Montfalcó Murallat, a la Segarra, és una gran mostra del que havien estat (i són) les viles closes: poblacions tancades i integrades en les seves pròpies muralles amb segles d'història. El cas de Montfalcó Murallat, al terme de les Oluges, és dels més interessants. És un "must" entre els diferents castells i antigues fortaleses de la Segarra. I si no us agraden les propostes de secà, sempre podeu pujar fins al castell de València d'Àneu: mil anys d'història visitables de l'última fortalesa dels comtes de Pallars.
"La tarda de Catalunya Ràdio" ha anat a Cardona per fer-hi la prèvia de la Festa de la Sal. I en Gerard López ha entrat a la gran muntanya de sal que hi ha al subsol d'aquesta població per fer una visita a les mítiques mines. Sota el terra de Cardona hi ha fins a 300 quilòmetres de galeries de les quals només se'n pot visitar una petita part situada a 80 metres de profunditat. Però permet descobrir tresors impressionants com l'anomenada "Capella Sixtina", plena d'estalactites i estalagmites de sal.
Caminada planera i molt familiar, i amb poques ombres, tot s'ha de dir, que ens ensenya llacunes, platges, ocells, i les panoràmiques de l'extrem esquerre de la desembocadura de l'Ebre: les vistes que ens ofereix el mirador del Zigurat: la llacuna del Garxal, l'illa de Buda, etc.
Petita ruta circular per l'entorn de la Pobla de Claramunt, sota boscos de pins i alzina, oliveres i altres sembrats de secà, que té un punt culminant: el castell de Claramunt, un dels castells de frontera de l'Anoia més ben conservats. Visitem el castell, descobrim més de mil anys d'història, fem la ruta del "camí vell" del castell i gaudim d'un entorn paisatgístic i patrimonial de gran interès. Per desconnectar i per descobrir, a vista d'ocell (o més ben dit, de castell), la conca d'Òdena.
L'estany d'Ivars i Vila-sana, a l'Alt Urgell, es va recuperar a principis del s. XXI amb la intenció de tornar a tenir un antic espai humit que es va dessecar els anys cinquanta del segle anterior. La ruta que dona la volta al llac, de sis quilòmetres i mig, ens permet gaudir de l'entorn, amb fauna, flora, embarcadors, punts de guaita, miradors elevats, zones de pícnic i un centre d'interpretació. Això sí, periòdicament cal fer una "neteja" del fons i de les aigües, que com que procedeixen del canal d'Urgell i dels regadius de l'entorn, tenen molts nutrients i perden oxigen. Ens ho explica el biòleg Antoni Palau.
Ascensió sacrificada fins al cim del Carlit (2.921 metres) que ens recompensa amb unes grans vistes de bona part del Pirineu central i oriental. Arribar fins al cim demana un mínim d'experiència, però la primera part de la ruta, la passejada pels estanys de la seva falda, és apta per bona part del públic. Descobrim una bona ruta i també un dels elements típics de l'alta muntanya i sobretot d'aquesta sortida: les tarteres. El geòleg Jordi Vilà (Geoleg.cat) ens n'explica alguns aspectes, de la mà d'en Xavier Soler.
Aquesta passejada ens porta d'Escaló a l'antic monestir de Sant Pere del Burgal, al costat de la Noguera Pallaresa, al Pallars Sobirà. La caminada és molt fàcil i assequible i ens descobreix una figura clau dels comtats catalans al segle XI: Llúcia de la Marca, esposa d'Artau I de Pallars, germana d'Almodis de la Marca i cunyada del comte Ramon Berenguer I de Barcelona.
Ruta que surt de la falda de la muntanya de Bellmunt, a Sant Pere de Torelló, i s'enfila fins al cim, al santuari de Bellmunt (1.246 metres). El camí puja dret (superem 600 metres en 4 quilòmetres), però la recompensa s'ho val: tenim vistes a tort i a dret: a la cara sud, tota la plana de Vic i més enllà. I a la cara nord, el Prepirineu i el Pirineu Oriental. El santuari acull un restaurant i una petita església. I als seus peus, un experiment recent: unes vinyes plantades el 2020 (a 1.200 metres!) que aquest 2023 han de donar els primers fruits. El seu promotor, l'Eduard Rifà, ens ho explica.
En un extrem del barri del Carmel de Barcelona s'hi aixeca un dels seus turons, el Turó de la Rovira, que al seu cim acull una antiga bateria antiaèria. L'indret, conegut també com "els canons" o el "búnquer del Carmel" (tot i que allà mai hi ha hagut cap búnquer) ofereix unes vistes úniques de la ciutat perquè és al mig de la trama urbana. El lloc té doble premi perquè ens ensenya panoràmiques de 360 graus i ens redescobreix el passat més recent del turó, quan era ocupat de barraques.
Aquesta és una excursió que ens descobreix racons i panoràmiques de la serra de Marina. Sortim de l'ermita romànica de Sant Pere de Reixac (que dona nom a una part del municipi de Montcada i Reixac) i ens enfilem fins al turó de les Maleses. La pujada la fem per camins ben marcats i amb força ombres, i el premi que obtenim al capdamunt és doble: les grans vistes del Vallès, Barcelonès i el Maresme interior, i el patrimoni mil·lenari de l'antic poblat iber del turó de les Maleses. Del jaciment i de l'antiga tribu ibera dels laietans ens en dona detalls Joan Francès Farré, director del Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver.
Una ruta familiar fàcil i ideal per estar en contacte amb la natura i descobrir el patrimoni històric industrial. Una pujada i baixada resseguint la riera de Fontscalents, entre Castellterçol i Castellcir, que ens mostra de tot: antigues poues --on es guardava gel que es baixava a Barcelona--, les balmes de Fontscalents i d'Esplugues --aquesta segona, habitada fins fa ben poc-- i un antic rentador de llana del segle XVII molt ben conservat, el rentador de llana del Roquer.
La Segarra és també terra de fortaleses. En Gerard López ens fa un mapa dels castells de la comarca i visita el de Florejacs, el de Concabella i el de les Pallargues. És una ruta de pocs quilòmetres i es pot fer en un sol dia. L'acompanya Montserrat Farrera, consellera comarcal de Turisme.
Aquesta proposta és ideal per a l'hivern: una ruta litoral pel massís del Garraf, prop de Castelldefels, que voreja una zona d'avencs i s'enfila fins al cim de la Morella del Garraf, un pic d'uns 600 metres que, malgrat tenir poca altitud, ens permet gaudir de mig país: des de la desembocadura del Llobregat fins als cims del Pirineu. I ja que hi som: també descobrim algun secret de l'espeleologia i dels avencs: ens els explica el president de la federació catalana d'espeleologia, en Lluís Domingo.
Us proposem una excursió planera i emboscada, amb interessants panoràmiques d'alçada, que avança entre els meandres del Ter atrapats pel pantà de Sau. Comença al parador de turisme de Sau i acaba a l'extrem de la península, al recuperat monestir de Sant Pere de Casserres (s.XI). Natura, patrimoni i història en una ruta fàcil i per a tots els públics. I ja que hi som, us fem quatre traces de la història d'aquest monestir fundat per dones, que al segle XX va acollir misses negres.
Us proposem una excursió senzilla per l'Alta Cerdanya, per fer un diumenge al matí abans del vermut, per exemple. Sortim del poble de Dorres i pugem fins a la petita església de Bell-lloc, a 1.700 metres d'altitud, per una ruta circular que ens mostra bones panoràmiques i ens ensenya patrimoni històric (Bell-lloc és d'origen romànic i ja sortia esmentada al segle XII). En total, caminem poc més de cinc quilòmetres i fem un desnivell de 250 metres. De retruc, quan tornem a Dorres sempre ens podem banyar a les seves aigües termals.