Lleida es prepara per al debut al Camp d'Esports a la Quarta Catalana

El futbol català l'has de seguir amb el marbar. Que una pluja d'eufòria,

avui és el dia de la victòria.

Aquí comença Futbol Català, amb Marc Marvà. Això és el podcast de futbol de casa nostra a la ràdio pública del país. Sota l'atenta mirada del Jordi Montalvo, els reflexos del Jordi Bracons, l'enginy de la Mònica Aguilar i la contundència del Samu Omedes. Cada setmana, la dosi de futbol de veritat que necessites. Benvinguts a Futbol Català, amb Marc Marvà.

Hola a tots, com esteu? Benvinguts, benvingudes al podcast de Futbol Català aquí a Catalunya Ràdio i acompanyat i en un entorn molt especial. Mònica Aguilar, Sam Homedes, com esteu? I tal?

Avui hem vingut d'excursió, Sam.

Molt bé, la veritat és que l'entorn és espectacular.

Increïble, eh? Estem, de fet, a l'estadi més antic de tota Catalunya,

el Camp d'Esports de Lleida. I el tercer més antic de tot l'estat espanyol.

Hem de dir que, en rigorós com som, ens han hagut d'achivar aquesta dada abans de començar la setena temporada. Segon capítol de la setena temporada.

El Samu porta un dossier de 8 fulls i la dada no l'ha trobat.

Portem algunes dades preparades, però totes no les podem dir. Unes tirarem.

Samu, com estem, de la teva cama?

Per començar bé. De la temporada bé, amb el Granollers bé. La temporada ha començat amb un petit entrebanc, que ha sigut un empat a la primera jornada i un esquins al turmell. Però bueno. D'aquí cap a dalt. D'aquí cap a dalt. La teoria de que les temporades s'han d'acabar bé i no començar bé.

Correcte, per firmar bons contractes, eh? Impecable. Doncs va, anem a saludar els convidats que tenim avui. El president, des de fa pocs mesos, del Lleida Club de Futbol. Andreu Rates, benvingut, com estàs? Bé, cansat, però bé,

ja t'acabo d'estar aquí amb vosaltres.

Juanjo Lecumberri, un conegut d'aquest podcast, i un plaer avui ser a casa vostra. Juanjo, com estàs? Benvingut. Molt bé, molt content que estigueu aquí.

És molt guai que hàgiu vingut fins a Lleida per fer aquest programa.

Estic molt content. L'entorn és espectacular, eh? O sigui, que el Lleida, per si algun extraterrestre ara creiem que els nostres seguidors del podcast ja ho saben, però s'ha regir refundat a Quarta Catalana, Andreu, i a sobre pugueu fer-ho en aquest estadi. Deu ser un orgull, no? Cada cop que ho expliqueu encara. Sí, la veritat és que no

ens imaginàvem que avui estaríem aquí, saber que podrem jugar al camp, que. La ciutat ens recolze, hem pogut construir amb tres mesos el que sembla haver destruït i desaparegut, i gràcies a l'afició i a la gent que ens han donat el seu suport, aquests 3.700 socis que han fet realitat. La situació és tan bonica que començarem a viure l'octubre.

Recordem, el Lleida baixa a Lliga Elite, no Juanjo? I fem una mica el recorregut cronològic per la gent que la gent de Lleida, òbviament, coneix segurament aquest dia a dia que vau viure els últims mesos, però un cop es produeix el descens del Lleida, com es comença a moure aquesta massa social? Que ara explicarem també com l'heu fet créixer, tot i ser a Quarta Catalana.

Ha passat tot molt de pressa, realment. Abans dius, Marc, que ja havia estat aquí amb vosaltres, això va ser a l'abril, després de Sant Jordi, que vau tenir la deferència de convidar-me pel llibre, i aquí recordo fer un programa especial de Lleida en què van entrar el Puig i el Capital la temporada passada, el Sergi Guig, un periodista d'aquí de Lleida, i parlàvem una mica del futur, amb optimisme, amb bé, perquè durant tota la temporada, malgrat que Lleida havia estat QE a tercera RF, la gent havia recolzat l'equip sempre. No ens esperàvem. Bé, aquesta desaparició, i ja anant al que tu em preguntaves Marc, la cronologia és aquesta, aquesta temporada passada no, l'anterior Lleida baixa administrativament de segona a tercera ref, per impagaments, a tercera ref perdem la categoria, esportivament quedan coers, s'ha de dir que el club havia tingut molt poc temps per planificar la temporada, I cap a finals de maig, l'afició se'ns comunica que entra un inversor, que hi ha una persona que es farà càrrec del deute, es parlava d'una xifra, si no m'ho corregeixes, però prop de 6 milions o una mica més de 6 milions d'euros, hi havia una persona, es va donar fins i tot el nom de la persona en qüestió que es faria càrrec d'aquest deute.

I en cas que hagués entrat, el Lleida s'hauria mantingut a la Lliga Elite, enfrontant tots els impagaments que hi havia.

Exacte, de fet, l'últim partit de la temporada aquí al Camp d'Esports és un partit alegre en el qual l'equip ja havia perdut la categoria, però que tots celebràvem la continuïtat de l'entitat. De fet, s'havia quedat a Ricard Vinyes, que és una plaça aquí propera al Can Perfer, bé, venir l'afició junta, que dius, ostres, acabem de baixar a Lliguelit, en dues temporades hem perdut dues categories, i estem tots contents i contentes, perquè entra una inversió I tenim club. I tenim club. Dies després es confirma que era un estafador, el que no ens passi a nosaltres, lo dels darrers anys és de pel·lícula, I bé, i aquí ja ens comencem a moure l'Andreu la temporada anterior amb altres membres de la Junta actual, l'Oriol Jové, el David Verdier, havien començat a moure aquesta possibilitat de club popular que substituís a Lleda, en aquest cas Lleda 1939, l'any de la fundació del club. Intentem aconseguir continuar competint a Lliga Elite. No ho aconseguim, però sí aconseguim l'escut, el nom del Lleida, xarxes socials, que sembla una mica boig remarcar el tema de xarxes socials, però en el món actual és important, perquè és tota la comunitat. Però clar, per l'afició, per nosaltres, podem mantenir l'escut i el nom del club, malgrat sortir a la Quarta Catalana. Ha estat una alegria enorme el que deia l'Andreu quan estem fent aquesta entrevista. Una mica més de 3.700 socis, Lleida no arribava a

aquestes xifres des dels. Sí, sí, sí.

Hem comptat abans quins equips podien estar per davant, més enllà.

L'Espanyol, Barça, Girona I en sortien 6 equips com a màxim. Sortia segurament el Nàstic, Sabadell, Sant Andreu, i després ja estarien Europa i Lleida, gairebé.

Clar, parlem de Quarta Catalana i venim d'on venim, que la gent es podria haver cansat i, paradògicament, al Serra Club dels Socis, mantenir el club viu, el que ha fet és sumar-se molta gent que feia anys que no eren socis o sòcies del Lleida, això ens diuen molt de. Jo als 90 ho era, o a principis dels 2000. Quan va començar aquest anar i tornar de propietaris, hi havia molta gent que s'havia desencisat i que ara s'han reenganxat. No només socis, sinó empreses locals. I, Andreu.

Pel que diu el Juanjo i una mica nosaltres també ja ho sabíem això, però per explicar-li a la gent que és un any abans que aquest projecte ha nascut ara, que ja comenceu a una mica a donar-li voltes en el cap, no? Però a mi sempre m'agrada saber per què. Entenc que el Lleida, la refundació que també es fa des d'anys enrere, tots els problemes que hi ha, hi ha un moment en què vosaltres deixeu de sentir-vos el vostre i voleu fer el vostre Lleida? Quin és el motiu principal?

Realment, l'afició sempre ha respost i tot i que el club ha estat històricament els últims anys d'empresaris, l'afició ha vingut aquí sempre i ha pagat el seu carnet d'abonat, que no de soci, d'abonat. Llavors, per mi el punt clau va ser el 2021, L'inal del 21 cap al novembre, desembre, quan van començar a desaparèixer jugadors per impagaments i estem a punt de tancar el club i no poder començar la segona volta amb aquella etapa. Ja li vaig dir, ui. Ens hem de preparar perquè si algun dia, finalment no va passar, perquè va entrar el senyor Pereira i va salvar el Lleida el 22 de febrer. L'etapa de Gabri com a entrenador és aquesta? Sí, sí, sí. Llavors allà vaig veure que algun dia ens agafarà de veritat i no tindrem res i ens quedarem sense Lleida. Allí vaig començar a tantejar i a parlar amb unionistes de Salamanca, amb el Ourense, amb el Xerez, amb el Palencia, amb tot de clubs populars, on l'estructura jurídica del club sí que és propietat dels socis i no és només dues o tres persones que són les poderoses que fan i desfan el club lo que volen. I jo tenia claríssim, i l'afició també, que si havíem de tornar a començar, l'única camí viable era tenir una figura jurídica on la gent sigui sòcia i se senti propietària del sentiment de ser d'aquell club. Llavors va ser l'any passat, quan amb el descens administratiu per impagaments ja vam registrar el club, com a llei de 1939, que després vam haver de canviar els noms perquè no ens acceptaven els noms al registre entre els esportives i tal, però realment el club és del juny del 2025.

Sí, el juny del 2025 ja el veu constituir i fundar. Això sí que és treballar en previsió, eh? És que has de parlar del 2021.

Jo pensava que aniria el 2025, però s'ha anat al 2021 i ja passa. Sí, el 2021 era més tantejar i informació i com ho vam fer allí quan ens vam trobar i tal, però no havíem creat el club. El club està creat el juny de l'any passat, també pensant que no començaríem a competir a tercera federació. Finalment sortim a competir a la federació, evidentment tots som del Lleida i si el Lleida està viu, el primer és el Lleida, sempre ho vam dir, i vam aparcar el projecte en un calaix i nosaltres sempre suport amb el Lleida encara que estigués amb deutes o amb el que fos, la gent sempre el sentiment per davant. I desgraciadament aquest juny sí que hi ha el projecte sort que l'havíem creat l'any passat i vam poder començar una mica amb alguna cosa feta, però la feina que s'ha fet de tota la Junta i de l'Estat i tots aquests últims mesos és, només si estàs a dins d'un club saps el que s'ha de fer per poder sortir, poder tenir club i competir.

Ara, senyalaves a l'estat, que tenim per aquí el Roger a la mesa, després el tindrem aquí amb nosaltres. També sentirem alguns jugadors que els hem preguntat per què heu fitxat pel Lleida, a Quarta Catalana. Però tu, Samu, que jugues a Primera Catalana amb el Benollers, tu hauries fitxat pel Lleida, parlàvem, venint fins aquí, si haguessis viscut aquí.

Si haguessis viscut a Horta. Si haguessis viscut a Lleida, 100% segur, és un projecte. Ha de ser molt engrascador i per això deu haver-hi jugadors com els que hi ha. Hem jugat durant molts anys contra l'Adri Fernández, un davanter que segurament no és ni de Primera Catalana ni de Lliga Elit, segurament és de categories més altes. I trobar-nos a la Quarta Catalana, doncs és un reflex del que estan construint a Lleida. I comentaves també sobre el procés de creació del club. Si ara entrem a la federació, el nom que ens trobem tampoc és Lleida Club de Futbol, és Lleida Seu Vella. Com ha sigut aquest procés?

Vam començar com a Lleida 1939, ens el van denegar. Vam ficar Club de Futbol i Lleida, també ens el van denegar. Així tres o quatre vegades fins que ens van acceptar Club de Futbol Lleida Seu Vella. Legalment, als estatuts hi diu Club de Futbol Lleida Sauvalla, és el nom fiscal legal.

L'equip l'havíem d'inscriure per terminis de la pròpia federació. Aleshores, el que sí que vam poder aconseguir, nosaltres ens havíem ficat una data límit per aconseguir l'escut, el nom, la marca de Lleida, perquè també en aquest període de temps que estàvem treballant les dues vies, Lliga Elite i Quarta Catalana, La massa social de Lleida ens donava suport, però també hi havia una mica el neguit, no només entre ells, sinó nosaltres també, de fins a quan volem estirar la possibilitat de poder competir a Lliga Elite, a veure si no ens donarà temps de preparar bé el projecte de Quarta Catalana, i encara perdem un any. Aleshores, sí que vam tenir, bueno, la sort no, perquè ho vam estar treballant, Moltes setmanes, mentre intentàvem aconseguir la Lliga Elite, sí que va ser ràpid, relativament ràpid, escut, nom, malgrat que el club estigui registrat ara. Sí, sí, sí.

Quan es confirma que aquesta temporada compartiu a Quarta Catalana, quina va ser la reacció de la gent? Si vau parlar amb els socis, no sé què us van transmetre. Potser a vegades hi ha aquesta sensació de. Mira, toquem fons, comencem des de zero, així que comencem un projecte tots junts i fa reformar aquest sentiment de pertinença de la gent.

Jo crec que el punt clau va ser, com ha dit el Juanjo, quan vam anunciar que vam poder adquirir al període de liquidació del club anterior, a nivell judicial, l'escut de Lleida CF, que és l'escut històric de Lleida CF.

Allò va ser com una gran victòria, no?

La primera victòria. Es va fer un acte.

Es va fer un acte que, a més, es va fer al mateix lloc on s'havia fundat el club. L'Escola Maristès Montserrat, per nosaltres, jo crec que. Qualsevol membre de la Junta, som 9 persones a la Junta, diria el mateix, hi ha dos dies clau de veure, de realment gratificar-nos, perquè han estat moltes setmanes, ara potser dormim més, al principi menys, però sí que hi ha dos dies d'ostres, això ha valgut la pena, i ostres, el que se'ns ve a sobre, la magnitud és molt més gran del que podíem preveure. El dia que anunciem, que diu l'Andreu. Què hem aconseguit? Ho hem salvat. L'escut. Ja no només l'escut i el nom i les xarxes socials, que ens ho ha oblidat. Fotografies històriques, roba de Lleida. Les copes. L'arxiu, per nosaltres. Oriol Jove és la persona més feliç de Catalunya. Per nosaltres era fonamental, el tema del patrimoni, salvaguardar la història del club. Aleshores, quan anunciem això, el rebombori que ell genera a xarxes va ser fins i tot aclaparador, i el que deia el Samu el dia de la presentació a Maristes, l'aforament del teatre d'unes 500 persones, anunciem, ho fem allí, perquè hi ha aire sur de les aules del Maristes, anunciem en 24 O sigui, ho vam anunciar un divendres per la tarda, que l'acte seria allí, i en menys de 24 hores, les inscripcions s'havien esgotat. Quina passada.

Hi ha algo de tot el que explica, és que ara us vaig a llegir una cosa, del que ha dit l'Andreu, que el 2021 ja va començar a pensar que algun dia això podia passar. I amb el Juanjo, ara us llegiré un fragment del Banderas Blaves, del llibre que va publicar ara fa 7-8 mesos. Els veig una mica futuròlegs, vull dir que si algú els hi vol demanar també la quimera, crec que aquests dos alguna cosa saben. Atenció, Banderas Blaves, escrit per Juanjo Lecumberri, que vas venir fa 6 mesos en el nostre podcast, i diu. Caure en una categoria tan baixa et dona l'oportunitat de començar una mica de nou, mantenint el llegat històric del Lleida. Lleida parlava de tercera federació. Et dona aquesta oportunitat i la possibilitat d'evolucionar cap a un model com el de l'Europa del Sant Andreu. Que ser del Lleida es converteixi en una qüestió de resistència. Haver patit tant genera aquest sentiment de resistència que també és la base del que són aquests dos clubs. La resistència contra el futbol globalitzat, contra el futbol negoci i contra la gentrificació. El Lleida sí que té l'oportunitat de crear un relat propi però mantenir alhora una línia de continuïtat. Hem caigut i tornarem.

Jo crec que del que estem tots molt contents és de la reacció de la gent de, ostres, no és fàcil entendre que començar des de zero, ara de la Mònica Fafanó, és il·lusionant de veritat. Jo crec que també que sigui de propietat dels socis, que sigui de tots. I hem entès, mireu, la categoria. Òbviament, no som hipòcrites, som els mateixos que hem estat lluitant per mantenir el club allí galit, perquè també sentíem aquesta responsabilitat de, ostres, si ens diuen que es pot fer, no podem deixar-ho passar. Però hem entès que començar de zero o la categoria on estem no és la raó de ser del Lleida. La raó de ser del Lleida és que ens juntem als 3.000, 4.000, 5.000, tant de bo en un futur 6.000 persones que ens vincula a aquest club, els trets identitaris, els records de quan érem petits i petites i els nens que pugen, i ja farem camí. Jo veure nens i nenes ara que venen als partits de pretemporada de l'equip del Roger i pensar que bonic és pensar que aquests nens i nenes, que ara tenen 8, 9, 10 anys, celebraran ascensos, probablement, més que els que hem celebrat nosaltres, creixeran de la mà del club, i aquests nens i nens seran socis i sòcies per tota la vida, perquè hauran començat amb el club des de zero i hauran anat progressant. Això ho hem entès, sembla que ho ha entès la ciutat i, ostres, estem. Molt agraïts, és emocionant, i ara també sentim el pes de la responsabilitat de la gent que ens ha fet confiança, donar resposta a aquesta confiança.

Al final jo no sé si teniu una mica aquesta sensació de dir, necessitem una mica de treva, una mica de pau, de centrar-nos només en els aspectes esportius, deixar fora tot el soroll extraesportiu, que quan no és un all és una ceba, no, Andreu?

Nosaltres pensàvem que el juny, quan van fer l'acte els maristes, va. Això serà el tope, el pico d'excitació i ja està, a partir d'aquí cap a baix, però ha sigut al revés, o sigui, allí cap a dalt, tot cap a dalt, cap a dalt, cap a dalt. Jo crec que és a nivell esportiu quan comenci la competició, que llavors tothom estarà més centrat ja a nivell esportiu, vull pensar. No ho sé. Els censos a Valleida, per cert, jo n'he vist zero. Zero, eh? Ostres. Podria ser el primer com a president. No està malament, això. Porto, des del primer any que vam baixar de segona, de soci, 21 anys. 21 anys entre segona B, liquidació de Unió Esportiva Lleida, descensa a tercera federació. Només he vist desgràcies, jo, amb el Lleida.

Només he vist desgràcies, tio.

Ha celebrat ja el seu primer trofeu. Han guanyat un trofeu. Explica això. Això és veritat.

Ah, no, i espera, Torreferrera, dos trofeus doblets.

Tres! Ja anem sumant, anem sumant. No els hi cab ja a la vitrina,

no els hi cab a les vitrines. Doncs tres celebrats, ja.

Sí, sí. Roger, la mesa ja pot anar escalfant a la banda, perquè el farem baixar, com fa escalfar els jugadors. He de dir que com a exjugador, el que més odiava, eh? Vete calentando. Aquella frase que deies, no em treu, vamos, no em treu.

Com portes, lo d'exjugador? És que se'm fa raro, escoltar-te.

I ja m'has consolidat. Sí, a l'estiu passat ho vaig portar molt bé, perquè no vaig fer retemporada, vaig poder gaudir dels meus fills. Però aquest mes d'agost, el 8 d'agost vaig obrir els ulls, era les 7 del matí, i dic, si no vaig a una pretemporada, ara em tiraré pel balcó. No vols vindre a Lleida, tu. No vols vindre a Lleida, no. Samu, no, que comencem malament les temporades, però. Marc? Li vaig dir al jove, però, ostres. Era venir a Lleida, o quedar-me sense dona a casa, que he triat per consolidar el projecte familiar.

Ens hem descuidat de nombrar el Jordi Gonzalvo, que ens va cedir en exclusiva a l'himne del Lleida, que també és un punt important d'aquests mesos d'estiu, sumant els trofeus, els quadres, l'escut, l'himne, i al final, clar, camp d'esports, i realment és que ho tenim quasi bé tot, i tenim molta afició, que és el més important.

I amb això, Andreu, aquest cap de setmana, que ve, Hem de dir a la gent que això ho hem gravat abans, però aquest cap de setmana que ve, quan ens estan escoltant, serà el primer partit a casa. O sigui que no sé com us imagineu el primer partit a casa, tot i que sigui a Quarta Catalana, amb gairebé 4.000 socis o 3.700, parlàvem en el moment que estem gravant. Ostres, pot ser un dia, a part que serà un dia històric, pot ser una gran sorpresa veure quanta gent pugui venir.

Sí, jo m'imagino un ambientàs com si estiguéssim a Segona B abans. Pues el mateix, la tribuna quasi ve amb 2.000 i tantes persones i 600 o 700 a gol no reanimant. Vull dir, una festa de celebrar que estàs viu, bàsicament, i que el sentiment del Lleida no s'ha mort perquè l'afició no ho vol. I ja està, no hi ha més.

Tots cap aquí. Samu, també traurem ara amb el Roger. Roger, vés venint i preparem la llista d'equips contra els que s'enfrontaran. Perquè hi ha molts derbis, eh? Hi ha sis equips de la Ciutat de Lleida. He estat a punt, abans, quan el Juanjo parlava dels ascensos, he estat a punt de preguntar-li, no comprareu per tancar tabulles, no? I intentar tot ser esportiu.

Això ja us diem que no. Mentre estem nosaltres al club, això no. Es podrà tirar de meroteca. D'avui.

Si no, jo també. Ho fan uns altres.

Va, que passi el Roger, som-hi. Jo vull un camp de sorra petitet, un públic que apreti molt i un marcador que no funcioni. Futbol català, amb Marc Marvà.

Rapidíssim, el Roger. Roger, a la mesa. Com estàs? Benvingut. Molt bé, moltes gràcies. Ara li dèiem a l'Andreu que. Òbviament ho estem gravant abans, però que la setmana que jugareu aquí a casa i hi haurà tota aquesta gent, serà un dia bastant especial, no? Perquè són moltes setmanes i el primer partit a casa és el partit més llarg de tota la pretemporada, no? I a sobre aquí serà un dia molt especial de retrobament amb la gent, segurament.

Sí, segurament és una de les coses per les quals, per més que creguem que el nivell del fútbol és molt alt, segur que no hi estem gens preparats, perquè el que més s'aproximarà a això segurament sigui l'acte d'invasió en el club, on vam veure tanta gent que poc menys hem pogut juntar els camps, que hi va haver molta gent, a aquest clima.

El nivell de l'equip no és de cuarta catalana, però els entrenaments també ho són. És una de les curiositats que tinc com a jugador. Aquests jugadors han vingut aquí a jugar al Lleida i a voler jugar al camp d'esports? O estan compromesos amb el joc? Estirar alguna cosa des d'aquí que apretin una mica més els entrenaments? O estàs content amb la plantilla, l'implicació i amb tot el que s'està produint?

No, jo crec que és molt bonic perquè precisament estem sobrepassant les dificultats que suposa entrar en el dia a dia, en el cim de la ciutat que. Que té una quantitat d'equips d'equips que fa molt base enorme, que té unes instal·lacions que estan sobresaturades. Llavors hem hagut de trobar l'espai on hem pogut, ens han acollit magníficament a Gardell, i la veritat és que el treball que estem fent el dia a dia és magnífic, una mica també, crec que va lligat amb l'esforç i el sacrifici, que el sacrifici suposa ser el llei de fer en el dia a dia, crec que el forn de l'esforç és el nostre dia a dia, clarament.

Us ha sorprès, no?, la pretemporada de Samuel Mónica, del Lleida, els resultats, o ja us esperàveu aquest nivell d'esportiu que estan donant?

Jo crec que sí, jo crec que, no vull ser mufa ara, però crec que el Lleida es passejarà una mica en el bon sentit de la paraula en aquesta cuarta catalana, no? Però jo també em posava ara en la pell dels rivals, del que suposarà venir a jugar a un camp com aquest, ostres, això també ha d'imposar, no?, també, els rivals juguen un estadí com aquest. Sí.

A priori es casa i a priori tenim la disponibilitat d'utilitzar-lo. Però crec que és una oportunitat de fer comarca. A molts se'ns ha passat, però tinc unes ganes terribles de trucar a qualsevol club de la comarca i demanar poder jugar aquesta temporada. Crec que és una operació que ha generat unes generacions en les que hem vist un club aquí implicadíssim amb la ciutat, implicadíssim amb les categories que per tocar, que tenen segona A, segona B, i segur que la il·lusió de poder estar en aquest escenari per a molta gent de fora del club, supongo que moltes de les famílies que ens acompanyen.

I tu com arribes a ser l'entrenador del Lleida? Si recordes, va trucar algun dels directius, president, no sé com comença la teva història, o t'hi has vinculat des de l'inici també en la Fundació?

No, mira, la veritat és que he estat soci en Lleida des de petit. Vam començar aquí al lateral amb els avis i el meu pare i després, amb el pas dels anys, vam venir aquí a la tribuna perquè els companys del pare també s'hi van unir. Crec que és una mica el que parlàvem abans, el que ha fet l'Andreu, que no és només ser soci d'un club i vincular-te, és una mica la raó social aquesta de reunir-te els diumenges per venir a camp d'esports. No és únicament fer-ho amb arrels familiars, sinó moltes vegades amb arrels d'amistats. I aquest últim any compartíem per instal·lació amb En Lleida, perquè estàvem amb l'Anna Femení, i el poder venir aquí, lluny dels últims tapits d'aquest any, veure el meu pare de nou gaudint, com havíem gaudit vint anys enrere d'En Lleida, se'm posava la pell de vagina. I casualment, doncs, tinc molta amistat des de fa molts, molts anys amb el projecte. A més, el director és una persona que ha passat per En Lleida. Com a jugador del futbol base, una persona que ha viscut el gol nord des de fa molts anys i que estima el club tant o més que qualsevol altre, em va comentar que hi havia la possibilitat que s'hagués de començar la quarta i en aquell moment, a més, estava fent el Camino de Santiago amb uns companys d'Estab que havia tingut a Granada. Va agradar molt aquesta distància. Sí, no, i encara és més curiós perquè la camiseta que m'havia preparat per arribar a la catedral era precisament la que m'ha fet llogar el Mundo Fútbol en la commemorativa dels anys d'última sessona i la tenia preparada per l'última etapa i després dos dies abans m'ho van dir de veritat. El que acceptaria ser entrenador de quarta, i no, li mostràs dient tu de veritat que vols que sigui l'entrenador, i va ser així de com, i no em va donar temps ni a pensar-me. Estàvem amb el idea, amb el cop, i la gent va associada a l'instant.

O sigui, vas a arribar a la catedral A la plaza del Obradoiro. A la plaza del Obradoiro. Vestit del Lleida, ja sent entrenador del Lleida.

En aquest club tot és preponitori. A mi m'encanta.

Les meves fotos a la plaza del Obradoiro és amb la camiseta del Lleida. Tinc la commemorativa de l'última sensacional. És tot tan romàntic, a més. A més, a la motxilla típica que tenen de Peregrino, amb un escut de Lleida que me l'havia ficat abans de marxar, té una camiseta antiga que vaig retallar, i el típic que el juntes amb el velcro, i doncs anava orgullós amb aquell escut i la camiseta, i els companys ens feien la broma que eren. De fet, els meus companys l'havien fet a mi més. Ni cara a la IAT per mi, no, bon entrenador, clar, que era de Lleida del Sur. El nou entrenador del Lleida. Va ser molt divertit. Aquelles dues últimes etapes van ser molt divertides.

Boníssim, eh? Repassem una mica, Samu, també els rivals. Sí. I també després repassarem com s'ha confeccionat aquesta plantilla.

Això és la Quarta Catalana Grup 29. Quarta Catalana Grup 29. I a la Lliga tenim el Suñé, el Serós, el Sudanell, l'EM, Balafia, Aitona, Bordeta de Lleida, Inter Lleida. Perdinyes, el Carràs, el Macelles i Gardeny. Que Gardeny és el. On ens hem d'entrenar.

Dimarts i dijous coincidim a mig camp uns i mig camp d'altres. I, a més, compte que l'última jornada és Gardeny-Lleida. No sé com treballarem la pilota paral·lel uns uns als altres aquella setmana. És curiós. Sou favorits o no?

És la pregunta que tothom s'està fent. No hi ha pregunta. Si diu que no.

Aviam. No és un tema de favoritisme, és un tema de responsabilitat. Suposo que la gent vol, espera i desitja que guanyi el màxim de partits possible. Això, òbviament, és una tasca esportiva que la partida municipal ha acceptat. Però crec que hi ha una responsabilitat social, més enllà de resultats, el nivell de resultatisme que pot tenir qualsevol equip del futbol. Si tractem un equip de futbol popular, doncs fa del nivell d'estar.

La part de confecció de plantilla, no? No sé si ens expliquis una mica com s'ha configurat. Parlava del director esportiu, però no sé si us heu implicat directius, el propi Roger s'hi ha implicat.

Jo abans d'això volia dir que s'està parlant molt durant aquestes darreres setmanes de jugadors importants que s'han sumat al projecte, els quals estem superagraïts, Però el Roy, perquè ell no ho dirà tant, bueno, evidentment no ho dirà perquè és un tio humil, el Roger Lamesa, repasseu el currículum que ens estigui escoltant dels equips i els jocs que ha entrenat ell, i nosaltres estem superagraïts que el Roger hagi acceptat entrenar el Lleida perquè ell està a un altre nivell, i no ho dic jo, sinó la seva carrera, i jo crec que que ell sigui l'entrenador i l'estaf que han conformat, un estaf de 5-6 persones, que intentem ser els més professionals possibles, malgrat estar a Quarta Catalana, també ha fet que molts jugadors s'hagin volgut sumar, jugadors importants, venir a aquesta categoria, més enllà del camp d'esports i el Lleida, és perquè hi ha un entrenador com el Roger. Sí, jo crec que la confecció de plantilla t'ho podrà explicar millor ell, perquè ell i el Roger de Mesa, el director esportiu, són els que han estat reunits o fent reunions amb els jugadors, que el Roger de Mesa aquí, que no hi és, ha fet un treball espectacular, perquè, clar, mentre nosaltres, el que us explicàvem abans, treballàvem amb la línia Lliga Elite, i paral·lelament havia d'anar tancant jugadors per si sortíem a quarta catalana. No tots els jugadors que estan ara a quarta probablement haguessin estat allà. No ho sé, però ja havia de treballar en aquestes dos opcions i amb un marge de temps molt curt. Així que jo crec que això, Roi, ho explicaràs tu, no?

Confecció, plantilla. Nosaltres, com a Junta, almenys els que estem a la Junta, hi ha implicació en la part esportiva delegada totalment a ell i al Roger de Mesa.

Sí, o sigui, li heu donat. Bueno, te veig que també només faltaria amb la palla que heu tingut. Però, de confiança, entenc que no m'ha deixat igual. Juanjo Andreu ha sigut absoluta des del minuto i entenc que deu ser com un agraïment mutu, o un respecte mutu entre el que ells són capaços de venir a fer, com el Roger, després de tants anys i per als clubs que ha passat, ser capaç de venir amb vosaltres, i vosaltres que li esteu donant també totes les eines a ell en un club que segurament, el que explicava de petit, havia estat aquí aficionat.

Sí, sí, al final és el que deies abans, és una mica com tot molt bucòlic i molt recargolat, com si no fos veritat. Han passat unes certes coses que dius, hòstia, com pot ser que passi això i que li passi això just quan està a punt d'arribar allí, que el Roger. Són coses que dius, hòstia, és que ens havia de passar, pot ser, no?, això. I nosaltres, per la nostra part, era obligació nostra aconseguir els ingredients per a poder-los dir a ells, mireu, nosaltres tenim això i a partir d'aquí vosaltres, tota la part esportiva, confeccioneu-la oferint el que nosaltres podem donar-vos, que és aquesta parcel·la econòmica, d'imatge, de lloc per jugar. A partir d'aquí, responsabilitat en fitxatges, tot cap a la part esportiva. Jo de futbol no en tinc, o sigui, ja ho saben, que jo no en tinc idea de futbol, però zero.

Que no et passi el vestiment. No, no, no. Espero que no.

Espero que sí, espero que sí.

Per celebrar precisament moltes victòries el pobre, no molt complicat, però venia aquí a votar i m'estava nerviós per si tenia que vindre al camp del Barça, m'entreparat a donar-li el jugador, perquè era el primer partit I el pobre amb el seu superpoder m'ho pregunta tot i segur que aquesta. La gent que hi va anar bastant molt pendents de l'endavant, no només que tenia les condicions del dia a dia, sinó que tot el ressò mediàtic i que tot el que moca en tot aquest entorn, que ens afecti en un posibilitat no només a l'estalció, sinó també a la plantilla, i en aquest sentit, en tota la finalitat, és molt agraïble.

Déu-n'hi-do, no la plantilla, però que també estan conformant, parlant amb l'Òscar Rubio, que vam tenir un dia també en el podcast. Sí, el vam tenir des dels Emirats Árabes, potser, que va entrar en videotrucada.

Òscar Rubio en tour vam fer, mentre anàvem a buscar el seu fill.

Fins al cotxe, en el cotxe.

El vam tenir, i parlàvem de l'Adri també. A veure, una pregunta que els que hem jugat molts anys sempre diem. Hi ha calés al darrere d'aquests jugadors? Venen per estima? Venen perquè si potser pugen, llavors tindran primars? Perquè hi ha una part de futbolistes d'aquests que potser guanyaran diners a banca de la meva lleia per jugar, Roger.

Aquesta és una màgia de lleia. Mira, escuta, aquí estàs, aquí la grada, i he estat veient-lo a l'Oscar Rubio, em recordo David Vidal, en una de les primeres rodes de premsa segona, que va venir per salvar l'equip al final de la temporada, va dir, ojalá tuviera 11 Oscar Rubio. Ostres, cara de mi, jo tinc, però per mi és un orgull, i segur que per molts altres de les medes, no sé, no es tan útil lo que tuve al camp. El primer dia que el vaig tindre, que es va confirmar que s'havia pogut gestionar per al final, m'entendre que és gent, ojo, ara parlem una mica dels diners, és la part personal, no? És la més significativa, la més important per a totes estes persones i tots aquests herois que estem jugant a cuarta catalana i que han jugat durant molts anys en les categories, és com encaixar la vida esportiva amb la vida personal. El primer dia que esmentelló Òscar, li he dit, no sé, Òscar, també és un orgullo. Empieza tu a parlar. No sé que decirte. Para mi es un orgullo tenerte aquí. Veure a una persona ser preferent dins del futbol a Lleida, no només per trajectòria, sinó pel que ha significat pel club, que ara tu ets el segon treballador, Ostres, és delicat, i a més amb l'Adri, l'Adri també l'hem vist aquí a segona vema en Lleida, l'hem vist a tercera en quantitat d'equips, l'hem vist jugant, és una altra persona, sempre que anem dins del futbol lleidatà, i si no vaig errant, l'Oriol ens ho confirmarà, però em sembla que el dia que he debut i no he pisat menys, els dos jugadors de major edat que han jugat mai, ostres, és que estem parlant de referència, el càcer ja serà trajectòria esportiva, i ara podrem entrenar els dos jugadors.

Doncs els he preguntat personalment, i així han respost, la pregunta era senzilla, eh? Per què heu signat o per què heu decidit venir a jugar al Lleida? Bueno,

després del meu fitxatge pel Lleida, la veritat, pues bueno, va ser una decisió fàcil, perquè tornar a vestir la coseta de la meva ciutat, tornar a vestir la coseta del Lleida, per mi és un honor i un sentiment, ja que l'última vegada tenia una espineta clavada de quan vaig jugar al Lleida, i ara era una oportunitat de poder gaudir d'aquesta cambrereta, d'aquests colors i d'aquest sentiment.

He decidit firmar pel Lleida Esportiu per la gran estima que li tinc al club. Al final és el club de la meva vida, que m'ho ha donat tot. Gràcies al Lleida he aconseguit el meu somni, que era ser jugador de futbol professional i aquesta decisió és per a poder ajudar en aquests moments tan complicats que està vivint el Lleida i en el seu no ressorgiment ajudar en tot el que pugui i estigui en les meves mans per a que pugui. Més aviat que tard tornar a estar on es mereix.

Hola, sóc el Joan Rossinyol, més conegut com Russi, i res, vaig decidir fitxar pel Lleida perquè és el club de la meva vida, el club de la meva família i tres meus amics, el camp d'esports, és el camp que més he fitxat al llarg de la meva vida. I res, per mi és un orgull defensar el Lleida i els seus colors. A més, vaig tenir també una lesió al genoll, que em va. Plantejar-me, fer plantejar moltes decisions en el món del futbol i res. Està claríssim que volia seguir vinculat al llenacuarta catalana i recuperar-me el millor possible per tornar-hi allà on es mereix.

A veure, hi ha una sèrie de jugadors que acabem de veure. El Samu, que hem jugat a futbol, alguna cosa s'ha guanyat.

O sigui, fem la pregunta directa. La pregunta directa. Jo la llenço als que manen. Es cobra el Lleida, ara mateix, els jugadors cobren.

Samu i Marc només han guanyat. M'ho han preguntat. Hi ha gent de Barcelona interessada.

I es posa cotxe i casa?

Nosaltres no cobre cap jugador. Ho hem dit per activa i per passiva. No es cobra, per tant. No, no cobre cap jugador. I jo estic content, personalment, no sé, Andreu, que la gent ho dubti, perquè ho dubtem del nivell de la plantilla. No perquè dubtin de la nostra paraula, entenc, sinó pels jugadors que s'han anat incorporant. Nosaltres vam decidir des de l'inici que aquesta temporada no cobraria cap jugador perquè precisament aquest projecte sorgeix. Com ha anat financerament tot plegat i volem aprofitar les primeres temporades, sobretot aquesta primera quarta catalana, per fer caixa, per aconseguir que el club sigui sostenible, que no sigui una preocupació pel club mai més l'aspecte econòmic i que li puguem donar continuïtat al projecte i, evidentment, més endavant, professionalitzar-ho també a aquest nivell. Però no, no cobre cap jugador. Qui estigui interessat en jugar.

El pare, el Juanjo, no l'ha asonejat, perquè pugui venir a ajudar, o no? Ha de donar una mica de suport.

Ojalá. Tota aquesta gent que ha set en història pel club. És fantàstic tenir-los. A mi, com ara com a entrenador, teniu-los tan a prop i sent que ens ets referents. El seu pare no m'ha demanat a mi ja per admirar-lo, igual que el pare de l'Òscar, el Miguel. La meva família, el meu pare, el meu avi, sent que han mirat la gent que a dia d'avui et saluda pel carrer i et diu, hòstia, ànims, o que et troba el camarada i et diu, ànimo, saldrà bé. M'agradaria preguntar-te 300.000 coses a tu ara mateix sobre el Lleida i no que. El Lleida és això, no només la família, sinó que és a nivell social un monument que s'ha de viure des d'iniciar.

Està per jugar o no el teu pare encara?

No, s'acaba de disumilar. Va ideal, ja està.

Va ideal, va ideal per jugar. Som a punt de marxar, però tenim un petit test preparat.

Jo veig algú nerviós, per aquí a la meva esquerra.

Per ser segon capítol, estem sent benavolats. Ens han obert les portes de casa. Moltes preguntes, eh? No he demanat dades històriques complicades. Si no, no podríeu continuar

l'endemà de la publicació d'aquest podcast. De fet, dèiem si existia el comodí Oriol Jové.

Si podíem trucar-lo. O passar, o passar. Doncs va, comencem? Vinga, som-hi, som-hi.

Winston Bogarde, amb Jordi Bracons. Intenti fer el que pugui. Gràcies.

Doncs va, que fem una pregunta cada un de les senzilles. Són deu preguntes i. Diem les tres opcions.

Diem tres opcions i anem fent Franco,

Andreu i Roger. Vinga, va.

Som-hi. Som-hi, comencem amb la primera. Quin és el sobrenom més conegut dels jugadors del Lleida? Els blaus, els vermells o els grocs. Aviam.

Amb aquest nivell arribo, eh? Estava cagat, eh? Perfecte, perfecte.

No ha contestat, eh? No, no ha contestat. És tan fàcil que ja. Vinga, la 2. Va, la 2.

¿En quin any va néixer el club històric que és l'origen de la tradició futbolística de Lleida, la Unió Esportiva Lleida? A, 1919. B, 1939. O C, 1955. 39, bé. 39, correcte. Ho hem anomenat abans.

Exacte, quan parlàvem del projecte que hem celebrat. Per donar-li context a la gent, o sigui, que l'acte que vau fer, que va ser a les Maristes, que explicàveu, va ser al mateix lloc on es va fundar l'any 1939.

De fet, el Lleida, i l'Oriol ens corregirà, però el Lleida vestís de blau, perquè era el color dels alumnes maristes. I. I no sé si amb el tema. Bueno, l'AM és l'Associació d'Alumnes Maristes, que també, però sí, és per això. Dos de dos, de moment. Vinga.

La 3, en contra del 9. Si no donem opcions, Roger, quin any, hem dit que és l'estadi més antic de Catalunya, en quin any es va fundar el camp d'esports? Impecable, eh, de moment. Impecable. Bé, bé.

La següent, vinga. Som-hi. Quin riu travessa la ciutat de Lleida?

El Lleida va arribar a jugar a primera divisió espanyola. En quina dècada va ser l'última vegada? A. Anys 80 B. Anys 90 C. Anys 2000 Els 90 i per desgràcia no vaig viure.

Quina temporada és? 93-94.

93-94 és l'última, no? Guanyant a Madrid i Barça, no? Guanyant a Madrid aquí i al Barça del Camp Nou. Increïble, eh? A Madrid aquí, que va ser un 1-0. No, 2-1. 2-1, eh?

El famós gol de Parés i Andersen, que jo fins pràcticament als 12-13 anys us ha passat a vosaltres. Pensava que els dorsos els havia fet Andersen. Sí, sí, sí. El de Parés ha caigut a la dins, però jo he vist el vídeo mil vegades, el vídeo de la campanada.

I de fet el vídeo podeu veure quan estaven construint el gol nord actual. I aquest ascens, és quan fan la remota. Sí, perquè està coberta aquí amb una lora blava. I els dos morts de Lleida són aquí.

És xulo de veure. Anem a la 8, que parlarem també d'aquestes. Tires tu, Mònica? Vinga, som-hi.

8. Quin és el nom de la principal penya d'aficionats del Lleida Club de Futbol? Els ruts Lleida, Ultrasegre o Blaugranes del Segre?

No, els roders. Que són la unió de diverses penes. Aquí hi haurà històrics com el Xapes, que ho estarà escoltant, que era membre dels ilergetes. El llibre, és veritat, atreceu-vos al capítol que es diu Gold Nord. Els ilergetes són predecessors dels rudes. Correcte. Però bueno, és que és una història una mica llarga, que ara si no. Però sí, sí, abans dels Rudas estan els Lergetes, i abans hi havia el Tres Penyes, eh? Aquí va haver els Xuts, també van ser una penya important durant molt de. Bueno, és que n'hi ha unes quantes que, fora de la broma, al capítol aquest estan recollides totes, i no me'n vull dir-se cap. Nosaltres som a bandera, clarament. I ara n'hi ha més de penyes, també, a Lleida. Hi ha blues nord, és un sentiment molt esportiu, i altres penyes.

Se neix una nova, no? Podria néixer una nova. El gol nord. El gol nord, sí. Roger, el 2011 va desaparèixer la Unió Esportiva Lleida per deutes i va néixer un nou projecte que continuava una mica la tradició. Com es deia? O com es diu? Athletic Lleida. Lleida Esportiu o Unión Deportiva Lleida?

Lleida Esportiu. A mi me recorda el último partido del Camp de Esports en Lleida, que es en el año 2001, que no hemos estado en el reloj, y que todo el campo, el Camp Mallorca, corría en lágrimas aquí. De repente salió un gol, ya que era un gol que no sabíamos que salía. I aquí era l'últim partit una mica estil, el que s'hauria d'obrir. La diferència és que aquest any era sabent que el club seguia i aquell cop sí que era sabent que, bueno, el club segurament intenta seguir, a veure com va anar el procés, però que no ens pensàvem que era l'últim dia que hi havia matí.

Ens agrada aquest test perquè ens estan donant història darrere. I molt bé la cara de pòquer, eh? Molt bé la cara de pòquer, perquè has vist les tres opcions i no ha canviat la cara de ningú d'elles, eh? I ara, amb la Déu per fi, parlem de coses importants. Anem a la important. Jo crec que l'hem de deixar oberta i preguntar-los els tres. Aviam quina escollim que cadascú digui. Quina és la millor festa o la festa més coneguda o la que més us agrada de la ciutat de Lleida? S'ha de dir només una.

S'ha de dir només una. Ens enfadarem si no diem la mateixa.

Aquí és a ser cusquem. Està clar, la plec.

La millor será la pleg amb una chance del Lleida. De fet, l'any de primera vez a Badajoz, que hi havia molta gent aquí, no sé si valenciàdia amb la pleg ara a Badajoz, però que si recordes un playoff aquí contra el Toledo amb l'estadi ple, amb l'esportiu, hi havia gent que venia amb el bus. Cap aquí de la pleg i que va tornar directament a celebrar aquella historia.

Aquest també l'he llegit a banderes blaves. Marc, moltes gràcies. Porta la bandera blava. Perquè el Roger em pitxia. El Sant Jordi del 27 també una altra vegada. Tothom parla de la pleg del Cargol. No ens el podem perdre, no? Jo no hi he estat mai. Jo un any. Ah, sí? La Mònica sí, eh? És estar a l'alçada de tot el que expliques.

Clar, no sé el que estudia la escena, si puc garantir que. Hi ha moltes coses que vivim i no te'n recordes. Te les han d'anar escrivint als companys, no sé amb qui has coincidit, i és un altre moment de comunió. La gent que potser coincideixes a la pleg i dos o tres vegades més, pràcticament, pel carrer, però que a la pleg és comunió. La verdad es que no, més enllà del que has decidit.

Del que elijas diga o vibra a la pleg.

Quina gran estona de ràdio que estem fent aquí.

I la Plec resumeix una mica el que és el Lleida. Comunió, festa. Cargols.

Algún jugador potser una mica cargolso i que està allà. M'agrada molt el Roger quan canvia. Tens molt ràpid incorporat. Quan ets remuntat pel futbol, pam!

Ja són molts anys i molts mesos. Llavors ve el programa quan vol renyar amb algun jugador i canvies el to i no sabem si els estàs renyant, si els estàs fent una broma. És divertido, això és curioso. M'ho han dit moltes vegades, els jugadors.

Sí, sí, aquí jo també, te l'hem enganxat ràpid. Escolteu, moltes gràcies a Andreu, Juanjo, Roger, a Ricard, és que he dit Carles, perdó, i tota la gent del Lleida que, ostres, no sé, la veritat és que nosaltres, clar, estem a Barcelona, ens ho mirem des de la distància, i a vegades vas pensant, serà possible que estan fent el que estan fent? I comences ara a veure resums dels partits, i d'entrenaments, i el memorial del que parlàveu, que crec que va ser el primer amistós, no? Que vau jugar. El primer va ser el Barça juvenil.

Exacte, el primer va ser el Barça juvenil, correcte. I després ja el primer està restringit al següent. Exacte, sí. I el número llargo va ser el següent.

Que tot això s'ha pogut veure, a més a més, online. Que és increïble, els partits de Quarta Catalana. I teníeu seguidors?

No sé si ho sabíeu, però. Teníeu gent seguidora? No, perquè teníem, per exemple, en el meu cas, amistats del futbol de fora de Lleida, i és increïble, quan aneu de Quarta Catalana al Regió Menjodí, és increïble. Però, d'altra banda, també trobem completament lògic el segment que hi ha a Lleida, perquè, és curiós, però arreu d'Espanya, Reconéis en la vida de esta persona, de esta persona que se encuentra en un corazón de avance, es que por mi es una historia muy.

Espero que a partir d'ara es puguen gaudir una mica més i que el ritme de treball afluixi una mica, però jo molt agraït a vosaltres per venir aquí, agraïment infinit a la Junta Directiva, perquè han dedicat moltíssimes hores a l'estapa, als jugadors, Però sobretot a l'afició, perquè jo no m'esperava ni jo ni ningú d'aquí, ni segurament ningú de la ciutat, d'aquesta resposta tan espectacular. Estàs més a prop dels 4.000 socis que dels 3.000. I això en la desena categoria del futbol estatal, jo diria que no hi ha cap exemple en la història recent del futbol, un moviment tan gran envers un club d'una ciutat. Com Lleida, que tampoc és una ciutat com Barcelona, com Madrid, que podria ser més lògic tenir una massa social més gran, que és d'admirar. Jo ja et dic infinitament agraït a la gent per donar el suport, perquè al final és el que dona la vida al club.

Coneixer el que hi ha darrere, el Juanjo ja el coneixem una mica, però no sé si us deixa la sensació que realment és el que vivíem, el que estàvem veient des de la distància.

100%, i a mi el que m'entren unes ganes és de venir aquest cap de setmana aquí i viure aquesta estrena al Quart de Catalana, perquè estic segura que serà una festa.

Jo crec que no només hi haurà l'afició del Lleida, Samu, sinó que d'alguna manera el Lleida també tindrà tota l'afició del futbol català darrere. Volem que al Lleida li vagi bé aquesta temporada quarta, volem que pugui i volem veure l'estadi ple, en formarem part si podem. És una de les coses que

estan aconseguint, que part del futbol català i molta gent que ens agrada el futbol català, ens agrada seguir els equips, ens agrada aquest romanticisme que té el futbol català i que no té el futbol professional, que tothom estigui amb un ull ficat a Lleida veient què passa, com evoluciona, com es fa créixer aquest projecte que ha nascut des de baix. I bé, des d'aquí ho seguirem, segurament ens seguirem veient per la ràdio i pels podcast, segur que ens tornem a veure aquí al camp. I tant de bo veure-us pujar any a any, que és l'objectiu, imagino.

Sí, ja és ostra o no, Roger, és cultiu.

Crec que no n'hi ha d'haver, però que ens devem adreçar a la massa social tan gran que és la del club. Lleida serà i tots els seus socis volen. Més enllà de les juntes directives que estiguin el primer dia, les que estiguin el cinquè o el desè any, les que estiguin els 25 o 26 anys, El Lleida ha de ser, pels seus socis, l'únic en el sector socialista en el que s'han de buscar géneros en diversos campos grans. I aquest estiu ha quedat un atentament per a que això sigui possible de cara a no ser un esforç del sistema al camp, especialment el tecnològic. I espero que en el dia de demà nos comencem a unir al seu costat el dia que el estiu venga més al camp.

Roger, a gaudir, també des de la banqueta, que costa, però a gaudir dels èxits esportius que també us signen. Juanjo, Andreu, moltíssimes gràcies.

Gràcies. Moltes gràcies.

Visca el Lleida. Volia que ja abans d'acabar, que sempre aprofitem aquesta entrevista a dir-ho, que quan diem que ara em ve perfecte el fil del que comentava el Roger, que el club serà el que els seus socis vulguin, que nosaltres com a Junta Directiva, al final d'aquesta temporada, malgrat que podríem, o sigui, els mandats del Junta, segons els estatuts, que. Nosaltres no volem que els socis i les sòcies passin 4 anys sense votar. M'ha deixat perfecte el Roger, que se m'havia oblidat. Insistim, perquè igual que parlàvem abans del tema econòmic de transparència absoluta, de que quan diem una cosa és així i tal, també volem que la gent sàpiga que al final de temporada hi haurà eleccions i així ho volem.

Doncs gràcies Juanjo, Andreu, de debò, i a vosaltres us veig la setmana vinent, ja serà l'estudi.

Sí, tot i que m'agrada que ens portis d'excursió. A mi m'agrada.

Saps com el col·le, no? Sí, la vida que se ponen les excursions. Esperem que hi hagi alguna

excursió més. Esperem aquesta temporada fer alguna excursió. No estarà gaire al sac d'aquestes. Serà difícil. Implica un dinaret,

també, un sopar, una mica, no? O donar-li forma a això, eh?

Sí, sí, sí. Parlem amb el. Aquí amb. De negociar. Sí, bueno, la gent. En Lleida he vist que ho estan fent bé, aquest tema. Ara sí ens ajuden. Ara sí ens ajuden. Bé, doncs, gràcies, Juanjo, Andreu. Gràcies. I fins la propera. Que vagi bé. I a tots vosaltres, la setmana vinent, de nou, tercer capítol. Adeu a tots. Visca el futbol català.