
Vam començar les "Històries de nit" amb un viatge a cavall de les onades i les acabem sota l'aigua guiats per uns submarinistes que van néixer força lluny del mar. Al fons de la costa de Tarragona hi experimenten silenci, tranquil·litat, serenor i la pulsió del cor que s'uneix amb la respiració. Han vist milers d'espècies diverses i mai una immersió és igual que una d'anterior. Tot va sorgir al Club Natació Almenar, al Segrià, i es va convertir en una aventura amb els companys de West Divers i el suport de la FEDCAS, la Federació d'Activitats Subaquàtiques de Catalunya. No ha estat fàcil però el nombre d'associats no ha parat de créixer.

Ousman Umar acaba d'estrenar "Viatge al país dels blancs", una pel·lícula que narra el seu periple vital, de Ghana a Barcelona i on fins i tot surt ell mateix quan el personatge té la seva edat. Emma Vilarasau i Jordi Bosch interpreten els seus pares. El film està dirigit per Dani Sancho.

Paco l'Ocho era un mariner del poble de la Ràpita, al Montsià, mort ja fa un temps, i va estar molt vinculat a la tradició marinera de les Terres de l'Ebre. Se'l coneixia amb aquest sobrenom per la tradició de molts pobles pescadors d'anomenar les famílies per un àlies i no pas pels seus cognoms. La clarinetista Teresa Nogueron, amb una trajectòria consolidada en el món de la música clàssica, és la seva neta. La pena que va sentir per la desaparició del seu avi va decidir transformar-la en un disc, que ha sortit fa poques setmanes. Té un títol ambivalent. Es diu "Vuit", amb ve baixa, tot i que també es podria dir "Buit", amb b alta.

En aquesta última "illa de pau" de la temporada us proposem viatjar però d'una manera peculiar. Sortirem del Segrià i acabarem voltant per tot el món. Seguirem en Lluís, un veí de Sudanell, de 68 anys, que va deixar una feina estable que no el feia feliç per poder tenir més temps per fer el que l'apassiona: viatjar, en moto, tot sol. En Lluís ha visitat quatre continents, sempre a dues rodes i buscant especialment els deserts. I s'ha enamorat d'Àfrica. Allà s'hi ha jugat la vida, però alhora ha après a buscar-se la vida sense wifi i sense Visa. I hi ha viscut moments incomparables. Diu que passar una nit al desert amb la panxa buida i el dipòsit buit contemplant les estrelles és pura felicitat.

Últim capítol de l'espai "Tercera generació" a "La Nit dels Ignorants". Les últimes tres setmanes hem conegut el projecte intergeneracional de salut que uneix la gent gran de Sallent i els alumnes del PFI d'esports de l'Institut Llobregat. N'hem parlat amb una de les usuàries, l'Eugènia, de 78 anys; els joves David i Joan, de 17; el professor responsable de l'assignatura, en Xavi, i la infermera del Cap de Sallent, l'Ester. Totes les parts valoren positivament aquest projecte de fer exercici físic al parc de la Salut per fer moure els usuaris, reduir la soledat no desitjada i fomentar els vincles socials amb els més joves.

El Festival Grec compleix 50 anys de vida, igual que també ho fa el Teatre Lliure, aquesta és sense cap mena de dubte una edició molt especial. Però el Grec no seria el Grec sense l'amfiteatre que li dona vida. Un teatre construït amb motiu de l'exposició universal del 1929. Recorrem el Teatre Grec de la mà d'Esteve Caramés, director de programes culturals de l'ICUB, que ens explica com es cuida i preserva un espai tan únic.

Què porta algú d'una llarga trajectòria professional en el món empresarial a fer un canvi vital, deixar la responsabilitat i convertir-se en psicoterapeuta que acompanya persones que volen treballar per compte propi i convertir-se en autònoms? L'escriptor Javier Santos acaba de publicar "El caballero de la empresa andante", un llibre que no vol ensenyar ni convèncer sinó acompanyar aquells que treballen, decideixen, tenen dubtes i intenten sostenir els seus desitjos enmig de la voràgine de la rutina.

Per tancar la temporada, l'Anna Maria Ricart ha escollit el recull de contes "Tots els noms del desig", escrit per la Marta Romagosa. Publicat el 2017, narra els desitjos de vint-i-dues dones, alguns expressats, d'altres amagats, alguns que es porten a terme i d'altres que no. Com a curiositat, els contes porten per títol el nom d'una dona.

Aquesta setmana el terratrèmol de Veneçuela s'ha emportat bona part de l'atenció de tothom i ja sabem, perquè estem entrenats, que en qualsevol situació d'emergència apareixen la desinformació i les notícies falses. Les analitzem amb Carlos Baraibar, responsable de verificació de 3CatInfo.

Neom és un projecte real auspiciat pel príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohammed Bin Salman, que imagina una ciutat lineal de 170 quilòmetres de llargada i 200 metres d'amplada a la península Aràbiga, en ple desert. La ciutat estaria pensada per a nou milions de persones i tots els serveis personals i col·lectius serien a un màxim de cinc minuts de qualsevol habitant. L'economista, polític i escriptor Antoni Vives acaba de publicar "Al país secret. Un català a la cort del príncep de l'Aràbia Saudita", on explica la seva participació durant sis anys en el projecte de ciutat lineal i la seva relació amb Bin Salman.

Des de mitjans d'any, aproximadament, ens vam proposar entrevistar cada mes una "gastrosàvia" per així fer honor a aquest projecte impulsat per la Fundació Alícia i el govern de la Generalitat i que té per objectiu crear un inventari de receptes de cuina tradicionals i alhora homenatjar les àvies que han preservat tot aquest llegat. El resultat de la iniciativa, endegada l'any passat, és de 300 plats tradicionals documentats, 12 dels quals les mateixes àvies, de diferents punts del país, les expliquen en vídeoreceptes publicades a la xarxa. Una d'elles és la Montserrat Masip, nascuda i resident a la Granadella des de fa 83 anys.

La Sílvia Comet ens porta sèries ambientades en poblets idíl·lics, o no... La primera és "Widow's bay", una illa fictícia situada davant la costa de la regió nord-americana de Nova Anglaterra. Hi viu una petita comunitat on gairebé tothom es coneix però ningú surt de l'illa perquè hi ha la creença que les persones nascudes a Widow's Bay no poden abandonar-la sense patir conseqüències terribles. La segona sèrie és "Three Pines", basada en una novel·la de Louise Penny i ambientada a un poble fictici situat a prop de Montreal, Three Pines. Un poblet moníssim on els veïns són una mica excèntrics i que comença amb dues històries, aparentment aïllades.

Hi ha una pregunta que quan ets petit, inevitablement, en algun moment, et faran. Què voldràs ser quan siguis gran? Les respostes acostumen a ser molt variades: infermera, futbolista, mestre, astronauta.... i cent mil coses més. El que potser ja no és tan normal és que aquesta mateixa pregunta, "Què vols ser quan siguis gran?", te la facin amb 55 o 60 anys, quan la jubilació es comença a perfilar en l'horitzó vital. La societat ha canviat i la jubilació ja no és el final de res. Als 65 anys encara et pot quedar molta vida al davant en plenitud de facultats. Com s'ha d'afrontar aquesta etapa? El divulgador científic Pere Estupinyà acaba de publicar "Qué quieres ser de mayor?", on analitza aquest període, que gràcies als avenços mèdics pot ser molt diferent de com el van viure els nostres pares o els nostres avis.

Al mercat del peix de Mercabarna sembla que imperi el caos, però, al contrari, tot funciona de manera molt ordenada, tothom té un paper, des de l'indispensable que fa gel al necessari camàlic, des del proveïdor fins al cambrer. I després hi ha les reines: un grup de peixateres orgulloses del seu ofici que cada matí revolucionen el bar on fan el cafè després de carregar la furgoneta. Són de la Salut o el Poblenou de Barcelona, del Prat o de Manresa. Algunes fa 30 anys que es lleven cada matinada per anar a comprar el peix i totes diuen que, després d'elles, això s'acaba.

Avui ens preguntem quina pau pot trobar algú que viu als marges de la societat. Us heu plantejat mai com és el dia a dia d'una persona sense sostre? I com són les seves nits? Més enllà de la intempèrie, de la indiferència i del desarrelament, com es poden sentir segurs? Tenen sempre por d'agressions? En Santi, nascut a Terrassa fa 59 anys, va viure 5 anys al carrer a Barcelona. Hem anat a parlar amb ell a la Fundació Arrels. Ell va ser usuari de l'entitat. Ara hi fa de voluntari.

L'Eugènia, de 78 anys, i en David i en Joan, de 17, són tres dels protagonistes del "Tercera generació" d'aquest mes de juny. Ells són usuaris del projecte de salut que uneix la gent gran de Sallent i els alumnes del PFI de l'Institut Llobregat. Cada setmana comparteixen una estona d'exercici físic i conversa al parc de salut del municipi.

Dues propostes culturals d'estiu a la ciutat de Barcelona. La primera és un clàssic entre clàssics, el cinema s'apodera, els capvespres de juliol, del fossat del Castell de Montjuïc. Ja fa 23 anys que cada any presenten una programació amb els millors títols de la temporada cinematogràfica així com grans clàssics del cinema. Després, a finals d'agost arriba el ballet de Kíiv al Teatre Tívoli. Parlem amb el coordinador de la gira per saber com es preparen els ballarins que representen "El llac dels cignes".

Jaume Cabré és un dels escriptors més importants, traduïts i premiats de casa nostra. Tot i que se'l coneix com a novel·lista, també ha escrit reculls de contes com "Quan arriba la penombra", del 2017 i publicat per Proa, on explora la maldat i la violència humana.

Aquests dies ha circulat molt un nom que té a veure amb el canvi climàtic: AMOC. Són les sigles en anglès d'un sistema de corrents oceànics que transporta aigua calenta de sud a nord de l'Atlàntic i aigua freda de nord a sud i que és el responsable, ni més ni menys, del clima temperat que tenim a Europa. Doncs aquest corrent preocupa els experts perquè si s'alenteix, podria provocar una caiguda dràstica de les temperatures a Europa. Això, que és cert, sempre apareix juntament amb previsions catastrofistes que arriben a parlar d'una glaciació sobtada a Europa. En parlem amb Carlos Baraibar, responsable de verificació de 3CatInfo.

Empar Moliner escriu per sobre de les seves possibilitats: articles en diaris, novel·les sempre que pot, fa ràdio, tele, fa clubs de lectura, diu que sí a totes les entrevistes que li demanen. És una de les grans contistes del país que ja fa temps que publica més novel·les que no pas relats, però si li demanéssim on gaudeix més, no sé ben bé que ens respondria. Hem quedat amb ella un migdia per fer l'aperitiu mentre parlem del seu darrer llibre, "Instruccions per viure sense ella", que va sortir per Sant Jordi.

La Sílvia Comet ens porta quatre propostes de minisèries, diferents entre elles i de diferents plataformes. Algunes es poden veure en un sol dia. Són "Sang i diners", disponible a Filmin i a Movistar +; "Ferides obertes" d'HBO Max; "El paciente" de Disney+ i "Defendiendo a Jacob", que es pot trobar a Apple TV.

Com podem arribar als 80 o 90 anys amb energia i qualitat de vida? Els estudis suggereixen que aproximadament un 20 o 25% de la longevitat depèn dels gens. La resta està molt relacionada amb els hàbits, l'entorn i l'estil de vida. Hi ha una frase que resumeix molt bé aquesta idea: "La genètica carrega l'arma, però l'estil de vida prem el gallet." És a dir, podem tenir una predisposició, però la manera com vivim té un impacte enorme sobre la nostra salut futura.

La festa nocturna d'un casament, un sopar animat per un espectacle de dansa, una festa flamenca en una discoteca o una festa major de les de tota la vida. Són alguns dels escenaris que anima l'Erika Perelló i la seva companyia The Bliss. Ella és ballarina professional des dels 17 anys. Els seus companys són ballarins, acròbates, escupen foc o caminen amb xanques. La nit, inevitablement, és propícia a la festa però també hi ha feina a fer per trencar estereotips com els de les gogós de pit i cuixa i per reinventar-se.

Aquesta tardor, s'estrena als cinemes "Els de Sau", on s'explica la història del grup. A l'espera d'aquesta cinta, Pep Sala està recorrent el país des de fa mesos amb un espectacle que es titula: "Un concert de pel·lícula", on a banda de sentir les cançons de Sau, es poden veure fragments del film i imatges inèdites del grup.

El 31 de maig, després de gairebé 70 anys d'història, la pastisseria El Cisne de Platja d'Aro, un dels locals més emblemàtics de la ciutat, va tancar les portes. Els cafès amb llet, la rebosteria, els suïssos, els "aros" de Platja d'Aro o els bombons ja formen part del record. La pastisseria, situada en ple cor comercial, ha estat durant dècades punt de trobada de la gent del municipi. Abans s'hi asseien a veure passar els turistes, ara a comentar el dia a dia. Amb 80 anys, la Rosa Corominas, la propietària, ha decidit que ha arribat l'hora d'abaixar la persiana definitivament.

Descobrim Kufoníssia, un grup d'illes gregues del grup de les Petites Cíclades, que el periodista i historiador Jaume Bartrolí ha considerat la seva "illa de la calma". Situades al sud de l'illa de Naxos, Bartrolí destaca l'austeritat espartana de la vida i la cohesió social que hi ha, on radica la seva fermesa. És una de les moltes illes que surten al seu últim llibre, "Un milió d'illes", publicat per Ara Llibres.

Avui us convidem a acompanyar una dona mentre gaudeix, en directe, de la seva illa de pau a la Costa Brava. Per ella, el que sentireu és més que un moment de benestar, és una fita personal. Hem estat testimonis de com la Mireia, una veïna de Calonge de 33 anys, tornava a fer el camí de ronda de s'Agaró 10 anys després que hi hagués de renunciar perquè va perdre la mobilitat a causa d'una malaltia minoritària. La Mireia hi ha pogut tornar gràcies a una cadira de rodes totterreny que porten, gratuïtament, els corredors del club esportiu Els tritons de la Vall d'Aro.