A les Terres de l'Ebre, territori declarat reserva de la biosfera, pagesos i pescadors uneixen esforços per transformar un residu agrícola, la clofolla d'arròs, en una solució ecològica per al transport de peix. El projecte Vasalplast, impulsat per Iban Ganduxé, la Federació de Confraries de Pescadors de Tarragona i la Cambra Arrossera del Montsià, aposta per la innovació, l'economia circular i la sostenibilitat del sector pesquer; una proposta que busca reduir la petjada de carboni i adaptar-se a les exigències ambientals europees amb un nou model de caixa més eficient i responsable.
A les Terres de l'Ebre, territori declarat reserva de la biosfera, pagesos i pescadors uneixen esforços per transformar un residu agrícola ¿la clofolla d'arròs¿ en una solució ecològica per al transport de peix. El projecte, impulsat per Iban Ganduxé, Vasalplast, la Federació de Confraries de Pescadors de Tarragona i la Cambra Arrossera del Montsià, aposta per la innovació, l'economia circular i la sostenibilitat del sector pesquer. Una proposta que busca reduir la petjada de carboni i adaptar-se a les exigències ambientals europees amb un nou model de caixa més eficient i responsable.
Parlem del pagre, també conegut com a pàguera a Llançà i les Illes, o panxo a Vilanova. Descobrim curiositats sobre aquest peix típic de la Costa Brava, amb el nom científic Pagrus pagrus. Mario Vizcarro ens explica les seves característiques: parent de l'orada i el sarg, d'aspecte semblant al besuc però amb una tonalitat rosada uniforme i una dentadura poderosa per alimentar-se de mol·luscs i crustacis. Es pesca amb palangre o xarxa, i pot arribar a fer fins a 90 cm i 15 kg. Conegut i estimat en altres zones com Andalusia i les Canàries, el pagre és considerat una autèntica delícia, especialment en receptes com el suquet, fet a la sal o obert a la donostiarra amb all i bitxo.
Les barquetes de Sant Pere ("Velella velella") són colònies d'animals que es desplacen gràcies a una vela que els permet surar amb el vent. Viuen a la interfase entre l'aire i l'aigua, alimentant-se de zooplàncton amb els seus tentacles urticants. Tot i que no són perilloses per als humans, és recomanable evitar el contacte amb la cara. Depenen del vent per moure's, i per això, en dies de vent fort, poden arribar en grans concentracions a les costes. A Catalunya, el 2018 van arribar des de la Costa Brava fins a Tarragona. Quan moren a la platja, deixen una forta pudor. Ens en dona més detalls en Mario Vizcarro.
Mario Vizcarro ens acosta la Castanyola (Brama brama), un peix de cos ovalat i aplanat lateralment recobert d'escates, amb cua prima i aleta caudal bifurcada. Conté molt greix, però sense àcids omega-3, i és ideal per a dietes hipocalòriques i proteiques. Viu entre dues aigües, des de la superfície fins als 800 metres de fondària. És una depredador carnívor amb una carn molt apreciada que es pot guisar, fer a la planxa, fregir o cuinar amb salsa. Ara es troba en temporada!
Durant els darrers anys, malgrat les limitacions de pesca per arrossegament, les captures de llagostí s'han anat incrementant fins a arribar a les 70 tones el 2024 a la zona de la Ràpita, un 25% més que l'any anterior. Al ritme que anem, aquest any també serà bo de captures i amb una mida més gran. Mario Vizcarro ens explica com les mesures i restriccions pesqueres comencen a donar fruits.
Aquí tenim una empresa familiar, especialitzada en la comercialització i distribució de peix i marisc de la més alta qualitat. Parlem amb Josep García, propietari de l'empresa Gamba de la Costa, que ens definirà el seu model de negoci i les seves característiques.
Tractem la situació delicada de la pesca catalana davant la modalitat d'arrossegament de fons que vol establir la UE. La pesca catalana no és industrial, és costera litoral, d'un mateix dia. Coneixem la problemàtica i les seves conseqüències amb Mario Vizcarro.
Amb l'impacte cada cop més fort del canvi climàtic sobre el món de la pesca, apareixen espècies en temporades que no toca. És el cas del llagostí de sant Joan. Mario Vizcarro ens explica aquest canvi, les característiques d'aquest crustaci i la manera de cuinar-lo.
Un dels trets que identifiquen millor la qualitat d'un entorn marí és la presència de la màxima biodiversitat d'espècies, i cada cop més, ens trobem amb l'albirament de diferents espècies marines quan anem a pescar, com són les balenes, els dofins, les tonyines, les tortugues o els taurons.
El reglament de la pesca de l'anguila ha variat aquest any amb mesures més restrictives. Amb Mario Vizcarro coneixerem les mesures que s'han pres i la implicació que tindrà en el món pesquer. Pregunta: La mida importa, anguila, anguiló i angula. Quina és més menuda? Premi: Un portafolis gentilesa de Pesca Neta. >>Envia la resposta a¿meteomauri@catradio.cat¿amb el teu nom, cognoms i població.¿¿¿¿
Saps diferenciar una canana d'un calamar? El calamar i la canana són peixos semblants fisiològicament, però no són el mateix. Podríem dir que són "parents" del mar, però la carn de la canana és més dura i no és tan apreciada. Quines semblances i diferències tenen? Maria Vizcarro ens ho explica. Pregunta:¿Com s'anomena en castellà la canana? Premi: Un davantal, gentilesa de Pesca Neta. >>Envia la resposta a¿meteomauri@catradio.cat¿amb el teu nom, cognoms i població.¿¿¿¿
Repassem les normes bàsiques per comprar peix fresc, en què ens hem de fixar, com hem de conservar el peix a la nevera i com hem de descongelar els productes del mar perquè quedin com si fossin acabats de comprar. Tot això i més, amb Mario Vizcarro. Pregunta: Com podem substituir l'aigua de mar? Premi: Un davantal, gentilesa de Pesca Neta. >>Envia la resposta a meteomauri@catradio.cat amb el teu nom, cognom i població.
Aquí tenim un peix honrat, amb una relació qualitat/preu molt encertada. Amb Mario Vizcarro sabrem com cuinar-lo i el seu hàbitat. Pregunta: Com es cuina un peix a l'esquena? Premi: Un davantal, gentilesa de Pesca Neta. >>Envia la resposta a meteomauri@catradio.cat amb el teu nom, cognom i població.