
La percepció del temps en infants i adults és molt diferent. Pares i mares el viuen d'una manera funcional, anant gairebé sempre a contrarellotge, mentre que les nenes i els nens viuen només en el present. Que un nen s'enfadi perquè no vol marxar del parc no vol dir que sigui malcriat, només que les transicions potser li costen. Per això la psicòloga Lara Terradas recomana, a "L'ofici d'educar", explicar els límits abans de començar l'activitat i fer-ho des d'un lloc de calma. Si, malgrat tot, s'enfada cal validar l'emoció d'ira, que és tan vàlida com totes les altres.

El moment del menjar, a moltes cases amb nens, és una autèntica guerra. I casa d'en Sergi no és una excepció. Amb el peix se'n surt, però les bessones no volen ni sentir a parlar de menjar verdures. Com s'ho deu fer perquè n'acabin menjant? I ell és un bon exemple?

Què passaria si de cop cau una figura de papiroflèxia del cel? I l'endemà una altra? I una altra... És el que li passa a l'Aina, la nena protagonista d'"Animals que cauen del cel" (Ed. La Galera). N'acaba descobrint l'origen, però un dia, de cop, deixen de caure. Què deu haver passat? En Jaume Centelles ens porta a "L'Ofici d'educar" un llibre ideal per a nens i nenes a partir dels 9 anys. La pregunta del concurs dels "Llibres per somiar" és: Què col·lecciona l'Aina? Respostes a loficideducar@ccma.cat.

Hi ha infants que peguen o mosseguen quan no se senten bé. La psicòloga Lara Terradas explica a "L'ofici d'educar" que, tot i el malestar que això pot provocar en l'adult, cal no jutjar-los ni etiquetar-los. L'infant està expressant alguna cosa que no li agrada, i si treu així la ràbia és perquè no sap fer-ho d'una altra manera. És molt important no reprimir aquesta ira, sinó canalitzar-la perquè la pugui expressar des d'un lloc on no faci mal als altres.

En Jaume Centelles ens porta a "L'ofici d'educar" un poemari ideal per a nens i nenes a partir de 6 anys. La protagonista del recull "A casa" (Ed. Akiara books) és una nena que inspecciona cada racó de casa seva i hi troba tota mena de petits tresors. És un conte per a infants sensibles i imaginatius amb unes il·lustracions molt boniques de Raquel Catalina. La pregunta del concurs dels "Llibres per somiar" és: quin peluix acompanya la nena per cada racó de la casa? Respostes a loficideducar@ccma.cat.

Volia ser jugador de bàsquet, com Pau Gasol, i jugar a l'NBA, i ha acabat sent periodista. Això sí, un periodista d'alçada! En Roger Escapa era un molt bon estudiant, s'avorria una mica a casa i quan s'acostava el seu aniversari xafardejava pels armaris a veure si trobava regals. Però sabeu quins eren els seus dibuixos preferits? Era més de plorar o de riure? Com era la relació amb el seu germà petit? Al "Quan jo era petit", a "L'ofici d'educar", descobrim secrets desconeguts fins ara del presentador d'"El suplement" de Catalunya Ràdio.

Cridar és una cosa que gairebé tots els pares i mares acaben fent en algun moment de la criança dels seus fills i que genera molta culpa. La psicòloga Lara Terradas explica a "L'ofici d'educar" que, primer de tot, cal treure's de sobre aquesta culpa i transformar-la en responsabilitat. Abans de cridar, diu, posem-nos la mà al pit, respirem i preguntem-nos com estem. També suggereix tenir paciència, escolta i molta compassió cap a nosaltres.

En Vingavà és un robot creat per fer qualsevol tasca sense parar ni un sol minut. Acaba substituint els treballadors de l'empresa on treballa fins que arriba el dia que un robot més eficient que ell li pren la feina. En Jaume Centelles ens porta a "L'ofici d'educar" "En Vingavà: La història d'un robot valent", de l'editorial Takatuka, ideal perquè nens i nenes reflexionin sobre el món que estem construint i amb un final esperançador. La pregunta del concurs dels "Llibres per somiar" és: quina és la primera feina d'en Vingavà? Respostes a loficideducar@ccma.cat.

La classe de les bessones és un autèntic forn, gairebé un infern. Hi han posat un ventilador, sí, però creieu que n'hi ha prou? Sense perdre el sentit de l'humor, en Sergi Vives explica a "L'ofici d'educar" com ho viuen les seves filles i les estratègies que utilitzen per poder respirar ni que siguin cinc minuts.

Com els pares i les mares poden anticipar els moments de crisi dels seus fills? La psicòloga Lara Terradas explica a "L'ofici d'educar" que no es pot gestionar una crisi si l'adult no se sent calmat. Des d'un lloc de calma és més fàcil connectar amb l'infant i aconseguir la corregulació que necessita. Com que sovint el dia s'omple amb mil i una activitats, recomana també revisar el nivell de cansament de totes dues parts i que els adults es preguntin què poden fer per no arribar a la crisi, més que no pas com gestionar-la.

Als centres educatius, de vegades hi treballen professors que no contacten amb l'alumnat, que potser estan cremats i no fan del tot bé la seva feina. No és ni molt menys el més freqüent, però passa. Ho explica a "L'ofici d'educar" la terapeuta gestalt Marta Butjosa, que diu, malgrat tot, que cal confiar en el sistema perquè té molts mecanismes per garantir la qualitat i l'avaluació del professorat. No existeixen ni el professor ni l'escola perfecta, igual com nosaltres no som perfectes, i per això la terapeuta proposa que ho veiem com una oportunitat d'aprenentatge.

Infants i adults no viuen el temps de la mateixa manera. Nens i nenes viuen en un temps sentit, vinculat al present, mentre que els adults ho fan en un temps lineal, cronològic. És el que s'anomena el temps "kairós" en contraposició al temps "chronos". La psicòloga Lara Terradas explica a "L'ofici d'educar" que els infants estan profundament connectats al present i que fins als 6 o 7 anys no estan preparats per entendre la concepció temporal adulta. Per això és important que pares i mares no imposin la seva dimensió temporal i recordin que, sovint, la pressa o manca de temps poden esdevenir factors que generin malestar o, fins i tot, traumes en el futur.

Què són els eclipsis? Com es produeixen? Per què desperten tant interès? En Jaume Centelles ens porta a "L'ofici d'educar" una guia amb molta informació sobre aquest fenomen astronòmic tan d'actualitat ara a Catalunya. "Eclipsis. Quan la llum desapareix" (Ed. Zahorí) conté molta informació, senzilla i entenedora, i inclou instruccions per construir un petit eclipsi a casa. La pregunta que us fem al concurs dels "Llibres per somiar" és: es perd pes durant un eclipsi? Respostes a loficideducar@ccma.cat.

Pares i mares solen penalitzar la vergonya dels seus fills sense pensar que en realitat és una emoció necessària en el seu desenvolupament. La psicòloga Lara Terradas explica a "L'ofici d'educar" que és important validar i no qüestionar mai el sentiment de vergonya. Si el qüestionem, l'infant aprendrà que no és vàlid i creixerà posant-se una màscara per tal d'agradar a tothom, cosa que farà que es desconnecti d'ell mateix.

Les bessones del Sergi Vives estudien a la mateixa escola on va anar ell quan era un nen. Al Sergi li agrada que sigui un centre petit, on tothom es coneix, però fa, a "L'ofici d'educar", algunes peticions perquè sigui encara millor: més música i menys pantalles!

A casa d'en Sergi, les bessones, de set anys, estan de ple en l'etapa del no retorn. Per això, tan aviat viu moments propis de la preadolescència com altres en què sembla que torni a tenir bebès a casa. Explica en Sergi a "L'ofici d'educar" que les seves filles tan aviat tenen rebequeries interminables com li fan preguntes que miren cap al futur. Però a ell això de parlar d'anar-se'n de casa o tenir fills li sembla, ara mateix, ciència-ficció.

En Jaume Centelles ens porta a "L'ofici d'educar" una autèntica festa del món dels contes. "Hi havia una vegada... els rècords dels contes", de Laura Ortega (ed. Flamboyant), ens acosta personatges tradicionals com el Pinotxo, la Caputxeta o els tres porquets. Tots ells participaran en una gala de somni plena de màgia, fantasia i secrets. Les il·lustracions de l'Anna Aparicio i les apel·lacions constants al lector el fan una delícia per als infants a partir de vuit anys. La pregunta del concurs dels "Llibres per somiar" és: quin personatge és el guanyador en la categoria del nas més llarg? Respostes a loficideducar@ccma.cat.

Als adults, ens han educat per fer veure que la incomoditat no existeix. Per això defugim moments de tristesa o enuig dels fills, perquè ens situen en un lloc difícil de gestionar. Diu la psicòloga Lara Terradas a "L'ofici d'educar" que a llarg termini aquesta repressió pot comportar ansietat i també que busquem com regular-nos fora de nosaltres. Explica que no hi ha bones i males emocions, només emocions més o menys còmodes, que cal gestionar i no reprimir mai.

En Jaume Centelles ens porta a "L'ofici d'educar" aquest extens còmic, de més de 300 pàgines, ideal per a joves a partir de 14 anys. "Persèpolis" (Reservoir Books) és una autobiografia de l'autora, que explica la revolució islàmica iraniana que comença quan ella només té 10 anys. És una història devastadora que alhora té tocs d'humor, amb la qual els lectors aprendran què vol dir créixer en un ambient de guerra. La pregunta dels "Llibres per somiar" és: a quin país se situa la història? Respostes a loficideducar@ccma.cat.

Les recompenses i els càstigs són dues cares de la mateixa moneda, diu la psicòloga Lara Terradas a l'espai "Com educo" de "L'ofici d'educar". Explica que, si condicionem l'esforç de fills i filles a les recompenses, el que en realitat fem és desconnectar-los de la seva motivació interna i no els ajudem a desenvolupar criteri, autonomia i llibertat de decisió. A llarg termini, això pot crear-los inseguretat i menys tolerància a la frustració. Terradas explica que els infants no necessiten premis: necessiten, per sobre de tot, sentir-se vistos.

Un dia a l'escola arriba una visita sorpresa: un soldat que anuncia que potser hi pot haver una guerra. És el punt de partida de "La cançó del soldadet", de Pep Puig (L'Altra Tribu), que en Jaume Centelles ens porta als "Llibres per somiar". Parla de l'absurditat de les guerres i de les aventures que viuran un grup d'amics que volen comprovar què passa si travessen el riu i van al país "enemic". Ideal per a nens i nenes a partir de 10 anys. La pregunta del concurs és: com es diu el nen protagonista del relat? Respostes a loficideducar@ccma.cat.

Els peluixos són, per a molts infants, objectes amb un valor que va molt més enllà del d'una simple joguina. La psicòloga Lara Terradas explica a "L'ofici d'educar" que són objectes de transició que fan sentir segurs nens i nenes quan la figura d'aferrament principal no hi és. Aquests peluixos es converteixen en refugis emocionals que tenen una gran virtut i és que es poden emportar allà on vagin. Per això és important que pares i mares no forcem mai a fer-los deixar el peluix perquè ho faran quan ells estiguin preparats.

Els avis es mereixen un monument, diu rotund en Sergi Vives, que té molt i molt clar que avi i àvia són el millor suport per als pares atrafegats d'avui en dia. Però, alhora, reconeix a "L'ofici d'educar" que de vegades són una mica saberuts i sempre tenen coses a dir sobre la manera de criar dels seus fills i filles. Amb el seu habitual humor explica com els avis mai volen dir res... però sempre s'acaben ficant en tot. Malgrat tot, que visquin els avis!

Poesia per als més petits, als "Llibres per somiar" d'aquesta setmana amb en Jaume Centelles. "Poesia tot l'any", de Ramon Besora i amb il·lustracions de Sara Masià (Ed. Meraki), és un recull de 12 poemes, un per cada mes de l'any, en què l'autor parla d'elements relacionats amb la natura, els animals i allò que es dona de particular des del gener fins al desembre. Ho fa amb un vocabulari molt entenedor i amb il·lustracions i text manuscrit sobre un fons blau marí que el converteixen en un llibre d'una gran bellesa. La pregunta del concurs d'aquesta setmana és: digueu una paraula que rimi amb "mussol". Respostes a loficideducar@ccma.cat.

Des que van néixer les bessones, en Sergi sent culpa per tot el que fa. Per cridar massa, per buscar qualsevol excusa per no haver-los de llegir un conte, per deixar-les menjar massa gelats, per apuntar-les a poques extraescolars... o potser a massa? Culpa per tot, segons explica a "L'ofici d'educar". En un judici el veredicte seria molt clar.

La relació de pares i mares amb els tutors dels seus fills és molt important i cal treballar-la i cuidar-la. Segons explica la terapeuta gestalt Marta Butjosa a "L'ofici d'educar", cal que famílies i tutors vagin a l'una i treballin de forma conjunta. Hi ha d'haver curiositat i ganes de conèixer-se, sense crear grans expectatives. També explica que és fonamental respectar el lloc que ocupa cadascú i, sobretot, pressuposar bona voluntat per ambdues parts.

No es pot cuidar si no et sents cuidada, i actualment hi ha un judici molt gran, sobretot cap a les mares, si no ho fan com s'espera d'elles. La psicòloga Lara Terradas parla a "L'ofici d'educar" de violència estructural quan el sistema no ajuda a fer que els cuidadors es cuidin. I això té greus conseqüències: adults que senten una gran culpa per no arribar a tot i infants que decideixen ser discrets i no molestar perquè s'adonen que alguna cosa no està bé amb els seus pares.

Com us imagineu que ha canviat la casa d'en Sergi des de l'arribada de les bessones? A "L'ofici d'educar" ens ho explica amb música i el seu humor habitual. La tranquil·litat de la clàssica ha deixat pas al soroll del rock-and-roll més dur, i fins i tot els veïns en són testimonis. Igual com a Menorca amb els cavalls, en Sergi té "jaleo" a casa per donar i per vendre.

Jaume Centelles ens porta a "L'ofici d'educar" un llibre per a nens i nenes, però molt útil també per a pares i mares. Com explicar la mort d'una mascota als fills? De vegades, els adults, igual que la mare i el pare del Nuc, es fan un embolic pensant que els fills no ho entendran i buscant mil i un eufemismes. Aquest còmic, amb humor i amb il·lustracions molt divertides, ajuda a parlar de la mort d'una manera directa i senzilla. La pregunta, oberta, dels "Llibres per somiar" és: on creieu que és el Nuc? Respostes a loficideducar@ccma.cat.

Estem malalts per falta de creativitat perquè ens hem oblidat del joc. La psicòloga Lara Terradas explica a "L'ofici d'educar" que la creativitat no és un luxe, és un impuls de vida i que, quan ens en separem, és quan arriben mil i un problemes: dificultats per posar límits, culpa, inseguretats i moltes pors. Quan som creatius el sistema nerviós es regula i tot flueix millor. Anima pares i mares a no interrompre el joc dels infants, valorar el procés i no el resultat final i recuperar la il·lusió pel joc.