El Mohamed Essalhi treballa com a mediador intercultural. La seva feina, que va més enllà de la simple traducció, resulta imprescindible per garantir una bona convivència amb la població estrangera. En aquest reportatge ens explica com ha evolucionat el seu paper en deu anys de dedicació, adaptant sempre la gestió dels conflictes als canvis de la immigració.
La Flor Marina Tobón és la propietària d'una fleca colombiana a l'Hospitalet. Abans d'immigrar havia treballat durant quinze anys en diferents negocis a Medellín, en un barri humil on es concentra gran part de la població desplaçada pel conflicte armat. La botiga de comestibles li anava molt bé, potser massa i tot, perquè van començar a exigir-li diners que no tenia. Es va sentir atemorida pels nois del barri i finalment va decidir deixar-ho tot i venir cap a Espanya. En un primer moment va viure enganys i falses promeses de feina i diners, però un cop instal·lada a Sant Cugat del Vallès, la seva sort va canviar. Va treballar cuidant una àvia i més tard com a dependenta d'una fleca, fins que en va comprar una. Ara ven empanades de blat de moro amb carn, el que a Colòmbia es coneix com a papa.
La Festa de la Lluna és una de les celebracions més destacades del taoisme. El mestre Cheng Yang Tian va ser pioner a ensenyar aquesta doctrina mil·lenària a Catalunya, des que fa vuit anys va fundar el Temple de la Puresa i el Silenci, el primer lloc de culte taoista a Barcelona. Durant la celebració s'utilitzen els cinc elements: l'aigua, que simbolitza la puresa del cor; el foc, per connectar amb l'energia de la natura; el metall i la fusta, en forma d'instruments musicals, i la terra, que representa les ofrenes materials al Tao.
El sari és un dels símbols nacionals de l'Índia. És una tela de més de cinc metres de llarg que s'ha mantingut com a vestit principal del país, a cavall entre la tradició i la modernitat. A través de tallers a la Casa Àsia de Barcelona, l'economista índia Deepti Golani intenta apropar els nois i noies d'instituts a l'Índia.
Forma part del patrimoni artístic intangible de la humanitat, segons el reconeixement de la Unesco: el tango és una música i un ball, però va més enllà, i parlem d'una cultura del tango. El president del Casal Argentí a Barcelona, Diego Arcos, explica en aquest capítol com es va desenvolupar i evolucionar el tango a Catalunya, els orígens i el moment actual.
Irènia és un grup de professionals i docents que treballen pel coneixement de les diferents cultures i les desigualtats del món. Ho fan a les escoles amb jocs i contes per a infants. En Yorgos Konstantinou és un dels membres d'Irènia. El veurem al taller "L'oli de contes", que parla sobre la solidaritat i el respecte a la diferència a través de contes escenificats.
Avui, les dones gambianes de l'Associació Kerewan Samba Sira preparen menjar a l'engròs per dur al Firatast de Girona. A casa de Sajo Fatty, una de les membres, cuinen tres plats típics del menú que oferiran com a degustació. Els diners que hi guanyin serviran per contribuir a diferents projectes de desenvolupament al seu poble.
És dansa, lluita, sentiment i tradició. La capoeira és una expressió cultural procedent del Brasil que presenta diferents facetes. Amb motiu del Festival Brasil Noar, diversos grups i mestres de capoeira de Catalunya s'han reunit a l'Espai Palmarès de Barcelona per practicar una roda. Entre ells trobem Gabriel Torres, conegut al món de la capoeira com contramestre Papagaio.
Anca i Alina, Alina i Anca. Les germanes Mihoc van venir per primer cop a Catalunya el 2003 per passar-hi l'estiu amb els seus pares, que feia uns anys que hi havien vingut a treballar. Anca treballa al Consell Comarcal del Montsià, a Amposta, i Alina té un negoci de fotografia a Tortosa. Mentre que una es voldria quedar a Catalunya, a l'altra no li importaria anar-se'n a un altre país. Tenen en comú l'accent tortosí i asseguren que parlar català ha estat un aspecte molt important a l'hora d'integrar-se.
El Sidy N'Diaye és a Barcelona des del 2009, quan va venir a fer una gira amb el seu grup de ballarins. Quan se'ls va acabar el permís d'estada, van decidir quedar-se per buscar feina, però la crisi ho va fer tot més difícil. Tot i les dificultats que ha trobat, el Sidy ha tingut la sort de tenir al costat persones com la Jara Esbert, que l'ha ajudat a fer alguns tràmits com ara el de la targeta sanitària. Al CAP Barceloneta, d'on és usuari, l'informen de les prestacions a què té dret el Sidy amb la targeta sanitària des que, l'any passat, el govern espanyol va decretar que les persones en situació irregular no tindrien dret a la sanitat, tret dels menors, les dones embarassades i les urgències. Algunes comunitats, com ara Catalunya, es van negar a aplicar-ho, i per això totes les persones empadronades, a partir dels tres mesos, hi tenen dret. Però això no és així sempre, ni tampoc a tot arreu, i ja està tenint conseqüències molt greus.
Capítol 836: Entendre'ns "InfoTalQual" és una revista en format web i paper que inclou, en la versió impresa, un suplement amb les notícies traduïdes a l'àrab. Rashid Ali va crear-la fa dos anys a Terrassa amb l'objectiu d'ajudar la comunitat àrab a entendre la realitat catalana. Creu que això és un pas molt important perquè puguin sentir-se bé, i implicats en la nova societat on viuen. Alhora reivindica que també sigui més fàcil, que tothom aquí pugui practicar la seva cultura d'origen. Ell fa 15 anys que va venir del Marroc, on ja havia començat a col·laborar com a periodista en diferents publicacions.
El somni de l'Ibrahima Sane des de petit ha estat ser músic. Tal com va fer fa deu anys, quan va pujar a un "cayuco" i va marxar del Senegal, un impuls el va fer deixar la feina com a agricultor ecològic a Balaguer per traslladar-se a Barcelona a la recerca de noves oportunitats com a cantant. Tot i aquesta idea inicial, ha comprovat que no és fàcil i l'única sortida ha estat cantar al metro per guanyar-se la vida. Amb el seu nom artístic, Ibra "tomba-tomba", ofereix versions de cançons conegudes com "L'estaca" i "Ara que tinc vint anys" a ritme de reggae.