Poesia per als més petits, als "Llibres per somiar" d'aquesta setmana amb en Jaume Centelles. "Poesia tot l'any", de Ramon Besora i amb il·lustracions de Sara Masià (Ed. Meraki), és un recull de 12 poemes, un per cada mes de l'any, en què l'autor parla d'elements relacionats amb la natura, els animals i allò que es dona de particular des del gener fins al desembre. Ho fa amb un vocabulari molt entenedor i amb il·lustracions i text manuscrit sobre un fons blau marí que el converteixen en un llibre d'una gran bellesa. La pregunta del concurs d'aquesta setmana és: digueu una paraula que rimi amb "mussol". Respostes a loficideducar@ccma.cat.
Des que van néixer les bessones, en Sergi sent culpa per tot el que fa. Per cridar massa, per buscar qualsevol excusa per no haver-los de llegir un conte, per deixar-les menjar massa gelats, per apuntar-les a poques extraescolars... o potser a massa? Culpa per tot, segons explica a "L'ofici d'educar". En un judici el veredicte seria molt clar.
La relació de pares i mares amb els tutors dels seus fills és molt important i cal treballar-la i cuidar-la. Segons explica la terapeuta gestalt Marta Butjosa a "L'ofici d'educar", cal que famílies i tutors vagin a l'una i treballin de forma conjunta. Hi ha d'haver curiositat i ganes de conèixer-se, sense crear grans expectatives. També explica que és fonamental respectar el lloc que ocupa cadascú i, sobretot, pressuposar bona voluntat per ambdues parts.
No es pot cuidar si no et sents cuidada, i actualment hi ha un judici molt gran, sobretot cap a les mares, si no ho fan com s'espera d'elles. La psicòloga Lara Terradas parla a "L'ofici d'educar" de violència estructural quan el sistema no ajuda a fer que els cuidadors es cuidin. I això té greus conseqüències: adults que senten una gran culpa per no arribar a tot i infants que decideixen ser discrets i no molestar perquè s'adonen que alguna cosa no està bé amb els seus pares.
Com us imagineu que ha canviat la casa d'en Sergi des de l'arribada de les bessones? A "L'ofici d'educar" ens ho explica amb música i el seu humor habitual. La tranquil·litat de la clàssica ha deixat pas al soroll del rock-and-roll més dur, i fins i tot els veïns en són testimonis. Igual com a Menorca amb els cavalls, en Sergi té "jaleo" a casa per donar i per vendre.
Jaume Centelles ens porta a "L'ofici d'educar" un llibre per a nens i nenes, però molt útil també per a pares i mares. Com explicar la mort d'una mascota als fills? De vegades, els adults, igual que la mare i el pare del Nuc, es fan un embolic pensant que els fills no ho entendran i buscant mil i un eufemismes. Aquest còmic, amb humor i amb il·lustracions molt divertides, ajuda a parlar de la mort d'una manera directa i senzilla. La pregunta, oberta, dels "Llibres per somiar" és: on creieu que és el Nuc? Respostes a loficideducar@ccma.cat.
Estem malalts per falta de creativitat perquè ens hem oblidat del joc. La psicòloga Lara Terradas explica a "L'ofici d'educar" que la creativitat no és un luxe, és un impuls de vida i que, quan ens en separem, és quan arriben mil i un problemes: dificultats per posar límits, culpa, inseguretats i moltes pors. Quan som creatius el sistema nerviós es regula i tot flueix millor. Anima pares i mares a no interrompre el joc dels infants, valorar el procés i no el resultat final i recuperar la il·lusió pel joc.
A "Llibres per somiar", en Jaume Centelles ens presenta "Deu aneguets de goma", d'Eric Carle, publicat per Beascoa. Aquest llibre, ideal per als més petits de la casa, explica la història que viuen deu aneguets que cauen al mar. Flotant per l'oceà, descobriran món i viuran la seva pròpia aventura; l'últim d'ells, una de molt especial. És un conte divertit ideal per començar a familiaritzar-se amb els números i amb els animals marins. La pregunta dels llibres per somiar és: amb qui es troba el desè aneguet de goma? Respostes a loficideducar@ccma.cat.
A mesura que nens i nenes es van fent grans s'adonen que, més enllà de les diferències físiques que hi ha entre ells, també n'hi ha en el tracte. Apareix un dolor invisible en les nenes, que veuen que ells tenen certs privilegis que se'ls neguen a elles. La psicòloga Lara Terradas explica a "L'ofici d'educar" que cal educar en la igualtat de gènere per trencar aquests estereotips i construir una societat més justa per a tothom.
El que comença com un joc d'un grup de quatre amics que estan avorrits acabarà en una aventura en tota regla. En Jaume Centelles ens porta a "L'ofici d'educar" "Operació Dancing Queen", de l'Editorial Andana. És una novel·la negra ideal per a nens i nenes a partir d'onze anys, molt fàcil de llegir i amb una gran riquesa de vocabulari. La pregunta dels "Llibres per somiar" és: de quin grup musical és la cançó que interpreten els protagonistes de la novel·la? Respostes a loficideducar@ccma.cat.
La terapeuta gestalt Marta Butjosa assegura que mestres i professors tenen un excés de burocràcia i paperassa molt gran. Fa una llarga llista de tot el que han de fer fora de l'aula els docents i que, massa sovint, treu focus al que és la seva feina real: l'atenció a l'alumnat. Diu Butjosa a "L'ofici d'educar" que el seguiment a la feina feta és necessari, però no el control, que és el que es fa actualment als centres educatius.
Un avi juga al parc a perseguir els seus nets fent de monstre. Els infants s'ho passen pipa. D'on ve el plaer pel perill, sobretot quan un adult fa de dolent? La psicòloga Lara Terradas explica a "L'ofici d'educar" que el joc és un laboratori emocional a través del qual els infants experimenten la vida. A través del joc, creen un univers i un món simbòlic on hi ha un gran aprenentatge de la gestió de les emocions en un context sense censura, perill ni judici.
En Jaume Centelles ens porta a "L'ofici d'educar" "Hi ha monstres a la meva habitació", de Fanny Pageaud, publicat per l'editorial MTM. És un llibre misteriós que parla de la por a la foscor. Entre les seves pàgines s'hi amaguen monstres, però cal tenir una llanterna a mà per veure'ls. És un conte ideal perquè els nens i nenes a partir de 5 anys perdin aquesta por que tantes vegades apareix quan arriba la nit. La pregunta dels "Llibres per somiar" és: on s'amaguen els monstres? Respostes a loficideducar@ccma.cat.
És entre els 3 i els 4 anys quan es desperta la curiositat dels infants per aquelles parts del cos que, als adults, incomoda que els toquin. La psicòloga Lara Terradas explica a "L'ofici d'educar" que pares i mares solen confondre la curiositat i l'exploració amb el tabú de la sexualitat. Però no tenen res a veure. Diu que és important no prohibir, sinó explicar com, quan i on es poden tocar; si no, se'ls pot transmetre culpa i vergonya, i és quan apareix la repressió. També anima a explicar bé als infants que hi ha parts del cos que som cadascun de nosaltres els que decidim qui toca i quan es toquen.
En Jaume Centelles ens porta a "L'ofici d'educar" "Ai, renoi!", de Michael Rosen i Helen Oxenbury, d'Ediciones Ekaré. És un àlbum il·lustrat ideal per a infants a partir dels tres anys. Explica la història d'un nen que va a fer encàrrecs, però mai li donen el que ha anat a buscar. És un joc d'embolics, ple d'humor i d'amabilitat. La pregunta del concurs dels llibres per somiar és: quin animal li donen al protagonista quan va a buscar pastanagues? Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge!
La psicòloga Lara Terradas diu a "L'ofici d'educar" que hi ha una tendència generalitzada a voler facilitar molt la vida a nens i nenes. S'ha passat d'una educació autoritària a l'altre extrem, amb una sobreprotecció extrema, en què pares i mares volen evitar frustracions, patiments i haver de posar límits i eviten que els infants s'autoresponsabilitzin de les seves coses. Explica Terradas que de vegades es confonen les necessitats amb els desitjos i que sempre són els adults els qui han de decidir el que necessita un infant.
Les seves filles encara són petites, però no se n'adonarà i en Sergi Vives tindrà dues adolescents a casa. Com serà aquesta etapa? A "L'ofici d'educar" recorda que la seva adolescència no va ser precisament la millor etapa de la seva vida i ja preveu que les bessones el faran suar. De moment, ell es prepara aprenent el nou vocabulari dels joves. Ho estarà fent bé?
L'estiu d'en Mitus, un noi que estudia 4t d'ESO, es presenta avorrit perquè el seu millor amic marxa lluny. Però la malaltia d'un oncle a qui gairebé no coneix i a qui li haurà de cuidar el gos el portarà a la descoberta del món de la música dels anys 60 i 70 i dels valors que l'acompanyen. I amb la música descobrirà també una carta d'amor que l'oncle no va enviar mai, adreçada a una misteriosa Janis. En Jaume Centelles ens porta a "L'ofici d'educar" un llibre, de l'Editorial Cruïlla, ideal per a nois i noies a partir de setze anys. La pregunta del concurs dels "Llibres per somiar" és: com es diu el gos de l'oncle d'en Mitus? Podeu enviar la resposta a: loficideducar@ccma.cat.
Qui no ha vist alguna vegada un grup de joves clavant una clatellada a un altre perquè s'ha tallat els cabells? La psicòloga Lara Terradas explica a "L'ofici d'educar" que hi ha rituals, com aquest, que són propis del gènere masculí, en què s'utilitza la violència i es reprodueix un tipus de masculinitat tòxica. Terradas convida a reflexionar-hi, revisar si hi ha consentiment de qui rep i també el paper de qui ho lidera. Cal anar amb compte, perquè explica que són rituals que poden construir la base d'un món més o menys patriarcal.
A "Llibres per somiar", Jaume Centelles ens presenta "Nit de Reis" d'Oriol Garcia, publicat per Combel. És un llibre de pestanyes resistent i divertit, recomanat a partir de 3 anys, que és ideal per explicar la història de la nit de Reis, amb un text entenedor i rimat. Explica primer la història dels tres Reis i després la història d'una família que va a la cavalcada i l'endemà al matí troba allà els regals. La pregunta del concurs dels "Llibres per somiar" és: què demana als Reis d'Orient el tercer germà? Respostes a loficideducar@ccma.cat teniu temps fins diumenge. La guanyadora del darrer concurs és la Rosabel Grau, que s'emporta el llibre "El consultori de la senyora Ainou". Enhorabona!
Els infants són autèntics mestres, no tant perquè ens ensenyin coses sinó perquè ens recorden allò que els adults hem oblidat. No tenen vergonya, no dissimulen, pensen lliurement i viuen fora del judici. La psicòloga Lara Terradas diu a "L'ofici d'educar" que la seva innocència és saviesa i, per això, proposa tenir les orelles i el cor ben oberts a escoltar-los.
A la bústia de la senyora Ainou hi arriben cartes plenes de dubtes. Rep preguntes com: "si tinc fred, què faig?" o "com puc començar un conte?". Preguntes senzilles i altres de més creatives que ella respon, una a una, amb paciència i delicadesa. En Jaume Centelles ens porta a "L'ofici d'educar" aquest llibre il·lustrat per Rocío Bonilla que farà les delícies dels infants a partir dels 8 anys. Aprendran que la manera de resoldre els problemes és, sempre, a través de la conversa. La pregunta del concurs dels "Llibres per somiar" és: quin animal té un problema amb la pilota? Respostes a loficideducar@ccma.cat.
Vivim cada vegada més en un món multicultural. A les escoles, infants i joves de diferents llocs del món creixen de manera natural. La psicòloga Lara Terradas explica a "L'ofici d'educar" que això té molts beneficis, però que cal acompanyar-ho perquè, si no, pot crear confusió, especialment als que són de fora i poden no entendre els codis d'aquí. Els infants són camaleons, diu Terradas, s'adapten a tot, però de vegades, si no se'ls ajuda, es poden sentir perduts.
La paternitat ha canviat de dalt a baix la vida del Sergi Vives. Explica a "L'ofici d'educar" que ja res és com abans i que ser pare és el més altruista que ha fet mai a la vida. Ja no surt amb els amics, no fa esport, no llegeix, no dorm... i el que potser és pitjor: sembla el ieti, de tants cabells blancs com li han sortit!
El 60% dels mestres i professors denuncien agressions, la majoria verbals. La terapeuta gestalt Marta Butjosa explica a "L'ofici d'educar" l'exemple d'un professor que veu com, després d'una jornada de feina en què ha hagut d'acompanyar algun alumne desafiant, surt del centre i es troba les rodes del cotxe punxades. No passa sempre, diu, però no és un cas aïllat. Creu que les escoles i els instituts no són més que un reflex del que passa a la societat, en què moltes persones exigeixen determinats drets de maneres sovint no adequades.
En Jaume Centelles ens porta a "L'ofici d'educar" un àlbum il·lustrat pensat per a nens i nenes a partir dels vuit anys. Sense text, només amb algunes onomatopeies, "Llop a la neu" explica les aventures d'una nena que es perd enmig d'una tempesta de neu i com és rescatada per qui mai hauria imaginat. És una història commovedora sobre com la cooperació i ajudar els altres són sempre la millor opció. La pregunta del concurs dels "Llibres per somiar" és: qui salva la nena de morir congelada? Respostes a loficideducar@ccma.cat.
Els infants i joves tenen molta necessitat de moviment. Per ells, ment, emoció i cos són una mateixa cosa, segons explica la psicòloga Lara Terradas a "L'ofici d'educar". Per això, anima pares i mares a revisar les situacions i entorns que donen als seus fills si veuen que no paren quiets i a preguntar-se si tenen prou temps de joc lliure i espontani. I conclou amb una frase d'Osho: "Els infants no molesten, és el món adult el que està reprimit."
En Jaume Centelles ens porta a "L'ofici d'educar" aquesta obra plena d'aventures i fantasia pensada per a joves a partir de tretze anys (editorial Estrella Polar). És la història de dos germans que es queden orfes i, fugint de la tieta, que amenaça de separar-los, van a viure a Venècia. Allà coneixeran un grup de joves amb qui viuran una sèrie d'aventures. La pregunta dels "Llibres per somiar" és: com es diu el Senyor dels Lladres? Respostes a loficideducar@ccma.cat.
La psicòloga Lara Terradas ha estat a l'Índia i en torna enamorada. A "L'ofici d'educar" explica algunes de les coses que més li han agradat, com la connexió amb l'espiritualitat, la calma amb què viuen (que contraposa amb el ritme frenètic d'Occident) o la generositat de les persones amb qui s'ha trobat. També destaca com la cultura i l'educació allà giren molt més al voltant de la xarxa i la comunitat, i no tant de la individualitat com a casa nostra.
Les baralles i les discussions estan a l'ordre del dia a casa del Sergi Vives, que de vegades més que una casa sembla un ring de combat. Amb el seu habitual sentit de l'humor, en Sergi explica a "L'Ofici d'educar"que tot és una autèntica lluita, des que es lleven fins que se'n van a dormir. Les bessones no es posen d'acord en res i si una diu blanc l'altra sempre diu negre. A algú li sona?