
La cita "Menys és més" se sol atribuir a l'arquitecte Ludwig Mies van der Rohe. I, si no és seva, com a mínim va ser ell qui la va convertir en quelcom tan icònic i popular. La frase ens recorda que hem d'eliminar tot el que impedeix que passin coses. Menys és més, però perquè menys permet que hi càpiga molt més.

El 30 de setembre, l'epidemiòleg Antoni Trilla es va jubilar en complir els 70 anys. Aquell dia, els alumnes de la Facultat de Medicina, companys i amics li van fer un passadís des del deganat fins al paranimf com a reconeixement a tota una vida dedicada a la medicina. En 50 anys de professió ha fet moltes coses, però la gent el recordarà, sobretot, per ser el que cada dia explicava, a través de la ràdio i dels mitjans, com evolucionava la pandèmia, com estava la situació.

Laura Autonell ha dedicat part de la vida al món del comerç i podríem dir que s'ha estrenat en una nova faceta professional, tot i que fa molt de temps que la practica en el seu temps lliure. Bé, més que lliure l'ha practicat quan ha tingut alguns moments de pau abans o entremig de la feina i un cop els fills ja van ser grans. Després de la mort del seu marit va decidir que les estones que hauria passat amb ell les dedicaria a escriure. Des d'aquest estiu, la seva novel·la "La llibreria de les hores mortes", editada per Columna, s'ha enfilat a la llista dels llibres de ficció més venuts gràcies al funcionament perfecte del fenomen boca-orella. Ara, a més, ha rebut el 16è premi Illa de llibres, un guardó que decideixen els lectors.

Aquesta setmana llegim el llibre de relats "Manual per a dones de fer feines", de la Lucia Berlin, una tria dels millors contes de l'autora nord-americana que li va donar fama l'any 2015, onze anys després de la seva mort. Són relats autobiogràfics que ens fan un retrat de la complicada vida de Lucia Berlin i on escriu sobre tot el que li passa, sobre el seu alcoholisme, de forma descarnada però amb humor també; escriu sobre les detencions, els centres de rehabilitació, la necessitat de comprar alcohol quan les botigues encara no estan obertes...

Els grans observatoris astronòmics es troben en llocs allunyats de les grans ciutats i sense contaminació lumínica. A més, el cel ha de ser nítid i ha de tenir bones condicions meteorològiques. Tot això es troba a les muntanyes, a gran altitud, especialment a les illes volcàniques com les Canàries i Hawaii.

La Sílvia Comet ens recomana dues sèries detectivesques amb un punt d'humor, protagonitzades per personatges una mica peculiars. La primera és "Ludwig", que té com a protagonista un home introvertit, solitari i que viu tranquil·lament fins que el seu germà desapareix. La segona sèrie és "Crimen más allá del paraiso", un spinf-off de "Crimen en el paraiso" que recupera dos dels personatges de la sèrie inicial i continua la seva història.

L'escriptora i periodista Julia Navarro acaba de publicar "Una família moderna", editada per Rosa dels Vents en català i Plaza y Janés en castellà. Una història sobre la ruptura generacional, avis, pares i fills que s'estimen però que no saben comunicar-se.

"L'illa de pau" que us explicarem avui és una quadrícula de vuit per vuit. L'hem trobada al Moianès. El president del club d'escacs de Castellterçol es diu Roger. Té 57 anys i és un informàtic expert en digitalització de dades per a empreses. En Roger ha convertit els escacs en la seva eina de creixement personal. Diu que res com els escacs li han ensenyat tantes coses. N'ha après el valor immens que té perdre. L'han ajudat a posar-se a la pell dels altres, a prendre decisions en un mar de possibilitats i a calibrar el risc a cada pas. Hem anat a Castellterçol a conversar amb en Roger i a veure unes partides al club d'escacs del poble.

L'empresa Pompina Home Reborn s'encarrega de buidar un pis o una casa posant a la venda tot el que conté. Durant un cap de setmana, tothom qui ho vulgui, en alguns casos amb inscripció prèvia, pot visitar els pisos i comprar els objectes exposats. En parlem amb Sònia Aguilera, responsable de la gestió dels mercats.

L'Alba Serra i la Laura Pernía són conegudes a les xarxes socials com a "Taula per dos". A les publicacions que fan, presenten plats de la cuina tradicional catalana, des d'uns canelons fins a unes galtes de porc o un pollastre amb prunes. Després de temps fent-ho a les xarxes, ara han decidit fer el salt al paper, i han publicat un llibre que recull, segons es diu a la contraportada, "els plats de tota la vida que farien sentir orgullosa qualsevol àvia catalana". El llibre l'han titulat amb la mateixa frase provocadora que utilitzen a totes les seves publicacions a les xarxes socials, "No ets català si això no saps cuinar".

"Cor Calent. Històries del Lliure" ,de Magí Camps, Marta Orriols i Marta Vives, commemora el 50è aniversari del Teatre Lliure, que va néixer el 2 de desembre del 1976, amb l'estrena de l'obra "Camí de nit, 1854", escrita i dirigida per Lluís Pasqual. Per celebrar aquest mig segle de vida, el Teatre Lliure ha programat tot un seguit d'activitats, entre les quals hi ha aquest llibre que explica no la història del teatre sinó diverses històries del Lliure i està editat per Comanegra.

Visitem l'espectacle "Després de nosaltres" al teatre Texas de Barcelona per saber els preparatius que requereix un espectacle abans que el públic arribi a la sala. Parlem amb el actors Júlia Jové i Xavi Navarro; amb Andrea Mir, que toca en directe; Francesc Bonet, cap tècnic, i el regidor, Xavier Peramiquel. Així mateix, descobrim unes quantes curiositats sobre com es preparen la funció, alguna de ben singular.

Amb el doctor Jordi Garriga, especialista en cirurgia general i digestiva, parlem de les malalties del cor i les exploracions que s'han de fer. El mes passat ja vam aprendre moltes coses: que el cor és un múscul que batega 80 vegades per minut sempre i rep la sang de les artèries, que són dures com tubs de butà, i la torna a treure per les venes, que són toves com els tubs de gas ciutat.

"A l'est de l'Edèn" és una de les sèries noves que ha arribat aquesta tardor. A diferència de la pel·lícula està centrada a finals del segle XIX i principis del XX als Estats Units, coincidint amb una època de grans transformacions econòmiques i socials. La segona sèrie que ens proposa és "Yellowstone", un western modern, ambientat a Montana, als Estats Units, i té com a protagonista la família Dutton.

La Sara Pérez, vinyerona i copropietària dels cellers Mas Martinet, al Priorat, i Venus la Universal, al Montsant, ha decidit fer part de la verema de nit per evitar les altes temperatures que afecten els veremadors i el mateix raïm. El resultat és una experiència totalment diferent de connexió amb la natura i el cosmos. L'energia a la vinya canvia, el paisatge, també, i la volta celeste és més clara que mai. S'imposa el silenci, fins que canta en Robert...

El berguedà Delfí Vilaseca Ribalta va començar a córrer el 2016, quan tenia 46 anys. Anys més tard, després de complir 30 maratons, va decidir escriure "Fin: tu corres, tots correm. Maratons per superar límits", un llibre on vol explicar per què corre i per què no ho fa per batre rècords. Un llibre solidari, que busca recollir fons per ajudar a combatre el càncer de pàncrees.

Els desabonyegadors són professionals que amb les seves mans i amb les eines adequades aconsegueixen eliminar bonys provocats per la pedra o per petits cops dels cotxes. Fan servir varetes, ventoses i martells de tefló, i això, juntament amb molta paciència i habilitat, els permet que una carrosseria abonyegada torni a semblar nova, sense necessitat d'haver de pintar la part afectada. Un dels professionals d'aquest ofici és el Gerard Ruiz, que fa set o vuit anys que s'hi dedica. Juntament amb el seu pare té l'empresa Tarraco Varilleros, especialitzada a reparar danys provocats per calamarsades.

La nova pel·lícula de Javi Calvo i Javi Ambrossi, "La bola negra", s'ha convertit en el fenomen cinematogràfic del moment. Parlem amb el cantant, compositor i productor Raül Refree perquè ens expliqui els secrets de com es va crear una banda sonora tan especial. També conversem amb el professor del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona José Ramon López per saber més coses de l'obra inacabada de Federico García Lorca "La bola negra".

Aquesta nit ens fixem en una frase molt coneguda, però que no té més de cent anys: "Una imatge val més que mil paraules." La idea va néixer dins el món de la publicitat, l'any 1918 va aparèixer en una revista per a publicistes que es deia Printers' Ink.

Ha arribat al Teatre Tívoli de Barcelona "Mamma mia! El musical", una producció de gran format en castellà, després d'haver estat un èxit durant 3 temporades a Madrid i un any de gira per tot l'Estat, on l'han vista més d'un milió cent mil espectadors. Es tracta d'una versió actualitzada amb noves coreografies i un repartiment ple d'intèrprets catalans, com Anna Lagares i Mireia Portas.

"Les culpables" és el títol de la pel·lícula documental de creació que ha dirigit Marta Duran Lozano i que des d'aquest cap de setmana ja es pot veure als cinemes. Una cinta que parla de l'avortament adolescent amb la intenció de trencar el silenci i el tabú.

Aquesta setmana llegirem els relats del llibre "A les ciutats amagades", la primera obra de Natàlia Cerezo, publicat el 2018 per l'editorial barcelonina Rata. Són contes íntims i intimistes plens de detalls. Ella explica que va escriure aquests relats pensant en el moment en què et fas gran, i no només parla de nens, també als adults ens passen coses que ens fan créixer.

La setmana passada vam reprendre l'espai "Tercera generació", que aquesta temporada centrarem en l'àmbit laboral. Ajuntarem persones que estiguin a punt de jubilar-se, o que ja ho hagin fet, amb joves que tot just comencin en el mateix sector. Per començar, vam reunir l'Imma Camps, professora de català que es va jubilar a començaments d'any, i en Nil Gibert, que també és professor de català, però que tot just ara comença el seu quart curs com a docent.

Avui tornem a l'illa de pau del Camí de Sant Jaume. Reprenem la conversa amb la Conxita, de 56 anys, a qui ja coneixeu. La setmana passada ens va explicar què s'hi havia trobat, al Camí, les quatre vegades que l'ha fet. Avui sabrem per què a ella el Camí li va canviar la vida i com va ser. Reprenem el fil: la Conxita estava parlant de per quins motius la gent se'n va a fer el Camí i com és la convivència en el dia a dia.

Aquest dijous, 1 d'octubre, és el Dia Internacional de la Gent Gran. Una trentena d'entitats socials i organitzacions de persones grans han convocat un acte festiu i reivindicatiu a les 12 del migdia a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. El manifest de la jornada porta per lema "Ens jubilem de la feina, no de la vida". I aquest manifest el llegirà Mercè Mas, de 94 anys. Ella té una llarga trajectòria laboral en serveis socials, voluntariat i atenció residencial. És una activista pels drets de la gent gran i una veu experta en envelliment actiu.

El 2001, després de 10 anys aprenent l'ofici, Sandra Bruna va decidir instal·lar-se pel seu compte i obrir la seva pròpia agència literària. Aquest setembre, aquella agència literària ha complert 25 anys en un món tan difícil com és el literari.

La periodista Èlia Borràs viu a Burkina Faso des del 2022, on col·labora amb diaris i és la corresponsal de Catalunya Ràdio a la zona. Acaba de publicar el llibre "Rostres de la terra vermella. Cròniques del Sahel: més enllà del jihadisme", un autèntic retrat del país a través del mosaic de persones que ella ha conegut al "país dels homes íntegres".

Us heu posat mai a fer el vostre arbre genealògic? De vegades ens hi posem per curiositat personal. De vegades és un regal que fan els fills als pares o als avis. De vegades és una manera de fer el dol per un familiar que hem perdut. De vegades la gent s'hi embranca -mai més ben dit-, per afers legals com ara buscar els hereus d'alguna propietat. Hi ha també qui vol seguir el rastre dels seus avantpassats perquè té sospites d'una malaltia hereditària. Per aprendre'n més coses, parlem amb Flora Puntós Cabero, membre de la Societat Catalana de Genealogia, on fa els cursos d'iniciació per als qui volen buscar els seus avantpassats.

El teatre lliure fa 50 anys, una de les primeres obres que va marcar la història del teatre va ser l'any 1979, "La Bella Helena". 5 dècades després, "Tot fent la bella Helena" rememora els fundadors del Lliure amb una obra divertida, esborrejada i nostàlgica. Abans de l'estrena, l'equip de l'obra "acampen" al Lliure!