El cap de setmana llarg es presenta tranquil, amb presència de boires, fred als matins i un increment de la inversió tèrmica. L'ambient assolellat quedarà només mig enterbolit a estones pel pas d'algunes bandes de núvols poc importants, i la temperatura es recuperarà. Donem resposta a les peticions del temps a la carta que ens heu fet arribar aquesta setmana.
Reflexionem sobre el paper imprescindible del teixit empresarial en la transició ecològica recordant que, tal com apunten economistes i estudis com l'informe Stern (2006), la sostenibilitat econòmica i l'ambiental són inseparables. José Luis Gallego destaca que el canvi climàtic ja genera pèrdues econòmiques enormes i podria arribar a costar fins al 20% del PIB mundial a finals de segle, mentre que actuar per mitigar-lo suposaria només un 1% del cost. Per això reclama que les empreses incorporin els costos ambientals a la seva comptabilitat i adoptin un paper actiu en el canvi, i es pregunta per què encara hi ha empresaris que s'hi resisteixen quan l'evidència econòmica és tan clara.
S'ha creat un nou pas de fauna a la C-51 a Rodonyà (Alt Camp), una infraestructura de més de quaranta metres que la Generalitat ha construït per superar la barrera que l'autovia suposa per a mamífers, rèptils, amfibis i insectes, amb el propòsit de millorar la connectivitat ecològica i reduir els accidents per atropellament. El pas, revestit amb elements naturals per afavorir-ne l'ús, s'emmarca en el programa d'Infraestructures Verdes de Catalunya i ha estat finançat amb prop d'1,6 milions d'euros dels fons Next Generation, en línia amb els objectius europeus de restauració de la natura.
Coneixem una marca artesanal que transforma roba i materials sobrants --vaquers vells, cortines, peces descatalogades, pell reciclada-- en ronyoneres i complements únics, per donar-los una segona vida en lloc de deixar que acabin en un abocador. Cada peça és dissenyada i creada a mà, numerada i pensada per a persones amb consciència ecològica. Es converteix així en una moda sostenible que aposta per la reutilització i un petit gest individual que, sumat a molts altres, contribueix a reduir l'impacte ambiental de la indústria tèxtil.
Abordem la transició energètica del transport marítim a través del GNL i l'electrificació, amb Baleària explicant la seva aposta pionera per aquest model que, entre d'altres, compta amb dos futurs vaixells elèctrics per a la ruta Espanya-Tànger que aportaran navegació sense soroll ni emissions. El Port de Barcelona exposa els esforços per adaptar-se al GNL i avançar en l'electrificació dels molls, una transformació que exigeix grans infraestructures internes i que es compara amb la de ports com Marsella, València o el Pireu. En aquesta innovació destaca la necessitat que ports i navilieres avancin plegats.
Parlem amb David Ros, gerent de Boí Taüll, sobre l'estació més alta dels Pirineus, situada en un entorn romànic privilegiat i reconeguda com la millor d'Espanya. Ros explica com el domini es prepara per acollir, el 31 de gener i 1 de febrer del 2026, dues proves de la Copa del Món de skimo --esprint i relleus mixtos--, l'última cita abans dels Jocs Olímpics d'hivern de Milà-Cortina.
La setmana acabarà amb l'arribada de més canvis de cara a diumenge. Arribaran a Catalunya en forma de ruixats irregulars i de noves nevades al Pirineu. La temperatura tornarà a recular. Donem resposta a les peticions del temps a la carta que ens heu fet arribar aquesta setmana.
Fem parada a la històrica Bodega Montferry de Sants, un local obert des del 1965 i encara molt arrelat al barri. Més enllà de ser un lloc per fer el vermut, la bodega manté una àmplia oferta de tapes i plats tradicionals, com el cap i pota, el fricandó o el bacallà amb samfaina. Descobrim què la fa especial i comentem la importància de preservar espais com aquest en una Barcelona cada cop més gentrificada.
Conversa amb Francesc Font, expert en agricultura regenerativa, arran del seu llibre "De peus a terra". El sòl és clau per al clima, la biodiversitat i l'agricultura, i ens alerta que la seva degradació és resultat d'una gestió humana deficient. L'obra combina ciència i experiència per proposar accions de recuperació. Intentem respondre preguntes com per què maltractem el sòl, si les societats complexes tendeixen a degradar-lo i quines mesures urgents cal prendre per revertir aquesta situació.
Un estudi publicat a Ecology Letters revela que, amb l'escalfament global, les espècies de bosc estan envaint la tundra àrtica. Gramínies i arbustos, com els nabius vermells, avancen, transformen aquest ecosistema i afecten tant la biodiversitat com les comunitats humanes de la zona. L'expansió vegetal accelera el desglaç del permafrost perquè reté més neu a l'hivern i escalfa més el sòl a l'estiu, cosa que podria alliberar grans quantitats de carboni acumulat durant milers d'anys i reforçar encara més l'efecte hivernacle.
Amb Carles Ruiz, president de FGC, repassem l'inici de la temporada d'hivern. Expliquem que Boí-Taüll ha estat escollida, per quarta vegada, millor estació d'Espanya i que FGC incorpora el Flexipass, una mena de Teletac per esquiar. Destaquem també el lideratge de La Molina en esquí adaptat i el compromís de sostenibilitat a totes les estacions. Parlem de l'evolució de Tavascan i del repte pendent de l'esquí nòrdic, així com del paper de FGC Turisme i Muntanya com a motor de dinamització territorial i econòmica.
Una massa d'aire d'origen àrtic ha fet baixar de manera contundent la temperatura. Això fa preveure un cap de setmana de fred intens, de ventades, sobretot als dos extrems del país, i de neu que pot continuar caient amb intermitències al Pirineu. Donem resposta a les peticions del temps a la carta que ens heu fet arribar aquesta setmana.
Conversa amb Greta Tresserra, vocal de sostenibilitat, innovació i internacionalitat del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, sobre l'impacte ambiental de la construcció i la necessitat de reduir tant el carboni incorporat com l'operatiu. Parlem sobre la relació d'aquestes emissions amb la crisi d'habitatge i analitzem solucions ja viables com la rehabilitació o l'ús de fusta i materials reutilitzats en edificis de consum gairebé nul. Calen accions immediates, més dades i més formació per accelerar la transformació del sector.
Tot i quedar per darrere del metro i l'autobús, el tramvia creix i ja és present a 15 ciutats. La Fundació Mobilitat Sostenible i Segura proposa ampliar-lo a 22 ciutats més, fet que portaria el país fins a 40 línies, de 335 km actuals a 810 km, i fins a 350 milions de viatgers anuals. Les noves propostes inclouen ciutats com Santander, Vigo, la Corunya, Valladolid, Lleida o Castelló, a més de la connexió del Camp de Gibraltar. També s'impulsen sis tren-tram a Catalunya ¿combinació de tramvia urbà i tren interurbà¿ amb rutes com el TramVallès, Bages-Berguedà, Terres de l'Ebre, Lloret-Blanes i dues sortides de Girona. El TramVallès, el més ambiciós, donaria servei a més de 700.000 habitants.
Lidl posa a la venda bosses d'escombraries PURIO, fetes amb el plàstic film reciclat que genera als seus propis magatzems. Els treballadors separen i compacten el material, que es recull, es neteja i es transforma en gransa per fabricar les noves bosses. El procés, certificat per AENOR com a projecte d'economia circular, converteix Lidl en la primera cadena de supermercats amb aquesta distinció per a un producte de marca pròpia. L'empresa ja ha reciclat més de 1.500 tones de plàstic i preveu vendre 16 milions de bosses reciclades abans del 2026.
Abordem la pèrdua de capacitat dels embassaments catalans segons un estudi de l'ACA. Els pantans han perdut uns 30 hm³ per sedimentació, un 4% del seu volum potencial. Destaquen les reduccions de la Llosa del Cavall (Solsonès), Susqueda ¿clau per a l'aigua de l'AMB¿, la Baells i, sobretot, el pantà de Foix, que ja ha perdut la meitat de capacitat i té el fons reblit de fangs contaminats, que dificulten les comportes i possiblement han agreujat les inundacions del juliol a Cubelles. En alguns casos, però, hi ha guanys de capacitat, com a Darnius-Boadella i Sant Ponç.
Aquest cap de setmana ens portarà un temps variable. Des d'un divendres amb ruixats de fang i vent fort als cims pirinencs, a un diumenge que serà de més sol. Això, abans d'un dissabte de cel canviant i una nova línia de precipitació durant la matinada de diumenge. Donem resposta a les peticions del temps a la carta que ens heu fet arribar aquesta setmana.
Àlex van der Laan presenta el seu llibre "Quin temps farà?", una guia pràctica per aprendre a interpretar el temps i comprendre els fenòmens meteorològics. Amb un estil clar i divulgatiu, explica com llegir mapes, models i meteogrames per arribar a fer prediccions pròpies. Una introducció accessible per a tots els amants de la meteorologia.
Nova edició d'aquesta guia, amb 1.009 vins tastats de 177 cellers diferents. Alguns dels guardons destacats: Carles Ahumada (trajectòria), L'Olivera (territori), Cristina Borrull i Ivette Alonso (futur), i Juvé i Camps i Gramona (icona). Entre els més ben puntuats, Bellaserra (Cerdanyola) i Sara i René Viticultors (Priorat), amb menció especial al brisat cartoixà 100% d'Escabeces, de les Vinyes del Tiet Pere (DO Tarragona).
La possible incorporació d'Ucraïna al mercat europeu, amb més de 40 milions d'hectàrees de conreu altament productives, podria alterar profundament l'equilibri agrari i pressupostari de la UE. El seu model d'agroindústria intensiva contrastaria amb l'agricultura familiar i sostenible europea i posaria pressió sobre la PAC i les ajudes als petits productors, fet que obriria un debat econòmic i polític de gran abast dins de la Unió. Jordi Puig ens en dona tots els detalls.
José Luis Gallego ens presenta un projecte pioner al Pirineu per eliminar els peixos exòtics dels estanys d'alta muntanya mitjançant rotenona, un producte natural i biodegradable. Després de l'èxit a l'estany de Manhèra (Val d'Aran), on s'ha recuperat la biodiversitat, aquesta tardor s'actuarà als Tres Estanys, a la serra Mascarida (Pallars Sobirà), dins del parc natural de l'Alt Pirineu.
Jordi Longás ens parla de la riquesa dels paisatges de tardor a Catalunya i del seu llibre, que proposa 30 rutes per gaudir dels colors, les llums i la natura d'aquesta estació. Itineraris de dificultat baixa i mitjana amb informació pràctica i recomanacions per descobrir tant indrets emblemàtics com racons menys coneguts.
Després de la tongada de tempestes fortes d'aquest dijous, el cap de setmana encara no farà net del tot. Divendres serà un dia de temps variable, amb més pluja que arribarà a partir del vespre i tornarà afectar diversos punts del país entre la matinada i el matí de dissabte. Entrarà el vent de tramuntana i mestral als dos extrems del país. En canvi, diumenge acabarem la setmana amb un dia més tranquil i assolellat. Donem resposta a les peticions del temps a la carta que ens heu fet arribar aquesta setmana.
Conversem amb Rosa Garcia, directora general de Rezero, sobre els projectes que impulsen a Catalunya i les Balears per avançar cap a un model de residu zero. Parlem de qui hi ha darrere de la fundació i dels reptes actuals en la gestió de residus, com la nova llei d'envasos, la recollida selectiva, els gots reutilitzables als festivals o la gestió de burilles. També comentem les dificultats per comprar sense envasos als supermercats i la necessitat de substituir materials i hàbits per reduir el consum d'un sol ús. Finalment, reflexionem sobre la incineració i les alternatives més sostenibles per minimitzar l'impacte ambiental.
Baleària fa un pas més en el seu camí cap a la descarbonització i ja utilitza de manera regular biogàs procedent de residus ramaders. Des de fa un mes, tres dels seus vaixells --que fan les rutes Barcelona-Alcúdia, Alcúdia-Ciutadella i Màlaga-Melilla-- naveguen només amb aquest combustible renovable. Amb això, la companyia evitarà l'emissió de més de 80.000 tones de CO¿ fins al desembre del 2025, aprofitant el metà dels residus per convertir-lo en energia neta per a la navegació.
El port de Barcelona fa un any que connecta grans vaixells portacontenidors a la xarxa elèctrica, sent el primer port de la Mediterrània a fer-ho. Aquesta mesura ha permès estalviar més de 2.300 tones de CO¿ i subministrar 3,4 milions de kWh d'energia renovable. Forma part del pla Nexigen, amb què el port vol electrificar els principals molls abans del 2030, reduir a la meitat les emissions i assolir la neutralitat climàtica el 2050.
Quatre municipis de l'àrea de Barcelona ¿Sant Climent, Begues, Torrelles i el Papiol¿ reclamen a l'AMB que es reconegui el seu paper com a guardians de les muntanyes. Demanen que es valori la seva aportació mediambiental i els beneficis que els seus boscos aporten a la salut i la qualitat de vida de la ciutadania, i que es busquin fórmules justes per compensar aquesta tasca de protecció del territori.
El temps del cap de setmana vindrà marcat per les estones de sol però també pel pas d'alguns núvols. Serà entre la nit de dissabte i el matí de diumenge quan una cua de front pot portar algun ruixat i obrirà la porta a la tramuntana i al mestral als dos extrems del país. Donem resposta a les peticions del temps a la carta que ens heu fet arribar aquesta setmana per saber si els panellets ens els haurem de menjar amb abric o màniga curta.
Entrevista a Rubén del Campo, portaveu de l'Aemet, que explica per què les danes tindran nom propi a partir d'ara. El nou sistema busca millorar la comunicació i la percepció del risc davant fenòmens meteorològics extrems, seguint l'exemple dels huracans i les borrasques atlàntiques.
Ens visiten Ivan Margalef, xef de L'Ó, i Adrià Cots, director de Món Sant Benet, per explicar-nos el projecte gastronòmic d'aquest restaurant amb una estrella Michelin. Es basa en una cuina evolutiva que combina tradició, innovació i sostenibilitat, amb productes dels horts ecològics i una forta connexió amb la recerca de la Fundació Alícia.