
Neom és un projecte real auspiciat pel príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohammed Bin Salman, que imagina una ciutat lineal de 170 quilòmetres de llargada i 200 metres d'amplada a la península Aràbiga, en ple desert. La ciutat estaria pensada per a nou milions de persones i tots els serveis personals i col·lectius serien a un màxim de cinc minuts de qualsevol habitant. L'economista, polític i escriptor Antoni Vives acaba de publicar "Al país secret. Un català a la cort del príncep de l'Aràbia Saudita", on explica la seva participació durant sis anys en el projecte de ciutat lineal i la seva relació amb Bin Salman.

Des de mitjans d'any, aproximadament, ens vam proposar entrevistar cada mes una "gastrosàvia" per així fer honor a aquest projecte impulsat per la Fundació Alícia i el govern de la Generalitat i que té per objectiu crear un inventari de receptes de cuina tradicionals i alhora homenatjar les àvies que han preservat tot aquest llegat. El resultat de la iniciativa, endegada l'any passat, és de 300 plats tradicionals documentats, 12 dels quals les mateixes àvies, de diferents punts del país, les expliquen en vídeoreceptes publicades a la xarxa. Una d'elles és la Montserrat Masip, nascuda i resident a la Granadella des de fa 83 anys.

La Sílvia Comet ens porta sèries ambientades en poblets idíl·lics, o no... La primera és "Widow's bay", una illa fictícia situada davant la costa de la regió nord-americana de Nova Anglaterra. Hi viu una petita comunitat on gairebé tothom es coneix però ningú surt de l'illa perquè hi ha la creença que les persones nascudes a Widow's Bay no poden abandonar-la sense patir conseqüències terribles. La segona sèrie és "Three Pines", basada en una novel·la de Louise Penny i ambientada a un poble fictici situat a prop de Montreal, Three Pines. Un poblet moníssim on els veïns són una mica excèntrics i que comença amb dues històries, aparentment aïllades.

Hi ha una pregunta que quan ets petit, inevitablement, en algun moment, et faran. Què voldràs ser quan siguis gran? Les respostes acostumen a ser molt variades: infermera, futbolista, mestre, astronauta.... i cent mil coses més. El que potser ja no és tan normal és que aquesta mateixa pregunta, "Què vols ser quan siguis gran?", te la facin amb 55 o 60 anys, quan la jubilació es comença a perfilar en l'horitzó vital. La societat ha canviat i la jubilació ja no és el final de res. Als 65 anys encara et pot quedar molta vida al davant en plenitud de facultats. Com s'ha d'afrontar aquesta etapa? El divulgador científic Pere Estupinyà acaba de publicar "Qué quieres ser de mayor?", on analitza aquest període, que gràcies als avenços mèdics pot ser molt diferent de com el van viure els nostres pares o els nostres avis.

Al mercat del peix de Mercabarna sembla que imperi el caos, però, al contrari, tot funciona de manera molt ordenada, tothom té un paper, des de l'indispensable que fa gel al necessari camàlic, des del proveïdor fins al cambrer. I després hi ha les reines: un grup de peixateres orgulloses del seu ofici que cada matí revolucionen el bar on fan el cafè després de carregar la furgoneta. Són de la Salut o el Poblenou de Barcelona, del Prat o de Manresa. Algunes fa 30 anys que es lleven cada matinada per anar a comprar el peix i totes diuen que, després d'elles, això s'acaba.

Avui ens preguntem quina pau pot trobar algú que viu als marges de la societat. Us heu plantejat mai com és el dia a dia d'una persona sense sostre? I com són les seves nits? Més enllà de la intempèrie, de la indiferència i del desarrelament, com es poden sentir segurs? Tenen sempre por d'agressions? En Santi, nascut a Terrassa fa 59 anys, va viure 5 anys al carrer a Barcelona. Hem anat a parlar amb ell a la Fundació Arrels. Ell va ser usuari de l'entitat. Ara hi fa de voluntari.

L'Eugènia, de 78 anys, i en David i en Joan, de 17, són tres dels protagonistes del "Tercera generació" d'aquest mes de juny. Ells són usuaris del projecte de salut que uneix la gent gran de Sallent i els alumnes del PFI de l'Institut Llobregat. Cada setmana comparteixen una estona d'exercici físic i conversa al parc de salut del municipi.

Dues propostes culturals d'estiu a la ciutat de Barcelona. La primera és un clàssic entre clàssics, el cinema s'apodera, els capvespres de juliol, del fossat del Castell de Montjuïc. Ja fa 23 anys que cada any presenten una programació amb els millors títols de la temporada cinematogràfica així com grans clàssics del cinema. Després, a finals d'agost arriba el ballet de Kíiv al Teatre Tívoli. Parlem amb el coordinador de la gira per saber com es preparen els ballarins que representen "El llac dels cignes".

Jaume Cabré és un dels escriptors més importants, traduïts i premiats de casa nostra. Tot i que se'l coneix com a novel·lista, també ha escrit reculls de contes com "Quan arriba la penombra", del 2017 i publicat per Proa, on explora la maldat i la violència humana.

Aquests dies ha circulat molt un nom que té a veure amb el canvi climàtic: AMOC. Són les sigles en anglès d'un sistema de corrents oceànics que transporta aigua calenta de sud a nord de l'Atlàntic i aigua freda de nord a sud i que és el responsable, ni més ni menys, del clima temperat que tenim a Europa. Doncs aquest corrent preocupa els experts perquè si s'alenteix, podria provocar una caiguda dràstica de les temperatures a Europa. Això, que és cert, sempre apareix juntament amb previsions catastrofistes que arriben a parlar d'una glaciació sobtada a Europa. En parlem amb Carlos Baraibar, responsable de verificació de 3CatInfo.

Empar Moliner escriu per sobre de les seves possibilitats: articles en diaris, novel·les sempre que pot, fa ràdio, tele, fa clubs de lectura, diu que sí a totes les entrevistes que li demanen. És una de les grans contistes del país que ja fa temps que publica més novel·les que no pas relats, però si li demanéssim on gaudeix més, no sé ben bé que ens respondria. Hem quedat amb ella un migdia per fer l'aperitiu mentre parlem del seu darrer llibre, "Instruccions per viure sense ella", que va sortir per Sant Jordi.

La Sílvia Comet ens porta quatre propostes de minisèries, diferents entre elles i de diferents plataformes. Algunes es poden veure en un sol dia. Són "Sang i diners", disponible a Filmin i a Movistar +; "Ferides obertes" d'HBO Max; "El paciente" de Disney+ i "Defendiendo a Jacob", que es pot trobar a Apple TV.

Com podem arribar als 80 o 90 anys amb energia i qualitat de vida? Els estudis suggereixen que aproximadament un 20 o 25% de la longevitat depèn dels gens. La resta està molt relacionada amb els hàbits, l'entorn i l'estil de vida. Hi ha una frase que resumeix molt bé aquesta idea: "La genètica carrega l'arma, però l'estil de vida prem el gallet." És a dir, podem tenir una predisposició, però la manera com vivim té un impacte enorme sobre la nostra salut futura.

La festa nocturna d'un casament, un sopar animat per un espectacle de dansa, una festa flamenca en una discoteca o una festa major de les de tota la vida. Són alguns dels escenaris que anima l'Erika Perelló i la seva companyia The Bliss. Ella és ballarina professional des dels 17 anys. Els seus companys són ballarins, acròbates, escupen foc o caminen amb xanques. La nit, inevitablement, és propícia a la festa però també hi ha feina a fer per trencar estereotips com els de les gogós de pit i cuixa i per reinventar-se.

Aquesta tardor, s'estrena als cinemes "Els de Sau", on s'explica la història del grup. A l'espera d'aquesta cinta, Pep Sala està recorrent el país des de fa mesos amb un espectacle que es titula: "Un concert de pel·lícula", on a banda de sentir les cançons de Sau, es poden veure fragments del film i imatges inèdites del grup.

El 31 de maig, després de gairebé 70 anys d'història, la pastisseria El Cisne de Platja d'Aro, un dels locals més emblemàtics de la ciutat, va tancar les portes. Els cafès amb llet, la rebosteria, els suïssos, els "aros" de Platja d'Aro o els bombons ja formen part del record. La pastisseria, situada en ple cor comercial, ha estat durant dècades punt de trobada de la gent del municipi. Abans s'hi asseien a veure passar els turistes, ara a comentar el dia a dia. Amb 80 anys, la Rosa Corominas, la propietària, ha decidit que ha arribat l'hora d'abaixar la persiana definitivament.

Descobrim Kufoníssia, un grup d'illes gregues del grup de les Petites Cíclades, que el periodista i historiador Jaume Bartrolí ha considerat la seva "illa de la calma". Situades al sud de l'illa de Naxos, Bartrolí destaca l'austeritat espartana de la vida i la cohesió social que hi ha, on radica la seva fermesa. És una de les moltes illes que surten al seu últim llibre, "Un milió d'illes", publicat per Ara Llibres.

Avui us convidem a acompanyar una dona mentre gaudeix, en directe, de la seva illa de pau a la Costa Brava. Per ella, el que sentireu és més que un moment de benestar, és una fita personal. Hem estat testimonis de com la Mireia, una veïna de Calonge de 33 anys, tornava a fer el camí de ronda de s'Agaró 10 anys després que hi hagués de renunciar perquè va perdre la mobilitat a causa d'una malaltia minoritària. La Mireia hi ha pogut tornar gràcies a una cadira de rodes totterreny que porten, gratuïtament, els corredors del club esportiu Els tritons de la Vall d'Aro.

Aquest mes hem conegut els protagonistes del projecte intergeneracional de salut que uneix a Sallent gent gran i alumnes del PFI de l'Institut Llobregat. Es troben cada setmana al parc de la Salut per compartir una estona d'exercici i conversa, una iniciativa creada fa tres anys que pretén fer moure els usuaris, reduir la soledat no desitjada i fomentar vincles socials.

S'acaba de publicar el "Quadern de passatemps històrics", setanta pàgines de mots encreuats, sopes de lletres, jocs de lògica i enigmes, escrits tots amb molt sentit de l'humor i amb ganes que el lector somrigui i també aprengui. Nosaltres hi hem fet descobertes que ens han sorprès... Per exemple, sobre el primer escut de l'Espanyol, sobre rituals de fecunditat en pintures rupestres catalanes i sobre els orígens de la revista Lecturas. En parlem amb Josep Maria Bunyol, l'autor.

Parlem amb tres joves de 18 anys que comencen a respirar més tranquils, ja que aquesta setmana serà la de la calma comparada amb com estaven els últims dies de maig i juny. Són tres dels 45.000 estudiants que aquest any han fet la selectivitat a Catalunya, les proves que et permeten accedir la universitat. Per saber les notes hauran d'esperar fins al 23 de juny. Ells són el Miguel Cirella de Palamós, l'Anna Guerrero de Barcelona i l'Aleix Fernàndez de Sant Quirze del Vallès.

Aquesta setmana hem estat tots molt pendents del papa, de la Sagrada Família i hem gaudit conjuntament de l'espectacle que va culminar la benedicció de la torre de Jesús, amb aquells drons fent la silueta de Gaudí. Doncs potser no us ho creureu, però hi ha qui ha posat en dubte que els drons existissin. Per això saludem el responsable de Verificació de 3CatInfo, Carlos Baraibar.

El llibre de relats d'aquesta setmana és "Avui he deixat la fàbrica", de David Monteagudo. Un recull que el mateix autor va qualificar de confessions, una mena de diari. Hi ha relats sobre la seva infantesa a Galícia, sobre la joventut, els seus pares, la fàbrica, els fills... El narrador també és molt observador i hi apareixen molts personatges que l'envolten: veïns, gent que passeja, la caixera del súper, una noia al tren... I, a més d'això, en alguns dels relats hi trobem també aquell element que trenca el realisme, allò fantàstic que s'escola per una esquerda i que ens deixa inquiets.

La Sala Beckett és una de les sales de teatre amb més prestigi a casa nostra. La seva aventura va començar el 1989 a Gràcia. Ara estan d'aniversari, ja que acaben de celebrar qua fa 10 anys que són al barri del Poblenou. Per repassar aquest desè aniversari, hem conversat amb Toni Casares i Laura Farrés per saber més coses sobre la trajectòria del teatre, de com treballen i de la temporada vinent.

Cada vegada hi ha més intents de robatoris de contrasenyes i d'accés no autoritzat al nostre compte corrent. Per saber si som prou conscients dels perills a què ens enfrontem, fem un consultori de consells bàsics en ciberseguretat per evitar caure en paranys quan fem gestions amb el mòbil o amb l'ordinador. Ens ajuda el pèrit judicial informàtic forense, Bruno Pérez Juncà.

Hi havia una vegada dos germans que de petits no tenien tele a casa. Es veu que els pares no la van posar a la llista de noces. I quan ells es van anar fent grans jugaven a futbol al passadís; amb els playmobils; es disfressaven, cantaven i gravaven contes en radiocassets. Aquests dos germans són en Llorenç i en Robert Gonzàlez i ara podríem dir que tornen a jugar junts, però davant dels espectadors que vagin al Maldà de Barcelona. "El meu germà", que es pot veure fins al 12 de juliol, és un muntatge que ha escrit per encàrrec dels germans l'escriptor i dramaturg Marc Artigau, que també s'ha encarregat de dirigir-los.

La Sílvia Comet ens recomana dues comèdies que estan relacionades amb el món de l'espectacle i la interpretació. La primera és "Hacks", que fa pocs dies ha tancat la cinquena i última temporada. La sèrie arrenca quan una excèntrica septuagenària estrella de la comèdia, Deborah Vance, que està en hores baixes, s'ha d'entendre amb una jove guionista de comèdia, l'Ava, a qui no li fan gràcia les mateixes coses ni els mateixos acudits. La segona sèrie és "Margo tiene problemas de dinero", sobre una jove molt creativa amb una relació complicada amb els seus pares i amb el món laboral. Per guanyar-se la vida, entra en el món d'Only Fans, que és aquesta plataforma que s'associa sobretot amb contingut eròtic o sexual.

L'11 de juny del 1976 els Rolling Stones van tocar per primer cop a Espanya, va ser a la plaça Monumental de Barcelona. S'acaba de publicar "Black & Cat. The Rolling Stones · Barcelona · 1976", probablement el retrat més profund del que va ser aquell concert, el seu context i els seus protagonistes. Els autors són Jordi Novell, periodista, especialista en música i mitjans de comunicació i entre altres coses director de programes musicals de televisió, i Francesc Fàbregas, director i productor de programes culturals i fotògraf, un dels fotògrafs que va estar treballant aquella nit a la Monumental. Seves són les fotografies que apareixen en el llibre, algunes de les quals són veritables icones d'aquell episodi.

Quan la pròpia nit esdevé la raó de la teva professió: José Lorenzo recorda que de petit ja vinculava la nit amb la música i per a ell la música era màgia que descobria a través de la ràdio. Als 12 anys ja debutava davant d'un micròfon a una ràdio municipal i començava a punxar a la discoteca on anaven els seus pares. La passió el va portar a ser el discjòquei resident i director de comunicació i programació del Big Ben de Lleida durant 19 anys de l'època daurada de la sala. També va fer incursions a les discoteques de la costa i d'altres punts d'Espanya, una feina que ha compaginat amb la de locutor radiofònic i que encara avui el porta a punxar a sales i esdeveniments confiant que la gent s'animi a ballar. Perquè "és frustrant, però avui la gent jove no balla. Estan estàtics, pendents del mòbil".