Sergio García: "Els apicultors estem molt lligats al territori"

Tast vertical a Catalunya Ràdio, amb en Parc Moliner.

I amb la Sole García Insua, l'Alex Torío, el Nil Vía i a les vies de so, el Marc Peyron.

Aquest és el podcast associat al TAS Vertical, al programa de vi, per tant, de cultura de Catalunya Ràdio. I ja sabeu que sempre en aquest podcast ens agrada parlar de qüestions relacionades amb la terra, amb l'alimentació, amb l'agricultura. Avui parlarem, i no és la primera vegada, d'apicultura.

Can you put your hands in your head? Oh no!

Una vegada una persona que treballava per aquí em va preguntar si apicultura volia dir cultivar api. I li vaig dir que sí. Aviam què passava. Avui tenim amb nosaltres el Sergio García. Ell és apicultor d'abelles negres. Ara ens explicarà què és això. És un món apassionant. No és el primer cop que parlem d'abelles aquí al TAS vertical de Catalunya Ràdio. Un apicultor ens porta a un altre apicultor i un altre apicultor, un paellà ens porta a un altre pagès. Tenim ganes de parlar d'aquests projectes singulars, petits, tan importants per la cultura alimentària dels catalans. Sergio, el teu projecte es diu Mela Vella Negra. Què tal? Benvingut. Hola, bones, què tal? Has vingut d'on? De Sant Antoni de Vilamajor. Sempre, tots els que veniu aquí, els que arribem als Estudis Centrals de Catalunya Ràdio a Barcelona, els hem de preguntar com han vingut, si han vingut bé, si els que venen amb cotxe s'hi han aparcat, els que venen amb tren s'hi han arribat, tot això.

Sí, sí, he arribat bé, he vingut amb tren i he intentat venir un rato abans per si de cas i ja està. Això que fem, intentem arribar.

Avui, quan estem gravant aquest podcast, plou a la ciutat, anuncien pluges terrorífiques per tot arreu, i nosaltres estem aquí recollits en aquest estudi i hem de parlar d'abelles, que entenc que les abelles quan plou no surten, o sí?

Exacte, les abelles només surten quan fa sol i a temperatura i poden sortir. I dies aquests com de pluja, pues es queden tot el dia dintre de casa. Igual com si faríem nosaltres si no tinguéssim cap obligació a fer afora.

Les persones que han vingut aquí a parlar d'abelles sempre ens han fet notar una cosa, que és que, clar, tenir abelles és com tenir un ramat. Tu has de fer que les abelles tinguin alimentació, tinguin flors, anar canviant-les, tu les canvies d'allò. O sigui, vas en cerca de flors.

Sí, exacte. Nosaltres tenim moltes abelles i les abelles s'agrupen en colmenes, en colònies o en bucs o en barnes, no?, Llavors comencem la temporada arran de mar i a mesura que la temporada avança i els camps s'assequen anem pujant les caixes a la muntanya. I teniu uns llocs determinats on les podeu col·locar?

S'ha de demanar permís? Què es fa? Com se fa?

Jo normalment durant l'hivern em dedico a buscar llocs que crec que tenen potencial per ficar abelles. Per exemple, si predomina una flor de castanyer o si veig que en un prat hi ha moltes flors, llavors busco al propietari, li demano permís i fem un contracte de rendiment.

Tu no ets una persona nascuda al camp?

No, no, no, jo soc de Barcelona, d'aquí del barri de Sants, i fa 15 anys que em dedico a l'apicultura, de major o menor implicació, i fa un parell d'anys que em dedico a nivell professional, i és la meva activitat principal. Per què vas triar fer-te apicultor? Jo crec que tots els apicultors ens dediquem a això per passió a la natura, a les abelles, i perquè en certa manera sabem que això fa. Que tinguem un món millor, ja que les abelles són responsables del 80% de la polinizació de les plantes. S'estan perdent les abelles? No sé si s'estan perdent, però sí és veritat que és molt difícil mantenir-les vives i mantenir les explotacions que siguin viables per poder tirar endavant i tot això. La teva explotació és viable? Sí, sí, sí, però és difícil.

Per què? Perquè no comprem mel? O no comprem la mel a dia?

Perquè la mel és un dels productes que estan més adulterats en el mercat. I això ha fet baixar el preu. Entre els tres més adulterats. Exacte. El primer és l'oli, el segon és la llet i el tercer és la mel. I això ha fet caure el preu real de la mel i llavors hi ha moltes explotacions que han de vendre per sota del cost, saps? Llavors fa que una de dos, o et dediquis a fer venda directa, però llavors no pots tenir moltes caixes o tens moltes caixes i llavors has de vendre a terceres persones que s'ediquen a comercialitzar-la. Llavors això fa que sigui una mica complicat tirar endavant. Si la mel valgués el que realment costa produir-la. Què costa produir-la? Què hauria de valdre un pot de mel? És que és increïble això que feu. Depèn molt de l'explotació. Cada explotació té uns costes de producció diferents, saps? Llavors depèn molt d'on estiguis, de si plou o no estem molt directament estem molt arrelats al territori ja que si plou produïm molt més que si no plou, per exemple si hi ha sequeres ens castiga molt llavors no és una línia la producció, sinó que és una cosa que fluctua depenent de la climatologia si hi ha més flor,

elles fan més mel llavors vosaltres, és a dir, elles fan mel perquè vosaltres traieu la mel si no, s'aturarien ja.

Si no hi ha flors, les abelles no surten, perquè és com un consum molt gran energètic per elles anar a buscar el nèctar i tot això. Igual que si plou no surten, i si no tenen una necessitat per sortir, no surten.

Quantes abelles tens, si es pot saber, o quants ruscos, aproximadament?

Abelles en tinc moltes, i estan agrupades en ruscos, i de colmenes aproximadament en tinc unes 500, més o menys. I són moltes. Són bastantes, sí.

Quina població tenen cada una dels ruscos?

És difícil de comptabilitzar, ja que dutu molt que ningú s'hagi dedicat a comptar-la, saps? Però diuen que entre 20.000 i 40.000 en les èpoques de màxima expansió de les colmenes. A l'hivern les caixes es fan petites i a la primavera, abans de la floració, les abelles crien moltíssim per tenir més abella pecorejadora i poder recollir més nèctar. Que després transformaran en mel.

Per què abelles negres? Què són les abelles negres?

Mira, hi ha moltes races d'abelles, no? Llavors aquí a la península tenim l'Apis mellifera everiensis, que és l'abella autòctona que tenim aquí. Autòctona d'on? D'aquí, de la península. I Itàlia, no? A Itàlia tenen l'abella ligústica, és un altre tipus d'abella. Tenim una abella que només la tenim aquí. Sí, exacte. Llavors jo només treballo amb aquesta raça. I són molt diferents? No són gaire diferents, però tenen un fenotip que les caracteritza. Tenen un color fosc, marronós, saps? I és l'abella que sempre ha viscut aquí durant milers i milers d'anys.

No és l'abella que coneixem com de ratlles? No. La abella que coneixem

és l'abella italiana, que és taronja i groga. I l'abella que tenim aquí té l'abdomen de color marronet i amb línies blanques i negres. I no s'entrecreuen entre elles? Sí, exacte. Aquest és el problema, que hi ha apicultors que porten altres races aquí i llavors com que les fecundacions es fan lliures, sense cap control, hi ha un problema molt gran d'hibridacions. D'acord. I per això la meva empresa es diu Melavella Negra, com per donar importància i valor a que fem servir els animals autòctons aquí. I és clar, això és importantíssim. És molt important, sí. És un patrimoni genètic que s'ha de conservar.

I quan tu parlaves de l'adulteració de la mel, nosaltres quan anem a comprar no sabem res, ara gràcies a vosaltres sabem que potser el color no és veritat, etc. Però com podem saber que la mel que comprem no és adulterada?

La millor manera és generar una confiança entre el consumidor i la persona productora i per tant anar a buscar les mels a llocs on se sàpiga que els botiguers compren la mel a un apicultor o vas a un mercat de proximitat on hi ha l'apicultor venent de la mel. Aquesta és la millor manera per saber que estàs generant un benefici a l'apicultor i que estàs consumint un producte real i que és autèntic. Perquè el que et pots trobar a les cadenes de supermercats segurament que no siguin mel, ja que es barregen amb xarops i fa que el consumidor tingui algo que s'assembli a la mel, que el coste és molt barat, però que realment els apicultors no poden competir a nivell de preus amb aquests productes que s'assemblen a la mel, però que no són mels. Què hauria de valdre un pot de mel del que tu fas? Jo, és que això depèn, cadascú li ha de ficar el preu que hi consideri. I ja et dic, els costos de producció varien si l'any ha sigut bo o dolent. Aquest any el gasoil ens ha pujat una bestiesa i per tant els costos han pujat molt també.

Els pagesos estan protestant aquests dies, no sé si tu també t'hi sumes, el fet que hi hagi un gasoil. Especial per a explotacions ramaderes. Sí, exacte.

Un preu especial. A la pajacía el gasoil està subvencionat, però a l'apicultura no. D'acord. Llavors això sempre ha estat una reivindicació del sector apícola, que nosaltres som ramaders però no se'ns fica dintre que podem fer servir aquest gasoil que estigui subvencionat.

I creiem que és molt important. Heu de traslladar en un camió els ruscos, a més a més, amb totes les garanties, no? Suposo que és molt difícil traslladar ruscos. Per mi no,

perquè ho he fet no tota la vida, però ho he fet durant molts anys. Llavors, per mi és una cosa molt normal. Però necessitem moure'ns pel bosc amb vehicles que siguin molt potents per no quedar-nos clavats ni res d'això, que això a tothom li ha passat alguna vegada. I després, Jo em passo el dia, tinc molts colmenars, i em passo el dia donant voltes a vehicles que gasten moltíssim. Llavors, si puja en el gasoil, es nota molt en el gasto del mes i de tot l'any, i al final acaba repercutint en els costos de producció. Com és un dia teu? Un dia meu és molt divers, la veritat. Jo normalment m'estructuro la setmana. Els primers dies de la setmana faig el més important, que és cuidar les abelles, no? Normalment estic de dilluns a dimecres cuidant. Però què vol dir cuidar? Què fas? Vigiles que estiguin bé? Normalment jo començo la temporada al febrer. Jo faig cria de reines. Per produir eixams que després vendré als apicultors, no? Ah, d'acord, tu produeixes reines, ja I eixams, i produeixo mel també. La meva explotació és força diversificada, ja que faig producció i venda d'eixams, i producció i comercialització de mel. Llavors començó al febrer fent reines i eixams. Després, un cop tinc tots els eixams fets, normalment a l'abril, maig, faig el control de l'examenada. Llavors, això és intentar que les abelles no se'n vagin dels ruscos i facin allò que tots hem vist alguna vegada, que és que es pengen els arbres, saps? Sí, sí, sí. Perquè si fan això no produeixen més, saps? Per què ho fan, això? Perquè és el seu instint reproductor, saps? Ho fan durant la primavera, en èpoques de bonança. Perquè, com tot és arbiu, la seva necessitat és deixar un llegat en aquest món, no? Llavors es reprodueixen i tenen una descendència, ho fan per això. Llavors, què passa? Que se'n van i deixen el rusc buit. Llavors, clar, en aquella caixa, en lloc de treure-li 15, 20 o 25 quilos de mel. Li en traurà cinc. Llavors això als apicultors no ens interessa. Ens interessa que les abelles estiguin sanes, que es quedin al rusc, que facin mel, que la puguem treure i anar amb una altra floració i repetir el procés.

Quan traieu la mel, tots hem vist aquestes imatges de l'apicultor amb aquella roba i la cara tapada. Ho feu així? Sí, sí, sí, clar.

Si no ho féssim així. S'enfadarien molt? Sí. Ja quan ho fem, imagina't si anem sense protecció o no ho podria fer elles es volen picar quan els preneu la mel totes o hi ha uns individus

et piquen jo sempre vaig protegit i en picant tot i així vaig protegit, saps? Entre si surt el cotxe o coses aquestes. Perquè et veuen dient, mira, ja ens ve aquí el Ruben a agafar el menjar. No sé si pensen això, no sé si em coneixen tampoc.

Clar, clar, la sensació és aquesta, que són animals tan petits que no et coneixen. Ho preguntem a tots els apicultors que venen, però és que és tan fascinant que. Tu hem de preguntar-t'ho també. Com s'organitza la vida social de les abelles?

Pues, no sé muy bien qué voy a decir, pero me imagino que. Suposo que em preguntes si hi ha una reina, si hi ha obreres, si hi ha mascles i que fan les abelles dintre del rus, no? Sí. Doncs l'organització és la reina que posa els ous, després les obreres passen, depenent de l'edat que tinguin, per diferents tasques. Comencen sent mainaderes, per exemple, netejadores. Les netejadores com ho fan? Què vols dir? És una de les primeres tasques que fan, que és que netegen el rus perquè estigui net. Amb què? Amb les potes? Sí. Sí, amb les potes o a la boca tenen una trompa que la fan servir per a tot, per agafar coses, per estirar la cera, per donar-li formes, per col·locar el propolis al joc i tot això.

S'ha pogut filmar algun cop això?

Sí, jo crec que sí, perquè no són tan petites i jo puc veure amb els ulls la trompa i a vegades com es passa en el nèctar de l'una a l'altra per treure-li la humitat i transformar-ho en mel i posar-ho en el panell, saps? És fascinant. Sí, sí, sí, és fascinant. Jo crec que cada vegada que vaig a les caixes, cada vegada li dones menys importància a aquestes coses.

Perquè ho fas cada dia, però quan t'ho expliquen o quan ho veus o quan ho expliques tu a un altre i veus la cara

de fascinació que fa és molt fascinant o a vegades veus coses que dius això no havia vist mai, per exemple. Normalment només ho havia vist en les fotos i un dia vaig veure una abella produint cera en el seu abdomen fent com unes laminetes de cera i col·locant-la.

I que vull dir que de tant en tant. Vols dir que la treu de l'abdomen?

Sí, a l'abdomen tenen unes glàndules ceràries que produeixen la cera. És com si nosaltres féssim fusta o totxanes per construir-nos la casa. És increïble. Sí, sí, és increïble. És increïble. Claro. O a veces que portan el polen o que portan el própolis, y el própolis lo hacen servir para generar un ambiente de higiene y que no proliferen las bacterias ni las malaltías. Sí, sí, sí, sí. És com nosaltres escombrem, netegem i pintem les cases on vivim, doncs elles ho propolitzen tot i allà no sortiran ni fons ni bactèries i és un ambient totalment higiénic per generar vida, saps? Perquè pensa que elles estan a 35 graus i normalment amb 80% d'humitat. Això és constant, eh? Depenent de si és primavera, estiu, doncs elles han de mantenir això i aquestes condicions són les que. Beneficien que hi hagi vida a dintre, saps? Jo, per exemple, jo crio reines, no? Les cosecho quan estan totalment formades i operculades. Llavors, durant sis dies, les fico en una incubadora que estan durant sis dies a 35 graus i 80% d'humitat. I vull dir que això és sagrat, saps? Si no estigués a aquesta temperatura, no evolucionarien, saps? I no naixerien abelles allà dintre.

Nosaltres, ara tu parlaves del Própolis, l'hem vist a les arboristeries. Per què es fa servir?

Per què el fem servir als humans? Normalment per les infeccions de gola o per les ferides. D'acord. Per això, perquè és una substància que fa que no proliferen ni fons ni bactèries. És com antisèptic, saps? Llavors tu deies que.

Aquest subgènere d'aquesta part social d'elles neteja al principi de vida netegen i després augmenten pugen a escala foc.

Van passant de tasques a mesura que elles es fan grans i el seu cos evoluciona també. Per exemple, les netejadores encara no tenen desenvolupades ni les glàndules seràries ni la trompa per xuclar nèctar, per exemple. Llavors, a mesura que es van fent adultes, el seu cos evoluciona per fer la tasca que haurien de fer. Després són mainaderes. Això vol dir que tenen unes glàndules que generen galea real. Llavors es dediquen durant uns dies de la seva vida a alimentar les larves. Les abelles passen per tres estadis de vida. El primer és l'ou, després és la larva. La larva l'operculen, que vol dir que la sellen amb una mica de cera perquè faci com una metamorfosi. Llavors passa de larva a lo que coneixem tots per abella. Les abelles joves són clares i tenen. Són molt peludes i de color gris. I a mesura que es van fent grans, passen a un color marronós o quasi negre. Però surten aquestes. Les joves surten. Al principi no saben volar. No n'hem vist mai. Apenas no volen i no saben tornar al seu niu, saps? Com els nens. Exacte, perquè no han sortit mai fora dels rossos. A mesura que van avançant, el seu cos evoluciona i ja surten a fora, van a buscar polen, van a buscar néctar i l'últim estadi de vida seu és les pecorejadoras, que són les que van a recolectar.

Les que van a recolectar surten a l'atzar, es guien per un olfacte, m'imagino? Com ho fan per aconseguir les flors?

Hi ha algunes que són exploradores, no? Llavors aquestes avisen a les altres. Però en què es basen, en el color de les flors? Una mica sí, amb el color, perquè no veuen els colors que veiem nosaltres, veuen altres colors. Llavors, normalment, les flors ja estan fetes, han evolucionat durant milers i milers d'anys amb aquests insectes, ja que depenen de la galla perquè les polinizi, i les plantes han vist que si són d'un color o un altre, evolutivament tenen més. Estan més predisposades a generar llavors, i llavors això ha fet que les flors que són polinizades per abelles tinguin els colors que les abelles són capaces d'identificar. Teniu clar quins són aquests colors? Perquè ara penso, el romaní és blau, o blau-lilos, però clar, hi ha flors de tots els colors.

Els grocs, els taronges, els blaus, el blanc. És a dir, pràcticament, el blanc, per exemple, les veus. La planta aquesta que es diu xuclamel són blanques,

per exemple. Les acàcies, que els agraden molt les acàcies. Sí, exacte. El castanyer és groc, el girassol és groc. Això jo t'ho dic per intuïció. El girassol, també van a buscar mel. Sí, és molt melífar. O, per exemple, el romaní és de color blanc-blau, el bruc és de color blanc. Nosaltres fem mel de romaní, bruc, de mel de Prat, que és de color groc, i després fem el castanyer, la milflors, que vull dir que és el que tu dius, que hi ha molts colors que si te'ls trobes a les flors, però no totes les flors, són melíferes.

Deus tenir un calendari de flors, és a dir, romaní, farigola, i tot l'any hi ha alguna flor?

Més o menys sí. Durant tot l'any sempre troben alguna font. Menys a l'estiu, a l'època on hi ha més sequera allà, és un secarral. Aquest estiu, per exemple, va començar a fer calor molt aviat i llavors la flor de castanyer va caure, les abelles les vam moure del romaní, el castanyer. I al castanyer no vam menjar gaire res. I després vam passar tot l'estiu sense penes precipitació i llavors no vam trobar res. I ara estan començant a treballar l'aigua. L'aigua és l'enfilarissa aquesta que puja pels arbres. Però té flor? Sí, sí, sí. Té una flor petita que és molt poc vistosa però és molt melífera.

Si nosaltres volem, vivim en una zona rural o és igual, entenc que no van per les ciutats les abelles, i volem ajudar, quines plantes hem de tenir?

Plantes melíferes que s'adaptin al teu terreny. Per exemple, on estic jo, jo estic a zones on els terres són àcids, i llavors allà surt molt bruc, molta estepa, molta cap d'assa, que és un tipus d'espígol, després a la muntanya hi ha molts castanyers. Però després, per exemple, el romaní el fem a llocs on els terres són calcaris. Llavors, s'han de plantar plantes que s'adaptin bé a la zona i que produeixin nèctar. Per exemple, jo ara estic fent un magatzem, una botiga i tot això, i hem de plantar arbres per fer ombra. Doncs plantaré tilers perquè sé que produeixen molt de nèctar. Uau, a més que bonics són els tilers, a més a més l'olor que fan, uau. Sí, sí, sí, i és molt melífar, per exemple.

O sigui, mel de tiler. Sí, exacte. Ostres, i de tota manera, el gust de la mel et recordaria la planta o no?

Hi ha mels que recorden la planta perquè tenen el mateix gust que fan l'olor, però hi ha altres plantes, mels, que el gust no et recorda l'olor de la flor, saps? Clar, per exemple, mel de romaní. Exacte. El romaní no olora com té gust la mel de romaní, saps? No. Però, per exemple, la heura. Tu olores una mel de heura, una flor de heura, i proves-la, tastes la mel, i sí que són molt semblants, saps? El gust i l'olor. Clar, doncs això seria bonic fer un pot especial de mel de heura, si es pot. Sí, exacte. Tu fas això? Sí. Sí, nosaltres intentem treballar al màxim amb mels singulars i amb mels monoflorals.

Què tens, tu? És a dir, si ara et volem venir a comprar mel, podem venir? Sí, sí.

On és? Explica'ns-ho tot. Doncs jo venc la mel directament al mercat de Granollers a productors. Al mercat de Granollers, els dijous. Sí, el dissabte a la plaça de la Corona. És el dissabte? Sí, és un mercat de pagès petits. Ah, d'acord. Jo vivia a Granollers i era el dijous. Fa molt temps i era el dijous. El dijous és el mercat normal i el dissabte. Un mercat de pagès. És un mercat de productors. A la plaça de la Corona. Exacte. Allà vaig tots els dissabtes. D'acord. I després estem fent una botiga a la mateixa explotació perquè la gent del poble i Rodalies pugui venir a comprar la mel directament. Poden venir persones de lluny amb els seus fills,

a tothom li agrada, a aquestes coses li agrada molt. D'acord, volem trobar, però com ho fem per venir a comprar?

Doncs només han de posar Googlement la vella negra i llavors trobaran el meu contacte i l'ubicació de l'explotació. Dius que tens mels singulars. Exacte, sí. Quines? Doncs és molt important, si vols fer venda directa, d'anar a escollir el consumidor la mel. No és el mateix anar a un mercat amb una mel o dues que anar a. Jo porto sis mels ara, saps? I sempre intento, quan puc. Per exemple, començo una floració de bruc. Quan s'acaba la floració, m'afanyo a treure-la. I d'aquesta manera. Fas monovarietals, diguéssim. Exacte, sí. I així puc fer que la gent pugui escollir i provar les diferents mels. I és una manera de donar-li un valor a les mels. Perquè no és el mateix fer una mel genèrica que dir, mira, un bruc que té un gust molt especial o un castanyer que té hasta un punt salat o un arbós que és alguna mel amarga. Llavors. La gent et ve a comprar i li pots recomanar. Jo el primer que faig quan ve algú és li pregunto què t'agraden les mels, suaus, fortes, líquides, dures, perquè a mi és el que m'agrada i llavors puc

aconsellar a la gent. Però no en sabem gens, de mels. Llavors, quan et pregunten d'una cosa que no en saps gens, no saps que t'agrada encara. Hem d'aprendre molt.

Llavors, jo la dono a provar sempre la mel, això és molt important. I és molt diferent. Claro, sí, sí, és molt diferent. Hi ha mels suaus, mels fortes, mels cristalitzades, i hi ha diferents tipus de cristalització, hi ha cristalls suaus, cristalls durs, hi ha gent que li agrada la mel que sigui molt dura, saps? I en altres que els agraden fortes, de gust, o negres, saps?

En el món de la restauració, que són els restaurants que intenten tenir productes autòctons de quilòmetre zero, de molta qualitat, doncs la mel és un factor que està començant a ser important. En molts restaurants fan la sobrassada de calrovira dels casals amb mel. Hi ha a Ulldemolins un cuiner, que el seu pare és apicultor, que fa maridatges. En aquest sentit, les mels que tu tens, com es poden maridar, associar? És a dir, si ara ens està escoltant algú que té un restaurant i vol introduir mel. Que potser la pot introduir amb el mató, no? Mel i mató. És a dir, si tu fessis mel i mató, quina mel hi posaries i per què? On més la posaries? La maridaries amb formatge?

Què faries? Jo al mel i mató sempre li dic a tothom que primer de tot que les provin i que escollin la que més li agradi amb ell, perquè els gustos i els paladars són molt diversos, no? Llavors és important que la gent provi i escolli les seves mels. Però si jo li dono la meva opinió personal, a mi el mató. M'agrada fer-lo amb una mel d'acacia o amb una mel de romaní. Per què? Perquè són mels que són neutres i que no aporten unes notes de sabor molt fortes. Llavors, no li treu. D'acord. Acompanya, però no li treu importància, saps?

Llavors, dius que no li donen un sabor molt fort. En quin cas seria interessant que donessin un sabor molt fort?

És molt personal, això. És igual, estem aprenent. A mi, per exemple, les mels fortes m'agrada fer-les servir per cuinar, perquè sí que li donen gust. Per cuinar què, per exemple? Estàs fent A les amanides m'agrada molt tirar-li els mels, per exemple, saps? Llavors sempre li tiro un mel de bruc, que té un sabor molt fort, per exemple. Saps? Que és força líquida, doncs. Mm. Quan la treus, la mel de Bruk sí és força líquida, però cristal·litza ràpidament. D'acord. Per una amanida, per exemple. Exacte. Què més? En formatge ho faries? Depèn del formatge, si el formatge és més fort, aniria cap a mels més forts, també. Saps? Clar, clar.

I això no treu que molta gent. Ah, i ara ve l'època, la gran època de les infusions, no? Exacte, sí. Que fa bonic posar-se mel sempre. La mel és un producte que és sa per nosaltres, és a dir, és molt més sa prendre mel que sucre. Sí, sí, sí. Si tenim nens al voltant, etcètera, etcètera, no?

Claro. T'aporta un munt de beneficis per la salut. El consum de mels. Però directes apicultors, no les mels que venen al supermercat.

Les mels del supermercat, aquestes mels que tots coneixem, són molt líquides, aquestes mels d'aquestes marques, que s'han fet grans anuncis d'aquestes mels, són mels que estan.

Normalment són mels adulterades amb xarops i fa que no t'aporten cap benefici. A part, si aporten alguna cosa de mel, són mels que han sigut filtrades i els han tret tot el polen i escalfades. Han matat tota la part viva de la mel que serien els enzims. Llavors la mel veritat del sapicultor aporta enzims, vitamines, gustos, evoluciona al llarg de l'any i en canvi les mels aquestes, que no sé si es poden dir mels, es un producte lineal que no evoluciona al llarg de l'any, saps? Llavors jo al consumidor sempre li dic que la mel cristalitza. Que no totes les mels cristal·litzen, però sí que evolucionen al llarg de l'any. Per exemple, és molt habitual que es torni dura, a baix, o a vegades a la mel de romaní li costa cristal·litzar-la, quasi ja no cristal·litza pràcticament mai. Però tot això s'ha d'explicar, saps? I crec que és molt important. A mi m'agrada fer pedagogia de les mels, dels productes apícoles i de les feinades que fem els apicultors.

És que és molt necessari. Sí, sí, sí. Llavors, com pot arribar. Tu fas venda directa, però com pot arribar tot això, o fas mercats també, com pot arribar als habitants de les grans ciutats catalanes, això?

També repartim mels a moltes botigues, a Barcelona, per exemple. Quines botigues? Digues les botigues perquè així si algú vol. Hi ha moltes botigues a la pàgina web les poden trobar D'acord, com és la pàgina web? Es diu abellasnegres.com I allà mirem on veneu Exacte, sí. Sou molts els apicultors de Catalunya? No en som gaires, però això que et dic que les limitacions per tirar endavant les explotacions i que siguin viables realment són molt grans Jo fa dos anys que soc autònom i he muntat l'empresa. Y al principio, ahora comienza a ser una mica más tranquilo, pero al principio. No tenia capacitat per pagar totes les inversions que havia de fer front i no tenia prou capacitat productiva per generar ingressos per poder pagar-ho tot això i em va ser complicat. Ara sí, ara tinc al voltant de 500 caixes i sí que ha arribat un moment que començo a produir més en quantitat, que produeixo eixams en quantitat i estem creant com una espècie de xarxa per comercialitzar tot això i és un moment que és maco perquè. Veig que és molt proper que comenci a entrar gent a l'explotació i que jo tindré capacitat per tenir algú que m'ajudi, saps? I això és un moment maco, però vinc de dos anys que han sigut difícils, de molt treball, de moltes inversions, saps? I.

Heu de pensar també que les visites també han de ser una font de negoci per a tots vosaltres, les visites, com fan els cellers, com fan les explotacions agrícoles, és a dir, visitar com es pugui és interessant.

Sí, clar que sí. Ara estem fent una botiga, per exemple, que just darrere la botiga amb un vidre hi ha tot l'obrador. Llavors la gent pot veure com s'extreu la mel, com s'embassa i tenir una experiència de compra que sigui molt propera al que serien els productors i la gent que estem treballant al camp i tot això.

I podem comprar també la mel amb la bresca?

Sí, això m'ho demanen molt als mercats. I sempre dic a tothom que sí, però a la primavera, que jo ara no les tinc. Les bresques les traiem a la primavera.

Perquè quan vas a una botiga i tenen mel i veus la bresca, et dona una idea d'autenticitat que també és important. O sigui, quan compres és important veure la veritat. Sí. Sí, sí, i de fet molts restaurants et posen la mel amb la bresca. Exacte. Per què? Perquè tu pensis que no li han tirat cap colorant. Això és important. Sí, sí,

hi ha molta gent que m'ho demana, les bresques aquestes. I són infinides, no? Vull dir, deus haver de reaccionar, no? Sí. No són infinites, però clar, si tens moltes caixes, tens molta capacitat de treure moltes bresques. Normalment, li pots treure la mel, depèn de si ha plogut l'any, potser un parell de cops a l'any, o si tens sort, tres vegades a l'any. Però hi ha anys que no es treu mel, per exemple, o que només treus una vegada. Les abelles es posen malaltes? És una bona pregunta, això, ja que. Als anys 85 va entrar un paràsit que es diu barroa i encara no hem sabut aprendre a controlar-la. Si som capaços de produir convivint amb aquesta malaltia. Llavors les hem de tractar perquè no es posin malaltes, ja que això és una carn que les punxa per xuclar-se el teixit graciós de les abelles. Llavors el fet de punxar molts individus. Amb la mateixa part del cos de la barroa, fa que se transmetin moltes malalties i molts virus. Llavors les abelles no responen bé ni a la producció, s'acaben morint, les abelles se't marxen i no saps per què. Les vespes són competidores de les abelles? No sé si competidoras, ellas necesitan font de proteína para alimentarse y llavors van a llocs donde hay muchos insectos para alimentarse. Lo que hacen es que las abellas no puedan salir del rucs porque si hay mucho presión de vespa,

les quedan adentro porque tienen miedo de salir. De vegades n'hi ha moltes de vespes, moltíssimes. Depèn de l'any, hi ha moltes o hi ha anys que no hi ha gaires, per exemple. Són molt carnívores, o sigui, a les costellades hi van. Sí, exacte. Si van als llocs on troben fons de proteïna, per exemple, a una costellada troben carn i van a menjar. Al mercat, per exemple, hi ha. També hi van perquè hi ha foets i coses així, per exemple, saps? I a les colmenes hi van perquè se t'hi borren de vespes, es van allà i es bofet lliure, perquè hi anava ja s'entran i sortint tot el rato i només han d'anar allà per agafar alguna i marxar. I pel que fa a la vespa asiàtica? Sí. És a dir, és un problema, m'imagino, greu. Sí, sí, sí, és un problema molt greu perquè surt de la temporada d'estiu. I llavors, hi ha vespa durant tot l'any, eh? A l'hivern i verna es fica sota terra i no en veiem ni una. A la primavera comencen a fer el que es dirien els nius primaris, que són petits nius de un o dos individus de vespa. I després de l'estiu fan aquells nius tan grans que tots hem vist a dalt dels arbres. Allà hi ha molts individus i llavors es dediquen a buscar proteïna per alimentar aquests nius. Llavors. I comencen a pressionar

la colmena al setembre, octubre, novembre, són les èpoques més fortes de pressió. Què passa? Que en aquesta època és un moment molt important, ja que la colmena està fent tota la vella que passarà a l'hivern. A l'hivern no cria l'avella i per tant si no ho fan durant aquests dos o tres mesos ja entraran a l'hivern a molta poca població i la caixa pot ser que no només es compromet la producció de mel de tardor sinó que potser es comprometi la viabilitat de tota la colmena i tot vull dir que és un tema seriós el de la

avispa què hem de fer doncs si per exemple ens va passar fa poc vam veure un niu de vespa ciàtica en un arbre immens què hem de fer? trucar als bombers?

No s'eliminen tampoc els bombers, estan a la via, saps? Si estan en una zona privada, doncs truca a una empresa de gestió de plagues i que l'eliminin. I si està a la via pública, doncs truca als bombers o a agents rurals i suposo que es faran càrrec. El tema és que està tan. Tant aquí ja la plaga aquesta, que eliminar un sol niu crec que té molt poc efecte. I què hem de fer? S'hauria hagut d'actuar quan la plaga estava entrant, eliminant tots els nius i tot això, però és que ara està bastant a tot arreu. El que s'hauria de fer seria, hi ha diners públics per investigar, I llavors que trobin, tant des de universitats o institucions, que trobessin eines i que ens poguessin doctorar el sector per eliminar els nius. Això seria el millor.

Això és el que hem de fer. Hem de convidar algun professor, algun investigador, per explicar-li aquest problema i què s'ha de fer.

Exacte. I que trobin mètodes per controlar la plaga i que dotin el sector apícola per poder neutralitzar els nius. Això seria el millor. Però és difícil, perquè s'hagués hagut d'actuar al principi quan estava entrant la plaga, perquè no entrés. Ara ja està tot arreu, saps? Llavors el que hem de fer és trobar els mitjans perquè no ens faci mal.

Sergio, m'he aprofitat molt aquesta conversa amb tu. Sempre que veniu pensem que quan anem a comprar un pot de mel, que no és una compra setmanal, sinó que és una compra important, que et dura la mel, que potser ens hi mirarem més i que val la pena aquesta idea teva de fer mel monovarietal. Mel d'abella negra en el teu en la teva explotació, que val la pena anar-ho a beure perquè és molt interessant perquè és un producte sa i això, és una abella que només tenim aquí a la península, no és la italiana que tots ens imaginem abellanegra.com. Abellesnegres.com abellesnegres.com perdona abellesnegres.com al Sergio García que ha vingut avui als estudis de Catalunya Ràdio en un dia plujós que les abelles es queden a casa i nosaltres no moltes gràcies a vosaltres.