Esteu davant d'una obra que va estar amagada durant molt de temps: "El sàtir", d'Antonio Fillol. És una crítica a la impunitat absoluta amb què es practicaven abusos als menors a principi del segle XX. L'obra, del 1906, va intentar exposar-la a l'Exposició Nacional de Madrid i l'hi van rebutjar per immoral. Va estar molts i molts anys amagada dels ulls del públic, fins que els hereus del pintor la van rescatar i la van exposar al Museu del Prado.
Un senyal qualsevol enmig d'una carretera qualsevol. Maurizio Cattelan va posar la seva instal·lació en una de les carreteres que porten a la Fundació Montenmedio, a Cadis. Com en qualsevol altre senyal de carretera, hi llegim: "En aquest lloc hi ha hagut 81 accidents, 14 morts i 2 lesionats". I fins aquí, tot correcte. La sorpresa arriba quan descobrim que el perill de què ens avisa el cartell no existeix, no és real. És una fake news en forma d'obra d'art. Descobrim, amb l'Enric Nogueras, què s'amaga darrere aquesta obra de l'artista Maurizzio Cattelan.
Què hi veieu en aquesta imatge? Un petó a punt de fer-se? Un petó acabat de fer? Una noia que rebutja l'apropament del seu company de taula? Una història a punt de començar? Una trobada clandestina entre dos amants? Una cita més d'una parella qualsevol? Quina història hi veieu? Aquest efecte és precisament el que buscava en Ron Hicks, l'artista, quan va pintar aquesta obra: "Stolen kiss" (petó robat). Avui en Quique Nogueras ens en descobreix tots els secrets.
Tracey Emin és un dels rostres més visibles del popular col·lectiu dels Young British Artists. "My bed" és un llit desfet; el resultat d'una època molt dura per a l'artista. Estava perduda, i tot girava al voltant dels seus vicis i mals costums; havia tocat fons. Un bon dia va obrir els ulls i va veure l'estat del seu llit: aquell drama tenia l'aspecte d'un autoretrat i, alhora, també tenia una bellesa estranya i incòmoda. Era el retrat perfecte, i el va convertir en una obra d'art.
L'artista conceptual palestí Khalil Rabah va escollir un arbre autòcton del seu país, l'olivera, per plantar la seva obra en un desert de l'Aràbia Saudita pel festival d'art Desert X. Talment com un grup de migrants, aquests arbres enmig del desert es troben en un lloc que no és el seu, que els és estrany i que fins i tot pot ser que els rebutgi. I s'hi hauran d'adaptar, hauran d'aprendre a viure en aquest ambient, on tot el que els envolta és diferent d'allò a què estan acostumats. Avui, a l'espai d'art contemporani de "La tarda de Catalunya Ràdio", en Quique Nogueras ens presenta "Grounding", de Khalil Rabah.
Si mai us proposen que representeu la vostra mare en forma d'animal, a mode d'homenatge, probablement escollireu qualsevol altre animal més que no pas una aranya. La francesa Louise Bourgeois ho va tenir clar: una aranya ho té tot. És fràgil i dura alhora i pot ser agressiva i protectora quan cal. En Quique Nogueras ens desvela tots els secrets d'aquesta magnífica obra del 1999, que podeu visitar quan vulgueu a les portes del Museu Guggenheim de Bilbao.
Cildo Meireles és un artista brasiler que durant la dictadura militar que va governar el seu país (del 1964 al 1985) va aconseguir fer arribar el seu missatge anticapitalista, anti-Estats Units, i antidictadura, a tothom... gràcies a l'estendard més popular de l'americanisme i el capitalisme: la Coca-Cola! Com? Doncs gravant missatges al vidre de les ampolles d'aquest refresc tan conegut i aprofitant que les reciclaven i reutilitzaven. En voleu saber més? Escolteu com en Quique Nogueras li explica a l'Elisenda Carod una història de "màrqueting de guerrilla" (tal com l'ha batejat l'Elisenda).
Fernando Botero no sentia cap tipus d'afecte ni admiració envers Pablo Escobar, cosa que va voler deixar ben clara quan es va trobar una obra seva a casa del narcotraficant colombià. I a Escobar aquesta afirmació tampoc no li va fer gens de gràcia. Amb tot aquesta història prèvia, què hi llegim al quadre "La mort de Pablo Escobar"? D'entrada, Fernando Botero reconeix la influència del narco, i mostra la magnitud del poder de la droga i de la figura d'Escobar. Però no només això. Com cada quinze dies, en descobrim tots els detalls gràcies a en Quique Nogueras.
Quique Nogueras ens porta la història del quadre "Noia a la cadira de vímet", de la canadenca Mary Frances Pratt. És la història d'un matrimoni entre dos artistes i una jove de 17 anys que parla d'amor, desamor, infidelitats, gelosia i traïcions. Una obra tradicional amb un relat apassionant.
"Western flag", de John Gerrard, un pal de bandera clavat a terra, enmig del no-res, amb un fum negre que surt del capdamunt. Una obra que tracta sobre el canvi climàtic i les fake news. L'irlandès John Gerrard, artista i activista, denuncia amb aquesta obra l'explotació i l'esgotament dels recursos naturals del planeta. Ens ho explica Quique Nogueras.
L'any 1972 Andy Warhol va fer el cartell de campanya del demòcrata George McGovern, el contrincant de Richard Nixon a les eleccions a la presidència del govern dels Estats Units. En lloc de posar el rostre de McGovern als cartells, va optar per una imatge del candidat republicà. Quique Nogueras ens explica per què l'artista va apostar per una campanya que, en aquella època, va ser del tot transgressora.
Quique Nogueras i la història que hi ha darrere de "Mar Negro", una obra de l'artista espanyol Carlos Aires. Es tracta d'un senzill parquet de fusta de colors, col·locat al terra del museu en forma d'espiga, molt colorista, que està fet amb fustes de pateres i embarcacions abandonades a les costes de Cadis. Una obra que es va poder veure recentment al MACBA.
L'artista francesa Marine Hugonnier i la seva obra "Towards tomorrow", una fotografia que és una posta de sol al mar, feta des de la costa, de 3 metres de llarg i gairebé dos d'alçada. Una obra que és una ironia sobre el temps tal com la humanitat l'hem definit. "És una fotografia del futur, de l'endemà." En Quique Nogueras ens explica per què.
El propi cos també pot ser una font de materials per fer-ne art. Ho demostra l'artista britànic Marc Quinn amb l'obra "Self", un bust d'ell mateix fet a partir de quatre litres i mig de la seva sang. Quique Nogueras, el nostre expert en art, ens explica com es va crear aquesta obra, una proposta artística que requereix electricitat permanent per conservar-se i que Quinn actualitza cada cinc anys per mostrar l'envelliment del seu rostre.
L'artista sèrbia Marina Abramovic va rebre l'encàrrec d'una galeria de Nàpols: "Vine i fes el que més et vingui de gust!". La seva performance va consistir a estar-se dreta sense fer res durant 6 hores. Davant seu va posar-hi una taula amb objectes ben diferents: un martell, una serra, plomes, una forquilla, una ampolla de perfum, un os de cabrit... i una pistola amb bala al seu costat. Els visitants podien fer el que volguessin amb aquells objectes. Però, com va reaccionar el públic? Ens ho explica el Quique Nogueras.