Avui la nostra poeta de pedra picada, l'arquitecta Cristina Àlvarez Roig, ens porta un capítol més del cicle que tenim obert sobre les ciutats en la literatura. En aquest cas, Nova York des de la retina poètica de Federico García Lorca i un poema que va escriure el 27 de desembre del 1929: "Nadal al Hudson".
Novetats editorials d'arquitectura al "Perspectiva". Avui, llibres d'una profunda barcelonitat. Literalment, anirem des del subsòl medieval emergit al Born de Barcelona fins a les rases obertes a la Via Laietana fins que s'han acabat les obres de remodelació fa pocs mesos. I també farem un recull de cites històriques sobre la ciutat compilades per Lluís Permanyer, i de les fotografies de la gran Colita. Obrim foc, però, amb l'últim llibre de Pedro Azara: "Babia, a lo lejos".
Poetes de Pedra Picada al "Perspectiva" amb la inspiració que ens desperta la 13a Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona. És per això que la Cristina Àlvarez Roig ens proposa un passeig per tres jardins noucentistes de la Costa Brava que són molt a prop els uns del altres, al llarg de no gaire més de 3 km de costa, entre els municipis de Blanes i Lloret de Mar: els jardins botànics Mar i Murtra i Pinya de Rosa, i el jardí històric de Santa Clotilde. El poema d'avui, "Mignon", de Johann Wolfgang von Goethe, el trobem transcrit en una de les places del jardí Mar i Murtra de Blanes.
Inspirats per la XIII Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona, avui tenim dues publicacions que evoquen els quaderns de camp de tota la vida, profusament il·llustrades però amb dibuixos, tal com ha de ser. I, és clar, amb les corresponents fitxes de cadascuna de les espècies ressenyades, detalls de les flors, els fruits, les taxonomies... El primer llibre ens mostra l'abassegadora varietat d'espècies que avui dia proliferen al Palo Alto de Poble Nou, caòticament aplegades al llarg de les dècades fins que, involuntàriament, han acabat constituint el jardí botànic més prolífic i curiós de Barcelona. El segon és una publicació de Santa & Cole, la segona edició del seu "Canon de Belloch", catàleg raonat de l'arbrat urbà amb 55 espècies i completes fitxes, taules comparatives i recomanacions sobre els hàbitats urbans més idonis per a la seva plantació. Els fullegem amb el nostre prescriptor literari de luxe, en Marc Longaron, director de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell.
Joan Margarit va escriure l'any 1966 "Els qui vénen", un poema que va recuperar després com a inspiració per compondre'n un altre, "Immigrants", publicat al seu recull "Estació de França", de l'any 1999, i que és el que avui us portem. Margarit deia sobre aquest poema que dibuixa un capítol important de la relació entre la poesia i l'ofici d'arquitecte: el reforç i la reparació dels edificis construïts sota la pressió de l'allau d'immigrants de parla castellana que arribaven a Barcelona des dels anys 50 del segle passat. És un cant a la Rambla de Barcelona i la seva degradació com a patrimoni dels seus habitants legítims, els nous i els de sempre, perquè sempre n'hi ha de nous i sempre n'hi ha que sempre hi han estat, però un dia marxen.
La nostra poeta de pedra picada, l'arquitecta Cristina Àlvarez Roig, ha estrenat llibre aquesta passada primavera: "Becs de proa", és el seu 9è poemari i amb ell va guanyar l'edició 2024 del Premi de Poesia Narcís Lunes i Boloix, que promou l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. És una publicació d'Edicions Saldonar i a les últimes edicions mensuals del "Perspectiva" ja ens ha portat dos dels poemes del llibre. Avui, un altre, de fet el poema que obre el llibre: "Tocar la llum"
Hem estat a Vic, concretament a la casa de la gran ninotaire Pilarín Bayés. Hem quedat amb ella perquè volíem veure com van les últimes pinzellades per al seu nou llibre il·lustrat, dedicat a la primera casa que va construir Antoni Gaudí, la Casa Vicens, al districte de Gràcia de Barcelona.
Edició especial de "La biblioteca de l'arquitecte" al "Perspectiva", avui, amb les recomanacions editorials d'arquitectura per a aquest estiu del 2025 i un convidat que ens espera, a banda del nostre prescriptor literari habitual, l'arquitecte Marc Longaron, director de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell. Quan acabem les ressenyes amb en Marc, ens espera Octavi Mestre, que publica nou llibre també aquest mes de juliol, "Ciudades escritas. Un viaje urbano desde la literatura", però com que l'Octavi és també l'editor de la revista online T18, també volem parlar amb ell del nou número que acaben de publicar, dedicat a la volta catalana.
Avui, "Becs de proa", el novè poemari de Cristina Àlvarez Roig, guanyador del Premi Narcís Lunes i Boloix 2024 i publicat aquest any 2025 per Saldonar. Seguint la línia de les seves creacions poètiques anteriors, cant del dolor i l'amor, la pèrdua i el goig, Eros i Thanatos, "Becs de proa" és una elegia per al pare traspassat massa d'hora i per al fill no nascut una vegada i una altra. El pare esdevé fill, el fill esdevé pare i l'autora, mare-filla espiritual. La mateixa Cristina Àlvarez ens recita un dels poemes del llibre "Eucaristia per a una madona sense fill".
Avui a "La biblioteca de l'arquitecte" ens visita Emili Donato. Tenim a les mans un nou llibre que desplega la seva trajectòria creativa: no només l'arquitectònica sinó també al món de les arts plàstiques. També ens acompanya l'editor del llibre, el també arquitecte Francesc Pernas, que amb aquest ja en porta set de publicats, tots amb el segell 47.61 Editor.
Amb el nostre prescriptor de capçalera, el director de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, Marc Longaron, us ressenyem dos llibres que tenen molt a veure amb el mar: "Vaixells: arquitectura al mar", catàleg de l'exposició amb el mateix nom que es va celebrar al Museu Marítim de Barcelona, d'una banda, i, de l'altra, el nou llibre de l'arquitecte Francesc Albardaner sobre els sempre controvertits orígens de Cristòfor Colom, una matèria sobre la qual ja porta investigant ben bé 40 anys.
A tocar de la diada de Sant Jordi i tot repassant les novetats editorials d'arquitectura, al programa d'avui ens visita l'arquitecta Anna Bofill Levi amb el seu nou llibre, "Hacia la ecomorfología. Entre la utopía y la realidad". El llibre és nou d'aquest any, però els textos són "gran reserva", ja que han estat 50 anys curosament endreçats al seu arxiu personal. En llegir-los, descobrim les maneres de crear i projectar al legendari Taller d'Arquitectura d'aquells gloriosos anys 70 del segle passat, d'on van sortir espais tan emblemàtics com el Barri Gaudí de Reus, la Ciutat en l'Espai, el Walden 7 de Sant Just Desvern o la Petite Cathédral; les beceroles de l'arquitectura modular tal com la coneixem avui, però també un munt de conceptes sobre l'habitabilitat i la dimensió humana de l'arquitectura que no és que hagin envellit bé, és que directament no han envellit, perquè són absolutament vigents i amb un llarg recorregut encara per recórrer.
Novetats editorials d'arquitectura al "Perspectiva". Avui ens visita l'arquitecta Ana García i amb ella parlem del seu nou i primer llibre: "Cara vista". Autobiografia, però no ben bé. Història ficcionada però amb personatges reals i perfectament identificables. Amb un bri d'indignació que entre línies deriva en un assaig de reflexions sobre les emocions a través de les cases arquetípiques que anem habitant al llarg de les nostres vides.
Avui a la biblioteca de l'arquitecte tenim tres novetats editorials d'arquitectura, totes publicades per Puente Editores. Les dues primeres són edicions de butxaca, obres de Pol Esteve Castelló i David H. Falagán, respectivament: "Arquitecturas peligrosas" i "Periferias y vivienda difusa", textos molt inspiradors que graten en la condició humana dins dels espais per a la intimitat. La tercera conté escriptures sagrades: una edició acrítica i completa dels textos que es conserven de Mies van der Rohe, cristalls purs sense afegitons de tercers que ens connecten directament amb el gran mestre de l'arquitectura moderna. Com sempre, us els comentem amb el nostre prescriptor literari habitual, l'arquitecte i director de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, Marc Longaron.
Ens interessem per un episodi estrany i curiós de la vida d'Antoni Gaudí que resulta imprescindible per entendre la Sagrada Família o la colònia Güell. Durant dos anys, entre el 1892 i el 1893, va estar projectant el que havia de ser la catedral del cristianisme més gran que s'hauria construït mai a l'Àfrica islàmica i que ell, en alguns moments de la seva maduresa, va arribar a descriure com el projecte de la seva vida. Tot plegat es recull al llibre que avui us comentem amb els autors, Concepció Peig i Manuel Arenas. El títol és força explícit: "Gaudí a Tànger. Projecte de les missions catòliques de l'Àfrica (1892-1893)", un projecte que mai es va arribar a fer i no gaire estudiat. Ells, però, han compilat i analitzat tota la documentació que se'n conserva, l'han redibuixat, fins i tot, i han descobert recursos constructius i tècniques que ni el mateix Gaudí va arribar a posar mai en pràctica. De fet, les torres de la Sagrada Família són una adaptació d'aquest projecte.
Avui al "Perspectiva" ens visita l'arquitecte Oriol Roselló. Amb ell parlem del seu últim llibre, "Res surt del no-res", on recull la seva trajectòria professional vinculada al respecte per les tècniques constructives i els materials tradicionals, la bioconstrucció i l'arquitectura saludable i de quilòmetre zero. Té un marcat sentit biogràfic, però sobretot ens brinda un repàs del bo i millor dels seus projectes d'aquest segle vinculats a l'estudi que ell mateix va fundar, Bangolo Arquitectura. El llibre, però, guiat pel periodista Juan Jesús Aznar, gira al voltant d'un projecte molt particular que va marcar un abans i un després als més de 30 anys de trajectòria professional que acumula: la cúpula que corona l'àgora del Mas Marroch, un dels principals espais de creació culinària dels germans Roca.