Seguim coneixent els mecanismes que mouen els impostos amb en Pol Antràs, catedràtic d'Economia a Harvard, expert en comerç internacional i col·laborador de "La tarda de Catalunya Ràdio". Cada dimarts en Pol intenta que entenguem qüestions econòmiques d'actualitat. Avui se centra en l'impost de successions: "L'impost de successions és un vehicle molt més eficaç que altres impostos per redistribuir riquesa dels rics als pobres".
Fa unes setmanes, el president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, anunciava la bonificació del cent per cent de l'impost del patrimoni a Andalusia i oferia directament als empresaris catalans que s'instal·lessin allà per aprofitar els beneficis fiscals. És un cas clar del que s'anomena dúmping fiscal. En Pol Antràs, catedràtic d'Economia a la Universitat de Harvard i expert en comerç internacional, ens ha explicat aquest concepte i quins efectes té en les polítiques fiscals que estableixen els governs.
Els Nobels d'Economia del 2022 són l'expresident de la Reserva Federal dels Estats Units Ben Bernanke, i els acadèmics Douglas Diamond i Philip Dybvig. Tots tres han investigat el funcionament dels bancs i les crisis financeres. Pol Antràs, catedràtic i professor de la Universitat Harvard, ens explica com podem entendre els mecanismes que mouen les entitats financeres i les crisis que generen a partir del treball d'aquests tres economistes.
Sí, podem aplicar les lleis de la gravetat i el coneixement arqueològic per explicar els fluxos econòmics i comercials, els d'ara i els de fa milers d'anys. I el catedràtic i professor d'Economia de Harvard Pol Antràs ens en posa un exemple: Per començar, la llei de la gravetat estableix que l'atracció entre dos cossos depèn de la massa i la distància. I això també és aplicable a l'economia, als fluxos econòmics entre països. I no només això: aquest principi va permetre establir on havien crescut ciutats ja desaparegudes fa 4.000 anys a l'antiga Anatòlia, gràcies als fluxos comercials que van quedar documentats. No sabien on eren aquestes ciutats, però sí que sabien quines relacions comercial rebien, i gràcies a l'equació de la gravetat, es va poder establir la seva ubicació aproximada.
El professor de Harvard Pol Antràs ens explica, juntament amb la professora Mar Reguant (Northwestern University, Chicago), per què tenim la crisi energètica ara i aquí, i amb tanta duresa. Quin paper hi ha jugat el context geopolític? Si es una crisi causada a Ucraïna, per què caram ens afecta a nosaltres? I què han de fer els governs per esmorteir el xoc? I un cop passada la crisi --si és que passa-- què cal fer? Pot ser que la crisi sigui una oportunitat? Segons Reguant, la recepta per a governs i particulars és clara: renovables.
En els darrers mesos, l'euro s'ha devaluat fins al punt d'assolir mínims històrics i situar-se en la paritat amb el dòlar. Quines conseqüències té això per a les nostres butxaques? Per què la moneda europea ha tingut aquesta pèrdua de valor? Què pot comportar aquest fet? En aquesta ocasió Pol Antràs, catedràtic d'Economia a la Universitat Harvard i expert en comerç internacional, posa llum sobre la qüestió del tipus de canvi monetari per tal que puguem entendre'n els mecanismes econòmics que hi ha al darrere.
Quins són els mecanismes econòmics que han provocat que els preus hagin pujat com ho han fet? Cada dimarts, Pol Antràs, catedràtic d'Economia a la Universitat Harvard i expert en comerç internacional, ens ajuda a entendre allò que cal saber sobre l'economia per tal que no ens agafi desprevinguts o, com a mínim, ho puguem interpretar.
Cada dimarts, Pol Antràs, catedràtic d'Economia a la Universitat de Harvard i expert en comerç internacional, ens ajudarà a entendre què passa amb l'economia, tant des d'una perspectiva global com en el que ens afecta concretament a Catalunya. En aquesta primera entrega ens explica els factors que poden fer pensar en l'inici d'una possible recessió econòmica durant els pròxims mesos. Per Antràs hi ha qüestions que ja tenim a sobre, com ara la inflació o la crisi energètica, però també temes més estructurals que poden ser rellevants molt més aviat del que ens sembla, com ara les tensions geopolítiques o els efectes del canvi climàtic.