Reportatges

Durada: 17 min

Hem quedat per esmorzar amb l'Elena Martín Gimeno, la Carlota Gurt, la Laura Vila Kremer i la Maio Serrasolsas, quatre artistes que han explorat el desig femení en les seves creacions. L'Elena amb la pel·lícula "Creatura", la Maio amb el seu segon disc, "Suau", la Laura amb l'obra de teatre "Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig" i la Carlota, al seu últim recull de contes, "Biografia del foc". Les han qualificat de valentes, però això vol dir que una dona que parla obertament de desig ha d'esperar alguna mena de càstig? Han sentit mai vergonya per mostrar el seu cos o els seus anhels? Els veuen representats a la ficció? Com els afecta la mirada aliena? Els pertany, el desig? Com varia al llarg dels anys? Els ha generat mai contradiccions? És la ficció un terreny adient per explorar-les? Preguntes i més preguntes que flueixen entre sucs de taronja, torrades i croissants, en una conversa diàfana que es podria haver allargat fins a l'hora de sopar.

Durada: 14 min

En mans de qui està, el futur del català? Ho debatem amb els monologuistes del Cruïlla Comèdia.

Durada: 16 min

La ballarina i coreògrafa belga Anne Teresa de Keersmaeker és una primera figura de la dansa contemporània. Amb 63 anys arriba al Mercat de les Flors per interpretar les variacions Goldberg amb la seva companyia, Rosas. I és que... ballar té data de caducitat? Els ballarins es poden retirar? Montse Colomé, Anna Briansó i Toni Jodar, que estan a prop de la setantena, ens expliquen i ensenyen com n'és de difícil - per no dir impossible - abandonar la professió. Toni Jodar té 69 anys i va ser membre impulsor de diferents grups de dansa i teatre contemporani als anys 60 i 70, col·laborador de Carles Santos i de Cesc Gelabert. Actualment codirigeix el projecte "Explica dansa". Reconeix que allarga la seva vida laboral perquè no té garantida una bona jubilació, però al mateix temps assegura que no entén la seva vida sense ball i moviment. També la Montse Colomé està en actiu, als 67 anys. Premi Nacional de Dansa 2006, i autora de la coreografia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, ha col·laborat en infinitat de produccions amb el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre del Liceu. Entre els seus últims treballs hi ha "Moriu-vos" o el solo "Celebration". Colomé, amb molts treballs nous en projecció, tampoc té la idea de jubilar-se mentre el cos la segueixi. I la coreògrafa i ballarina Anna Briansó, que ara té 67 anys, té una àmplia trajectòria d'actriu, coreògrafa i ballarina. Va firmar amb Dagoll Dagom les coreografies de "Glups", "El Mikado" i "Boscos endins" i ha participat en diverses sèries de televisió. El seu últim treball ha estat a l'òpera "Ievgueni Oneguin", que ha inaugurat la temporada del Gran Teatre del Liceu. Briansó està oficialment jubilada i cobra la pensió mínima, la qual cosa li permet acceptar feines esporàdiques, però no deixa mai de moure's i ballar perquè diu que, si no ho fa, el cos li fa mal.

Durada: 14 min

A l'últim festival de Sitges, la pel·lícula d'animació de producció catalana "Robot dreams" va aconseguir el gran premi del públic. Aquesta història d'amistat entre un robot i un gos, a la Nova York dels anys vuitanta, es va convertir en la preferida dels espectadors per damunt d'altres títols protagonitzats per éssers humans amb els quals, d'entrada, segurament podríem establir un vincle emocional més immediat. Com es fa perquè ens sentim identificats, interpel·lats o commoguts per personatges dibuixats, que en origen són plans i inerts? Com es fa per donar vida als dibuixos? Ens expliquen les claus d'aquesta transformació, alhora màgica i tècnica, el cineasta Pablo Berger, director de la citada "Robot dreams"; el cineasta Fernando Trueba i l'il·lustrador Javier Mariscal, que, després de "Chico & Rita" (2011), han tornat a unir esforços creatius a "Dispararon al pianista", un documental d'animació sobre la figura del músic brasiler Tenório Jr., i la il·lustradora i realitzadora Marta Puig, coneguda popularment amb el sobrenom de Lyona, que tot just comença a preparar el seu debut en la direcció de llargmetratges amb el projecte d'animació "El día que Ewan McGregor me presentó a sus padres", basat en les seves vivències personals relacionades amb la maternitat.

Durada: 13 min

Què hi passa, fora de les grans ciutats? Qui dona veu al món rural? A Sant Martí de Tous, un petit poble de l'Anoia, s'hi ha projectat un gran parc fotovoltaic que s'aixecarà sobre terreny agrícola. Molts veïns hi estan en contra. D'aquest conflicte n'ha sortit "Solar", de la companyia Mos Maiorum, que ha recollit testimonis de veïns i experts per convertir-los en una peça de teatre documental sobre la transició energètica. "Solar" es va estrenar a Sant Martí de Tous gràcies a Teatre Nu, un projecte que ha dinamitzat la vida cultural del poble. L'última producció de Teatre Nu és "Els ossos de l'irlandès", de Víctor Borràs Gasch, que parla sobre el fracàs de l'amistat i està ambientada en un petit poble que podria ser, perfectament, Sant Martí de Tous.

Durada: 10 min

Podrem viure gaire més temps creixent i creixent, com si el món fos un planeta inesgotable? A "Ruralisme", Vanesa Freixa reivindica una manera de viure més austera i vinculada a la terra. A l'assaig "A favor del decrecimiento", l'economista Giorgos Kallis defensa el decreixement com la solució més realista per combatre l'emergència climàtica. L'escriptora Ada Castells explora el sentiment de por i paràlisi que el canvi climàtic produeix en molts de nosaltres amb la novel·la "Solastàlgia". I a "Macrofestivales: el agujero negro de la música", el periodista Nando Cruz assenyala el model dels grans esdeveniments musicals -més artistes, més escenaris, més públic, més beneficis- com un exemple de "negacionisme climàtic de manual".

Durada: 13 min

El reportatge d'aquesta setmana està dedicat a l'artista Laia Abril, enguany Premi Nacional de Fotografia que atorga el Ministeri de Cultura. El jurat ha reconegut la seva tasca d'investigació artística, amb trajectòria internacional, dedicada a temes com la sexualitat, el cos, la psicologia i els drets de les dones. Abril es va llicenciar en Periodisme el 2008, però ha treballat poc temps de periodista, perquè molt aviat va descobrir que volia aprofundir en temes relacionats amb el feminisme que no eren estrictament notícia en els mitjans de comunicació tradicionals. "Una història de la misogínia" és el seu gran projecte, en què aborda temes dels quals no es parla habitualment, com ara l'avortament, les violacions i el fenomen conegut com a "histèria de masses", en què treballa actualment. Els desordres alimentaris també han ocupat la seva atenció. Dins d'aquest projecte, l'artista va viatjar als Estats Units, on va conèixer una família que havia perdut una filla de 26 anys a causa de la bulímia. La història la va recollir al llibre "The epilogue". A través dels seus projectes, Laia Abril denuncia les situacions d'abús de què són víctimes les dones arreu del món. I en la seva manera de treballar, a més de fotografies, inclou textos, llibres i instal·lacions.

Durada: 11 min

"El 20 de desembre del 2015 em vaig convertir en mare i vaig embogir". Així arrenca la primera novel·la de Mar García Puig, "La història dels vertebrats" (La Magrana, 2023), un relat colpidor en primera persona dels problemes de salut mental que va tenir arran de parir bessons alhora que era elegida com a diputada al Congrés dels Diputats. Amb ella parlem de les pors i angoixes que se li van despertar amb la maternitat, de l'estigma que encara arrosseguen aquestes vivències i de com va trobar refugi en la paraula escrita. La psiquiatra i coordinadora de la Unitat de Salut Mental Perinatal de Vall d'Hebron, Gemma Parramon Puig, contextualitza aquests problemes, que són més freqüents del que se sol creure: un 20% de les mares els patiran, però la gran majoria no seran diagnosticades.

Durada: 14 min

Espolla, un petit poble de l'Alt Empordà, està revolucionat. Una colla de nois i noies va amunt i avall carregant altaveus i instruments, muntant barres i penjant cartells amb més bona voluntat que traça. S'hi celebra el festival Deficitari: un dia de concerts al pati de l'escola del poble on participen, entre altres, Tarta Relena, Gebre o La Ludwig Band, que fan d'amfitrions. Espolla és el seu poble. El Deficitari va néixer el 2015 en forma de festa d'aniversari i ha crescut, però poc. Els organitzadors, l'associació cultural The Indian Runners, el volen així. "Té molt més sentit fer cent festes petites d'aquestes que no un megafestival que agrupi la mateixa quantitat de gent", diu Oriol Barba, un dels organitzadors. Una reivindicació d'una manera de fer cultura, propera, autogestionada i a l'abast de tothom.

Durada: 14 min

Amb les xarxes socials i els mitjans digitals, cada vegada hi ha més finestres on expressar i contrastar opinions. Nous espais on es valora, es puntua, es recomana o es divulga. Però podem dir que s'hi fa crítica? I quin és el paper de la crítica cultural, en aquest panorama en el qual tothom pot dir-hi la seva? En parlem amb la crítica d'art Marisol Salanova, que publica el llibre "Inteligencia artística" i col·labora en mitjans com ABC Cultural o la cadena Ser; amb el crític de teatre Oriol Puig Taulé, que escriu al suplement Babelia d'El País i coordina la secció d'arts escèniques del diari digital Núvol; i amb Mariona Borrull i Adriana Díaz, que fan crítica de cinema i estan al capdavant del podcast d'anime i cultura japonesa "Sopa de miso".

Durada: 13 min

Fan música? Arts visuals? Performance? Escultures? Arts escèniques? Quan els pregunten als dos duets d'artistes CaboSanRoque i Lolo & Sosaku, se'ls fa impossible respondre quina és la seva disciplina artística, perquè en combinen moltes de diferents. Per això, les obres d'uns i altres es poden trobar tant en festivals de música com de teatre, centres d'arts, museus diversos o sales de concerts. Ara, coincideixen obrint el curs cultural oferint al públic les seves noves instal·lacions. Els primers presenten "Flors i viatges", basada en Mercè Rodoreda, al Teatre Nacional, i els segons, al Gran Teatre del Liceu hi portaran "V conté metall". Les dues parelles creatives comparteixen algunes inquietuds, com la fascinació per les màquines que ells mateixos fabriquen i a les quals donen autonomia alhora, però tenen grans divergències: per exemple, uns venen de formacions tan exigents com l'enginyeria i l'arquitectura, i els altres de l'autodidàctica més extrema. Visitem CaboSanRoque, l'osonenca Laia Torrents i el barceloní Roger Aixut, als seus tallers de Banyoles, i Lolo i Sosaku al seu taller de l'Hospitalet de Llobregat per conèixer com entenen la creació i per conèixer les seves obres respectives.

Durada: 23 min

El reportatge "Nòmades de la vida" planteja com és la vida de diverses persones que no viuen en un lloc fix, alguns per voluntat pròpia i d'altres, obligats per les circumstàncies. L'actor Àlex Serrano, de l'Agrupación Señor Serrano, explica que es va veure obligat a marxar de Catalunya perquè aquí no tenia oferta de teatres on mostrar les seves creacions. Va marxar el 2006 i des d'aleshores crea els seus projectes a diferents països del món. Ara estrena el seu últim muntatge, "Una illa", al Festival Grec de Barcelona. També l'artista de circ Clara Poch, de la Companyia Clara Poch Masià, va tenir una vida nòmada en els inicis de la seva carrera, però el desarrelament que sentia la va fer tornar a casa. Juntament amb Carla Farreny presenta al Festival Grec de Barcelona "Lady Panda", una creació en què parla de la seva experiència nòmada i del gir que va fer la seva vida quan ho va deixar. El reportatge també parla dels nòmades digitals, que a Barcelona són uns cinquanta mil. Ho explica Antonio Baños en el llibre que acaba de publicar, "Barcelona no té solució" (Viena edicions, 2023), un text que planteja quin model de ciutat volem per al futur. Una altra experiència nòmada que recull el reportatge és la de l'escriptor Sergi Bellver, que a "Blanco móvil" (Aguilar, 2023) explica els deu anys que fa que viu de casa en casa per tot el món buscant temps i silenci per escriure. Uns habitatges que li deixen a canvi de petits treballs, mai de diners. En el cas de l'artista visual Març Rabal, el que explica la seva relació amb el nomadisme és un projecte que ha dut a terme durant un any viatjant des de Catalunya als Estats Units, Mèxic o França per provar una nova forma de creació. La seva experimentació amb el paper i els materials que ha anat trobant en el seu viatge es materialitzarà en una exposició que encara no té data.

Durada: 21 min

N'hi ha prou de "no ser racista"? Què és el contrari del racisme? Si el racisme s'aprèn, l'antiracisme també? Els marcians ho pregunten a persones que en pateixen i que proposen estratègies per combatre'l. Desirée Bela-Lobedde és autora de "Ponte a punto para el antirracismo", un manual per reconèixer, entendre i combatre els mecanismes del racisme que reproduïm, sovint sense ni adonar-nos-en. El col·lectiu Top Manta porta les seves reivindicacions a la Biennal d'Arquitectura de Venècia amb "Seguint el peix", un projecte fet en col·laboració amb l'estudi Leve Productora. Alaaddine Azzouzi és un dels pocs periodistes d'origen magribí del nostre país, i sense buscar-ho, s'ha convertit en un referent en el seu terreny professional. Imane Raissali, de nom artístic Miss Raisa, és rapera, escriptora i una figura molt popular a xarxes. Explica la seva vida a l'autobiografia "Porque me da la gana. Una vida contra los prejuicios". I l'actriu i humorista Asaari Bibang, de gira amb el monòleg "Humor negra", parla de racisme quotidià en clau de comèdia.

Durada: 19 min

Què passa quan passen 30 anys? El 30è aniversari del Festival Sónar ens ha convidat a mirar enrere per revisitar els anys 90 de forma crítica, analitzant com hem evolucionat com a societat, i al mateix temps reflexionem sobre què suposa per als humans arribar a la década dels 30, que per a alguns marca la frontera de la joventut. Hi reflexionem amb la compositora i artista sonora Clara Aguilar i la música Marina Herlop, dues artistes de 30 anys que hi actuen i que són, en certa manera, filles del Sónar. També fem un recorregut nostàlgic amb Jaume Ripoll, cofundador de la plataforma de streaming Filmin, que comparteix la seva relació vital i sentimental amb el cinema al llibre "Videoclub"; amb la historiadora i teòrica de la moda Sílvia Rosés, i amb el dibuixant de còmics Albert Monteys, que presenta "Para ti que eras joven", la recordada secció de la revista humorística "El Jueves", que feia juntament amb el dibuixant Manel Fontdevila.

Durada: 26 min

Les pel·lícules presentades a la setanta-sisena edició del festival de Canes ens deixen uns quants eixos temàtics possibles: Com gestionem l'emotivitat humana? Prenem una cura adequada de les criatures? Respectem les especificitats dels pobles indígenes? Cap a on va el cinema? En aquesta crònica, parlem amb les directores de les tres pel·lícules guanyadores de les principals seccions del festival: Justine Triet ("Anatomía de una caída"), Elena Martín ("Creatura") i Molly Manning Walker ("How to have sex"). També hi entrevistem actrius com Cate Blanchett, Mia Wasikowska o Sandra Hüller; cineastes com Jessica Hausner, Lisandro Alonso, Warwick Thornton o el 'maestro' Marco Bellocchio; i nous talents del cinema català com Marc Guanyabens o Anna Llargués. I repassem les històriques presentacions a Canes de "Cerrar los ojos", de Víctor Erice, i de "Killers of the flower moon", de Martin Scorsese, entre d'altres.

Durada: 21 min

El reportatge "La memòria del futur" exposa diferents formes de rescatar la memòria del passat per fer-la arribar a les noves generacions. Un dels protagonistes és l'artista Roc Blackblock, impulsor del projecte "Murs de bitàcola", que té com a objectiu pintar murals sobre fets històrics al lloc on van passar per evitar que s'oblidin. Són fets relacionats amb la feina al camp, les fàbriques, la guerra o escenes de la vida quotidiana. Un, "la manifestació de les galledes" que sis dones van fer a Vilanova i la Geltrú en ple franquisme. Cèlia Lorenzo, de 95 anys, ho explica en primera persona, ja que ella va ser una de les participants. També, al Teatre Lliure de Barcelona estan salvant la memòria de totes les produccions que s'hi han fet des del 1976, any en què es va inaugurar. Combinant intel·ligència natural i artificial, han posat ordre a més de seixanta mil documents. La bibliotecària i arxivera Anabel de la Paz és la responsable de la creació del nou arxiu del Lliure, que es pot consultar en xarxa. Els problemes del passat, si no es resolen, repercuteixen en el present, com ara el preu desmesurat dels lloguers a Barcelona. El llibre en format còmic "Rebel·lió. La vaga de lloguers del 1931", amb guió de Francisco Sánchez i dibuixos d'Anapurna, explica la vaga que van fer més de noranta mil famílies a Barcelona, unes famílies que es van negar a pagar el lloguer el 1931, en plena crisi post-Exposició del 29. Aquest episodi també el recull l'exposició que es pot veure al museu MUHBA Bon Pastor, que descriu com el problema de l'habitatge ha acompanyat la classe treballadora des de finals del segle XIX fins als nostres dies. Una altra memòria en què el reportatge posa el focus és la de les dones del camp, oblidades tants cops darrere del protagonisme masculí. El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, amb l'exposició "Tros de dona", pretén restaurar aquesta memòria retornant a les dones el protagonisme que mereixen.

Durada: 33 min

A qui pertanyen les icones, símbols o personatges que podem sentir com a propis: només als seu creadors, o a qui se'ls ha fet seus? Indiana Jones és del seus fans? Star Wars de qui sent la força? I com es fa per crear obres originals a partir d'obres que han fet altres? En parlem amb l'artista Marina Salazar; amb la banda Robot Rock Alive, que ret tribut a Daft Punk; els cineastes Lluís Ortega i Benjamí Dalmau, responsables del film "Indiana Jones y el santuario de la orden negra"; Vicent Santamaría, estudiós de l'obra de Salvador Dalí; la directora de cinema Elena López Riera, i l'advocada especialitzada en drets d'autor Maria Teixidor.

Durada: 21 min

Les possibilitats de la intel·ligència artificial semblen infinites. Ens substituiran? Hi sabrem conviure?