El Dr. David Castells Quintana, professor d'Economia de l'Autònoma, autor d'un estudi que analitza la sostenibilitat ambiental i socioeconòmica -els equilibris, les desigualtats- de viure a les grans ciutats, perquè segons les Nacions Unides, l'any 2030 hi haurà 2.000 milions de persones vivint a les perifèries urbanes. I quin impacte té això en la vida de les persones?
Un grup d'estudiants dels graus de Medicina i d'Infermeria de la Universitat Internacional de Catalunya sortiran aquest estiu cap a Byblos, al Líban, per ajudar nens refugiats de Síria i de l'Iraq. El Projecte Líban va engegar fa mig any de la mà de la UIC i de l'Associació Cultural Gausac per la Dona. Un grup de 20 voluntàries van anar a Chabrough, on l'Orde de Malta hi té un campament per a dones amb discapacitat.
Parlem amb l'advocada Felicité Kiese Kingtolo, experta en adopcions internacionals i fundadora de la llar de SECAM, un orfenat on hi viuen una vuitantena de nens i nenes. Es calcula que més de 18.000 menors viuen abandonats als carrers de Kinshasa, la capital del Congo. La pobresa i l'absentisme escolar porten moltes noies a ser mares massa aviat. La desinformació fa que no es vulguin fer càrrec dels seus fills i que els abandonin a l'hospital o al mateix carrer. Cal que el Congo tingui un bon sistema d'adopcions internacionals perquè aquests nens puguin tenir una família.
Aquest any, el recompte de persones sense sostre de la ciutat de Barcelona revela que hi ha unes 3.000 persones sense llar a la ciutat. 2.000 tenen sostre en alguna de les entitats i albergs de la ciutat i 1.026 dormen al carrer. Ara s'ha fet un cens que explica i dona dades d'aquestes xifres. Parlem amb el director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets.
No és el mateix parlar d'un "moro", que d'un xeic àrab. No és el mateix parlar d'un "sudaca", que d'un empresari equatorià. D'aquest rebuig en diem moltes vegades xenofòbia o racisme. Però en realitat és aporofòbia, rebuig a les persones pobres que han vingut a casa nostra buscant una vida millor. Parlem amb la catedràtica de Filosofia de la Universitat de València Adela Cortina, que els anys 80 va crear aquest terme per definir la por a la pobresa.
Un estudi impulsat per les ECAs -entitats catalanes d'acció social- revela que a Catalunya durant la crisi ha crescut el nombre de casos de fam oculta, que és la malnutrició que afecta les persones que, si bé no passen gana, no tenen accés a una alimentació de qualitat perquè pertanyen a col·lectius en risc d'exclusió o de pobresa severa. Ens ho explica el Dr. Lluís Serra Majem, professor de Salut Pública a la Universitat de Las Palmas, a Gran Canària.
Mites de fer-se gran en un país desenvolupat: que gastes més en sanitat pública i serveis socials, que et tornes dependent de les ajudes del teu govern, ideològicament et fas més conservador i creus que no pots retornar res interessant a la teva comunitat. Jordi Vaquer, director a Europa de les Open Society Fundations, ens parla d'un estudi que desmunta la imatge de la gent gran a Europa: ni tan conservadors políticament, ni tan iguals entre ells.
Comentem les últimes xifres sobre la despesa militar al món, amb Jordi Calvo, investigador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau. I entrevistem l'històric activista Colin Archer, exsecretari general del Buró Internacional de Pau.
Madina Magomàdova és presidenta i fundadora de l'Associació de Mares de Desapareguts de Txetxènia, organització que va néixer l'any 1995, després de la primera guerra de Txetxènia, amb l'objectiu de trobar els seus familiars desapareguts durant el conflicte. Des de llavors, es considera que han desaparegut unes 18.000 persones. No n'han trobat encara cap de viva i només de 1997 a 1999 van poder recuperar fins a 147 cossos, però des de llavors, cap més. Oficialment, el conflicte de Txetxènia no s'ha considerat mai una guerra, sinó un conflicte intern de la Federació Russa, i per això Mares de Txetxènia es troba en un moment molt complicat perquè la comunitat internacional intervingui en la seva crida.
La Fundació Migra Studium ha presentat l'informe 2016 en el qual detalla el seguiment que va fer l'any passat a 146 persones internes al CIE de la Zona Franca de Barcelona. S'hi han detectat persones menors i asseguren que més de la meitat de les persones que hi entren acaben sent posades en llibertat sense expulsió i sense resoldre la seva situació administrativa irregular. Per aquest motiu asseguren que els CIE són ineficaços i reclamen una reforma integral de la llei d'estrangeria, perquè abans que la reclusió i l'expulsió hi hagi altres mecanismes més segurs que garanteixin els drets humans a tothom.
Els alumnes del curs d'auxiliars de ràdio de la Fundació Catalana de Síndrome de Down conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra, ens han obsequiat amb un reportatge. Aprofitem el fet per parlar amb Sònia Fabra, responsable jurídica de Dincat, que treballa per a la plena inclusió a Catalunya dels discapacitats, i que ara reivindica la modificació de la llei d'admissió a un espai públic de les persones amb síndrome de Down.
El cap de setmana que ve és la Trailwalker. La caminada solidària d'Oxfam Intermón, 100 kilòmetres entre Olot i Sant Feliu de Guíxols per ajudar els projectes de desenvolupament d'aquesta ONG relacionats amb l'accés a l'aigua. La Trailwalker va començar fa gairebé trenta anys, es fa a onze països i, a Catalunya, des del 2011, ha arribat a recaptar més de cinc milions d'euros. Ens hem colat a l'entrenament d'un dels dos equips que integren companys d'aquesta casa, algunes veus que sentiu sovint i altres col·legues fora de micro: són la Montse Poblet, la Mireia Pacareu, en Jaume Grau i en Joan Jordi Rossell.
Parlem amb Mar Carrera, coordinadora de l'Observatori de l'Odi als Mitjans de Comunicació del Grup de Periodistes Ramon Barnils, en un exercici pràctic de periodisme de drets humans... Què us sembla, per exemple, el titular "Angela Merkel, la fulana llardosa de Soros, critica el veto de Donald Trump a l'entrada de musulmans als Estats Units" d'Alerta Digital?
Entrevistem Sophie Karim, directora tècnica d'Inara, l'ONG libanesa que ajuda els infants ferits de guerra com l'Adnan, el noi sirià que aquest diumenge ha fet la Marató de Barcelona. L'Adnan va perdre la mobilitat de les cames fa cinc anys, quan en tenia 14, pel tret d'un franctirador.
Al "Solidaris" entrevistem Marco Marchioni, un dels experts en acció comunitària i renovació pedagògica més rellevants d'Europa: "El gran problema actual és que ens sentim aïllats del projecte col·lectiu. El capital ha guanyat perquè ens ha ficat al cap que la solució és individual, quan a la nostra cultura la solució sempre ha estat col·lectiva, participativa i comunitària."