La Renaixença

Millors moments (setmana 12)

Durada: 50 min
20/11/2026
Amb una teula, un desodorant, un ventall i un flexòmetre pots fer... no ho sé, prendre mides, acabar la teulada, i no fer pudor... per partida doble! Mira, sempre ens agrada trobar relació entre tots els objectes, i aquesta vegada, per difícil que fos, també ho hem aconseguit. Som els millors, les nostres famílies deuen estar orgulloses de nosaltres. Els convidats d'aquesta setmana també són els millors: són la Fàtima Llambrich, en Bernat Bardagil, en Sergi Cebrián i els Doctor Prats, que pugen al nostre escenari.
TRANSCRIPCIÓ

Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.

00:00

Déu vos guard! I visca el batlle!

00:03

La Renaixença.

00:23

Avui dediquem el capítol a la teula.

00:26

Boníssima, boníssima, boníssima. És la meva galeta preferida, eh? De galetes trias. Té aquella teula.

00:32

S'ha de dir que enganxen, aquelles galetes.

00:33

Aquest se'n pot quedar tres caixes al munt de matí, eh? Ah, sí? Si enganxen, deu ser perquè deuen posar nicotina. Home, no, què dius?

00:41

Que hem de portar nicotina a les galetes. Que enganxin. En tot cas, avui parlem de la teula de les taulades, no de les galetes. Les primeres cobertes de les primeres barraques, les primeres cases, eren cobertes vegetals. La teula ceràmica és un invent dels grecs.

00:58

Hosti, els iogurts grecs. Per favor, els iogurts grecs. M'hi trenco les teules allà així dins els iogurts grecs. Són boníssims. Aquest se'n pot quedar tres caixes al munt de matí de iogurts.

01:11

Em deixeu explicar la història de la teula? Gràcies, vinga. La teula. La teula de les teulades. Deixa estar les galetes. Les primeres cases cobertes de teules apareixen cap als 700 abans de Crist. Abans de Crist, eh? I encara estem amb les teules, eh? Ben igual, eh? Dic jo que amb la tecnologia

01:27

que hi ha avui en dia, no pots agafar i fer una teulada d'una peça. És veritat. De poliuretat. Sí, sí. T'has inventat el material, eh? El primer que t'ha vingut al cap. Sí, de poliplorer. Sí. I ja ho poses directament. Poliprograma m'agrada molt. Poliprograma, sona material molt, eh?

01:43

Sí, sí. Escolta, té raó, eh? És veritat que és un sistema que sembla antic, però allà estan aguantant, eh? Des dels 700 abans de Crist, el mateix sistema, eh? Hòstia, fot més de 2.000 anys que són iguals. Arnau Tordera, boig conegut o savi per conèixer?

01:58

Boja coneguda, però una boja que quan apareix a les nostres pantalles sempre ens quedem en silenci per escoltar tot el que ens ha d'explicar. Una periodista de les Terres de l'Ebre que explica les històries des d'allà on passen, i no històries qualsevols, sinó que ha investigat i s'ha ficat a la boca del llop per explicar-nos el dia a dia del narcotràfic i els crims que tenen lloc als nostres carrers.

02:18

Avui s'asseu a l'escó de la renaixença Fàtima Llambrich! Bé! Bé!

02:31

Fa molts anys que et dediques al món dels successos, al costat fos de la societat. No sé si amb l'experiència A tu ara et deixem aquí, per exemple, 10 minuts observant. Ja saps més o menys qui té més possibilitats

02:40

de ser un criminal. Qui és l'assassí, no? Qui és el narco? El narco crec que està clar.

02:44

El narco. Mirarem tots allà mateix, el narco.

02:50

És perquè porto regada. No ho sé. Sempre els prejudicis. No, perquè ets de Barcelona i tens més a l'abast. Ah, no, ni a Osona no es droga ningú. No, no, a Osona.

02:58

Por el amor de Dios, a Osona. No, no hi ha hagut mai droga. Fati, escolta, ets periodista i criminòloga de formació, les dues coses, eh? Bueno, sí, però no exerceixo.

03:07

Llavors, periodista, que és el que exerceixo, diguem.

03:11

Tu recordes quan decideixes dir, hòstia, m'interessa el món dels successos,

03:17

vaig cap aquí. Sí, sí, bueno, sí. Jo estava fent un torn a TV3 d'estos que entrem a les 6 del matí, llavors és el que passi. Sí. Però ja suposo que vam veure que el que m'estava interessant més era tot el tema judicial i policial i devien dir col·loquem-la, col·loquem-la a fer aquestes coses. Clar.

03:36

I és un tema que costa diferenciar una mica l'interès periodístic del morbo a vegades, no? És, hòstia, és que això és morbós i potser m'interessa només perquè és morbós.

03:47

Sí, potser és una de les dificultats de la nostra feina, però penso que és bo que expliquéssim esta part de la societat que no veiem quan sortim al carrer. Bueno, ara sí que la veiem, però les notacions de marihuana ens trobem a tot arreu. Però bueno, que no la veiem tant. Clar.

04:04

Bueno, abans, no ho sé, tampoc hi havia tants mitjans de comunicació com ara. Ho dic perquè també hi ha ara aquesta idea que la criminalitat ha pujat tant i que és tot tan insegur. Això és cert, tu que t'hi dediques?

04:15

Sí. El que tenim més ara és tot el tema del crim organitzat, com a Europa, que també s'està complicant més, que potser fa una dècada, òbviament en hi havia, però en unes altres circumstàncies i fins i tot en un altre comportament més públic.

04:33

O sigui, ara ho veiem més que abans. Sempre n'hi ha hagut, entenc. Sí. I I qui són aquesta gent, diguéssim? Qui són? O sigui, d'on te venen? Però són gent organitzada. Gent organitzada, sí, sí. Però vull dir que n'hi ha més aquí que altres.

04:48

Ei, ha posat a tenir crim. Millor que sigui organitzat. Ah, sí. Sí que hi ha, eh?

04:52

Sí, sí, sí. No, no. Tens la sensació que no et tocarà el rebre si estàs organitzat, no? No, almenys gent endreçada. Estaven aquí en de. Penso que sí. És que tenen l'etiqueta

04:59

d'organitzats i després si et pots llegir algun sumari dius, a què està fent esta gent? Tant organitzats no és tant com sembla. Aquí falta un productor, jo a vegades ho he pensat aquí falta un productor. Una mica d'ordre.

05:12

S'hauria de professionalitzar una mica. Sí. Són gent una mica. Maldestres. Sí. Tens alguna anècdota en aquest sentit? Algun cas que diguis, hòstia, l'hem resolt perquè eren autèntics idiotes, diguéssim.

05:23

Clar, penseu que la informació quan ens arriba a naltros ja és passada, ja ha passat tot. I moltes vegades una part és sobre paper. Llavors tu estàs llegint un sumari i dius, a veure, esta gent havia d'entrar a Xix a la costa del sud d'Espanya. Vinga. En una nit es guanyaven el que jo crec que no us guanyeu aquí, potser sí, potser no. Aquí cobrem fort, aquí. Uns dos milions d'euros. Ah, bueno.

05:52

La meitat, la meitat. Aquí la meitat estem.

05:57

I després d'impostos. Res, res. Paguem, paguem.

06:01

Si tenim dos milions d'euros en jocs, no pot ser que no portéssim diners al mòbil. Que anaven amb targeta, van amb targeta.

06:10

La targeta aquesta de prepago. No tenien saldo. No tenien saldo.

06:13

A mi tant, tenien una narcollanxa a Pere Gil, que ja no és una illa, o sigui, ja anem malament, ja, diguéssim, no? Vale. L'havien d'entrar i diu posem 10 euros al mòbil. 10 euros al mòbil a les 3 de la matinada. No. Per tant, els diuen crim organitzat, però no es penséssiu.

06:33

A vegades hi ha gent que està sobrevalorada.

06:37

Hi ha gent sobrevalorada que acaba en un sumari.

06:40

Escolta, i pot passar, ara que dèiem això de les plantes de la marihuana, les plantacions que cada vegada són més presents a Catalunya, ens explicaràs una mica per què a Catalunya, i pot passar que jo vagi a buscar bolets un dia i de cop em trobi una plantació de marihuana?

06:57

Penseu que el que expliquem als periodistes ho hem robat, bueno, furtat. Els fiscals, els jutges, els policies. Vull dir, no és informació pròpia, anem agafant una mica d'aquí i una mica d'allà. De la manera com ho estan explicant ara, jo crec que sí. Un dia anirem a fer bolets i trobarem una plantació, l'altre dia anirem a un camp de no sé què

07:23

i trobarem una plantació. Som líders en la producció de marihuana? Bueno, almenys ser líder en valgo, també.

07:30

Tu has entrevistat i

07:30

has parlat amb autèntics delinqüents, diguéssim. I has de parlar amb gent que ha fet coses que dius, hòstia, jo ara si pogués insultar

07:41

potser t'insultaria, no? Sí, però quan tu estàs com a periodista és, mira, jo aquí tinc una feina, què vull? Obtenir informació, cartes clares. Jo aquí vinc per això. I vinc. A veure pel teu historial, no vinc ara perquè.

07:56

Hi ha algun enamorament d'aquests de dir, hòstia, estàs parlant amb un criminal i ara, hòstia, m'està caient bé aquest tio. Un criminal atractiu. No, no parlo d'aquest enamorament. Jo parlo de l'enamorament de dir, hòstia, aquest tio parla bé, sembla simpàtic, és un tio que ha matat a no sé qui, però m'està caient bé.

08:14

No, perquè ja no m'ho poso amb estos termes. Jo he estat, i encara continuo, anant a presó a entrevistar una persona que ha estat condemnada per dos homicidis ara.

08:25

És del llibre que vas publicar, no? Sense cadàver, que parla de. Fas una radiografia del Ramon Lasso, que és un home condemnat a 30 anys de presó per doble homicidi. Doble homicidi sense cadàver, a més no van trobar el cadàver.

08:37

Això és de vegada, però ja havia estat condemnat per dos homicidis més. Mira, quatre, important. Mira el Ramon, tu. I llavors vaig pensar, és interessant. Home, sí. Molt, molt. Per sort, poc habitual, diguéssim. Sí. Llavors, jo quan vaig a fer les entrevistes, no és un tema de si ens caiem simpàtics o no. I a vegades ho hem comentat, eh? Jo el primer dia li vaig dir, jo vinc aquí perquè m'interessa, és perquè vull fer un llibre. Sí. Un llibre on no sortirà només el que m'expliques tu, sinó d'altra gent.

09:07

Ell cobrarà alguna cosa d'aquest llibre, ell? No. No, no, pregunto, no sé com funciona. Ella és com en Truman Capote. Sí. No. Ara, ara. Ja, m'agradaria, però no. Sí. Quatre homicidis, eh? Sí. De qui eren? Es pot dir o no, això? O sigui, qui va matar aquest home?

09:21

Sí, es llegireu igual el llibre. Sí, sí. La dona, al cap de nou mesos, el fill, un dels fills que tenien en comú, i anys després, uns mesos després d'acabar la condemna, la següent parella que tenia, una altra dona, i el cunyat. Molt bé, quin campió. Déu-n'hi-do, sí, déu-n'hi-do.

09:46

Hem de parlar del cantautor canadenc Neil Young. Joel, ens pots cantar alguna cançó seva? No, ara mateix. La veu era força similar. L'any 1978 va publicar el seu disc Comes a Time. Diria que era així. Correcte. Comes a Time. I va haver-hi un cert problema a l'hora de fer les còpies. La primera tirada, que està a una data indeterminada entre 20.000 i 200.000 còpies, segons les fonts. Una forquilla amplia. Certament, però en tot cas no he trobat. N'hi havia uns quants milers de còpies. Hi havia un problema que sonava apagat. No es va fer bé la còpia del vinil i sonava malament. Sonava com tota la música apagada. I t'hi has gastat uns calés, aquí.

10:24

Llavors el que va intentar fer la discogràfica per recuperar els calés és colar aquestes còpies malmeses entre els discos bons. Però ell, que era molt bona persona, va dir, no, no pot ser això, no els podem colar això als fans, és lleig. No, les discogràfiques sempre ajuden els artistes. Sempre. Correcte, sempre.

10:39

Doncs en aquest cas el que va decidir va ser. Una decisió complexa econòmicament perquè va comprar totes aquelles còpies. Hòstia, el Neil Young. Així va evitar que es distribuïssin les còpies dolentes. Estem parlant de vinyls, encara. I va decidir fer-ne alguna cosa de profit. Així que la teulada del seu ranxo de Califòrnia la va cobrir tota dels discos de vinil. Teniu una teulada de ranxo tota coberta de discos com a teules.

11:06

Per si algú des de casa seva no sap exactament què vol dir aquesta metàfora. Començar la casa per la taulada. Jo tinc un petit conte, que res, em dura això un minutet. Vinga, Joan, vols música o no? Sí, posa-li música. Un conte. Hi havia una vegada un país molt petit que no tenia casa pròpia i vivia molt precàriament sota la casa del costat que no se l'estimava gaire però tampoc el deixava marxar. Hi havia aquesta relació tòxica. I en aquell país tan petit, una vegada, hi va haver una majoria de gent que volia que van decidir que ja n'hi havia prou i que volien viure a la seva pròpia casa. I llavors, què van fer? Van escollir uns senyors i unes senyores que semblaven molt llestos i molt audaços perquè construissin una casa per a aquell país que, pobret, no en tenia de casa. Llavors, aquells senyors i senyores van dir, vale, però abans haurem de votar. I la gent va dir, vale, doncs votem. I van votar mentre els senyors de la casa del costat els hi fotien d'hòsties. I llavors la gent va dir, bueno, nosaltres ja hem votat. Vosaltres teniu les estructures d'estat de la casa? Uns pilars, unes columnes. I els senyors deien, sí, sí, les tenim, les tenim. I tothom estava molt content perquè al final aquell país tindria casa pròpia fins que va arribar el dia d'entrar a la casa i, oh, sabeu què va passar? Que les estructures de la casa, que són el més important, no hi eren. No hi eren. I se'n va anar tot a prendre pel cul. I sabeu per què? Perquè aquells senyors i senyores havien començat a fer la casa per la teulada.

12:24

Avui tema delicat, eh? El desodorant. Perquè, bueno, hi ha dos tipus de persones. O sigui, hi ha els que el necessiten i els que no el necessiten. I després, per una altra banda, també hi ha dos tipus de persones que són els que el fan servir i els que no el fan servir. El problema és que a vegades uns no coincideixen amb els altres. A vegades el que el necessita no és precisament el que l'utilitza.

12:46

És que a vegades un mateix no se sent la pudor, eh? Exacte. Si és la de l'altre, no sé si és la teva, eh?

12:50

Jo abans sento la dels altres. Que la meva. Què dius ara? Per exemple, aquesta pudor que se sent ara, doncs collons, has de ser tu. Home, però per què ha de ser jo? Però si tu has dit que no te sents la pudor. Per això mateix, si no me sento la pudor jo, i et sento, i tu la sents la primera. Però aquesta pudor de bacallà que se sent, com és que sigui jo? Perquè si jo no soc perquè era la meva, saps? Doncs has de ser tu per collons, xuriguera. I a més, et tinc al costat, vull dir que si vas. Hòstia, quina pudor de bacallà.

13:23

Hi ha un cas històric sobre aquest problema, que és el cas de Hieró II, que era el rei de Siracusa. Es veu que aquest home tenia un problema d'alitosi molt greu i que també fotia una catipen, una pudor, que aquell és mort. El que passa és que era el rei de Siracusa. Qui li diu a aquest home que fa pudor? Qui li diu a Florentino Pérez, que és un vell verd masclista que repapieja?

13:42

És que és un tema molt delicat. A veure, la pregunta és, s'ha de dir si algú fa pudor?

13:47

Sí. Sí, s'ha de dir. Però el tema és qui li diu. Exacte, perquè el rei Joan Carles qui li diu que és un putero? La gent del seu entorn no li dirà això. No, no li dirà. Fins que un dia un enemic del rei de Siracusa li va directament nano, cardes una catipent que quan passes es moren les mosques no, no, no. Llavors, l'home va demanar explicacions a la gent del seu entorn, aviam, per què ningú li havia dit fins llavors que feia aquesta pudor. El millor de tot va ser la resposta de la dona, de la dona del rei, que quan li va demanar, aviam, perquè ella no li havia dit mai que feia aquesta pudor terrible, la dona, molt hàbil, va contestar, és que no he estat mai amb cap altre home, carinyo meu, jo em pensava que tots els homes fèieu aquesta olor. Arnau Tordera, vots conegut o savi per conèixer?

14:36

Un savi per conèixer. És lingüista i s'ha endinsat a l'Amazònia per treballar amb comunitats indígenes en la recuperació de llengües que estan en perill de desaparèixer. Perquè cada llengua és una manera diferent de mirar, pensar i entendre el món, crei. I si deixem que desapareguin, cada vegada tindrem menys maneres d'explicar-lo. Avui descobrirem que salvar una llengua és, en certa manera, salvar tot un univers.

15:00

Avui s'asseu a l'escó de la renaixença Bernat Bardagil! Hola! Hola!

15:11

Bernat, escolta, tu ets investigador i docent de la Universitat de Leiden, no de Lleida, als Països Baixos, i dediques la teva recerca a les llengües de l'Amazones. Hòstia, tu ets ozonenc, i per què aquesta passió per l'Amazones?

15:27

Doncs a mi sempre em van agradar molt les llengües. Quan estudiava a l'institut el grec, clàssic, el llatí, traduir aquestes frases i aquestes paraules i entendre-ho i dexifrar-ho era una cosa que m'apassionava. Sempre vaig anar tirant per allà. I va arribar un moment que vaig pensar que com a català no feia gaire sentit estudiar una llengua més gran. Posar-me a estudiar l'anglès o el francès o l'alemany. I vaig pensar, doncs tirem cap a una llengua més petita. Si hi ha coses que estan pitjor que el català, encara. Hi ha coses que estan pitjor que el català i que no tenen ningú que els hi faci cas. Pensar, doncs, anem cap allà, fer-los una mica de cas. Quantes llengües es parlen a l'Amazones? A l'Amazones es parlen avui dia unes 300 llengües. Pensem en tota la conca de l'Amazones, tota l'Amazònia. Unes 300 llengües, amb fonts històriques, la gent que ho han investigat, sabem que quan van arribar els europeus s'havien arribat a parlar potser unes 450 llengües. Però són moltes llengües amb molt poc terreno, diguéssim, no? Són moltes llengües, poc terreno no tant, perquè és una zona enorme. Sí. La conca de l'Amazones potser és 5 o 6 o 7 vegades més gran que tota Europa Occidental. Hòstia. Però, més que el número de llengües que es parlen, el que és molt interessant és la quantitat de famílies lingüístiques. Aquí a Europa en tindríem 3, si comptem les llengües indoeuropees. Germàniques, les llatines. Tot això, aquestes són la mateixa família lingüística, després tindríem la família finogúgrica, que és l'hongarès, el finlandès, i després el basc, que és una llengua aïllada, tota sola, som-te com una família. Tindríem tres famílies lingüístiques aquí. A l'Amazònia n'hi ha, pel cap baix, cinquanta. I això què es deu? L'aïllament, entenc, de les diferents. Això es deu a l'aïllament, la fragmentació de comunitats, perquè hi ha rius i boscos i altiplans i un terreny que separa I has viscut allà, tu? I has conviscut amb aquesta gent? Sí, he passat temporades d'uns quants mesos seguits en diferents comunitats. I parles algun dels idiomes que estudies, no? Sí. Ah, sí? Sí, sí. Jo, com a català, doncs quan vaig a un lloc, vull parlar el que la gent d'allà parla. Ara, ara. Eh, senyor! I vaig aprendre a parlar el panerà, que és la llengua que vaig estudiar primer. El panerà, eh? El panerà. Això on t'ho parlen, això? Això ho parla en el Mato Grosso. Ah, i tant, home. A la zona de Bruixingú. Home, girant a la dreta.

17:59

Girant a la dreta? Sí, sí. Pujant pel burri cap a.

18:05

Ah, això mateix. Això mateix. I després m'he posat a estudiar una llengua aïllada que es diu Miki.

18:11

Quan dius aïllada, perquè ens fem una idea, quanta gent parla el Miki? Quanta gent el parla, el Miki? El Miki té 100 parlants.

18:19

Hostia, t'hi comptes a tu, ja, en aquest 100? T'hi comptes? No. Podríem dir 100 i mig. I el pots parlar amb certa fluidesa, diguéssim, el Mickey? Sí, amb la gent més gran o la gent que el parlen

18:36

I la gent d'allà no flipen amb tu, diguéssim, quan arribes allà i dius, hòstia, aquest tio, no?

18:40

Sí, una mica. La primera vegada que vaig visitar una de les dues comunitats que parlen el Mickey, jo ja l'havia començat a prendre amb l'altra, i es van trobar un estranger que no era ni brasiler, un foraster que arribava allà i s'asseia amb ells i els saludava i això bé,

19:00

bé, bé és el primer cop que havia passat li preguntaràs

19:04

que ho parli una mica sí, sí, et fa gràcia que digui alguna cosa et faria

19:07

gràcia que digués amb Miqui que digués, ei hola, què tal, com esteu Miquengs. Que els digui alguna cosa amb ells. Sí, amb nosaltres. Dius que parles amb la gent gran, nosaltres dos.

19:20

Home, vosaltres sou jovenassos, però també us diré alguna coseta. A veure, què pots dir? Doncs els podria dir.

19:38

Em sembla que ens ha insultat. Sí. És un punt que la cara li ha canviat. Què els has dit?

19:45

Que ets una mica de Mickey. Els he dit bon dia i he dit que us he vingut aquí a explicar una mica qui són els micis. S'han extingit gaires

19:57

llengües al llarg de la història? Vull dir, és un problema d'ara, això?

20:00

Sempre s'han anat extingint llengües, també s'han anat fragmentant i s'han anat diversificant. El llatí és una llengua que, diem que és una llengua morta, però no es va morir mai, va anar canviant fins que va ser tan diferent que ja era una altra cosa. El ritme a què es van extingint llengües avui i a què es moren és una cosa mai vista en tota la història de la humanitat. Ah, sí? Anem més ràpid que mai a perdre llengües. Anem més ràpid que mai a perdre llengües. I tot el que va en una llengua, aquestes. Tot el que es transmet oralment a dintre d'una llengua, les històries, els coneixements. La cultura, coi. La cultura, exacte. Hi ha gent que dirà, en castellà també ho pots transmetre igual. Sí, però quan se'n va una llengua, també se'n van altres coses que no són. Si desapareix el Mickey, per exemple, què més desapareixerà? Si desapareix el Mickey, desapareix la música tradicional d'ells, els seus coneixements de plantes medicinals, la relació que tenen amb els esperits ietà, que són els esperits ancestrals protectors. Tot això se'n va. Una manera de relacionar-se amb el seu entorn i amb el món.

21:04

Escolta, he llegit en alguns lingüistes que diuen que parlar la teva llengua materna et proporciona una millor salut. És cert, això?

21:12

Sí, hi ha hagut uns quants estudis que ho demostren de manera molt clara. Si tens. Si parles la teva llengua materna, si no has hagut de canviar a una altra llengua, i això amb el català. Passa. També passa, que potser algú ha hagut de canviar de llengua en temes de salut, doncs. Si parles la teva llengua tens millor salut, tens més bons indicadors, l'esperança de vida és més llarga i la qualitat de vida també. Mira, mira. Ei! Què toques, Arnau? La

21:49

veritat, aquest programa cada vegada sembla més un psiquiàtric.

22:00

Una peça publicada l'any 1991 pel grup Nirvana, que va catapultar el grunge d'aquest to aspre, que el transmetia tan bé, al cim de la música comercial de l'època. I la cançó sona, però no podeu ni imaginar-vos d'on va sortir el seu nom. Això era una nit de l'any 1990, i la cantant de la banda Bikini Kill, anomenada Kathleen Hanna, va sortir a fer grafitis amb en Kurt Cobain, cantant de Nirvana, que llavors eren col·legues.

22:30

Aquell matí, mentre feien grafitis i potser es drogaven, la Kathleen va veure un anunci de desodorant que es deia Teen Spirit, Spirit Adolescent, i li va semblar realment un nom una mica. Li va fer gracieta.

22:42

I quan van arribar a casa en curt, després d'haver perpetrat aquests grafitis per la ciutat, a la Kathleen li va fer gràcia escriure a la paret d'en curt, Kurt smells like Teen Spirit. A la paret, directament, eh? A la paret de la seva habitació, però en referència al desodorant del qual havia vist l'anunci que es deia Teen Spirit. I en curt va quedar impressionat per aquella frase, que no tenia ni la més remota idea que feia referència a un desodorant que es deia Teen Spirit. Perquè anava drogat. Perquè anava molt drogat i va decidir incorporar aquest nom al concepte, a la cançó, va anomenar-la així.

23:15

Els desodorants no han de fer olor. No hi ha manera més fàcil d'identificar una persona que és una hortera i una cutre, perdó si algú ho està fent servir aquí, que olorar, que fer olor de desodorant perfumat. Això fa I ja no diguem aquests desodorants que el portes perfumat. Em fa servir, eh? No, però el que segur que no fa servir són aquests que anuncien ja pràcticament com si fossin un reclam per femelles. Sí. Saps aquests que. Ai, ai, ai. Que normalment són de color negre. Sí. I que porten noms com Titanium, Dark, Power, Lion, no sé què, de la marca Axe. Tiger. Que te'ls venen com si. Tiger, aquestes coses. Perquè ja et diuen, hòstia, si et fots això. Cauen desmaiades. Les dones tornaran completament polles. No és veritat. Quina és el problema, Mercè? Que hi ha molts senyors que pensen que realment funciona. Per què? Perquè arriben al puticlub i diuen, hòstia, sí que se m'apropen. Sí que se m'apropen. No ho entenen, no ho entenen. És molt important que aquests desodorants de macho, de titanium, black, angus, no sé què, entrecot. És molt important que el pot sigui de color negre. Això per què ho fan els fabricants? Perquè l'home de masculinitat, diguéssim, fràgil, a l'hora de comprar un producte d'higiene personal o fins i tot de perfumeria, li fa molta por. Semblarà trilerí. Ah, ja t'entenc.

24:42

A veure si semblaré trilerí. Clar, i no pot ser rosa. I llavors, clar. Tots els colors que recorden una certa feminitat, això no. Això no pot ser.

24:48

Ha de ser vin negre. Vin negre. Llavors, el fabricant diu, bueno, li donaré el mateix que li dona la seva dona, però amb negre. Però amb negre i amb un nom així d'entre cot d'arc. Angus. Angus Titanium Lion.

25:05

Albano. Boníssim, l'Albano. Felicità.

25:07

Felicità. Felicità. Felicità. Qué feo, qué feo.

25:22

Laia, Arnau, sisplau, pareu, pareu. Què dieu, què feu?

25:23

Laia, Arnau, sisplau, pareu, pareu. Què dieu, què feu? El gran cantautor italià, l'Albano, tio. Bueno,

25:28

que també la va cantar en català, eh? Va sortir a la Marató de TV3.

25:31

Felicitat! Felicitat! És que no parlem de l'Albano. He dit Albano, Albano d'aventar-se, el ventall, Albano. Al bar o al ventall ja es feia servir en civilitzacions antigues, podien ser de grans dimensions abans, aquells grossos, us en recordeu d'això? Heu vist algunes imatges que anaven amb un pal, normalment els feien bellugar esclaus o servants

25:55

per ventar gent rica i poderosa. Hauríem de tenir un cadascun aquí, un parell de castellans aquí ventant-nos. Per què castellans? Perquè a Castella dominen aquest acte, no?

26:08

Seria un pèl violent. Però sí que. Això tallem-ho. Això ho tallarem. A Corea, cap al segle X, revolucionen el mercat amb una cosa que és increïble, que és el ventall plegable. Inventen el ventall plegable, que és aquesta raca que s'obre i està. Mira, el Mercè en té un. Aquest soroll. És curiós, eh? Hi ha iaies que el treuen del bolso i fan aquest gest que no saps ni d'on ha sortit. Van molt de pressa. No, senyores grans. Que per agafar el got d'aigua els hi tremola tot i no l'atinen, no l'agafen i amb el bano, en canvi, encara conserven aquell joc de canell. Craca! Arnau Tordera, boig conegut o savi per conèixer.

26:49

Bojos coneguts, un grup de garencs que no fan bolos ni concerts, sinó fas tribals. Han voltat per Catalunya, però també han pujat a escenaris de França, Hongria i fins i tot de Japó. Un record que porten tatuat a la pell literalment. Van fer una parada definida perquè tenien clar que volien tornar. I han complert la seva paraula, perquè l'any passat van tornar fent un F5 al teclat de la seva carrera musical.

27:16

Avui s'asseuen a l'escó de la Renaixença. ¡Doctor Prats!

27:27

Hi ha una cosa que he descobert preparant aquesta entrevista, que jo no sabia, que és que vosaltres, quan vau formar aquest grup, als inicis, no preteníeu fer concerts. Això era com una mena de grup de música virtual. Expliqueu una mica això de què va.

27:39

Sí, el Marc va tenir la idea de fer com un grup tipus Walk of the Earth, o aquests que tenien molts vídeos al YouTube, que tenien temes currats, en plan així, audiovisual, xulos. Jo vivia a Noruega. Què hi feies a Noruega? Què hi feies? Em va dir, vull fer un grup i vaig dir, me'n vaig a Noruega. Estava estudiant, estava estudiant a Noruega.

27:58

Què estudiaves? No vagis tan ràpid. Música.

28:03

Música noruega. No música noruega, sinó estudiar música. Ah, Noruega. I el Marc em va dir, vull fer aquest grup i tal, però no pateixis si vius aquí, perquè la idea és que sigui com tot així, bastant virtual.

28:14

El baixista estava a Estats Units. Ah, perfecte. Ens havíem trobat moltes vegades i érem com col·legues, però era inviable fer un grup físic. Llavors la idea era, quan ens retrobem, en comptes de fer un sopar o el que sigui, doncs quedem i fem vídeos i tal. I al final m'ha resultat.

28:33

El vídeo va anar bé i al final vam tornar tots. I si tornem?

28:36

Perquè Noruega tampoc està tan bé, Estats Units tampoc està tan bé A casa sí està millor. A Catalunya es menja més bé, el clima és molt millor que a Noruega. Bueno, tu pots dir millor que jo, si has estat. Escolta, heu estat per molts llocs de Catalunya fent gira, però també heu voltat pel món, heu fet una gira pel Japó.

28:55

Sí, sí. A Catalunya realment ho hem fet pràcticament tot. De fet, només ens falta una comarca i des d'aquí volem demanar que és Alta Ribagorça. Alta Ribagorça. Però què us passa allà? A veure si s'animen. I anem de franc. Només per acabar, diguéssim. El mapa, per ficar la xinxeta. L'acabeu de cagar. Sí. Estem disposats. I va haver-hi una època que ara som pares, ens agrada una miqueta menys fer aquests viatges tan llargs, però va haver-hi una època que sí que ens vam introduir una mica en el tema de les gires més entre cometes internacionals. Home, a Japó jo li trauria les cometes. Sí, sí. Sí, sí. Vam estar a Cabo Verde, al Marroc, a Bèlgica, a Hongria I qui venia a aquests concerts? Qui venia? És que són festivals, hi ha com una espècie d'escenaris, diguéssim, de world music, que se li diuen, que sempre conviden artistes, doncs, en el nostre cas era Sonido Barcelona, no? Ah, mira! Barcelona Sound Podria haver estat molt pitjor No, però i ens va sortir també l'opció aquesta d'anar al Japó, que de fet hi hem anat dues vegades i vam estar el 2017 I canten, canten, el públic Hi havia gent amb estelades És que clar,

30:10

com que tenim alguns ressos de cançons que són lo lo lo, la la la Sí, sí, aquí el japonès i el català s'assemblen molt Sí.

30:19

Quants concerts l'habeu fet, una bestiesa? Crec que això sí que portàvem al compte que acabem superant els 700. Algun d'anul·lat per alguna cosa estranya? Poca cosa, eh? Però potser es deuen haver anul·lat 8 o 9, potser per qüestions meteorològiques.

30:39

Un SLR. Un S-Alert, el Covid, la pluja. El 2025 vau treure un disc anomenat F5, és el vostre cinquè treball, vau celebrar els deu anys del grup, segle XIX, la gent més gran, no sé si saben l'F5 per què serveix, si ho podeu explicar, diguéssim. L'F5 és una cosa que

30:54

tenen els ordinadors. Una tecla. Tampoc expliquem ara el que és un ordinador, bastant complex. Tenim públic adult, però no tan adult, no. Una computadora. Dic per l'època que estem. D'acord. Si apretes l'F5, en el cas de Mac és una altra tecla, però en tot cas, si apretes l'F5 es refresca tot i llavors torna a començar d'alguna manera amb totes les màximes capacitats que té la màquina. Ah, molt bé.

31:20

I això era una mica la intenció d'aquest diàleg. Refrescar Doctor Prats i tornar a aparèixer. Perquè quan el 2023 vau decidir que pararíeu,

31:31

sabíeu clarament que tornaríeu? Sí, sí, teníem la data fins i tot. El problema va ser que en un concert de Barcelona, de la Mercè, jo vaig dir que era una aturada indefinida i no tenia clar que era definit i indefinit. Flamable o inflamable se'n va una mica tal ens va tocar l'avantguarda l'endemà al matí és una

31:52

aturada definida aturada definida 2026, ara heu fet Energia que és la banda sonora del pas del Tour de França per Catalunya és molt gros això sabeu que va passar el Tour aquest estiu? és aquesta cançó, escolteu i una cançó.

32:16

El tour de França. Qui te truca per fer això? La Tele3, no? Macron. No, no, no. No, no, no.

32:23

O sigui, a nosaltres ens truca la discogràfica, perquè són els que ho porten, i jo crec que era més que venia, o no sé si de la Diputació de Barcelona, o de Barcelona, no sé exactament, o de l'Ajuntament, no ho sé, però en tot cas.

32:39

Són tots socialistes, al final. Sí, sí, sí. No, no, ho dic en positiu, eh? Sí, sí, sí.

32:42

Estem en campanya electoral, eh? T'ho recordo. Doncs. Bueno, doncs, ho dic en neutre. En neutre.

32:48

Digo en neutre, exacte.

32:51

I jo crec que la volíem fer grossa, no? Perquè el fet de ser el Tour de França que comenci des d'un altre país, que ja havia passat alguna altra vegada, anys enrere, però aquest any era des de Barcelona, doncs volíem fer una espècie de record de les Olimpiades, una mica, i també sintonia i fer una mica I vau anar-hi o no, a veure el Tour? Sou ciclistes? Sou esportistes? Som. Sí, ens agrada bastant. Però bici de carretera jo no la trobo bé. No, no, no, és més de muntanya que, de fet, em trobo el. El Carles, l'altre dia pel Parc Natural de Sant Llorenç. Amb bicicleta? Amb bicicleta. Vaig veure un tractor allà de lluny i tal, era. La posta de sol, i dic ara mateix. Jo he sortit a veure les postes de sol amb tractor. Sí, sí, sí. Que maco. Em devies veure treballar a la veïna o així, no? Sí, sí, anaves pel camí tirant recta, em vas saludant. Menos bo que anava recta. Em vaig saludar. Em vas saludar? Bon dia, bon dia. Ja ens coneixíem d'abans i dic, bueno, no serà ell. No em vaig conèixer. Quan és a sobre el tractor no hi té per res el cap. No tinc amics.

33:54

No tinc amics. Escolta, quins són els projectes més immediats ara de Doctor Prats? Hi haurà una altra aturada definida, una indefinida? No, no, no.

34:02

Per ara, la idea és seguir pensant en el futur. Aquest any hem renovat molt el directe, és a dir, som molts més a dalt de l'escenari. Hem apostat bastant més per la música en directe. Home, però hi ha.

34:13

Ja fèieu un directe molt ben parit vosaltres, ja se us coneix per liar-la fort. Però aquest any hem afegit

34:18

dues persones més, dos instrumentistes més, i volem agafar. Quants sou en total?

34:25

Ara som vuit. Vuit a l'escenari. Ah, doncs sembleu més, eh? Molta gent a repartir, també.

34:31

I és que tu fas callar l'Antàrtida i hi hagi un clima tropical. Només amb la mirada em derroques qualsevol imperi medieval. Un somriure pot acabar amb el pitjor dels meus mans.

34:43

I que mai més tornarà, seràs la meva sort. Tu seràs la conquesta dels dies que vindran i seràs aquelles nits que mai hem volgut.

35:18

Avui us portem una anècdota clàssica, però en el sentit musical del terme. Protagonitzada per dos dels grans tòtems de la música clàssica, Johannes Brahms, per una banda, i Johann Strauss, fill. De fet, el fill és l'il·lustre compositor d'Albals, un de Nubi Blau. Un bon dia, l'Adèle Strauss, que era la dona de Johann Strauss, fill, va trobar-se amb Johannes Brahms, i com que era una admiradora d'aquest gran compositor, li va demanar que li firmés el ventall.

35:48

Ah! Ui, ui, ui. I es veu que al segle XIX. Al segle XIX era força habitual que quan un compositor firmava, s'obre la firma i escrivia un petit pentagrama amb un fragment melòdic d'una obra rellevant del seu repertori. Bonic, això.

36:02

Però Brahms, que sabia perfectament que l'Adèle era la dona d'Estraus, no va escriure cap fragment seu al ventall, sinó que va escriure unes quantes notes del Danubi Blau i a sota hi va posar tant de bo ho hagués escrit Johannes Brahms. Que bonic.

36:19

Jo és veritat que crec que, a part de per comunicar-se, també servia per una altra cosa. Que per tapar-se la cara, si tirant el lletjotes, la cortesana, amb la cosa aquesta del misteri de. Ui, soc molt misteriosa, perquè el que passa és que és més lletja que un pegat i que. No, i que després Lord Chesterfield ja s'ho trobarà, saps? I després, ui, quin susto, Lord Chesterfield. El més important a l'hora d'utilitzar un ventall, i aquí sí que no m'enrotllaré gaire, ho hauríeu de saber tots, però per si de cas, us ho explico. És gastar el mínim d'energia possible, perquè si tu vantanta. Generes més energia i, per tant, calor del que el ventall t'està refrescant, ets gilipollos. És una tonteria. Llavors, què farem? Si em permets un moment, Mercè, el mourem només girant el canell. D'acord. Colze enganxat al cos, això les senyores m'ho confirmaran, colze enganxat al cos, el braç no es mou, l'ombro no es mou, no es mou res, només es mou el canó.

37:16

No, perquè jo he vist gent molt atabalada, i a gent molt atabalada, quan fa molta calor. Si tu ho fas així, això és contraproduent, jo estic suant ara. No.

37:26

El flexòmetre. Què collons és, el flexòmetre, Peyu?

37:30

No ho sé, però té nom de coses d'aquestes que, quan se t'espatlla el cotxe, et costa una pasta, saps què vull dir? I de joguina sexual, també, en un moment donat, també. També, sí, senyor.

37:38

Una cosa com que dilata alguna altra cosa. Nois, nois! El flexòmetre. Va, per favor. Bueno, perquè té aquest rotllo de flexar, flexòmetre. Jo vaig perdut. Què? No saps què és? No ho sé. És el metre, el metre. Saps el metre? Què és, el metre? El cambrer, el metre. El metre és el cambrer. Flexòmetre és el cap de sala no home no l'estri per prendre mides el que porten els fusters i els paletes el metro no és el metro en català s'ha de dir metre o flexòmetre qui inventa el metre com el coneixem avui doncs és a finals del segle XIX un americà que ja patenta un sistema de molles per enrotllar una cinta mètrica s'enrotllava però seguia sent una cinta flonja ja. La revolució arriba el 1919 de la mà d'un tal Hiram Farhan, que inventa, aquest senyor, la cinta metàl·lica. Sabeu aquesta cinta que és còncava i convexa, que et permet prendre mides a distància sense que es doblegui el metro. Sí, sí, sí. Aquí és quan veus el professional, quan ve un tio a casa i desplega el metro, i el fa volar dos metres i mig, tres metres, sense que es doble, dius, aquest tio en sap. Aquest la toca. Pràcticament un espadachín. Llavors deixa anar el botonet i es carrega la ràbia i.

38:42

A veure, a veure, també ve cada fenomen que dius tu, xulo, marxa, marxa tu i el metro i no em vinguis a fotre el xulo a casa meva.

38:48

Completament d'acord. A més, jo n'he vist que tancant el metro, plegant la cinta aquella, es talla en el dit. I els tios aguanten la compostura. Metro 72. El veus que, per no dir que s'ha tallat, s'apunta la mida allà a la llibreta, tot el foli ensangonat, tot ple de sang, que dius, escolti, li està caient el dit, que no ho veu. Arnau Tordera, vots conegut o savi per conèixer?

39:14

Avui ens visita un savi per conèixer, un arquer amb més punteria que en l'Egolas del Senyor dels Anells. El nostre convidat d'anells no ho sé, però de medalles en té unes quantes. Ha participat en campionats d'Europa i del món on ha aconseguit medalles d'or i plata. També té 14 ors espanyols i tantes medalles catalanes que ni ell mateix sap quantes en porta. Si de sobte us enamoreu d'ell, és normal. Haurà sigut un fletxasso.

39:43

Avui s'asseu a l'escó de la renaixença Sergi Sabrià.

39:56

El primer arc i les primeres fletxes, quan t'arriben a les mans o quan dius, jo vull dedicar-me a això?

40:01

Jo va ser, ui, són coses diferents, però jo va ser un regal de la Marina, vam anar a fer una activitat a la vall de Núria, en la que hi havia, doncs, muntar cavall, un passeig amb canó i quatre fletxes. Tira amb arc. I tiraves una mica amb arc. I ho vaig provar allà i em va agradar moltíssim. Però això ja devia ser grandet, llavors. Sí, jo m'anava cap als 31, 31 anys devia tenir, va ser el 2010.

40:23

O sigui, has guanyat tot de medalles i tal, i ets un tio que t'hi vas posar als 31 anys, que està bé, vull dir que no passen molts esports,

40:27

això. Sí, però bueno.

40:29

Deu fer molta ràbia als que han començat als 14 anys, no? Els fa més ràbia amb

40:33

la canalla que tiro finals avui en dia. Ja diuen, hòstia, el cancamu aquest, el vegestorio aquest, hem de tirar contra el paio aquest. I els guanyes, eh? Bueno, començo a patir-ho, eh? Començo a patir-ho. Però a Espanya ha crescut moltíssim el Tiranbarc. I ara entra la Blume, que té molts atletes allà, avacats, etcètera, etcètera. De fet, al Mundial d'aquest any no hi vaig poder anar i va acabar anant un company de. És d'Eivissa, però viu a la Blume de Madrid i deu tenir 21, 22 anys. I som bons a Catalunya, en Tiranbarc? A Catalunya hi ha gent extremadament bona. Mira, hi ha el David Garcia, de Tona, que també ha sigut campió del món, el Sebastià Joanola, Don Pit, que ha sigut dos vegades campió del món, la Maria Pitarc, i sobretot ara tenim l'Èlia Canales, que també ha sigut olímpica i també campiona del món en mixtes, en precisió, a més la modalitat una mica que és la que té més. Més competència i la que està més extesa i està més trillada, que podríem dir.

41:36

Quines modalitats hi ha, diguéssim? Tu quina practiques?

41:40

A veure, jo ho he practicat tot. Ben fet. De fet, alguna característica que podria tenir una mica bona és que he tirat en diferents arcs i he aconseguit fer competicions internacionals en diferents arcs. Això sí que ja no és tan normal, i menys a la meva edat. Però podríem dividir les competicions amb dos branques. Una seria precisió, que és la que tothom ha vist a les olimpiades, és tirar moltes fletxes al mateix lloc des de la mateixa distància. I l'altra seria el recorregut, que és tirar moltes fletxes també, però a llocs diferents, alçades diferents, a distàncies diferents i amb tamanys de papers diferents. Aquesta diguéssim, que seria CAM i 3D, seria la meva especialitat.

42:22

I després hi ha els tipus d'arc. Si a l'edat mitjana haguessin tingut aquests arcs, haguessin hagut unes matances increïbles.

42:29

Bueno, no, en realitat els arcs que tenien a l'edat mitjana eren molt més potents que els d'ara. Actualment jo disparo amb un arc d'unes 50 llibres, quan estic en competició gran i amb càrrega. Això què vol dir, exactament? 50 llibres són uns 23 quilos. Cada vegada que jo obro l'arc amb tres dits, jo estic aguantant 23 quilos. D'acord. Doncs els de l'època medieval, sobretot els irlandesos i els anglesos, tiraven amb bars de 120, 150. Amb tres dits havien d'aguantar 120 quilos? No, lliures no és exactament així però és la meitat

43:08

una mica menys serien uns 55 quilos a quina velocitat surt la fletxa quan dispares perquè entenguem més.

43:14

Les meves deuen sortir uns 310, 300, 310. Bueno, potser les meves són molt ràpides, uns 310, 320. Per hora. No, peus per segon. Peus que vindrien a ser uns 90. És tot anglosaxó. 90 per hora, diu. Sí, deu ser uns 80 km per hora. A mi em surt molt ràpid. Per anar per la Ronda de Dali et serveix.

43:39

Però és més fàcil apuntar, diguéssim que l'apuntaria

43:43

és millor ara que a l'edat mitjana, això sí. Sí, però en realitat el tir amb arc no és un esport en el que la punteria sigui gaire important. Home, ara sí que hi ha. Trenca molts esquemes. En realitat és més una qüestió de fer un moviment constant d'obertura de l'arc i el vas mantenint, mantenint, mantenint, mantenint, fins que arriba el moment en el que has de disparar, que tens l'obertura òptima i llavors has de disparar l'arc. Què passa? Que sigui el que sigui el que tu fas servir per apuntar, ja sigui l'apuntar la fletxa o el visor, A mesura de repetir aquest moviment moltíssimes vegades vas obtenint precisió i cada vegada està més a lloc. Però al principi no estava gaire a lloc. Vull dir que està per on volta i tu dispares la fletxa i va a parar per on li dóna la gana. Es tracta d'aconseguir un flux emocional, un estat emocional en el que l'èxit d'una fletxa o el fracàs d'una fletxa no et portin cap a l'alegria o cap al fracàs. A mi em sembla com un zen japonès.

44:42

Nosaltres a l'Institut del Teatre ens feien llegir un llibre que es diu. Exactament. Sí,

44:47

quan vaig començar a tirar amb arc, precisament un mag, un predistingitador d'aquests, em va dir, hòstia, aquest llibre t'anirà perfecte. I és que té molt d'això. El tirar amb arc, precisament, és un esport que aquí, a Occident, a Corea, tots els nens, tan bon punt tenen 6-7 anys, els posen a tirar amb arc. Ah, sí, eh? Sí, perquè obtens una capacitat de focalització al moment. Mira de controlar les emocions, i sobretot de no caure en la frustració, perquè tu ja saps què has de fer perquè la fletxa vagi allà, però a vegades no és tan fàcil, i l'únic que et pot privar que la fletxa vagi allà és el teu estat emocional. És millor el tir de Marc que el TikTok, diguéssim. Fes un moviment, i fes-ho bé o fes-ho malament, però fes-ho igual de bé i igual de malament cada vegada, i deixa que el tir vagi una mica.

45:31

Això m'hauria anat molt bé a mi d'adolescent, eh?

45:33

Escolta, ens has portat un arc aquí, impressionant, que jo no sé ni com mirar-me'l, perquè no s'assembla massa als arcs que havia vist fins ara. Ens faràs una demostració, Sergi, d'això? Sí. Però com, aquí? Entre aquí. On es posa en Xuriguera? A veure, no. Una pom al cap. D'aquí allà, en Xuriguera, el tocaries, no? Home, però si tocaríem l'arc, fotem un ospi així. Segurament. A veure, aquí la distància que tenim més llarga és la de la porta, fins a les botes de vi.

46:05

Sisplau, que el moment és delicat. Sí, la qüestió. Es tracta d'obrir l'arc tant com puguis. D'acord. I un cop està l'arc obert, sí que és veritat que fem servir els músculs de l'esquena. A partir que l'arc està obert, intentem anar calmant pulsacions, cada vegada mantenir uns moviments més calmats, intentar baixar els tons de veu, intentar controlar la respiració, i després executar el procés que tantes vegades has treballat.

46:31

Ara dispararem una fletxa i hem de tocar la A de Virranci. Silenci. ¡Hostia!

46:49

¿Qué? Ha tocado una obra.

46:50

A sobre? Dos milímetros per sobre. Bravo, bravo, bravo. Bravo.

47:01

Bueno, li hem posat l'accent. A la A, eh? A la A, sí, clar.

47:05

Ha fotut un espatec la fletxa contra la fusta?

47:09

Aquesta fletxa no la traieu perquè ara baixarà la bota. No, no la traurem.

47:15

Bueno, és que no sé si la podrem treure d'entrada. Aquesta fletxa es queda aquí. Això es clava fort, això te pot fordar una persona, això sí. Home.

47:22

Això sí, sens dubte. Si no toca os, dos o tres seguides les travessa. Dos o tres persones, eh? Si no toca os. Encara no ho he provat. No, home, no ho provis. Passem-nos aquí ara un moment i ho veurem. J. Trotul.

47:35

En Fel segur que sí, J. Trotul. Som veteranos. Veteranos, un grup dels 60 de rock progressiu, anglesos. Molt bé. Ian Anderson, el cantant i flautista de la banda, era conegut perquè tocava la flauta d'una manera força peculiar i a l'abast de molt pocs. Tocava la flauta sobre una sola cama. Què vols dir? Què vols dir? Com un flamenco. En una ocasió va fer una gira en solitari i hi havia un moment de preguntes obertes pel públic, que era una gira de format més reduït i deixava parlar la gent del públic que eren admiradors de la seva persona. Concert més col·loqui.

48:06

Sí. I va ser en aquest moment que una fan, una dona, va aprofitar i li va dir, escolta, Anderson, tu que sempre toques sobre la cama dreta, la deus tenir molt més musculada que l'esquerra, no? Una pregunta amb lògica.

48:19

Sí, sí. Una dona intel·ligent. Ell va dir que, bé, que potser sí, però que en aquell moment no tenia manera de comprovar-ho perquè no tenia cap flaxòmetre a la mà. Però, amics meus, aquella senyora va treure's de la butxaca un flaxòmetre i ell la va convidar a pujar a l'escenari a mesurar-li les càmeres en directe davant de tot el públic. I tenia la dreta més grossa que l'esquerra. Això no ha transcendit la dada, però en tot cas sí que li va mesurar les càmeres.

48:43

Aquella dona el que volia era tocar-li la càmera. Una reivindicació, el flexòmetre ha de tenir els colors dels taxis de Barcelona. El bon flexòmetre ha de ser groc, amb uns reforços de goma negres, però que sigui indestructible allò. Fixa't que els flexòmetres els fan pràcticament perquè puguis tirar-los d'un buitepisi i que no es trenquin. Això és perquè el bricolatge genera moltíssima ansietat en la gent. Tu estàs allà, per exemple, posant làmines de parquet flotante, que el tens allà serradet. Vas allà i no t'encaixa. T'agafa l'ansietat. Qui paga les conseqüències? El flexòmetre. Agafes el flexòmetre, tires contra la paret. Per això. Sempre que no hi hagi un ajudant al costat. Llavors li tires el flexòmetre

49:26

a l'ajudant. Però veure fer anar un flexòmetre per un tio que en sap I ho blinquen. Hòstia, això. Ho sabeu que hi ha lásers, ja, no? Sí. Jo quan em vaig rebentar una vegada,

49:36

em vaig rebentar el genoll jugant a futbol, i llavors vaig entendre que el flexòmetre podia funcionar com a llengua de camaleó. És a dir, tu practiques bé el que hem comentat abans, de dir, escolta, quina és la màxima allargada que m'aguanta el flexòmetre, que té un punt que ja cedeix. Llavors tu dius, hòstia, metro trenta. Llavors jo, quan anava allà a coix i em fotia una mandra aixecar-me del sofà, perquè era un follón, anava allà enguixat, que em deixava totes les coses que jo necessitava. A metro trenta. El màndol, la tele, el tabaco, la marihuana. M'ho deixava tot ben a prop, un metro trenta, el meu radi, i llavors. L'anava agafant. Categra, categra.

50:17

Ho agafaves. Màquia de veure.

50:19

Em deixaves posat a metro trenta, ja t'ho podies deixar ben bé al costat. Per una altra vegada que et facis mal, eh?

50:28

Ai, mira, fa xeres. Molt bé, home. Tu deixes ben bé a sobre, ja està. Gràcies, Joel. Gràcies.

Àudios

Vídeos