L'arrossegament

Durada: 27 min

El mar, inesgotable font d'aliments per a la humanitat, també representa per als homes que en viuen un constant perill que els fa tenir-hi una relació entre l'amor i l'odi. En depenen, però ho paguen, amb dolorosa freqüència, amb el tribut amarg de les seves vides. Els riscos de la pràctica quotidiana de la pesca, els abordatges a la perillosa costa gallega, així com els nous sistemes d'alarma i la immediata capacitat de resposta que la moderna tecnologia posa a la seva disposició en cas de sinistre, seran alguns dels temes analitzats en aquest últim capítol de la sèrie. Localitzacions: Madrid, Bermeo, San Vicente de la Barquera, Barcelona (Drassanes), Getaria, Ondabarria, Porto do Son, la Corunya, Camariñas, Muxía, Gijón, Las Palmas.

Durada: 26 min

Després de milers d'anys d'activitat exclusivament venatòria, l'home és conscient de les immenses possibilitats que li ofereixen les diferents formes de cultius marins, des de la multicultura -com a exemple de semicultiu- fins als sistemes de reproducció en captivitat de nombroses espècies comercials. En aquest episodi es mostren alguns dels processos més interessants en el camp de l'aqüicultura, com el cultiu del musclo en batea, la cria de rèmol en instal·lacions adequades, la del llagostí o la de l'alga roja. Altres consideracions, com el problema de l'aigua neta o la utilització dels cultius marins com la millor excusa comercial per a la defensa del medi ambient marí, també seran analitzades en el programa. Localitzacions: Isla de Ons, ria d'Arousa, Bueu, Vilagarcía d'Arousa, Delta de l'Ebre, Isla Cristina, Puerto Real, Tina Menor, Santander, San Pedro del Pinatar, mar Menor, Barbate, Ceuta, Águilas.

Durada: 26 min

Al començament, l'home pescava per al seu propi sosteniment, el peix no acceptava llargs trasllats i demores en el consum, ja que, un cop capturat, es deteriora ràpidament. La història de la pesca, sobretot en els últims anys de la seva comercialització, va indefectiblement lligada a la dels sistemes de conservació del peix. Els pescadors de Muxía, especialitzats en la pesca del congre, van adoptar el sistema de l'assecat a l'aire i al sol amb estaques. Es tracta d'una de les modalitats de conservació més antigues que es coneixen i que encara avui en dia segueixen en plena vigència. Una bona part de les tonyines que es capturen al sud d'Espanya es tracten amb la tècnica de la salaó. Amb els enllaunats hermètics, es va fer possible acostar les conserves a milions de consumidors. Però la veritable revolució en la conservació del peix va venir de la mà de la congelació, amb la qual qualsevol varietat de peix pot arribar a les nostres cases a punt per a ser cuinades.

Durada: 23 min

Des del segle XVII, en què els coneixements sobre pesca es limitaven a la recerca aleatòria de caladors, fins a l'actual flota de vaixells oceanogràfics i el control biològic de les plagues a les ries gallegues, s'ha recorregut un llarg camí que passa per "Linneo i el fomento de la pesca en la Espanya del segle XVIII", l'obra de Sáez de Reguant i la Reial Companyia de Pesca, o el primer vaixell investigador d'Espanya: "El Descubridor" (1788), entre altres fites importants de la investigació marina. Avui en dia, sería pràcticament del tot impensable la prospecció de nous caladors sense l'ajuda d'organitzacions com l'ICCAT o la NAFO i la tecnologia de què disposen en vaixells oceanogràfics com el Cornide de Saavedra, exclusivament destinat al servei de la investigació pesquera. Localitzacions: Madrid, Vigo, Vilanova d'Arousa, Santander, Mallorca, Pedernales, Fuengirola.

Durada: 24 min

En aquest capítol es presenten al públic algunes de les espècies que, pel seu exotisme, exquisidesa culinària o, simplement, per la seva escassetat o dificultat de captura, tenen, en el mercat, un elevat valor crematístic i, per tant, estan entre les més cobejades pels homes del mar. Des de l'anomenat dàtil de mar, passant pels crustacis i la pacient captura amb nansa, la llagosta d'Armintza, la gambeta, l'angula o el corall roig, les càmeres del programa faran un complet recorregut per les espècies que avui en dia són considerades autèntics tresors del mar espanyol, algunes poc conegudes en el mercat, com el besuc del nord o el lluç de "pincho". Localitzacions: Bermeo, Deva, Aginaga, Puerto de Vega, Comillas, Armintza, Fornells, Pollença, Alcúdia, Illes Medes, Cedeira, Santa Uxía de Ribeira, San Juan de la Arena i Adra.

Durada: 28 min

Analitzem ara la pesca tropical de la tonyina blanca, les primeres notícies a finals del segle XIX i la seva confirmació científica a finals dels anys 50 del nostre segle. La posada a punt d'un vaixell específic comporta un risc econòmic que cada armador ha d'assumir. Cada modern tunyinaire ha d'acomodar a les característiques dinàmiques d'una pesca internacional en aigues lliures, per la qual cosa necessita de la més moderna tecnologia de la pesca industrial. Altres especialitats, com la pesca de la tonyina al Mediterrani, o el naixement d'una nova forma de pesca per a la tonyina roja, així com la transformació de la flota de pesca a ròssec al Mediterrani occidental o l'aclaparadora empenta japonesa, seran objecte d'anàlisi en aquest capítol. Localitzacions: Bilbao, Pasaia, Bermeo, Las Palmas, Dakar, Vigo, Vilagarcía d'Arousa, l'Ametlla de Mar.

Durada: 28 min

Les rutes de l'Atlàntic nord i la pesca de la balena al Cantàbric van servir de transició entre la pesca costanera i la d'altura, que, durant els primers temps, va estar determinada, sempre, per les limitacions imposades pel problema de la conservació, en el qual va intervenir, d'una manera decisiva, la sal i la seva possessió com a valor estratègic. El descobriment del Gran Banc, passats del segles d'esplendor (XVI i XVII), així com la crisi del XVIII, els usos de la pesca a ròssec, les actuals marees a Terranova, els complexos sistemes de predicció meteorològica, els vaixells d'alta tecnologia i els moderns mètodes de conservació, s'analitzen i divulguen en aquest capítol. Localitzacions: Bermeo, Llanes, Comillas, Motrico, Santander, Oñate, Terranova, Bahía Roja, Salinas de Torrevieja, la manga del mar Menor, Avilés, Pasaia, la Corunya, assecadors de bacallà.

Durada: 26 min

La sortida al mar amb una petita motora en busca d'un penya-segat submarí i la seva difícil localització mitjançant marcacions és, per a molts treballadors, una aventura diària que no sempre queda recompensada per la captura de bons exemplars de lluç, congre o besuc. L'assentament d'algunes comunitats pesqueres, com Lastres o Cudillero, guarda una directa relació amb aquests peixos i el seu hàbitat, productius penya-segats. Els arts de pesca i el seu origen remot o les ordenances de les viles marineres i els antics mètodes de tragí i conservació del peix fins a la Meseta seran objecte d'investigació en aquest capítol. Localitzacions: Cudillero, Bilbao, Armintza, Lastres, San Vicente de la Barquera, rutes dels Pics d'Europa, El Saja, Novales, Camariñas, Muxia, Bermeo.

Durada: 26 min

El bonítol del nord, una espècie amb un important volum de captures, serà objecte d'estudi i comentari. Els seus hàbits migratoris, el naixement i la hivernació al mar dels Sargassos, així com els seu pas per les Açores i el Cantàbric s'analitzaran amb detall. L'antiga explotació de la pesca, les velles xalupes o l'aventura dels nòmades de Bermeo, així com les nombroses referències literàries de la vida errant i estiuenca dels pescadors de bonítol; la pesca del curricà, els antics esquers, la preparació de les costeres i les pesqueries de la tonyina del sud -com la que feien servir els gaditans el segle XVII- tindran els seu reflex en aquest capítol. Localitzacions: Bermeo, costa basca, Getaria, Ondarroa, estret de Gibraltar, Bolonya, Sancti Petri, Tarifa, Barbate, Conil, Cadis i Sanlúcar de Barrameda.

Durada: 24 min

L'agrupament dels peixos en bancs i els seus moviments estacionals al mar al llarg de l'any han estat objecte de seguiment per part del pescador des de sempre. En aquest capítol s'analitzen les raons biològiques per a la formació dels gran bancs i els mecanismes d'aprofitament. L'anxova del Cantàbric, el seu naixement a la costa francesa i la seva migració cap al sud, servirà com a model de peix emigrant en aquesta primera part. L'encerclament polivalent basc, anomenat "cerco de jareta", així com l'evolució d'un art de platja, la trainera, o els problemes de l'encerclament mediterràni, seran objecte d'anàlisi i comentari. Localitzacions: Santoña, Getaria, Motrico, Zahara de los Atunes, Cadis, Barbate, l'Atmella de Mar, L'Escala