La poma, del paradís a Girona

Tast vertical a Catalunya Ràdio, amb Empar Moliner.

I amb la Sole Garcia Insua, l'Alex Torio, el Nil Via i a les vies de so, el Víctor Villar. El tast vertical, parlem sempre de tastar vins, però també ens agrada tastar altres coses, fer tastos verticals d'altres coses. Verticals no podria ser sempre, però ens agrada tastar. I avui, en el podcast del tast vertical de Catalunya Ràdio, tastarem pomes.

Just about to turn you to see.

La història del món no s'entén sense les pomes. Tenim amb nosaltres el David Casadellà. Ell és el nou president de la IGP Poma de Girona. Què tal? Bé, molt bé. Encantat d'estar aquí. Gràcies per venir als Estudis de Catalunya Ràdio. Ha costat entrar?

No, hem costat d'arribar. Hem costat d'arribar. Som tothom que ve. Hauríem hagut de ser

els estudis de Girona, de Catalunya Ràdio, el que passa que llavors ens hauríem perdut aquest bé de Déu que tenim aquí a la taula de l'estudi de Catalunya Ràdio, que són unes quantes pomes de diferents colors. Dèiem nosaltres, la història del món és una poma.

Sí, comença. Les escritures comencen

amb una història de la poma, no? Però una poma que era de quilòmetre zero. Sí, sí. Una poma que era de l'arbre directament. Això passa poques vegades, ara. Home, sempre són de l'arbre, eh? Sí, però de vegades venen viatjades. Ah, això és un altre tema,

sí, un mica massa viatjades, però vaja.

Ens heu portat aquí uns envasos de cartró, molt bonics, molt ben pensats, amb quatre pomes, i posa Poma de Girona, i un text que diu La Poma de Girona es cultiva en un exclusiu nombre de camps del Baix Empordà, l'Ala Empordà i el Gironès. Aquesta iniciativa està molt bé. Ens heu portat pomes vermelles, pomes verdes, què ens heu portat?

Hem portat cinc varietats de les que ja actualment s'han recollit. O sigui, la poma girona la comencem a recollir a principis d'agost i l'acollida segueix fins pràcticament a finals de novembre, a principis de desembre. Déu-n'hi-do. Sí. Déu-n'hi-do. És de les, o sigui, els canvis més grans que hi ha hagut o que hem anat adaptant-se ha sigut la introducció de noves varietats i l'allarga de la temporada per diferents motius, per adaptació al canvi climàtic, per donar satisfacció als consumidors perquè hagin diferents gustos. Tu dius, satisfacció als consumidors,

això n'hem de parlar, canvi climàtic també. Us ho esteu notant? Hi ha un canvi?

Sí, això ja ve. Això ara estem. Ja fa molts anys que se'n parla i el camp, jo crec que és dos llocs que primer es percep. Vull dir, nosaltres depenem del factor principal a l'agricultura, doncs és el cel, el clima, és el que condiciona més tota la producció. I clar, això fa, a veure, no sé, però es percep des de fa 20-25 anys. Més exageradament aquests últims 5 anys. Aquests últims 5 anys sí que estem començant a rebre les conseqüències més directes. Deies,

per donar satisfacció al consumidor, què vol el consumidor quan menja poma?

Bé, com amb tots els productes s'ha diversificat molt, no? Abans, doncs, no sé quan érem petits, però d'alguna manera hi havia una poma groga i una poma vermella, no? Sí. La vermella era la de la Blancaneu. I llavors el que abans se'n deia l'Starking o la vermella americana, doncs eren les dues varietats, bàsicament, que la gent coneixia, no? Ara doncs a part de gustos com colors hi ha poma groga, poma verda i pomes vermelles i bicolors amb diferents gustos la poma sempre és un equilibri entre el dolç i l'àcid i llavors hi ha poma que és 100% dolç hi ha poma que és 100% àcid i llavors hi ha la barreja de les combinacions i a part textures hi ha gent que li agrada a la poma una textura més cruixent. Hi ha gent que li farà una textura més melosa o més tova. La gent gran sempre parla, es deia abans, que els li farà les pommes si és una mica madures, perquè la dificultat de mossegar és inferior.

Ah, bona idea aquesta, clar.

Ja, tot diferent. I aquí hem portat una mostra de les. Què heu portat? A veure. Hem portat, per començar, la primera vietat que escoll, que és la gala, que escoll el mes d'agost. Que en principi és una poma estriada vermella, llavors hem portat una golden, que és la clàssica, la més coneguda de totes, que és una poma groga trencant a verd. Hem portat la Granny Smith, que és la poma àcida per a entonomàcia, que és la més verda de totes, que aquestes tres estan reconegudes des de l'IGP Poma de Girona. És a dir, són varietats que estan reconegudes, no són forànies, diguéssim. Ho eren, però ja no. Són d'origen. Totes les pomes neixen en algun lloc com a. Que no té per què ser aquí. Ara t'explicaré. Una de les que t'explicaré ara sí que és nascuda aquí. Aquestes tres són varietats que ja fa 25 anys, quan es va reconèixer l'IGP a Palma de Girona, doncs aquestes tres, juntes amb l'Ormeda Americana, amb el Regat Delicius, són els que van formar part inicialment de l'IGP. Llavors aquests últims anys hem anat diversificant i plantant noves varietats, més adaptades al consumidor i també més adaptades al canvi climàtic. I en porto dues que són especialment representatives d'això. Una varietat és la Tutti, que surt d'un programa que vam començar a desenvolupar fa 20 anys, que es diu Fruit Futur, juntament amb Irta. És un programa de recerca de noves varietats adaptades a climes càlids. O sigui, ja pensant en el que ens està passant avui en dia, un augment de temperatures. I la tuti és el primer resultat. El procés és molt lent.

Clar, clar, passa com amb el raïm, és a dir, fins que es planta, hi ha collit, l'has tastat. Hi ha un panell de tast?

Sí, un panell de tast i un panell de desenvolupament si és viable la varietat, si s'adapta. I realment la Tutti ja fa cinc anys que se'n planta i ara comencem a tenir una producció ja. Raonable, i és una varietat pensada en climes càlids com el nostre. I l'altra varietat que he portat és escandin. Aquesta està desenvolupada a la zona de França, al sud de França, a la Catalunya francesa, per dir-ho d'una manera, a la zona d'Elba. Un viverista, un obtentor de la zona d'Elba, doncs, Aquesta veritat també la va obtenir fa 20 anys i s'ha anat desenvolupant i també fa uns 5 anys que emplantem a Poma de Girona. Llavors. Per tant, he portat una mica de panel perquè es vegi les diferents coses. Aquestes no estan encara reconegudes dins l'IGP, estaran en el futur com puguem, perquè tots requereixen uns temes legals.

Vols que n'obrim alguna? No tenim pas cap ganivet ara, per això. Es pot queixalar. Escolta una cosa, tu ens faries com una petita nota de tast d'aquestes pomes? Intentar-ho. Ho farem tots dos? No, perquè jo, com que estic parlant, llavors quedaré malament. Però tu mateix, explica'ns-ho com vulguis. Potser ja la tens tan tastada que. Sí, jo la conec bastant. Va, explica'ns-ho, una per una.

La gala. La gala és una varietat cruixent i aquest any, sobretot, té un punt de dolç superior al normal. O sigui, aquest any, amb l'estiu tan calorós que hem tingut, hi ha coses positives i negatives. O sigui, negativa és que el fet d'un calor tan extrem, els arbres han patit, el que ens ha provocat que les pomes tinguin un calibre més petit. D'acord. Però per contra, el veritat, a hores d'insolació, són molt més dolces, les pommes. O sigui, està entre una gala que és extremadament dolça. Perquè el dolç la porta tot el sol, no? La golden, doncs és veritat, de les més conegudes.

La golden, la gent les fa al forn. La del forn és la golden?

Es poden fer totes al forn, però la golden és la que s'ha fet més tradicionalment al forn. La Golden, doncs, també té una habilitat que té un equilibri notable entre dolç i àcid. És una habilitat molt equilibrada i és la que, de referència, del gust de la poma, no? Com és la que coneix més, doncs, és la que pretén. Llavors, tenim la Granismit, que és la que he parlat abans, que és la més àcida, i aquesta Granismit, per exemple, s'utilitza molt en pastisseria. Perquè té una textura molt tersa i llavors, per exemple, si la poses al forn o la cous una mica, manté la textura.

Seria per fer un pastís de poma, allò tan bonic, allò tan preciós.

Exacte. I les dues noves, per dir-ho d'una manera, la Tut i la Candin, són dues pomes, diguéssim, que s'acosten a la Fuji, per dir-ho d'una manera, perquè la gent conegui. La Fuji és la veritat que és la la referent com a dolçor, que la Fuji encara l'han començat a colir, es comença a colir a partir de l'octubre, per això avui no n'ha portat. Doncs aquestes dues veritats, diguéssim, es posen en el grup de la Fuji, amb una diferència, la Tutti té una textura molt crocant, o sigui, fa. Sí, sí, sí. I la Candin és una mica més dura, no. És més densa, per dir-ho d'una manera. La candin té una mica més d'aromes i la tuti, però la tuti és més refrescant, no sé. Es prediu una mica així. La que tu et menges, quina és? A tu t'agraden totes. En principi menjo totes. Jo sempre, en aquesta època, l'època de collida, sobretot, vaig collint les veritats que anem collint. Ara, per exemple, avui quan arribo al camp, menjaré candin, perquè aquest matí la meva finca ha començat a collir candin, que és el primer dia que estem collint candin. Hi ha tres productors, serà el primer dia que collen tutti, altres estaran collint golden, perquè golden encara s'encoll durant tot el mes de setembre, I pot ser que algú estigui volent encara vermella americana. Poma no n'hi ha tot l'any. Poma. Nosaltres aquest any

a Poma de la Girona hem fet un lema, perquè intentem acostar-nos a la gent i explicar-los el nostre producte. I estem parlant d'un lema que es diu, tot l'any pomes d'aquí. Què vol dir? Això sobretot, que siguin d'aquí sobretot. L'avantatge de la poma és que es pot menjar tot l'any, és una fruta de temporada tot l'any, jo en dic. O sigui, si les collim d'agost a desembre, per tant, ja vol dir que si volem menjar poma que sigui acabada de collir, per dir-ho d'una manera, o purament de temporada, doncs, durant aquests quatre mesos, o sigui, aquí hem parlat de cinc varietats, però a Girona encara en cultivem cinc més, pots anar. Durant aquests cinc mesos d'acollida pots anar provant totes les varietats, per dir-ho d'una manera. Però a partir del gener i fins al setembre següent, que tornem a acollir, fins a agost, perdona, fins a agost següent, que tornem a la nova campanya d'acollida, durant aquests mesos disposem de poma com si fos acabada d'acollir. I com ho feu? Tenim els mètodes de conservació naturals basats simplement en dos principis. L'un és la reducció d'oxigen a les càmeres frigorífices, són càmeres que són totalment estanques, amb atmosfera dinàmica, que reduïm l'oxigen a una mínima expressió. Cada varietat té un òptim, però estaríem parlant que deixem la càmera entre un 0,5 i un 5% màxim d'oxigen.

I llavors baixem la temperatura entre 0 i 5 graus, també depenent de cada varietat. Això fa que la poma es conservi com si fos acabada de collir. I quan l'atrevem de la càmera per enviar els punts de venda, doncs està igual com si fos acabada de collir. O sigui, ara en aquest moment, per exemple, això que el teu programa es diu TAS vertical, podríem fer un TAS vertical de Golden. O sigui, de Golden, estem curint Golden, ara, no? Però encara, probablement, en alguns punts de venda encara s'està oferint golden l'any passat. Oh, això m'agradaria molt fer-ho.

A veure quan ho fem, això. Es pot fer.

Montem-ho. I de veritat, no trobaríem diferència entre una poma acabada de collir i una poma que porta.

És a dir, abans els nostres avis les conservaven el rebost, les pomes, tant com podien.

Sí, les pomes. Ui, quan parlem de pomes al circ, les veritats aquestes ja de 50, 60 anys enrere, no es podien menjar acabades de collir. Que bo. Que sabis. I si anem a llocs amb bords encara que conserven. Amb pomes d'alcírio, aquestes tan ancestrals, i fas una queixalada, sortint acabada de cobrir de l'arbre, té un gust que, acostumat amb les pomes d'avui en dia, tira enrere. Aquestes pomes antigues, les agafàvem, les posàvem a sota de la palla. Sí, i passaven dos o tres mesos, i al cap de dos o tres mesos, no vols a Nadal A l'hivern tenien pomes, tenien fruita. O també, l'altre recurs, que per això és tan tradicional a Catalunya, el menjar pomes al forn o pomes al tap. Aquestes coses es feien per per amorosir-les, clar.

Aquestes varietats ancestrals s'estan plantant en aquests moments?

No hi ha manera d'arreglar-ho, això? Hi ha un lloc, Carbúcies, que tenen una col·lecció de varietats aquestes. Oh! Però el problema d'aquestes varietats és que no són viables productivament i et diria que inclús el gust que tenen són molt extrems, o sigui, abercen la poma com molt dolça i aquestes varietats requereixen tot un procés que avui en dia el consumidor no està disposat a fer-lo.

El consumidor, aquestes pomes que ens has portat tu són totes iguals, precioses, molt boniques, però. Les que no són tan boniques, no les volem comprar? No. Això ens l'hem de fer mirar, potser.

Sí, però això és un tema una mica de. Jo crec que hi podem fer-hi poc. Tots comprem pels ulls. Sí. I llavors, a partir d'aquí, queda ja una sèrie de pomes que queden fora del rang aquest. Tant per tamany com per, sobretot, les veritats de color, exigim que tinguin un mínim de coloració. I llavors també hi ha un tema d'uniformitat. La gent es torna si tu li poses en un punt de venda pommes que són molt diferents la gent es perd i és més fàcil si totes són uniformes iguals pot entendre quines són les dolces les altres les àcides les altres mig dolces mig àcides jo crec que també és per facilitar una mica el tema de totes maneres les que no tenen venda directa doncs no es llencen no es fan malbé hi ha unes que es van destinades. A fer suc de fruita i altres que van destinades a fer cremogenats que serveixen llavors per fer iogurts o per fer compotes o molts altres plats.

Hem de saber que no es llença res. La poma que ens hem de menjar ens l'hem de menjar amb pell.

Sí. A pesar que hi ha molta. Hi ha gent que diu sense la pell. Estem parlant de poma de Girona. Que treballem amb uns protocols de seguretat alimentària absoluts. Tenim totes les certificacions que hi ha per haver, per dir-ho d'una manera, en el sentit que no hi hagi O sigui, en principi, ja no apliquem el mínim de fitosanitaris possibles. I generalment quasi tot s'apliquen abans de la formació de la poma. D'acord, és el que ho sapiguem. Bàsicament, jo el que recomano és passar-la per sota d'aigua, però és un tema bàsicament per treure la pols, no per res més. I com parles amb nutricionistes i amb metges, et diran que moltes de les propietats bones

de la poma estan a la pell. La pectina és la figura que. Llavors, hi ha vegades que hem comprat pomes, qui compri pomes a l'engròs o el que sigui, i t'has trobat que les pomes tenen com una brillantor molt sospitosa. No dic aquestes. T'imagines que els han encerat perquè quedin

com la de la Blancaneus. Sobretot aquí al nostre país ha passat bastant de moda i ens exigeixen que no siguin encerades. Hi ha països, encara alguna cosa que fem d'exportació encara ens exigeixen. Jo no puc entendre això. Però hi ha enceres naturals. Tampoc ens hem d'espantar. Però és igual?

Per què has d'ensarar una poma? Per parlar de la Blancaneus, clar.

Sí. He dit que a vegades també la poma hi havia un moment o hi havia una època que en els centres de la taula de les cases, no? Sí. I esclar, eren pomes per presumir i llavors esclar,

es volia que fossin molt boniques. Allò que això que les freguen perquè brillin. Sí, sí, sí. Sí, sí, pomes de presumir. A la contraportada d'aquest envàs, que està molt ben fet, hi ha la fotografia de les quatre pomes, les quatre varietats de poma de Girona, la Golden, la Granny Smith, que deies la Gala i la Red Delicious, i un text que diu que esteu compromesos amb la qualitat i que. Aplicar un sistema de producció amb mètodes respectuosos amb el medi ambient això és molt important i la salut dels pagesos i consumidors cada cop més ho demanem i està molt bé que ho

demanem hem d'exigir-ho hem d'exigir-ho totalment vull dir. Intentem treballar amb vasos de cartró, perquè són molt més sostenibles que el plàstic. Bé, avui al diari Ara, avallegint, vinc ara amb el tren. Aquesta entrevista. El problema és que hi ha molt plàstics.

Això és un tema increïble que n'hem de parlar molt. Era aquesta entrevista amb aquest científic que parlava dels marcadors hormonals dels plàstics.

Sí, o microplàstics, que inconscientment ingerim perquè estem envoltats de plàstics. A mi també m'ha interessat

molt l'entrevista. Sí, moltíssim. És a dir, que deia que quan escalfem en un tàper. Quan comprem carn en un port expand, el fet que aquestes pomes estiguin envasades en un cartonet, totes quatre, és una mida bona per una família, és bona mida o per una persona que viu sola, són quatre, no en necessites més, i et dona la certesa que estàs comprant una poma amb IGP. Perquè, clar, segons com, en una fruiteria, si la compres a Granel, si no és al mercat,

Sí, una friteria o un supermercat. Un supermercat, per exemple. Perquè les dificultats que. Jo m'hi vaig posar a queixar. No m'agrada queixar-me. No, però explica'ns una mica la situació. I no parlaré només de les paus. Parlo en general de tot el consum en fresc. Crec que hauríem de ser més exigents amb l'etiquetatge. Sí. O sigui, actualment, amb la normativa actual, només és obligatori posar origen Espanya, o origen Itàlia, o origen Xile. No? Estic parlant dels tres

països de pomes. Però, clar,

jo crec que una mica més seria just. I parlo també, parlo en general de productes frescos, quan anem a una peixateria o quan anem a una carrerceria. Jo crec que seria molt positiu saber, i si hem de promoure el consum de proximitat, doncs bé. És millor que sigui d'Itàlia que de Xile, però si és de Girona encara molt millor.

És a dir, no pot no ser de Catalunya, perquè també tenim les pomes de Lleida, tenim tota la fruita catalana, que és boníssima. Llavors, pomes ni a Girona, ni a Lleida, ni a més llocs, i han de ser catalanes. Però per què? Perquè viatgen menys.

Això és simple. És fàcil d'entendre. No té cap sentit, això, no?

El senyor aquest de l'entrevista deia una cosa que era molt demolidora. Deia, si tu et menges un kiwi vingut de Nova Zelanda, que ha viatjat 200.000 quilòmetres per arreglar-te la flora intestinal, alguna cosa no estàs fent bé, no?

Si et compres pels teus fills unes barretes de lluç, pensa que les han congelat a Namíbia el 2023. Fa tres anys que estan congelades i que venen ara. No té cap sentit. Bueno, hi ha moltes coses que no tenen sentit. Però hem d'arreglar-ho, això.

Sí, s'ha de mirar, però jo crec que el concepte de proximitat i d'entendre que. I, bueno, en el cas de la poma, que és el que jo puc defensar, doncs és possible menjar pomes d'aquí durant tot l'any. És senzill. O sigui, tenim la capacitat de conservar-les. I de donar al consumidor sense haver de fer cap invent raro, o sigui, amb conservació natural.

Llavors, fem això. El proper podcast que et convidem, fem un tast d'una poma golden acabada de collir i una poma golden conservada en càmera. Però has d'esperar un any a convidar-me perquè això no és possible al mes de setembre. D'acord, al setembre. No, però ara ho podem fer.

És un tema que se m'ha acudit avui al tren i no vaig pensar poder agafar-lo. Tornem a convidar. Perquè està pensant en el nom del programa i dic, ostres. Clar, és que nosaltres tot el dia volem tastar coses. El nom del programa ha sigut interessant provar una poma golden de fa un any, amb una poma.

Com tu ara parlaves, això és igual que el raïm, pel que sembla. És a dir, l'acollida ha anat d'una manera, segons el clima, etcètera, etcètera. Aquesta és la qüestió. Llavors. Totes les pomes que són d'aquí han de portar una etiqueta. Nosaltres al supermercat hem de poder buscar una etiqueta i jo sempre dic que els consumidors són poderosos triant. Podem triar.

Sí, hi ha supermercats que etiqueten amb la seva marca, hi ha supermercats que no posen etiqueta i hi ha supermercats que posen la nostra etiqueta.

Hi ha supermercats que etiqueten amb la seva marca i que són pomes vostres? Sí. I ho fan perquè no arriben a tota la producció, m'imagino.

Bueno, a veure, és que jo no puc parlar malament dels meus clients, però hem d'entendre que tothom defensa el seu. Un supermercat el que li interessa és les seves marques blanques, o sigui, i tracta la poma com una marca blanca. D'acord, d'acord, d'acord. O sigui, com un genèric, no?, per dir-ho d'una manera.

Si algú vol comprar poma de Girona en aquests moments, gent de tot Catalunya, els de Barcelona, els de Tarragona.

Jo diria pràcticament tots els supermercats, la majoria dels supermercats que hi ha en qualsevol poble tenen poma de Girona. Però no ho sabrem. A vegades sí, a vegades no.

Si volem comprar poma de Girona, però etiquetada, on hem d'anar?

Aquesta és una pregunta una mica complicada. És una mica complicada perquè no puc parlar de marques.

Però per què? És a dir. Tu ara imagina't que aquests envasos que ens has portat els volem comprar.

No estan al mercat, aquests envasos. Ah, d'acord. Són uns envasos promocionals. Ah, són uns envasos promocionals.

Esteu d'acord, esteu promocionals. De moment no estan.

Són uns envasos que tenen relativament poc temps i avui m'ha fet gràcia portar-los. El que sí que parlaré, deixa'm parlar de com podem treballar els pomes. O sigui, l'IGP Poma Girona són quatre empreses avui en dia. Hi ha Giro Poma, Costa Brava, Girona Fruits, Frutícola Empordà i Florenci Fruits. Molt bé. O sigui, que si troba. El que sí que solen estar etiquetats són les caixes. D'acord. Ah, molt bé. Llavors, si troba una caixa de quan són d'aquestes quatre empreses. És Poma de Girona. I també hi posarà Poma de Girona. A part del nom de les quatre empreses,

posarà Poma de Girona. Doncs aquesta és l'actitud. Què val un quilo de poma?

Un quilo de poma, doncs, està normalment entre els dos i els tres euros al quilo.

I diuen tots els doctors, els americans, tothom, tothom fan aquesta frase d'una poma al dia, de lluny al metge, quips de doctor away, tot això. Una poma al dia. És salut, és molt necessari.

Bueno, també els dentistes jo crec que també recomanarien, perquè és molt bo per les dents. Per les dents. Clar, és cruixent i neteja. Jo crec que una poma al dia està bé. És fàcil d'emportar-te a la feina.

Va haver-hi aquella època que els nens la regalaven al mestre.

Sí, ara amb això que has dit, el nen se'ns va pensar que també estem en una campanya que es diu Devora Pomes. Sí, molt bonica aquesta campanya Has començat just ara perquè està dirigida a escoles i intentant promoure el consum en els nanos i explicar-los el perquè i plantejar-los reptes d'això que es converteixin en devorar

pomes Jo el que veig ara amb els nens d'ara comparats amb els nens que vam ser nosaltres és que no mengen queixalant els tallen sempre. Era una mica més assalvatjada. No, és a dir, porten un tàper de poma tallada, per exemple, però dius, ostres, per què no queixalar, no? Si la poma de seguida.

Si treus una poma, llavors. Subcira de seguida. Posa una mica de llimona i se t'aguanta, doncs, 4 o 5 hores se t'aguanta.

Has dit que la dels pastissos és. La Granny Smith. La Granny Smith. Hem de buscar Granny Smith de Girona. Som molt consumidors de pomes, nosaltres, els catalans? Ostres, ara no tinc la xifra al cap. Però què diries?

Diria que sí. Diria que sí que bastant. La gent té bastant la consciència que aquí són productors de pomes. I aquí consumim pomes, o sigui, com més el sud d'Europa, més dolces són, més dolç el consumir de la poma. I aquí som una mica més europeus. Ens agrada. Ens agrada l'acidesa. No, dolça, però amb un punt que trenqui. No 100% dolça. Ara que a veure, hi ha. Però tot hi ha de tot.

Però els gustos també estan canviant, eh, amb la dolçor? No tens la sensació que

volem coses menys dolces? Sí, en general. També suposo que hi ha un tema que el dolç pur o dur, o sigui, massa ensucrat, doncs tampoc se percep com saludable, suposo.

Molt sovint s'ha parlat de la poma com l'element de la gent que fa dieta, etc. En tot cas, és una fruita única i meravellosa,

no? Sí, i molt diversa, no sé. Jo crec que tenim ara moltes veritats per arribar a tots els tipus de gustos.

Doncs escolta, ha estat un plaer parlar de la poma de Girona. Et sona el telèfon? Contesta, si vols. Si és de la borsa, contesta. Ha de sortir en borsa, la poma de Girona. Doncs moltes gràcies per aquestes pomes que ara repartirem a la redacció de Catalunya Ràdio. Molt bé. Perquè tots els periodistes que han d'estar forts per fer la seva feina, brenin o esmorzin o dinin poma. I moltes gràcies per venir des de Girona, David Casadellà, president de la IGP Poma de Girona. Som aquí pel que necessitis. Moltes gràcies per convidar-nos.

Som el vostre anunci. Ens queda pendent un tast vertical. Fet. Moltes gràcies.

I'm a river and it's a town Just about to turn into sea.

29.000 perfect games, 29 reasons to fly far away from me.

The seven were a foolish fit, the rules sketched on a grid, the hook I have to ride. The biggest mountain was in a little mountain and I'm a frog.