Sanabra abans que ho diguessis i no ho tinc clar. A qui va rellevar? Jo diria que el Sanabra. Estàs dotant entre Sanabra i Pedro Dolera? I em escollo Sanabra. Correcte! Toma! És que torni la Mònica, sisplau. Què és això? Nil, vés a tocar botonets.

Això ho estem. Però clar, li preguntes coses de fa dos o tres anys. A mi m'has preguntat

fa 20 anys on estava Nacho González. Ha preguntat d'on venia l'edat i el 2014. Sí, sí, sí. I el 2014. Tenia 14 anys. A veure, ara.

A veure on anem. Nacho González, també.

Va. Vale? A quin club va entrenar després del Sant Andreu a partir del juny del 2017? Sí. O sigui, va estar a Sant Andreu fins al 2017 i a partir del 2017.

No, 2017, no, abans, no. Vull dir, crec que va estar fins al 2012, 13, devia estar.

Exacte, aquesta és la primera etapa, perdona. Tinc a partir del juny del 2017, és a dir, el juny del 2017, per quin equip fitxa Nacho González? El podeu ajudar aquí?

Res, eh? No hi ha res a agafar-te. Ho esteu veient, no? Has dit opcions? No, encara no.

Entren al Saragossa. Entrenar al Depor, a l'Alavés o al Bolívar? Se'n va a Sudamèrica a entrenar. És que jo que tal recordo molt a Nacho. A entrenar. Mira, mira, mira. Impugno, eh? No està sortint per les càmeres,

però impugno. En devia una. En devia una. Creo que sí, creo que sí. Sí, no? En devia una. Sí, no, jo me'n recordo moltíssim. Que hi havia, sí, de jugar molt a la playa amb ell, amb el Saragossa. Amb el Saragossa.

Nacho González del Saragossa. Correcte! Correcte, correcte, correcte.

Bueno, ho he salvat. El golet del. De l'honor. De l'honor.

Temps de descompte. 3-1, eh? Això s'ha sumat en el còmput general i estava. Toca remuntar. Sí. Us he de dir que.

Potser hi ha uns cinc punts de diferència, casualment, semblant als que hi ha

a la primera declaració. Prefereixo que remontis aquí a l'estudi que no al camp.

Anau 5-3, li suma 3 al Nil, 8, i el teu, 8-4. Setmana que ve, de fet, serà prèvia de derbi, estimats. Setmana que ve, prèvia de derbi, i que juguen a l'ERC d'Estadio.

Serà brutal. I que a veure si tenim entrades.

Ara mateix no. Però vaja, que ho aconseguirem, suposo. Totalment.

Va, que estem a punt de marxar. Rosa, va.

Doncs venga, estem a punt de marxar. I això, eh, amb aquest derbi. Vosaltres viviu el derbi Europa-Sant Andreu, us moulleu per un o altre o no, Robert? Jo l'he vist alguna vez, pero por la tele. No he ido nunca al campo. Tienes massa afición por uno u otro o no?

Tampoco mucho, eh. La grama, la grama. Tu, Alan? Yo tiro más por Europa, porque he tenido más compañeros que han jugado en Europa. Soy muy amigo de Javi Slava, por ejemplo, y tiro más por el Europa. Però amb Slava coincidiste en Canvi de l'Eto'o? En Castelfells.

Ah, d'acord, d'acord. Sí, sí, jo estuve amb ell en Canvi de l'Eto'o.

És verda, sí, és verda. I quan vam fer el programa amb el Canvi, va sortir

Javi Slava també. Sí, un gran, un gran. Sí, sí, sí. Crec que va marcar amb l'Ibiza aquesta setmana o l'altra, no? L'altra. Sí, sí, l'altre marco, sí. Una abraçada aquí a Javi Slava. Estimats, doncs, setmana que ve prèvia, eh, la derbi. Jo estic molt nerviós.

Encara que t'endies, però vaja. Serà divertit. Jo faré de speaker a un camp de

Primera Divisió. Home! Això és bona, eh? Comptareu a la veu, no? Com avui que estem en el Samoyó, així tocadets a la veu, eh? Et saludaré ja des d'ahir.

Portarem alguna cosa per. Saps, per la veu.

Exacte, unes infusions. Exacte. Que bo.

Doncs, setmana que ve, prèvia de derbi, que explicarem des d'aquí. Gràcies, Uri, gràcies, Nil. Gràcies, Robert, Alan, moltes gràcies. Endavant amb la Fundació Esportiva Grama, a veure si. Si hi ha play-off al final, torneu. Què us ha semblat? A ver si puede ser. Està hecho? Sí, sí, sí, firmamos. Està hecho, eh? Firmamos. I va, gràcies a tots vosaltres. Per ser a l'altra banda, tornem la setmana vinent. Visca el futbol català. Adeu!