
Diners i feina són un binomi que van lligats des de fa segles i no sempre de la millor manera possible. Hi ha moltes maneres de, com es diu popularment, guanyar-te les garrofes. Héctor García i Francesc Miralles acaben de publicar un llibre, "Ikigai dels diners", editat en català per Ara Llibres i en castellà per Aguilar, on aborden aquesta qüestió. Consideren que a la vida cal buscar allò que t'apassiona i convertir-ho en una font d'ingressos que sigui coherent amb la teva manera d'entendre la vida.

En els últims anys, fins a dotze forns han tancat al Pla d'Urgell i fins a set més podien fer-ho aviat. Aleshores el Consell Comarcal, l'Associació Leader Ponent i la marca Gust de Lleida van posar en marxa el curs "Ajudant de forner", que ha ajudat a recuperar ja alguns d'aquests forns, incloent-hi una novetat que està guanyant terreny, la dels microforns. Una de les persones que s'hi va inscriure és l'Èrica García, propietària del microforn "Santa Maria" de Bellvís, al Pla d'Urgell, al límit del Segrià tocant la Noguera.

TV3 ha estrenat el documental "Jordi i Nil, la conversa infinita", del programa "Sense ficció". És la història real d'un home de Badalona, el Jordi, de 78 anys, vidu, que viu sol i troba molt a faltar la seva dona. Aquest home s'ha creat un amic virtual: en Nil, que és com l'ha batejat el ChatGPT. En parlem amb Mireia Prats i Joan Torrents, codirectors del documental.

El protagonista d'aquesta setmana és "Dones", d'Isabel-Clara Simó, publicat el 1997 per Columna. Les protagonistes de les històries són dones que són totes diferents, amb les seves facetes bones i dolentes. Com deia Isabel-Clara Simó: "Cada dona és un individu, no és l'espècie."

Aquesta setmana hem estat tots pendents de l'hantavirus i del que està passant al voltant del vaixell Hondius i els seus viatgers i tripulants. Com sol passar en moments de crisi, les mentides van que volen, i per això en parlem amb el Carlos Baraibar, responsable de verificació de 3CatInfo.

En l'útlima secció amb la psicòloga Elena Puig Guitart vam estar parlant de què vol dir estimar i de si sabem estimar bé. I va resultar que, molt sovint, la clau de volta era si sabíem estimar-nos a nosaltres mateixos. En aquest punt ens hem aturat avui: com estimar-se a un mateix.

Cada mes fem el nostre particular homenatge a les "Gastrosàvies", un projecte de la Generalitat i la Fundació Alícia dedicat a les àvies de diferents punts del país que durant anys i anys han ajudat a preservar la cuina tradicional catalana amb les seves receptes. Unes receptes que, moltes vegades, han passat de generació en generació. La protagonista d'aquesta nit ha estat la Josefina Claveria, de Puigcerdà, amb la seva recepta de "Tiró amb naps".

Segona part de la "Història de nit per Barcelona" amb Juan Miguel Fuentes, taxista veterà que a força de "fer el taxi" es considera un bon fisonomista, capaç de retratar els seus passatgers tan bon punt pugen al cotxe. La mateixa experiència li fa definir el taxista com un "segon psicòleg", perquè de les converses al cotxe se'n desprèn que tothom té alguna cosa". 18 anys fent de nit li permeten explicar infinitat d'anècdotes, des de la dona que trenca aigües al cotxe, com a les pel·lícules, fins al famós que no resulta ser tan simpàtic com semblava.

L'escriptor Alejandro Palomas fa molts anys que diu que és orfe. Li agrada una frase que deia la seva mare "la vida és bella, el món no tant". Va viure un infern quan tenia 8 anys i ho ha explicat en desenes i desenes d'entrevistes des que ho va fer públic el 2022, però aquesta nit hem parlat amb ell perquè ha publicat "Una veritat", el darrer llibre d'una trilogia per a públic juvenil, amb el qual va guanyar el premi Joaquim Ruyra, editat per Elastic Books.

Anna Amigó va quedar segona al World Harper Competition, la competició mundial d'arpa. Una distinció que li arriba un any després de publicar el seu primer disc en solitari, "Sang de dona", ple d'històries femenines que parlen d'amor, d'injustícies, de resistència o de ràbia. La història musical de l'Anna va lligada a pianos, violins i arpes, a la família, els viatges, els lutiers i les esglésies antigues i ermites, entre d'altres.

Marxem fins a la Garrotxa per pujar al Puigsacalm, el cim de la vall d'en Bas. Un recorregut de gairebé 10 quilòmetres que surt del coll de Bracons, té poc desnivell i permet gaudir d'unes bones vistes panoràmiques. És força apte per a tothom mínimament acostumat a caminar una mica, i suposa un bon repte per als que no es mouen del sofà.

L'estrena de la pel·lícula "Michael", el biopic centrat en la primera etapa de la carrera de Michael Jackson, ha generat molta polèmica. D'una banda, és un èxit de públic. De l'altra, els crítics denuncien les llacunes de la pel·lícula dirigida per Antoine Fuqua. Amb l'excusa del film parlem amb el periodista musical Blai Marsé, que ens analitza la figura d'un dels reis del pop.

Al cap de Creus hi ha l'illa de pau de la Sílvia, una dietista de Badalona de 52 anys, que neda, estiu i hivern, en aigües obertes a Cadaqués, acompanyada de la seva "família blava". Ja veureu que aquesta història de capbussades, platges de pedres, amistat, lluna plena i felicitat té un aire d'aquells coneguts anuncis de cervesa, i per això li hem posat aquesta banda sonora.

Des de ben petit, l'Ernest Aymerich somiava ser venedor ambulant, l'ambient de les fires i les atraccions el tenia captivat. A 22 anys ho ha aconseguit. Des de fa només uns mesos està al capdavant d'un negoci ambulant: una xurreria que es diu L'Artesenca. Per complir el seu somni de tenir un "negoci nòmada", l'Ernest va haver d'aprendre a fer xurros sense tenir-ne ni idea.

S'acaba de publicar un llibre que es titula "Sin vergüenza", de Meritxell García Roig, escriptora i terapeuta en creixement personal. En aquest llibre l'autora es despulla i explica públicament les seves vergonyes en primera persona i analitza fins a quin punt li han condicionat la vida i com les ha intentat superar.

L'editorial Comanegra ha publicat una selecció dels relats de Damon Runyon amb el títol "Dèries de Broadway". Són contes sobre el món teatral de Broadway dels anys 20 i 30 del segle passat, durant l'època de la llei seca, sobre el món clandestí del joc i les apostes i sobre el crim organitzat i tots els personatges que hi pul·lulaven: estafadors, gàngsters, carteristes, dones que treballen en locals de striptease, entre d'altres. L'edició i la traducció han anat a càrrec de Carme Geronès.

Des del 2016, un o dos cops l'any, i aquí hi hem d'afegir les gires per Catalunya, Enric Cambray i Ricard Farré s'han ficat a la pell de "Les dones sàvies". Es tracta d'una comèdia escrita per Molière al segle XVII però que, gràcies a la dramatúrgia de Lluís Hansen, els personatges, en lloc de riure's dels filòsofs de l'època, fan befa dels tertulians que tot ho saben o fins i tot d'alguns locutors de la ràdio actual. "Les dones sàvies" es va estrenar al Maldà i aquest any ha fet al salt al Teatre Goya, on s'estaran els diumenges i dilluns fins a mitjans de maig.

"El passatger que va a l'aeroport, si va sol cap problema, però si són dos o més, sempre hi ha discussions." Així comença el primer relat dels seus records en Juan Miguel Fuentes, taxista des de fa 24 anys que n'ha dedicat 18 a treballar de nit, simplement perquè li agrada més, per l'ambient, per la faràndula i perquè es guanya més. La seva "Història de nit" inclou des d'anècdotes d'acudit fins a fets tràgics i és un retrat molt divers del que passa a la nit mentre la majoria dorm.

Tanquem les dues setmanes que hem dedicat als contes dels nostres oients ignorants que ens heu enviat al programa. Ho fem amb un exercici de nostàlgia, que segur ressonarà a la memòria de molts dels nostres oients. A vegades, recordar és com escriure un conte. Marta Cubill Revilla ens ha escrit aquests "Records de la meva infantesa".

Aquesta setmana seguim tancant el programa llegint contes que ens han enviat els oients de "La nit dels ignorants". Hi ha relats amb humor i ironia, però també de tristesa. En alguns hi trobem tendresa i en d'altres, duresa. Hi ha estils molt diferents, perquè cadascú és de son pare i de sa mare, i els nostres oients, també. El conte d'aquesta nit és "La meva germana i la seva" ,de Yolanda Pascual Solé.

Durant les dues últimes setmanes, Catalunya Ràdio ha estat a l'Àrtic, en concret a Groenlàndia, fent seguiment de la feina d'un equip científic, format per tres catalans i un canadenc. L'expedició, liderada pel CSIC, ha anat fins a aquesta illa gelada per extreure sediments dels llacs i, amb l'anàlisi dels minerals i les restes orgàniques que contenen, reconstruir la història climàtica de l'Àrtic. Connectem amb Qaanaaq, a la costa nord-oest de Groenlàndia, amb la nostra companya Montse Poblet. L'acompanyen Santiago Giralt, director de l'Institut Geociències de Barcelona; Sergi Pla-Barnés, biòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona, investigador del CREAF, i Jordi Ibañez, responsable d'un dels laboratoris de l'Institut Geociències de Barcelona.

Aquesta setmana tanquem el programa llegint contes que ens han enviat els oients de "La nit dels ignorants". Hi ha relats amb humor i ironia, però també de tristesa. En alguns hi trobem tendresa i, en altres, duresa. Hi ha estils molt diferents, perquè cadascú és de son pare i de sa mare, i els nostres oients, també. Els contes d'aquesta nit són "Solitud", de la Maria Rosa, i "Frontera", de Cristina Fisas.

Què s'han de dir una àvia de 79 anys i un dels seus nets, el Yago, de 22? La Celsa és gallega. Va venir a Catalunya de molt joveneta i és aquí on es va casar i va construir la seva vida. Des del 1984 es va fer càrrec d'una petita botiga de barri, fins al dia que es va jubilar. En aquell moment va decidir que volia aprendre català. En parlem juntament amb la Dolors, membre de la CAL, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua.

Us agrada estar sols? Ho necessiteu de tant en tant? Quan us voleu aturar a pensar, millor sols o en companyia? En Josep, un veí de Girona, jubilat, de 63 anys, és extravertit, sociable i molt familiar, però necessita fugir del seu entorn i estar sol, o unes hores o uns dies, quan vol reflexionar. Ell n'hi diu agafar el fre de mà. És el seu botó antiestrès i té diversos racons ideals per fer-ho.