"NAZA": així calcula Israel quants civils poden morir en els seus atacs a Gaza

La finestra indiscreta. Tots els divendres a mitjanit a Catalunya Ràdio, amb totes les estrenes de películes i sèries, perquè no et perdis res del que val la pena. La finestra indiscreta. La finestra indiscreta.

Avui també s'estrena NASA, el nou documental de Yuval Abraham i Rachel Storr, que, recordem, va guanyar l'Òscar el millor documental amb el seu anterior treball, No Other Land. Aquest cop el que fan és investigar com es prenen les decisions dels bombardejos israelians a Gaza i, sobretot, com calculen el possible nombre de víctimes i com de deshumanitzants tenen aquestes víctimes. Està feta a partir de múltiples entrevistes. A soldats i oficials de l'exèrcit de Raelia, que a més tenen la particularitat de produir-se totes de nit, gairebé a les fosques. Això ho han fet així perquè els testimonis no es vegin gaire i així preservar la seva identitat, que és una cosa que se'ls ha criticat, però a mi em sembla que era necessària perquè si no, no haurien obtingut aquests testimonis de cap manera. Sí, totalment.

Suposo que és el preu que has de pagar per poder tenir aquests testimonis tan sincers i tan esgarrifosos. És una pericla, com no podia ser d'una altra manera, terrorífica. Perquè l'oient sàpiga una mica què vol dir NASA, NASA és el terme que utilitza l'exèrcit israelí per referir-se als danys col·laterals dels seus atacs aèris contra els terroristes de Hamas. És a dir, quan han d'assassinar un terrorista de Hamas en un edifici on hi ha 40 persones més, serien 40 NASA. El que vas veient en aquesta pel·lícula és que l'exèrcit israelí va considerant com més NASA, millor, perquè així poden realitzar el genocidi i la neteja ètnica. Sí, és una pel·lícula molt dura de veure, però a mi el que més m'ha interessat és probablement que si a No Other Land era una pel·lícula que parlava sobre la pèrdua de terres, com els anaven traient l'aigua, els anaven contraient les terres al poble palestí, era una pelicula molt directa, que estava realment al dispositiu filmic, era com gravar directament des del poblat, des de la ciutat, com anaven traient les terres. Aquí estem davant d'un dispositiu aeri, perquè precisament no és una pelicula que parla sobre la vigilància que fa l'exèrcit israelí, el govern israelí al poble de Palestina. Llavors hi ha una coherència increïble entre el conflicte que denuncia i el dispositiu estètic. Realment llavors. Clar, si l'explicit que era No Other Land en termes visuals, aquí és molt explícit en el relat.

Llavors, el que realment és molt fort és el contrast que genera. Aquests plans aeris de la ciutat de Tel Aviv, que són gent fent via normal, veient la televisió, amb un país que està realitzant un genocidi. Hi ha una espècie de sensació de normalitat, de banalitat absoluta, mentre estan generant un genocidi, inclús hi ha un moment que s'escolta una bomba que s'escolta des de Tel Aviv, que hi ha a Palestina. Llavors, aquest contrast realment és el terror i inclús hi ha una escena. Que és molt encertada, que mostra la filmoteca de Tel Aviv i just està passant la pel·lícula Shoah del 1985, que és aquesta pel·lícula del Claude Lanzmann que parla sobre l'Holocaust, mentre escoltes també aquests testimonis dels soldats israelins que ressona directament amb els testimonis del nazisme. Llavors, una pel·lícula extremadament intel·ligent, molt, molt dura. Repeteixo, realment us recomano que. Us recebeu unes hores després per poder pair-la, però em sembla que a vegades parlem de pel·lícules com a necessàries, aquesta clarament ho és, i vaig llegir ahir que Israel ha fet un documental en forma de resposta, que es diu NASA, la història real, que proposa seguir expandint aquest discurs d'Israel envers el 7 d'octubre, etcètera, i que és una pel·lícula que l'han fet com express, les pel·lícules com la nueva setmana la van fer perquè van veure que realment. Intentant contraatacar d'alguna manera. Exacte, perquè els volen treure la nacionalitat els dos directors.

Sí, sí, fa temps que tenen problemes en molts sentits pobres.

Sí, i la pel·lícula realment a mi em sembla com molt, quan se l'ha criticat perquè diuen això que no s'hauria de protegir la identitat d'uns assassins, Jo crec que posar una balança em sembla més important, com poder ser testimonis del que diuen i de com ho expliquen, no? Hi ha testimonis duríssims, hi ha testimonis que expliquen com ells disfrutaven d'aquestes.

És que és això, o sigui, sobretot és el com ho expliquen, per què? Clar, et poden explicar els sistemes que fan servir per decidir si bombardegen, no bombardegen, quanta gent civil morirà o no. Però ho podrien explicar d'una manera freda. El que és més esgarrifós d'aquest treball és que accedeixes a una mentalitat que te posa la pell de gallina, perquè al final estan parlant de persones, però és que no estan parlant de persones. Ells tenen una concepció com que tots mereixen morir. Quan dic tots, vull dir tots, els nadons també, tothom.

No, expliquen com els roben la privacitat també, que jo crec que això és el que aquest dispositiu fílmic de tu veus com una persona té la VIP a casa enviant la tele tranquil·lament, genera una sensació de ser espiat, no? I és precisament el que els directors volen transmetre'ns com a espectadors de, mira, això és el que està empatint el poble palestí que està espiat amb els seus mòbils, no? Hi ha un moment de. D'un arxiu que mostra l'arribada de la infraestructura telefònica a Palestina, que és Esgarrifós, i intenta transmetre aquesta sensació de pèrdua de la privacitat i del perill que suposa. Llavors, una pel·lícula molt intel·ligent que recomano moltíssim.

Sí, per les dues bandes, jo diria, perquè t'explica el funcionament en aquest sentit de l'exèrcit israelià, però també t'explica la mentalitat que hi ha al darrere. Jo crec que la combinació de les dues coses. És necessària, com deia el Joan, de conèixer, encara que sigui efectivament una proposta molt dura, NASA, pel·lícula que s'ha estrenat avui als cinemes.