
La Sílvia Comet comença la temporada recomanant-nos dues sèries d'aquest estiu. La primera és "Tip toe", que ens porta a Manchester i a un conflicte veïnal. La segona proposta és la sèrie danesa "L'uniforme", que comença amb la incorporació d'una nova directora a l'acadèmia de policia de Copenhaguen.

Avui ens permetreu que comencem parlant de nosaltres, perquè l'illa de pau d'avui surt d'un transistor. A Santa Eulàlia de Riuprimer, a Osona, hi viu una àvia, activa i ocupada, de 79 anys, extreballadora d'una fàbrica de filatura, amb 3 filles i 6 nets, que escolta aquest programa cada dia, sens falta, des de fa 6 anys. I l'escolta íntegrament! Si la son la venç, recupera de seguida el que s'ha perdut per pòdcast amb el mòbil. Diu que és una dèria que li encanta tenir. Aquesta devoció i aquesta fidelitat ens honoren i ens han commogut. Aquesta oient es diu Maria Àngels.

Hi ha gent que quan va als pobles li molesta el so de les campanes però, tot i així, s'hi han comprat una casa per anar-hi a reposar. Com conviuen les persones que viuen en aquell poble i els forasters -gairebé sempre de ciutat- que hi fan estades els estius o els caps de setmana? Quina relació s'estableix i com se'n ressent la vida dels pobles, d'aquesta gentrificació? La periodista Mar Camps i Mora ha escrit l'assaig "No vingueu al poble a reposar", d'edicions Ela Geminada, en què analitza amb esperit crític el que ja fa anys que està passant a l'Empordanet de Josep Pla, tot el que va des les Gavarres a l'Empordà.

Pau Montplet va començar a retratar l'univers durant el confinament per la covid. Primer ho feia de manera rudimentària. Però s'ha anat sofisticant tècnicament. I ho ha acabat fent amb tanta traça que la NASA li ha publicat dues fotografies en un arxiu web molt popular, que es diu "La imatge astronòmica del dia". Això és un dels reconeixements internacionals més importants dins l'astronomia amateur.

Pujant el port de la Bonaigua, ens endinsem al bosc del Gerdar. Una anada i tornada pel mateix camí, majoritàriament entre ombres de ferms avets, i en bona part pel costat del riu de la Bonaigua. La recompensa és la pau que et dona l'escenari que et va apareixent al llarg del trajecte, que culmina amb una traca final: la cascada de Gerber, coneguda també com el salt d'aigua de Comials.

El professor d'Estètica de la Universitat de Barcelona Javier Urrutia ens fa de guia en el viatge de descobriment d'alguns dels elements ocults de la versió de "L'odissea" dirigida per Christopher Nolan. El film, amb els seus defensors i detractors, ha estat un dels fenòmens cinematogràfics de l'estiu.

Un dels temes recurrents d'aquest estiu ha estat la calor; una calor que sembla que ha arribat per quedar-se. Però... és així? Francesc Burjachs, paleoclimatòleg i investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, pronostica que, malgrat aquesta calorada, estem a les portes d'una nova era glacial.

Comencem temporada llegint el llibre de relats "El llit isabelí" de Carme Guasch, reeditat per l'editorial gironina Cap de Brot. Al llibre hi trobarem molts llits: algun que fa pensar en el llit de l'àvia de la caputxeta vermella, un llit que es transforma en vaixell, un divan de psicoanalista on la pacient confessa que és molt dormilega.

Vam començar les "Històries de nit" amb un viatge a cavall de les onades i les acabem sota l'aigua guiats per uns submarinistes que van néixer força lluny del mar. Al fons de la costa de Tarragona hi experimenten silenci, tranquil·litat, serenor i la pulsió del cor que s'uneix amb la respiració. Han vist milers d'espècies diverses i mai una immersió és igual que una d'anterior. Tot va sorgir al Club Natació Almenar, al Segrià, i es va convertir en una aventura amb els companys de West Divers i el suport de la FEDCAS, la Federació d'Activitats Subaquàtiques de Catalunya. No ha estat fàcil però el nombre d'associats no ha parat de créixer.

Ousman Umar acaba d'estrenar "Viatge al país dels blancs", una pel·lícula que narra el seu periple vital, de Ghana a Barcelona i on fins i tot surt ell mateix quan el personatge té la seva edat. Emma Vilarasau i Jordi Bosch interpreten els seus pares. El film està dirigit per Dani Sancho.

Paco l'Ocho era un mariner del poble de la Ràpita, al Montsià, mort ja fa un temps, i va estar molt vinculat a la tradició marinera de les Terres de l'Ebre. Se'l coneixia amb aquest sobrenom per la tradició de molts pobles pescadors d'anomenar les famílies per un àlies i no pas pels seus cognoms. La clarinetista Teresa Nogueron, amb una trajectòria consolidada en el món de la música clàssica, és la seva neta. La pena que va sentir per la desaparició del seu avi va decidir transformar-la en un disc, que ha sortit fa poques setmanes. Té un títol ambivalent. Es diu "Vuit", amb ve baixa, tot i que també es podria dir "Buit", amb b alta.

En aquesta última "illa de pau" de la temporada us proposem viatjar però d'una manera peculiar. Sortirem del Segrià i acabarem voltant per tot el món. Seguirem en Lluís, un veí de Sudanell, de 68 anys, que va deixar una feina estable que no el feia feliç per poder tenir més temps per fer el que l'apassiona: viatjar, en moto, tot sol. En Lluís ha visitat quatre continents, sempre a dues rodes i buscant especialment els deserts. I s'ha enamorat d'Àfrica. Allà s'hi ha jugat la vida, però alhora ha après a buscar-se la vida sense wifi i sense Visa. I hi ha viscut moments incomparables. Diu que passar una nit al desert amb la panxa buida i el dipòsit buit contemplant les estrelles és pura felicitat.

Últim capítol de l'espai "Tercera generació" a "La Nit dels Ignorants". Les últimes tres setmanes hem conegut el projecte intergeneracional de salut que uneix la gent gran de Sallent i els alumnes del PFI d'esports de l'Institut Llobregat. N'hem parlat amb una de les usuàries, l'Eugènia, de 78 anys; els joves David i Joan, de 17; el professor responsable de l'assignatura, en Xavi, i la infermera del Cap de Sallent, l'Ester. Totes les parts valoren positivament aquest projecte de fer exercici físic al parc de la Salut per fer moure els usuaris, reduir la soledat no desitjada i fomentar els vincles socials amb els més joves.

El Festival Grec compleix 50 anys de vida, igual que també ho fa el Teatre Lliure, aquesta és sense cap mena de dubte una edició molt especial. Però el Grec no seria el Grec sense l'amfiteatre que li dona vida. Un teatre construït amb motiu de l'exposició universal del 1929. Recorrem el Teatre Grec de la mà d'Esteve Caramés, director de programes culturals de l'ICUB, que ens explica com es cuida i preserva un espai tan únic.

Què porta algú d'una llarga trajectòria professional en el món empresarial a fer un canvi vital, deixar la responsabilitat i convertir-se en psicoterapeuta que acompanya persones que volen treballar per compte propi i convertir-se en autònoms? L'escriptor Javier Santos acaba de publicar "El caballero de la empresa andante", un llibre que no vol ensenyar ni convèncer sinó acompanyar aquells que treballen, decideixen, tenen dubtes i intenten sostenir els seus desitjos enmig de la voràgine de la rutina.

Per tancar la temporada, l'Anna Maria Ricart ha escollit el recull de contes "Tots els noms del desig", escrit per la Marta Romagosa. Publicat el 2017, narra els desitjos de vint-i-dues dones, alguns expressats, d'altres amagats, alguns que es porten a terme i d'altres que no. Com a curiositat, els contes porten per títol el nom d'una dona.

Aquesta setmana el terratrèmol de Veneçuela s'ha emportat bona part de l'atenció de tothom i ja sabem, perquè estem entrenats, que en qualsevol situació d'emergència apareixen la desinformació i les notícies falses. Les analitzem amb Carlos Baraibar, responsable de verificació de 3CatInfo.

Neom és un projecte real auspiciat pel príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohammed Bin Salman, que imagina una ciutat lineal de 170 quilòmetres de llargada i 200 metres d'amplada a la península Aràbiga, en ple desert. La ciutat estaria pensada per a nou milions de persones i tots els serveis personals i col·lectius serien a un màxim de cinc minuts de qualsevol habitant. L'economista, polític i escriptor Antoni Vives acaba de publicar "Al país secret. Un català a la cort del príncep de l'Aràbia Saudita", on explica la seva participació durant sis anys en el projecte de ciutat lineal i la seva relació amb Bin Salman.

Des de mitjans d'any, aproximadament, ens vam proposar entrevistar cada mes una "gastrosàvia" per així fer honor a aquest projecte impulsat per la Fundació Alícia i el govern de la Generalitat i que té per objectiu crear un inventari de receptes de cuina tradicionals i alhora homenatjar les àvies que han preservat tot aquest llegat. El resultat de la iniciativa, endegada l'any passat, és de 300 plats tradicionals documentats, 12 dels quals les mateixes àvies, de diferents punts del país, les expliquen en vídeoreceptes publicades a la xarxa. Una d'elles és la Montserrat Masip, nascuda i resident a la Granadella des de fa 83 anys.

La Sílvia Comet ens porta sèries ambientades en poblets idíl·lics, o no... La primera és "Widow's bay", una illa fictícia situada davant la costa de la regió nord-americana de Nova Anglaterra. Hi viu una petita comunitat on gairebé tothom es coneix però ningú surt de l'illa perquè hi ha la creença que les persones nascudes a Widow's Bay no poden abandonar-la sense patir conseqüències terribles. La segona sèrie és "Three Pines", basada en una novel·la de Louise Penny i ambientada a un poble fictici situat a prop de Montreal, Three Pines. Un poblet moníssim on els veïns són una mica excèntrics i que comença amb dues històries, aparentment aïllades.

Hi ha una pregunta que quan ets petit, inevitablement, en algun moment, et faran. Què voldràs ser quan siguis gran? Les respostes acostumen a ser molt variades: infermera, futbolista, mestre, astronauta.... i cent mil coses més. El que potser ja no és tan normal és que aquesta mateixa pregunta, "Què vols ser quan siguis gran?", te la facin amb 55 o 60 anys, quan la jubilació es comença a perfilar en l'horitzó vital. La societat ha canviat i la jubilació ja no és el final de res. Als 65 anys encara et pot quedar molta vida al davant en plenitud de facultats. Com s'ha d'afrontar aquesta etapa? El divulgador científic Pere Estupinyà acaba de publicar "Qué quieres ser de mayor?", on analitza aquest període, que gràcies als avenços mèdics pot ser molt diferent de com el van viure els nostres pares o els nostres avis.

Al mercat del peix de Mercabarna sembla que imperi el caos, però, al contrari, tot funciona de manera molt ordenada, tothom té un paper, des de l'indispensable que fa gel al necessari camàlic, des del proveïdor fins al cambrer. I després hi ha les reines: un grup de peixateres orgulloses del seu ofici que cada matí revolucionen el bar on fan el cafè després de carregar la furgoneta. Són de la Salut o el Poblenou de Barcelona, del Prat o de Manresa. Algunes fa 30 anys que es lleven cada matinada per anar a comprar el peix i totes diuen que, després d'elles, això s'acaba.

Avui ens preguntem quina pau pot trobar algú que viu als marges de la societat. Us heu plantejat mai com és el dia a dia d'una persona sense sostre? I com són les seves nits? Més enllà de la intempèrie, de la indiferència i del desarrelament, com es poden sentir segurs? Tenen sempre por d'agressions? En Santi, nascut a Terrassa fa 59 anys, va viure 5 anys al carrer a Barcelona. Hem anat a parlar amb ell a la Fundació Arrels. Ell va ser usuari de l'entitat. Ara hi fa de voluntari.

L'Eugènia, de 78 anys, i en David i en Joan, de 17, són tres dels protagonistes del "Tercera generació" d'aquest mes de juny. Ells són usuaris del projecte de salut que uneix la gent gran de Sallent i els alumnes del PFI de l'Institut Llobregat. Cada setmana comparteixen una estona d'exercici físic i conversa al parc de salut del municipi.

Dues propostes culturals d'estiu a la ciutat de Barcelona. La primera és un clàssic entre clàssics, el cinema s'apodera, els capvespres de juliol, del fossat del Castell de Montjuïc. Ja fa 23 anys que cada any presenten una programació amb els millors títols de la temporada cinematogràfica així com grans clàssics del cinema. Després, a finals d'agost arriba el ballet de Kíiv al Teatre Tívoli. Parlem amb el coordinador de la gira per saber com es preparen els ballarins que representen "El llac dels cignes".

Jaume Cabré és un dels escriptors més importants, traduïts i premiats de casa nostra. Tot i que se'l coneix com a novel·lista, també ha escrit reculls de contes com "Quan arriba la penombra", del 2017 i publicat per Proa, on explora la maldat i la violència humana.