No busqueu la paraula innivador al diccionari perquè no hi és, però en Josep Maria Codina es dedica a això, innivar: produir neu artificialment a la nit per millorar les pistes d'esquí de l'estació de la Cerdanya. Durant tres o quatre mesos fa horari nocturn i s'assegura que els 600 canons de neu funcionen quan toca i que els remuntadors no queden colgats. La feina implica recórrer la muntanya amb la moto de neu diverses vegades, durant les quals ha vist tota la fauna pirinenca i alguna sortida de sol, una llum de pel·lícula i un conill gegant.
El 25 de febrer del 1964, a Miami Beach, Cassius Clay, amb només 22 anys, es va proclamar campió del món dels pesos pesants després de derrotar el que fins a aquell moment ostentava el títol, Sonny Liston. Ho va fer al setè assalt per abandonament del fins aleshores campió. Els dies previs al combat, els periodistes van preguntar a Clay, que tot just un parell d'anys després es canviaria el nom pel de Muhammad Ali, quina tàctica faria servir. Clay els va mirar i va deixar anar una de les seves famoses frases: "Flotar com una papallona, picar com una abella. Les seves mans no podran arribar a allò que els seus ulls no puguin veure." Gairebé 62 anys després d'aquell combat, el periodista i escriptor Jordi Cervera acaba de publicar a l'Editorial Delicte "Flota com una papallona", una novel·la ambientada en el món de la boxa.
Viatgem fins a la Terra del Foc per arribar a l'illa Hornos, l'illa de la fi del món, que engloba els arxipèlags d'Hermite i Wollaston, a l'extrem sud de Xile. Aquestes latituds extremes, situades a la punta sud d'Amèrica, han captivat durant segles la imaginació d'exploradors i mariners, i han engrandit l'èpica dels aventurers.
"La nit dels ignorants" està habitada per milers d'històries personals de la gent que truca i de la gent que entrevistem. N'hi ha moltes que tenen connotacions particulars que les fan diferents de la majoria, que ens sorprenen i ens interpel·len una mica més. És el cas de l'Òscar Ballesteros, diagnosticat de càncer l'octubre del 2023 i que s'ha trobat que la malaltia l'ha obligat a decidir com i on es vol acomiadar de la seva família i amistats.
Aquesta és l'illa de pau de dos nens de 13 anys. Poques guerres han viscut encara per tenir un racó de pau, però ells tenen claríssim quin és el seu refugi de felicitat: és el teatre. Són el Jan i el Nil. Els hem anat a veure a l'acadèmia d'arts escèniques Eòlia, a Barcelona. Hi fan una extraescolar. I ja han debutat al TNC i al Liceu. De la conversa n'hem fet dos capítols. Aquest és el primer.
Què s'han de dir una àvia de 80 anys i la seva neta de 20? L'Anna Maria i l'Anna són de Granollers, on han viscut tota la vida. L'àvia va ser mestra durant més de 20 anys i la neta estudia a la universitat la carrera d'Administració i Direcció d'Empreses Tecnològiques. D'aquí poc marxa a Corea del Sud d'Erasmus. Com ho veu això, l'àvia?
Els Pirates Teatre fa 25 anys que van crear la companyia, que està formada per 15 persones de diferents disciplines artístiques. Parlem amb el director artístic de la companyia, Adrià Aubert, i amb una de les actrius, Laura Pau, perquè expliquin la història de la companyia des dels inicis, la filosofia amb què treballen i els reptes de futur. A més, presenten el seu nou espectacle, "L'estiueig", que es va estrenar al Maldà fa uns dies.
En un moment en què estem vivint grans canvis econòmics i socials, amb les multinacionals en ple creixement i les grans tecnològiques apuntant a noves transformacions, Mataró s'erigeix avui dilluns en la capital espanyola de l'Economia Social del 2026. Però què és exactament el que proposa aquest model? Ens ho explica Eloi Serrano, director de la càtedra d'Economia Social del Tecnocampus de la Pompeu Fabra, director del Centre d'Anàlisi i Desenvolupament de l'Economia Social i Comissionat de la capitalitat de Mataró.
El protagonista d'aquesta setmana és "Aixecar-se de taula", el segon recull de relats de Caterina Pérez. El títol ve d'una cançó de Nina Simone, "You've got to learn", que diu, entre altres coses, que hem d'aprendre a aixecar-nos de taula quan ja no s'hi serveix amor. I és que aquest llibre, editat per Godall Edicions, té com a eix una ruptura amorosa i a partir d'aquesta premissa es desencadena l'operació de recordar, de fer memòria.
Aquesta edició gira al voltant de la xarxa X, abans Twitter, perquè un estudi fet públic aquesta setmana alerta que la meitat dels continguts que s'hi pengen sobre immigració són falsos o estan plens d'inexactituds o dades incorrectes. L'estudi, de fet, mostra que pràcticament el 20% de tot el que es publica en aquesta xarxa està farcit de desinformació. En parlem amb el cap de Verificació de 3CatInfo, Carlos Baraibar.
La setmana que ve arriba al Teatre Tantarantana de Barcelona el muntatge "Els carnissers", una adaptació teatral de l'obra més important de l'escriptor i activista cultural mallorquí Guillem Frontera. Un text sobre dues famílies enemigues durant la revolució turística a Mallorca escrit fa més de 50 anys, però que continua sent absolutament vigent. Una comèdia àcida amb humor i molta crítica social sobre la burgesia turística i la superficialitat d'una generació sense relat cultural propi. La companyia és la mallorquina Produccions de Ferro i el dramaturg i director de l'obra, Miquel Mas Fiol.
Un cop al mes, ens volem posar davant d'"El mirall" per intentar entendre millor com som i com ens comportem. I això ho fem sempre de la mà de la psicòloga Elena Puig Guitart. En aquesta ocasió, parlem de la intel·ligència emocional, la capacitat de reconèixer, entendre i gestionar les nostres pròpies emocions i les dels altres.
La Sílvia Comet dedica la secció a sèries sobre dinàmiques familiars. La primera és "Tots cinc", centrada en els germans Sallinger, que, evidentment són cinc i viuen a San Francisco. La segona és "Hal i Harper", on els protagonistes són un pare i els seus dos fills.
El filòsof i teòleg Francesc Torralba ha guanyat el premi Josep Pla amb l'assaig "Anatomia de l'esperança", que s'acaba de publicar. És una reflexió en profunditat dels mecanismes que poden ajudar les persones a mirar amb confiança el futur, quan tot sembla perdut.
La barra de pa que comprem cada matí, sovint, no és obra només d'un forner. La d'en Miquel és una història molt llarga, de quan treballava com a autònom i només dormia tres o quatre hores al dia fins ara, molt més content, transportista assalariat que reparteix massa de pa. Un observador silenciós de les nits de Barcelona i un anònim representant de tanta gent que no parla de la vida, sinó de la lluita per sobreviure.
Amb el periodista Gerard López fem una excursió planera i instructiva pels espais naturals i agraris del delta del Llobregat, al costat de l'aeroport i del riu Llobregat. Una travessa de 9 quilòmetres paral·lela al riu i que desemboca al mar; també podrem visitar la casa dels senyals o el semàfor.
Per visitar l'illa de pau on us portem avui us haureu de cordar el cinturó. Ara descobrireu la història d'amor del Jordi, un veí de Barcelona, i els avions. Quan era petit, a les atraccions de fira només volia pujar als avions. Ara, amb 57 anys, manté intacta aquella fascinació: sempre que pot va a veure'ls aterrar al Prat. Quan a casa en sent un, el busca als rastrejadors. I és especialment feliç quan els pilota amb el simulador de vol que té a l'ordinador.
Què s'han de dir una àvia de 80 anys i la seva neta de 20? Comencem un nou mes, el febrer, i ara coneixerem una altra parella en què una pertany a la primera generació i l'altra, a la tercera. Són l'Anna Maria i l'Anna, totes dues de Granollers, on han viscut tota la vida.
La directora Clàudia Cedó presenta el curt "De sucre". L'origen de la pel·lícula neix de l'obra de teatre "Mare de sucre", que es va veure al Teatre Nacional de Catalunya. Cedó comenta els temes dels quals tracta el curt. També reflexiona sobre els anys que porta fent teatre i cinema amb Escenaris Especials. "De sucre" ha estat nominat als Gaudí i als Goya.
Diuen els estudiosos de les tendències que els mobles vintage, els mobles vells o antics, han experimentat un ressorgiment de popularitat en els últims anys. Es tracta només d'una atracció estètica? Pot ser per recuperar bocins de memòria? El fet és que darrere d'això cada vegada hi ha més persones que s'apunten a aprendre a restaurar mobles. És el cas de la Lourdes Colell, que feia temps que covava aquesta idea i al final, quan s'ha jubilat de la seva feina de llevadora, ha trobat el moment per fer-ho.
La Generalitat i la Fundació Alícia han impulsat el projecte Gastrosàvies, un inventari de receptes tradicionals i alhora un homenatge a les àvies que han preservat el llegat gastronòmic. El resultat són més de 300 plats tradicionals i 12 videoreceptes presentades per les mateixes àvies des de diferents punts del país. Una d'elles és Maria Àngela Anguera, mare, àvia, cuinera i col·laboradora del Museu Terra de l'Espluga de Francolí. El plat que ella ha triat és escarola amb romesco.
Aquesta setmana, l'Anna Maria Ricart ens descobreix "Tots els contes" de Flannery O'Connor, una escriptora catòlica nord-americana, nascuda a Savannah, a l'estat de Geòrgia, que han comparat sovint amb William Faulkner i Carson McCullers. Una edició publicada per Proa i amb traducció d'Ernest Riera.
Aquesta setmana encara hem estat molt pendents de Rodalies, després que el descarrilament d'un tren provoqués la mort d'un maquinista i, de retruc, el caos dels dies posteriors. Aquesta setmana, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Transports, Óscar Puente, han dit que una de les causes del mal estat de Rodalies, a més de la desinversió i la deixadesa arrossegada durant anys, és que a Catalunya no plovia tant des del 1950. I citaven el Meteocat com a font. És així? En parlem amb Carlos Baraibar, cap de Verificació de 3CatInfo.
La periodista Hermínia Masana acaba de publicar "Assalt al Saló de Cent", una novel·la que retrata tot d'embolics que tenen lloc en una residència sanitària. Personatges rocambolescos i residents encara més sorprenents, amb un papa i una història real de fons.
Des de dalt de les tines de cervesa del polígon Segre de Lleida on treballa, en una nit clara, Oriol Biel pot arribar a veure on viu, Balaguer. Havíeu pensat mai que darrere la cervesa que us preneu un dia qualsevol hi ha gent que treballa també de nit? Ell s'assegura que la maquinària que processa la cervesa no s'aturi i, mentrestant, reflexiona sobre quins canvis faria al món si tot depengués d'ell. Fora de la fàbrica és el president de les Bèsties Feréstegues de Balaguer, la colla de diables històrica de la ciutat. I els diables, és clar, també surten de nit!