"Quan sóc a l'escenari no em veuen com un immigrant." (Ali, aficionat al bàsquet). De la unió de l'equip de bàsquet del Casal dels Infants del Raval de Barcelona i l'associació Ribermúsica neix una innovadora disciplina artística: el bàsquet beat. Es tracta d'un grup de percussió que utilitza com a instrument base unes pilotes i les seves diferents sonoritats. Els components són joves immigrants, molts d'ells acabats de sortir de centres d'acollida per a menors, amb pocs recursos i que estan buscant feina. Les seves històries són les de la immigració pobra, que mira de tirar endavant en un país nou. Per això, a més dels assajos de bàsquet beat, el programa segueix les diferents activitats que fan al casal per iniciar-los en la nostra cultura, ordenament jurídic i necessitats de formació. Al capítol es veurà l'equip de bàsquet en acció, i els preparatius i el concert que el grup farà amb el saxofonista Llibert Fortuny a la mítica sala Jamboree, de Barcelona.
CENTRE PENITENCIARI LLEDONERS Un taller musical a la presó "A la presó la música és una estona de llibertat." (Koster, cantant de hip-hop) Lledoners és un dels centres penitenciaris més moderns de Catalunya. La seva vocació, com indica el cartell de la porta, és la reinserció total dels reclusos en la societat. Per això el ventall d'activitats dels presos va des dels cursos de Graduat Escolar, de formació, de fotografia... fins al seu taller musical, que serà el protagonista d'un dels capítols d'"Actua". Les seves formacions de rock, rap i flamenc preparen un concert que se celebrarà al mateix centre com a repte de final de curs. Un espectacle que inclourà versions i cançons pròpies a través de les quals els reclusos expliquen les seves històries, les seves vivències a la presó i l'enyorança de les persones estimades. Un crit a l'esperança i al valor de la llibertat. L'equip d'"Actua" conviurà amb tots ells i els acompanyarà quan comparteixin una estona de música i confidències amb la cantant Sílvia Pérez Cruz.
FUNDACIÓ LA CAIXA Cesc Gelabert Dansa contemporània per a la gent gran "Quan et fas gran, el cos es converteix en una presó. La dansa et dóna eines per millorar la teva qualitat de vida." (Cesc Gelabert, ballarí i coreògraf) El ballarí més important de la dansa contemporània catalana és Cesc Gelabert. Després de la seva llarga trajectòria, ara afronta un nou repte: un espectacle de dansa interpretat per vint-i-cinc ballarins que tenen al voltant de 65 anys. La iniciativa neix a partir d'un projecte de la Fundació La Caixa en col·laboració amb els seus casals de gent gran. Durant un mes, aquests nous ballarins treballaran al costat de Cesc Gelabert per compondre una obra de dansa que pretén recuperar la memòria corporal integrant els moviments que cadascú té incorporats i apresos de manera inconscient al llarg de la seva vida. L'experiència serà la base de l'actuació. En la representació final, al "hall" de CaixaForum, hi haurà també vint-i-cinc ballarins adolescents de l'Institut del Teatre, que posaran un contrapunt al grup d'avis i hi intercanviaran experiències. Tot plegat, una reivindicació de les possibilitats de la gent gran, plena de vitalitat i capacitat per expressar la riquesa de l'experiència transformant els records en un moviment corporal.
CRONOPIS Circ per a descapacitats intel.lectuals "El moment en què surten a escena és perfecte per a ells. Creixen i, si poguessin, s'hi estarien hores." (Jordi Mas, malabarista i professor de circ) A Mataró, l'associació Taller d'Idees i el Co.lectiu de Circ Cronopis organitzen un taller de circ per a discapacitats intel.lectuals amb la intenció de millorar la qualitat de vida d'aquestes persones. Els beneficis per als alumnes són mentals, físics i psicoemocionals, a més d'oferir un context integrador. Segons els responsables, el circ els ajuda a desenvolupar la concentració, la coordinació de moviments i el treball en equip. El màxim exponent d'aquests beneficis és el Quique, un jove amb la síndrome de Down que és capaç de fer malabarismes amb 4 pilotes o masses. Tota una estrella del grup, que fins i tot ha actuat amb el Tortell Poltrona. Serà el mateix Poltrona qui donarà els últims consells al grup abans de l'estrena del seu espectacle davant d'amics i familiars. Una visita al Circ Raluy els farà veure què significa pujar a un escenari. Benvinguts al gran espectacle del circ!
VOCES Y MÚSICA PARA LA INTEGRACIÓN "Voces no és una escola de música; és una escola de vida." (Pablo González, director d'orquestra) Orquestra i formació coral de més de 70 nens de famílies majoritàriament immigrants que assagen cada setmana al Centre Cívic Les Basses, al districte de Nou Barris de Barcelona. El projecte està dirigit pel mestre Pablo González i s'inspira en les Orquestres Juvenils de Veneçuela, un projecte d'alfabetització musical en el qual es va formar el mateix director. Un retrat de nens de famílies humils que veuen com se'ls obren les portes del món i la vida que tenen al davant, gràcies a l'aprenentatge d'un instrument i a sentir-se reconeguts, inclosos, formant part d'un grup multicultural. La seva filosofia és totalment oposada a l'estricta tradició dels conservatoris europeus. Per sobre de l'excel.lència, l'aprenentatge musical es basa en la diversió i el gaudi. Els membres de Voces participaran en un assaig de l'OBC a l'Auditori de Barcelona, i prepararan peces simfòniques per a un concert molt especial a la Capella de Santa Àgata de Barcelona.
LIANT LA TROCA Dansa amb discapacitats físiques "No pot saltar, no pot aixecar la cama, però pot ser un gran ballarí." (Jordi Cortés, coreògraf de Liant la Troca) El ballarí Jordi Cortés sempre s'ha interessat pel teatre físic, i el 2008 va començar a fer tallers amb persones amb discapacitats físiques o sensorials. La seva companyia, Alta Realitat, no fa pedagogia ni teràpia. Creu en el treball artístic per millorar la qualitat de vida. Cortés dirigeix un grup on es combinen persones amb discapacitat i sense, i el seu objectiu és crear espectacles professionals de dansa integrada. Són els Liant la Troca, una dotzena de persones que es troben per fer dansa sense tenir en compte suposades limitacions físiques. Actualment preparen una nova peça que es dirà PIB i que estrenaran al festival Dies de dansa del CCCB. La vocació professional d'Alta Realitat ha acabat impregnant els membres de Liant la troca. En aquest grup també hi ha la María José, una dona de 50 anys que té pòlio i que va en cadira de rodes. Ella ha passat a formar part de la companyia professional de Jordi Cortés i és un exemple de vitalitat i superació davant de les adversitats de la vida. Durant una visita al grup, l'actriu Mar Ulldemolins es retrobarà momentàniament amb la cadira de rodes, que va haver d'aprendre a fer servir quan va interpretar el personatge de la Mònica a la sèrie de TV3 "Ventdelplà". I, a més, haurà d'integrar-la al grup de dansa, un repte gens fàcil.
"El món canvia amb concerts com el d'aquesta tarda. Potser no canviarà per a vosaltres, però sí per als vostres fills o els vostres néts." (Lluïsa, presidenta de l'Associació Àkan.) El Cor Àkan està format per immigrants en situacions molt precàries. L'associació gironina del mateix nom els dóna aixopluc i suport econòmic i emocional i també els orienta en tot el que pot. Un element important d'integració són les classes de català, on va sorgir la idea d'organitzar una trobada setmanal per cantar. En el seu cas, la música ha estat un dels motors de la seva ràpida adaptació a Catalunya i a la llengua catalana. El cant, com a llenguatge universal que uneix pobles i fa compartir emocions universals. Com diu una de les cançons del seu concert, "De vegades ens en sortim". Entre el repertori, hi ha cançons modernes i actuals dels Manel, Sopa de Cabra, Lax'n' Busto... cantades en català per nouvinguts amb moltes ganes de formar part de la societat catalana, de ser tinguts en compte i sentir-se un ciutadà més. Ho comprovaran tant l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall com el cantautor Cesk Freixas, que compartiran una estona de poesia i música amb ells.
FEMAREC. Actuar per integrar els malalts mentals. "Tens 19 anys i et diuen que tens una malaltia mental. És duríssim, s'acaba tot. Quan faig teatre i en parlo, d'això, em sento útil." (Ariadna, treballadora de Femarec). L'associació Femarec treballa amb persones de 18 a 45 anys amb diferents nivells de discapacitat intel·lectual i malaltia mental. Els seus projectes es dediquen, sobretot, a la integració laboral d'aquests col·lectius amb necessitats especials. Des de fa més de deu anys, Glòria Rognoni, exmembre d'Els Joglars, dirigeix un taller teatral que es concreta sempre en una estrena teatral. La de l'any passat es va fer al Teatre Victòria. En el teatre, el nivell cognitiu no és el més important. A vegades és més necessari explorar les capacitats emocionals dels actors. Per això Glòria Rognoni basa el guió de l'obra anual en les improvisacions dels alumnes durant el curs. Ella mateixa reconeix que manté una relació molt estreta amb els actors, ja que es considera també discapacitada pel fet d'anar en cadira de rodes. A través de la seva mirada i de la pràctica teatral, ens descobrirà com és el món interior dels seus actors i els veurem expressar-lo amb les eines de l'art. Tots ells gaudiran de la lliçó magistral de Toni Albà en un assaig divertit de la seva nova estrena.
"Ni un pèl de tontes" és el taller de joc teatral per a dones que han passat o estan passant per un càncer. El projecte és una idea de les actrius Isabel Díaz i Teresa Urroz, fundadores de la companyia de teatre amateur Descabelladas. Enfrontar-se a una malaltia llarga i dolorosa com el càncer comporta un gran desgast físic, psicològic i emocional. La Teresa Urroz, que també va tenir un càncer de mama, afirma que el teatre és precisament una de les disciplines que millor treballa l'alineació de cos, ment i esperit. Permet desitjar el millor, però també estar preparat per al pitjor. A través del joc i de la desdramatització, les Descabelladas donaran tota una lliçó de superació i mostraran com es viu aquest dur procés. Elles compartiran la seva lluita, vitalitat i patiment en un entorn de gent que ha passat pel mateix tràngol. Rebran la visita de l'actor Abel Folk, que les sorprendrà explicant-los que també ha viscut una experiència directa amb el càncer.