Maria Giner: "Com volen que els joves es dediquin a la pagesia si no es valoren els aliments"

Tast vertical a Catalunya Ràdio, amb Empar Moliner.

Amb Empar Moliner, que sembla un pollastre, i també amb la Sole García Insua, l'Alex Torillo, el Nil Vía i a les vies de so, el Pol Regàs.

Aquesta música, que és com un ritme d'escà, que segurament ve de la tradició gitana centre-europea, però ara ens ho explicarà la nostra convidada d'avui al podcast del TAS Vertical de Catalunya Ràdio. Sempre intentem en aquest podcast portar gent que mira la terra i que mira el cel. Pagesos, productors, gent que fa mel. Gent que fa carn. I avui tenim la Maria Giné, que es diu La Costurica. És a dir, la seva associació es diu La Costurica. I d'aquí aquesta música, segurament. Ella és de l'Associació de les Productores Agroecològiques de Catalunya, la APACAT, que no és un pecat, però potser sí, i que la tenim avui a l'estudi. Maria, què tal? Molt bé, molt bé. Has triat aquesta cançó, aquesta música, que és què?

Aquesta música és una música que ens va inspirar i ens va acompanyar i ens ha acompanyat aquests 25 anys de projecte de la Costurica, perquè quan vam començar ens agradaven molt les pel·lícules de l'Emil Costurica, la música sonava molt. I ens sentíem com molt identificats amb aquells escenaris de tot reutilitzat i animals i això una mica el gitaneo aquest de les pel·lícules.

Películes i aquesta música, que té aquesta tradició, la trobes en molts llocs centre-europeus, la música dels gitanos catalans aquí ha esdevingut rumba, aquesta és tota una altra cosa, i és una música molt emocionant.

Sí, és una música molt energètica, molt canyera, que reflecteix també bastant. Crec que la meva personalitat, perquè soc una persona bastant activa i necessito aquesta canya per estar a l'hort, per resistir a l'hort tot aquest temps, però també per tota la tasca de militància que faig i que crec que va de la mà d'intentar fer viable un projecte concret, però també ajudar la viabilitat de tots els altres projectes germans.

Va, explica'ns, què és l'APACAT, l'Associació de les Productores Agroecològiques de Catalunya?

Doncs APACAT és una associació que va néixer fa dos anys i una mica més, que va ajuntar tota una sèrie d'hortalans i hortalanes amb visió agroecològica, que fèiem producció ecològica però que anàvem una mica més enllà, Si em permets, explicaré què és la nostra visió de l'agroecologia. I ens vam juntar perquè pensàvem que necessitàvem un espai per fer incidència política que ens donés veu en les nostres condicions concretes de petites produccions, petits productors, petits i mitjans productors i productores que fem producció ecològica a nivell de tècniques de producció, però que també apostem pels circuits curs de comercialització, per la cooperació entre nosaltres, per la sobirania alimentària i per intentar trobar models de producció més justos a nivell social i ambiental. I no teníem un espai que ens representés, o creiem que no teníem un espai que ens representés a nivell sindical sense tenir condicionants d'altres models de producció que no ens semblen tan adequats com el que proposem nosaltres.

És a dir, tu dius, fer política des de la base. És que l'agricultura, comprar, és polític. Comprar o no comprar, triar, és a dir, és polític. I quina és la vostra política, doncs, que ho has començat a explicar?

Sí, exacte. La política de base és la que exercim amb el consum. En un model capitalista, el consum és una eina política molt forta, quasi que més que a vegades que la del vot, en la que si nosaltres consumim de manera conscient, amb una sèrie de criteris i. I respondent a la nostra ideologia, en aquest cas, per exemple, si nosaltres com a consumidores estem consumint producte ecològic, producte de proximitat, producte de petites productores, estem aconseguint no només un producte saludable per nosaltres i saludable pel medi, sinó que estem aconseguint fixar pagesia en el territori. En el cas de recolzar pagesos joves, estem aconseguint recolzar que els pagesos joves puguin continuar aquesta activitat i aquest ofici no es perdi, que està, francament, en greu perill de desaparició. Per tant, a través d'aquest consum, no només estem alimentant les nostres panxes, sinó que estem alimentant les nostres consciències i el model de país, de territori, que volem.

Llavors, i això sempre ho intentem explicar aquí al TAS vertical. Això es pot fer si tu vius en una zona on hi ha un pagès a prop, però també es pot fer a les grans ciutats. Barcelona, l'Hospitalet, Tarragona, Reus. És a dir, hi ha moltes ciutats que tenen mercats de pagès i que s'alimenten del graner que és Catalunya. Però. Costa, és a dir que l'habitant de les grans ciutats que és la majoria de la població catalana compri de proximitat no retractilat que vagi amb el cistell això costa i també costa per la vida que tothom porta la gent treballa, és a dir jo vull entendre tothom jo dono un temps que és per anar a comprar conscientment. De la mateixa manera que em donen un temps per dutxar-me. Penso que és igual d'important, però em costa molt.

Clar, realment, pel consumidor, anar a comprar a petits productors li requereix una inversió d'horari de temps. I en una vida que portem molt voraginosa, amb moltes obligacions i amb molt d'estrès així en general, és molt complicat trobar aquest temps per fer aquest tipus de consum, que implica anar al mercat de pagès, implica anar al teu punt de recollida on hi ha les cistelles, i implica molt sovint anar, no en una gran superfície o en un supermercat a buscar-te tot, sinó que anar a diferents llocs a provar. Has dit cistelles. Cistelles és un model possible que vull explicar, però abans de tot, deixa'm dir que, com tot, és un tema de prioritats. Vull desbancar una miqueta el prejudici que el producte ecològic és més car i que costa molt més temps de destinar-li, que només és per gent amb poder adquisitiu. De tota manera, la verdura,

la fruita, que ha de ser cara, és a dir, no pot ser regalada. Igual que el vi. Tenim un greu problema

en l'agricultura, que és que no se'ns paguen a vegades ni els costos de producció que tenen aquests aliments. Llavors, com volem que la pagesia continuï en el territori? Com volem que hi hagi gent jove que treballi d'això si no s'està valorant i no s'està pagant el que valen aquests aliments? Jo sobretot penso que

tenim una generació de nens, nenes, adolescents que han estat ja alimentats amb xirimolles, plàtans, que han vingut amb avió, que tenen un gust o un no gust. Aquestes persones que et diuen que no els agraden els espinacs, que et diuen que no n'han tastat mai de frescos segurament. Aquestes persones no els pots parlar de gust perquè potser. L'haurien de tornar a adquirir.

Per això és molt important que no només arribem al consumidor final a través de cistelles, mercats i models de relació directa que redueixen la intermediació. Però les cistelles són molt importants. Sí, després si vols expliquem la cistella, però el que m'agradaria dir també és que és molt important que arribem als menjadors escolars ecològics. Voldria dir que justament aquest dijous que ve, no l'altre, el 12, hi ha el primer congrés de menjadors escolars ecològics de Catalunya i és molt important fer incidència en aquestes associacions com a pecat perquè hi hagi més compra pública. Que faci que pugui arribar aquests aliments també als nens i nenes i recuperin aquest gust per poder-lo valorar.

A part de tenir a les escoles horts, que això s'està fent cada cop més, hem de tenir en compte que el pressupost dels manteadors escolars és molt poc i hi ha moltes variables. Moltíssimes. Nens que no mengen per motius religiosos, per motius de salut. És a dir, hi ha molts menús. I hem de treballar amb tot això. Però a les escoles també hi ha els pares. I els pares estan molt amoïnats per alimentar bé els seus fills. I les associacions com la teva. No només han d'arribar els vencedors escolars, han d'arribar els pares. Les escoles, com a àgora important de la societat, necessiten connexions amb vosaltres.

Exacte, per això les ampes i totes les famílies haurien de poder arribar a aquest producte i per això fa falta que hi hagi més promoció de l'agricultura ecològica. I que no s'aposti per polítiques de confusió com, per exemple, la producció agrària sostenible que ara es vol impulsar pel Departament d'Agricultura. Què vol dir això? El Departament d'Agricultura està impulsant un nou segell que volen dir-li PAS, Producció Agrària Sostenible, en què no tota la producció serà producció ecològica i que està, com creiem, afectant molt negativament la producció ecològica, que ja té un reglament, té unes inspeccions i té una forma de funcionar que podria millorar molt, però que està funcionant i que avala una producció més respectuosa amb el medi, menys contaminant i més saludable.

Però no podeu conviure aquestes dues maneres de produir?

Si es busca un altre nom per aquest tipus de producció que no generi tanta confusió, poder sí, però em sembla que utilitzar la paraula sostenible genera molta confusió.

En el món del vi també s'utilitza aquesta paraula. Per exemple, hi ha l'etiqueta Catalunya Sustainable, que avala el fet que la producció sigui pròpia, diria. És a dir. Ecològic, biodinàmic. Hi ha molta confusió. Però no ens podem trobar en algun punt tots els productors que feu una feina ben feta?

Sí, vull dir, ha d'haver-hi una regulació que faci no només que la fem ben feta, sinó que la fem encara més ben feta. Però el que és important és que cal aclarir conceptes i no confondre més el consumidor, perquè si no es troben tantes etiquetes. Amb noms que els suposen unes coses però que no s'atenen segurament a la realitat, que nosaltres creiem que s'ha de fer més difusió de l'agricultura ecològica i més promoció, tal com estan compromeses les administracions i no estan fent, però sobretot deixar de crear etiquetes que poden confondre encara més el consumidor, perquè sota el paraigües de sostenible la gent pensa més en una producció ecològica que no en una producció que fa algunes tècniques de producció que són millors, que milloren el sol, però que poder fan servir químics, perquè al final la producció agrària sostenible. Ve una mica a cobrir el nínxol que no ha cobert la producció integrada, que és una producció que està controlada i intenta fer-ho el màxim de millor possible a nivell de no utilitzar fitosanitaris si es pot evitar, però a última instància es poden fer servir. Per exemple, no? Amb una quantitat. Això és com en el vi. Sí, però si es pot fer agricultura ecològica, per què no la fem? Per què no la promocionem? Suposo que tot ve de la quantitat de terra que té cada productor. Cada vegada també hi ha productors ecològics més grans. Nosaltres apostem pels petits i apostem per la producció local, però està clar que la part respon a productors més grans que volen apropiar-se d'un segell que els donarà més venda i que els promocionarà més. I que respon a aquests interessos.

És a dir, per exemple, en el món del vi, la xampanya no es pot permetre una agricultura sense sense vigilar el mildiu. A Catalunya ens ho podem permetre, però la xampanya no.

Bueno, jo en aquest exemple concret no m'atreviria a fer una afirmació rotunda perquè no el coneixo prou bé, però si a Catalunya sí que es pot controlar més o menys el míndio amb tècniques ecològiques, no sé per què a la campanya no. Poder no s'ha investigat prou perquè en realitat al final. Pel clima.

El que està clar és que la verdura i la fruita que fem aquí. No posant el que està prohibit, és més bona, té més vitamines i els treballadors tenen una vida laboral digna.

Sí, esclar, no només els circuits comercialització i apostar per la pagesia del territori vol dir que no només, en el cas ecològic, no només no menges químics i no només estàs deixant de contaminar, sinó que fàcilment tu com a consumidor excederàs un producte fresc, collit de fa molt poc, per tant t'està donant totes les vitamines potencials que té aquestes hortalisses en aquest cas, no?, però a més una mica el que deia abans estàs aconseguint darrere el teu consum que en el territori tinguem pagesos i pageses i no ens passi com ens va passar per exemple durant el Covid i durant el confinament que correm el risc. I tal com estem anant amb aquest model agroindustrial que s'està promocionant, correm el risc que la nostra alimentació com a territori depengui de països tercers que ens poden tancar l'aixeta quan cal.

I de països tercers que, a més a més, no tots acompleixen. Les normatives que nosaltres acomplim. Laborals i I ambientals. Aquesta és la qüestió. Si et ve un tomàquet del Marroc que ha fet escala a Múrcia, Clar.

I s'embassa, poder, s'embassa en el retraticar. Producto d'Espanya. Però no ha passat per totes les normatives d'aquí a nivell de seguretat alimentària. És un tomàquet dur com una pedra. Te'l tenim tot l'any. Perdona, sí. Te'l tenim tot l'any i segurament s'ha fet dumping social, segurament s'ha produït amb mà d'obra, amb una moneda devaluada o explotant a la mà d'obra, s'obté un producte molt baix a nivell de costos i és aquí altament competitiu perquè és superbarat, però no t'està aportant res de nutrients, està contaminant, està maltractant a la mà d'obra i no té gust de res.

I el tenim tot l'any, que aquesta és l'altra qüestió. Jo crec que tenim una assignatura pendent molt important, que és conèixer la temporalitat. No podem tenir tota la fruita i la verdura que volem. Per què vols un carbassó en ple hivern? Quan a l'estiu no te'l mires, per cert. Sí, perquè n'hi ha tant, no?, que ja acabes fart de carbassó.

Sí, sí. Per què? Llavors, no estem educant-nos. No estem educant-nos. Cada vegada la gent paradigmàticament es cuida més i fa més dietes i tal, però els nutricionistes continuen posant carbassó en ple i vent. Ara l'alvocat és la nova medicina. Sí. El bocat és la nova medicina, l'or verd, que consumeix moltíssima aigua i que caldria qüestionar-se què està implicant que consumim tant el bocat perquè implica deforestació en països tercers molt bèstia, pèrdua de cultures locals i consum d'aigua exagerat. Però això va venint com modes en tot cas basar-se en la verdura de temporada també afavoreix la teva salut perquè cada verdura t'està aportant les vitamines que necessites en cada moment. És costós perquè no estem acostumats ja a cuinar amb la temporada i ens cansem fins i tot del tomàquet. Bueno, i aquí no, però la majoria de gent s'acaba cansant de la temporada. Però vull dir que hi ha tantes receptes, tantes fonts d'informació per cuinar o que pots basar-te en una cuina saludable amb el vapor, la planxa i la papillot no tindria per què ser un problema. El temps, en aquest cas de cuinar, no té per què ser un problema perquè podem fer una cuina molt senzilla amb verdura de temporada.

Però mira, t'expliquen, gent que viu a les ciutats, t'expliquen, arribes a casa fet pols, has dinat un tàper, arribes, els nens acaben de sortir de l'Estrascolar 3, i. Diuen, ai, baixem a baix a fer un sushi, que ara fer la verdura em fa mandra. Aquest és el problema que tenim. Llavors, la cuina d'entre setmana l'hem perdut, el vi també, perquè portem tàper, i hem de pensar en el cap de setmana, en el dinar de dissabte, de diumenge, i les verdures. És una assignatura pendent. És a dir, els nens mengen verdura. Quan encara et fan cas, a partir dels 15, et diuen que volen una hamburguesa bona, d'aquestes que valen dos euros. I jo ho entenc, eh? Sí,

poder més endavant i un retorn, no? Vull dir, és una època, no? Però després, en general, jo, la majoria de gent que conec i que ho hem parlat, quan et fas una mica més gran, tornes a l'apertura, no només per temes de salut i tal, no? Vull dir.

La gent és més guapa quan menja verdura, tenen una pell millor, són més guapos. Quan mengen verdura fresca, sí.

Es nota la pell, es nota l'energia. I ara, amb els ulls vius, és com els animals. I després volem estar bé, tenim un cos agradable a nivell estètic i tal, doncs si ens basem en unes bones verdures, i no només verdures, en una proteïna de qualitat, estarem més saludables. I de fet, hi ha alguns estudis alternatius aquests que deia que. Que ho demostren i que demostren la toxicitat de la resta de productes fitosanitaris en el nostre cos si es mengen aliments en producció convencional i com de bo pot ser un producte que no tingui aquests residus i que sigui de temporada. Llavors, avui dia també jo penso molt sovint que aventi aquests robots de cuina. I havent la possibilitat de fer vapors i planxes, entenc que, sobretot a la ciutat, que pots baixar i tens el sushi, als pobles això no ens passa tant, perquè no en tenim tant a tiro, passin aquestes coses, però que alhora no és tan difícil cuinar productes, verdures i aliments verdaders, diguéssim, i saludables. I sopa de verdura. Fas a la Thermomix aquesta, o qualsevol robot de cuina, és que és un segon fer-ho. I t'ho fa tot. Vull dir que no hauria de ser aquest el problema. Exacte. No ho sé. Les cistelles, va. Les cistelles. Els petits productors i productores d'horta tenim diverses maneres d'accedir a la gran boca que és Barcelona o tota la conurbació de Barcelona on hi ha les ciutats on no teniu.

El pagès tan a prop, i una de les propostes, que de fet a la Costurica vam ser els segons que vam portar aquest model aquí a Catalunya, és la cistella bàsica. A vegades hi ha gent que diu cistella a una comanda oberta, per mi això no és una cistella, la cistella bàsica o fixa és una cistella que fem els pagesos, Hi ha diferents modes de cistelles, però hi posem un seguit de verdures, que són les que estan més a punt en l'hort, per tant, collim el que està a punt i no tenim tant desperdici alimentari, i que ens permet. Fer arribar aquestes verdures saludables a un preu fixa tot l'any a aquestes famílies, i les famílies ens donen l'estabilitat de saber que allò ja ho tenim venut. O sigui, plantem sobre venut. La costurica tenim 100 cistellaires, 100 famílies que aprofito per agrair aquí, que moltes escoltaran el programa i estan esperant. Sentir-lo, doncs aquestes famílies fa ja molts anys que estan compromeses amb nosaltres i nosaltres sabem que tenim aquests 100 ancians semanals venuts, els plantarem i els posarem a la cisteria i els tenim, si tot va bé.

Clar, llavors necessitaríeu més cistellaires? Podeu arribar més?

Nosaltres apostem, no apostem per escalar per ser viables a nivell econòmic, apostem per una dimensió humana que ens permetin petits equips i treballar amb xarxes, amb altres companys i companyes per millorar les nostres propostes, però sempre podem pujar una mica més. Imaginem que jo vull ser cista llaire. Si tu vols ser cistellera, tant amb la Costa Rica com amb qualsevol altra companya hortalana, el que has de fer és buscar un punt de recollida. Perquè, clar, nosaltres el que no podem fer és baixar a Barcelona. El porta a porta només l'està fent la gent que només distribueix. I que compra, fa la cistella o la comanda i té una infraestructura per distribuir. Els petits pagesos, clar, hem de produir. Hem de vendre, hem de fer el marketing, hem de gestionar. Hem de recollida,

però si la gent compra coses per Amazon, també té punts de recollida, escolti.

Exacte. Llavors, si tu tens un col·lectiu de gent amb la que et relaciones, la classe de ioga, idealment una cooperativa de consum.

Jo veig bé que les cistelles siguin més d'una unitat familiar. Exacte. Perquè potser la col a mi em sobrarà, però en canvi ens la podem partir. Pots fer un intercanvi o. Llavors, entre dos. Exacte.

Nosaltres, com a pagesos, també hem tingut el gran repte de reinventar-nos. Llavors, per exemple, quan la costurica va començar, les cistelles eren molt fàcils d'aconseguir, perquè no hi havia gent que produís i era molt fàcil. Tothom que estava interessat en consumir d'aquesta manera la teníem a l'abast. Però, per sort, i la Costurica ha ajudat molt, que hi hagi més projectes com nosaltres que fan cistelles i ara ja hi ha molta oferta, no només de pagesos, sinó també d'empreses que s'han apuntat al carro perquè hem vist aquí color. Llavors, nosaltres ens vam haver de reinventar i en aquest sentit vam fer un punt de venda directe a la masia, fem menjadors escolars ecològics a través d'EcoCentral, però també vam obrir un catàleg, un formulari, on la gent pot fer comanda d'altres verdures, totes ecològiques, locals i de temporada, i complementar la cistella. Perquè què passa amb la cistella? Està molt bé, però si la cistella es fixa, I jo la procuro dissenyar amb el que hi ha, però el màxim de variada possible de setmana en setmana, perquè no et cansis, no et posaré una colifloca de setmana, perquè ja sé que és una putada. Però si te puc oferir una manera de complementar-la i de tenir més producte, si t'he posat unes carxofes i no hi va all tendre, però vols demanar en el formulari all tendre per fer una truita de carxofes i all tendre aquella setmana, doncs ho pots fer. Uau. Home, que de gust que m'ha vingut ara mateix. Una truita de carxofes i all tendre. Quina meravella. Encara falta una mica per la temporada de la carxofa i de l'all tendre, però en breus ho tindrem aquí. Se'n van els tomàquets, però a veure, arriba també.

Se'n van els tomàquets i tothom hauria hagut de fer conserva, i ho he fet. Per què? Perquè, com diu el nani Sala, del mas de la sala, hem de tenir cultura de rebost.

Hem de tenir cultura de rebost. I si no, el que ens toca a nosaltres, perquè amb aquest model de les cistelles, també el que ens passa és que a l'estiu la majoria de gent marxa de vacances i tu tens l'hort a tope. I què fas amb tota aquella verdura? En el nostre cas, i amb molts altres companyes fan això, fem la cistella, li oferim a la cistella aire, o que se la quedi doble els mesos que no marxa de vacances. O que li doni a algú que sí que està a l'agost o quan marxa de vacances, o la cistella solidària. Això és molt interessant perquè hi ha famílies que diuen, jo la pago, però la meva cistella que se'n vagi al banc d'aliments perquè aquestes verdures fresques també arribin a famílies precaritzades que no poden accedir al producte fresc a través dels bancs d'aliments. Aquestes famílies, les cistellaires, continuen amb el compromís amb nosaltres, però estan també fent una tasca social, col·lectiva, d'ajudar famílies precaritzades. Així que nosaltres oferim aquestes opcions, no tothom les fa, i igualment, com tenim un accident de tomàquet, el que fem és portar-ho a un obrador perquè ens facin també les conserves, perquè molta gent no se la fa, I perquè també això ens permet oferir-ho durant el llarg de l'any, la conserva de tomàquet de qualitat. No és un tomàquet de pera, de conserva, que rendeixi, sinó de varietats antigues, que té un gust que qui el prova repeteix.

Llavors, imaginem que ara hi ha algú que diu, va, doncs em vull apuntar a la Cistella. On ho busca? Què fa? Teniu pàgina web?

Si et vols apuntar a la Cistella, la Costurica té pàgina web. Quina és? La costurica.cat. Però també hi ha moltes altres companys i companyes. Jo sempre, com veus, miro per el col·lectiu. Clar. Perquè nosaltres no tenim un punt de recollida que et vagi bé a tu com a cistellera, perquè o no treballes a prop o no vius a prop, però hi ha altres companys que ho fan. Busques el punt de recollida que et vagi bé i, si et va bé, contactes amb nosaltres a través de mail o WhatsApp i comencem a trobar la manera de provar durant un mes quina cistella és la que et va millor i, a partir d'aquí, comencem a funcionar.

La Costa Rica. Ja està, ho tenim. Doncs escolta, moltes gràcies, Maria, de la Costa Rica, l'Associació de les Productores Agroecològiques de Catalunya, la PACAT, per fer aquesta feina que és cultura.

Gràcies a vosaltres per deixar-nos tenir veu i per fer d'altaveu de la petita pagesia, perquè som molt necessaris.

Sou centrals. Som essencials. Us hem d'estar agraïts, perquè ens feu més guapos. Mengem verdura fresca i bona, estem més guapos. Salta a la vista i torna quan vulguis. Moltes gràcies. Tast vertical a Catalunya Ràdio. Amb en Par Moliner.