T2xC16 - El termòmetre

Vera et connecta amb allò que més t'agrada. Vera, fibra i mòbil de veritat, patrocina la Renaixença.

Déu vos guard! I visca el guanya!

La Renaixença.

El primer instrument, semblant al termòmetre que coneixem avui en dia, l'inventa Galileu Galilei, al segle XVI. Galileu Galilei, també, que a mi m'hauria agradat conèixer els pares. Bueno, clar. Perquè conxi, el cognom és Galilei. Fa falta posar-li Galileu al món. No, no cal. Pots dir Giuseppe Galilei, Mario Galilei, ja està. Hi ha molta gent que fa aquestes coses. Home, pobre canalla. Pobrets que això ho hauran de portar tota la vida. He investigat una mica. Hi ha una cosa que no s'explica de Galileu Galilei, que tenia una dona, es va casar amb una dona que es deia Marina, i de cognom es deia Gamba. T'ho prometo. No t'inventis les coses. Marina Gamba? Marina Gamba. Home, no se us deia Marina d'Or? Mira, mira. Em fa certa gràcia pensar que es van conèixer Galileu Galilei i Marina Gamba en una mena de trobada de fills putejats pels seus pares. Com et dius tu? Jo Galileu Galilei. Ah, jo Marina Gamba. Ah, que guai. Fem-nos nòvios, no? Jo xurigueira xuriguei. Mira. I mira, però Galileu Galilei, que sapieu A veure una cosa,

no parlàvem del termòmetre, Pai? Sí, sí, perdona, efectivament. Ens estem anant, eh?

Galileu és el primer que posa un líquid en un tub de vidre i veu com el líquid puja i baixa segons la temperatura. I es l'inventor del termòmetre, doncs? No exactament, perquè es va descuidar de posar-hi els números. Hòstia, Galileu. És a dir, que va demostrar que el líquid es movia perquè l'aire s'expandia amb la temperatura i l'empenyia, però no servia per gaire res més que per això. El que posa una mica de senya tot plegat és un senyor que us sonarà que es diu Fahrenheit. La de vegades que m'ha

espantat aquest home a mi. Per què? Perquè tu compres un aparell que ve configurat als Estats Units i diu. Temperatura, 70°! Hòstia puta, quina calor que fot. Sí, sí, és el mateix. I llavors veus que no, que és 20, 20 graus dels normals. Dels normals, n'hi dius tu, eh? Sí, perquè Celsius costa molt de dir. Normals. Celsius.

Normals. Els normals. Celsius ve de l'Anders Celsius, que era un científic suec. El 1742, uns 20 anys després dels graus Fahrenheit, aquest home proposa una nova escala, un nou sistema de mesura. Aquest és el bo, aquest se'n tenia la primera. Sí, bueno, doncs atenció a la dada, perquè l'escala de graus Celsius, la que va proposar ell, en el seu origen, anava del revés que la que coneixem actualment. Situava la temperatura d'abullició de l'aigua als 0 graus i la de congelació als 100 graus. El revés del que. Això sí que no m'ho crec. No, no m'ho crec. No m'invento res. Tu no m'ho, per ta mare, per ta mare. T'ho prometo, per me mare, que es mori ara mateix. Doncs ja està, ja m'ho crec. No té per què morir-se. Si s'hagués mantingut l'escala que va dissenyar originalment el senyor Celsius, ara, quan fa molt fred i estàs a zero, diries, hòstia, estem a 100 graus, tu. Mira, ara t'he de dir una cosa, Peyu.

Estic molt decebut amb el senyor Celsius, eh? Ha caigut un mite, eh? Per mi estàs mort. On és la meva càmera?

Per mi estàs mort, Celsius. Per mi ja no existeixes. Celsius. Quina farsa. En Celsius ja fa molts anys que és mort. Es va morir deixant l'escala feta del revés. Ell, quan es va morir, va pensar que això quedava així. Per sort, uns científics ho van girar al cap d'un temps perquè els semblava més lògic el sistema ascendent actual, de 0 cap a 100.

Menys mal, menys bo, que ho van canviar. Home, em fotria un lío, jo.

Sí, home. Per cert, a finals del segle XVI, principis del XVII, llavors hi ha un metge italià que inventa el que seria el termòmetre mèdic per mesurar la temperatura del cos. Un home que es deia Santorio Santorio.

Una generació de pares molt fills de puta Santorio Santorio Santorio Santorio no sé. En fi, aquest tenia altres motius per anar a teràpia en comptes d'anar a la teràpia de fills putejats pels seus pares, perquè estudieu-lo un dia, és un tio que estava una mica tocadet. Era un metge obsessionat amb el pes i l'alimentació i s'estudiava a si mateix. Passava tot el que menjava. Ah, ja en conec, d'aquests que ho fan. Sí, el que passa que ell també passava tot el que cagava. Ah, d'aquests no en conec. Aquest va inventar un termòmetre bastant rudimentari, feia 25 centímetres. Home, delicat si te l'han de posar pel cul, sobretot. Sempre estem amb el mateix. Realment, sí. No ho generis, no diguis sempre estem amb el mateix, perquè és només en Joel. I el Fel? Jo? Toma! Toma! Estava aquí escoltant en Joel. El termòmetre aquest tardava 20 minuts a dir la temperatura, que també pot ser que t'hagi baixat la febre ja, eh? És com. Bueno, i durant tres segles el mercuri, sabeu que ha estat el rei dels termòmetres, fins a finals del segle XX que es va demostrar que era,

bueno, altament tòxic. Sí, que hi va haver un període en què es podien trencar termòmetres dins del cul de persones amb un contingut altament tòxic. Doncs sí, senyor, és així. Que la humanitat avança hòsties. És ben bé això. Carles Churiguera, Fel Feixedes,

Laia Gluc, Arnal Toreda, Joel Díaz, Mercè Martínez, benvinguts a La Renaixença.

Arnau Tordera, vots conegut o savi per conèixer?

Arnau Tordera, vots conegut o savi per conèixer? Avui ens visita un savi per conèixer. Una persona capaç de convertir la seva veu en una orquestra sencera, trompetista de formació, ha competit al màxim nivell internacional en la disciplina del beatbox. Acompanyat de la seva màquina de loops, aquest jove berguedà construeix cançons fent sons amb la boca. Tots són avantatges. És com tenir una banda sencera, però a l'hora de dinar només has de pagar un sol menú. Això està bé, això està bé.

Avui se seu a l'escó de la Renaixença, Guillem Cardona!

Guillem Cardona, què tal? Què has menjat avui per esmorzar?

Per esmorzar? Sí. Ostres, he agafat les sobres del sopar d'ahir, que vaig fer truita a la carbonara. Truita? Com es fa això? Truita a la carbonara. Explica-me-la, explica-me-la. Boníssim. Tu fas la carbonara, normal, amb els ous i el parmesà i el guanciale i tot, i llavors fas la truita, per una altra banda, només amb patata, sense ceba, i llavors ho acabes barrejant tot. Ah, perquè l'ou ja és l'ingredient comú. Exacte. I llavors s'agrupa tot allà i és impressionant.

Ai, cony. Ja tinc sopar per avui.

Ai, cony. Ja tinc sopar per avui. Molt bé, molt bé. El Guillem, el 2024, tu et vas coronar dins del top ten dels 10 millors beatboxers del món. Cuidado, eh? Del món, eh? Que no és petit, eh? Com va ser això?

Això va ser a Tòquio, al campionat del món, doncs bàsicament em vaig presentar i mira resulta que vaig anar passant les rondes, primer de manera online i llavors vam anar presencial allà a Tòquio, al campionat, i llavors això em van eliminar a quarts de final, vaig arribar fins a quarts de final i llavors em vaig quedar d'això dels vuit millors. Qui és el campió del món? El campió del món. En aquell any era un belga. Va ser un belga que feia música més hardcore, més electrònica. Xumba, xumba. Xumba, xumba.

Això ho ha fet ella. Això ho ha fet ella amb la boca.

Què s'ha de fer per arribar aquí, per arribar al campionat, per arribar al top ten mundial de beatbox?

Què s'ha de fer? Fotre-hi moltes hores. Realment, jo vaig descobrir el beatbox fa no sé quants anys, el confinament. Ah, sí? Sí, sí. I no és una cosa que practiquessis des. No, no, no, jo no en tenia ni idea. I quan vaig començar tenia unes capacitats nules per la disciplina. 2020? 2020. Abans, prèviament al confinament, un mes abans em va arribar aquesta màquina a casa, que jo me la vaig comprar perquè la tenien alguns amics i jugava amb la trompeta. Aquesta màquina què és, per la gent que no ho està veient? És una màquina de loops. Va repetint tot el que faig. O sigui, te pots gravar sorolls aquí. Puc gravar sorolls aquí i ho va repetint. I això qui t'ho va regalar? Això va ser un autorregal de Reis. Ah, amic meu. Sí, sí. Molt bé. I per fer coses amb la trompeta, amb els meus alumnes, i llavors el confinament, en tot el temps del món, vaig dir, calla, pues hosti, mira, perquè té moltes possibilitats aquesta màquina, i vaig veure que era una màquina que estava feta especialment per beatboxers i per fer servir amb les mans, que normalment les pedreres de l'UPS van pels guitarristes amb els peus, i aquesta està per fer servir amb les mans i per ser més manipulable, i llavors vaig veure que, hosti, hi ha un campionat d'Espanya, va, m'hi apunto, i l'any, el 2022 m'hi vaig apuntar i vaig guanyar el campionat d'Espanya, Llavors, al cap d'un parell, bueno, vaig anar intentant classificar-me pel campionat del món

i vaig aconseguir el 24. Són gent que generen certa admiració, però entenc que si tu ets del món del beatbox, certa rabieta, no? A veure, que ràbia, que ràbia. Des dels 14 anys intentant practicar amb el beatbox i ve un tio. El confinament. El confinament, ho vaig trobar. Màquina. Estic entre els 10 millors del món. Me'n vaig presentar.

Hi ha molta cohesió dins el món del beatbox. És bastant poc competitiu dins el que cap per ser una competició, per ser un esdeveniment competitiu. Hi ha molt poca competició i molta comunitat i fins i tot tots ens ajudem els uns als altres. Tu, que això no em surt, ajuda'm.

També s'ha d'entendre la gent que no està massa bé. Ho dic, no? Què vols dir, Fel? A veure. De veritat. Desempolucro. Desempolucro. No, vull dir que. Entre ells s'ajuden, no? És allò, quan es miren i diuen si som quatre, vull dir. No, que és molt poc, sí.

Teniau-li un micro. Anava a dir, és bona la pregunta? No, no ho és. Era una pregunta. Arrel de la seva intervenció sí que em serveix per preguntar-te, t'hi pots guanyar la vida fent beatbox, diguéssim?

Ara mateix estic allà en procés, bàsicament. Compagino 50% la feina amb la trompeta, amb la copa de Sant Jordi, i 50% amb. Amb temes de Big Dog, sobretot en àmbit pedagògic. Faig molts tallers pedagògics d'escoles, instituts, escoles de música, empreses, a tot arreu. Pots fer-nos una mica de taller, diguéssim, de com funciona aquesta màquina. De taller, sí, us puc ensenyar com funciona

la màquina. A veure, o sigui. Tu fas un soroll. Un canvi d'auricular. Ah, mira, s'ha portat els seus. Que tiquis, miquis. Els nostres no són prou bons.

El micro també. El micròfon també.

També és el seu. Doncs sí, què faig? Doncs amb aquesta màquina el que faig és que, això el que dèiem, quan apreto un d'aquests botons, Va repetint en bucle tot el que vaig gravant. Sí.

Val. Això ja ho tens, no? Això no t'ho treu ningú. Això ja no m'ho treu ningú.

El primer soroll l'ha generat ella amb la boca i el micròfon i ha quedat gravat i ara es va repetint. I a sobre d'això. Ara en gravaràs un altre.

A sobre d'això puc gravar tot el que vulgui. Per fer una bateria, per exemple.

Aquí ja tinc unes bateries ben posadetes. Sí, sí, sí, estic flipant. I ara què? I ara què? I ara què? D'on tinguis la llengua, Joel? Posi la pantoja, ara, posi la pantoja. Cuidado perquè per acabar-ho de millorar amb aquest micròfon, abans de gravar puc ficar-me uns efectes. Puc, per exemple, distorsionar-me la meva veu i calar-me-la per fer un sintetitzador. Sí. D'acord. Fins i tot et puc gravar, posar efectes per posar-me un baix, per exemple.

Mare de Déu, senyor. La coordinació és excepcional. Encara no s'acaba aquí, eh?

No s'acaba aquí. No s'acaba aquí.

No se vayan, amigos. Tot el que he gravat ho puc passar per uns altres efectes. Per exemple, el baix. És el baix normal, però puc posar uns efectes per tallar-lo i posar-li una melodia a sobre, així més maco. Això ja risa el riso, eh? I amb això ens podem fer música tots juntets.

Si mai us actua, que no us faci una factura molt grossa, perquè fa molt ràpid. Si veieu que s'envia una factura de 3.000 euros, ho has quedat 5 minuts, va, perit.

Allò que dèiem del dinar o el sopar, que només en pagues per un, però jalo per dos o tres, eh? Això sí que A veure, seguim, seguim, seguim. Seguim, no? Doncs comencem, a veure. Sí, provem. Esperem una mica que acabi la volta. Si us hi voleu afegir. Arnau i Laia també us hi afegiran. Tothom amunt, eh? Ei!

Nobody wants to feel alone Now you can sing with me this song Nobody wants to feel. No you can't see with me this time.

Obre la porta, tremo la casca, ja hi tornem a ser. Un nou dia comença, no vull sortir al carrer. Tan fulgim, somriu i em diu, no tinguis por ma re. Oh, vols i somriu, ja em dius que tot anirà bé. T'es qui explica quan ets amb mi, no em cal fa res més. Mai és música i solet, tot és tan magnífic. No cal pensar tota l'estona, em vas dir neta.

I quan et veig els ulls brillar, recorda el real més important. I quan et veig els ulls brillar. Y a mí, no varío en tu

filalón. No, you can't see. ¡Ah! ¡Ah!

¡Ah! ¡Ah! ¡Ah! ¡Ah! ¡Bravo! ¡Pulisic! ¡Yuapari! ¡Makaro López!

Increïble, eh? Oh, molt bé! Escolta, això, la resta de músics no tenen una mica de mania, perquè els pots fotre la feina pràcticament a tot.

Això, no vol dir això, és poder-ho tractar com un instrument més, que òbviament pot ser moltes coses sols, però si es pot compaginar amb un bon guitarrista. Aquí hi havia una gralla,

també, una guitarra. Sí, sí. Allà sembla que no tenim el bon guitarrista aquí. Sí. Ei, un xèquer, eh?

El Fès ens ha animat.

Sí, tu anaves tocant, feies sexejar l'ou, eh? Sí, sí, sexejant els ous, sí. Escolta, us recomano, de veritat, si ho heu escoltat només per la ràdio o en podcast, poseu-vos el vídeo, perquè veure com ballen aquestes mans tocant botons. És que tu danses, fas dansa, també. Exacte, hi ha coreografia en clar, no?, per anar apretant el botó. M'equivocaria tants cops de botó. A mi m'ha passat, eh?, hi ha competicions, escenaris. Quin és el soroll més estrany que saps fer amb la boca?

El soroll més estrany? Podria ser la pistola làser. La pistola làser, eh? La pistola làser seria.

Oh! Torni, torni, torni. Hòstia! M'he espantat i tot, eh? Cuidado, eh? Joel, que vols fer una pregunta?

Sí. És important, eh? Vinga, aviam. Guillem Cardona, suposo que estàs plenament familiaritzat amb la figura del gran Guillem I de Cardona. Clar que no. Home, doncs era el fill de Ramon Folch III de Cardona i Sibila d'Urgell que va lluitar contra els francesos a la batalla de Moret de 1213 i malauradament van perdre i allò va representar. Estàs fent-m'hi poc. Va representar. Va representar l'inici de la conquesta d'Occitània per part dels francesos. Llavors jo volia saber si tu, com a Guillem Cardona, per honrar el teu tocaio, tens pensat recuperar Occitània pels catalans. Ara. I que sàpigues que si és així, jo t'hi acompanyo. A matar francesos.

Només hi ha una condició, que hem d'anar els dos amb pistola, els lásers, si no, no hi ha manera. Home, hem parit.

Segur que s'espanten. Hòstia, els teus pares, quan els vas dir, escolta, més que la trompeta he pensat fer. Com s'ho van agafar?

Clar, és que tu imagina't, el confinament, justament en aquella època, estava a casa dels meus pares, i jo em tancava a baix a l'estudi, els anaven sentint. Coses rares. El nen és droga. Ai, sí. Hauria estat millor que el nen s'hagués tirat a la droga, jo crec que he pensat això, que no passa això. No, però justament, no, deia, bueno, mira, fes, i anar fent. El que passa que crec que ni jo m'esperava que al final em podria dedicar a això, vull dir, era més com un joc,

com una manera de passar-ho bé. El director de la copla Sant Jordi ha de fer una cara, com et veu.

No, doncs, ostres, els agrada moltíssim, i fins i tot en tinc algun allà enganxat practicant. Sí, sí, sí.

Hi ha una mica de sardana amb això? Ojo, ojo, que tenim titular, eh? No, no, res, res, són esbossos, esbossos al meu cap.

Em podries ensenyar ràpid a fer-me el xulo una mica fent beatbox? Home, clar, mira. Algun so que diguis, això és fàcil de fer,

Peyu, i quedaràs perfecte. T'ensenyaré la dieta del beatboxer. La dieta? La dieta del beatboxer. Què és això? La nostra dieta, ens alimentem a base d'això, que és pizza i ketchup. Pizza i ketchup? Pizza and ketchup. Tu has de dir pizza and ketchup i cada vegada dir les consonants més forts i les vocals més fluixes fins que les vocals acabaran desapareixent. O sigui, pizza and ketchup, pizza and ketchup.

¡Eh! ¡Eh! ¡Eh! ¡Eh! ¡Eh!

¿Què és que has fet això? Vols dir el porc perquè el veig.

És tot el que sé fer. No està mal. Pots incorporar-lo al repertori, el porc aquest? El porc, a veure, m'ho ensenyes? Has d'agafar el dit i moure't la galta mentre expires aire molt. És això.

Ah, calla. És.

És el mateix que el que fa ara. Au, au, au. Sí, però sense tants artilugis. No entenc que tu els dits els necessites per apretar botons.

Mirant des de fora, aquesta conversa és surrealística. No té cap puto sonat. Estan tots dos putos sonats.

Estan sonant. Mai la sensació d'estar-li explicant a algú aquest de dir que sí que no ho entengui?

Ah, sí, bueno, jo, i què més? I això, ah, molt bé, i què més? I com et guanyes la vida, no? No, però això, des que vaig començar la carrera a l'ESMUC, com a trompetista, ja també, ah, fas música, i què més? I xulo, què més? Escolta.

Suposo que no esteu farts, jo també. Ets de Berga, tu, eh? Sí. Bé, Berga. Bergadà. Has fet la música de la Patum, tinc entès, una vegada? Has fet la música de la Patum? He fet. Què dius? Vull dir,

que ja has participat a la Patum. Ah, sí, bueno, soc músic de plaça, sí, toco els dimecres i el dijous. Veus? Per part, el novembre vam fer un homenatge pel 20è aniversari de la Patum com a Patrimoni de la Humanitat. Sí. I l'Ajuntament em va dir que em va deixar via lliure per muntar un espectacle a gran escala del que volgués i va liderar un espectacle de mitja hora allà a la plaça multidisciplinari. Molt bé. Va ser molt xulo, música inspirada de la Patum, ho podeu trobar per internet. El buscarem.

El buscarem i et seguirem a tot arreu i espero que tornis a participar a campionats mundials i guanyis. A veure, home, si queda la finestra allà. Aquest bel, fill de puta, l'hem de rebentar. Per favor.

No pots anar a dormir sense millorar el teu llamosí.

Guillem, una paraula i tres definicions. Si l'encertes, t'emportes una llangonissa ral de vinyó gentilesa de. Vena! La paraula d'avui és Renoc. Renoc. Ah, Renoc. Nom amb el qual es coneix la marca d'automòbils Renault en algunes zones rurals de les comarques de Girona. La tieta s'ha vengut el Seat Panda i s'ha comprat un Renoc Twingo. B, renoc, sinònim de Benjamí, el fill més petit. Es diu també d'un animal que ha quedat petit.

Vam anar a comprar un gos pel nano, un Doberman, volia, però noi, fa tres anys que el tenim i fot un pam. És ben renoc, pobret.

O C, renoc, paraula o expressió injuriosa contra Déu o una cosa sagrada, insult que tothom considera gruça i inconvenient.

Tu pots creure que m'ha fotut el salt amb la millor amiga de la nostra filla, que té 20 anys menys? Renoc de Déu, és que el mato, eh?

És que el mato. A, B o C. Uf.

M'agradaria molt que fos la A, però diria la. No en tinc ni idea, la C? La C? Ai, ja he vist la cara allà. Clar, és que ja li dius la C. Ai, la C. No, ja t'he dit que no la sé, però. No la sabies. No la sabia. No lo sabía. És la B.

Renoc, eh? Un animal quan queda renoc, quan queda petit. Bueno, sobre todo serem la llengua unicentre de la gent del públic que ens acompanya avui. Guillem, moltes gràcies per oferir-nos aquest festival aquí en directe i et seguirem. Torna't a apuntar al Campionat del Món, que et volem veure guanyar el Campionat Mundial. Així ho farem. O guanyes o no tornis, eh?

Exacte. No, després del Campionat anem per Occitània, vull dir.

Clar, clar, clar. Si torna, si guanyes, si guanyes tornes a venir a explicar-nos-ho aquí a la Renaixença. Perfecte. Pots fer l'espasa láser un cop i prou? L'espasa láser. Guillem, gràcies per venir a seure una estona a l'escoda de la Renaixença. Aplaudiments.

¿Tens una vida tan interessant per ser entrevistat a la Renascença? Entra al corral.cat i omple el formulari.

Això no és beatbox, Arnau. Podria ser-ho, a veure, aquesta bassa rítmica la podria fer. Alguns trets per aquí i ja ho tindries. Qui és aquest? No, és The Rocket Man, el britànic Elton John, que ens interpreta I'm Still Standing, una cançó publicada l'any 1983 com a part del seu disseter àlbum, Too Late For Zero. Disseter àlbum, són molts àlbums, eh? L'Elton John ha treballat aquest tio, eh? Bueno, i això és el 1983, ja publicava el seu disseter àlbum. Encara és viu, eh? Diríem que encara és viu això el 1983 publicava el 17è àlbum però és que en l'actualitat neglotina

31 de propis i 5 de col·lectius per això, a veure una cosa està mover, nau, tot això estem parlant del termòmetre sempre us agafen aquesta esperança. Ja arribarà, home. Bueno, és que la gent posa al ràdio d'aquesta diana.

El capítol avui està dedicat al termòmetre. Fem portandades musicals contrastades. Fent palesa la gran carrera musical d'Elton John. Doncs això, que és considerat una de les grans estrelles de la música popular de tots els temps, i com dèiem abans, tot i que va abandonar les gires el 2023, sembla, semblaria, que encara és viu i a punt de complir 80 anys. 80 anys. Semblaria, eh? I no s'ha retirat del tot, eh? Vull dir, encara. Molt bé, molt bé. No s'hauria retirat. Si és viu ara mateix, encara no s'ha retirat.

Bé, de ben petit, l'Elton John admirava el pioner del rock and roll, el taxà Buddy Holly. I potser us ve al cap, si el recordeu, amb aquella imatge, amb aquelles ulleres

gegants a la cara. Sí, aquella.

Que era idiota el. Què ha fet ara? Què has fet ara, Joan? El que ha fet ha estat imitar-lo. I això justament era el que feia l'Elton. Ah, mira. Va començar a posar-se unes ulleres gràcies, tot i que no les necessitava per res. I quan va esdevenir una estrella de la música, uns anys més tard, va decidir incorporar-les com a part de la seva imatge pública.

De fet, són tan importants per a ell, tan essencials i tan inseparables de la seva identitat artística, que va declarar que ell, sense les ulleres, no és el mateix. Ah, no, eh? Mira.

Durant una gira de l'any 2013, va demanar una habitació d'hotel, de més a més, a part de la que tenia ell, només per guardar-hi part de la seva col·lecció d'ulleres. Aquí has de veure que ja comencen a anar malament. Aquí hi ha la droga. Oi, atenció, atenció, perquè va donar ordres de controlar la temperatura de l'habitació amb un termòmetre.

Veiem si parlarem d'ulleres tot el rato. S'ha equivocat de secció.

Un termòmetre que havia d'estar concretament a 16 graus. Les ulleres han d'estar a 16 graus. Es veu que les de l'Elton John sí.

Es veu que quan tens gaires calés.

Mira, com crec que ens podrà confirmar avui el nostre company Arnau Tordera primer, les grans estrelles de la música, els agrada això, l'exageració, aquest ingredient indispensable per engrandir el mite. Llavors, no saps mai quan és realitat i quan és ficció. He dit que tu crec que ho pots confirmar, no?

Quines excentricitats tens tu? Què demanes al camerino, tot això? Ui, no t'ho puc pas dir qui parla.

Demano només unes ulleres. Ho demano sempre, que estiguin a 16 graus. Però és que no són unes ulleres qualsevol. Han de ser unes ulleres amb la muntura negra, bastant grosses, i concretament les que porta a fer el pescador. Sabia que estava rumiant per tornar-me-la, ho sabia.

Bé, però poc després que la notícia sortís a la llum, un treballador es veu que va desmentir que això, o sigui, va dir que això no era veritat.

Disculpa no demanada, culpa manifesta. Què vols dir? Que segur que era veritat, però l'Elton, en revelar-se una cosa tan íntima com aquesta, va intentar tapar-ho. L'any 2025 va explicar que la seva col·lecció d'ulleres oscilava entre les 10.000 i 15.000 unitats. És una forquilla important, eh? Tot i que en algun lloc també s'apunta que la xifra podria arribar a 250.000. No pot ser. Home, ara sí que s'establou de les manifestacions i la Guàrdia Urbana. Depèn de qui ho hagi comptat. Tot i així no tinc clar que aquesta dada sigui real.

Bé, el que sí que tenim clar és que la temperatura òptima de les ulleres és de 16 graus. Això sí que ens ho va deixar bé.

A continuació escoltarem el seu primer gran èxit internacional, Your Song, una peça publicada l'any 1970. Gràcies a ella, Elton John va convertir-se en una estrella de la música que ha traçat una extensa carrera fins avui. Aquesta és la primera bona que va treure, diguéssim. La primera. Bona, això ja dependrà una mica de. És una bona melodia, la veritat. Amb tota honestedat ho dic. A la portada del disc, que es titulava com ell mateix, Elton John hi apareixia, òbviament, amb unes ulleres immenses. A setze graus. Música mestra. It's a little. Gràcies, home.

Això el cortijo, jo havia ballat això el cortijo. Què dius? Jo el cortijo l'havia ballat aquesta.

Tornaran les lentes, eh? Tornaran a obrir el cortijo. La propaganda que els hi fot.

Deixeu-me el sentir a la punta. Sí, que llevo.

Amb la Marga, una castellana de Olanes. Havies ballat amb la Marga de Olanes? Una castellana de Olanes que jo ballava. Vas sortir amb una noia castellana? No, vaig ballar-hi. Ballar-hi, però. Va deixar-hi, eh? Home, si no hi va sortir no et podia deixar. Jo li vaig anar per dir i encara no havia estat a mitja frase i em va dir que em deixava. Li vas anar per dir, eh?

Elton John. Si us agrada molt Elton John

us el poseu. Està molt sentit.

Estàs escoltant La Renaixença.

El termòmetre, igual que tots els avenços tecnològics, va tenir els seus detractors. Al segle XIX hi havia metges veterans que criticaven els joves doctors que miraven, deien, és que aquest mira més el termòmetre que el pacient.

No, no, era així. Era així? No, sí. Ah, sí? Mirava més el termòmetre que el pacient, sempre. Qui és vostè? La Maria Àngels. Maria Àngels? Sí, Maria Àngels, que riu aquella. No ho sé. Sí, soc infermera de nit de Bellvitge.

Ah, Maria Àngels. Entenc que vostè deu

haver posat uns quants termòmetres. Oh, sí, molts, molts. N'he portat, sí. N'he posat, n'he portat, per tot arreu. Sí, sí, sí. A veure, també us diré que. També us he de dir una cosa.

Eh, eh, escolteu que això és molt seriós. Deixeu-la parlar.

També s'ha de saber treballar sense termòmetre. Perquè si tot depenem del termòmetre, arriba un punt que. Mira, tu si agafa. Agafa, i com l'abuela de mar. Què? L'abuela de mar. Què, l'abuela de mar? L'abuela. La sàvia, la iaia. La iaia de tota la vida que te venia, te feia un petonet al front. Sí, senyora. I que t'endevinava la decimeta. No endevinava res. Sí, la iaia ho sap, això. Ho sap. Però avui parlem del termòmetre, Maria Àngel. Sí, bueno, del termòmetre. Us aplico un truco? Sí. Vinga, Maria Àngel. Us aplico un truco? Tu sí, per exemple, tu passes el termòmetre aquí a l'Aixella. Sí. A l'Aixella. Raro que hagis dit Aixella. Bueno, és que jo soc nascuda aquí de tota la vida, eh?

Perdona, perdona, Maria Àngel. Nascuda de tota la vida no pot ser. Neixo un cop i prou.

No em desvisteu. Tu te fots aquí el termòmetre a l'aixella. A l'aixella, sí. T'ha donat un grau menys. Ah, sí? És veritat, això? Que si és 38, són 37.

O sigui, si tu et marques 38 el termòmetre,

realment són 37. És com si fossis a Canàries.

Exacte. Un grau menor a Bellvitge. Sí, sí, sí. Sí, sí. És més fiable, jo te diré que és més pràctic, bé, més pràctic potser no, però és més fiable dintre el cul. El cul et dona la temperatura exacta. Exactament, o la boca. A la boca. A la boca també. Però per aquest ordre no, eh? No. Bueno. Pots tenir dos termòmetres. Tanto monta, monta tanto. El que passa és que li ha de passar una mica d'aigüeta.

Li passa una aigüeta i ja està. Molt bé, molt bé. Sabeu. Tiqui-miqui. Com ho has dit, això? Tiqui-miqui. Tiqui-miqui. Tiqui-miqui. Gràcies, eh, Maria Àngels? Sí. Anem a disseccionar el termòmetre. Home, disseccionem-lo, per l'amor de Déu.

Utilitat en una illa deserta. A veure. Què?

Sí, es pot fer servir. Jo no crec que sigui massa útil tenir un termòmetre a una illa deserta perquè la gràcia de saber la temperatura bàsicament és comentar-ho. Clar. Perquè si no, tu ja ho saps si fa calor o fa fred. Sí. No? Sí, sí. Tu notes, tu notes. La temperatura numèrica, jo només la miro per això, per validar la meva sensació de dir, ah, fa calor. Mira, és veritat, estem a 39, fa calor. Però tu ja ho notes. Però tu ja ho notes. Sí, sí, sí. Ja ho notes. Sí, sí, sí. Però si no hi ha gent d'aquests. Perdona que m'estic enfadant

i no té cap sentit. No, no, no, està clar, està clar, està clar. Utilitat com a joguina sexual.

A veure, jo encara me'n recordo alguna vegada que m'havien fotut el termòmetre pel cul, i jo no en tinc bon record, veieu. A mi no m'han fet mai. Estava fred. A mi tampoc. Era punyixegut, a mi sí. A l'altre. Igual m'ho fotien una mica per bici, també, la meva mare, no ho sé. No ho sé, no ho sé. No ho sé. Ara el que sé és què deveu estar pensant tots, no? Segurament estareu pensant en un termòmetre més gran, no? Sí. Si esteu pensant termòmetre, joguina sexual. Clar. És tan fi. Ja. Que allò no. No, no. En principi no. No. Llavors el descartem. Un termòmetre per cavalls o per vaques, per exemple. Ah. Doncs us he de dir que no. No. Ho he estat buscant i els termòmetres per cavalls són pràcticament igual que els nostres. Ah, sí? O sigui, no guanyaríem res. El descartem com a joguina sexual. No tan ràpido, cabrero. Ah? Ui. Potser no és una joguina, però sí una bona eina de flirteig. Per exemple, Xuriguere, tu que t'agrada flirtejar, i tu també, Fel, si mai tornes a quedar amb la marca de blanes. Sí, sí, explica'm. Tu estàs ballant amb algú, a Cortijo, no? Sí, sí. Algú que t'agrada molt. A la festa major del teu poble. Amb la Marga o a les 5 del matí quan punxa el DJ Ernest Codina? Sí. Que sempre punxa aquest. Llavors acabes de ballar i tu li vols tirar la

canya a la Marga, no? Sí. Poses el termòmetre al subacu dissimuladament. En el teu propi, eh? En el teu propi, sobretot. Però te dona un grau menú, eh? Vale, tenint en compte això. Llavors tu li dius, uh, nena, Marga, m'has fet pujar la temperatura. Llavors ella et dirà, però què dius, flipat? I llavors li dius, no, no, que sí, que sí, que és veritat. I li ensenyes el termòmetre, que és el que certificaria que, efectivament, li està fet pujar la temperatura. I segur que triomfes, eh? No fa gens de psicòpata. O triomfes o truca als Mossos d'Esquadra. Hi ha aquestes dos opcions. Utilitat com a arma en cas de conflicte. Difícil. Molt difícil. Mira, amb un dels antics encara, de mercuri, perquè com que és tòxic, encara pots fer una mica de por. Si no, aviam, jo ho veig com a arma per evitar el conflicte. Per exemple, si l'has fet a grossa casa teva, pel que sigui, i la teva parella veus que ve amb ganes de recriminar. Ja la veus amb la mira de recriminadora. Fas el truc d'escalfar el termòmetre de tota la vida sobre el radiador o amb aigua calenta al banyo Maria. I llavors, ai carinyo, és que em trobo malament. Tu ja la veus, et trobo malament. Mira, estic a 37,9. Llavors, si aquella persona realment t'estima, tirarà d'alta compassió. No et recriminarà res aquell moment.

Llavors ja permets que es refredi el cabret. És una arma per refredar el conflicte. Ara bé, no t'has de passar. El límit és 38. Perquè per sobre de 38 et dirà d'anar a urgències. I és molt millor una bronca amb la teva parella que haver d'anar d'urgències. Vale, això està claríssim, suposo que no cal ni que ho digui, però ho diré, perquè m'he de guanyar el sou. És allò que es fa servir tant de X cosa, és el termòmetre d'ahir. Aviam, desenvolupo. Vol dir que X és un indicador fiable de com està I. Per exemple, hi ha qui diu Twitter, la xarxa social, és un termòmetre social. No sé si heu entrat a Twitter últimament, però si realment allò és un termòmetre social, jo crec que estem a 40 de febre, com a societat. Llavors, si us dieu Mohamed, jo aniria, per exemple, a apuntar-me a classes de karate, directament. Si Twitter fos un termòmetre social. Però jo no crec que ho sigui, un termòmetre social. Llavors, quin seria un bon termòmetre social? L'humor, feio. Jo crec que és el millor termòmetre social. Tu mires com es tracta l'humor a un país, si se li dona llibertat o no, si se'l protegeix, si se'l persegueix, i crec que sí que et dona una idea molt exacta de com està el país. I tu com diries que està el termòmetre de l'humor a Catalunya?

Doncs mira, no ho sé, perquè encara crec que el tinc ficat pel cul.

Propaganda del segle XIX L'incomoda estar envoltat de gent i que de cop es faci el silenci?

Bueno, ha quedat una bona tarda, eh?

Aquells segons en què ningú diu res se li fan eterns?

Diuen que demà plourà, eh? Oh, potser no, eh?

A veure que te puc ser un meteoròleg jo.

Jo, quan es feia el silenci, ho passava molt malament. Fins que vaig conèixer el doctor Andreu. Vingui a teràpia d'incomoditat i tractaments, Andreu. La tita. Però, com diu? La tita. Teràpia d'incomoditat i tractaments, Andreu. La tita. 9 de cada 10 homes han provat la tita i no se'n penedeixen.

Oh, carai, eh? Uita, ara ha passat un àngel, eh? Com que tothom està callat.

La Tita, teràpia d'incomoditat i tractaments. Andreu patrocina.

Patrocina històries per passejar el gos.

Mireu quina cosa. Ai, coseta. Ai, coseta. Que maca. Aquest és el panxo.

Ah, és un gos, és mascle. No li veia la tita.

Vinga. Ei, gràcies. És una barreja entre Yorkshire i I rata, i rata. Ai. I rata peluda. Home. No, pobret.

Però fixeu-vos-hi un moment. La composició de la foto no és a l'atzar, eh? Veieu tots els joncs de darrere? Hi ha un espai que queda just perquè piga el gos, eh? Totalment, està buscat. Esta foto estava ben tirada. És banyoles, això. Sí, home, clarament, és banyoles.

És banyoles, sí. El gos és de Sarrià de Terg. Collons, és el Terg.

Bueno, però el gos te'l pots endur del poble.

Li pregunteu a l'Olga, que és la seva responsable. El que ens ha explicat l'Olga és que té les articulacions fetes pol. Ella? No, no. El panxo. I que només li queden tres dents, pobret. Sí, però tot i així.

Tres dents les has de combinar molt bé per menjar-la.

Has de triar dues a dalt,

una a baix o al revés. No hi ha més. Pots cloure o pots serrar. Jo crec que serra.

A veure, el que ens interessa és que el Pancho odia mort els ocells i sempre que ve un ocell, és que es torna boig.

Avui tornem a passejar per Austràlia, un territori inhòspit que durant la primera temporada ens va donar bones anècdotes. Llàstima que en aquesta ocasió la crisi i el crac del 29 també han arribat fins allà.

Avui passegem el gos per Austràlia. Som a l'any 1932.

El nostre passeig amb en Pancho comença a Campion, una regió agrària al sud-oest d'Austràlia. Els seus habitants són soldats veterans de la Primera Guerra Mundial, que ara fan de pagesos. El govern els ha atorgat un tros de terreny pels serveis prestats a la pàtria. Ah, mira, això està molt bé, eh?

Lluites pel teu país i et donen un tros de terra. Això ho hauríem de fer aquí. Amb tots els que ens vam implicar en l'1 d'octubre. Hauríem de tenir un parell o tres d'hectàrees, tots. Jo tindria tot Catalunya.

Seria la manera de conquistar-nos nosaltres mateixos. Ara, ara ho has dit. Bé, llàstima que molts veterans

es van quedar sense extremitats per culpa de la guerra i ara això de fer pagesos els fa una mica de nosa, diguéssim.

Si aquest meu home amb dues mans ja era inútil, imagina't ara amb una sola mà, de veritat.

Mira que intento fer l'aixada amb una mà, però collons costa. Mira, mira, mira. Aquesta és la situació de moltes famílies. Els veterans de guerra haurien preferit diners i no pas tantes terres. Penseu que fer de pagès a Austràlia no és de les activitats més agradables del món. Les temperatures són extremes i les hectàrees interminables. És un terreny que va molt malament per les articulacions del nostre gos, en Pancho. De tota manera, el problema més greu dels pagesos australians és el crac de 1929 provocat per la borsa de Nova York. Resulta que el principal client dels pagesos australians eren els Estats Units. Àngela Maria. I amb la crisi, els Estats Units han deixat de comprar productes a la resta de països. Ara ens trobem amb una colla de veterans de guerra en unes terres que generen un producte que no poden vendre.

Saps què et dic? Saps què et dic? Mira que m'hauria d'haver casat amb tu un germà.

Amb un germà? Sí. A veure si es va morir a la guerra. Per això. Per això ara estaria cobrant una pensió de viudatat, cony! Es va morir o el van matar? Es va morir. Com va veure tot allò de tristesa, i se'ls va morir allà. Anàvem a matar-lo, ja. Què es fa por igual? No em mateu, això. Es van anar morint de tristesa, cobrots.

Els pagesos australians estan de pega. A més de fer front a la crisi més greu del segle XX, també han de combatre una plaga inesperada.

Una cosa pot ser que el sector primari sempre estigui fotut a tot arreu.

Que no sigui una cosa només de Catalunya. I en qualsevol moment de la humanitat. Sempre, i vinc a plorar, amb les subvencions. Ei, ei, ei. Aquí tens un prei que et matarán, eh? A fotre ironies a casa teua.

El programa no és de riure, eh? Vale, doncs vinga.

Començarà venint tractós aquest prei. Els pagesos australians han de fer front a una plaga de mus. Eh? De mus, una plaga de mus, d'animals, no de gent jugant a cartes. T'imagines, tot de senyors jugant a cartes. Hi ha una plaga de mus? Una plaga de senyors corratxos. La mu és la segona au més grossa del món. Pot arribar a fer dos metres i a pesar 45 quilos. No pot volar, però corre com un dimoni. Collons, és un vostruç, això. Sí, perquè us feu una idea, és com un estruç. I per què no dius estruç directament? Perquè són amus, que no és exactament el mateix. I hem de ser curosos perquè ens escolten molts científics. Ah, sí? Sí, això és veritat. D'Austràlia. Els amús no són cap espècie invasora, però a les collites del sud del país ha provocat una concentració inusual d'aquest bestiar.

El govern ha trobat una solució. Declarar la guerra als amús. Tot i que costi de creure, els australians han mobilitzat l'exèrcit per eliminar l'amenaça.

Els australians no estan per ximpleries. Al capdavant de l'operació hi ha el major Meredith.

Si vam poder derrotar l'imperi alemany, ara també derrotarem aquests ocellots. Aparim Meredith. Meredith.

Potser no és la missió més emocionant del món, però el major Meredith s'esforça per complir les ordres. Diu que aquesta guerra serà positiva per reactivar l'economia australiana. El major diu que la pell i les plomes dels amús, els que matin, serviran per fer barrets.

Serà com matar dos ocells d'un tret. Ara m'he fet gràcia. Pam, pam. Ara d'un tret. Pam. Ja n'ha tirat tres. Que cal molt bé, el Meredy.

Hòstia, que és idiota, pobret. Molt simpàtica, Meredy.

Sí, sí, sí. 4.4, ja.

Faig dos abans d'esmorzar. Vaig a esmorzar, me'n faig un altre. I quan he acabat aquest per postres, me'n faig un altre.

El Barjomeredit també opina que serà una bona manera que els soldats practiquin la punteria. És que tots són avantatges, eh? Per fer la missió, l'exèrcit ha desplegat soldats de la Reial Artilleria Australiana. Poca conya, eh? En total, són dos soldats, eh? Dos? Sí, dos. El major Meredith i dos soldats contra 20.000 amus.

Els meus homes tenen la moral molt alta, oi que sí, nanos?

I tant que sí, senyor. Molt alta, major. Eh? Què hem de fer? Eh? Eh? Eh? Eh? Eh? Eh? Eh? Eh? Els nostres millors homes, què et sembla? L'admiro molt, Maja Meredith. Fa bona pinta, eh?

Cuidado, que dus la cantimplora. Ah, és el que anava a dir. Que se m'ha buidat la cantimplora.

I porta fanta de taronja a dins, eh?

Que en tinc flora prona de Fanta de Tronja. M'agrada molt la Fanta de Tronja. Quan veieu que veu Fanta de Tronja, no he vist mai ningú, o sigui. Jo vaig a començar els bolos, a vegades em bec. Veus? No he vist mai ningú sencer del tot que vegi Fanta de Tronja. Aquest cardonífero té rassos de Fanta. Gent que veu Fanta de Tronja, sospiteu. És pel sucre. Ha arribat el dia de la gran batalla. El major Meredith i els seus homes han divisat un important grup de mus.

Fusiu-los a 13 abans que em fotin el plat, hòstia! Senyora, calmi's, senyora, per favor, que això no és tan fàcil.

Els tres soldats també els acompanya en Pancho. El nostre gosset, eh? Hòstia, quin equipàs! Amb les tres dents! Avui passegem amb aquest gos que sabeu que odia els ocells, eh? En Pancho no li agraden els ocells. El Quiso s'ha posat a roncar i a ensenyar les úniques tres dents que li queden quan ha vist aparèixer el primer amor.

Sembla que és el que en té més de dents, eh? De tot l'equip. De tot l'equip.

Amb les armes a punt, els soldats es disposen a exterminar-los a tots. Però hi ha un petit problema. Amb el primer tret, els amús han fugit corrents.

Oh! L'enemic utilitza tàctiques de guerrilla. Capità, és que aquí es havia de pensar que disparant el primer tret sortirien

tots corrents. Ah, és que no es podia preveure, de cap manera. L'endemà, el major i els seus dos homes preparen una emboscada. Els amús són a la vora d'un riu. Són un blanc fàcil i no tenen gaires possibilitats d'escapatòria. Els soldats obren foc sense pietat amb unes metralladores amb gran potència de foc. Els soldats disparen fins que es queden sense munició. Han disparat 2.500 bales. Ara només toca fer recompte de baixes de l'enemic.

Jo crec que, si es foten un cap més, jo crec que anem un 500. 500 has matat?

Un 500. Pues mira, jo crec que per lo menos he matat 1.000. 1.000. 1.000 teus, 1.500 meus, 1.500.

De 20.000 amus que corríem per allà, n'han matat. 12.

12.000. No està malament. 12.000. No està malament. És la meitat de la feina

que havíem de fer. Jo no he dit 1.000. Són més dels que es pensava a mi. 12. 1.000. 12. 12? Una dotzena. 12. 12? 12 morts. I llavors, què és el que hem matat? A on te disparàvem? Feia rato que estàveu disparant. No, ja deia que no queien.

Va bé recordar que aquestes històries sempre estan basades en fets reals. Vull dir que això que estem relatant ha passat de veritat. Això va passar a Austràlia. L'operació ha sigut una destrossa. Es calcula que després d'una setmana de guerra han mort 50 amús. 50 d'un total de 20.000.

Vinga, va! Vinga, ànimos! Que només en queden 19.950! Ho tenim a tocar! Adelante, mis valientes! Passa'm la fanta! Passa'm la fanta!

L'exèrcit ara mateix és la riota de tot el país. La velocitat dels amuls i la seva resistència a les bales han sorprès tothom. El mateix Major Meredith es refereix així als seus enemics.

Si tinguéssim una divisió amb la resistència d'aquests ocells, podríem competir amb qualsevol exèrcit del món. Bueno, i una mica més de punteria també,

eh, senyor capità? Fart de les burles? En Meredith té una altra idea. Instalar les metralladores dalt d'un camió. Així podran perseguir els ocells. El camió va tan lent, però, sobre aquell terreny que fins i tot en Pancho. Amb els seus problemes d'articulacions, pot seguir-los el ritme, eh? Els amurs passen pel costat del camió a tota velocitat. Els adelanten, els adelanten. Hòstia! Per culpa dels sotracs, cap dels dos soldats pot disparar un sol tret que vagi recte. És impossible, és impossible. És curiós, eh? Finalment, el ministre de Defensa no té més remei que acceptar la derrota i ordenar la retirada. Ja és oficial. L'exèrcit d'Austràlia ha perdut la guerra contra els amurs.

Bueno, i el que és encara pitjor, s'han quedat sense barrets nous. És veritat. Perquè s'havien de fer

uns barrets amb els amurs. Aquesta ha sigut la Gran Guerra de la Mu, que juntament amb la Guerra dels Conills és una de les històries australianes més surrealistes que recorden. En el seu informe final, el major Meredith explica que l'exèrcit australià no va patir cap baixa, no van perdre res més que la dignitat. Això sí. Anem a veure què se n'ha fet d'en Pancho, el gos de les tres dents, a veure si ha sobreviscut aquesta història dels amús o també l'han disparat. Mercè, qui ho decidirà, això, avui? Això ho decidirà el Pere. Que d'on vens, Pere? De Banyoles. Banyoles. Mira, el gos era de Banyoles i hem quedat. Sí, sí. No ho sabem, sí. El gos és de Sarriata, però la foto. No ho sé. A veure, Pere, eh? Parlant de la fauna australiana, a veure si ens saps dir quin d'aquests animals no és australià. Ah! El kiwi, B, el diable de Tasmania o C, l'urniturrín. El kiwi és una frita. Quin no és australià d'aquests tres? El kiwi és un ocell, també. Ah. Un ocell. Sí, una poma també serà un ocell. No. En diré un. Digue'n un. El diable de Tasmània. El diable de Tasmània. Ah, és de Tasmània. Sí, clar, no és de. No és d'Austràlia. Doncs sentint-ho molt, en Pancho és mort. Pere! Pere, eh? Has matat en Pancho. Tasmany és una illa d'Austràlia. El kiwi és un ocell que és endèmic de Nova Zelanda. El nostre panxo no ha pogut superar el passeig per Austràlia. Amb tant de mui, veient la incapacitat dels tres soldats, ell mateix ha carregat contra els ocells. Abans de poder queixalar el primer amb les tres dentetes que li queden, s'ha mort de l'esforç d'arrossegar-se fins allà. I fins aquí la renaixença, ens trobareu com. Ui, hòstia, perdoneu, el telèfon. Segon, ja l'agafo. Moment, moment, moment. Sí. Nen? Ei, mama, què dius? Sí, ja passa amb la Mercè. La Mercè no puc, no. El cable no arriba fins allà on hi ha la Mercè, mama. És que és el seu sant avui, és Santa Mercè. Ah, sí que és veritat, sí senyora. Nena, felicitats, eh? Felicitats, Mercè. Felicitats.

Felicitats, Mercè. A la Festa Major de Barcelona, també. A la Festa Major de Barcelona. Però bueno, una merda, eh? A la Festa Major de Barcelona. Què dius? L'any passat hi vam anar-hi, només hi havia estrangers. Sí, l'any passat. Veu anar a la Festa Major de Barcelona? Sí, Home, és gros, allò és ben parit, allò. Que no, mama, què dius? No. De quines nenes? Ah. Bueno, no ho sé, mama, jo què sé. Sí. Ja. Mare de Déu Senyor, quina escampa. Bueno, home.

Em fa de temps que no hi és, l'Ada Colau, mama. No, aquí no hi ha l'Ada Colau. Hi ha el socialista, el Collboni.

Sí, home, i tant, en Collboni. No, no, no ho sé, no sé qui és. Em pensava que hi havia l'Ada Colau,

o en Trias. No hi ha en Trias? No, hi ha en Collboni, mama, en Collboni. No sé qui és, en Collboni. Que sí, que ho saps, és aquell del cabell blanc, aquell guapot. Ah, tu vols dir el maricón. Mama, per l'amor de Déu, per favor. Això no t'ho permeto. És segle XXI, 2026, o sigui, no podem definir la gent per segons si ens agrada o no. Ai, noi, bueno, no di. Bueno, doncs no ho diguis, ja està. Felicita la Mercè. Sí, home, sí, felicitats, Mercè. Felicitats. Adéu, adéu, mama, adéu, adéu. Ara sí. Fins aquí la Renaixença. Ens trobareu, com sempre, al segle XIX. Que el Senyor sigui amb vosaltres.