Solidaritat entre viticultors per fer front als estralls climàtics

Durada: 9 min

Marques i fabricants de mobles catalans lluiten per fer-se un lloc en un mercat en què les grans multinacionals del moble cada cop tenen més presència. Molts han optat per centrar-se en segments de mercat i públics concrets, apostant per la personificació dels mobles segons els espais, les necessitats i els gustos de cada client. O també posant en valor l'exclusivitat de les sèries curtes o els mobles únics. En definitiva, tot allò que els grans difícilment poden fer.

Durada: 3 min

Hans Nottelman fa vint anys que té el seu propi taller d'ebenisteria a la Floresta. Treballa amb estudiants d'Erasmus que venen de tot Europa a fer una estada al seu taller per aprendre l'ofici. Cada moble que en surt és únic i personificat, dissenyat a quatre mans segons les necessitats i els gustos del client.

Durada: 3 min

Mobles 114 es va fundar el 1973 i més de 50 anys després manté els plantejaments fundacionals, l'aposta pels mobles de disseny perdurables, que no segueixen modes ni tendències. Es defineixen com una editora de mobles, fent un símil amb les editorials de llibres, però a partir d'ara aniran integrant part de la fabricació dins el grup al qual pertanyen.

Durada: 3 min

Un incendi destruïa, l'agost del 2022, prop del 70% de les instal·lacions de la fàbrica de mobles ROS, a Artesa de Segre. Des d'aleshores, han anat recuperant la producció i informatitzant i automatitzant els processos, centrant-se completament a fer mobles personalitzats a mida per a cada client, gairebé com un sastre.

Durada: 7 min

Des de l'1 de gener els ajuntaments estan obligats a recollir els residus tèxtils de forma separada. Els propers mesos s'esperen novetats legislatives que s'impulsen des de la Unió Europea. Les empreses del sector de la moda hauran de pagar una taxa pel reciclatge i crear organitzacions que gestionin aquests diners per fomentar un model més sostenible. Ningú dubta que aquesta taxa es traslladarà al preu de venda dels productes de moda.

Durada: 2 min

Des de la seu de l'empresa tèxtil Coleo a Mataró dirigeixen un complex procés de reciclatge de roba. Recullen i seleccionen la roba segons la fibra base per dissenyar noves peces que es confeccionaran al Marroc..

Durada: 2 min

Les botigues de Moda Re venen roba de segona mà i intenten assemblar-se a qualsevol botiga de moda. La xarxa Moda Re compta amb dos-cents punts de venda a tot Espanya. La propietària és la Fundació Formació i Treball de Càritas, que intenta atraure un nou públic que se sumi a les persones que hi van per necessitat econòmica.

Durada: 2 min

La Fundació Formació i Treball acaba d'estrenar una nau de trenta mil metres quadrats a Sabadell per gestionar el reciclatge de roba. Actualment, només es recicla el 12% de la roba que es consumeix a Espanya. Però això ha d'augmentar els propers anys, per la nova legislació que s'impulsa des de la Unió Europea.

Durada: 8 min

L'escalfament climàtic comporta canvis en la natura i en les condicions ambientals, als quals la pagesia intenta adaptar-se. Tornant a conrear terrenys abandonats per evitar incendis, cultivant plantes en latituds que fins ara no era possible o buscant maneres per fer front econòmicament a fenòmens meteorològics extrems cada cop més freqüents.

Durada: 3 min

A Ulldecona estan donant valor al seu patrimoni d'oliveres mil·lenàries, alguna amb 1.700 anys d'antiguitat. Però el canvi climàtic està fent que ja es comencin a plantar oliveres en llocs fins ara tan insospitables com Hongria o Eslovàquia.

Durada: 3 min

Dues explotacions, una que conrea mandarines i l'altra oliveres, estan situades a la Serra de Collserola al bellmig de l'àrea metropolitanana de Barcelona. A més de generar activitat econòmica, aquestes plantacions ajuden a prevenir el perill d'incendis, cada cop més present a causa del canvi climàtic.

Durada: 8 min

Amb el precedent de les cremes d'ametlla i sucre que es barrejaven amb aigua i amb pioners dels liquats vegetals que van apostar-hi fa més de tres dècades, avui en dia el mercat català lidera el consum a Europa de les begudes vegetals, que es consumeixen regularment en més de la meitat de les llars.

Durada: 3 min

Fruselva és una empresa especialitzada en alimentació infantil que, amb la compra d'un gran fabricant de begudes vegetals, també s'ha introduït en aquest sector. Vol aprofitar els mercats on té presència, sobretot els Estats Units i Amèrica Llatina, per vendre-hi també aquestes begudes.

Durada: 3 min

Almendrina és un precedent de les actuals begudes vegetals: una crema d'ametlles i sucre que un farmacèutic de Reus va llançar al mercat el 1935 i que, des d'aleshores i fins avui, no s'ha deixat de fabricar. Borges és una empresa especialitzada en la fruita seca que també produeix begudes vegetals fetes amb aquests ingredients.

Durada: 3 min

El 1991 Josep Maria Erra, un enginyer que treballava en la indústria làctia, després que l'empresa descartés la seva idea de produir una beguda de soja va decidir tirar endavant el projecte pel seu compte. Trenta-quatre anys després, Liquats Vegetals lidera el mercat a Catalunya i a Espanya, factura 92 milions d'euros i dona feina a prop de 300 treballadors.

Durada: 2 min

JVigas és l'empresa més antiga del sector del suro a Palafrugell, una vila que aplega bona part d'aquesta indústria tradicional. Aquí s'han concentrat en pocs grups per fer front a la competència dels productors portuguesos, que tenen un gran volum i els prenen vendes.

Durada: 2 min

Dinou generacions d'una família de l'Alt Penedès han mantingut el negoci, que va començar fent paper d'estrassa per passar a fer capses de cartró i, ara, dedicar-se a reciclar paper usat.

Durada: 2 min

Texia va iniciar la seva activitat al Poblenou de Barcelona fa més d'un segle. Aquesta empresa d'un sector tan tradicional i amb tanta competència com el del tèxtil, ha sobreviscut fabricant tovallons i draps personalitzats per a restaurants de luxe, sobretot dels Estats Units.

Durada: 7 min

El mercat d'habitatge de lloguer viu una crisi pel desnivell entre l'oferta i una demanda que no para de créixer. En aquest context sorgeixen iniciatives col·lectives que poden alleugerir la tensió en uns casos o agreujar-la en altres. Valor Afegit ha comprovat el boom de les residències d'estudiants a Barcelona, el fenomen dels apartaments per ús corporatiu i l'allotjament de treballadors temporers al medi rural.