La Laia Gené té 38 anys. Fins al 2022 treballava al CAP Borrell, a Barcelona. La pandèmia, però, li va fer veure que necessitava un canvi de vida. Gràcies a unes oposicions, es va poder traslladar fins a Riudecols, on va tornar a començar com a metgessa rural. Va ser un canvi de vida total. Passa consulta, fa visita a les cases; si hi ha una urgència li toca arremangar-se i per si no n'hi hagués prou, de vegades, la paren pel carrer per preguntar-li per aquell dolor que no acaba de marxar. És la vida d'una metgessa de poble.
El novembre de l'any passat vam sentir a parlar per primera vegada de les gastrosàvies. Va ser coincidint amb la designació de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia. La Generalitat i la Fundació Alícia van decidir tirar endavant aquest projecte per recopilar receptes tradicionals de la cuina catalana al mateix temps que es retia homenatge a les àvies que al llarg dels anys han preservat el nostre llegat culinari. Hem parlat amb Esther Casanovas, de la Cava, al delta de l'Ebre, que ens ensenya a preparar la seva recepta de cavalla, és a dir verat, amb fideus.
Mercè Rodoreda va escriure novel·les, contes, teatre i poesia. Aquestes dues setmanes, Anna Maria Ricart ens recupera "Tots els contes", un gènere que Rodoreda va començar a conrear ben aviat. Hi ha els reculls "Vint-i-dos contes", "La meva Cristina i altres contes", "Semblava de seda i altres contes" i "Viatges i flors". Tots aquests reculls estan inclosos al llibre "Tots els contes", que va publicar Edicions 62 l'any 2008.
Aquesta setmana una de les notícies que més conversa ha generat és l'eutanàsia de Noelia Castillo, una jove de 25 anys que havia demanat el dret a morir fa dos anys després d'un intent de suïcidi i de viure des del 2022 amb paraplegia. Al voltant d'aquest cas, com sol passar, han circulat alguns rumors falsos. En parlem amb Carlos Baraibar, cap de Verificació de 3CatInfo.
El 21 de novembre del 1964, al Liceu de Barcelona s'hi sentia "La Bohème", de Puccini. El tenor era Jaume Aragall. Tenia 25 anys però ja havia debutat a La Fenice de Venècia i a la Scala de Milà. Diuen les cròniques de l'època que el públic del Liceu se'n va enamorar i des del pati de butaques li cridaven que era el millor, i allà va néixer l'apel·latiu d'"el tenor de la veu d'or". Aquesta nit hem parlat amb ell i ens ha explicat que voldria ser recordat com un "bon tio simpàtic".
Aquesta setmana, se celebra a Lilla el Festival Séries Mania, el més important d'Europa. Entre totes les propostes que s'hi presenten, la Sílvia Comet ens en tria dues. La primera és "Sense filtres", un drama adolescent de 3Cat que és una de les 8 sèries de tot el món triada per competir a la secció de format curt i que tracta de la violència digital a l'adolescència. La segona proposta és "Empatia", ambientada en un hospital psiquiàtric del Quebec i que segueix la història de la Suzanne, una excriminòloga i psiquiatra molt solvent.
Si una nit qualsevol vas a Mercabarna a sopar o a esmorzar, què t'hi trobes? Al Bar Rescelo del Mercat del Peix ens ho han explicat ben clar: sopars, ressopons i esmorzars ben contundents per als que treballen; cafès i entrepans ràpids per als que tenen pressa, i l'ambient viu, alegre i amable dels que hi coincideixen gairebé cada dia de l'any. Mercabarna, un dels centres de distribució d'aliment fresc més grans d'Europa, és com una ciutat, i a la nit, on hi ha més llums encesos és al Mercat del Peix. En Fabián Garramuño fa més de 15 anys que dirigeix el restaurant, coneix els gustos de gairebé tothom i ha viscut la transformació dels últims anys, des de la inflexió de la pandèmia fins als canvis en la compra i venda del peix.
El 23 d'abril del 1976, el primer Sant Jordi després de la mort de Franco, va sortir la primera edició del diari Avui, el primer diari en català després de la guerra civil. El govern espanyol els havia donat el permís el gener anterior i, gràcies a l'esforç de persones com Josep Espar Ticó, Jordi Maluquer o Enric Cirici, el rotatiu era una realitat quatre mesos després. Amb entrebancs i dificultats, la història ha arribat fins a l'actualitat i aquest mes d'abril compleix 50 anys. Per parlar d'aquesta trajectòria de mig segle, parlem amb el periodista i escriptor Vicenç Villatoro, que entre el 1993 i el 1996 va ser director de l'Avui.
El Toni Arbonès ens porta de visita a Edimburg, capital d'Escòcia. Coneguda pel Castle Rock, el seu castell encimbellat dalt d'un turó de roca volcànica al centre de la ciutat antiga, i la Royal Mile, que el connecta amb Holyroodhouse, la residència oficial de la monarquia britànica a Escòcia. Un itinerari que permet assaborir el regust medieval que encara conserva la ciutat.
Coneixem Ona Vidal Serra, de 26 anys i veïna de Caldes de Montbui. Treballa com a fotògrafa de maternitat i doula, dona amb experiència en la maternitat que ofereix suport emocional i acompanyament a les dones i la seva família durant l'embaràs, el part i el postpart.
Què deu tenir anar a la muntanya que ens fa sentir tan bé? A més d'exercici físic, s'hi pot fer també gimnàstica mental? Avui visitem l'illa de pau d'un alpinista, escalador i guia d'alta muntanya de 72 anys, el Joan. Diu que la muntanya el va salvar quan era jove, li va esculpir el caràcter i el va dur fins a la seva companya de cordada i de vida. El Joan viu al peu del Pedraforca, al petit poble de l'Espà, al municipi de Saldes.
L'Anna és oient del programa, té 90 anys i viu a Mataró. Ens rep a casa seva amb dos dels seus nets, el Nil i la Laia. En els capítols anteriors vam conèixer la passió per l'esport de tots tres, especialment per la muntanya, i en aquesta última edició descobrim que també els agrada la música.
"Rascaparets", de Julià Guillamon i editat per Galàxia Gutenberg, és el llibre de relats protagonista d'aquesta setmana. "Rascaparets", segons explica a la contracoberta, és el nom que es donava també als mistos Garibaldi, un tipus de petards molt populars entre la canalla als anys 60. Era una tira de cartró gris amb una fila d'ungletes de color vermell que quan les fregaves contra una superfície rugosa, una paret o un mur, esclataven. Estaven fets amb fòsfor blanc i, després que alguns nens s'enverinessin, es van prohibir. Els Rascaparets produïen petits espetecs, com volen produir les petites històries que ens explica el Julià Guillamon en aquest llibre.
Saludem Diana Murr, l'alter ego musical de l'actriu Mireia Morera. Presenta "Destronada", un projecte conceptual de 12 temes de feminitat, poder, ruptura amb els relats heretats i rebel·lió personal a partir de figures com Lady Di, Ana Bolena, Maria Antonieta o Joana d'Arc.
Amb la doctora Natàlia Flores parlem d'una sensació molt habitual: la falta d'energia. Un fet lligat als mitocondris, les centrals energètiques del cos, que són les encarregades de fabricar energia. I si el cos té menys energia disponible, ens sentirem més cansats, tindrem dificultats per concentrar-nos i no rendirem igual.
Les aventures de Pinotxo formen part de la memòria universal. Però què passaria si aquesta faula, obra de Carlo Collodi, l'expliqués el mateix Geppeto, interpretant tots els personatges, i que incidís en com un pare aconsegueix educar el seu fill Pinotxo? Aquest és el punt de partida de "Pinocchio" o l'espectacle de la paternitat, que es pot veure al teatre Akadèmia de Barcelona fins al 29 de març. L'ha creat l'actor i director Enrico Ianiello, que es posa en la pell de Gepetto que, per no estar sol, construeix el seu propi fill, interpretat per l'actor i ballarí Moreno Bernardi.
Aquesta setmana la Sílvia Comet ens porta dues sèries protagonitzades per dones que desafien les normes: "Riot women" i "Gentleman Jack". Dues sèries amb context i registres molt diferents però que tenen en comú una cosa: la mateixa creadora, a qui val molt la pena seguir-li la pista: Sally Wainwright, un dels noms destacats de la televisió britànica recent.
Amb un llapis i prou una noia que no vol una vida convencional intenta sobreviure en un món d'homes, al Hollywood dels anys trenta, persistint en la idea de fer dibuixos per a pel·lícules d'animació. Aquest és el punt de partida del musical "Ànima", que després d'estrenar-se la temporada passada a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya, ara ha passat a un escenari privat, al Teatre Tívoli, amb les mateixes bones crítiques. Aquest musical 100% de creació catalana és el resultat d'un somni d'un grup d'amics, entre ells Oriol Burés i Víctor G. Casademunt.
Per què, de vegades, els científics no dormen? Potser perquè investiguen el curs de la vida i la vida no s'atura, simplement canvia entre la nit i el dia. Ens ho expliquen dues oceanògrafes de l'Institut de Ciències del Mar especialitzades a analitzar les microalgues i les larves i cries de peixos. L'Elisa Berdalet i l'Anna Sabatés han vist el mar de nit a la costa catalana, al mar d'Alborán o a l'Antàrtida i s'han tancat en un laboratori amb una llanterna per buscar respostes empíriques, però també hi han trobat complicitats, inquietuds insospitades, espectacles sorpresa i també algun ensurt.
Els gossos i gats donen sang? Quines races poden donar-ne? En quins mesos és més necessària? Marc Bagué és veterinari del Banc de Sang Animal, una empresa que exporta sang prèviament processada de gossos i gats i hemoderivats a tot el món, sobretot a la UE, Àsia i l'Orient.
L'illa de pau on us portem avui és un local on es respira aventura i sempre sona rock-and-roll. És un local del barri del Rec d'Igualada. Es diu Mercurii. Va començar com a garatge de motos compartit entre 12 amics d'infància de l'Anoia que ara volten els cinquanta anys. S'ha acabat convertint en un club social d'on ha nascut un viatge arreu del món. N'hem parlat amb el Pep, l'Èric, l'Ignasi i l'Enric.
El protagonista d'aquesta setmana és "Vòrtex", de Francesc Duch Casanova, publicat per Cap de Brot Edicions. Un llibre de relats on, volent-ho o sense voler-ho, ens parla de la felicitat, la que tenim just abans d'un daltabaix, la que aconseguim sense creure-hi... O podem dir també que parla de la infelicitat. Dues cares de la mateixa moneda. Segons com caigui podem destacar una cosa o l'altra. ,
L'Anna, una àvia de 90 anys, i dos dels seus 9 nets, en Nil de 26 anys i la Laia de 23, tots tres esportistes i grans amants de la muntanya. L'Anna, a més de tenir 5 fills i 9 nets, i d'haver fet maratons i curses de muntanya, tenia molt clar que per tirar endavant havia de treballar. I es va dedicar a cosir. En Nil ha pogut compaginar la seva vida professional amb els seus gustos personals i la Laia és la més artista de la família.
Desi de Fez ens presenta la seva primera novel·la, "No la dejes sola", de l'editorial Blackie Books. Una de les protagonistes es queda tancada en un centre comercial la nit de Nadal on passa una cosa, en certa manera, inexplicable. Un llibre que explora la relació entre mares i filles, així com les exigències de la maternitat moderna, entre altres temes. Un llibre molt cinematogràfic amb girs de guió inesperats.
La fermentació és una tècnica mil·lenària que ha arribat fins avui en dia i que ara està emergint novament en obradors artesans o en restaurants de cuina creativa. Es busquen gustos complexos i diferents, que no sempre agraden a tots els paladars. Des d'aquest dissabte i fins dilluns que ve, es farà a la Nau Bostik, al barri de la Sagrera de Barcelona, la segona edició de Ferment, la fira més important de l'estat sobre aquest tipus d'alimentació. En Xavier Ramon és fermentista i un dels impulsors d'aquesta fira.
Hi ha moments on tot ho veiem de color negre i no sabem com tirar endavant. Com hem d'afrontar aquestes situacions? Què provoca aquest dolor? Sara Duarte és psicoterapeuta integrativa i acaba de publicar el llibre "Más allá del dolor", a l'editorial Siglantana, una guia per mirar de cara aquest dolor i transformar-lo per poder recuperar del tot la nostra vida.
Coneixem la persona que munta els cinturons de seguretat o els fars dels Seat des de fa 20 anys. Maria José Gómez descriu les nits a la cadena de muntatge de la fàbrica de Martorell entre companys amb els que riu, plora i s'expliquen la vida. Reconeix que és una feina monòtona però no la canviaria perquè està contenta amb l'empresa. Això sí, té clar que treballar de nit no és bo, ni pel cos ni per la ment.
A la Cerdanya hi ha un grup de gent que intenta recuperar la parla de la Cerdanya. Primer, perquè les noves generacions la coneguin, i després, perquè se'l sentin seu i el mantinguin. En parlem amb Manel Figuera, escriptor, professor de català jubilat, membre de la junta del Grup de Recerca de Cerdanya i impulsor de la campanya per recuperar i prestigiar la variant dialectal de la Cerdanya.