Antoni Vila Casas és empresari farmacèutic, col·leccionista i mecenes. És un dels grans promotors de l'art contemporani català, que ha impulsat tant a partir de la creació de diversos centres artístics com amb la fundació que porta el seu nom, i que va crear l'any 1986.
Francesc Cabana (Barcelona, 1934) és advocat i un dels millors especialistes en la història econòmica i empresarial de Catalunya dels s. XIX i XX. I, dins d'aquesta història, del paper que hi va tenir la banca. Va ser banquer, fundador de Banca Catalana, un mal record que avui continua tenint ben present. En l'entrevista amb Josep Puigbó, parla del naixement i de la mort de Banca Catalana, dels seus enemic i del que considera un lamentable final. També parla sense embuts de la confessió del seu cunyat Jordi Pujol i del que va representar la seva figura per Banca Catalana i pel país. Explica que el franquisme va perjudicar l'economia, especialment a Catalunya, i el paper que va tenir la burgesia en el règim de Franco. Cabana parla també de l'esfondrament del sistema de caixes d'estalvi catalanes, tot i que defensa que era un bon model. També afirma que, sense el pes d'Espanya, l'economia catalana hauria arribat més lluny. A més, parla del seu pas per l'Ateneu Barcelonès i per la Fundació Enciclopèdia Catalana i es lamenta que encara continuï imperant el que anomena la cultura de la cobdícia.
Aquest savi pintor, que es reconeixia tocat per la tramuntana, era un artista resident a Cadaqués que construïa maniquins amb pedres del cap de Creus i després els pintava al seu taller, en un univers molt personal. Està considerat el guardià de la memòria de Dalí, de qui va ser amic, confident i col·laborador. El va acompanyar tant en l'aventura del seu Teatre Museu, que va dirigir des de la seva creació, com en els seus últims moments. De família de músics, va penjar els estudis de ben jove per dedicar la seva vida a la pintura. Va ser acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura.
Núria Gispert i Feliu és una sàvia activista ha fet de la voluntat de servei la causa més important de la seva vida, des de múltiples iniciatives socials i des de la política. Catòlica i d'esquerres, ha estat sempre una dona compromesa. La seva trajectòria vital, tan marcada pel compromís social, l'ha portada a participar en la política municipal, l'activisme veïnal i cívic, i en moltes iniciatives de caràcter solidari. Va formar part del comitè central del PSUC i va ser regidora a l'Ajuntament de Barcelona, primer pel PSUC i després pel PSC. Però el seu vessant més públic ha estat a Càritas, primer com a directora a Barcelona i després com a presidenta de Càritas Espanya.
Josep Maria Bricall (1936) és economista però també ha consagrat part de la seva vida a la universitat i, durant un temps, també a la política, com a conseller de Governació del primer govern Tarradellas. Va ser rector de la Universitat de Barcelona de 1986 a 1994 i, després, va presidir la Conferència de Rectors Europeus. Doctor en Dret i en Ciències Econòmiques, també ha estat professor a ESADE i catedràtic a la Universitat de les Illes Balears i a la Universitat de Barcelona. Es reconeix com un pessimista actiu i és crític amb la gestió de la política, l'economia i la universitat.