Llívia: història i natura en una illa de la Cerdanya enmig de la Catalunya del Nord

Un país per voltar. El turisme a 3K Info. Amb Fèlix Martín.

Si mirem la silueta de la comarca de la Cerdanya en un mapa, trobem un apèndix, separat de la resta, com el punt d'Unaí. És el municipi de Llívia. Avui ho voltem amb en Joaquim Albalate. Hola, Joaquim. Hola, Fèlix, com va? T'acompanyem, doncs, a passejar per Llívia. Va, som-hi.

El primer que ens crida l'atenció de Llívia, ara ho dèiem, és que si venim des de Puigcerdà hem de travessar una frontera administrativa dos cops. Hem quedat al Museu de Llívia amb la Foix Montaner, que és tècnica i guia del museu. Hola, Foix. Hola, com esteu? Molt bé, anem a PAMS. Com és això que Llívia estigui separada de la resta del territori?

L'enclavament de Llívia, com bé dius, és un dels aspectes que més destaquen perquè es veu clarament en un mapa i ve remuntant-nos al Tractat dels Pirineus i concretament al Tractat de Llívia, quan es designa la frontera entre Espanya i França i queda Llívia com a enclavament per la seva condició de vila en comptes de poble en aquest tractat i se'ls va permetre quedar-se com a enclavament sempre i quan no es fortifiqués. D'aquesta frontera ara

ja només en queden els cartells i les fites que la marquen i que, per cert, es poden seguir amb unes rutes guiades, però també se'n parlarà en un espai dedicat als enclavaments com aquest, oi?

Exacte, l'espai Fita Zero serà aquest espai dins del museu. Hi ha una fita que és la número 8 que hi haurà exposada, que és una fita que es va reemplaçar perquè estava en mal estat. I es considera Espai Fita Zero perquè és aquest punt inicial per donar a conèixer tot aquest espai de frontera, la història de la frontera, dels enclavaments, i que la gent pugui conèixer aquest esdeveniment que tenim aquí, que també es troba en altres llocs del món.

Però aquesta frontera és del segle XVII i llivia bé de molt més enrere. Perquè està en un punt de frontera, de pas per travessar els Pirineus, i això ha fet que per aquí ja hi voltessin els romans i que Llívia fos un lloc estratègic. De fet, la capital de la Cerdanya durant molts segles, i d'això n'han quedat moltes proves.

Bé, aquí a Llívia tenim la sort que trobem molts elements patrimonials molt junts. Aquí, justament davant del museu, tenim el conjunt de l'església, tenim el Fòrum Romà que era aquest edifici públic que ens indica la importància de Llívia en època romana i que de fet és l'únic fòrum romà trobat en tots els Pirineus. Ara mateix és l'únic jaciment que tenim a la vista i que està en excavació i després pujant pel dorró del castell podem veure en totes les restes, podem veure la seva estructura, les fosses i ens podem imaginar ben bé com era aquest punt estratègic tan important per Llívia.

El castell, deixa'm dir que és una bona pujada, però val molt la pena per les restes i per les vistes. I baixant trobem una església molt curiosa perquè va substituir el castell.

Llívia es va quedar sense aquest conjunt defensiu i va tenir la idea d'aprofitar l'església que ja tenien abans, l'església de Sant Vicenç, per construir una nova església que a la vegada fes de castell. Per això tenim l'església de Nostra Senyora dels Àngels, que és molt gran, té unes dimensions enormes per la població que és llívia, està fortificada, té les obertures mínimes, té espitlleres, està pensada per resistir i té un sistema defensiu que incluïa unes torres de defensa, una muralla i que fan que aquesta vila sigui encara més singular i que ha resistit fins als nostres dies.

I acabem un altre cop al museu. Aquí es parla de tota aquesta història de Llívia, però el gran atractiu, no hi ha dubte, és la Farmàcia Esteve, que és una de les més antigues i millor conservades

d'Europa. És un conjunt majoritàriament barroc, tenim una gran part de mobiliari de finals del segle XVII, inicis del segle XVIII, tot un conjunt d'albarels, que són aquests recipients ceràmics, pintats, esmaltats, amb unes caixes també per guardar-hi diferents productes. Plantes, en gran part, que també estan daurades i estan pintades a l'oli. Aquests cordialers, que són aquests mobles barrocs, servien per exposar tots aquests diferents productes de la farmàcia amb una mena d'aparador decorat. És un conjunt molt únic i costa molt de trobar per Europa un conjunt d'aquesta època tan ben conservat i amb aquesta quantitat d'objectes en exposició conjunta.

És una visita molt interessant. Just sortíem del museu, per cert, i ens hem trobat l'alcalde, l'Albert Cruillas. Ara ho dèiem, Albert, que aquí a Llívia, a més de tot això, teniu moltes més coses.

Doncs també se'ns coneix per la gran qualitat dels nostres restaurants. Crec que és el poble de la comarca de la Cerdanya, tant d'un cantó com un altre. Que tenim una oferta gastronòmica molt important, i bé, tot l'entorn d'aparatges naturals, i a més a més encara si volem afegir l'entorn de les Bulloses, que hi ha un 12 quilòmetres quadrats més que pertanyen també a Llívia, tot i que allà no són un enclau, sinó és un tros de territori de França, però propietat del poble de Llívia.

Ja ho veieu, natura, gastronomia, cultura, tot això es dona de la mà aquí a Llívia, al cor de la Cerdanya, un lloc marcat per les fronteres i per la història.

Un lloc que avui hem visitat amb en Joaquim Albalate. Gràcies i fins aviat. Adéu, Fèlix, que vagi bé. El Museu de Llívia, que també és l'oficina de turisme de la vila, el trobareu obert tot l'any, de dimecres a diumenge. Teniu els horaris i tota la informació a llivia.eu i també a la web museullivia.net. El muntatge musical és de Josep Lluís Santisso.

Un país per voltar. Un programa realitzat des dels centres territorials de 3Cat Info.