Coneixem una marca artesanal que transforma roba i materials sobrants --vaquers vells, cortines, peces descatalogades, pell reciclada-- en ronyoneres i complements únics, per donar-los una segona vida en lloc de deixar que acabin en un abocador. Cada peça és dissenyada i creada a mà, numerada i pensada per a persones amb consciència ecològica. Es converteix així en una moda sostenible que aposta per la reutilització i un petit gest individual que, sumat a molts altres, contribueix a reduir l'impacte ambiental de la indústria tèxtil.
Abordem la pèrdua de capacitat dels embassaments catalans segons un estudi de l'ACA. Els pantans han perdut uns 30 hm³ per sedimentació, un 4% del seu volum potencial. Destaquen les reduccions de la Llosa del Cavall (Solsonès), Susqueda ¿clau per a l'aigua de l'AMB¿, la Baells i, sobretot, el pantà de Foix, que ja ha perdut la meitat de capacitat i té el fons reblit de fangs contaminats, que dificulten les comportes i possiblement han agreujat les inundacions del juliol a Cubelles. En alguns casos, però, hi ha guanys de capacitat, com a Darnius-Boadella i Sant Ponç.
Quatre municipis de l'àrea de Barcelona ¿Sant Climent, Begues, Torrelles i el Papiol¿ reclamen a l'AMB que es reconegui el seu paper com a guardians de les muntanyes. Demanen que es valori la seva aportació mediambiental i els beneficis que els seus boscos aporten a la salut i la qualitat de vida de la ciutadania, i que es busquin fórmules justes per compensar aquesta tasca de protecció del territori.
El consum elèctric a les llars de l'àrea metropolitana de Barcelona ha augmentat un 3,7% aquest estiu respecte a l'any passat, segons dades de Barcelona Energia. L'increment confirma una tendència a l'alça vinculada a les onades de calor i la crisi climàtica. Davant d'aquest escenari, José Luis Gallego destaca la importància de l'ús eficient de l'energia i l'autoconsum. Es recomanen accions senzilles com aprofitar la llum natural, ajustar la calefacció, millorar l'aïllament, mantenir els sistemes de climatització i reduir el consum d'electrodomèstics i dispositius en stand-by.
Analitzem les darreres dades de recollida selectiva de residus, que ha augmentat un 3% i ja supera el 47%. Tot i l'increment en fraccions com l'orgànica, els envasos i el paper, encara més de la meitat dels residus acaben al rebuig. Amb José Luis Gallego destaquem els avenços que s'han aconseguit, però també recordem que queda molta feina per fer per assolir els objectius de reducció i reciclatge fixats per als propers anys.
Un nou reial decret reforça el sistema elèctric i impulsa l'autoconsum i les comunitats energètiques. Es crea la figura del gestor d'autoconsum, que representarà els consumidors i agilitzarà les tramitacions. També s'amplia fins a 5 km la distància màxima entre instal·lació i punt de consum, i es faciliten els permisos per a la instal·lació de bateries d'emmagatzematge, clau per donar estabilitat al sistema. Ens en dona tots els detalls Jose Luis Gallego.
La Universitat de Girona ha instal·lat una coberta vertical de panells fotovoltaics a la façana sud del Campus Centre, cobrint el lateral de les Facultats d'Infermeria i Medicina, com a part del seu Pla d'Ambientalització. Aquesta actuació permet reduir la càrrega tèrmica de l'edifici i produir prop de 95 megavats anuals, gairebé una quarta part del seu consum elèctric. Amb l'objectiu de reduir un 50% les emissions de carboni el 2030 i assolir la neutralitat climàtica el 2050, la UdG treballa en nous projectes fotovoltaics a altres edificis del Campus Montilivi, mostrant el seu compromís amb la descarbonització en l'educació.
El 2027 arribarà l'ETS2, el nou sistema europeu que posarà un preu de 55¿€/tona al carboni dels combustibles com el gasoil, la gasolina o el gas de calefacció. Es preveu recaptar fins a 300.000 milions en cinc anys. Transport & Environment demana que la major part es destini a ajuts per a llars vulnerables i inversions verdes. L'objectiu: deixar enrere els fòssils i fer competitiva l'energia neta.
Una crònica familiar sobre natura i esperança enmig del soroll mediàtic. José Luis Gallego ens explica com una parella de mallerengues emplomallades ha començat a criar en una caixa niu del seu jardí. Ens parla de la importància ecològica dels ocells insectívors i convida a recuperar la tradició de penjar caixes niu per gaudir de la natura en llibertat, amb una recomanació final per adquirir-les a la botiga Oryx.
L'auge de les instal·lacions solars en els darrers anys planteja un repte ambiental: la gestió dels residus. Es preveu un augment del 3.000 % en ferralla fotovoltaica per al 2030, però Europa encara no disposa de prou infraestructures per reciclar-la. Als EUA i la Xina ja s'impulsen solucions, mentre a Terol s'endarrereix una planta per falta de finançament. Parlem de tot plegat amb José Luis Gallego.
Entre el 2023 i el 2024, la depuradora del Llobregat va produir més aigua regenerada (61,8 hm³) que la dessalinitzadora del mateix riu pot generar en un any. Aquesta aigua es retorna al riu a l'assut de Molins de Rei per ser potabilitzada més avall, a Sant Joan Despí. El punt àlgid es va viure l'hivern del 2024, en plena sequera, amb un cabal sostingut d'1,5 m³/s. Amb la dessalinitzadora aportant 2 m³/s, es cobria part de la demanda total, que era de 10 m³/s. La consellera Sílvia Paneque afirma que l'aigua regenerada ha vingut per quedar-se, i l'ACA ja n'està provant l'ús al riu Muga.
El govern ha aprovat una nova normativa per garantir la seguretat dels càmpings situats en zones amb risc d'inundació. L'objectiu és avaluar la viabilitat d'aquests espais i assegurar que totes les activitats s'hi desenvolupen en condicions segures, especialment en el context de l'emergència climàtica. També es preveu un fons per compensar la pèrdua de places turístiques derivada dels estudis de risc. Les primeres actuacions ja han començat, pensant en la temporada d'estiu. Ens ho explica José Luis Gallego.
Amb l'augment d'episodis de pluja intensa, es recomana revisar cobertes, balcons, terrasses i elements en contacte amb el terreny per evitar filtracions i humitats. Aquestes poden afectar tant l'estructura dels edificis com la salubritat dels espais interiors. El 45% de les patologies relacionades amb l'habitabilitat tenen origen en problemes d'humitat, que afavoreixen l'aparició de floridures i fongs, amb riscos per a la salut com rinitis, asma o, en casos greus, aspergil·losi. En parlem amb José Luis Gallego.
L'avançament de la primavera permet tenir abans del que és habitual un dels fruits silvestres més preuats: l'espàrrec de marge. Aquest brot primaveral de l'esparreguera creix en pinedes, marges de camins i camps d'oliveres. Jose Luis Gallego ens recorda les bones pràctiques de recol·lecció per preservar la natura, com respectar l'esparreguera, evitar tallar plantes del voltant i estar atents als nius d'ocells a terra. A més, cal respectar les propietats privades. Un cop a casa, només n'aprofitarem les puntes més tendres i descartarem la part llenyosa.
Les autoritats estan en alerta per l'augment de patinets elèctrics modificats per assolir altes velocitats, que poden ser perilloses. Un cas destacat és la detenció a Santa Coloma de Gramenet d'un home que circulava per la vorera amb un patinet alterat. Els agents l'hi van requisar i, en les proves posteriors, es va comprovar que podia arribar als 142 km/h, molt per sobre del límit legal de 25 km/h. El conductor va ser multat amb 500 euros i se li va retirar el vehicle. Aquest cas se suma a altres episodis similars, com el d'un patinet que va ser gravat avançant un cotxe a 110 km/h en una autovia. En parlem amb José Luis Gallego.
El sistema de calefacció per radiació infraroja no escalfa l'aire, sinó els objectes i les persones. Les plaques es connecten directament a la xarxa elèctrica amb un termòstat que regula la temperatura. José Luis Gallego aprofundeix sobre aquesta modalitat de calefacció i també sobre quina és la seva eficiència, l'estalvi que suposa i les seves aplicacions.
L'Ajuntament de Barcelona ha prohibit l'ús d'estufes de gas a les terrasses de comerços per reduir la contaminació. La normativa, en vigor des de l'1 de gener, obliga a substituir-les per estufes elèctriques amb límits d'ús i potència. Mentre que associacions veïnals celebren la mesura, el Gremi de Restauració hi està en contra. Les sancions previstes són de 1.500 euros.
A partir de l'1 de gener tots els envasos domèstics han d'indicar el material de què estan compostos i el contenidor on s'han de dipositar una vegada buits. A més, la nova llei prohibeix el marcatge dels envasos amb les paraules "respectuós amb el medi ambient", o qualsevol altre equivalent que pugui induir a abandonar-lo a l'entorn. Tots els detalls, amb José Luis Gallego.