T1xC5 - Els homes del Paco

Hi ha dies que marquen la història d'una ciutat, però a vegades la història no s'escriu de dia, sinó de nit. Aquesta és la història d'una nit negra a Sabadell. En realitat, d'una matinada negra, la del 27 de setembre del 2003.

Bé, bon dia. Abans de tot, facin el favor de pagar els dispositius mòbils, eh, si importen. Pues comencem. Jutjat penal número 2 de Sabadell, procediment abreujat número 50.

És el primer cap de setmana després de l'estiu i la història comença el divendres a la nit a la zona hermètica. Jorge Rodiral Tamarci, eh? Sí, senyor. A prop de la discoteca Parc Palladium hi ha un control policial de grans dimensions. Supervisa l'operatiu el cap de la policia municipal, el Jordi Rubiralta, un agent veterà.

Nosotros estamos en un control, macro control de alcoholemia, en la zona hermética, conjuntamente con mozos de escuadra.

El control d'aquesta nit és especial. És el primer que fan junts la policia municipal i els Mossos d'Esquadra. I no només hi ha policies, també hi ha polítics, com el regidor de Recursos Humans de Sabadell,

el Josep Ayuso. I em van cridar, em van trucar per. Escolta'm, acosta't aquí a la zona hermètica, que era l'entorn del carrer Bocaccio on es feia això. I vaig baixar fins allà.

A primera línia de l'operatiu també hi ha l'alcalde de Sabadell, el socialista Manuel Bustos, que acaba de revalidar el càrrec per majoria absoluta. I al seu costat hi ha el seu germà, Paco Bustos, el regidor responsable de la policia municipal. La nit està tranquil·la a l'Hermètica. Sembla que el focus avui serà el centre.

I quan estàvem allà, no sé qui em va dir, escolta'm, s'estan produint un arcacats o s'estan produint problemes a l'entorn del bar, ben va. Bar què, diu, perdó? Ben va. Com s'escriu?

Vemba. Com bomba, però amb E. Potser no has sigut gaire afortunat,

però. Vemba. Tot el que sentiràs en aquest capítol no havia sortit mai a la llum. Són els àudios del judici del cas Vemba, un episodi que va ocupar titulars dins i fora de Sabadell. Una nit que havia de ser de festa i que es va convertir en una batalla campal, amb una vintena de ferits i onze joves detinguts. Aquest és el resum de més de 12 hores de declaracions. Ara, per primer cop, sentirem la veu dels seus protagonistes. Aquest episodi l'hem fet a quatre mans amb una altra periodista de Sabadell, la Clàudia Mas. Soc la Carola Soler i això és La Zona Hermètica. Episodi 5. Els homes del Paco.

Alguns joves de Sabadell han trepitjat molt poc la zona hermètica. Els més alternatius, generalment, preferien sortir pels bars del centre. I el 2003, el Bemba és un dels seus llocs de referència. És un local petit i senzill a prop de l'estació del centre. Allà s'hi ajunten per fer cerveses molts joves vinculats a moviments socials i a l'esquerra independentista. El divendres 26 de setembre del 2003 és una nit emotiva per ells. Es l'última nit del Bemba. El bar tanca perquè no pot mantenir el lloguer. I des de primera hora està a rebentar. Molts van acomiadar-se del seu bar. Entre ells, el Jaume, un estudiant de Química.

Yo ese día celebraba, como ha dicho mi abogado, mi 18 cumpleaños en compañía de mi pareja después de ir a cenar, así que fuimos al Bemba porque sabíamos que esa noche lo cerraban.

Pel Jaume la nit és doblement especial. Celebra que ja és major d'edat. Els amics li fan broma. Ara ja podrà conduir, votar i anar a la presó. Un dels amics de la colla, el Víctor, que acaba de començar la carrera de física, arriba tard. Veu que al Bemba no hi cap ni una agulla i que hi ha moltíssimes persones fora del carrer.

Jo diria que al mínim 200. És difícil, fan estimació, però. Molta gent. La suficient com perquè jo, pujant pel carrer indústria amb bicicleta, Estava tan ple, i per no ficar-me enmig de la gent, vaig quedar-me allà parlant amb gent. Ja vaig descartar voler entrar al bar.

Mentrestant, a la zona hermética, als voltants de la mitjanit, els policies i els polítics segueixen el control del Colèmia. El cap de la policia municipal que senties abans, l'intendent Jordi Rubiralta, sembla que no és conscient que avui és l'última nit del Bemba. No hi tenen res previst.

Entonces en el ayuntamiento o se les olvidó o a mí personalmente nadie me había dicho nada que aquel día cerraban el local. Entonces me llamó el sargento que estaba a servicio en la calle diciéndome que allí se había acumulado gente, unos jóvenes, que había mucha acumulación.

El BEM ha portat problemes en el passat. Té un historial de queixes dels veïns del centre. Moltes trucades a la policia, moltes nits pel soroll. Així que el Rubiralta mira de ser previsor.

Le dije al sargento que se entrevistara con él. Con el propietario que llevaba el VAT, que le advirtiera de que tenía que cerrar. Digo, mientras tanto, cortas la calle por la parte de abajo, tres cruces, digo, y paciencia. Digo, si la malguen, les decís que es el último día y que vamos a pasar como podamos.

Bé, doncs, senyor Oleguer, pres a renom, segui, sisplau, aquí davant. Molt bé, passem a l'interrogatori, eh?

Usted se encontraba el día 27 de septiembre del 2003, en torno a la una de la madrugada, en las alrededores del bar Memba?

No, estaba en el bar Surginac. Vale. En el bar, què?

Surginac. Surginac, vale.

El Bar Surginac, que significa Bar de Bruixes en euskera. Recorda aquest nom perquè serà important. I sí, allà hi ha l'Oleguer Presas, un jove sabadellenc de 23 anys que fa poc que ha debutat com a jugador del Barça. Però tornem a l'Hermètica, on hem deixat l'alcalde Bustos i la policia. L'intendent Rubiralta continua rebent informació de com està la situació al Bemba. La festa segueix al carrer. Ell ha demanat paciència, però alguns veïns han trucat queixant-se que no podien dormir. Quan declara el judici, el Rubiralta està jubilat i sembla parlar des d'aquesta nova llibertat.

A ver, yo personalmente no hubiera ido porque el sargento lo tenía controlado. Sí. Pero es que tenía al alcalde al lado. Entonces el alcalde ordenó que nos desplazáramos al lugar. Y fuimos.

Així que per ordres de l'alcalde, cap a la una de la matinada allà del dissabte, la policia va cap al centre amb el Manuel Bustos, el Paco Bustos i el regidor Josep Ayuso.

Vostè ha dit que era regidor de Recursos Humans. Com és que vostè estava allà? Aviam. Sí, sí, sí, és estrany, sí.

Sí?

La festa de Cumiat segueix animada fora del Bemba.

Empecemos que había mucha acumulación de jóvenes, pero la actitud no era violenta. Però l'arribada inesperada

de l'alcalde canvia la lògica de la nit.

Y cuando estos jóvenes vieron que se había trasladado el alcalde allí, pues es cuando vinieron todos para arriba. Y, en fin, digamos que la relación con el alcalde y ellos no era la más correcta.

L'ambient comença a enrerir-se, però hi ha tanta gent al carrer que alguns joves com el Víctor no són conscients del que està passant.

En los minutos previos a que hubiera una desmatada general, había un murmullo general. Oye, ¿qué está pasando? ¡Ay, policía! ¡Está el alcalde!

El ser és que molts joves que van al Bemba suposen radicalment a la figura i a les formes de l'alcalde. El consideren un polític autoritari, un cacic, i beuen com una provocació la seva presència allà.

Comencen a sentir-se alguns crits i insults. Però l'alcalde sembla convençut que ell podrà arreglar la situació i s'acosta a parlar amb els joves. L'alcalde parlava directament

amb els joves? Sí.

Sí, sí. Lo que pasa es que el alcalde ordenó que se disolvieran.

Sí. L'alcalde Bustos els diu que marxin, que la festa s'ha acabat. Y entonces ellos no estuvieron

de acuerdo. En fin, de acuerdo que tres de ellos se bajaron los pantalones y nos enseñaron el culo, por decirlo de alguna manera, ¿no? Pero así continuó la cosa.

La tensió davant del Bemba va creixent. Els joves no fan cas a l'alcalde i ell, de cop, demana reforços.

El alcalde, visto que no le hacían caso, solicitó que viniera alguna de las patrullas, la patrulla esta que le dicen especial.

Fa poc que la Policía Municipal de Sabadell ha presentat una nova brigada d'intervenció ràpida, Antiabalots, comparable només a la que tenen grans ciutats com Barcelona o Madrid. Aquests agents especials se'ls coneixerà com els homes del Paco, com la sèrie policial de televisió, perquè estan a les ordres del germà de l'alcalde, el Paco Bustos.

Era conocido por todo el mundo que había una unidad que era de no intervención rápida, de una intervención como especial de refuerzo policial. Y bueno, nos dirigimos para allá y bueno.

Aquesta nit es posaran a prova. L'intendent Rubiralta pensa que el desplegament pot ser delicat. A més, l'alcalde també ha demanat reforços a la Policia Nacional. I de cop, estrenant uniforme, apareixen amb la furgoneta una desena d'agents especials davant del Bemba, amb cascos i escuts. En un principio estábamos puestos,

pero no. Era un insulto, mucha risa, mucho jiji, jaja, y lo que le digo, joven, a esa edad, pues fiesta. Si ven uniformes, pues eso es lo que hay.

Amb l'arribada dels antiabelots, comença la festa. La festa d'insults, diu un dels agents.

Todo el catálogo típico de insultos que pueden hacer a la policía, ya le digo, no son ni una forma u otra. Edad, alcohol, un cierre de un bar. No hay que imaginar mucho para saber lo que había allí.

¿Quin tipus d'insults? La fiscalia pregunta als joves.

Usted, cuando se encontraba en las inmediaciones del bar Bemba, ¿profirió insultos contra la policía, tales como Gora Eta, puta policía? No. No. La fiscal insiste. No. No.

Els prop de 200 joves que hi ha fora del Bemba no marxen. A l'alcalde se li comença a acabar la paciència. I llança una amenaça.

Los formó allí y advirtió otra vez que si no se disolvían, al final se vería obligado a mandar cargados. Com seguirà la nit? Què han de fer els policies? Entonces, el alcalde tenía a un lado a su hermano, que era el regidor de Seguridad Ciudadana, y en el otro lado estaba yo. El regidor parecía que era partidario del cargar, porque había mucha gente y tal. Yo le estaba diciendo que no, y que además lo suyo sería que desapareciera de allí.

Però el qui desapareix de l'escena del Bemba per invitació de l'alcalde és el cap de la policia municipal, l'intendent Rubiralta.

L'alcalde diu, mira, vamos a desplazar-nos a jefatura, diu que hem de parlar, m'estranyó moltíssim, però bé, quan vaig arribar a la jefatura, diu, mira, és cert, però és que al final hi havia molt de follón, he hagut de dir al meu germà que cargaran.

Segons el cap de la policia, l'alcalde és qui dona l'ordre de carregar contra els joves. Ell, al sentir-ho, es posa les mans al cap. Digo,

pues me desplazo al lugar porque tu hermano estaba muy nervioso y a mí no, me parece. Me desplacé allí y bueno, ya estaba. La fiesta, por decirlo de alguna manera, ya estaba armada, ¿no?

A partir d'aquí, hi ha dues versions molt diferents del que passa aquella matinada al centre de Sabadell. D'una banda, hi ha el relat dels policies.

Puedes estar toda la noche allí, unas personas, y liando con las molestias que conllevan los vecinos, más ya la cosa ya se había salido de madre. Entonces, yo me acuerdo que si se avanzó, o cargó, como se diría vulgarmente, para retirar, fue a raíz de piedras y demás que cayeron.

Había gente con pasamontañas, gente tapándose la cara. Habían tirado contenedores, habían cogido piedras. Los insultos los puedes aguantar, pero las piedras, eso ya no.

Incluso había un container que estaba ardiendo. Iban tirando restos de basura, lo lanzaban piedras de los contenedores. A nosotros nos lanzaron de todo, nos lanzaron piedras, cristales, de todo.

Tot i anar protegits hi ha gens que queden ferits.

La piedra impactó directamente en mi rodilla. Sí, en el casco, varios impactos me dieron en el casco.

L'intentent Rubiralta també recorda els llançaments d'ampolles.

Lo que pasa es que, claro, dieron con un contenedor de vidrio y hasta que se acabó el vidrio pues estuvieron tirando, pero no nos podían dar a los guardias porque estábamos a unos 40 metros por lo menos.

I també ho recorda l'únic polític que declara el judici com a testimoni, el regidor de Recursos Humans, el Josep Ayuso.

¿Y usted qué es lo que vio? Sí, había unos altercados

que se estaban produciendo en aquel momento. Carreras, lanzamiento de botellas.

Els 11 joves ho recorden diferent. El cert és que aquí se'ls jutja només a ells. No està en discussió l'actuació policial. S'avalua només si els joves han comès un atemptat contra l'autoritat i delictes de lesions. Alguns d'ells, com l'Olegé Presas, se'ls demana fins a dos anys de presó.

¿Usted lanzó objetos a los agentes? ¿Piedras, botellas, vasos? No. ¿Usted les lanzó piedras, vasos, botellas? Absolutamente no. ¿Usted en algún momento les lanzó piedras, bolsas de basura, ladrillos u otro tipo de objetos? No. ¿Vio si otros jóvenes lanzaban a los agentes? No.

De hecho, cuando estaba en la calle con mi amigo en concreto, la gente empezó a correr. Y me fui corriendo. ¿Por qué corría la gente? Entiendo posteriormente que sería debido a las cargas de la policía.

El caos s'apodera de la matinada. Cap a les 2 comencen les corredices i persecucions de policies i joves pels carrers del centre de la ciutat.

Y después ya se fueron corriendo nosotros con los guardias y nosotros detrás por todo el centro.

Molts joves que són pel centre no acaben d'entendre què passa, com el Víctor. Jo veig molta gent venint cap a mi,

que està com fugint d'una càrrega policial. Amig de la confusió, el Víctor comença a córrer. Jo vaig marxar corrents perquè veia que hi havia un policia amb una actitud molt agressiva i em vaig espantar. Em vaig cagar, diu, en aquell moment. Em vaig espantar i vaig marxar corrents.

I de cop apareix un altre element que marca la nit. Un so.

Se empiezan a oír golpes de pelotas de goma, o sea, el disparo de pelotas de goma, y a un chaval de 18 años pues eso le asusta, como es normal.

El so de salvas. El fet de disparar-se boles de goma,

El so de salvas. El fet de disparar-se boles de goma, ¿qui va donar l'ordre?

I jo aquí volia fer un aclariment que és el que jo vaig observar.

Les pilotes de goma es consideraven material antidisturbis de baixa letalitat en aquell moment. I no hi havia protocols clars ni transparents sobre el seu ús. El Rubiralta, el cap jubilat de la policia municipal, fa memòria.

El comissari, quan van començar a tirar vidres, on li va dir a l'única patrulla que tenia que s'acostés a comissaria a buscar, perquè aquí estem indefensos, a buscar una escopeta d'aquestes.

El comissari és el cap de la Policia Nacional a Sabadell.

I va venir amb una escopeta una persona que em sembla que no era escopeter ni molt menys i que de bola no se'n va tirar cap. O sigui, de bola es no portava. Llavors el comisari el que li va dir, home, diu, per lo menos tira, dispara, fer soroll, no? Una escopeta per dissuadir, per generar por. Jo de bova no em vaig veure que em disparessin cap. Perquè, vamos.

De fet, el cap de la Policia Nacional ho nega al judici.

Vostè en algun moment va donar ordres que es llencessin salves? No. No?

No, no recordo haver-li d'orden ninguna de. No lo recuerda.

Mentre la matinada avança i continuen els incidents, una part del dispositiu policial i de polítics passa pel mercat central i es dirigeix cap a un punt concret, a gairebé un quilòmetre del Bemba, al bar Sorginac, el bar de bruixes.

Fui en dirección desde el bar del Bemba hasta este otro que he dicho, el Sorginac, porque se habían producido, como hemos dicho antes, pues se habían tumbado algunos contenedores, se habían tumbado papeleras y demás.

El regidor de Recursos Humanos, Josep Ayuso, segueix de prop l'operatiu.

El regidor

intenta calmar els veïns que es desperten espantats pel rebombori. La paradoxa és que l'operació policial, en principi, ha començat per garantir el seu descans. L'acció es trasllada al bar Surginac. I allà, si ho recordes, hi ha l'Oleguer Presas, el futbolista del Barça. Estem a la part del darrere del bar Surginac. L'Oleguer ha anat a sopar a prop amb un amic i ara està fent una cervesa. Però l'ambient canvia de cop.

L'amo del bar obre les llums, apaga la música i ens diu que sortim d'un amb un, que no passarà res. Han arribat els homes del Paco. És una cosa impactant veure 10, 15 policies entrant amb pentes i cops de porra, i jo crec que tothom estava bastant espantat i la reacció automàtica va ser aixecar els braços i demanar calma. ¿Y por qué querían entrar en el bar, los policías? No me lo explico.

Els policies creuen que alguns joves que els han llançat pedres s'han amagat al surginac per evitar ser detinguts.

¿Entonces usted, que no se atrincheró usted dentro del bar con otros jóvenes y se negó a salir cuando entró la policía?

No, no. Es que fue sorpresivo absolutamente. Yo lo único que pude hacer es levantar los brazos para protegerme y decir, calmaos, calmaos, llegar a la acera. Me pusieron contra la pared, me continuaron a dar palos. De allí me esposaron, increpándome, llamándome guarro, hijo de puta, etc. Me metieron en el coche y allí estuve esposado un buen rato, mirando cómo luego iban sacando y pegando a la gente.

El Surginac és on els detenen bona part dels joves, concretament set.

Veure com et treuen pentes i t'emmanillen i t'emporten a la comissaria, realment la sensació és una mica d'indefensió.

Al intendent Rubiralta li arriba que la situació s'ha complicat al Sorginac i que hi ha detinguts, entre ells, un jugador del primer equip del Barça.

Cuando supimos que en el Sorginac había problemas, nos desplazamos al lugar y había allí a unos cuantos detenidos. De fet, presencia alguna de les detencions. A ver, delante nuestro no hubo ningún acto de violencia. No sé cómo fue antes. Solo uno de los jóvenes que estaba en el suelo, eran tres policías para poderle poner las manillas, pero, a ver, que sin pegarlo ni nada. Em llençan a terra, boca avall, i entre dos policías em redueixen, un d'ells amb el genoll al cap. Supongo que a algun morado le saldria, porque eran tres policías para poder detenerlo, porque estava en un estado muy, muy excitado.

Però els policies també detenen joves pel carrer, prop del Surginac. Alguns els identifiquen per la roba o per les pintes.

Recuerdo que había uno que intentó, iba con una camiseta creo que de color verde y rastas, creo recordar, y lo identificamos.

Hi ha un noi que va amb bici. I a mi, sense cap justificació,

Hi ha un noi que va amb bici. I a mi, sense cap justificació, sense cap explicació, em van agafar, em van tirar de la bicicleta, em van pegar amb les porres i em van trepitjar el cap.

A prop seu hi ha el Jaume, el noi que avui celebra els 18 anys, amb la seva nòvia i el Víctor, que estan tornant cap a casa. I de cop, els policies es fixen en el Víctor.

Inmediatamente después me dicen, a por él, y veo un policía municipal que empieza a correr detrás mío.

Al jaume entra en pànic. La meva primera reacció és d'espant, perquè no sé si jo seré el següent. Però a ell el deixen tranquil.

I quan veig que em deixen marxar, aleshores és que decideixo increpar la policia per demanar que deixin en pau al meu amic Víctor. Increpar de manera verbal.

Enrabiat, el jaume insulta els policies. ¿Y qué les llamó? Exactamente. Le dije alguna palabrota entre ellas, cabrones. I aleshores, el Jaume és detingut. Ese es el motivo por el que me detuvieron. El Víctor també l'han detingut i veu el seu amic enmanillat. Jo quan torno,

el Jaume ja està detingut i el pobret té una cara de no sabem què està passant.

La matinada es calma a Sabadell. Els veïns, per fi, poden dormir. Els 11 joves detinguts d'entre 18 i 25 anys passen la nit a comissaria. Sabadell es desperta com si no hagués passat res. L'alcalde Bustos i els partits municipals defensen en bloc l'actuació policial. La minimitzen. Serà amb els dies que la història començarà a agafar volada, que els carrers de Sabadell s'ompliran de manifestants dient "Jo també estava al Bemba", i a poc a poc aniran deixant sol l'alcalde. Jo no hi era al Bemba, però ningú dels que érem joves a Sabadell en aquella època pot oblidar aquella nit. És una mena de ferida generacional.

En resum, ha sigut una nit caòtica, amb actuació policial bastant brutal, una nit molt trista, en la qual vam passar por, en la qual vam patir una sèrie de conseqüències.

Una nit de caos, de por i de robes, que res de saber-hi.

14 anys després, el 2018, després d'escoltar tots els testimonis i acusats que ha sentit en aquest episodi, la sentència del jutge és contundent. Tots els joves són absolts. El jutge considera que l'actuació policial va ser innecessària, desproporcionada i amb detencions sense criteris rigorosos.

És una sobiranitat que finalment s'ha resolt i aquí hem vist que ha quedat acreditada, que va ser sense sentit i ja està.

Però el 2003 a Manuel Bustos encara li quedaven uns quants anys al capdavant de Sabadell. I a la zona hermètica, on va començar aquesta nit negra, aparentment, també. I el pròxim episodi.

Ens tiraran la porta a terra perquè la gent es fotia allà, pom, pom, pom, pom, pom. Hòstia, el Bustos aquí, que jo ara. Sí, no.

Eren nois i noies espectacularment guapos i guapes. Anava enmig amb pilotes, sempre ho dic. Dios es bajado del Olimpo.

I home, Dumba, Dumba, de la zona armèdica de Trampera. Bona gent i bon ambient a qui em fa posar calent. Dos, tres, si no me ves, zona armèdica del revés.

No tengas miedo, fluye tu alma conmigo.

La Zona Armètica és una producció de Catalunya Ràdio per 3CAT. La idea original, direcció, guió i producció són fets per mi, Carola Soler, amb el disseny sonor de la Laura Romero i l'edició de l'Enric Bach. El guió d'aquest episodi l'hem fet amb la Clàudia Mas. Les il·lustracions són del Marc Pallarès i la tipografia de la Gina Serret. La revisió lingüística és de la Lourdes Pons.