Ressaca de Concurs

Aguantem, per la fe, Inés.

Aquesta ronda l'hi posa Estrella Damm. Estrella Damm patrocina tres rondes.

La sortida de la canalla, surt l'enxaneta. L'aixecador de la part del dos es remou una miqueta a quart. L'hauran de defensar els minyons. Atenció als malbes treballant aquest cinc de nou, sobretot a la part del tres. El defensaran, sobretot els dits de quart, patint una mica, però bon treball també dels terços. Treuen ara els dosos de la part del dos, també els de la part del tres. No ha estat tan tranquil com el de la Mercè. Però la plaça que comença a aplaudir i els ninons de Terrassa que descarreguen. Per segona vegada aquesta temporada,

el 5 de nou, també una gran segona ronda de la Diada de 63, la 10 d'Andrés.

Bona nit, benvinguts a l'Univers Vertical. És el 5 de nou que han descarregat aquest migdia els Minyons a Terrassa, al Vendrell. David Prats, bona nit. Bona nit, Josep. Avui, en tres rondes, que començarem a la Plaça Vella de la capital del Baix Penedès.

Us explicarem la Diada de Santa Teresa i escoltarem què n'han dit en tres rondes els caps de colla de les tres agrupacions participants. Repassarem la resta d'actuacions aquest cap de setmana, que ahir també va veure la tornada a les classes de les dues colles del Xiquets de Valls. Us oferirem un reportatge sobre els nens del Vendrell i Pau Casals, i farem un darrer tomb pel concurs de Castells amb declaracions en exclusiva del cap de colla de la vella del Xiquets de Valls, Manel Urbano.

Avui fem aquest tres rondes el David Prats i el Josep Almirall, el control de sort Raúl Orgales, i comentarem l'actualitat amb el periodista Francesc Domènech i la cap de colla dels castellers d'Altafulla, Maria Morell.

Som-hi doncs, Kiko Domènech, bona nit. Molt bona nit. Maria Morell, bona nit. Bona nit. Et sona això que sona de fons? Algo sí. Sí, vas a anar. Tu també ets d'aquests que has deixat la colla per anar al concert d'Ocas Grasses?

La responsabilitat de la colla no m'ho va permetre. No, no. Què, aquesta música, Kiko?

Jo soc dels sorpresos d'aquest fenomen que és Grasses, francament. Bueno, un fenomen i que ara s'ha multiplicat amb el comiat, eh? Sí, sí, sí, és increïble. Aquests triomfar allò, un cop pleguen, és curiós.

Bé, que ja havien triomfat abans, però vaja. Sí, sí. Concerts, casaments, batejos. És un maldecap pels caps de colla, eh?

Durant la temporada. Sí, sí, això afecta molt. I que si ara es casa un de la colla i convida a mitja colla, que si ara es casa un altre i ara fa la conveni a un altre, i que si no, pues a mitja de les nostres o qualsevol cosa. Sempre hi ha imprevistos.

Són els imprevistos de les colles que viuen generalment, Quico, de la gent jove i és quan passen aquestes coses. Nosaltres ja no tenim concerts.

Hauríem de tenir la potestat d'agafar el calendari. Aquests dies, prohibit, fer determinades actes i festes aquestes socials

la veritat és que aquest cap de setmana amb les tres colles que vaig parlar jo i el David Prats també a la diada del Museu Casteller jo vaig anar al comiat dels castellers de Sant Pere i Sant Pau totes tres colles es van referir als concerts d'oques grasses no només, sinó que n'hi ha hagut quatre em sembla entre setmana i tot plegat em sembla que hi han anat 250.000 persones o així, per tant doncs poc o molt afectat al món casteller sí. Aquest migdia el 3 rondes ha estat a la Plaça Vella del Vendrell, Diada de Santa Teresa.

La sortida dels dosos de la part. La part del dos, la sortida dels dosos de la part del tres, ara surten les siseres de la part del dos, defensant-lo la jove, la colla jove Xiquets de Tarragona, que sumarà el setè cinc de nou de la temporada, segon castell de gama extra de la jove, aquí el Vendrell, primer el dos i ara el cinc, l'entrada de l'enxaneta que llençarà el primer peu, que llençarà també. El segon peu, ara dos a nou, carregat pels minyons de Terrassa. La sortida de l'Anxaneta, treballen una mica els quarts i les manilles, l'estan defensant. Atenció als minyons de Terrassa, l'Anxaneta que toca les manilles, també l'aixecador. La sortida dels dosos, treballen una mica els quarts i els quins, però dominant-ho. I els minyons de Terrassa també aconsegueixen descarregar de sortida. I de un castell de gama extra, la Diada Santa Teresa del Vendrell. Aquest dos de nou, que és el cinquè de l'any, màxima efectivitat amb aquesta estructura, màxima efectivitat en les manilles. Un bon dos de nou que ens ofereixen els Millons de Terrassa per tancar aquesta primera ronda.

Diada de la Fira de Santa Teresa, el vendrell de gama extra, amb els Minyons a Terrassa igualant la seva millor actuació de la temporada, la Jove de Tarragona repetint gama extra del concurs i els nens igualant també la seva millor diada de l'any, aconseguida el cap de setmana passada a la Tàrraco Arena. Al final, la Jove de Tarragona ha firmat la millor actuació amb tot descarregat. Tot i algunes baixes,

la jove ho ha donat tot a la plaça Vella Vandrellanca, de sortida han descarregat el 9-2 de nou de l'any, un castell que, a diferència d'altres ocasions, ha presentat més brega i que han hagut de treballar la baixada. A la segona ronda ha arribat el 7-5 de nou de l'any, una supercatedral ferma que només s'ha hagut de defensar una mica els terços de la banda del 3. Com a tercer castell han plantat un 3-9 amb canvis, han tancat la seva participació a la capital del Baix Benedès amb un pila de 8 marca de la casa. Abans d'acabar la temporada, la jove té diumenge la diada de l'Esperidió al Pla de la Seu, un compromís en què la seva cap de colla, Gina Fort, té ganes d'estrenar-hi el 9 d'avui.

Teníem algunes lesions del concurs i, per tant, sabíem que no podríem fer tot el que ens havíem plantejat previ al concurs de Castelló i tot això, però que volíem venir aquí a donar-ho tot perquè ens agrada aquesta plaça, ens estimen, ens desestimem i, per tant, sempre volem donar-ho tot. I hem fet un 2 de 9 que ens ha ficat una mica de peus a terra perquè ha sigut remenat, però ens ha exigit i l'hem fet. Després hem fet el 5 de 9 amb múltiples canvis, cosa que s'ha vist que tenim aquest castell, que el podem fer en canvis i el podem fer de totes les formes, que això és una alegria per tota la colla. Hem fet un 3 de 9 per acabar la diada i acabar amb la cirereta del Vilà, crec que és el premi de tota la temporada.

Encara queda una actuació, diumenge acabé l'esperidió, on guanya una esperidió que canvia de dia i d'hora. Hi ha alguna cosa que vulguis encara mostrar o serà una diada tranquil·la?

Si us soc sincera, ens han quedat coses pendents com a Goya. El 4 de novembre avui ja som conscients que no el podrem tornar a fer, per tant és un deute pendent que tenim per l'any que ve. I a partir d'aquí ens agradaria intentar jugar amb el nou, si podem arribar perquè tenim alguna baixa i algun canvi, perquè al final volem fer aquesta diada de gama extra, també ho vam plantejar a iniciar la temporada, que a l'Esperidió volem donar-li el mèrit que mereix, per això la canviem d'horari, la fem diumenge al migdia, i poder fer per fi un castell de gama extra descarregat en aquesta diada. En qualsevol cas, la temporada és espectacular de la jove. Sí, és espectacular, però com dic, hi ha coses que ens han quedat pendents i que, per tant, podria ser molt millor. Però, bueno, d'això es tracta. Al final, crec que el més important és que, com a colla, ens hem marcat uns objectius, que marcar-se els objectius és molt fàcil, però seguir el camí és el més complicat. I la colla ens ha seguit, la colla hi ha sigut sempre en els assajos, i això és el més important, i això és el que ens ha permès arribar a fer tot el que hem fet.

Els Minions a Terrassa han reeditat el matí resultat de la Diada a la Mercè Històrica de Barcelona de fa 15 dies. En primer lloc han descarregat el 2 de nou, el 5 de l'any, amb ofici. Tot seguit, arribat el 5 de nou, estructura que, a diferència de la solvència que va oferir a la plaça de Sant Jaume, no se'ls ha acabat d'aturar quarts de la banda del 3 i que ha requerit que el Folra treballés de valent. A la tercera ronda han completat un 3 de 9 amb unes manilles reforçades, prova del de 10 pisos, que té moltes probabilitats d'arribar a les fires de Sant Narcís de Girona del proper 25 d'octubre. L'ataca de la jornada ha arribat a la ronda de pilars quan els ha caigut l'Espadat de 8, un pilar que s'ha despenjat per dalt quan l'Anxanet estava fent la motxilla de sortida. Al final de l'actuació, el 3 rondes ha parlat amb el cap de colla Malba, que comença parlant de la feina que han tingut amb la descarregada del segon 5 de 9 de l'any.

Hem treballat més del que tocava, sí que aquesta setmana, s'haig, el 5, l'hem hagut de treballar molt diferent del que venia avui a plaça, i sabíem que anàvem a treballar al forn més del que ens agradaria, tot i així, a dalt, el castell presentava molt bones mides i l'hem pogut treballar bastant bé.

Teniu sants, i sobretot mirant l'ull posat a Girona, es parla de castell de Déu el dia 25 a la plaça del Vic.

Sí, sí, al final ja heu vist també la tercera ronda amb aquest 3 de 9, un 3 de 9 que presenta unes mides molt bones, que ja estem intentant fer el màxim d'analític, el màxim de ben fet, perquè sabem que aviat s'enfila de 10. Tenim el condicionant d'arrossegar prou camises, per tant, des d'aquí fem una crida a la terrassa, a tothom qui ens vulgui fer un cop de mà, perquè puguem venir als assajos i poder fer proves amb condicions d'aquest castell, que ara per ara és un dels condicionants que tenim més a sobre la taula. A Sants l'objectiu seria tornar a fer el 2 de 9? Sí, passa per aquí una mica, tornar a repetir unes manilles, poder ser capaços també de moure gent allà. Tot i així, part de l'objectiu de Sants és poder fer aquest 3 de 9 un altre cop igual de maco, igual de confiat, igual de o millor, i podem ja buscar l'excel·lència en aquest castell, que la necessitarem per poder fer el castell de Déu.

La colla anfitriona Els Nens del Vendrell, que va quedar en segona posició a la sessió de dissabte del concurs de Castells, ha repetit el mateix repertori que la Tarra 40 a plaça amb el 3 de 8, un 5 de 8 molt treballat al pis de quarts del 3 i el 7 de 8. El cocap de colla Pere Rovira, sense opcions d'afegir cap novetat en les dues últimes sortides que el resten, ha fet balanç pel 3 rondes d'una temporada en que han anat de menys a més.

S'han trencat moltes coses, que a vegades diuen dels nens, com que ens costa treballar castells. Hem sigut capaços de treballar els castells quan ho ha requerit i fer-los com tocava fer-los. I també, doncs, a Plaça Vella no surt bé els últims anys. Ha sortit fantàstic a Plaça Vella i ens ajuda a que vagi bé. I també, això d'una temporada començar malament no pot acabar bé. Doncs sí, ha acabat fantàstic. Per tant, no podem estar més satisfets de com ha acabat i amb ganes dels 101 anys d'afrontar-los i de treballar molt per anar més endavant encara més.

Queden dues actuacions que seran Menors, Albinyana i Sant Sacarias el 24 d'octubre. ¿Quina valoració en podem fer de la temporada global

a falta d'aquestes dues actuacions? Doncs jo diria que, bueno, aquella frase de tot va bé si acaba bé. És evident que a principi de temporada segur que es van cometre errors i que no van poder començar de la millor manera, però al final el Castell es tracta d'això, de saber-se aixecar, de continuar, de lluitar, de treballar. I la resposta de la colla ha sigut fantàstica, i ha sigut, i ha sigut en moments difícils també. Ha treballat molt i es mereix moltíssim acabar com hem acabat. Descarregant un 5 de 8 a Plaça Vella, que feia 9 anys que no descarregàvem, un castell que dels 100 anys que tenim només hem pogut descarregar en 5 temporades. Per tant, té un valor immens descarregar-lo 2 temporades consecutives, igual que té un valor immens descarregar el set 3 temporades consecutives.

Així hem vist la diada de Santa Teresa a la plaça vella del Vendrell. Encabat, si voleu, ja parlarem de la jove de Tarragona. Ens podem centrar, però, ara en els minyons de Terrassa i en els nens del Vendrell. Els minyons han igualat a la plaça vella la seva millor diada de l'any, a soli de la Mercè. Em sembla que amb la diferència del 3 pel 4, no? Sí, la Mercè es va veure el 4 i avui s'ha vist el 3. I volen, ja ho hem sentit, el 3 de 10, a veure si els arribés a Girona, i tinc entès també que sumien amb el 4 de 9 a la seva diada. Què us han semblat avui els Minyons de Terrassa?

Crec que la gestió ha sigut prou bona, això de sortir amb el 2, per també treballar les manilles i el desgast que suposa també treballar unes manilles que tampoc, que ha sigut àgil, però tampoc sabíem com aniria desenvolupant-se la diada. Per tant, prou bé amb aquesta sortida així amb el 2 de treballar manilles a cara al 3 de 10 que volen portar. El 5, bueno, a vegades es mostra que és més fàcil fer el primer que no pas el segon, perquè el primer estàs molt motivat i el segon és la manera de consolidar i. Potser sí que haguessin treballat aquest cinc, també és una miqueta de peus de terra, i aquest tres, doncs, de rodatge, ja ho diuen ells mateixos, volen anar a fer games extres, i van molt bé. El veus del.

Perdona, digues. No la digues, digues. Que si el veus del de les manilles, aquest tres dels minyons.

Sí, sí, jo crec que potser acaben aquest mes que els queda, mes i mig, poden arribar, si no arriben per ser narcis, per la seva diada al novembre, però a veure com s'acaba de desenvolupar aquests assajos que els queden. I em sembla que volies

parlar del pilà, tu que ets pilanera, al final han tingut, se'ls ha despenjat a la motxilla la de sortida.

Sí, i també és la diferència d'encaiguda, els dos pilars que han carregat han trencat per diferents llocs, ara a veure aquí com poden acabar d'ajustar això, i és una caiguda força lletja, i això a veure com ho poden encarar per remuntar. Kiko.

Jo els havia vist a la Marsebo i no he pogut anar al Vendrell i no he vist l'actuació sencera ni tan sols per televisió, però els vídeos que he vist la sensació és que han hagut de defensar una mica més del compte d'aquests castells i m'ha agradat que el cap de colla, el Grupo Som, reconeix la importància que té els assajos que han de tenir a partir d'ara de cara a fer el Castell de Déu a Girona. Però. M'ha donat la sensació que està fent una crida a la gent que, per tant, estan tenint dèficit d'assistència als assajos. Per tant, aquest és un handicap que hauran de superar en aquest tram de temporada, que és el tram clau. És a dir, quan les colles pràcticament estan acabant, a Valls acaben d'aquí 15 dies, a Vilafranca d'aquí 3 setmanes, i ells encara tenen 3 setmanes més per arribar a la diada de la colla. I és prou temps per redreçar coses que hagin de redreçar, però tinc la sensació que els ha anat una mica just. I tot i anar just, haver fet un 5 de 9 i un 2 de 9 i un pilar de 8 carregat, malgrat la lletjor de la caiguda al vendrell, té molt de mèrit. Vull dir que estan molt bé, però que el camí que han de recórrer és encara complicat, complex, i per tant la gent de Terrassa que faci cas al cap de colla i vagin a assajar, perquè si no, no ho podran fer.

Sens dubte, una actuació dels Minyons a l'alçada de la plaça vella i de la diada que hi havia avui. Ara, tu en parlaves d'aquest final de temporada, què pronostiques pels Minyons aquest final de temporada?

Cada any l'armen, com si diguéssim, no arriben a la seva diada, més enllà de Sant Narcís, que és com a la seva segona plaça, però cada any arriben a Castelldedeu, pràcticament allò segur, per la diada. A finals de novembre, que a vegades han fet coses amb aigua, neu i tot, quan ja fa fred, i per tant, en principi, és el camí que tenen marcat, és la seva tradició, per entendre'ns, ara falta que hi puguin arribar. Jo insisteixo, a Barcelona em van agradar, però els veig un punt justets que necessiten un revulsiu, suposo, al pati d'assaig, i ho ha dit el mateix cap de colla, per. Poder afrontar aquests reptes que són molt bèsties.

I ara que tenen aquest local relativament nou d'assaig, tan maco i tan útil o tan adaptat als assajos, no ho sé, l'any passat Maria van acabar els Minyons amb aquest 3 de 10, amb el 4 net, van fer un molt bon final de temporada i si tenim en compte d'on venien quan va agafar la colla l'Albert Pérez, fa un parell d'anys que. Es va trobar gairebé un desert allà, especialment pel que fa als poms a dalt i aquestes coses. Jo m'esperava aquest any, home, no sé si veure els minyons del Guillem Comas del 2015 o de l'Albert Pérez del 2016, amb aquells castells de Déu, el 3 amb l'agulla, Pilar i tot això, però m'esperava que arrenquessin una mica abans i la gama que tinguessin s'acostés una mica a les del G5, sens dubte estan en el G5 del món casteller, però han quedat una mica en gama, una mica lluny.

Sí, potser hem quedat una mica descafeïnats, diguem-ne, però els minyons sempre. Tinc la sensació que enganyen una mica en el sentit que a poc a poc van fent, van fent, però després arriben a la seva diada i allí treuen castells que dius, com pot ser que de principi de temporada que veies que els costava arrencar, que els gammes extras trigaven a arribar i ara acaben d'aquesta manera. Sí que esperem potser una miqueta més, però bé, a vegades aquests canvis obligats fan que vagis més a poc a poc, i també et dona una mica de força per l'any següent, de dir, l'any passat vam fer una feina, seguim aquesta feina que ja tenim feta, i això pot donar avantatges de cara a l'any que ve.

Els Dents del Vendrell han passat de tenir dificultats per fer la clàssica de 8, pràcticament fins abans del concurs, anar al concurs, estrenar el 5, el 7, i avui tornar a repetir aquests dos castells en una setmana de diferències.

El 5 de 8 jo crec que el convertirà en el seu castell bandera, com a mínim aquesta temporada, perquè és el castell que. Que t'obre la porta a la temporada que ve, perquè ja acaben, però a la temporada que ve fer l'assalt al Castellderau, que haguéssim volgut fer en guany, per això el centenari, però que no han arribat. Però aquest cicl d'avui, de la manera que el van fer el concurs i de la manera que l'han fet avui, fa la sensació que, dius, ep, aquí hi ha feina feta i que l'haurem d'aprofitar l'any que ve.

Trencar una frontera mental en certa manera, aquests cinc, i a més a més descarregar-lo, jo avui no l'he vist però, no l'he vist a la plaça vull dir, però sí que el vaig veure a la Tarracoarena i allà, si havia de confiar molt en aquell castell per arribar a descarregar-lo. Avui també ha estat.

Sí, sí. Jo crec que porten molta feina al pati d'assaig i això és el que s'ha demostrat. Que al final, si no portes un bagatge, encara que sigui assaig, no pots defensar aquest castell. És un cim de buit, és un castell que és imponent. I això, si aquesta feina no està feta a l'assaig, no el defenses com el van defensar al concurs, sobretot, i com s'ha anat treballant. Si fos un castell així que sempre surt bé, no el treballes d'aquesta manera. Aleshores, la feina al pati està feta, tant amb el 5 com amb el 7, que també trobo que els ha anat molt bé, i això ho aprofitaran seguríssim, ho han d'aprofitar.

Ara, escoltàvem el cap de colla, perdó, que es referia als 101 anys. De moment, aquí al Tres Rondos els hem preparat un jo no diria una sorpresa, però. Ser una petita contribució al centenari dels nens. A Santa Teresa els nens s'acomiaden pràcticament de la temporada del seu centenari. Els bandrellengs no han pogut recuperar en guany la categoria de nou, com ara dèieu, però sí que sortiran de les places amb una molt bona actuació a la diada de dissabte del concurs que avui han pogut repetir. David.

Els nens són una de les úniques quatre colles que han guanyat fins ara el concurs i tenen el privilegi d'haver actuat pel vendrellec més il·lustre i internacional, el mestre Pau Casals. Casals va veure per darrera vegada la seva vida a Castells des de l'exili amb els nens.

Doncs ara ho recordarem en aquest reportatge de la nostra companya a Tarragona, la Clara Xavarría, pel Tres Rondes.

El 15 d'octubre del 1926, al Vendrell, un grup d'aficionats van tenir una iniciativa que ha perdurat fins ara. Ens ho explica Pere Ferrando, estudiós del món casteller i que ha estat president del jurat del concurs de Tarragona en set edicions.

Hi havia uns aficionats castellers que ajudaven a les colles vellenques quan venien a fer castells al Vendrell, a fer castells, que era una mica una cosa que no es feia sempre. I aquests aficionats, davant d'una mala actuació dels vellencs a la festa major del 1926, van decidir fer colla pròpia.

A partir d'aleshores, els nens del Vendrell van viure nombroses vicissituds.

A partir dels anys 40 i fins gairebé a la dècada dels 80, la colla va estar al capdavant del món casteller. Des de la dècada dels 80 va entrar en crisi i hi va haver un moment fins i tot que va perillar

la seva existència. A partir del 2010, per Ferrando, la formació està vivint una bona època. Però entre alts i baixos s'han viscut moments memorables.

El concurs de castells de la seixantena de colles que hem passat allà, només quatre colles l'han guanyat. Les dues colles de baix, les tres de Villafranca i els nens de Vendrell. Els nens de Vendrell m'han guanyat dos concursos.

Potser una de les fites més emotives es va viure el 1966, en plena dictadura franquista, quan la colla es va traslladar a Prada de Conflent per oferir una actuació a Pau Casals. Seria l'última vegada que Casals veuria fer castells.

Va ser molt emotiva perquè, efectivament, ell allà va veure els seus darrers castells. Poc després ja se'n va anar a viure a Puerto Rico i allà va morir. Es va emocionar molt de poder-los veure després de tants i tants anys no veure'ls.

Però què n'ha quedat d'aquells orígens i d'aquesta llarga trajectòria dels nens del Vendrell?

Els nens del Vendrell, de sempre, des del minut 1, van saber innovar, començant pel nom, després van saber innovar tècnicament, van ser la primera colla que va passar al davant dels vellencs, va ser la primera colla que va recuperar els forres, va donar un sentit molt important als castells. El mèrit, crec jo, és el de resistir perquè la colla no desaparegués. Crec que només el sol fet d'aguantar aquests 100 anys i poder resistir tots els embats que he viscut i arribar fins aquí, jo crec que això és molt especial i molt digne de mencionar.

Segona ronda.

Els castellers de Sant Pere i Sant Pau s'han acomiadat aquest dissabte de la temporada 2026, un any durant el qual han dominant la gama alta de 8 i s'han atrevit per primer cop a provar el castell de 9. Els del barri cooperativista han actuat a la plaça de la Font de Tarragona acompanyats dels castellers de Figueres i els sots campions al concurs, la colla vella dels Xiquets de Valls.

Com us comentàvem, a Tarragona totes tres colles van patir a les pinyes, la ressaca del concurs, evidentment, el cap de setmana al llarg, i també el concert d'Ocas Grasses,

David. La colla vella hi va descarregar una clàssica de 8, amb molts canvis als troncs, i va acabar amb l'estrena d'un pilar de 6-9 per baix. Manel Urbano anés al cap de colla.

El postconcurs sempre fa baixar una mica el sofler, és coses normals. També ha coincidit amb el tema dels concerts de les Ocas Grasses, que un dia uns i un dia els altres. El pont, també t'he de dir que hi ha una mica de constipats i Covid que ens han mimbat. Avui hem fet castells amb molts canvis, però a vegades tens aquestes oportunitats d'aquesta gent que vas treballant durant tot l'any i que, com que sempre anem a aquest límit, costa molt de poder donar-los un dia per fer el que ells ensagen. Molts debuts i content de la diada d'avui, sí.

Molt de mèrit i tot un espectacle el nou Pilar de 6 que va estrenar la colla vella ahir a la plaça de la Font de Tarragona. Els castellers de Sant Pere i Sant Pau van acabar ahir una temporada excel·lent que els ha portat a dominar la gama alta de 8 i fins i tot a provar per primer cop el 3 a 9. Van sortir de plaça amb el 3 de 8 com a construcció

més destacada. 3 de 8, 2 de 7, 4 a 7 amb l'agulla i per acabar van 1 de 6. Valoració de la temporada del cap de colla i un dels artífexs principals de la bona evolució de la colla, David Lobo. Acabem temporada,

no de la millor manera, però sí superant qualsevol dels pronòstics que ens havíem marcat a principi de temporada. La gent s'acull molt als números, perquè la vessant emocional és molt subjectiva, i aquest curs, durant aquesta temporada, hem fet els mateixos castells a 8 i mig que amb els més de 35 anys d'història que portàvem. Crec que, com a observació, al final, una de les conclusions, quantificar això d'aquesta forma, crec que denota molt l'estat de salut que té la colla, i la capacitat per afrontar reptes. Evidentment, el castell de Nou l'hem tastat, i ha quedat simplement això, un tast, injustament per tota la feina que hem anat fent, però crec que ja no ens agafarà com a neòfits en quant a poder-lo treballar o com a mínim plantejar-se'l, sí en quant a poder-lo garantir, però aquí és més còmode treballar-ho.

I la plaça de la Font també va veure els castellers de Figueres, Sots, Campions, el concurs a Torredembarra.

Els empordanesos que aquesta temporada encara volen intentar el 4 de 8 ahir van descarregar el 3 de 7, el 4 de 7 i el 5 de 6. Jaume Veín és el cap de colla.

Aquest 4 que hem portat avui és un 4 lleuger. De cara al 4 el podem portar un pis més el 15 de novembre. O sigui, l'estem treballant, l'estem rodant i, bueno, costa massa galt perquè estem molt lluny però molta il·lusió.

I a la mateixa hora, al Museu Casteller de Valls hi va actuar la colla Joves Xiquets de Valls, quarta classificada del concurs. Al seu costat hi van poder veure uns platòrics Xiquets de Reus i els Xicots de Vilafranca.

La Colla Joves va firmar una de les actuacions més destacades que es van veure ahir a les places.

Amb el 4 de 8, el 3 de 8, el 2 de 8 i el Pilar de 6, Francesc Inglés, màxim responsable tècnic dels del carrer d'Engassó, parla de l'estat de la colla després de la quarta posició solida al concurs de Castells.

No hi ha cap caiguda que surti de frac. Això està clar. Llavors, el dia del concurs, tot i fer un molt bon quadre d'arrencada i arribar a carregar el 3, les dues caigudes 3 ens van penalitzar. I llavors aquestes caigudes necessites un temps de recuperació, les vas arrastrant durant tota la setmana. Per això que aviams ha anat bé aquesta actuació, plantejar-la com l'hem plantejat així de rodatge i anar recuperant totes les peces de cara a la setmana que ve.

Teniu dues setmanes netes d'assaig, amb un assaig especial també diumenge al matí. Sant Úrsula, els objectius serien castells que s'han fet ja aquesta temporada, com el 4 a Naunet, el 3 a Déu Mirar-lo de descarregar, també teniu el 2. Aniria per aquí, una mica, la cosa. Sí.

O sigui, el plantejament és molt similar al del concurs. Hem d'acabar de veure si com ho enfoquem, però el plantejament seria molt similar al del concurs.

Actuació de 8 dels xicots de Vilafranca. Van sortir de 5 de 7 i van continuar amb el 4 de 8 i la torre de 7. Mireia Mata, cap de colla dels vilafranquins, parla de la torre de 8 que van provar sense èxit al concurs de dissabte com a gran objectiu de cara a la Diada del Roser del 24 d'octubre.

La veritat és que tinc la sort que estan molt encitxats tant la soca com el folre com el tronc i si és un reclam de la colla no els diré que no, a banda que hi confio plenament. Aquesta setmana hem tornat a assajar la torre de buit amb folre i ha tornat a anar molt, molt bé l'encaix de la pinya amb el folre i amb els tersos, així que ara ens queden 15 dies per apretar.

I carro gros, també, d'aquest arreus. El van descarregar de sortida.

Els de la camisa avellana van continuar amb el 5 de 7 i el 3 de 7. Marina Bertran, la cap de colla, explica al 3 rondes que vol repetir la tripleta màgica el proper 24 d'octubre en la diada final de temporada. L'última diada de la temporada, t'agradaria repetir la tripleta?

Sí, sí, sí, sí, aquesta és la idea, aquest és l'objectiu, i tindrem totes les energies centrades en això. I la setmana que ve, el que ve, també ens agradaria portar-hi algun dels castells que aniran la setmana següent, però encara no sabem com estarem d'efectius. I després tenim el 2 de 8, que aquest any ens ha costat molt, de fet no l'hem pogut recuperar encara, que també ens agradaria que tragués el cap, llavors estem allà.

Aquest cap de setmana de ressaca del concurs hi ha hagut més dia desinterès. Comencem per aquest migdia a Sarrià.

Els castellers de Barcelona hi han fet una gran actuació de 8 després del bon concurs que van firmar fa una setmana a Tarragona. Aquest migdia 5 de 8, Torre de 8 després d'un intent desmuntat, 3 de 8 i Pilar de 5. Gabriel Puig al cap de colla parla del final de temporada amb declaracions a Pep Ribas de Bada Castell.

Bé, l'esprint final. La setmana que ve descansem divendres. Ens queden quatre setmanes, quatre setmanes per donar-ho tot. Pel clou tenim tot el que tinguem. A Gràcia també. I al Roser el que ens perjudica més és el gruix. A veure quanta gent podem portar a Vilafranca. La idea seria portar un castell de nou, com a mínim segur.

Els castellers de Sarrià s'han mogut en la gama alta de 7 i, atenció, han fet una demostració de fons d'armari casteller descarregant simultàniament els dos bàsics de la categoria. Han sortit de plaça amb el 5 de 7, el 7 de 7, el 3 i el 4 de 7 fets alhora i han acabat amb dos pilars de 5. Eduard Novell, al cap de colla, fa balanç de la temporada.

Marxem molt contents. És veritat que potser com a objectiu del principi de temporada tota la tècnica i la qual s'imaginava avui estar aquí descarregant un altre cop el 4 de 8, no et mentiré, però al final hem hagut de fer molts canvis. Ha sigut un any prou complex en aquest sentit i vam apostar per deixar-lo al marge de cara a aquesta major. Seguirem treballant de cara a futur.

I els matosers de Molins de Rei han descarregat el 3 i el 4 de 6 i el 2 de 6.

I d'aquest dissabte destaquem també la diada de festa major de les Corts a Barcelona amb una bona actuació dels Castellers de Sants.

Els Borinots cinquens al concurs es van situar a un bon nivell, descarregant per aquest ordre el 2 de 8, el 5 de 8 i el 4 de 8. A la ronda de Pilar es van deixar en intent l'espedat de 6. Un Pilar de 6 que sí van descarregar els Castellers de Barcelona. La colla de gana de la capital també hi va fer el 5 de 7, el 4 de 8 i el 4 de 7 amb l'agulla. I els xics de Granollers hi van descarregar el 4 de 8, la torre de 7 i el 5 de 7. I de la resta d'actuacions us destaquem aquests resultats.

Aquest és el resultat de les places aquest cap de setmana, de les places castelleres. Sant Pere i Sant Pau han acabat l'any dominant la gama alta de buit i, a més a més de dominar, fent gaudir els que els hem pogut veure amb el bé que acostumen a fer tots els castells que porten a plaça. Una gran temporada, sentíem el David Lobo, que em sembla que han fet més castells de la gama alta de buit que en tot el seu historial, deia quina gran temporada de Sant Pere i Sant Pau.

I jo crec que poden estar molt contents del que han fet. Al final han fet quatre vegades aquesta temporada la millor dida de la seva història, superant-se cada vegada.

Recuperant castells que no havien fet des d'abans

de la pandèmia, com el 2. Exacte, han recuperat el 2, han estrenat el 4 amb el Pilar, també el 5. Tenir aquesta gama també és una bona feina feta a l'assaig. Tant de bo que haguéssim pogut arribar més lluny amb aquest 3 de 9, però podem també estar molt contents amb la feina que porten feta poder-se plantejar un castell de 9, sent una colla que habitualment hi ha poca gent, els assajos, per tant, espero que això els esperen seguir i els motivi molt per l'any que ve a seguir aquest ritme i a veure si poden tornar a tirar-se endavant amb aquest castell de 9. Poden estar molt contents.

Diu molt a favor seu que en complet, diguéssim, abans de provar un castell de nou, el que diuen els cànons, que has de dominar la majoria de la gama alta de 8, com el 5, el 2, el pilar, el 4 amb l'agulla, vull dir que no hi podíem fer res més, vull dir que tècnicament la colla estava preparada, però potser és això que tu dius, que els falten unes quantes camises per poder assajar

bé un castell de nou. Sí, i també potser si haguéssim fet més el 2 o el Pilar de 7, que en guanyar-los també ha tingut alguns ensurs i això, potser hagués ajudat també de cara amb el Folre a forçar aquest 3. Però igualment hem fet una supertemporada. Quico?

Jo crec que l'entorn els demanava aquest intent de Castell de Nou, un entorn en el sentit molt àplic, fins i tot el seu propi entorn, però l'entorn, en fi, els periodistes, la gent que els segueix, home, tal com esteu, heu de provar el Castell de Nou, i van aprofitar el concurs. Jo crec que va ser llàstima perquè a més va caure com a molt aviat, es va. Sabent com assagen aquesta gent, que assagen pràcticament no porten a plaça fins que l'han passat sense l'assaig, segur que havia anat més lluny del que es va veure a plaça. Però el mèrit d'intentar-lo, intentar-lo de forma natural, després d'haver fet el 5 de 8, el 4 amb el Pilar, el 2 de 8. D'acord que potser el pilar de set els hauria ajudat i més dosos de vuit també els haurien ajudat, però només el fet que se'l poguessin plantejar o que se l'haguessin de plantejar, pràcticament, com una obligació moral, tenint en compte tot el que veníem fent aquesta temporada, que recordem, el primer castell de la temporada. Ja va ser tota una declaració d'intencions. La primera diada, el primer castell, la primera ronda va ser el 3 de 8. Van sortir. Les colles grans, totes arrencaran castells de set el primer dia que surten del pati d'assaig cap al mes de març. I ells van arrencar amb un 3 de 8. Ja era tota una declaració d'intencions i la temporada era el que han fet, els ha donat la raó. Jo crec que. Si socialment es mantenen amb l'estabilitat que estan tenint aquests últims anys, jo crec que el Castell de Nou acabarà arribant, però caurà de madur.

No, home, han d'engrescar el barri de Sant París i Sant Pau, perquè tenir una colla així, vaja, és un luxe. En guany ja en parlarem més dels xiquets de Reus, però ahir també tocats pels virus diferents aquests de concerts, casaments, també hi havia un casament, no? Covid, no sé si la tenien o no, però també aquí en final de temporada, i a més a més amb la cirereta de descarregar per primer cop el 4 de 9. Això sí que, Quico, tu que has treballat a Reus, feia anys i anys i anys que l'anhelaven.

El perseguien des de. Ara mateix al carrer d'en Rosic que és on hi ha el local dels xiquets d'arreus hi vas de nit i d'allà hi ha una mena d'il·luminació estranya que és el residu de felicitat que queda quan els castellers ja han marxat cap a casa estan se'l mereixien tant aquest 4-9 i es mereixien tant la tripleta i es mereixien tant estar en un estadi que és una mica abans el que dèiem de castellers de Sant Pere i Sant Pau. Clar, l'objectiu ara és consolidar això que hem fet, perquè és la porta, és a dir, a partir d'aquí ve la gama extra, i d'acord que falten altres castells a la gama alta de 8, però hem de pensar en gran, i jo crec que ara, després de la tripleta, es tornen a creure capaços de pensar en gran,

i em sembla que és la clau. Poder, Maria, algun retret. L'únic retret que els podem fer amb els de la camisa avellana és que si marem. Jo he mirat el rànquing casteller que fa la revista Castells, el Kiko, avui, perquè és una referència per saber més o menys què han fet les colles, si no tens massa memòria, i veiem que, esclar, que la gama alta de 8, en aquest cas, els han arribat dos 3-2-9, un 4-9, i sí que tenen 6-5-8, però el de més ja són els bàsics de 8. És potser l'únic, però, fins ara, de la temporada.

Sí, el que deien potser de Sant Pere i Sant Pau que han anat fent més marge, o sigui, més castells i més, com deien Sant Pere i Sant Pau, més ventall, doncs xiquets de Reus no han tingut tant aquest ventall de castells. Tenen el 5 de 8, però ha faltat el 2 de 8, també el no tenir pilar de 6 tampoc els ajuda a poder fer un 4 amb el pilar. I també jo crec que som molt contents per com van fer aquests castells de nou al concurs, perquè van ser castells que els van fer bé. No van ser aquests castells de dir, és que estan a punt de caure, hi ha alguna cosa que no va bé, sinó que els van fer molt ben fets. Aleshores, això també dona una miqueta de dir, no tenim tants castells de tanta gama, però els castells que tenim, els tenim bé.

Tico i tercera ronda.

Els cigats de Reus, com altres colles, hi poso l'exemple dels Moixeguengues d'Igualada, que a més tenen trajectòries bastant paral·leles. El handicap que tenen és que cada any han de començar de zero, com qui diu. És a dir, el 3 de 9, el 4 de 9, el 5 de 8, que han fet enguany i que han aconseguit una certa excel·lència, l'any que ve l'hauran de començar de zero. Han fet prou feina i han tingut prou gent com per plantejar-se portar una prova molt seriosa perquè vam coincidir tots a dir que era una prova molt seriosa el concurs de dos de nou però arribarà la temporada que ve i els terços, els quarts hauran plegat i n'hauran de buscar de nous i tornem a començar des de zero aquest és el gran hàndicap i aquí ve la qüestió de la part social de la colla com ha de treballar per. Per mantenir els efectius i que es pugui mantenir aquest nivell en el futur.

Està impecable el 4 de naunet de les Joves. Quina sortida de corburs. Les sisenes que ja han sortit. Ara sortiran els components del pis de crins. I les Joves que comencen a marcar territori. Les Joves de Valls descarrega el 4 de naunet. La cotxadora col·locada, només queda l'enxaneta. S'encavalca l'enxaneta. Carregaran, carregaran, carregaran. Ha pegat el 4 de 10 de la Jove de Tarragona, la sortida de l'Anxaneta, sobretot sense patir, quarts i quins patint, l'Anxaneta ja toca les manilles, també la Cuchadra surt, pateix el 4 de 10, pateix el 4 de 10, a veure si el salven, el final acaba saltant. Però la jove de Tarragona que carrega per primera vegada la seva història. El 4 de 10. La colla vella dels xiquets de Valls que pot fer història a l'etapa. Llançarà un peu l'aixecador, llançarà l'altre peu l'aixecador. Només queda l'enxaneta. La colla vella dels xiquets de Valls a un pas de carregar el 3 de Naunet. La colla vella carrega. El 3 de Naunet! La colla vella torna a carregar el 3 de Naunet. I atenció, perquè l'enxaneta baixa, perquè l'aixecador també baixa. Acabarà saltant, però l'han tornat a carregar! L'han tornat a carregar! L'han tornat a carregar! La colla vella dels xiquets de baix, 9-9! Descarregat dels castellers de Vilafranca. Les enxanetes que estan baixant. Atenció als verds. Ara han d'aguantar sobretot el tronc. Que no passi com fa dos anys. Els castellers de Vilafranca es creuen el 9 de 9. Els castellers de Vilafranca que estan traient ja els ciments. Els castellers de Vilafranca que poden descarregar el 9 de 9 per primera vegada a la història. Compateix el 3 central. Una mica més verd. Una mica més verd que el descarregueu. Els verds descarregaran. Per primera vegada de la història, el 9-9, mig concurs de la butxaca, descarreguen per primera vegada un dels castells més difícils que veurem aquesta tarda nit.

Com han treballat, com han patit, semblava impossible, el castell s'estava embolicant, semblava que no el podrien descarregar, però ho han lluitat, han serrat les dents, sabien que tenien la victòria del concurs aquí, descarregant per primera vegada, El 9 de 9. Quina euforia damunt la pinya immensa dels castellers de Vilafranca. Se senten guanyadors d'aquesta trentena edició del concurs de Castells.

Estic molt content, és molt gros, i anàvem a darrere de feia molts anys, hem pogut descarregar-lo, i no sé, veure la gent així és que es fa molt feliç. I ja us ho he dit a la

vegada i us ho diré sempre, que sou la colla vera que sempre havíeu somiat, ho sabeu, però és que hi ha encara més, i res més, que us vull veure a les cases la setmana que ve i l'altra per preparar el Topes d'Antúrsela. I que mori més que la colla vera.

Els quatre castells més valorats a les quatre colles favorites al 30è concurs de castells i els dos caps de colla que van mantenir el frec a frec fins al final. Un Àngel Grau dels Verts sobrepassat per l'emoció del moment de la victòria i un Manel Urbano de la colla vella fent el cor fort davant els seus castellers i la seva afició al final de la quarta ronda. Kiko, Maria, ens ho vam passar molt bé, va ser un gran concurs. D'això tot just ara, en aquests moments, en fa una setmana, Tens ja una setmaneta per pair les emocions a la Tàrraco Arena. No ho sé, ara amb la Serenó que porta el pas dels dies, què n'heu de dir ara del que vam veure diumenge a la Tàrraco?

Un concurs que es decideix literalment a l'últim castell. És que el guió és perfecte, manté la intenció fins al final, i amb un castellà, és com és aquest nou de nou, qüestions estètiques a banda, perquè jo no m'agraden els castells amples, però és que és brutal, tècnicament, i després de descarregar el 3 i el 4 de 10, bo, en fi. Brutal. I tal com havia anat el concurs, el canvi d'horari, la pluja, etc. Acabar-ho a l'últim castell, tancar el concurs, que el castell fos el que decidís, em sembla un concurs que fregava la perfecció des de molts punts de vista.

Encara s'esperava una possible reacció de la vella amb el 2 de 9 sense manilles, no? Perquè escoltàvem l'Àngel Grau, el tall que han passat és més curt, però continuava dient que bé, sí, però no sabia encara com aniria la cosa, semblava gairebé inversemblant, no? Que la vella a aquelles alçades de la nit provés el 2 de 9 sense manilles.

I jo crec que sí, a més ja havia fet la jugada aquella dels 4s de 10 i de repetir, però jo, vaja, allà on treballava el vaig donar per acabat el concurs amb el 9 de 9 de Vilafranca. No em semblava creïble que la vella intentés una cosa tan suïcida, per entendre'ns, com un 2 de 9 sense mallars, que sí que l'havien assajat, però jo crec que no prou.

És a dir, si aquell 4 de 10 l'hagués descarregat, de fet el volia descarregar per posar més pressió als verds i obligar-los a descarregar el 9 de 9.

Sí, però com que van desmuntar el peu i després van desmuntar el castell, ja es va veure que no hi havia prou forces, prou potser no s'ho havien de creure, prou energia, com per afrontar l'últim pols, l'últim. En fi, l'últim intent de passar davant de Vilafranca.

I sabies que els verds hi podien tornar amb el Pilar de Nou, que és el que em van dir a mi, que si no n'haguessin tingut tot prou.

Era l'únic que podien fer, perquè havien de superar els punts, i l'única manera era el Pilar de Nou.

Maria. Sí, sí, que si és de Vilafranca crec que m'hagués donat per rendits, i bueno, ja vam fer una lluita amb el 4 de 10, que hi van haver de treballar moltíssim, que allí ja semblava que ja afligiaven una mica, però no, no, després de la caiguda del Pilar de Nou, hi havia una miqueta aquesta expectativa d'ara què, i quan van dir que. Hi ha concurs, eh? Sí, sí, i després van dir no, no, són que si és a Vilafranca, i ho donaran tot per anar a guanyar. Sí que m'hauria agradat que haguessin fet el nou amb una enxaneta com fan ells sempre. Vull seguir una miqueta aquesta cosa. Home, però ara els demanes molt perquè el concurs de l'any no és més fàcil. Òbviament, perquè van a guanyar i està clar. Però ells que sempre han sigut partidaris d'això de fer-lo amb una enxaneta, a mi m'hauria agradat que l'haguessin fet a la seva manera amb una enxaneta. Ves que no te l'hi facen per tots sants. Sí, podria ser, perquè ja han descarregat el nou, i aleshores podria ser, perquè vas al concurs i t'interessa aquesta agilitat per poder guanyar, bàsicament. Però que van tenir un concurs molt lluitat entre les dues, anant donant guerra, va ser molt interessant i molt tens tota l'estona.

Evidentment hi va haver més d'un concurs dintre el concurs de diumenge, això sempre passa. A mi crec que totes 12 colles el seu nivell va estar a un molt bon nivell, però en fi, les 4 favorites ja sabem que són les que criden l'atenció i que per això és el gran concurs de diumenge perquè en guanya aquestes 4 colles. Virtuts i mancances de les quatre favorites, vist el que vam veure allà a la Tàrraco Arena. Vols començar, Josep, els castells de Vilafranca.

Jo, la virtut és el no rendir-se mai. Tenen aquesta cosa de sempre tenir aquesta mica de força, aquesta esperança de seguir lluitant.

Però no rendeix tampoc mai a la colla vella, no? No, no. La virtut és haver assajat més abans.

Sí, sí, òbviament. Si no tens la feina feta, no pots anar a lluitar amb segons quins castells. Però després d'aquest Pilar de Nou, que va ser així com a. Bueno. Tornar a la guerra, diguem-ne, amb el nou de nou, és anar a lluitar fins al més no poder. Cap mancança? M'encanta és que realment els castells que tenen, els tenen molt ben treballats,

se'ls creuen molt, aleshores. Fem el podi, doncs. Quico, els castells de Vilafranca, virtuts i defectes.

Virtuts, ja ho he dit, aquesta capacitat de resiliència, aquesta capacitat d'autosuperar-se constantment. Mancances, en guany no hem fet cap castell desforrat. I per mi és una mancança. Perquè jo soc dels que. En fi, m'agraden. M'agraden molt els castells desforrats pel que suposen tècnicament, has de tenir un tronc que tècnicament és molt impecable i encara no ho hem vist, que és probable que vegem alguna cosa per tots anys, però de moment no ho hem vist,

per tant, per mi, és una vengança. I la zona classificada en aquest cas, la Colla Vella, diríem que la virtut és aquesta i és a l'interior.

Exacte, la virtut és aquesta tòtica. No hem vist el 2 de 8 sense folre, tot i que el pati d'assaig ja l'hem fet diverses vegades sencer, suposo que per Sant Úrsula potser el podrem veure. Aquest 3 de 9, ostres, comença a demanar crits que el descarregui alguna vegada, i no han descarregat cap castell de Déu, que és la mancança, en aquest cas, de la colla vella.

Sí. Al principi, quan portàvem un parell de mesos, li vam preguntar una vegada amb el Manel Urbano que com és que en guanya el dos de nou, no d'allò, de cara als Castells de Déu. I ell va venir a dir que més o menys, ara no me'n recordo exactament, que cada colla s'haga a la seva manera als Castells de Déu. T'has sorprès, Maria, que no haver vist, per exemple, més dosos de nou o no? No.

De la vella. Em sorprèn, però em sorprèn més no haver vist cap dos de wind-up. Això sí que em sorprèn més. El dos de nou, al final, la vella no el porta tant, o els últims anys no l'ha portat tant a plaça, però el dos net sí que és el que m'ha faltat. Ho va aturar, potser, els assajos, no? Sí, jo crec que a l'assaig va haver-hi una setmana que no els va anar bé, aleshores jo crec que això es podia dir la mancança, també per després poder fer el pas a un dos de nou sense manilles.

Ara en tornarem a parlar de la colla vella, perquè sentirem una entrevista que li vam fer ahir al Manel Urbano. La jove de Tarragona, tercera classificada, la virtut, Kiko,

El canvi de mentalitat que es comença a veure a la colla jove de Tarragona, que per mi el reflecteix, mira que hem vist coses de la jove de Tarragona, però el reflecteix la primera gran diada que va ser Sant Joan amb el 2 de 9. Mai l'havíem fet tan aviat, un castell de gama extra, i per mi vol dir un cert canvi d'estratègia, de mentalitat, els hi ha costat molt, han estat molt resilients, se n'han sortit, han descarregat el 3 de 10, estan en un camí que si no el perden arribaran molt lluny.

I ràpidament, Maria, de les joves de Valls, abans d'escoltar aquesta entrevista amb l'Urbano, ràpidament, virtuts i mancances?

Jo crec que la mancança va ser no sortir en un tercer castell del concurs. Pel que els pot donar a nivell de colla, de mentalitat i de motivació. I la virtut és el també voler dir que ells estan al concurs, també.

Doncs escoltem el Manel Urbano. Recte final de la temporada, Sant Úrsula. Al concurs vam veure un 4 de 10 que la colla vella l'ha de poder descarregar. I després un 3 de 9 net que havia ganat més lluny que mai. Això, si les proves van bé, ho podem tornar a veure per Sant Úrsula.

M'agradaria molt, m'agradaria molt. Sí que és veritat que tenim algun lesionat important de les estructures, que hem de mirar a veure com arribem i els canvis que podem fer, però evidentment que ens agradaria molt acabar la feina que hem fet avall i acabar una gran temporada, no? Perquè el resum de la temporada és que és una gran temporada. Sí que és veritat que no hem pogut guanyar el concurs, tot i fer la millor actuació que havíem fet mai en un concurs, però clar, el fet que Sergis de Vilafranca estigui en aquest nivell, no?, una mica un punt més que nosaltres, no ha de tirar ombres sobre la temporada de la Colla Bella, perquè crec que moltes diades els hem competit, moltes diades han fet millor actuació que ells, hem estat una temporada, jo crec que de molts dies de tu a tu, el dia de Sant Fèlix, quasi just fins al Pilar, però sí que és veritat que ha estat una temporada molt maca i la volem acabar de la millor manera possible.

Ara després del concurs tothom parla, intenta buscar raons, fins i tot s'ha arribat a dir que difícilment la colla vella pot guanyar els castellers de Vilafranca, però vaja, la colla vella també ha descarregat el 3 i el 4 de Déu amb una diada i ha fet tres castells de primera divisió, i no?

No, però és que aquesta rumorologia no surt de la Colla Vella. Jo també t'he fet algun comentari perquè és que al final sembla que tot el que es parla ho diu la Colla Vella. A la Colla Vella tothom té moltes ganes de fer el pilau de nou, fer romanilles i puntals. La Colla Vella sap el que costa les castelleres i no menys prea. El que passa és que tu demanis el que creiem que o algun dia hem demanat que creiem que el 4 de 9 és un castell que està infravalorat. És una cosa, però això no vol dir menys tenir la resta. El primer argument que vaig donar quan vaig agafar la colla el 2011. Del tema demogràfic. I es va demostrar, no? En un any van fer 7 cassets de 10. Vull dir que nosaltres aquesta polèmica del tema demogràfic ni l'hem encetat ni la creiem, perquè realment jo crec que cada colla té els seus punts forts, els seus punts febles i les seves virtuts i els seus defectes. I al final les caps de colla aprofiten les virtuts de les colles per tirar cap al concurs on creu que, evidentment, té més facilitat per tenir gent en el casset de vilar. Potser sí, no et dic que no, però nosaltres també tenim la competitivitat cada dia de l'altra colla de valls i i jo crec que això són excuses. Nosaltres el concurs no el vam guanyar, vam felicitar els campions. Ens hauria agradat molt poder descarregar el 4 a 10. Sabem de la dificultat que es tenen els castells amb fols, rimanilles, i sabem de la dificultat que té fer un pilar de 9 i el 9 de 9, però també defensem que els castells, com a 4 a 9, creiem que amb la nova taula d'apuntacions queda una mica infravalorat. Res més, no haguéssim guanyat el concurs igual, però a vegades sembla que dir això vol dir menysprear una altra cosa, i res més lluny. Totes les polèmiques del costat o que es treuen. Bueno, supongo que és una mica salseo del món casteller, però per part de la colla vella tenim màxim respecte, sobretot pels castells de Vilafranca i per les colles que fan castells de veu i manides muntals, perquè nosaltres sabem la dificultat que tenen i no els esperem ni molt menys.

Ho vam veure clarament al final del concurs, com no podia ser d'una altra manera, el president, el Javi Pons i tu mateix vau anar a felicitar els castellers de Vilafranca. Però després sí que per Twitter potser t'ha quedat alguna cosa amargant, tot això que comentaves ara.

Sí, perquè moltes vegades posen el nom de la Colla Vella coses que no han fet ni hem dit. La Colla Vella no ha menysparat mai els castells de Déu ni que creiem que el 4-9 és un castell que està en la nova situació en febrerolat. És una cosa. D'això, a dir que el 9 de 9 o que la colla vella, no sé si. Algun castell de la colla vella no et dic que no. Igual que hi ha castells de Vilafranca que deuen pensar altres coses. Però quan ja posen el nom de la colla vella coses que no són certes o que no s'han dit i no es té una mica de memòria, doncs a vegades fa que hagis de dir.

¿Ves molta energia per continuar de cap de colla?

No, no, si tot va bé no hauria de continuar de cap de colla perquè ja fa deu anys que hi soc. Les persones quan anem al davant, molt bé o molt malament que ho fem, al final ja, com va dir el Guardiola, vendrem mal. Vendrem mal en el sentit que soc massa amic ja de tots els castellers, tots m'han fet molts favors, jo els he fet a tots molts favors. I a demanar o exigir, a vegades també, per molt bé que ho facis o malament, la colla també es cansa que hi hagi sempre la mateixa persona dient-li galleu, dient-li fem això, fem allò, i crec que és normal i bo i sa, perquè al final la salut dels que anem al davant també es toca, no?

Escolta, moltes felicitats per aquell 3 de 9 net. Es va arribar més lluny que mai, o ara sembla més que mai que això es pot descarregar.

Nosaltres les proves que havíem fet sempre havien sigut amb aixecador col·locat, fent pujar l'aixecador de l'enxaneta. Nosaltres on no seguíem el que passava era després de carregar. Teníem record de l'altra vegada que havíem carregat, passa l'enxaneta cap a la regla, doncs la regla salta. En aquest cas, jo anava a la regla i estàvem molt preparats per a veure què passava quan passés l'enxaneta. Crec que ho vam suplir bé, però el que senti altres complicacions, que anirem desvetllant i que sí que tenim clar és que queda una mica encara per descargar-lo.

Doncs gràcies, Kiko, gràcies, Marina. Maria, se'ns ha esmullit el temps a les mans. Res, tornem diumenge que ve a les 9 del vespre. Fins aleshores, bona setmana i bona nit. Bona nit.

Els braços, la força. A les cames, l'equilibri. El valor, el cor. El seny, el cap. I a la mà, una estrella d'am. Estrella d'am. Fent pinya amb el món casteller.