
Que el clima està canviant és una evidència i que això té efectes en les condicions meteorològiques ho veiem en les calorades com les que hem viscut aquest estiu o en les pluges torrencials que descarreguen a la tardor o l'hivern. En parlàvem en el primer programa d'aquesta temporada amb el paleoclimatòleg Francesc Burjachs, que defensava que ens hem d'adaptar als canvis i als seus efectes sobre les riuades, esllavissades o allaus i fer cas dels geomorfòlegs per saber on podem construir i on no. De tot això en parlem amb Marta Guinau, geòloga i geomorfòloga, professora de la UB, cap de RISKNAT, grup de recerca en riscos geològics.

El recull de contes d'aquesta setmana és "Actuació de gala", de Jordi Cussà, que ha sortit aquest mateix mes de setembre. El llibre porta un subtítol: "Tria de contes 1981-2020". I és que és un recull de contes inèdits fet pel mateix autor poc abans de morir. En podem veure, doncs l'evolució i també deixa clar com Jordi Cussà ja era un escriptor amb tot el que això significa molt abans dels "Cavalls salvatges", la seva primera novel·la.

L'escriptor i poeta Ramon Besora, fill de Peramola, a l'Alt Urgell, ha recuperat la vella Casa Rotxé, una botiga del poble que portava anys tancada i amb l'ajuda d'uns quants apassionats i l'editorial Salòria, s'ha convertit en una llibreria i espai cultural obert a tothom.

Aquesta temporada, enfoquem el "Tercera generació" des d'una altra perspectiva. Mantindrem l'esperit, ajuntant persones de generacions diferents, però centrant-ho més en l'àmbit laboral. Serà una conversa entre una persona que està a punt o s'acaba de jubilar i una altra que comença el seu camí professional en el mateix sector. En aquesta primera conversa de la temporada, ajuntarem l'Imma Camps, professora de català que es va jubilar a començaments d'any, i en Nil Gibert, que també és professor de català, però que tot just fa tres anys que s'hi dedica.

Els murdokus són la nova moda. El llibre és una barreja que ha resultat ser un gran èxit. És un joc de taula que es practica només amb llapis, goma d'esborrar i temps per pensar. És una novel·la negra, sense novel·la i sense la part fosca del true crime, però amb una narrativa. I és un repte mental d'enigmes que demana concentració al marge de les pantalles, però que s'ha fet viral gràcies a les xarxes. Aquest estiu quan va arribar a les llibreries el segon volum, el llançament va anar acompanyat de tornejos presencials a Barcelona i a Madrid. La guanyadora del torneig de Barcelona va ser Clara Jorquera.

Heu fet el Camí de Sant Jaume? O coneixeu algú que l'hagi fet? Us sembla que és una prova física extrema o una prova mental? S'hi busca companyia o soledat? Què té el Camí de Sant Jaume perquè alguna gent s'hi enganxi i el faci un any i un altre? És la devoció religiosa? L'espiritualitat? La introspecció? Pelegrins i no creients hi troben pau? Fer el Camí de Sant Jaume als anys 90 li va canviar la vida a la Conxita quan, amb 29 anys, li semblava que tenia una vida plena i hi va anar com a turista. La Conxita l'ha fet 4 vegades i hi ha vist de tot. De la conversa amb ella n'hem fet dos capítols. Aquest és el primer.

Coneixem la Nuri Rosselló, que viu a la muralla de Tarragona, l'obra romana més antiga de les que es conserven a la península Ibèrica. És molt possible que una imatge d'ella al seu balcó surti a les fotos de bastants turistes que visiten la ciutat. Poques cases hi deu haver a Catalunya amb una paret del menjador tan gruixuda com la seva.

L'Ana Maria Petit és una àvia que vivia sola a l'Eixample barceloní. Fa uns mesos l'Ajuntament es va posar en contacte amb ella i li va preguntar si estaria interessada a tenir a casa un robot que l'ajudés a detectar possibles situacions d'urgència i, al mateix temps, li fes companyia. Ella va dir que sí. Des d'aleshores és una de les 500 persones que participen en una prova pilot del consistori per millorar l'atenció domiciliària de la gent gran. Totes conviuen amb un robot a casa que pot detectar ràpidament caigudes o accidents domèstics, que els recorda la medicació o una visita mèdica, i que els pot posar música o fer-los jocs de memòria.

Què faríeu si us quedés una hora i mitja de vida? Què sentiríeu? Ràbia? Impotència? Pena? Aprofitaríeu aquests últims moments per fer examen de consciència? Preferiríeu passar comptes amb algú? O simplement, deixaríeu que corregués el temps? Precisament, fa molt pocs dies, en Quim Masferrer acaba d'estrenar al Teatre Borràs de Barcelona l'espectacle "Temps", on es posa a la pell d'un home que viu aquesta situació. En Quim Masferrer ja havia representat aquest espectacle fa 15 anys. Ara, l'ha revisat i l'ha posat al dia per tornar-lo a portar a escena.

El director del Festival Temporada Alta, Narcís Puig, ens presenta la nova edició d'aquesta cita que omple Girona de teatre i música. Amb el director del festival repassem les novetats més destacades d'aquesta 35 edició així com la filosofia que el vertebra.

La Marina Folch és una veïna d'Esplugues de Llobregat de 27 anys graduada en Belles Arts i en Conservació de Béns Culturals i especialitzada concretament en materials orgànics. Aquest estiu, just abans d'entregar el seu TFG, ha participat en un programa de pràctiques a la Generalitat per captar talent jove per al sector públic de cara a rellevar els funcionaris que es jubilaran els pròxims anys. El programa es diu Noves Vocacions, està encarat a estudiants universitaris i de formació professional i té l'incentiu que són pràctiques remunerades. La Marina ha fet les pràctiques a l'Arxiu Nacional de Catalunya, amb seu a Sant Cugat.

La pandèmia, a part de provocar moltes pèrdues, molt de dolor i de capgirar el món que coneixíem, també va ser per a molts creadors un moment de donar forma a noves idees. El dramaturg i director Sergi Belbel va aprofitar aquell moment per treure del calaix un text que havia escrit feia molts anys i que dormia a les fosques, ves a saber esperant què. El 2020 hi va treure la pols i el va convertir en un muntatge que sis anys després es pot veure a la Sala Heartbreak Hotel, al barri de Sants de Barcelona. Es diu "Ella i màquina" i els dos únics actors que trobareu davant vostre són Àgata Roca i Enric Cambray.

El llibre de relats "Drames rurals", de Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert, és el protagonista d'aquesta setmana. Una obra que retrata el món rural i que el poeta Joan Maragall va criticar perquè era massa fosca, massa crua, i només retratava allò horrible, miserable i repugnant.

Estrenem secció amb Kike Herrero, astrònom de l'IEEC i director de l'Observatori del Montsec. En aquesta primera edició repassem tot el que ha donat de si l'estiu astronòmic d'aquest any amb l'eclipsi de sol, l'eclipsi de lluna i les pluges d'estels, entre d'altres.

Aquesta nit, la Sílvia Comet ens recomana dues sèries amb bona banda sonora. La primera és "Mrs. America", una minisèrie dramàtica i històrica del 2020 que se centra en el conflicte polític i social que es va crear al voltant d'una proposta d'esmena constitucional destinada a garantir la igualtat legal entre homes i dones. La segona és "The Marvelous Mrs. Maisel", centrada als anys 50 a Nova York. La sèrie segueix la vida de Miriam Maisel, una dona jove jueva de classe mitjana-alta que porta una vida aparentment perfecta, però tot canvia quan el marit l'abandona.

La flota sonsaire de Catalunya són 26 barques, que pesquen des de l'Estartit fins a Arenys de Mar. Aquest any han fet el crit d'alarma per falta de captures i han decidit acabar la temporada sis mesos abans. Des de finals de juny que no surten, tot i tenir permís per pescar fins al desembre. És un gest radical... I ja és el segon any consecutiu d'extrema escassetat d'aquest peix. Què passa amb els sonsos? Per què els pescadors no en troben? L'espècie s'està acabant? En parlem amb Iris Triola, pescadora de sonsos al port de Blanes des de fa 3 anys.

El Carles Núñez ha creat el web pintargegants.cat, amb gairebé 1.500 dibuixos de gegants d'arreu dels Països Catalans, que es poden imprimir i pintar. Tot neix per la fal·lera del seu fill per als gegants. La rebuda ha estat excel·lent, només els primers dies el web tenia 50 visites diàries i ha anat creixent fins a acumular un pic de 18.000 usuaris al dia.

El periodista i escriptor Oriol Gracià ha viatjat i viscut a Escòcia durant 20 anys. Una experiència que ha traslladat al llibre "Escòcia. Viatge al país del whisky, els castells i la boira". No és una guia, sinó un viatge molt personal a partir de la curiositat per la cultura, la història, l'art, la gastronomia i també per la política, terreny on l'escriptor i periodista explora similituds i diferències amb Catalunya.

Estrenem secció amb Josep Ignasi Vives, professor de filosofia i literatura, on cada setmana partirem d'una cita filosòfica meravellosa per mirar de treure'n aprenentatges i saviesa. La d'aquesta setmana és "Recordeu simplement que entre els homes només hi ha dues relacions: la lògica o la guerra", de Paul Valéry, poeta i assagista francès de principis del segle XX. La frase està extreta dels Diàlegs de Monsieur Teste.

Visitem el Heartbreak Hotel, al barri de Sants de Barcelona, perquè el seu director, Àlex Rigola, ens expliqui la filosofia amb què han creat aquest teatre. Amb Rigola fem un passeig pels orígens de la sala, la seva filosofia i també parlem de quins espectacles es podran veure enguany.

Aquest estiu es calcula, a falta de dades oficials, que han passat per l'aeroport del Prat de Barcelona uns 12 milions de passatgers. Per a molts agafar un avió és el mitjà ideal per viatjar, però no tothom ho veu igual. És el cas d'en Sergi, un oient de Torredembarra que ens va trucar fa un temps per explicar-nos el seu problema amb els avions. Portava més de mitja vida passant-ho molt malament cada cop que havia d'agafar un vol, amb un neguit que era superior a ell. Aquest malestar no va deixar indiferents els oients, que van trucar per recomanar-li que fes algun dels cursets que existeixen per perdre aquesta por. Temps després ens va tornar a trucar per dir-nos que havia fet el pas i n'havia començat un.

El llibre de relats "Tot això ho faig perquè tinc molta por", de l'Empar Moliner, és el protagonista d'aquesta setmana. Premiat amb el Mercè Rodoreda del 2015, els personatges que habiten els contes mostren les seves pors, amb la manera, sovint maldestre, de solucionar els problemes que se'ls presenten... Els seus protagonistes són professionals liberals entre els quals no falten, escriptors, articulistes, gastrònoms, periodistes, professors d'economia amb presència a la ràdio... els habitants d'un món que l'Empar Moliner coneix molt bé.

El 2022 una expedició de Pallassos Sense Fronteres viatjava a Polònia, allà on estava arribant la primera gran onada de refugiats ucraïnesos que fugien de l'atac rus contra el seu país. La guerra havia començat feia un mes. Quatre anys i mig després, la guerra continua i Pallassos sense Fronteres ha tornat diverses vegades a Ucraïna. L'última, aquest estiu, per continuar omplint aquest buit emocional. Una de les pallasses voluntàries membre d'aquesta última l'expedició ha estat l'Antònia González.

En Toni García va començar de porter de discoteques de costa i des de fa més de vint anys és el responsable de seguretat de la històrica sala de concerts La Mirona, de Girona. Assegura que l'època d'aquells porters "goril·les" malcarats ja ha quedat enrere i avui un vigilant, sigui a la porta o sigui a la sala, ha de tenir les acreditacions exigides per llei. Pegar o "tocar" un client no forma part de la seva filosofia i ha optat per la mediació i el diàleg com a pas previ a convidar la persona interpel·lada a sortir del local. Tot i així, després de tants anys, en Toni recorda algunes nits conflictives o alguna anècdota divertida, com la que acredita la foto amb el cantant Rosendo. Hi ha qui de nit "es confon", diu, i de conversa en conversa ens revela la seva manera d'actuar per refredar els ànims quan les coses s'escalfen.

Com és fer de metge a bord d'un creuer? La doctora Paula Solari ens pot contestar perquè ha viscut aquesta experiència durant tres anys. La doctora, argentina de naixement, va estudiar medicina a Tenerife, va fer la residència a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona i ara coordina l'equip de medicina marítima del Centre Mèdic Teknon.

Avui és el dia de "sant tornem-hi" per a milers d'estudiants catalans. Després de dos mesos i mig de vacances, les escoles i els instituts de tot el país tornen a obrir les portes. Comencen les classes, les explicacions i els exàmens, que s'allargaran fins poc abans de Sant Joan, quan s'acabarà el curs. Els alumnes són els grans protagonistes d'aquesta història, però no són els únics. N'hi ha uns altres que tenen tanta o més importància. Són els professors. Sònia Martínez Tortajada porta vint anys donant classes i acaba de publicar el llibre "La profe me tiene manía. Anatomia de una profesión".

Parlem amb Núria Valls, productora de la pel·lícula "Cronos", de Nostromo Pictures, sobre com s'ha produït i realitzat aquest film. La productora explica quan van començar a treballar en el trajecte, com van fer el càsting i els hàndicaps de rodatge que han superat.