19/02/2011

Durada: 1 h 11 min

Encara no has vist el darrer clip de Mazoni? Error! Emetem en exclusiva aquesta primícia per donar el tret de sortida a un nou format i nou horari de Ritmes: els dissabtes al matí i les nits de diumenge (reemissió). Ja ho saps!

Durada: 24 min

Parlem de la producció amb El Guincho, seguim les recomanacions de Ricky Falkner i el Figura ens porta de passeig amb ERM. I la tria de clips és de luxe: Royksopp, Les Aias, Nitoniko, Paul Zinnard i Tote King.

Durada: 24 min

Fem una tria de bandes i artistes que tenen personalitat -no com nosaltres...- amb Joan Colomo, Pau Vallvé i Lloyd Cole. I clips de Caroline and the Treats, Pulp, Refree i Lori Meyers.

Durada: 26 min

De la mà de Lambchop, Tulsa i Maria Rodés, amb Gecko Turner fem un viatge per la música d'arrel americana. I, de passada, aprofundim sobre la veu i el ritme.

Durada: 25 min

Avui el Figura visita Inspira al seu local d'assaig a Gualba, al mig del Montseny. Els Samitier ens parlaran de la veu i Le Pianc sobre les jerarquies i de com s'organitza un grup de música nombrós. I, com sempre, els millors clips musicals amb El Petit de Cal Eril, Le Pianc, Mine! i més!

Durada: 24 min

Aquesta nit, "Ritmes" parla amb Tote King, The New Raemon i Guillamino. I de més, clips nadalencs (Quimi Portet), de hip hop (I Am) i vídeos experimentals (The Avalanches).

Durada: 26 min

Aquesta nit, "Ritmes" ens parla de col·laboracions al món del rock amb Howe Gelb i la Beth i Nacho Umbert. I els millors clips amb l'estrena de "La manta de los borrachos" de Le Pianc (Sones)!

Durada: 24 min

En el capítol d'avui, El Figura ens porta de visita als estudis de gravació del Passatge de la Música de Barcelona per descobrir tot el procés creatiu musical: gravació, arranjaments, masterització... I, de pas, ens presenta Gecko Turner, que, entre discos, ens explica les seves influències. Ricky Falkner ens detalla les claus que ha de tenir una bona cançó. I la millor música amb: Yo La Tengo, Fu Fu Ai, The Jackson 5 i Oníric. T'hi esperem!

Durada: 26 min

Avui, tenim personalitat. Pau Vallvé ens explica les claus d'aquest concepte. El Figura entrevista Lloyd Cole rodejat de guitarres. I els millors clips: Klaus & Kinski, 4t 1a i gairebé 10 minuts de MIA amb "Born Free".

Durada: 23 min

En el capítol d'avui Guillamino ens fa una classe magistral sobre l'experimentació, mentre que Ricky Falkner ens alliçona sobre les cançons. El Figura fa tard a una entrevista amb Howe Gelb, líder de Giant Sand, i arriba quan l'artista ja ha marxat. Tot això aconsegueix unes imatges d'una manera, diguem-ne, poc legal... tot un professional!

Durada: 22 min

Avui a Ritmes el Figura fa una visita al grup de Puerto Rico Calle 13 i per poc que no s'anima a fer una revolució, però al final ho deixa per un altre dia. Els Amics de les Arts ens parlen del sentit de l'humor en la música i Oliva Trencada ens farà unes classes de com pujar a un escenari. Tot això amanit amb la millor selecció muiscal. Què més vols?

Durada: 52 min

Aquesta jove cantant islandesa (1977) és encara una desconeguda a casa nostra. Encara que la seva cançó "Jungle Drum" va donar-li certa notorietat amb motiu d'una campanya publicitària de cotxes. La seva veu pot recordar la de Björk, però la seva personalitat la porta a buscar un territori propi en què pop, folk i electrònica configurin el seu estil. Ho podreu comprovar en la seva actuació als Eurockéennes de Belfort (França, 2009).

Durada: 24 min

El músic texà Mica P. Hinson té algun bolo per Barcelona i, evidentment, el Figura hi té accés directe. Ens posarem al dia de rock, country i folk. A més a més, tenim doble lliçó de manuals: descobrim que "qualsevol cosa feta amb amor funciona" de les mans de Dani Poveda (Gentle Music Men) i el pianista Ismael Dueñas ens explica què enten per ritmes. I de regal, la millor música amb Mine!, Neil Young i LCD Soundsystem.

Durada: 39 min

Després de gairebé 20 anys de carrera, es pot dir que Los Planetas són el grup que ha assolit l'èxit més important de l'escena independent espanyola. Aquest granadins, que van debutar discogràficament el 1993, han desenvolupat al llarg de 8 discos una personalitat inimitable que ha fet que siguin la proposta de més poder de convocatòria sorgida a l'Estat en els últims anys. Tot seguit els veureu en el concert que van oferir en l'edició del 2009 del Festival Internacional de Benicàssim.

Durada: 40 min

Maximo Park és una banda formada a Newcastle (Anglaterra) l'any 2000 que la premsa musical britànica ha situat en l'òrbita dels exitosos Franz Ferdinand. És a dir, se'ls situa en el revival del "post punk" i de la "new wave", que rescata i restaura les sonoritats més esmolades dels 80.

Durada: 45 min

Fangoria, el projecte d'Olvido Gara (més coneguda com a "Alaska") i de Nacho Canut, ja està a punt de fer 20 anys de carrera, des que el 1991 van publicar "Salto mortal", un treball on establien les bases del seu estil musical personal, que, per a molts, es defineix com a electropop, però que no ha deixat mai de reflectir el rock i el glam més vistosos. Al llarg de tots aquests anys, Fangoria ha ocupat un territori propi en el pop espanyol que ja no pot discutir ningú. La personalitat oberta i expansiva d'Alaska i la més tímida i introvertida de Nacho Canut han donat com a resultat un electropop tant exitós i comunicatiu com ben elaborat i cuidat. En el marc del Festival Internacional de Benicàssim del 2009 ho van mostrar amb escreix. Enmig d'un festival d'estiu, ells no van perdre les formes i van oferir un espectacle digne de la seva fama. Escenografia, ball i una sorpresa al final del concert completen un espectacle excel·lent.

Durada: 22 min

Aquesta nit a Ritmes, el Figura s'anima a tocar els teclats induït pel tropicalisme del Guincho, El Petit de Cal Eril ens desgrana el significat de fer col·laboracions amb altres bandes i, per descomptat, els millors clips del moment: Els Surfing Sirles, Darren Hayman i Nacho Vegas & Enrique Bunbury. No t'ho pots perdre.

Durada: 41 min

Pocs artistes han arribat tan lluny com la jove cantant madrilenya Lourdes Hernández, més coneguda com a Russian Red. Només amb un disc al mercat, "I Love Your Glasses", ha convençut la crítica i el públic amb dos arguments inapel·lables: una veu magnífica i les seves cançons, autèntics èxits que, si bé neixen en l'àmbit independent, arriben a un públic molt ampli. Els que la van veure fent de telonera de Suzanne Vega al Palau de la Música de Barcelona al juliol del 2008 es van adonar que tenia prou talent per defensar-se, tota sola, en un escenari tan imponent i sortir-ne triomfadora. Després de poc més d'un any, tornava al Palau per triomfar sense pal·liatius al capdavant del seu grup. Aquí la veiem al Festival Internacional de Benicàssim del 2009, on va tornar a demostrar que és una de les veus femenines amb més futur d'Espanya.

Durada: 40 min

El trio de Hoboken (Nova Jersey) va celebrar a l'escenari del festival Primavera Sound de Barcelona, el 2009, 25 anys de carrera. Una trajectòria admirable, ja que, al llarg de tot aquest temps, han mantingut una actitud i una coherència artística impecables. Amb tretze discos en estudi i un munt de senzills, EP, col·laboracions, etc., s'han guanyat una reputació inqüestionable més enllà de l'escena independent. Ira Kaplan, Georgia Hubley i Stepen Wichnewski s'han mogut sempre en els territoris que van del punk al rock, ampliant horitzons i sense menysprear cap estil. Elements folk o la dinàmica dels seus admirats Velvet Underground han transitat pels seus temes amb una naturalitat mai forçada. A finals de maig del 2009, a l'escenari Estrella del Festival Primavera Sound, van convèncer milers d'espectadors amb un xou sobri i contundent que va demostrar que el pas del temps, en el seu cas, els ha jugat a favor.

Durada: 36 min

L'asturià Nacho Vegas és una de les estrelles incontestables sorgides de l'escena independent espanyola del segle XXI. Aquest compositor, cantant i guitarrista, fundador d'un altre dels noms mítics de la independència, el grup Manta Ray, ha conquerit al llarg dels últims 10 anys un territori propi en què ha desenvolupat una carrera musical i literària que l'ha diferenciat de la resta dels seus companys de viatge. Al festival Internacional de Benicàssim del 2009, Nacho Vegas va deixar la seva empremta amb un concert no gaire llarg en què va concentrar el millor del seu repertori més recent. És el que us oferim.