T2xC17 - L'esprai manual

Vera et connecta amb allò que més t'agrada. Vera, fibra i mòbil de veritat, patrocina la Renaixença.

Déu vos guard! I visca el baile!

La Renaixença.

Bé, avui ja us avanço que tenim un objecte polèmic. No ens posarem d'acord amb el nom, bàsicament. És que tothom l'hi diu de maneres diferents. Avui dediquem el capítol a l'espray i aquest pulveritzador dels productes de neteja. A veure, qui tria els objectes en aquest programa? Bueno, tot un equip. No denunciar. Hi ha tot un equip de redacció i de contingut d'aquest programa.

Si vols que et digui com va anar la reunió, estaven tots allà, aquests de contingut, de guionistes, i van dir, bueno, hem de pensar algun objecte, eh, pel dolor de la nascença, i un havia deixat un pot de catxacieta allà a sobre, saps? I el més llest de tots va dir. Em direm Flis Flis. Farem el programa sobre el Flis Flis. Jo li dic Flus Flus. Flus Flus?

A veure si seràs castellana, tu. És que és castellà. És castellà Flus Flus, eh? Bueno, ja us he dit que no ens posaríem d'acord. El precedent del Flis Flis, o Flus Flus, que li diu la Mercè. No, Flus Flus no. Flis Flis, entès com a sistema de bomba manual per pulveritzar un líquid, diguéssim. Això ho inventa. Sí, una pera. Sí. Jo diria que la cocaïna va millor sense aigua, però m'ho han explicat, jo no ho sé. No, no, però els metges abans ho feien, això. Els metges, eh? Sí, sí, d'acord. Com a tractament, no per oci, diguéssim. Tot això ho feien a finals del segle XIX. El fill d'aquest metge americà que inventa aquest spray, aquest llavors ho implementa en el sector de la perfumeria. Això sí que ho recordareu tots, aquelles ampolletes de perfum que van amb una pera. Són ben maques. M'agraden molt. M'agraden molt. És el que fa col·lecció. Allò és l'origen del Flis Flis.

O el flú, flú. Alta, un moment. És que et veig així, fent així. A la pera, perquè estic apretant la pera. Vale, vale. Jo he sentit moltes vegades l'expressió aquesta de mira que tinc aquí unes peres. Sí, sí que l'he sentit. Jo també l'he sentit. El típic garrulo que es pensa que les peres, no? Les tetes. Exacte. Que ve d'aquí, no? Ve d'aquí, això del.

Per pressionar. No, no, no. Sembla que vagis als pajaritos, eh? Perdona que t'ho digui, t'ho cal l'espera.

Bueno, doncs segons quins homes també sembla que vagin als pajaritos. Els pits no són per pressionar, com l'esperes. Què s'ha de fer amb els pits, llavors? Tocar-los suaument, són sensibles, són molt delicats.

Una mica de petonets també se'ls pot donar.

Bueno, sí, però no els apreteu així com si fossin perfums. Podrem fer unes classes algun dia,

Mercè? Sí. Portaré un maniquí. No és un flis-flis, vull dir que si apretes un pit no dispara aigua. A vegades sí.

Sí, però també si l'apretes així no dispara res.

De veritat, sisplau. Un host i els dispararem algun dia. Bueno. El que va marcar un abans i un després en el món del flis-flis va ser l'aparició, als anys 20, de la bomba manual FLIT. No sé si ho recordareu. Era una mena de manxa, un tubo que tenia una manxa al final i disparava insecticida, bàsicament. Va ser tan famosa als anys 20, dels 20 als 50, que el nom de la marca s'ha incorporat al diccionari. Vull dir que un FLIT, actualment, ja és sinònim d'insecticida. I FLITAR. FLITAR també es diu.

És l'acció d'aplicar el FLIT. Exacte. Està acceptat per l'Institut d'Estudis Catalans, eh? En Josep i la Maria es passen el dia flitant. Sí. Ja.

No sé si és un exemple. Bé, la forma del flis-flis actual, heu de saber, el que té com un gallet, com una pistola, allò és un invent d'una empresa japonesa. Com el del KC7, vols dir, no? Exacte, sí, correcte. Aquest s'inventa al Japó el 1960. Fa quatre dies. Sí. Sí, és molt pràctic el sistema aquest si és de qualitat, perquè si és senzillet hi ha un moment que comença a perdre líquid per tot arreu, hi ha un punt que tu estàs netejant i quan te surt més catch 7 pel cotxe que per la punta de la pistola, és que allò s'ha de canviar. Jo el que no puc és també el. Ara han posat això de on i off a la punta. Ah, ho has de girar. Vaig tardar a descobrir-ho. Jo el tornava.

Jo anava a l'Eschlecker, escolta, que això no funciona. On i off? Té on i off, has d'anar girant.

El problema és que. No i fo, vols dir. Eh? No i fo. Al revés. On i off. Sí. Ho has de llegir un. Com va, diguéssim. El problema d'allò és que la bomba, encara que la tinguis a l'on, el primer cop no ensapa i no raja. Llavors, jo ho fico a l'on, no m'hi fixo, disparo, no va. Ho gires pensant-se que ho fiques a l'on i ho estàs ficant a l'off. I torna a no anar. A pretes, no anar. Tornes a girar. És un bucle, és un bucle infinit. Quedes allà, quedes encallat, quedes encallat. Tinc una anècdota molt maco, no sé si tinc temps, però va. La meva iaia, de Ripoll, iaia Felicitas, es deia, una vegada li van entrar a robar que ell estava netejant els vidres, era present a casa, estava netejant els vidres, i va perseguir els lladres amb el flis-flis. Ah, sí? És una imatge que m'hagués agradat veure. Els hi disparava Glassex, que sabeu que és mortal, el Glassex. On va acabar? Doncs que es van escapar amb les joies i les ulleres netes, suposo. Carles Churiguera, Fel Feixedas, Laia Gluc, Arnau Tordera, Joel Díaz, Mercè Martínez, benvinguts a La Renaixença.

Arnau Tordera, boig conegut o savi per conèixer? Boja coneguda. Una de les actrius més

estimades de l'escena catalana, capaç de fer-nos riure, emocionar i, si cal, posar-nos una mica nerviosos. Ha passat per les grans telenoveles de la televisió catalana i no hi ha cap espectadora que no hagi volgut ser amiga seva. Ha fet teatre, cinema, televisió i no ha parat de rebre reconeixements durant tota la seva trajectòria. L'últim, el Premi Margarida Xirgú.

Avui s'asseu a l'escó de la renaixença Rosa Voladeras!

Rosa Voladeras. Mira, sempre comencem el programa amb la mateixa pregunta que és què has menjat avui per esmorzar, però te n'he de fer una altra que és quina colònia portes. T'ha agradat? A tots. Fas molt bona olor.

De veritat. Oh, doncs mira, avui m'he posat. Unes gotetes de petxuli. Oh!

En sèrio? No pot ser. Sí?

Sí. Petxuli, eh? Molt poquet, he pensat. M'he deixat la colònia a un altre puesto, avui no la tenia a casa. On te l'has deixat, la colònia? Ah, a un altre puesto.

Ai, bandida. O sigui, petxuli, eh? Petxuli, eh? Al final, molt bé, molt bé. Petxuli, aquell concentrat, aquell que és l'essència de petxuli.

Aquell, he fet així re una mica. Aviam si els embriago. I veig que sí. Provo, provo, xuriguera, provo.

Ho faré. Provo, provo, provo. Sí, sí, xuriguera. Rosa, ara sí, què has menjat avui per esmorzar?

Doncs mira, de moment m'he pres dos cafès amb llet. Déu-n'hi-do. Sí, un de cafeïnat i un altre de descafeïnat. De moment vol dir que encara no s'ha acabat l'esmorzar. Vull dir que encara no he començat a esmorzar. Vull dir que no he esmorzat. O sigui, teca, teca, i he vist allà que hi havia uns bons. En tomàquet embotit, pots agafar el que vulguis. Amb els nervis i tot això he pensat, ai, no, a veure si torna, a veure si. No, no torno. No és bo aquest.

Com portes que et canviïn els plans a última hora? M'ha agradat. T'ha agradat, eh?

M'ha agradat, sí, sí, sí, soc molt així. A mi improvisar aquestes coses em donen una miqueta de xispeta. Vaig a posar en context

la nostra audiència, i és que la Rosa Voladeras, estem molt contents tots que avui sigui aquí, perquè ens ha vingut a fer un favor immens, perquè ens va fallar un convidat d'última hora, ahir a la nit, i d'urgència la vam trucar, i molt amablement ha vingut fins aquí. On eres quan et vam trucar? Estaves en un concert, tingues?

Sí, sí, estava en un concert amb la meva filla petita, el concert de Weekend, i veig que Mercè Martínez, i la Carola diu, t'està trucant la Mercè Martínez, què passa? I jo, mira, allà on la Mercè em demani una mica de carinyo, on es pugui donar una mica d'amor, això és una oportunitat.

Bravo, bravo i bravo! És una preciosa. La vaig trucar molt tard. Era molt tard. Diu molt d'una persona,

perquè hi ha un perfil de gent en els quals ara, no sé si m'hi conto jo, que faries ui, ui, ui, saps que no l'agafo. Jo si vaig versar Martí des del telèfon. Aquelles hores.

Merda, no em digueu que no me l'agafarà ningú més.

Escolta, deixa'm felicitar-te, Rosa, perquè aquest estiu vas guanyar el Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgo per la teva interpretació de Tinc un bosc al cervell. No sé, t'han donat gaires premis al llarg de la vida. Com ho portes, això?

Doncs, a veure, premis així relacionats amb la feina.

Sí, que també n'hi ha que no són relacionats amb la feina. Sí. Com ara? Ara m'interessen aquests altres.

La vida sencera. Una medalla als Jocs Olímpics. Amb la feina, amb la feina. Sí, amb la feina m'han donat algun premi butaca, que n'estic molt contenta, aquests reconeixements. Un premi de Barcelona, del Teatre Barcelona, nominación y expremio, que sempre dic jo, nominación y expremio, em van nominar els Premis Max, i he tingut el gran premi de. De treballar molt. El prix de la muntanya dels invents, sí, de treballar moltíssim i de poder compartir amb persones meravelloses el camí, aprendre, gaudir. Com ara, com ara? Això és un premi, això avui és un premi.

És un prèmit, un prèmit. Estic present d'haver-te vist en moltes serials de TV3, Poblenou, Estació d'enllaç, Temps de silenci, L'Abrindombre, La Riera, com si fos ahir. No sé si n'hi ha alguna que dius, hòstia, aquesta m'hauria agradat sortir-hi.

De TV3, eh? La veritat és que sí i no, és a dir, totes, totes, és una meravella, no? Tot el I a més ara aquesta, com si fos ahir, no? Amb qui, a més a més, amb la Mercè tenim la sort de compartir escena a la tele, doncs és una sèrie molt. Gent del barri, no creieu? Molt EastEnders. Sí, sí. Que és una sèrie que connecta moltíssim amb el dia a dia. No hi ha tants assassinats com a Vent del Pla, diguem. De moment no hi ha tants assassinats.

Ni incestos. Abans n'hi havia d'incestos. Jo els trobo a faltar una mica, els incestos.

Era una cosa molt de. Del Benet i Jornet, una mica. Que li agradava aquest rotllo. Li agradava. Escriure-ho. Escriure-ho. Sí, però ja m'heu entès. Sí. Llavors els diaris fan titulars que no parloquen. Deies que comparteixes, com si fos ahir amb la Mercè, comparteixes també amb les teves filles, oi? Exacte.

Hostia. És molt gros, això. Això és molt gros. Sí, sí. Resulta que jo, ja ho deia, eh, a casa, sempre. Aviam, noies, com va. Nois, nois, no? Perquè tinc. Tens de tot. Sí, i ens faria falta un gestor financer, no? Això, algú més així dedicat a la banca, per exemple. Metge, metge, doctora, una cosa així. També donar quartos. Coses d'aquestes que sempre va bé tenir-les a la família, no? Perquè vas una vida ordenada. Tens raó, tens raó. Toca, la Isenda no et fot aquells. Això, tothom sap els trucos de. Sí, un nen que fos assessor fiscal. Exacte, doncs ho tenim arreglat. I no, eh? I et surten actors. I al final van dir així artistes. Així artistes? Tots? Tots?

Tots. Tots tres. Muere. Muere. Muere. Però que has fet malament. Interpretes sovint personatges bonassos, eh? No ets molt dolenta, ets una tia.

No, no soc molt dolenta, és veritat, no soc molt dolenta. Aquí ho deixo. Sí.

Ah, vols una malvada villana?

Per què no? Per què no? Són els millors personatges. Després potser em foten dosis pel carrer, perquè això passa, oi? Sí, encara passa. Estimat públic. No, no, no, és veritat que sí que t'insulten, no? Hi ha gent que fa de dolents o fa de no sé què. I la gent els hi surt així. Llavors, si fas de bo, també és positiu, no?

Perquè. Jo faig de bo i m'insulten igual. És una cosa que portes perseguint una mica tota la vida, perquè tinc entès que quan feies Pastorets ja volies fer de fúria, i no. Jo volia, saps?

Que tens cara bona persona. I fer el ball, i som les fúries, i tot allò. De Verge Maria. Ah, mira. O sigui,

el perfil més baix de la història, no? No és gota dolenta, no? No, no, no. Tu passes bé treballant, eh? Dóna la sensació.

Molt, sí. És, no sé, és quan. Els que tenim la sort, com vosaltres, no? Dóna una miqueta la sensació que us ho passeu molt bé aquí. És més una sensació. Sí.

Fem el paper. Sí, sí. Els hauries de veure a l'hora de dir-ho. Ningú xerra. Rosa,

explica on ens ho vam passar molt bé.

Aviam, Mercè, ara. Ja, ja, ja. A més, és que a mi em passa una miqueta aquesta cosa, eh? Que ho oblides tot. Sí, ho oblido tot. No, això no ho pots haver oblidat. Ens trobem a no sé qui, fem i no sé què. Ai, ostres, quina alegria treballar, pensava que no havíem treballat. I al cap d'una estona, però clar que vam treballar junts, però no te'n recordes? I dues o tres coses que havíem fet, imagina't. No, però què havíem fet? Què vam fer? Què vam fer?

Un temporada alta, un torneig de dramaturgia, un text del Riera.

Ui, sí, sí. Ens van acomiadar. Ens van acomiadar, per culpa meva. Va ser per culpa meva. Va ser per culpa meva o per culpa de la Mercè, perquè la Mercè em feia riure.

Què és un torneig de dramaturgia per a la gent que no està avasada al sector?

És una competició entre dramaturgs. Fan unes peces curtes de 45 minuts, més o menys. Curtes, diu. Sí, perquè no és una obra de teatre d'una hora i media. 24 hores ara de teatre, eh? No, no, no. I això, competeixen entre ells i és com un combat de boxa. Van passant a la final, fins que guanya un, no? Què passa? Que ens va arribar un text de Pere Riera i va entrar, es va entrebancar, a mi em va fer gràcia, portàvem, treballant des de les mil del matí, te'n recordes o no?

T'ho donen en aquell dia, saps? El text, i llavors l'has de llegir, has de fer una lectura dramatitzada de temps públic, la gent vota, saps? Has d'estar el que has d'estar, no? Perquè els autors, els dramaturs, dramaturgues, no? És una competició, no? I ja vam començar d'aquesta manera. Ens havíem llevat molt d'hora i teníem sort.

Tu entres a escena, t'entrebanques, l'altre a Sant Riola, després agafem l'aigua

i ens vam ennuegar amb l'aigua i llavors havíem de començar. Llavors, la meitat de l'obra era una obra que feia molt riure i llavors ens agafava a nosaltres això. Tant és així que vaig haver de demanar disculpes. I no sabeu què em va passar. En el mail que vaig escriure vaig posar gràcies i disculpeu per això. I quan vaig signar, en comptes de posar Rosa Voladeras, vaig posar Risa Voladeras. Hola! Però em va sortir perquè em vaig equivocar del tacletxe. Em vaig equivocar del tacletxe. A vegades em surt. Rixa Boladeras. A vegades m'ha sortit més d'una vegada. Va ser tal èxit que l'obra molt bé, però després, quan la van produir i es va tirar endavant, no ens van trucar. Ni a la Mercè ni a mi.

Evidentment. Et van enviar un mail dient, gràcies, Rixa, però no ho faràs. Us heu de comportar. En Joel vol fer una pregunta. Si preto aquí vol dir que tinc dret a fer una pregunta. Escolta'm, el món de les actrius diria que no tant el dels actors, passa que quan algunes assoliu, no ho sé, ja m'ho diràs tu, l'estatus màxim que és el de ser dites pel cognom només. Sí, la Voladeras. L'Alizaran, la Carulla, l'Espert, la Cerdà, la Vilarassau. Volia saber si tu creus que ja has assolit aquest estatus màxim de ser coneguda com la Voladeras o encara no. O la Mercè potser ho ha de dir,

no ho sé. Totalment.

Jo vaig dir en el grup la Voladeras. Potser entre nosaltres sí, però pensa que després no et pensis. Llavors vaig pel carrer i no ho sé si us ha passat moltes vegades, Mercè, diuen. Oh, ostres, mira, què tal? Sí, clar, perquè tu, com et deies? A mi m'ho diuen moltes vegades, no us penseu?

I la de gent que et deu haver dit volanderes.

Amb això a casa meva fem broma, perquè si vam quedar una vegada amb un noi que venia a recollir el ferro, allà al poble, a rellinar.

Un noi que venia a recollir el ferro. Per no dir xaterrero les voltes que s'han donat.

Últimament ja veus que soc molt correcta. Sí, sí. I estàvem allà a casa tots, a primera hora, i sento. Rosa Volandera! Rosa Volandera! I llavors a casa, a vegades els meus fills, per em fotre sent de minso, en alguns moments em diuen. Volandera! Volandera. Però quan m'han de demanar alguna cosa.

Què haguessis sigut? Voladeres, si no haguessis estat actriu. A què haguessis dedicat?

Doncs mira, quan vaig fer les proves aquestes de la selectivitat, vaig posar periodisme. Llavors, pedagogia, tal. Vaig estudiar una mica de magisteri entre mig d'una obra de teatre i l'altra, perquè m'agrada molt el tema de la prestació.

És per fer-se ric, tot. Sí, tot. Tot per fer-se ric, tot per fer-se ric. Està tot pensat a la cosa econòmica, sí.

Bueno, t'haig de dir que va haver-hi un moment, quan estava fent segon de batxillerat, que vaig fer com un cursillo que feien d'auxiliar de clínica dental d'odontologia. Ah, mira, aquí sí. Aquí i als quartos. I això ho vaig provar per això. Vaig dir, deixa'm provar. No fos cas que m'encantessin les endodòncies, saps? Sí, sí. I els nervis que passava ja només revelant la radiografia. No és lo teu. Dic, bueno, doncs mira, una altra vida serà. He tingut molta fortuna. No estudieu només per guanyar diners.

Ha de ser una cosa vocacional. Que surti del cor. Si dona diners, millor. Sí, millor, home.

Mira, el xuri que va estudiar filosofia a casa teva segur que no se'n van alegrar. Has estudiat filosofia, m'he dedicat al teatre i ara estic apostant molt per la ramaderia i l'agricultura.

Molt bé. Molt ben vist. Ara jo crec que ara sí.

En bilguets català. Has tingut la sort, Rosa, de treballar molt, almenys així ho percebem els espectadors, que t'hem vist a molts de llocs. No sé si hi ha respecte entre el col·lectiu d'actors i actrius, si us ajudeu o si us trepitgeu una mica. T'he entès que hi ha un grup de WhatsApp d'actrius a Catalunya i allà funciona. Convidat. No existeix, això.

Jo només estic en un grup que es diu Catalanes en Madrid.

Vols dir aquest? No, no sé. Saps què podem fer? El començant tu i jo.

Això seria bonic. Si no existeix aquest grup, crear un grup de WhatsApp d'actors i actrius i dius, mira, m'he entrat d'un càsting, jo no hi puc anar, te'l passo a tu.

Jo de grups no. Ens en feia falta un altre. Jo crec que. És bo aquest, perquè a més a més serà molt concret, perquè d'actrius n'hi ha molt poques.

Bueno, més o menys crec que per les tonalitats i les intencions es contesta la pregunta. Sí, sí, sí.

Però som dels que ens ajudem. Sí. Nosaltres som dels que ens ajudem. Però vol dir que n'hi ha que no. No ho sé. És un altre grup de WhatsApp, és un altre grup. Els que sí, els que no. Els que sí. Tot és així. Sí o no. Està bé.

El teatre suposo que et coneixem molt per la televisió, però com tots els actors deus dir que el teatre és el millor del món, no? El teatre és el millor del món. Veus.

No n'hi ha ni un que digui, no, a mi m'agrada la tele.

El teatre el faig per guanyar diners. No, mai m'agrada la tele, m'agrada el cinema, m'agrada el teatre, m'agrada el teatre de carrer. Jo vaig començar fent teatre de carrer. Imagina't. M'agrada tot el que sigui. Pots anar a dormir sense millorar el teu llamusí. Transformar la teva energia, la teva creativitat en energia per.

Rosa, una paraula i tres definicions. Si l'encertes, t'emportes una llangonissa ralda, vinyó, gentilesa de. Venga! La paraula d'avui és llibanya. Lli. Llibanya. Ah, llibanya. Es diu d'una cosa provisional, passatgera, que no perdurarà en el temps.

Diu que al president no li funcionen les cames, però es veu que és una cosa llibanya, aviat tornarà a caminar.

B, llibanya. Es diu de la fissura que es fa en una roca.

De la llibanya més estreta, del lloc més sec, en pot néixer un arbre. Ho he llegit en un sobre de sucre aquest matí. C, llibanya.

Vall formada entre muntanyes a la Garrotxa, que engloba un total d'11 municipis. El meu cunyat, a part de ser idiota,

és ric i s'ha comprat una masia preciosa allà a la vall de Llibanya.

A, B o C? Aviam.

Aviam. O sigui, la vall de Llibanya. No.

Queda la A o la B? Una cosa llibanya, una cosa provisional, passatgera. Jo a ella no ho he dit en cap moment. Jo tampoc.

Jo no vaig sentir en cap moment que diguessin en cap moment la llibanya. Però potser és allò de la roca. La fissura, eh? Una fissura en una roca. La B. Pot ser, pot ser. De fet, és una fissura. Correcte! Correcte!

Rosa Voladeras, escolta'm, on et veurem? On et podem veure, on et podem seguir? Quins projectes tens ara, imminents?

Doncs mira, ara, per aquesta propera temporada, començo un projecte de teatre, que serà el Teatre Borràs, una obra de teatre que es diu Eureka, amb el Ramon Madaula, l'Enric Cambrai, la Vicente Andongo, l'Alba Saez, Dirigida pel Pau Roca. Gràcies, sort veus, això de la seva. I després d'aquesta, una altra que també em fa molt feliç i estic molt contenta, que es diu Les filles, dirigida per en Jordi Casanovas, que és a qui li vaig haver de demanar disculpes per la risa voladera quan estaven en el seu moment. T'ha perdonat. T'ha perdonat. Han passat els anys. Bé, bé. Amb la Maria Molins i l'Anna Saúl en el Teatre Goya. Una tràgica homèria. Molt, molt, molt. Sí, eh? Em sento molt afortunada. És a dir que.

Ens trobem al teatre. Molt bé. Rosa Voladeras, gràcies per venir a seure una estona a l'Escola de la Renaixença.

Per venir de públic, entra al corral.cat i omple el formulari. Per una vegada seràs el més jove del bar.

Heu de saber que un dels productes més famosos de neteja. Sí, el Flis Flis. El Flis Flis. Flis Flis. Es va inventar a A Gón. I continua fabricant-se, també, a Catalunya. A Catalunya. Visca Catalunya! És el Cachacete. El Cachacete és català. Què collons ha de ser català si es diu Cachacete? Quan vulguis li pots dir Cachacete, si vols.

No ho ha dit mai ningú, Cachacete. Perdoneu, però jo sempre he dit Cachacete.

Mira, mireu. Home, ell sí. Tornau funciones a part, és una altra història.

El CAC 7 es va inventar el 1949 a les franqueses del Vallès. Què dius ara? En Jaume Lloreda tenien una fàbrica de joieria i recobriments metàl·lics i es veu que quedaven totes les peces metàl·liques cobertes de greix. I no sabien, bueno, no trobaven res per netejar-ho i perquè, sabeu? Sí, no hi ha res. El ferro queda enllafernat. Doncs el Jaume Lloreda va anar fent proves fins que al final, el 1977, va trobar la fórmula perfecta, no? Però d'entrada no va ser un desengreixant de cuina. O sigui, era un líquid per netejar les màquines i prou, no? El que passa és que la dona del Jaume va agafar. Sempre, sempre la dona. Què vols dir? No, que no, que no. Vai, per favor. Frena, eh?

Jo ho deia en el bon sentit. Sempre hi ha una dona darrere.

No, darrere no. Amb el puny. Has fet així, no? Això està bé.

I no és darrere, és davant. O al costat. Una mica endavant.

La dona del Jaume va agafar el líquid aquest, el va provar a casa seva i va dir. Això va molt bé. I a partir d'aquí, doncs. Hasta para las feridas. No, no, proveu.

No en tenia ni idea que el K-7 fos català. K-7. De fet, és el patrocinador de

l'embolga en un uller.

Ah, mira, veus? A mi me sona molt K-7 a AK-47.

Això es ben bé el mateix. Es dispara també, però no. És una arma contra la grassa.

Exacte. Quin publicista. Quin publicista que tenim aquí. Arnau Tordera Bassat.

Sabeu qui era molt bo amb el flis-flis? No. John Bon Jovi. Què dius ara? El Bon Jovi aquell, el Bon Jovi. El cantant, i tant. L'any 1986, Bon Jovi. It's my life. No, fins aquí. Ens demanaran drets. Estava a punt de publicar el seu tercer disc, Bon Jovi, Slippery When Wet, i van tenir. Què vol dir? Vol dir que si està mullat, rellisca. Sí? Doncs van fer una portada que podia suggerir justament aquest significat metafòric, però sembla que la discogràfica no estava del tot d'acord amb el que aquella portada ensenyava, tot i que en altres temps hi havia algú amb seny. Mireu com era la portada original.

La portada és una noia que porta una samarreta

que posa Sleepy when wet, Sí, una dona, una noia, vaja, doncs ben calçada, diguéssim, i amb alguna. Amb unes bones peres, eh? No surten pas els peus a la portada. La qüestió és que a la discogràfica hi havia algú amb seny i va dir que probablement no era oportú publicitar aquest disc amb aquesta imatge, així que bon jovi, John, bon jovi. Ofuscat per aquella frustració i aquella negativa, va decidir empascar-se-les, va anar a un estudi de fotografia, va penjar una bossa d'escombraries a la paret i amb un flis-flis ple d'aigua, ho va arroxar tot una mica i va escriure el nom del disc, Slippery When Wet, va fer venir un fotògraf i va fer una foto i sense mirar-la va dir, això serà la portada del disc, mireu-la. Ah, mira.

A mi m'agrada més aquesta. O sigui, està escrit amb el dit sobre una bossa de basura. Sobre una bossa d'escombraries roixada amb un flis-flis. Boníssima. Sempre saps anècdotes, Tornaus.

Saps de memòria. Amb els sopars, deus animar els sopars tremendo. No he fet mai cap sopar amb algú, la veritat. No he tingut cap sopar. Ningú. Mai. Joel, anem a disseccionar el flis-flis. Vinga, fem-ho, sisplau, però quin esprai? És que no és el mateix, jo què sé, un esprai de sulfatar, que un desodorant, que un insecticida, que un sanitol, que un de pintura. Hi ha molts flis-flis, hi ha molts flis-flis. No només en quant a contingut, sinó en quant a forma. Costa molt disseccionar una cosa tan variable. Doncs ho deixem-ho estar, si vols. No, rendir-se és una paraula que no està al meu vocabulari, Peyu.

Utilitat en una illa deserta. Aviam.

Aviam, em va perfecte perquè puc tornar a insistir en la idea que netedat i l'ordre són valors que no només són socials, sinó de respecte a un mateix. Per què ho vull dir, això? Vull que quedi clar que el fet que ningú et vegi, com és el cas d'una illa deserta, això no et dona dret a anar fet una merda, anar com si fossis un puto animal. Jo soc partidari del naufrag que es fa la seva cabaneta cuca a l'illa deserta, que la té mona, que la té ben decorada, i que la té neta. I aquí és on entra el flis-flis. Que tindrem una fusta per cuinar, per exemple, per tallar els aliments. No volem contaminació creuada ni res d'això. Per què has dit castellà la contaminació? No ho sé. No ho sé. Ell ha dit grassa abans al nau i ningú li ha dit res. Estava notant el dolor des de feia estona. Vaig molt de reivindicar-ho tot i després I l'Arnau, què? Et fa por, l'Arnau? No, no diu res.

Excepte l'esmena que t'han fet. Ara no m'interpel·lis. Em sap greu. A mi se m'ha escapat passura,

també, però no patiu. Que, per cert, Sanitol.

Volia parlar de Sanitol. Ja que heu fet publicitat de Catxe 7, Sanitol és catalana, també. Què dius, ara? Sí, senyor. Som una gran potència en el món de la netedat. I un paper terra. L'Hospitalet de Llobregat. Que paper terra. Home. Doncs això sí que m'enduria un sanitol a una illa deserta. Arribarem la setmana que ve a aquest programa i dos palets de cachecita i sanitol. De tenir l'ús o no tenir l'ús. Ara, ara. Utilitat com a joguina sexual. Aviam. Amb un flis-flis, eh? Aviam, de flis-flis. N'hi ha de moltes formes i hi ha formes més suggerents que altres. Jo el que sí que recomano és que si algú decideix ficar-se en un, que sigui pel cul. Pel cul de l'espray. Per la part del cul de l'espray. Ah, d'acord. Per la part de baix. Sí. No per la pistola. No, per la pistola no. Perquè allò és un. És que t'ajuda. És un pulveritzador i et pot. No, i pot entrar, però per sortir vas a.

Ah, és el revés, eh? Però a vegades no cal dir que t'ho fiquis a dintre. No. Per ruixar una mica.

Per ruixar una mica està bé. Mira, aquí és on anava jo. A veure. Jo en l'àmbit sexual he pensat que faríem un flis-flis. Jo, per donar-me a mi mateix un plus de sensualitat, un plus d'atractiu, un plus d'apatitositat, doncs quan estigués jo completament despullat i a punt de fer l'amor, em vaporitzaria una mica d'aigua que em caigués així, que em quedés com la rosada. Això ens ho fan els actors. Ah, sí? Quan hem de estar suats. Si ets molt més atractiu, a casa en Maller, hi heu anat mai? Ho fan amb la fruita. Tu vas allà a la fruita, la tenen tota pulveritzada. Tens ganes de que parla. Te la follaries, la fruita de l'humaca que està? Doncs el mateix. El bon preu ho fan amb el peix. Amb el peix també? Jo veig cada mes ullar que dic, nano. És que veig el titular, s'ha trobat a Joel Díaz enganxat a un meló a casa en Maller. Utilitat com a arma en cas de conflicte. A priori pot semblar ridícul, no?, la idea de presentar-te a un conflicte amb un flis-flis. Sí. La meva iaia ho va intentar amb els lladres. I què va passar? Res, res, va marxar. És normal, però heu de tenir present que el flis-flis només és un recipient disparador. És com una pistola, de fet. Una pistola carregada de bales fa molta por. O una pistola carregada, per exemple, de pepinillos. No fa gens de por. Imagina que li fots pepinillos a la cartutxera. Llavors, el que fa por és el que hi ha dins del recipient disparador. Si et presentes a una baralla amb un sanitol, doncs no tens gaire opcions de guanyar. Si l'altra persona, segons com, fins i tot li pot hasta fer il·lusió que li tires el sanitol a sobre. Hi ha gent que és molt bruta. Però i si el carregues, per exemple, de nitroblisserina?

Amigo, estem parlant d'una altra cosa. O de sal fumant. Els ulls amb sal fumant.

Ha de fer mal, això. No li haguessin robat a la teva àvia. Mira, mira. Mira, vale? Bueno, doncs és veritat que ara podeu dir, hòstia, collons, si tinc una baralla improvisada no puc anar a comprar nitroglicerina. Esperi's un moment, senyor, parem la baralla que me'n vaig a comprar nitroglicerina. No. Aquí és on entra? El coco. El coco. Què tenim? Nosaltres sempre a sobre. Que, carregat dins d'un flip-flip, pot provocar la por en l'altre. L'orina. Molt bé! Molt bé, molt bé.

Aplaudim-lo. T'agafes, que pistes,

que està carregat d'orina, que no me lo creo. Li tires una primera, ho beu, i s'acaba. Estaves barallant amb un castellà, eh? Jo amb un català no m'he barallat mai. Utilitat metafòrica. A veure, la idea de l'espray com una eina de dispersió de coses que queden impregnades a la superfície d'allà on ho apliquis. Sí. No físicament, sinó metafòricament. Per exemple, Anna Rosa Quintana és un espray de merda. Això, quan algú ho diu, no vol dir que si tu agafes Anna Rosa Quintana i li pretes el cap, a la boca li surti merda. No passa, això. No s'ha aprovat, tampoc. A la boca li surt merda, sí. Sí. Però no cal que li pretis el cap. Clar. O sigui. M'entens o no? T'entenc, t'entenc. La metàfora és aquesta. Ara, això no li arribarà. No, no.

Ens enviarà al Villarejo. No em consta que ens consumeixi, diguéssim. Seria divertit. No, no és de consumir. Podríem convidar un dia l'Anna.

L'Anna Rosa Quintana. A mi me fotria il·lusió. Home, a mi també. Sí, li punxem les rodes del cotxe i que es quedi aquí atrapada a Gurb. No passa res. Propaganda del segle XIX. Josep Anton, i els meus informes? On són els meus informes? Disculpi, senyor Antonet, però és que encara no els tinc, els estic acabant. Ja haurien de ser a la meva taula. És vostè més lent que una mòmia. La vergonya és escriure a màquina al ritme de les tortugues? Aprengui a teclejar al ritme dels professionals al taller mecanogràfic Dominica Bertran.

El taller mecanogràfic Dominica Bertran aprendrà a teclejar tan ràpid que semblarà un pianista.

Oh, Déu meu! Estic millorant a passes ajagantades! Gràcies al taller de mecanografia de Dominica Bertran, l'inebte del meu treballador ha començat a presentar els informes a l'hora que toca. Que bé! Potser així m'augmentarà el sou, oi, senyor Antonès? Mira, t'ho escriuré aquí. N?

Taller Mecanogràfic Dominica Bertran. Ràpid, ràpid i bona lletra. Taller Mecanogràfic Dominica Bertran.

Patrocina Històries per passejar el gos.

Mireu qui tenim aquí, tenim en Tauro. Aquest és d'aquells que

han de dur murió, aquest, eh? Sí.

Aquest gos s'ha cagat o què és això? És diarrea? Què vols dir? És una mica de sorral. És un sorral.

Sembla una piscina plena de merda.

En Tauro és un amèric en Stanford de 16 anys i és de la Maria i viu a Sabadell. És molt, molt, molt bon gos, però el que sabem és que té una mica de mal geni.

Justament acompanyarem un home que també té una mica de mal geni El coneixerem en un poblet nord-americà perdut de la mà de

Déu Avui passegem el gos per Granby, Colorado, als Estats Units És 4 de juny de 2004.

Hem vingut fins aquí per conèixer Marvin Hemier. Té 52 anys i és el propietari. He sentit un riure? S'està encartant de tu, eh? Per la meva pronunciació, del cognom. Jo l'hauria pronunciat diferent, però no va ser. L'hauria dit Hemier. Ah, val. Doncs això, quan llegim el guió. Saps que fem un assaig, abans? L'assaig aquell que fem abans. No, perquè això ve de l'alemany. Perquè jo, l'assaig que hem fet, he dit exactament el mateix que ara, que és Hemier. Sí, però he pensat, ja li diràs en directe que farà més gràcia. El senyor Amayer, aquest? Sí, Amayer.

És curiós, és el mateix, tot igual, les mateixes lletres i tan diferent que els pronuncios de l'altre. Sí, noi, es diu Marvin, és en Marvin. És en Marvin, diguem-li Marvin.

En Marvin té 52 anys i és el propietari d'un taller mecànic que està especialitzat en silenciadors de motos. Ah, si es dedica a silenciar

les motos dels quillos, no hi ha dubte que estem parlant d'una bona persona. Sí, senyor. Això anirà bé avui, ja veuràs.

Els quillos, per què van amb aquell tub d'escapament? Diuen que és directament proporcional. Sí, no? Jo sempre pregunto en aquests casos què és primer, o sigui. ¿És tonto i per això es compra el tubo aquest que fa soroll? ¿O es compra el tubo que fa soroll i del soroll queda tonto? Jo diria la primera. S'ha de mirar l'arbre genealògic. Sabe de més amunt, això. En Marvin té mal caràcter i tardem poc a comprovar-ho. Quan arribem al seu taller amb en Tauro, es fot a cridar. Bueno, els efectes de so tenim els que tenim. Perquè, com que està en Fort Bridge. Està en Fort Bridge, es diu el gos mort. No, estar en Fort Bridge és el cant del Chelsea, però vaja. Com American Stanford, perdó. Ara, ara. No estaria malament un

abraço de gos que fos Stanford Bridge. Segur, segur. Com American Stanford,

és petitonet, aquest. Sona com a. Bueno. Però millor aquest, que no passa aquell que fa. Sí, sí, sí. Ai, pobret. Bé, quan arribem al taller amb en Tauro, el nostre gos es fot a cridar perquè no li agraden els gossos, el senyor. Eh! Eh!

Aquí res de gossos, eh? Vull dir, fa tu pinta veterinari, jo?

No, no, no, no. Doncs? Mentre el convencem que deixi entrar en Tauro, us expliquem com és en Marvin. Té tres grans aficions que el defineixen. La primera, el joc. M'encanta. Eh, és que apostar, és que m'encanta, eh? És que és una cosa, vull dir, eh, t'hi vols jugar a alguna cosa? Eh? El que? Juga-te el que vulguis. El que t'agrada apostar? Sí. Digues, m'agrada o no m'agrada? Que no tinc sort d'actuar. Fota-li mil peles. Mil peles. Ah, fota-li mil peles. Mil peles. M'agrada o no? Jo mil peles o que sí? Mira, has guanyat. Hòstia. No, has de dir que no, m'agrada. Hòstia.

Bé, la segona gran afició d'en Marvin és l'apocalipsi. Està segur que ben aviat tot fotrà un pet. Es distreu preparant-se per quan arribi la fi.

És que quedarà un pet tot això, nano. És que no ens en sortirem, eh? No hi ha esperança ni res, això se'n va a tota la merda.

Ens falta saber quina és la tercera gran afició d'en Marvin. Pel meu gust és la millor, eh? Home, ja t'ho dic, ara han de ser les drogues per força.

Home, l'apocalipsi. I què més tenia? El joc, el joc. I el joc, ara venen les drogues, el fentanil, la cocaïna, el crack, els porros.

Res de tot això. Alguna cosa d'això. La tercera afició d'en Marvin és el tuning. Sí! Ah, mira! Sí, que el Quillo era ell al final. Sí, noi. Hòstia, com dona voltes la història, tu. Hi ha un detall important, eh? La seva afició pel tuning és molt concreta. Només la practica amb el seu vehicle Fatitxa, un bulldozer que va comprar en una subhasta.

Sí, no sé si ets conscient, Peyu, que un bulldozer és una excavadora. Collons, si en soc conscient. Per què tunejar una excavadora?

Eh? Bueno, escolta, cadascú es distreu amb el que vol. I per què té més valor un Seat Ibiza que una excavadora? Perquè els quillos que tenen excavador no es poden posar una lava

allà darrere de la retro. Que es comprin un Hyundai Coupé, un Ford Fiesta. Els que posen llums a sota el cotxe? Aquells llums quina funció tenen, eh? Perquè ells se senten que estan en una nau especial.

De veritat, eh? Els quillos és que són un món, eh? Una excavadora ben parida, un bulldozer, eh? Enteniu? Tu, Xuriguer, t'agraden els bulldozers o no?

No n'he fet anar mai cap, però n'he tingut de molt a prop. Sí, sí, sí. Jo el que tinc la sensació, Peyu, és que com estàs entrant en aquella fase en què t'estàs inventant la història.

No! Jo sempre crec que no fa falta. No m'invento res, de veritat. La història d'avui està perfectament documentada. En Marvin és un ludòpata, supervivencialista, obsessionat amb l'apocalipsi, que tuneja un bulldozer que es va comprar en una subhasta.

Tot això és real, és un excèntric. Un personatge tan maco com ha tocat, eh? Un excèntric no, eh? O sigui, si tu fas coses estranyes i ets ric, ets un excèntric. Si ets pobre, ets gilipolles. És molt diferent. És el boig del poble. Tens raó, eh? Gràcies, Churiguera, per validar-me. No, no, és de sociòleg, això que acabes de fer. Bueno, és que soc sociòleg, Churiguera. Mira quina casualitat, eh? No he exercit mai. El Churiguera és filòsof. Bueno, doncs anem un dia a prendre algo. Mira, mira, avorriment. Un sociòleg i un filòsof prenent algo.

En Marvin odia profundament l'alcalde del seu poble, en gran part per dos motius. Primer, perquè va donar permís per construir una cimentera a tocar del seu taller. Segons en Marvin, aquella construcció tan grossa i lletja li fa perdre diners perquè li espanta la clientela.

Malaíta alcalde, tu ets qui va donar permís perquè no desconstruís aquesta merda al costat del meu taller i per culpa teva m'estic arruinant. Jo per què? Tu per què? Perquè fas d'alcalde. Ah, sóc l'alcalde? Ah, coi. Ets alcalde. Ah, vale, doncs vota'm. Coi, coi, coi, coi, coi, coi, coi, coi, coi, coi, coi, coi. Corrupta. És que no tens cap Ikea, eh? No tens cap Ikea. La gent no ve al teu local perquè a la gent no li interessen els silenciadors. I punt. Exacte.

I vota'm. També és un mercat molt concret. És molt concret. Vull dir que com a mecànic t'has especialitzat massa, al meu entendre. El nostre poble com es diu? Es diu. No m'ho facis.

Colorado. Grandi. Grandi. Grandi. Deixa Grandi i te'n vas al Baix Llobregat i allà tindràs feina.

No, això és un estereotip. Ara ho retires. De quillos n'hi ha a tot arreu. La Laia és del Baix Llobregat. A Osona també n'hi ha molts. I cada vegada més. No sé per què no van al Baix Llobregat. Perdó, perdó. Està faltant el respecte. En Marvin està exaltat, fins i tot el gos, en Tauro. Creu que en fa un gran massa. La relació d'en Marvin i l'alcalde és pèssima per la cimentera i també pels residus, perquè això no us ho he comentat, però en Marvin no gestiona bé els residus. És un mecànic que, bueno, llavors l'Ajuntament l'està acusint a multes. Per favor, per favor.

A veure, secretària, ha arribat alguna carta per vi, maca?

Bon dia, senyor Marvin, bon dia. Miri, qui té el seu cafè i 23 multes noves?

La mare que els va arribar. No, Fel, no, perquè s'ha de reciclar, perquè m'estàs tirant les piles a l'orgànic, perquè ets un guarro, no tens consciència ambiental. A veure, amb aquestes manies de les piles. On te va la pila? Al contenidor de piles no n'hi ha de portar. Així anem molt bé, Marvin. Ai, Marvin. Sou molt modernos. I l'oli i els pneumàtics. Això no pots cremar-ho. No pots fotre fogueres que fan pudor. Moltes manies teniu vosaltres. Ei, vota'm.

En Marvin, per estalviar-se el cost que li suposa connectar el taller al sistema oficial que hauria de connectar-lo, tot el tema de residus, s'ha construït una fossa sèptica gasolana, una fossa sèptica ilegal, que resulta ser una bona merda, valgui la redundància. No serveix per res, és com si no hi fos aquella fossa. Saltar-se la normativa li comporta multes. En Marvin se les estalviaria si pagués el que li demanen per la instal·lació, però s'hi nega rotundament.

Qui truqueu? Jo? Sí. Ara he despenjat.

Ah, despenja, despenja. Jo? Despenja, despenja. He despenjat ja. Ara, ara. Jo he apagat la instal·lació i una merda. Trucaré a l'Ajuntament i veuràs, a mi em sentiran. Aquest puto telèfon, parlo pel telèfon.

No, això ho deies a nosaltres. Perquè tu estàs dient, trucaré a l'Ajuntament. Tu no l'agafes. Ai, que viu! No truques a tu mateix. No, pensava que em trucaven. Ah, és una reflexió. Tu has marcat el número. El telèfon ja està trucant. Ah, doncs ho he de fer diferent.

Trobo que l'assaig que hem fet abans no funciona.

Clar, si no em poseu els efectes. Sí, ara farem venir el tècnic de sol,

assaig també. Sí, la cosa és dir, jo, pagar l'instal·lació i una merda.

Trucaré a l'Ajuntament, clar, la interpretació, ho veieu que és molt diferent? Ara s'entén perfecte. Ara et despenjaran el telèfon.

Està trucant a l'Ajuntament de Grandi per parlar amb els serveis municipals, Premi 1. Per parlar amb Administració, Premi 2. En cas que vostè sigui Marvin, per favor, penji immediatament i deixi de molestar-nos.

Entre una cosa i l'altra, en Marvin sempre està distret. I ara veureu que els problemes amb l'Ajuntament i la seva afició pel túnic d'excavadores estan més relacionats del que sembla. Oi que quan us he dit que en Marvin feia túnic amb el bulldozer, us pensàveu que li posava larons i llums de naó,

com els quillos? Tal, tal. Som molt ben parits, aquells cotxes. Hòstia, i tant, a mi m'agradava molt el túnic, eh? Ara perquè m'he quedat gran, però, hòstia, ho he anat deixant, però. Ah, sí, eres túnero, tu, eres túnero, eh? Un Fiat Uno Turbo Injecció Electrònica m'agrada. Semblava un avió. Aquelles enganxines de flamarades. Flamarades al lateral. Bones flamarades devies portar, tu. Tubarro, llums. Tubarro, eh? I tant. Quan arribàvem als bolos, anàvem a actuar al començament, la gent ens aplaudia més arribant amb el cotxe.

¿Veies allò aquí al cinturón? Esparco, aquelles fundes del cinturón. Y Sillens Recaro. Cuidado, eh. No t'hi feia de tonero. Molt tomero. De la tuna també t'hi feia. De les lliures coses. Lligàvem tot. Bé, el fet és que el tuning.

La tuna. El tuning. I els toros, també. Hi havia una revista que es deia. Les tres T's. El Maxi Tuning, l'havíeu vist, el Maxi Tuning? Ja, ja estava subscrit, jo. Ah, sí? A vegades hi escrivia i tot, cartes al director. Molt bé, molt bé, molt bé. Demanaves més tuning, encara, eh?

Deia que el tuning que en Marvin ha fet al seu bulldozer és diferent a aquest que li agradava en Xuriguera. Ell no instala coses de quillo. Ell està convertint el bulldozer en un tank blindat. Bueno, això s'està posant ja una mica perillós. Sí, sí. Ja estem sortint de l'exèntric al boig del poble.

Al boig del poble, m'ho acabes d'explicar, però jo ja veig que això no acabarà bé.

Ja em costa d'entendre, però és així. En Marvin va comprar el bulldozer en una subhasta per arreglar-ho i vendre'l per més calés que els que va pagar, però es veu que ningú l'hi comprava i per treure'n algun profit va decidir recórrer el túning i convertir aquella excavadora en un tanc. Sí.

Bueno, jo no vull pecar de naïf, però m'agradaria saber exactament per què vol tenir un tant aquest senyor. Ho puc intuir, eh? Ja t'ho diré jo. Ja t'ho diré jo. Digue-m'ho tu, Marvin. Ja t'ho diré jo. Per vengar-me del meu perit de l'alcalde. Per això ho tinc. No, però què t'he fet jo? Què m'has fet? Destrossar-me el negoci, idiota.

Això m'has fet. Realment s'ha de dir que l'alcalde no sap quins són els plans d'en Marvin. De fet, ningú sap què planeja i això que ja fa més d'un any que hi treballa. En aquests moments està ultimant els últims detalls. Mira. Carai, maravilloso. Corre, Vidal. Com la fa anar, com la fa anar.

Què? Què? Que ben ferit, eh? Ja el té gairebé vestit, eh? S'agrada o no? Sí, sí, sí. He vist? Tot això amb ciment armat, eh? Ah, sí? Tot el que ha envoltat el bulldozer aquest, ciment armat. Ben ferit o no?

No has de gastar ni res aquest bulldozer. Deu pesar 40 tones. Escolta, això que hi ha al costat, semblen canons, això.

Clar que semblen canons. Clar que semblen canons. Què són? Són canons. Ah, són canons. Són metralladores. Hòstia. Ben ferit o no?

Sí. Fa una mica de por. Això a la revista Maxi Tuning no sortia. A hores d'ara ja deveu intuir les intencions d'en Marvin. Vol fer servir aquella màquina per venjar-se de l'alcalde i de l'Ajuntament.

Mira, ara diré una cosa, potser políticament incorrecta, però si en Marvin fos català, ja seríem independents. Però teníem els Jordis. Sí, no van tunejar cap. Bueno, van tunejar el cotxe de la Guàrdia Civil. Aquell el van deixar ben tunejat.

No van ser ells tampoc. Va ser la gent. Va ser la mateixa Guàrdia Civil que ho va deixar allà davant. Amb les portes obertes. Amb les portes obertes. Això es va dir.

No hi va haver una desgràcia de miracle. La independència de Catalunya passava per si unes portes eren obertes o no.

De la Guàrdia Civil. Sí, sí, sí. A mi m'agrada molt, jo tinc un detall de la senyora aquella que va saltar el morete, que no sé si ja ho puc explicar. La salta moretes? Aquella senyora que va saltar el morete d'economia cap al Coliseum. A mi la Maria José Balanyà, que és la jefa del Coliseum, em va explicar que els hi va venir els Mossos d'Esquadra i va dir, és que hem de desallotjar una senyora i tal, no sé què. I la Maria José va dir, escolta, ara estem fent una funció de teatre, quan acabi, en tot cas, que passi, però de moment hem de fer la funció. Ah, i la Salta Moretes es va quedar allà esperant. La Salta Moretes va haver d'esperar que acabessin la funció. Què feien? No sé, no recordo. Respecte a la cultura. Sí, senyor, sí, senyor. Primer la cultura i després allò altre. Es podia trobar una bona merda, també. Sí. Sí. Sí, sí, sí. I merda de coloms, ni devia haver-hi, moltíssima. Bueno, escolta, va, que estàvem amb la història i ens estem desviant. Deia que, bueno, en Marvin s'ha construït un tanc per anar contra l'alcalde, contra l'Ajuntament, eh? Engega el tanc, ja som al dia, eh? Està preparat. Engega el tanc. Per sortir del graig on l'ha construït. Però just en aquell moment s'adona que no ha mesurat el bulldozer i que el trasto no passa per la porta.

No m'agrada! Merda, hòstia! Que no passo ara per aquí, la mare que. Mira que ets tarugo, Marvin, tarugo. Calla, calla, que quan surti a fotre el retrovisor en l'aire, però m'és igual.

Com que està sonant-li és ben igual, fot gas i surt rebentant les parets. Atenció, eh, perquè hi ha un sonat conduint una excavadora blindada i armada pels carrers. Està passant per sobre dels cotxes aparcats i dels fanals.

Però per què no vas per la calçada? És per la calçada, home. Els carrers s'omplen

de policia que intenten interceptar en Marvin, però els és impossible. Feina tenen evitar que els atropelli. A més, de tant en tant, deixen anar algun tret per marcar paquet.

El nostre amic boig arriba a l'ajuntament i s'hi estampa.

El deixa fet a miques. En acabat es dirigeix a casa de l'alcalde i fa el mateix. L'espectacle és maco de veure. Si ho busqueu per internet ho veureu. La gràcia de la història és que, a més a més, està tot enregistrat en vídeo. O sigui, els guionistes això ho han trobat al YouTube, eh? Sí, senyor. M'agradaria veure l'historial d'internet dels guionistes. Unes cookies maques. Sí, unes bones cookies. En Marvel destrossa el poble amb l'excavadora durant una hora. Una hora sencera, rebentant l'Ajuntament, també rebenta la casa de l'alcalde i quatre cases més. A més a més, també destrossa cotxes de policia, els dels veïns i una infinitat de fanals. Finalment, la màquina de destrucció s'acaba encallant en un Porsche. També trobo un Porsche ben parit, eh? Ha aixecat l'Ajuntament i aquell Porsche, noi. Ha correlat com està, agafa una escopeta i el nostre amic es fot un tret. Hòstia, Marvel. No, mira, no surt ni del seu tanc particular, eh? Quan els policies aconsegueixen obrir l'escutilla, ja el troben ben mort. En Marvin, eh? L'home que es va voler venjar de l'administració pública destruint mig poble amb un bulldozer blindat que es va fer el graig, és mort. Final trist. Hòstia. Perquè era un tio que, mira, no em queia malament del tot.

No, no, no. Sí, sí, sí. Sortiré d'aquí, m'agrandem el cotxe, que soc capaç de rebentar-ho tot. No ho facis. Estàs calfat amb això.

Anem a veure si el gos és viu o no. En Marvin ha mort, però el gos no sabem si ha sobreviscut el passeig. Bueno, això ho decidirà algú del públic,

Mercè. Ho decidirà el Quico. Que d'on ets, Quico? De Sant Pere Toralló. Molt bé, vinga.

Sant Pere Toralló, n'hi ha hagut algun de semblant amb Marvin, eh? Eh. La premsa va batejar el vehicle d'en Marvin amb un nom. Quin? A. Killdozer. B. Godzilla. O C. Matasuegras. O B. La B, eh? Godzilla. Doncs en Tauro és mort. Killdozer, li deien. Bueno, a veure, tenia 16 anys, eh? Clar, i ara gran. Ja li tocava. Sap greu per en Tauro, però heu de recordar això que dèiem, eh? Era un gosset molt veterà, tenia 16 anys i la passejada ha tingut una acció massa forta. Com a mínim s'ho ha passat bé, no? Com xalava veient en Marvin rebentant mig poble el gosset, tu. Hola, senyor. Eh? I fins aquí la Renaixença. Ens trobareu, com sempre, al segle XIX. Que el Senyor sigui amb vosaltres. I amb el vostre Espíritu.