La Munta signa un inici estel·lar a Tercera

El Departament d'Esports de la Generalitat de Catalunya us ofereix aquest espai.

Hola a tots, com esteu? Benvinguts, benvingudes al podcast de Futbol Català aquí a Catalunya Ràdio amb la Diagonal de Fons, perquè Mònica Aguilar, Uri Mora, com esteu, estimats?

Estem una mica tristos, l'Uri, no ha estat un bon cap de setmana.

Podríem estar millor, sí, sí, sí. Podríeu estar millor. Alguns millors que altres, per això. Una miqueta millor. Dos punts millor.

A nosaltres no ens han petat el cue al minut 87.

No podem xerrar gaire, avui.

Si heu arribat de dilluns. De dilluns, amb pluja.

Hem d'aixecar l'ànim.

Intentarem aixecar l'ànim de la gent o no? Per tant, mira, farem una cosa. La primera federació la deixarem a banda. Sí, home. La recuperarem després amb el Winston Bogarde, on us he portat un test, aquest ja històric, eh? El d'avui. No sé si heu.

Anem 3-3, eh? A la classificació anem 3-3.

Però espero que estigui equilibrat aquesta setmana,

com l'altre. Sí, l'altre ja. Ja està plorant. Llavors ho veurà malament. Llavors ho veurà malament. Ori Mora, coneixes la cortineta del podcast o no?

No, i se me'n ha parlat. Ostres, m'ha dit espera't que farem la cortineta.

Perquè vegis que és amb les coses amb les que som feliços nosaltres. Ara hi ha un hype molt elevat. Som feliços amb poques coses. Però avui no parlem de la primera federació, tampoc de la segona, sinó que anem a la tercera federació. Que ens encanta. Ens agrada molt. On ara mateix el líder és l'hospi, però jo crec que la gran sorpresa ara mateix de la temporada, la revelació, podríem dir, fins al moment, sense cap dubte, és la muntanyesa Segons, l'equip de Nou Barris, de Barcelona, i avui amb nosaltres tenim el Lluís Gallego. Mentre baixa, ara, ara, la cortineta, comencem. Mireu això, mireu això. Boni, aguanto una mica el micro.

A veure, a veure, a veure. A veure, eh? Atenció, que la cortineta ara et deixarà malament, eh?

No, no, no, no, mira, comença a baixar de manera impecable. Quin ritme, eh? Mira, mira, mira, aquest és el ritme. Sembles tu baixant el replieg, eh? Ui, molt, així.

Així va això, jo, aquest sembla. Con la velocitat, això. Vaja, com no tiri, acabem el podcast aquí, eh?

És a tu del que aspirem. Comença, comença a tirar ja la careta, que això no podem anar millor, tirar, tirar.

El futbol català l'has de seguir amb el marbar. Que una pluja d'eufòria, avui és el dia de la victòria.

Aquí comença Futbol Català, amb Marc Marvà. Això és el podcast de futbol de casa nostra a la ràdio pública del país. Sota l'atenta mirada del Jordi Montalvo, els reflexos del Jordi Bracons, l'enginy de la Mònica Aguilar i la contundència del Samu Homedes. Cada setmana, la dosi de futbol de veritat que necessites. Benvinguts a Futbol Català, amb Marc Marvà.

I avui, com dèiem, amb el Luis Gallego, aquest entrenador de la muntanyesa. Luis, com estàs? Benvingut.

Hola, bon dia. Bé, diré que estic bé. També estic una mica trist, com els companys, perquè, bueno, al final. Tothom que m'escolti, sobretot si és entrenador, sabrà que l'últim resultat és el que marca, i desgraciadament ahi vam perdre, vam perdre el liderat, després de 6 jornades sent els líders de la tercera, llavors, encara que estem contents en línies generals, la veritat que avui és un dia trist.

Clar, perquè, com dèiem, s'ha posat líder l'hospi, Jo diria que amb una lògica pressupostària de la categoria després de molts anys, però el que estàveu fent amb la Montañesa era sorpresa de tot el futbol català. Jo diria, vaja, no la revelació, sinó la gran sorpresa de totes les categories, des de primera federació a quarta catalana, quasi.

Bueno, segurament sí, el que estàvem fent i el que estem fent, penso, encara, espero que siguem capaços de donar-li continuïtat, i bueno, pot ser una mica sorpresa, jo crec que la Monta porta anys treballant molt bé, és veritat que l'inici ha estat tan bo, i tantes jornades, i líders, i amb quatre victòries, quatre porteries a zero, i això fa que sigui una cosa que crida l'atenció, però penso que és un club que ja porta anys treballant bé, i nosaltres estem donant continuïtat, és veritat que cada any. Pràcticament s'ha de reinventar tot, perquè aquest any, a més que el coste ni som nous, o part del coste ni som nous, la plantilla pràcticament és tota nova, hi ha només 5 renovacions, amb la qual cosa, bueno, cada any s'ha de reinventar, però ja dic que és un club que porta anys treballant bé.

Moni, tu saps, ja has estat, em sembla, allà a la bombonera de Nou Barris.

Sí, sí, sí, amb el David Ferrus, company de BTV, hem anat a uns quants rodatges, la veritat és que sempre ens han tractat d'allò més bé, és un camp molt divertit, el bar, l'afició, és. De fet, ho comentàvem al.

De visitant, no tant. No, de visitant no. He anat allà de visitant i divertit no seria la paraula.

No, però si estàs amb ells vas allà a fer el matí, una mica uns morros al bar, una cerveseta, i realment és un dels camps que a mi de Barcelona és dels que més m'agrada. Jo no sé, li volia preguntar al Lluís, no sé si després d'aquest inici tan bo. Aquest cartell, potser aquesta pressió, us pot anar en contra o ja us va bé,

això? Jo crec que no. Jo crec que A veure, el que sí que és veritat que ja no ets la sorpresa, i llavors ja t'esperen amb més ganes. És més fàcil motivar els jugadors quan. Moltes d'aquestes setmanes, juguem contra el líder, juguem contra el líder. Això és una cosa que motiva els jugadors de ser el primer equip que guanya o el primer equip que fa encaixar un gol. Recordo el dia que vam anar a Camp de l'Europa, que anàvem amb tres victòries, tres porteries a zero, invetuts i invictes, i llavors ens teníem moltes ganes i l'Europa va fer, A mi m'agrada molt el partit d'avui. Tot i així amb un gol de retruc i tal, però vam mereixer la derrota. Penso que després, aquestes dues últimes derrotes que hem encaixat en aquesta setmana de tres partits, penso que hem merescut més. I ahir concretament crec que vam mereixer com a mínim l'empat i fins i tot podríem haver guanyat el partit. Però bueno, al final que et dic, que ja no ets la sorpresa, allò que estiguis a dalt motiva més els jugadors i al final hi ha grans plantilles que ens esperen amb moltes ganes i que ens ho fan posar molt difícil. Però bueno, contents amb el nivell que estem mostrant partit rere partit, perquè crec que serem competitius durant tota la Lliga i amb tothom.

No sé, Marc, si podem repassar algun d'aquests noms de clubs que hi ha de tercera federació, perquè hi ha autèntics

cocos en aquesta categoria. Mira, tira la classificació, Samu. Ah, mira, veus? Mira, mira, mira. Tenim l'Òspi, que és el líder ara, després, és el que parlava el Lluís, eh? Hi ha hagut setmana de tres partits, per això també era molt interessant avui poder parlar d'aquesta tercera federació, que la Monta heu tingut Martinenc, Escala i Cerdanyola, no? Correcte. En aquests tres partits. L'Hospi s'ha col·locat líder amb aquests 13 punts i recordem que hi ha quatre equips que faran o farien el play-off amb la Montanyesa, la Grama, el Badalona i el Vilanova,

que el Vilanova va empatar a zero amb la Grama. La part alta ja no és la sorpresa, és ja la consolidació,

el projecte del Vilanova. Sí, sí, el Vilanova la temporada passada era recent ascendit, és a la part alta, i va empatar justament amb la grama aquest cap de setmana. Però a mi el que m'al·lucina és Vilanova 10 punts, Però Cornellà-Vilassar, 7 punts, o sigui, del que entra a playoff, en l'últim, 3 punts. És una victòria, una victòria i cap amunt. 3 punts només, i el Cornellà, que està en descensuri, amb aquest projecte on ha entrat Leo Messi, va perdre aquest cap

de setmana contra el São Paulo Moncada. Mínim 5 partits sense conèixer la victòria, que bueno, els últims 5, que és el que es marca aquí. Només ha guanyat un partit. Només ha guanyat un partit, doncs mira.

Vull dir que aquí, Lluís, aquesta diferència de punts, que és increïble, com en un partit pots estar en descens o en playoff, l'has notat tu, perquè tu també temporada passada et vam veure a Manlleu, i com ha sigut la teva benvinguda a la tercera federació també com a entrenador?

Sí, bueno, primer, contestant a la primera pregunta, la veritat que la tercera d'aquest any s'assembla en tema puntuació a la Lliga Elit. La Lliga Elit cada any, que la Lliga Elit cada any, des que es va crear, la Lliga Elit és una lliga sense diferències, on l'últim mai és l'últim, és a dir, rebre la visita de l'últim és un. És un marró gros perquè saps que és un equipàs i costa més motivar quan un equip ve de baix i de vegades et confies. I la tercera divisió d'aquest any, amb els resultats que s'estan donant fins ara en aquestes set primeres jornades, amb equips que acaben de sentir que estan puntuant molt, com és el tema del cas de la Pobla, el cas del Sant Joan d'Eucada, el cas del Martinenc, que estan puntuant molt, estan tenint molts punts als de dalt. Equips com el nostre, que hauríem d'estar segurament en una part més mitja-baixa que estem allà dalt. Llavors, Aquests punts que estan guanyant equips a priori inferior estan fent que els equips de dalt estiguin perdent molts punts i aquesta igualtat màxima que dius que és que pràcticament del líder al descens hi ha 4 o 5 punts i ja no parlem del playoff, del playoff a l'últim hi ha 3 punts. Bueno, és una igualtat màxima, com diem, i és molt bonic, però també alhora és una mica exigent, exigent la setmana de setmana, perquè si en el moment que perds, caus i llavors no. I la segona pregunta, pel que em deies la rebuda a la categoria, era una categoria que ja.

Sí, sí. De fet, has canviat entre mitja amb Manlleu, però has canviat la guineueta per

Nou Barris. S'ha mogut poc, eh? Quanta metres, eh? Una sortida de la ronda de dalt.

Vam estar entre mitja quan estàvem fent viatges a Mollet, primer i després a Manlleu, que eren prou llargs. A Manlleu ens vam moure molt. Però sí, ara hem tornat al barri de la meva dona, el barri dels meus sogres, que són d'allà de Nou Barris. Per això, d'alguna manera, de vegades m'han identificat amb el barri, perquè em moc per allà, de fet, prou. I la rebuda al Club Fantàstica, la veritat que és un club molt familiar, un club diferent, un club peculiar, també en moltes coses. Sempre hi ha moltes coses que gestionar i darrere dels punts i de les victòries i les derrotes també hi ha un refons que sempre s'ha de treballar. Però bé, la rebuda fantàstica, un club molt familiar amb gent molt professional que té moltes ganes, que dedica moltes hores. I molt content. I a la categoria, doncs, bueno, tenim la sort de comptar amb una direcció esportiva que crec que ha fet una gran plantilla. Tenim una bona plantilla, això ens permet estar competint com estem competint. També t'he de dir que jo estic convençut que soc millor entrenador de quan vaig estar a la guinegueta a tercera divisió, perquè l'experiència et dona moltes més eines, no? Però, a més a més, de que crec que soc millor entrenador i que tinc un gran cos tècnic, Crec que també comptem amb una millor plantilla, com et deia, feta per la Direcció Esportiva i la Secretaria Tècnica, i això ens permet poder competir en unes condicions diferents a les que vam competir amb la Guiné-Hueta, que va ser un any dur.

Recordo molt, i la gent del futbol català, no sé si us recordeu vosaltres, l'ascens de la Guiné.

Era primera catalana, no? Jo els vaig agafar segona catalana. Segona? A Segona Catalana, vam ascendir a Primera Catalana, vam ascendir després a Tercera Divisió quan encara no hi era la Lliga.

Exacte, però aquell ascens de Primera Catalana a Tercera Divisió crec que és un córner al 95, no? Bueno, de fet aquell dia. Aquell el recordo, però com si fos ara aquell córner.

Aquell dia havíem perdut a Tona l'anada de la promoció 2-0. 2-0 perdeu l'anada, no? Sí, al descans a casa arribem 0-0 en la tornada de la promoció. I clar, ens calien dos gols. Marquem només sortir de vestidors, marquem l'1-0, però als 10 minuts l'Ale Gaitán es fa un golaç i ens obliga, perquè va ser l'últim partit a Catalunya que valia. L'últim partit de tota Catalunya que valia el valor doble. Com va fer mal aquell gol, eh? Sí, sí, i tant, i tant. Ens obligava a arribar a 4. Ens va marcar el 56 o alguna cosa així, l'1-1, i ens obligava a arribar a 4. Era difícil. I és que el 81. Tenim un penal en contra. Exacte. El 81 tenim un penal. No sé si marquem el 2 a 1. Marqueu i després hi ha el penal. I el penal el 87, em sembla. Marquem el 81 el 2 a 1 i el 87 tenim el penal en contra. El 87 que ja ho trencava tot, però atura el penal Jan Carlos i en el descompte fem dos gols.

Fem el 3 a 1 i el 4 a 1. El recordo molt. Encara estaria de ressaca.

Encara celebrando, eh? Iuri, tu què en penses? Perquè, clar, han passat anys, però de la Guinagüeta a la Monta hi ha 50 metres. Estan molt a prop, saps? No sé com ho deuen portar la gent de la Guiné, saps? Que hagi canviat de. No de barri, ha canviat de serra, gairebé.

Clar, jo crec que que bé. A més, jo recordo quan el primer dia ens vas preguntar si no fossis del Sant Andreu de l'Europa, de quin equip bancaries, jo vaig dir la Montanyesa, perquè Sant Andreu, Montanyesa, no sé, sempre he trobat una certa afinitat. Sí. I a part d'això també et volia preguntar, no sé quins han sigut aquests primers set partits el punt més fort de la Montanyesa. On creus que heu sigut diferencials per aconseguir

aquesta segona plaça de moment? Doncs mira, crec que el punt fort de la Montanyesa és sobretot com de forts ens estem mostrant al nostre estadi. De fet hem guanyat els tres partits, no hem encaixat cap gol. A més a més d'això, hem concedit molt poques ocasions als rivals, és a dir, el primer partit amb el Següent de Moncada, que vam guanyar 3-0, potser va ser una mica llarg el resultat, i vam rebre alguna ocasió en contra, però és que després a la grama li vam guanyar 1-0, a l'altre dia li vam guanyar 2-0 a l'escala, i pràcticament no vam concedir reencontra. Penso que sobretot és això, com de forts ens estem mostrant a casa, amb tres victòries, tres porteries a zero, i evidentment una gran influència en aquesta fortalesa la fa el nostre estadi i la fa la nostra afició. El fet de tenir allà decenes i decenes de persones cridant, animant, empentant l'equip, empenyent l'equip cap a la victòria cada partit, des del minuto fins al 90, això la veritat que fa que els jugadors donin un plus i que vagin una mica més enllà del que podríem fer en qualsevol

altre partit. És que clar, per alguna cosa es diu

la bombonera de Nou Barris. El nom ho diu tot. Val molt la pena, val molt la pena anar un diumenge allà a veure un. Un partit, això sí, animant a la Monta, eh? Jo recordo el camp Vidalet patir bastant. No, no,

jo sincerament hi ha camps molt més. Al Samu se li donaria bé el camp de la Monta. Sí, perquè li agrada, al Samu li agrada.

No sé a Juan Diego Sánchez, Juan Diego Sánchez no és el director esportiu. Hòstia, ara el cognom m'agafes, Juan Diego segur. Sí, Juan Diego Sánchez és el director esportiu. No sé si el té allà a la llisteta, a Samu, però. Sí, home, sí. Campatit, Campatit. Sí,

Samu és un jugador que ha agradat molt i agrada a la muntanyesa. Epa! De fet, aquest any vam parlar d'ell, jo vaig posar el nom sobre la taula, al final no va sortir, però em consta que anys enrere l'han trucat diverses vegades i que és un jugador que agrada molt a la muntanya. Demana massa calés.

Té una fitxa molt elevada. Bueno, però fem broma amb el Samu, però anem a parlar, Lluís, d'aquesta plantilla nova que gairebé heu confeccionat, com l'heu confeccionat, i sentirem a Òscar Sierra i també a Juan Diego, el director esportiu.

Va. Jo vull un camp de sorra petitet, un públic que apreti molt i un marcador que no funcioni. Futbol català, amb Marc Marbà.

Anem a parlar d'aquesta plantilla perquè realment és totalment nova. Lluís, no sé com va ser l'estiu, però ara la sensació que quan ha passat un mes, un mes i mig, i les plantilles funcionen, sembla que tot hagi sigut senzill.

No, efectivament. Passa molt, això, eh? Hi ha una feina brutal darrere de tot això.

I dius, bueno, clar, encaixen bé, perquè era fàcil encaixar i tot, però darrere una feina, una direcció esportiva, una part de pressupost, vull dir, i la Monta no té el pressupost més alt de la categoria, tampoc, no?

No, efectivament, tenim, crec que el més baix, amb molta diferència. El més baix, eh? Segons el que jo sé, sí, el més baix, amb molta diferència. La veritat que ha estat per mi una gran sorpresa quan vaig arribar i vaig saber els números que que hi havia a la Montaiguesa, em va recordar molt el que teníem a la Guineweta, que era molt per sota de tots els rivals que ens enfrentàvem. Com et deia, és un club que porta anys treballant molt bé, perquè ja dic que el pressupost és molt i molt baix, potser molts no s'ho imaginarien, I bueno, com vam confeccionar la plantilla, quan vaig arribar el primer que vam fer vam seure amb el Juan Diego i amb el Toni, que crec que han fet una feina extraordinària. És el primer any que no m'he hagut d'encarregar jo, perquè jo he fet sempre d'entrenador, però en aquests 11 anys anteriors he fet sempre d'entrenador, però també de director esportiu, he sigut sempre jo el que he hagut de fitxar. Aquest any he tingut temps de desconnectar, que això està molt bé, perquè he estat informat de tot, però ells han sigut els que han portat una mica, jo he posat nom sobre la taula, ells m'han preguntat o m'han comentat o m'han dit. Però han sigut ells qui ens han encarregat de tot, principalment el Juan Diego. I la veritat que va ser molt fàcil perquè quan ens vam reunir després del meu fitxatge, vam parlar més que de noms de perfils de jugadors i coincidíem pràcticament en tot. Jo coneixia el joc que s'ha de donar, principalment a la Montanyesa, que és on hem de jugar la meitat dels partits.

Anem a fer un equip per jugar sobretot a casa. Exactament. El perfil de la Monta ens ha de marcar a casa.

Exactament. Al final tu jugues la meitat de partits a casa. El nostre camp és un camp molt curt, és un camp estret i és un camp que marca molt el futbol que s'ha de donar i principalment has d'estar bé a casa, que és un tas de fer fort. A més a més, és una tercera que cada cop més té molts camps similars al nostre, perquè el camp de Sant Cristóbal també és molt curtet, el camp de Sant Juan de Moncada. Sardanyola també. Bueno, certament fa la sensació, però encara s'hi pot. San Juan Moncada és més petit encara. Martinenc tampoc és que sigui massa gran. És veritat, eh, que n'hi ha molts. Sí, hi ha força, hi ha força. I encara se m'ha oblidat algun, eh, però bueno. La primera cosa bona va ser que quan vam parlar de perfils de jugadors, tant en Juan Diego com en Toni com jo coincidíem plenament en el perfil de jugadors que havíem de buscar, i ells ho tenien molt clar, coneixen molt el mercat, i a més a més van saber tenir la paciència, perquè. Però el que et deia, que els perfils coincidien molt, es van poder fer molt poques renovacions, bàsicament de jugadors que haguessin jugat molt minuts, era la línia defensiva, l'Òscar Sierra, el Guillem Pujol, que sortia d'una lesió de creuats, el General Batalla, i en Pau Rosales, que no ha pogut ni fer pretemporada ni encara ha debutat, o sigui que dels quatre jugadors en molts minuts, pràcticament tres són els que estan jugant, després també un porter, que de moment no està participant gaire, però que és un gran porter, en Josep, i després en Bai, que és un noi que ens pot donar cosetes també, perquè està sent una mica de segona línia. Llavors, pràcticament es pot dir que s'han renovat tres jugadors, quatre, si torna Pau Rosales, tres jugadors de l'any passat, i la resta s'ha hagut de confeccionar una plantilla nova.

I molt jove, no? I molt jove, molt jove. Si veieu una mica els jugadors, la veritat, Sierra ha trencat totes les logístiques.

Sierra ens dona aquesta veterania que cal tenir també als vestidors. A més, és un tio que és un exemple en tot. I això fa que. Hi ha pocs veterans al vestidor, però són molt bons veterans, molt bons exemples, tant en serra com en pujol, en batalla. No és que sigui molt veterà, però és un veterà al vestidor i un veterà a la categoria i també exerceix com a tal. Ha arribat el Moja Traoré, que també és un exemple, tot i que ve de categories superiors i tal. I això sempre és un avantatge per un míster, el tenir jugadors que siguin bons exemples a dintre del vestidor. Llavors el que et deia, plantilla molt jove, plantilla molt encertada per jugar al camp nostre, però a més a més crec que hem sigut capaços de, i això sense ser de la direcció esportiva, de fitxar jugadors que s'adapten al joc que s'ha de donar el nostre camp a casa, amb físic, amb capacitat en joc aèri, amb capacitat en duels, però també amb molt bon peu i crec que estem jugant, de fet, mira el David Farrús que parlaves ahir, Ahir que va venir a gravar el partit de Cerdanyola em va dir, hòstia, jugueu molt bé. Dic, home, els punts no ens els regalen. Dic, no, però que no jugueu tan directe. Que no jugueu tan directe, que heu jugat molt bé a futbol, heu dominat per moments el partit. I crec que, això solen ser, com deia la direcció esportiva, hem aconseguit tenir jugadors que són capaços també de tenir possessions, de tractar del valor, de fer un futbol associatiu. En aquest sentit, estic molt content i estem gaudint molt aquest any.

Un alicient per convèncer aquests jugadors és sobretot l'afició, perquè suposo que a la categoria hi ha condicions d'altres equips més grans, però el poder oferir en un futbol sentimental, jugar a la muntanya, jugar al camp, aquella afició, dius un alicient que a l'hora de negociar estira molt, no?

Molt, i mira, donaré tres claus per a tothom que tingui un club de futbol que jo ja ho he transmès en algun altre lloc i no s'ha dut a terme. Per mi hi ha tres coses que valen molt, no sé si tant o no que els diners, per mi hi ha coses que valen més que els diners, una és l'afició, jugar en un cementiri cada cap de setmana es fa avorritíssim, jugar en un joc on tens una afició com la de la Monta que és brutal, o la de Sant Andreu, o la de l'Europa, o la de la Guineueta, o sigui aquestes aficions, la del Manlleu. Aquestes aficions és un plus, evidentment. Una altra cosa que els jugadors principals miren molt és el tema de les xarxes socials, que la manta ho cuida molt, és a dir, als jugadors els agrada penjar les seves fotos, penjar els seus vídeos, tenir les entrevistes. Està boníssim, això, no ho havia pensat, això. És veritat, vull dir, els diners, al final, si no tens una vida que. Però si et dona visualització i projecció. Exacte, als jugadors els agrada, avui dia, les xarxes socials, ja sabeu com ho porten tots els jugadors, no? Llavors, cuidar les xarxes socials, per mi, tenir una gran afició és un plus per un equip, Cuidar les xarxes socials i fer que els nois també tinguin aquest punt és molt important i després, i clau també a la Monta, és que serveixi de trampolí. La Monta és un trampolí pels jugadors. Molts jugadors de la Monta han sortit a categories superiors i s'han col·locat fins i tot a l'estranger i penso que per això també podem aconseguir portar jugadors que segurament no podríem si no fos per aquests alicients.

Amb això que deies Uri, recordo una entrevista aquí, crec que va ser l'últim podcast que vam fer la temporada passada amb el director esportiu del Sant Andreu, amb el Mordillo, i ell deia que un dels elements que ell feia per fitxar. Li va demanar a algun membre de Sant Andreu, crec que al Ripoll, o així que fes un vídeo dels desperdicis, del Narcís Sala. I quan anava a la reunió deia,

mira, aquí és on vindràs. Aquí jugaràs. Aquí jugaràs 15 dies. Jo també ho feia, eh? Has de saber els teus punts forts i posar-los sobre la palma, clar. Clar, clar, clar.

Doncs Òscar Sierra, precisament de qui parlàvem, un dels veterans, crec que està amb 41 anys,

no, l'Òscar? 41? 45. 45. Té un menys, que jo li vaig fer una broma quan l'hi vaig conèixer. Estarà content ara l'Òscar perquè l'hi ha baixat, l'hi ha baixat. Li vaig fer una broma quan l'hi vaig conèixer, que li vaig dir, la meva dona, quan veu les teves fotos, diu, aquest no té la mateixa edat que tu.

Hola, buenas noches.

Comentaros que el inicio de Liga está siendo espectacular en todos los sentidos. He estado haciendo un trabajo increíble. Y bueno, como yo digo, esto acaba de empezar, queda mucho tiempo todavía, pero bueno, si seguimos así, daremos bastante guerra. Y nada, sobre Luis Gallego, pues personalmente no lo conocía, me habían hablado muy bien de él, y bueno, ha hecho un trabajo espectacular en todos los sentidos, tanto él como el cuerpo técnico, es hija del alma, y bueno, muy feliz. Y bueno, como yo digo, esto acaba de empezar, hay que seguir trabajando, y si estamos así, competimos así, yo creo que daremos guerra. Un saludo.

No la samarreta, les llums. On tenim l'Òscar Sierra?

Crec que era a la tele, que anava canviant de llums.

Òscar Sierra, ensenya't la teva rutina de pell, que està perfecta. Que va boig amb el seu tema.

Et convido a consultar les xarxes socials, algunes sense samarreta, també en fiesta. Està amagat està fort parlaves de Sierra entenc que deuen haver-hi joves que arriben allà, veuen un tio de 45 anys i et cagues com a exemple i diuen, bueno sí, aquest. Estar aquí en el dia a dia, tu també ho fas, no, Moni?

Si aquest baixa a buscar una bola, com no he de baixar jo a pressionar, no? Exactament. Si aquest tio està baixant aquí a pressionar, jo, vamos, he d'anar el primer, així.

Feies broma abans amb la baixada de la cortina, eh? El repliegue. És un gran exemple, quan un jugador d'aquesta edat, i ja no d'aquesta edat, d'aquesta carrera, amb el currículum que té, fa un esforç, i ell és un exemple, de fet, dia a dia, és un exemple en el que menja, que moltes vegades ho passa pel grup, i a mi m'agrada que ho faci, perquè està donant exemple als altres també de com cuidar-se en aquest entrenament invisible que és l'alimentació moltes vegades passa vídeos entrenant o fent rutines de cura física d'ell mateix és un exemple en tot la veritat que no és casualitat que en 45 anys ja estigui jugant i de fet crec que també és un exemple de com es pren la vida perquè és un tio que penja moltes coses a la salsera et pot agradar més o menys però la veritat que ho veus i dius aquest tio viu la vida i la vida està per viure-la no per patir-la només que de vegades hi ha gent que només la pateix o només es dedica a treballar que està molt bé però també s'ha de viure la vida i és un tio que en aquest sentit és un exemple també perquè és capaç de viure la seva vida respectar tothom i fer el que li agrada fins a molt tard jugar en 45 anys no és fàcil per ningú i ara què dius

d'això Lluís? no sé si ara que deies de les xarxes que estàs no sé si te'n fixes amb el jugador si estàs pendent de les xarxes a veure què pengen si és una festa no. L'horari, l'horari.

De fet, he de dir que soc una mica desastre amb les xarxes socials. Ara en l'Instagram alguna vegada entro, no sé ni com funciona, de vegades he de demanar ajut perquè ja em faig

gran per aquesta cosa. Demà anaria a Sierra. Sí, en Sierra sí que ho sap. En Sierra està el dia.

Soc una mica desastre, tinc cent i pico demandes de seguiment i em sap greu perquè potser hi ha gent que conec i que no l'estic acceptant, potser s'ho pren malament, però soc un desastre. El Twitter el feia servir més quan vaig començar per una mica també donar-me visibilitat, que al principi jo vaig començar a Tercera Catalana i al final no és fàcil arribar on soc ara. Però també el tinc molt deixat i no estic gens pendent. Sí que és veritat que hi ha jugadors que segueixo i que vaig veient que fan i tal, i em fa gràcia, perquè al final te'ls estimes, te'ls estimes molt, perquè al final són com fills per tu. El que passa és que això és difícil, perquè molt sovint has de deixar a jugadors que t'estimes molt, que treballen molt bé, i els has de deixar contínuament a la banqueta, i això també hi ha un pesant, tu, no? Però bueno. Però no, no estic pendent del que fan, el que sí que de vegades entro a consultar i els veig i m'alegra saber que la vida els va bé.

De fet, ara que ho deies, podem penjar aquest clip i demanar disculpes a tota la gent que està esperant que accepti la sol·licitud. Penjarem nosaltres aquest vídeo, Luis.

No us ho preneu personal, és una qüestió tecnològica.

No us està fent gòsting, pobre Luis Gallego. És que faig moltes coses i està pendent de les xarxes. Jo penjo les coses, però les penjo de vegades d'aquella manera, no? I una de les coses a les que no li digo temps és el tema de les xarxes socials. Si entro és per veure resultats i poca cosa més.

Està clar que l'elicient aquest que deia, els tres, per fitxar per un equip, el de les xarxes no era el teu. No, no, no.

No per mi, no per mi. Però per als jugadors és veritat que crec que és una cosa que, per molts jugadors, que és important.

No, és que això ho comentàvem la setmana passada amb l'Atlètic Costa Franks, que és un club que s'ha refundat a Quarta Catalana. Tu mires el seu Instagram i dius, ostres, quines xarxes més ben cuidades, i això és un punt que dius, ostres, un club seriós, no? Fa més de club seriós. Deixa'm dir el nom de

Dani Borrallo, que és qui porta les xarxes de la muntanya i que és un crack, un autèntic crack.

Doncs mira, Dani Borrallo forma part d'aquest equip de la muntanyesa, on hem vist el seu capità, aquí tenim el seu entrenador, i Juan Diego és el seu director esportiu.

A ser salida hacia Tona, contactamos con él, sé que para él no fue fácil, estaba cómodo en Manlleu, había hecho un buen final de temporada, y bueno, me surgió esta posibilidad de venir a la monta, le atraía, estaba cerca de casa, bueno, ya digo, no fue fácil para él, pero al final pudimos conseguir que viniese. ¿La confección de la plantilla? Bueno, cuando él llega sí que es verdad que nosotros ya tenemos un perfil de jugador y una lista de jugadores en los cuales vamos a ir a intentar ficharlos. Sí que es verdad que consensuamos con él ese perfil de jugador, pero más o menos el trabajo estaba medio hecho ya. Y el comienzo de temporada, bueno, muy satisfechos, ¿no? 4 y 7, un bagaje de puntos que está muy bien, pero sobre todo la sensación del equipo, la sensación de luchar cada partido, de competir cada partido, de los que nos hemos perdido por un gol y podíamos haber empatado perfectamente, en casa nos hacemos fuertes. Bueno, espero que siga así la temporada.

Doncs Juan Diego Sánchez, que hauria d'haver tancat un parell de finestres, eh? Igual viu al costat del Narcissala, eh? Està allà, no? Està allà, no? Estava sentint. Estava sentint nemoni de fons. Ostres, sí. Però m'ha agradat, eh?, que ja ho tenia clar. Tu eres el perfil d'entrenador, però ells també ja tenien clar el perfil de jugadors que havien d'anar.

Sí, com et vaig dir, quan vam fer la reunió, pràcticament, com ja he dit, ho vam consensuar, però és que jo sabia el que necessitàvem pel Camp de la Monta, perquè al final torno a parlar de la Guineweta, el camp també és un camp de dimensions reduïdes, ja el coneixia molt, i era un perfil de jugador molt similar, i efectivament quan ho vam consensuar és que el perfil de jugador que jo els vaig demanar com a punta, com a pivots, com a centrals, com a extremos, com a laterals, era el mateix perfil que ells ja estaven buscant, de fet em van dir, perfecte, perquè coincideix tot amb el que volem, tenim aquesta llista de jugadors, ens hi posarem a treballar, tindrem informant, qualsevol nom que tu vegis ens ho fas arribar i ho tindrem en compte, i així va ser. Va, anem a Winston Bogarde. Esteu preparats?

Mira, abans deixa'm afegir una cosa, que no hem comentat. De la munta, de les meves coses preferides, és el seu himne. Llàstima que no l'haguem preparat. És veritat, és veritat, i tant, i tant. Perquè és, tu jures, dels meus preferits del futbol. Sí, el trobaràs a YouTube.

Sí, home, el posarem des d'aquí, amb la Rosa Silluer, que no se me'n fa dir Rosa, posaré des d'aquí l'himne de la Montanyesa, des del mòbil, i amb l'himne de la Montanyesa ens anirem ja al Bogarde. Que va el Winston Bogarde.

Vinga, va. El tens preparat?

O ara et saltarà l'anunci de rigor de YouTube. No, però això. Jo ho he escoltat cantant

amb el Lluís, eh? Hòstia! Estic tan ficat que no sé si l'he sentit amb cura mai, eh? Quan surts al camp està.

Mira, mira, mira. Espera.

Me l'emportaré per fer

les sessions, aquesta cançó. Com a DJ funciona, no? Home.

Mónica Aguilar i l'Uri Mora cada setmana. Els passem un petit examen de com ens saben de l'Europa i del Sant Andreu. Teníem comodidad del convidat. Tenen 5 preguntes cadascú.

Estic molt centrat en lo meu.

Winston Bogarde, amb Jordi Bracons. Intenti fer el que pugui. Gràcies.

Vinga, som-hi, a veure si sou capaços avui. Porto 5 preguntetes per cada un d'ells. Anem 3-3, eh, en el general. Exacte, la classificació global 3-3. A la general 3-3.

A la lliga, més o menys, no? Exacte, exacte. Anem per sobre, per favor.

Ell compta ja la victòria del derbi. Ja, ja, ja. 15 de novembre, no?

15 de novembre, 5 de la tarda, i s'està estudiant la possibilitat de marxar fora al camp de l'Espanyol.

Bé, veurem. Aquest tema el tocarem. De fet, una cosa curiosa és que ara mateix el Sant Andreu és el que marca la salvació i l'Europa és el que marca el descens. Correcte. 7 i 9 punts.

7 i 9, i tocarem aquest tema. A veure si setmana que ve anem al Prat. Ai, ai, ai, que tornem a sortir a fora. A veure si tornarem a fer una petita excursió i després ja tocarem el derbi amb totes les de la ley. Més poc i una pedregada. A veure si finalment es confirma que. És això, eh? Ara mateix podria ser que el derbi es jugués, eh, Mònica? Sí. Al Cornellà del Prat, al Camp de l'Espanyol.

Sí, per una qüestió, bàsicament, d'aforament, no?, de poder tenir el màxim d'aficionats tant de l'Europa, però també de poder cedir entrades al Sant Andreu i fer caixa, bàsicament, és això.

Seria molt guapo. Seria espectacular, no?

A tu també t'agrada la idea, no? M'encantaria, m'encantaria. En un camp tan gran, seria brutal.

Que es deia que la idea inicial seria un gol destinat per a cada afició. S'obririen els gols i un gol per a cada afició.

Seria pràcticament com un partit neutral, en camp neutral.

Bàsicament. Jo crec que s'hauria

Bàsicament. Jo crec que s'hauria de pactar que la tornada jugués en el mateix camp. Però crec que els entendreu, no? Tenint el Narcissala ja no ho farà. Va, comencem. Primera pregunta, Mònica Aguilar. Nervits. La primera he de dir que és fàcil, Lluís, jo crec, però. En quin any es va fundar el Club Esportiu Europa? 1899, 1907, 1925? 1907. 1907. Tu te la sabies, Lluís, aquesta?

La primera ja sona al Barça, no? 1899, no és el club que porta el cor, no?

Correcte, correcte. Una segona. Una i mora. A la teva comencem una mica més complicada, eh? Això és com els àrbits, per nosaltres. Quin títol va guanyar el club de futbol Andreuany antecessor del Sant Andreu la temporada 1909-1910? La Copa del Rei va guanyar la segona categoria del Campionat de Catalunya o va guanyar la Copa Catalunya? La Copa Catalunya. El club, et dic la solució, nascut de la fusió d'octubre de 1909, va ser campió de la segona categoria del Campionat de Catalunya en la seva primera temporada.

4-3 avança l'Europa, senyores i senyors. No hi ha cap oient que fos viu el 1909. Estem parlant d'una persona de 117 anys. Difícil, difícil. Ningú recordava.

Mònica Aguilar. Aviam.

L'Europa, pregunta número dos. Contra quin equip va perdre la final de la Copa del Rei de 1923 a les Corts? Atlètic Club de Bilbao, Reial Societat o Arenas de Guecho? Atlètic Club de Bilbao. El Lluís se la mira dient.

Això és el que vaig estudiar fa dues setmanes.

Correcte, el NETI Club de Bilbao va perdre per 1-0. 5-3.

Preparad com el passapalabra, eh? No, no, no, Lluís, el Lluís no. M'ha dit abans, avui no m'he preparat res.

Avui no, fa dues setmanes.

La que era més senzilla abans de l'Europa, jo crec que és aquesta més pel Sant Andreu. ¿En quin any es van fusionar els dos clubs que van donar lloc a l'actual Unió Esportiva Sant Andreu i, per tant, any de fundació? Mira, no cal ni que em diguis les opcions. A veure 1909, 1925, 1940. La B, 1925. Correcte, el juny de 25 es van fusionar dos clubs per formar l'actual. El 1909 és l'any de fundació de l'antecessor de l'Andra Wen, que és el que abans.

Que de fet, clar, és que l'any passat va ser el centenari d'això i es van fer una sèrie d'actes per això. Ho tenies. Si no m'ho haguessis enganxat, potser.

Ho tenies al cap, va. Tercera pregunta per la Mònica. A qui va guanyar l'Europa les finals de la Copa Catalunya de 1997 i 1998? Va jugar dues Copes Catalunes seguides i va guanyar les finals contra el mateix equip. A l'Espanyol, al Barça o al Girona? Espanyol. Aquí tinc la resposta. Espera, que ara m'he liat, allò. Aquí. El 1997 i el 1998 va guanyar la final el Barça. Uri celebra, Uri celebra.

Estem, estem. Estem a un. Estàs per l'empat, eh? Estic d'acord, eh? Estàs per l'empat.

Dos-un. Ara em preguntarà, ja veuràs, la pregunta. Quin peu feia el jugador que va marcar.

¿En quin any es va inaugurar el camp on jugarà el Sant Andreu quan s'inauguri el Narcís Sala? Llavors tenia un altre nom, però en quin any es va inaugurar l'actual Narcís Sala? 1943, 1995, 1970. La A. 40 i algo. No! El camp va ser inaugurat 19 de març de 1970 i fins al 1980 es deia el camp municipal del carrer Santa Coloma.

Obriria aquesta, jo crec que. Quantes queden? 70 anys li posava. No he calculat bé.

A veure, us queden dos a cada un. Dos, eh? I anem? 5 a 4 guanya l'Europa, eh? Lluís, com ho veus? Sabries alguna o no?

Pràcticament, a sort sí, però per saber-les, saber-les no. És veritat, no t'expliquem que tenim el comodí.

No, tranqui, tranqui. Us queda el comodí del Lluís. A tots dos, dues preguntes i us queda el comodí del Lluís. Vinga, últimes dues. Mònica, en quin any es va inaugurar l'actual Nou Sardenya després de reconstruir el camp antic? 1995, 1940, 1948. 1995. La Mònica ho diu amb una contundència que em fa dubtar a mi tot. El nou Sardenyes va inaugurar el 4 de maig del 95 sobre el camp que havia obert el 1940.

Era l'opció del 95 i les altres eren el Peleolític, no has dit? La diferència, si més o menys la tenies enganxada, era fàcil d'intuir. 6 a 4. Sembla això el derbi. Em falten dos a mi, encara puc empatar.

Dependrà d'aquestes, sobretot.

En quin any va guanyar el Sant Andreu la seva primera Copa Catalunya? Primera Copa de Catalunya. Hem parlat de l'Europa el 97, em sembla. Primera Copa de Catalunya de Sant Andreu. 1998, 2010, 2015.

Lluís. Lluís. Quina responsabilitat. Tu que coneixes el futbol català. Diria 2010, va.

Va, anem amb ell. Correcte!

Correcte! Bé, bé, bé.

El 2010, just després de guanyar la primera Copa Catalunya, de fet, es va reformar. L'estadi del Nou Sardenya va tenir ja les primeres modificacions, eh? Vinga, l'última, cada un, 6 a 5. Està disfrutat, eh? L'he vist celebrar-ho. L'he vist celebrar-ho fort, eh? L'hauria de dir. Última. Quin títol va guanyar l'Europa la temporada 22-23 i li va donar dret a jugar a la Copa del Rei? Va guanyar la Copa Catalunya? Va guanyar el Campionat de Catalunya? Que eren coses diferents en aquell moment, era com la Lliga. O va guanyar la Copa Federació? Mònica Aguilar. Campionat de Catalunya? A veure, anem a buscar. Sona així antic, saps? L'Europa va guanyar el Campionat de Catalunya el 1923. Correcte. L'Uri sap que surt d'aquí per sota.

Mira, al revés de la Lliga regular,

diguem-ne. I ara aquesta, que té i que la tenia i no sabia qui col·locar-li, i t'ha caigut a tu obrir. A veure, clar, és que. Lluís, què? Hi ha un suborno. Estàs fixant, eh? No és cosa meva. Quin va ser el resultat del primer derbi contra l'Europa l'any 1909? Uau. 1-0, 0-0 o 4-4? 1909, has dit, eh? Sí, 1909.

Tu pensa en els derbis com ens agrada empatar?

1-0, 0-0 o 4-4? No, no ho sé. Anirem a jugar fort, eh? 4-4. 4-4 en aquells anys que es marcaven tants gols.

Si va a Montcentrali. Fa cara que no, eh?

Correcte! Correcte, correcte, sí, senyor. Sí, senyor. Bé, sí, i he posat una resposta que s'adequés una mica a la. El primer enfrontament va ser un 4-4 28 de novembre del 1909. Vull dir que. Sí, sí, sí. El mes dels derbis. Serà el primer derbi, o sigui que mira, si hi ha algú de comunicació que ens escolta, recuperar aquell primer derbi 4-4. Doncs ho deixem amb 7-6. 7-6.

7-6. Jo regular, 3 el primer dia, 3 el segon, tu avui. Sí, avui hem fet un. Com les vismes que llevo

al derbi aquí de. Ens saben molt, eh? Com a mínim saben del seu club, eh? Exacte, exacte.

Si no, quedaríem malament i no ens haurien entrat.

De la muntanya no sé si en tindries. N'hauries de trobar algun allà dintre la grada. Segur que n'hi ha, també. Qui va marcar el primer gol de la temporada 13-14?

Segur que n'hi ha gent que ho sap. Bueno, va, 7-6 en el nostre derbi particular i ara ja estem a punt de marxar.

Fútbol Català, amb Marc Marvà.

Lluís Gallego, moltíssimes gràcies per ser avui aquí. Espero que t'hagis passat bé. Molt bé, la veritat que sí. I que també gaudeixis del que queda de temporada. Des de la banqueta no sé si gaudeixes tant com avui aquí.

Costa, a la banqueta costa gaudir, però si ens agrada el futbol és per alguna cosa i el patiment aquest també ens agrada. Gràcies a vosaltres per haver-me convidat, m'ho he passat d'allò més bé, així que gràcies i fins aviat.

Gràcies a tu, que m'has donat un punt. Totalment. L'Uri recordarà el dia que va venir Luis Gallego i em va donar un punt. A partir d'ara sempre tiraré la del convidat.

Ha funcionat, ha funcionat. Doncs, Luis, moltes gràcies. A vosaltres. Mònica, Uri, gràcies a vosaltres. Aquest cap de setmana.

Divendres, Europa, Saragossa. Divendres. Amb desplaçament massiu dels aficionats manícos.

A Europa Sagrada Rosa. A la Monta no hem dit. Rebem aquest proper cap de setmana el Vilassar,

que va guanyar 4-0 ahir. Buf! És el que dèiem al Trampa, aquest visit al Cué i. Exactament. Però fixa't, eh? Un Cué que acaba de guanyar 4-0. És un equiparro. Vaig estar allà al camp i va jugar molt bé.

I Uri a Sant Andreu que va per sota però és fora records d'aquest equip un playoff de l'any passat de fa un any i dos mesos o tres o cinc mesos que ens van eliminar és veritat doncs Mònica Aguilar,

Uri Moros, espero la setmana vinent aquí i a tots vosaltres també us esperem dilluns vinent, gràcies per ser d'altra banda visca el futbol català, adeu a tothom.

El Departament d'Esports de la Generalitat de Catalunya us ofereix aquest espai.