T2xC20 - La corretja del gos

Vera et connecta amb allò que més t'agrada. Vera, fibra i mòbil de veritat, patrocina la Renaixença. Déu vos guard! I visca el pànic!

La Renaixença.

La corretja de gos, que podria semblar un invent relativament modern. Què diràs ara? Que ja el passejaven els antics egíptics, ja passejaven el gos.

Els egíptics? Els egíptics?

Els egíptics? Els egíptikings? Doncs mira, sí senyor. Va, va, va. Els antics egíptics. És indignant, això. Eh? No, és que ens fotran. La cordona aquella ens fotrà una denúncia, al final.

Pregunta-l'hi a ella, perquè és completament certa. L'antic Egipte ja tenien mascotes. Concretament, els animals domèstics d'aquella època eren el gos, el gat i el babuí.

Què perquè és el babuí? El babuí és el si Miquel amb el cul pelat? Sí, senyora. És moníssima, eh? Mai més ben dit. Si té uns ullals que fot por de veure, allò no el pots tenir. I aquell culet, què? Estàs obsessionat amb els culs, eh? Sí.

Actualment no es pot tenir, però fa 4.000 anys es veu que era la moda. A més, els ensinistraven per enfilar-se a buscar els dàtils. Recollint els dàtils, hi tornaven a baixar. I en comptes de tenir gossos policies, tenien baboïns policies. Mira, aquí sí que ja no. No m'invento res, de veritat. Pregunteu-li, pregunteu-li a l'especialista. És un mico enfadat de fer molta por, eh? Sí. Escolta, tant els baboïns com els gossos, com els gats de l'època, l'antic Egipte, ja duien una corretja. Els portaven estacats amb corretja. Val, val, si tu dius. Sí, sí, hi ha un sarcòfag del 2200 abans de Crist on es veu el dibuix d'un home passejant el gos amb una corretja. Un egipci que li tenia molt a preci el seu gosset i llavors quan es va morir els van ficar tots dos dins del sarcòfag. Mira.

Bueno, a mi em sembla una mica raro, la veritat. També hi ha parelles que dormen amb el gos al mig, eh? Separats pel gos, eh? És guarro, eh? No, home, no fot. Jo conec el cas d'una

parella que el xicot estava una mica fins al capdamunt de dormir amb. Són masses en aquell llit i li va fer un ultimàtum a la xicota, o al gos, o jo, i la xicota va dir el gos. Evidentment. També conec el noi i potser també hagués dit el gos, jo, eh? No sé, no sé. Xuriguera, sisplau. Exacte. Evidentment, passejar el gos amb corretja era una cosa reservada a les elites, a l'antic Egipte. I els faraons, els camperols, ja tenien prou feina. És que tenir gos és de pijos.

Que si home, que si ets pobre, te'l menges el gos.

Actualment, a Barcelona,

heu de saber que hi viuen 120.000 gossos. És una bestiesa, eh? No hi caben tots asseguts al Camp Nou, eh? Hòstia, això seria maco de veure.

Quanta gent hi cap al Camp Nou assegut? No ho sé, quants ara? Cent i pico? Dic el Camp Nou Nou. El Nou Nou.

Quan estigui acabat. M'han dit 105.000. Doncs hi fotem 105.000 gossos en el Camp Nou Nou en un partit del Barça. El dia de la inauguració. En comptes dels socis, hi vagin els gossos. Hi ha partits que animarien més. Sí, senyor.

Logística complicada per això. Hauries de ser 50.000 gossos i 50.000 persones que lliguessin els gossos amb les corretges, perquè si no he vist ara, hi ha una moda hi ha pares, això ho vaig veure fa un parell d'estius amb una població de costa que no diré que hi havia una gent passejant i portaven el nen amb una

corretja ho heu vist o no això?

jo això ho he vist al Cosmo Caixa hi ha pares que porten el seu fill a PortAventura per exemple, quan hi ha molta gent per no perdre'l els hi posen una corretja com un gos amb un arnés si hi ha gossos que van

amb cotxet han de portar després la canalla, saps?

clar. Estan girant el món, eh? Sí, sí, sí. Però no jutgeu aquestes coses, perquè jo, de veritat, veia això i pensava, per on van aquests pares amb el nen lligat? Sí. Doncs jo l'hagués necessitat. Sí. Perquè no sabeu les vegades que he hagut de salvar el meu fill de la mort, perquè sortia disparat.

Ara que dius això, també li hauria anat bé en aquell de Mango. Una mica de corretja. Haurien baixat tots dos. Bueno, clar.

Carles Juriguera, Fel Feixada, Eslaia Aglú, Carnau, Tordera, Joel Díaz, Mercè Martínez, benvinguts a La Renaixença.

Arnau Tordera, vots conegut o savi per conèixer?

Avui ens visita una sàvia per conèixer. I jo em pregunto, ¿hi ha algú més savi que una persona que ajuda a portar criatures al món? Ella és doctora en Ciències de la Salut, llevadora i vicepresidenta de l'Associació Catalana de Llevedores. Vaja, la primera persona que et dona la benvinguda. Si tinguéssim memòria del naixement, segurament la recordaríem com una portera de futbol, però al revés, la seva feina és aconseguir que entris al fons de la xarxa. Avui s'asseu a l'escó

de la renaixença, Roser, gol! Gol! Roser, què has menjat avui per esmorzar?

Doncs mira, he esmorzat un iogurt amb navius i fruits secs i un cafè llet.

A esmorzar de metge, de persona que sap què fa amb la seva salut. La persona que es cuida. Quants anys fa que ets llevadora, Roser? Doncs mira, 30.

30 anys, eh? Ara fer 30, sí.

Són uns quants anys, això. I molts nens. Els vas comptant, els nens que van sortint? Els tens comptats, tots els que has ajudat a néixer?

Quan vaig començar, sí que els comptava, però va ser una part de la meva feina. Ara mateix no estic fent atenció als parts, però va haver un moment que vaig deixar de comptar-ho, clar. Però me'n recordo de molts.

Sí? Sí. Però molts quants són, per tenir un número? Quants nens pots haver ajudat a néixer? Més de 2.000? Més de 2.000. Ja és. Molts nens. Bons i dolents, eh?

Perquè quan neixen no saps. A vegades ja es veu, eh? Mirant els pares, sobretot.

No sé si t'ha passat de, llavors, reconèixer, no ho sé, potser els pares, no?, veure un nen que tu l'has ajudat a néixer anys més tard pel carrer, que se't creuin.

Clar, reconèixer jo, no, però que trobar-me en un en un supermercat o al carrer i ells aturar-me, sí. Això sí, eh? Sí. Tu em vas ajudar a néixer? Sí. Hòstia. Ets de Rossegold? Mira. Sí, doncs mira, vas fer el parc.

És maco, això, suposo. Molt maco. Ha de fer il·lusió. Sí. Deies que ara no exerceixes, bé, ho fas de llevadora, però no estàs en els parts perquè les llevadores, nosaltres tenim la idea de l'assistència al part, però feu moltes més coses. Moltes més.

Quina és la feina de la llevadora? Mira, la llevadora s'encarrega de l'atenció a la salut sexual i reproductiva de la dona durant tota la seva vida. Llavors això comporta una part molt important, que és atenció durant l'embaràs, el part, el postpart, la lactança, la criança, però després hi ha tota una atenció. Que fem sobretot més des de l'atenció primària, que és, a part del control de l'embaràs, fem tota la part del control ginecològic, cribatge de càncer de mama, de cèrvix, atenció als joves, atenció a la menopausa, anticoncepció.

Tu quedes la imatge aquella de la pel·lícula d'aquell moment que neix i hi ha la llevadora allà. És el que pensava jo, ho he de dir. No hi ha llevadors? Són llevadores majoritàriament?

N'hi ha, però molt pocs, encara, sí, molt pocs.

El meu fill, en Just, un llevador de Girona, que allà tothom el coneix molt. Segurament jo també el conec. En Just, es diu Just. El llevador?

Sí. Hi ha molt pocs, eh?

És just. Per què n'hi ha pocs?

Home, perquè tradicionalment la feina de llevadora és una feina molt femenina de dones que cuiden a dones. I que tradicionalment sí que estava molt enfocat en l'embaràs part i post part i en el món de la criança. Està ben pagat, això, no? No, perquè hi ha una part de la llevadora que nosaltres aquí, quan dic a Catalunya i a l'Estat, estem dins de la formació d'infermeria i un cop acabes d'infermeria fas una especialitat de dos anys. No hi ha una carrera específica. Aquí no, però a Europa sí. A Europa hi ha una doble via per ser llevadora. Però sí que és veritat que estem reconegudes com a infermeres i tota la part de responsabilitat en moments crítics, com embaràs, part i postpart, i de la independència laboral que tens, que això sí que ho tens, a nivell econòmic sí que no està reconegut.

I com estem de llevadors a Catalunya, llevadores, diguéssim?

Llevadores, doncs molt malament. Malament, eh? Sí. Ara a Catalunya estem a aproximadament 5,7 i gairebé 6 llevadores per 10.000 dones.

Hòstia. Home, així a priori és una mala ràtio. Sembla que truques i comuniquen, diria.

Compten que tenim dones de 14 a 65, però la ràtio és més ampla. A part que també tenim homes, sobretot amb altres infeccions sexuals, de transmissió sexual. I la referència europea és de 9 cada 10.000, gairebé el doble. O sigui, estem a la meitat del que tocaria. Sí, ara a Catalunya, per estar bé, necessitaríem mil llevadores.

Mil llevadores. Ara obrim telèfon. No, però és curiós perquè parlis amb qui parlis del món de la sanitat pública, et diu bàsicament el mateix, sigui de la branca que sigui, eh?

Sí, el que passa és que nosaltres, a més a més, som dones que cuidem a dones, i a la part femenina, sobretot en el món de la salut hi ha molt de viatge.

Dermatòlegs també falten. Sí. Perquè vaig demanar hora al dermatòleg i va dir, d'aquí quatre mesos. Què tens, que ja t'ho miro jo? No, no.

Sí, el que passa és que aquí vull tancar una llança, eh? Un dermatòleg ens podríem, segons el que fos, esperar, però un embaràs no ens podem esperar massa.

No, miri, d'aquí nou mesos, li donaré l'hora d'aquí nou mesos. O un part-en-fons. O millor abans, si no li sap greu. I què s'ha de fer la gent? O sigui, com hem d'aconseguir que hi hagi més llevadores?

Doncs mira, hi haurien diverses vies. Nosaltres des de l'associació estem intentant, des de l'associació i altres àmbits, perquè el problema també és que cada any es jubilen més llevadores de les que surten. És a dir, l'any 2024 es van jubilar 144 llevadores i van sortir 75, 74. Negatiu. Aquest any, 85 jubilacions, 75. Negatiu. Estan en números vermells.

Jo m'hi apuntaré. Sí. Sempre hi entenem, xuriguera. Mai és tard, xuriguera.

Doncs hi ha molta gent que vol ser llevadora. Clar. Molta infermera. El que passa que hi ha molt poques places. Perquè a Catalunya cada any surten 75 places. Es convocat a nivell estatal i ve gent de tota Espanya que moltes vegades fa la formació i torna a la seva terra. A Espanya aquest any em sembla que s'han convocat 477 places via llir, que és com un mir. Per tant, potser hi ha 20.000 persones que es presenten i hi ha 400 places. Per tant, hi ha molta gent que intenta presentar-se, però no hi ha prou via. I no s'ofereixen més places perquè costen diners? Això depèn del Ministeri. Ja hi som. A part que nosaltres també intentem, estem lluitant per fer una mica la via europea, I ho estem treballant perquè la via europea és la que tenim nosaltres, la mateixa, però a més a més hi ha una via universitària, que és fer un grau. Sorten molts graus cada any, a nivell de ciències i d'investigació, doncs fer un grau, com hi ha a Europa, d'una llevadora.

Però si cada cop hi ha més funcionaris administratius que estan allà fotent papers i papers que ens ho emmerden tot, no valdria més la pena posar aquests calés amb llevadores? President, president. Sí, sí. Si m'ho preguntes a mi. Però ella què t'ha de dir, Fel? Fem alguna cosa des d'aquí.

De moment estem entrevistant la Roser perquè ens ho expliqui. Si ja has fet alguna cosa. Mentre tant, no arriben totes aquestes llevadores, anem a donar quatre consells, perquè la gent, si la llevadora comunica, diguéssim. Ah, per si volen parir a casa? Una mica, quin és el millor part? Perquè hi ha tantes teories aquí, els que volen parir a casa, els que no sé què. Què s'ha de fer? Quin és el millor?

Mira, el millor part és un part que la dona el visqui bé, i ha de ser un part acompanyat, i jo crec que per una llevadora. I l'home què? L'home al costat.

Si la dona vol. Quin paper, eh? El de l'home en aquell moment. Ai, pobre home, eh? Pobret, no. Però precisament per això, o sigui, per bé que ho facis, no estaràs mai a l'altura, perquè tu no estàs, o sigui, el que faràs tu és ridícul.

Que vols fer una pregunta? Sí, és que m'interessa. La gastarem això. Endavant. Quin és el millor pare de part? Perquè a mi se m'ha explicat de tot. Hi ha pares directament absents, pares que es dediquen a gravar un documental allà al mig. Jo n'he vist. Jo he vist primers plans de la vagina d'una amiga meva que no tenia per què veure-ho. El típic que et desmaia, el que es limita a donar la mà i li trenquen totes les falanges. Quin és el millor pare de part?

Què ha de fer ella? El millor pare de part és el pare que està present, que està pendent, Dona la mà o no dona la mà? Si la mare vol la mà, li dona la mà. El que vulgui la mare, no? No parla massa. Vale, que no toca els collons, bàsicament. No pregunta massa, però està bé.

Càmera sí o càmera no, de vídeo? No, al principi no. Ja soc un pare perfecte,

un pare de part perfecte. Ho he fet molt bé. Jo tinc la sensació que més o menys també. Hi ha un moment que estava la meva xicota allà en una banyera i em van donar un pot. I em van dir, vés-li tirant aigua a l'esquena, i vaig pensar, t'han donat la feina del tonto, perquè no molestis, bàsicament, i ja està, no sé què aportava allà. Doncs és una feina molt important. Sí, veus, mira, això és important.

Sí, perquè el benestar de la mare físic, que pot ser aigua a l'esquena, una dutxa, un coixí, una pilota, aguantar-li els braços, fer-li pressió a l'esquena. És molt important. Llavors, són hores que aquí, per desgràcia, amb la mancada de llevadores, hauríem d'estar una llevadora a una partera, i no hi som, estem una per tres, doncs tenir un pare que col·labora en el benestar físic i mental de la mare és meravellós. Veus?

Perfecte. Un segon, una trucada, perdoneu, un moment, Roser. Sí? Ei, mama, és que estic. Molt interessant. Es veu intel·ligent, aquesta dona. Es diu Roser, com jo. És que ens som de ben parides, la Roser. Mama, vols alguna cosa en concret? Sí, bueno, un moment.

Li volia preguntar si encara es fan servir els forceps. Ah, no ho crec, mama. Però em pots deixar que contesti ell. Perdó, perdó. Perquè quan vas néixer tu, sort que em vam tenir d'aquelles alicates. Ah, sí? I vam fotre una estirada que, bueno, em pensava que t'arrencaven el cap. Tinc el cap una mica pla de darrere, que no sé si. Em pensava que et mataven, eh? No els hi vaig prendre els forceps perquè, mira, no tenia força en aquell moment.

I el papa no va fer res? Què feia el papa? Es va marejar?

El teu pare, què volies que fes? El teu pare era a la sala d'espera fumant. Ah, bueno. Mama, penjo que tinc.

Pregunta-li això dels forceps, eh? Ara li pregunto, no pateixis. Adiós, adiós. Adiós, Roser. Adiós, que et dius com jo. Sí, ja ho has sentit, mama. Adiós, adiós. Els forceps s'utilitzen encara? Sí. Sí, eh? Mira, veus?

Jo creia que no. No, sí, sí, és a dir, un cop el part, tenim diferents tipus de part, el part que funciona bé és un part autòssica, diem, que és un part que no cal ajuda, però després, depèn del grau de dificultat, doncs tens diferents eines i. I diguem que la més complicada és quan és més difícil, acabes fent una cesària, però amb dificultats més fàcils pots fer unes espàtules o pots fer un fòrceps o pots fer un bàcum que diem. La cesària sempre és l'últim recurs o no? No, la cesària no és que sigui l'últim recurs, sinó que és un recurs que s'utilitza quan hi ha certes situacions obstètriques.

Perquè també hi ha la brama aquesta una mica de. És que de seguida et fan la cesària.

Bueno, però llavors és necessària, no necessària, que és diferent. Què volen a la frase? Necessària no necessària. És a dir, necessària és una eina fantàstica quan hi ha una dificultat obstètica. Això passa més a la privada, no? Potser això de necessària és. Quan és necessària passa a tot arreu. Ja, ja, ja, però vull dir quan no és necessària. Però clar, quan és necessària, que a veure, també és una vegada, és un. És una barreja de coses. Si el meu obstetra és en Joan Fernández, m'invento el nom, i vull que estigui ell el dia del part i té 25 parts, doncs m'hauran de citar un dia i segurament m'hauran de fer una inducció, perquè és més complicat que sigui espontània, perquè potser aquell dia en té 5. Si els parts no deixem que comencin de manera espontània, o tenim una medicina molt legalista. Però això es fa? O tenim una medicina molt legalista i a partir de les 42 els estudis s'ha vist que és millor individuar tot el part que és més medicalitzat, doncs és més fàcil que diem que se'ns distorsi una mica, que és que sorti de la normalitat. És a dir, la intervenció sempre ha de ser la mínima necessària

i no passar-nos. Sí, sí, sí. Això amb les cabres passa igual. Som mamífers. A les cabres és millor no deixar-la fer. Si tot va bé, deixar-la fer, ja saben el que fan. Que, a diferència nostra, també, jo he vist néixer bastantes cabres, per uns temes personals, i. I, hòstia, és increïble, perquè ho fan completament soles, i cau el cabrit, i en dos minuts. Per què naixem tan idiotes, nosaltres? Vull dir que la criatura, els humans, quan naixem, abans no ets autosuficient. Bueno, naixem immadurs. Molt immadurs.

Molt immadurs, perquè si fóssim prou madurs el cap seria més gros i no passaria per la pelvis. És a dir, quan nosaltres caminàvem a quatre grapes, la pelvis estava enfocada d'una manera i el fet de posar-nos la peu, la pelvis va canviar i el bar és més complicat. Llavors, el nadó ha de sortir més immadur per poder passar pel canal.

Semblava una pregunta tonta. De les millors que has fet mai a Peyu. Aquest programa, quan a aquesta banda estem calladets, guanya molt.

O sigui, és perquè ens vam posar drets i llavors no.

Hòstia, és gros, això. Clar, la pelvis, clar, hauria de ser. Mare de Déu, quina pelvis. De fet,

la pelvis té un camí complicat. El nadó fa un camí dins la pelvis de flexió, rotar, de flexió, tornar a rotar, fa un camí complicat.

¿Recordes algun part en especial? Suposo que n'has passat més de 2.000, has dit. Alguna anècdota concreta, alguna cosa que et fes especial il·lusió? Perquè abans comentàvem a les pel·lícules que ho tenim una mica mitificat, allò quan una dona es posa de part i apareix algú allà i de com neixen, si hi ha la musiqueta I al final sempre se'n surten, allò és molt maco, però deu haver-hi de tot.

Sí, sí, sí, hi ha de tot. El que és bonic és que vagi com vagi el pare acompanyar, i no que el pare sigui. Evidentment, hi ha pares meravellosos, però que a vegades el pare és un pare distorsiós, com un fort temps necessari, i és un pare superagraït, i la dona està molt contenta de tenir-te al costat. Sí que és veritat que hi ha moments emocionants, i que te'n recordes. Jo me'n recordo d'una noia, que treballava a l'hospital de Mataró, que anava tot molt bé, era un primer fill, i el pare es va aturar, es va aturar, vam posar l'anestèsia, i estava molt avançada i no avançava, vam enviar la parella, va dir que anava a esmorzar, li vam fer una pausa perquè tothom es refresqués una miqueta, i llavors ella parlant, jo em vaig quedar una estoneta amb ella parlant, em va explicar que la mare estava malalta, estava amb quimio, patia perquè no li havia dit res, perquè si sabia que estava a l'hospital. Que no s'atabalés. Ahí estàvem. Jo vaig sortir unes quantes vegades perquè és això que diem, no és una llevadora una dona, vaig sortir a buscar alguna urgència i vaig trobar una senyora asseguda a la sala d'espera i li vaig preguntar si tenia visita, em va dir que no, no, és que la meva filla està a dins, però no vull que sàpiga perquè sé que patirà molt i tal. Totes dues s'estaven autoprotegint una mica, mare i filla. I llavors, bueno, doncs mira, no vaig pensar en un momo gens. Li vaig dir, mira, passi un moment. No, perquè no, no li diré res. Passi un moment, que em sembla que ens anirà bé totes. I la vaig acompanyar, li vaig dir, mira, em sap que tens una visita, les vaig deixar un quart d'hora, i en cinc minuts més ens vam posar de part i va parir.

Mira, quan es van trobar mare i filla, llavors va sortir la criatura sense. Que maco, però que maco. Sí que és maco. Ai, per favor, que em podré posar. Sí. Escolta, i a mi m'agrada també l'altra banda, situacions ridícules, alguna situació que hagis viscut com a llevadora, com a infermera, dir, hòstia, aquí l'he cagat fort, o aquí hem fet una mica el ridícul.

Mira, personalment, a parts, vols dir, fent parts o qualsevol cosa. No, una visita, uns parts, el que sigui. Sí, mira, això va ser a la CIR, a l'ambulatori, que jo estic a part de fer en primària, que fem tota aquesta part que t'explicava més de prevenció, i va ser amb una companya, però vam riure molt, una companya surt a la sala d'espera, veu una parella, li diu el nom a la. Ui, el micròfon, cuidado. El nom a la senyora. Sí. La senyora s'aixeca i el senyor que estava al costat diu, jo també passo? Sí, sí, sí, tant, passi, passi. La passa, es passa, s'asseu, comencen a parlar.

Bé, que ens cau el micròfon, tenim uns problemes de. Jo, eh? Ara, ara. Colla, colla fora. Aquí, aquí, aquí. Si no, ara entra un company i ens ho arregla ràpid, això. No, no un company, no, el company. El company, sí. Ves que parda. Sí, en Jol també aquest, quan va néixer, Déu-n'hi-do el part, ja m'hauria agradat veure'l. És gros, és gros, en Joel és gros és un home fort o sigui tenim sala d'espera, un home i una dona la

meva companya la crida i ell diu jo també comença a fer l'entrevista de l'atenció a la salut sexual i reproductiva és a dir, quants fills relacions sexuals, quantes parelles anticonceptius, i la senyora va anar contestant. La meva companya diu després d'allà, jo ja veia que feia una cara rara. Qui? La senyora, eh? Sí. Però llavors, clar, quan li va dir, mira, ara passa aquí darrere la cortina i es despulla de cintura cap avall, que li farem la psicologia. Llavors va dir, mira, jo, haver contestat aquestes preguntes tan íntimes davant d'aquest senyor que no conec gaire bé, però despullar-me, no, diu, però escolta,

que no és el perill. Diu, jo, no. Diu, però què passa? Diu, m'ha dit que passés. Ai, ai, ai. Hòstia. Paperàs al senyor.

Al fer. Molt bé, molt bé. Llatius molt curts, eh? Sí, hi ha gent que.

Bueno, obedients, obedients. Passi, passi. Passo, passo, escolta, ja estàs. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, escolta. Carai, senyora. Bueno, ens n'hem d'anar a l'entrevista amb la idea aquesta de que falten llevadores i que hi hem de fer alguna cosa, no? Fem un crit a la gent.

Sí, hi ha molta gent que vol ser llevadora, molta gent que es vol presentar, però hi ha poques places.

El que necessitem és places. És molt important. Tanta paperassa i més places de llevadora. Tu també aprofites per lo teu una mica, eh? Per lo de tots. Jo crec que en una societat,

en sèrio, és molt important com morim i com naixem. Sí, senyora. I néixer amb un acompanyament. A més, està demostradíssim que els llocs, a nivell de part, podem parir els hospitals, les cases A Catalunya tenim el gran privilegi de tenir dues cases de naixement públiques, que la gent pot anar a casa de naixements a parir. Casas de naixements, què són? Una casa de naixements és un centre, en el nostre cas una Martorell i una altra Badalona, que estan adscrits a dins de l'hospital al costat de sala de parts amb llevadores de sala de parts i ginecòlegs, però que estan duts per llevadores i fan parts sense intervenció, amb molt bon resultat. Com si fossis a casa teva però amb el control sanitari. De fet, quan veus la sala de parts sembla un menjador, però no ho és, és una sala de parts. I està demostradíssim que als llocs on les llevadores porten les decisions, els parts són més fàcils i tenim més bons números de com naixem a casa. Per tant, cada cop hauríem de lluitar més per tenir més cases de naixements i que puguem tenir o més sales de parts on les llevadores puguem prendre decisions i bons acompanyaments al parc. Doncs a fotre i calés.

Molt bé. Ara, ara.

No pots anar a dormir sense millorar el teu llamosí.

La paraula d'avui és llanegar. Llanegar. Ah, llanegar. Acció d'acollir moltes llaneges en una sortida a caçar bolets.

En Cisco no s'hi veu de cap ull, pobre home, però el portes al bosc i vinga llanegar. L'últim dia 15 quilos de llaneges. Bé, llanegar.

Es diu quan una persona, presa per l'emoció, plora i acaba amb els ulls plens de llaganyes.

La meva dona, quan em va dir que s'havia embolicat amb el meu millor amic, li va saber greu, eh? Ho deixo.

Se li va llenegar els ulls. O C, llenegar, sinònim de relliscar, esmuñir-se.

Vam fer una excursió amb el seu pare i prop del precipici l'home va patir un llenegar mortal.

A, B o C. Mira que normalment l'endevino, eh?

Doncs jo diria la C. La C, doncs és que normalment l'endevines. Correcte!

Roser, doncs que hi hagi sort i que continuïs ajudant a moltes dones en tot el procés i en tot el que comporta ser una dona, que no és poca cosa. Gràcies per venir a seure una estona a l'escó de la Renaixença.

¿Tens una vida tan interessant per ser entrevistat a la Renaixença? Entra al corral.cat i omple el formulari.

No. Què vols dir? Que hi ha adults que també se les posen entre ells.

Ah, mira, mira, mira.

És una pràctica habitual entre la gent que els va això del BDSM. Sabeu què és, no? Sí, sí. Bondage, disciplina, dominació i submissió, sadisme i masoquisme. Regalar un collar de gos i una corretja a algú és que vindria a ser gairebé com un gest de compromís.

Que maco. Vas allà als peus de la Torre Eiffel, te genolles. Exacte. Té carinyo. Un collar i una corretja. Vol ser la meva gosta? Això s'ha dit sempre, sí.

Doncs funciona una mica així, eh? Si us fa gràcia una corretja de gos d'aquestes, que no són per gos, no te'n fa, doncs ja no t'explico res més. S'ha acabat la meva secció. No, no, no.

A tu et fa gràcia. Hi ha gent que sí. Vull dir que a mi, personalment, no ho compraria.

Jo vull saber-ho. Jo tampoc. Però la curiositat és el que ens posa i ho explicarem. Doncs si us agraden, si voleu saber més sobre aquestes corretges, doncs heu de saber que són relativament econòmiques. Valen entre 15 i 30 euros. T'has comprat, eh, Mercè? No, home, no, però he fet un treball d'investigació per fer la secció, home. N'hi ha una. Està en un làtigo, deus haver comprat. Que no. I a més a més us he de dir que porten instruccions. Ah, sí? Una corretja de gos porta instruccions? Instruccions, mesures de seguretat. Ah, sí, sí. N'hi ha una que m'ha fet molta gràcia. Llegiràs les instruccions reals? Sí. Aviam. No pengis mai la corretja d'un local mentre estigui lligada a una persona submisa.

Que ho escriguin és que ho ha passat més d'alguna vegada. No és el que li va passar en aquell al Kung Fu.

Qui és en Kung Fu? El Kung Fu. Kung Fu Panda. L'actor del Kung Fu. Ningú sap de què collons

estic parlant. Sí, el que feia. S'estava ofegant mentre es masturbava. Mira l'Arnau. Sí, sí, sí.

Tot el que ens quedes és aquest tipus de temps. Estem en horari protegit? Bé, és igual. Quan el submés, per exemple, estigui la creu de Sant Andreu. On és això, la creu de Sant Andreu? La creu de Sant Andreu són les creus aquelles on es lliguen. Ah, la creu. Aquella. Doncs això,

quan el tinguis lligat allà. Sant Andreu. Sant Andreu hi ha una creu. S'hauria de veure a Sant Andreu què va fer exactament. Perquè el van crucificar així.

Ah, d'acord. Ah, doncs mira. Si vol mantenir el cap dret, mantingui la corretja estirada, però mai la pengi d'un element fix. Vull dir, que no la pengis d'una viga.

Saps què vull dir? També el que treballa escrivint aquest tipus d'instruccions, Déu-n'hi-do.

Ja hi ha, però ho escriuen, i és per alguna cosa. Això té un públic. El BDSM aquest. Que en saps, tu, d'això?

Jo especialment no, però sabeu a qui li agradava el tema? Ai, ai, ai. Ai, ai, ai. Aquí. Bé, doncs no ho diríeu mai perquè a la princesa del pop, Britney Spears. Hòstia!

Sí que ho hagués dit, eh?

Sí. Hi ha una certa connexió amb aquesta iconografia del pop. Ara, ara. Doncs bé, resulta que en els seus espectacles a Las Vegas, que va fer durant uns quants anys, hi havia un moment del xou en el qual convidava una persona del públic, un espontani. Un voluntari. Un voluntari, li posaven una corretja i ell el passejava per sobre l'escenari davant de tot el públic, humiliant-lo. Què dius? Sí, i a vegades fins i tot ho feien persones de certa rellevància o famosos. Hi ha un cas especialment sonat perquè connecta dues icones de la música pop, com és la Britney Spears i també un dels membres de Backstreet Boys, que va ser justament el protagonista d'aquesta acció. Passejat per Britney Spears com un gos, un Backstreet Boys. Tinc imatges, senyors.

Aquí hi ha un dels cantants dels Backstreet Boys. Oi, la Britney Spears passejant-lo. Bon concert, eh? Déu n'hi do, eh?

Concert memorable. Afortunadament, sabeu que no podem posar l'àudio, però en aquest cas potser és un avantatge. No t'agrada, va. La música de Britney Spears no t'agrada. Sí, sí que m'agrada. Sí, però no hi havia autotune. La Britney té grans peces. D'històries, mira que en arribes a saber, Arnau. Anem a sopar un dia d'aquests? Jo no vull sopar amb tu de cap manera, Fel. Tot això ho dius de memòria? Tot està aquí.

Joel, anem a disseccionar. Home, serà un plaer.

La corretja del gos. Vinga. Aviam. Sí, espera't un moment. Espera't un moment, que a vegades necessito uns segons. Que, conya, ha d'anar-te tan picat, tan picat aquí. O sigui, fins ara, què estaves fent? Eh? O sigui, quan et dono pas per la teva secció. Havia deixat volar la meva imaginació amb uns temes que ara no vénen al cas, però tenen relació amb el que estàvem parlant. Estaves amb la Britney Spears. Àngela Maríes, que va tenir un paper molt important durant un temps de la meva vida. D'acord, d'acord, no cal saber-ho, també. Disseccionem. La corretja. Sí, però abans deixa'm dir una cosa, sisplau, i és molt important. Disseccionaré la corretja normal de tota la vida, d'allargada, fixa i concreta. D'acord. Deixo fora expressament les corretjes extensibles, aquestes que s'enrotllen i es fan llargues i fan curtes perquè les odio, perquè em semblen unes corretjes tremendament hipòcrites, caio. Perquè què és aquesta merda de llibertat que li dones al gos? Una llibertat de merda. Sí, una sensació. Sí, és un lliure albí de pacotilla de chichinabo. Sí. Per tant, sigues una persona. El vols lligar? Lliga'l. Lliga'l. Lliga'l. Però no aquest mig extintació, no? No saps mai aquella vida. És hipòcrita. No saps mai aquella vida. És hipòcrita. A Arbúcer hi ha un gos. Jo un dia vaig tropeçar per culpar una merda d'aquesta. Ah, és que vas fer? Vaig entropeçar. Joel, a Arbúcer hi ha un gos? Què? Que vols parlar així?

Sí. I l'amo està hostalric. Sí.

Montanyola n'hi ha un que els passeja amb el cotxe. Això també ho he vist jo. Amb el cotxe, la corretja per la finestra i el gos corrent a darrere.

Però extensible o normal? Extensible. És que jo les trobo, ara no hi ha temps per desenvolupar això, però crec que aquestes corretges que donen llibertat però de mentida són la metàfora del capitalisme. Però ara no t'ho explicaré. Utilitat en una illa deserta. Bueno, aviam, jo crec que si t'endus el gos a una illa deserta l'hauries de deixar lliure, no? Home, com a mínim. Vamos, dic jo, eh? Quin motiu hi pot haver per tenir un gos lligat a una illa deserta? Cap, no, clar. Home, és que se'n podria escapar. Home, si en una illa deserta, on no hi ha absolutament ningú, el teu gos t'abandona, vol dir clarament que no t'estima i que està amb tu per l'interès. Està amb tu només pel menjar. I llavors arribes a un hàbitat on ell és més hàbil per aconseguir menjar que tu. Ah, canvien les tornes. Ah, qui és l'amo ara? Qui és l'amo ara? Doncs tu segueixes sent segurament no t'has de posar mai per sota d'un gos jo no ho recomano utilitat com a joguina sexual aquest apartat l'hem tocat ja abastament no fa ni 5 minuts només voldria recordar una cosa i és que aquesta gent que els agrada posar-se de quatre potes i fer guau guau i fer veure que són gossos n'hi ha molts i poden estar sempre entre nosaltres és que és gros això aquella senyora d'allà no la vull assenyalar aquell senyor podria ser-ho podria. És que no ho saps mai.

Són degenerats. No és veritat. Són gent que està malament. Si es fa des del respecte, si els agrada, deixa'ls que facin el que vulguin. N'hi ha que es pichen. Ara no jutgem, doncs jo sí que jutjo. Jo si es pichen, mentre estirin una mica d'aigua després. El gos en castellà, eh? Vivim bup-bup. Bueno, que volia des d'això, que vivim envoltats de pervertits, i el pitjor és que no ho sabem. Utilitat com a arma en cas de conflicte. El que en tot cas podria ser un arma de conflicte és el propi gos en si mateix més que la corretja i depèn del gos, clar, jo la majoria de gossos que conec són de Barcelona i te'ls pots treure de sobre amb una simple petada si saps jugar a futbol pots xutar el gos i tenen tots depressió i ansietat perquè estan allà tancats en pisos, no hi volen ser han perdut els instints ja no tenen aquell instint jo conec un amic, i això és verídic, que li van entrar a robar a casa és tan verídic que ho he de llegir fixa't, eh? Li van entrar a robar casa amb el gos a dins. No, és verídic realment, però m'ho he escrit i vull que quedi bé. I quan van mirar la càmera de seguretat, el tio s'estava llepant els ous. Mentre els lladres robaven. Mentre els lladres estaven a l'habitació robant, el gos estava al menjador llepant-se els ous.

Perquè és una cosa que també fan els gossos. Sí, sí que ho fan, tot sovint. Utilitat metafòrica. Aviam, la corretja del gos i la corretja de coll en general, que com ja hem comentat no només és per gossos, també és per altres animals i per humans que són degenerats, té el significat metafòric evident del control, no? Per exemple, hòstia, el Francesc s'ha casat i la dona li ha posat la corretja, tu. Què és aquesta frase a part de pròpia d'un cunyat que es posa? Una metàfora? La dona no li ha posat una corretja físicament al Francesc? O sí. Exacte. O sí. O sí. Aquest és el tema. Si és un BDSM, un HTML. Un HTML, què? Sí, sí. És un HTML. Un HTML, BDSM.

Propaganda del segle XIX.

Torna la festa major de Sant Llorenç de Mar.

Com cada any, hem preparat un munt d'activitats per a tota la família.

Divendres, vine a refrescar-te al parc aquàtic.

Exacte, vine a treure l'aigua dels baixos de l'escola, que s'ha inundat per culpa de les últimes pluges.

Dissabte, cercavila intermitent. Què vol dir, intermitent? És que la noia que toca la gralla és la mateixa que porta el gegant.

Ai, un moment. Ah, guita com balla la geganta. Eh, però sembla que hi falta música, no? Ai, un moment.

I dissabte a la tarda, taller de pintura. I aprofitarem per pintar l'Ajuntament, perquè fot bastanta pena de beure. Diumenge, dinar popular. Només fa falta que porteu

les ganes de riure. I també la taula, la cadira i el menjar, perquè no tenim un puto duro.

I han acabat la gran quina.

La quina per sortejar qui és el nou alcalde que hereti tot aquest merder. L'Ajuntament de Sant Llorenç de Mar.

Patrocina Històries per passejar el gust.

Mireu que és preciosa la troca, que és una gos de Tura. Bonica. Viu a Sabadell amb l'Anna i l'Albert.

Sembla que s'hagi fotut a dins d'una ximenea. La foto no és a Sabadell.

Potser la Salut. No ho sé, sembla una ermita.

La Salut és el cementiri, no? No, la Salut és una ermiteta. Deixeu-la veure al cementiri, això.

Doncs deu ser la Salut, en fi. La Tura, un cop es va obrir el cap com un meló.

Abans es deia Troca. Es diu Troca, però es deia Troca. La Tura era l'aconsellera. No, perquè és un gos de Tura. La que es va obrir el cap com un meló va ser la Mercè.

La consellera no, eh? No. La consellera té el cap perfecte.

Has de dormir més. Bé, la troca es va obrir el cap com un meló perseguint un altre gos. Es veu que va picar amb la pota d'una taula i mira, un trau impressionant.

Sí que se la veu, sí. La Magna Grècia són els territoris del sud d'Itàlia ocupats per colons grecs. L'any 280 abans de la nostra era, una gent encara més bèlica que els grecs estan a punt d'entrar en escena. Són els romans.

Avui passegem el gos per la colònia grega de Taren. Som a l'any 280 abans de Crist. Flauta. Sí, eh? Ahir era la flauta. Sí. El nostre passeig amb la troca. La nostra gossa amb el trau al cap, recordeu. Comença als afores de la ciutat costanera de Taren. Teniu tots la forma d'Itàlia al cap, suposo, no? La forma de bota. Taren és on comença el taló de la bota. És guapa, la forma d'Itàlia. És original.

És una cama que xuta la pilota. La pilota seria Sicília. No ho he pensat mai. Xuta un triangle. Bueno, però bueno. Dintre la idea aquesta que he fet, eh? Sí, Churiguera, sí. Aquesta idea de que la. Sí, sí, sí. És com un jugador de futbol o un nen, eh? La idea d'un nen jugador

en el Mediterrani. Amb botes de taló, eh? Un nen amb botes de taló.

És de lo que hi ha més, nens jugadors al Mediterrani. Un nen drag queen. Un nen drag queen. Sisplau. Taren és una de les polis gregues més importants de la Grècia Magna. Seria un lloc ideal per establir-s'hi, però la ciutat passa moments difícils. Als afores de la polis hi ha desplegat l'exèrcit del general grec Pirros. Ell i els seus homes han desembarcat per ajudar a Taren i fer front a la invasió dels romans.

Sí, escolta, estic ben marejat, eh? Estàs marejat? Hòstia, aquest boc!

Aquest que es troba malament és el general Pirros, precisament. Resulta que el trajecte des de Grècia ha sigut dels moguts. Els ha sorprès una tempesta d'alta mar i fins i tot, bueno, els hi ha enfonsat algun vaixell de guerra.

Sí, sí, ui, ui, callau, callau, eh. Saps quants cops he arribat a arrojar, eh? Por de Déu, ho he tret tot, el pan nocilla del dematí, tot, tot, tot. Has de menjar iogurt,

ara, que torna la microbiota. El general Pirros menja el pan nocilla, eh? Sí, posa't a fer una guerra, ara.

Ara, arribo aquí i posa't a fer una guerra. Com ho expliques tu, això, als de casa?

No, no, no. Fer una guerra trobant-te malament ha de ser terrible. Ah, no, és terrible. De tota manera, el general Pirros ha aconseguit arribar amb la gran part del seu exèrcit intacte. En Pirros és un dels militars més prestigiosos de tota Grècia i per això la gent de Taren

li ha demanat ajuda. Sí, home, si et demanen ajuda A mi m'agrada molt ajudar la gent. A mi. Collons, a mi em diuen, ven-nos a ajudar, vale, i si et paguen encara més. Clar. Si et paguen.

T'ho cobres. Jo cobro, jo cobro.

No com un mercenari. No, no, no. Ajudar els seus, no, d'alguna manera. De corte, a mi me surt de corte. No ho faig per dir-te que si et paguen no pots pas dir que no. No, no, i tant.

Els habitants de la ciutat de Taren és una ciutat rica, però els seus habitants estan acostumats a luxes, a banquets, teatres, recitals de poesia. Bueno, luxes, a veure. Bueno, sí, un recital de poesia, considerar-lo luxe. Oh, sí.

Que vingui la Blanca Llum i foti un recital. Ah, perquè no és bo això.

Han agafat empirros perquè amb ells els hi formaran a fer la guerra, però mereixen subcontractar-ho. Això haurien d'haver fet els catalans, subcontractar-ho. Que fa una altra gent que ens prega a nosaltres.

Ja ho teníem, això, també. Els ha fet els castellans. Havien contractat els castellans. Hòstia, això. Ojo, Fel, eh?

Aquest tio, de vegades, sembla que no hi sia. Ho veus? No, no, no.

A dins hi ha cosa. Doncs els nostres amics de Taren no estan acostumats a la guerra. Ells estan allà i, més aviat, la guerra els molesta. Sí, sí, sí.

No, no, no, de veritat. Ai, ai, ai. És que m'esteu fent un mal de cap. Soldats, podeu fer la guerra una mica més baix? Vull dir que a mi m'esteu atabalant i, a més a més, és que no sento el teatre. Ara. Perdona.

El gran enemic són els romans, que ja controlen tot el centre i el nord d'Itàlia. Els romans encara no són la potència que tots coneixem avui dia, però són un mal de cap pels grecs. Per aquest motiu, Empirros ha desembarcat amb 20.000 soldats, 3.000 cavalls i 2.000 arquers. Collons! Cuidado, eh? I també porta una arma secreta. Això us encantarà.

Hòstia, porta una arma secreta. Què portes? Que us encantarà. Què portes, què portes? Bueno, hòstia. Porta. No, porto. Segur que porto. Vols dir-ho tu? No, digo tu. Digues tu, jo t'acompanyaré. Elefants de guerra. Elefants de guerra. Hòstia, pirros. Com te'ls gastes, pirros? Elefants, eh? Elefants de guerra.

De guerra, eh? Sort que som de guerra. Hòstia, elefants de poesia. No, malament. Els elefants són l'arma secreta d'en Pirros, uns animals que els romans no han vist mai i que acostumen a causar terror a l'enemic.

Uiteu, quina bèstia tan ben. Mare de Déu, quin elefant. Queda aquí, eh? Queda aquí.

Mira com li fa cas, eh? Disculpeu una cosa. No, és que crec que hi ha una confusió. Aquesta història ja la van fer la primera temporada. Recordareu que jo mateix vaig fer d'Aníbal que travessava els Alps amb elefants en un paper recordat per l'audiència.

Ho hem explicat, això. Tens part de raó, Arnau. Aníbal, el general cartaginès, també farà servir elefants de guerra contra els romans, però l'Aníbal travessa els Alps 50 anys més tard. Ah, més tard? Sí, el primer cop que els romans s'enfronten als elefants és contra Empirra.

Exacte. O sigui, Aníbal se'm copiarà. Au, au. Farsant, que ets un farsant.

L'Aníbal. Espera't un moment, que tinc un dubte. O sigui, jo l'Aníbal entenc que tingui elefants, perquè ve de Cartago. Sí. Cartago estava ple d'elefants. Tothom ho sap. Sí. Però si el general Pirros és de Grècia, d'on ha tret totes aquestes bèsties? Mira. Perquè Grècia segur que no aniria d'elefant. No fa pinta. No sóc expert. En els viatges a Mykonos no ho he vist ofertar. Bueno, hi ha persones que, segons com, ho fem.

Bueno, bueno, bueno. No, però això és com. Bueno, regalar res, eh? Mireu, jo vaig fer un renting. Ah, sí? Al Sabadell.

Un renting d'uns elefants? Sí, hi havia uns elefants, i vaig mirar, i sortia de preu, i llavors, coño, al final.

Vas tancar el tracte amb l'oliu? No, no, a l'oficina d'Arbúcies.

Ah, molt bé. No vas mal encaminat, perquè els elefants no són un renting. Però sí que són un préstec dels egipcis. Resulta que el faraó de Torn li ha deixat els 20 elefants de guerra per lluitar contra els romans. Molt bé, Pirros. Tornem amb el passeig que estàvem fent amb la troca. Les negociacions de pau amb els romans han fracassat, especialment perquè els habitants de Taren volen

la guerra tant sí com no. Home, hi ha que pagues, no? Vull dir que facin alguna coseta, també, no?

Abocat a la batalla, el general Pirros ha decidit atacar l'enemic sense esperar els reforços dels aliats. Una aposta arriscada perquè els romans els superen en nombre. Tenen 5.000 soldats més.

General, general, i si ens esperem un moment que arribin els reforços, què li sembla?

Sí, general, és que he sentit a dir que ens superen en nombre, general, per l'amor de Déu, home. Quin parell de burros, en sèrio, eh?

No costa res, però A veure, ells com tan diferent, tenen els números romans.

Ah, té raó, té raó, general, t'ho havia pensat. Perdoni, general, sí. La batalla és sanguinària. Soldats dels dos bàndols moren durant hores i hores. El bany de sang és dels grossos. I en aquest punt, el general Pirros treu la seva arma secreta. Els elefants.

Jo sabia que em deixava algo, eh? Què esperaves? Badava. Badava. M'estic deixant. Els elefants! Que entrin els elefants!

Sí, ara. Ara arriben els elefants. Porto tota la tarda matant romans i ara em venen molts elefants.

Mira jo, mira jo, quina bulló fatiga la mà. És de les.

Quan la troca, la gosseta de Sabadell ha vist aquells gegants orelluts, ha arrencat a córrer cames a Judeuma. Els cavalls dels romans també s'han espantat i per tant això ha fet que Pirros i els seus homes guanyin la batalla.

Gerona, tu saps aquest romàntic. La mare que els va a parir. Bona feina, soldats.

Aviseu la resta, tot pagat.

Teniu sopar tot pagat. Sí, li sortirà barat aquest sopar. Som tots morts, capità.

Pirros. No quedem ningú. Guanyar hem guanyat, capità, que és el que vostè l'únic que pensa que és guanyar. Hem guanyat, però només quedem nosaltres tres. L'idiot aquest, jo i vostè. A vostè li sembla una victòria, això?

Bueno, mira, em sortirà barato. Ayam, és cert que la victòria ha estat per en Pirros i el seu exèrcit, però les baixes són tantes que té el mateix gust que una derrota. És que té ben bé el mateix gust que una derrota. I ja sap què diu el general, una retirada té. Tot el contrari, el general no es vol retirar. El Pirros torna a enfrontar-se als romans i la història es repeteix. En surt vencedor, però amb un cost enorme. Un dels pocs oficials que queden vius s'ha acostat a felicitar-lo per la victòria.

Felicitats, general. La resposta d'en Pirros. Un moment que no he acabat, és que estic cansat. Ah, perdoni, ja ho veig. Hem tornat a sortir victoriosos, general. Molt bé. Hem quedat quatre. Quatre? Sí. Si abans éreu tres.

Érem tres, eh? Érem tres.

Aquell que té convulsions és mort, no el comptis.

La resposta d'en Pirros és la següent. Una altra victòria com aquesta i estem perduts. A veure, ho he pensat abans, imbècil. Sí, fill de puta. Una altra victòria com aquesta i estem perduts, eh? És una frase ben curiosa. El general Pirros passarà la història per aquesta frase, precisament. Han guanyat, però amb quin cost? Si segueixen guanyant d'aquesta manera, perdran la guerra. És el que avui en dia coneixem com a victòria pírrica d'en Pirros. Una victòria que sembla una derrota. Que maco, eh?

És mala llet que passo la història per això, però. És maco, la història és maca.

Després d'aquestes dues victòries pírriques, les polis li retiren el suport.

Home, no és que no cal que tornin, eh? Mira com m'ha deixat tot el terra tot ple de sang.

Sí, noi. I llavors, ara sí, el general Pirros decideix girar cua. Era girar cua. Això era girar cua?

Sí, això és un efecte. Això ho faig perquè la gent que escolta la ràdio sàpiga que estic girant cua. El passeig amb la troca. Tenim tanta sort amb nosaltres.

Sí, deia que el passeig amb la troca encara no s'ha acabat. Ara que s'ha recuperat de l'ensurt amb els elefants, ens toca acompanyar en Pirros fins a Grècia. Recordeu que havia vingut només a ajudar perquè l'havien contractat. Ara se'n torna cap a Grècia, no? Allà hi ha una ciutat dividida entre dos bàndols. Un dels bàndols li ha demanat suport. La missió sembla fàcil. En aquest cas, el bàndol aliat els ha obert una de les portes de la muralla de matinada. Els soldats d'Empirros han començat a entrar en absolut silenci. Xxxt, és l'estratègia. No diguis res. Que ningú senti res.

No diguis res. Són els grills, eh?

El caos, però, que seguirà a continuació és real i està documentat. En Pirros ha volgut assegurar-se la victòria i ha portat els seus elefants. La idea és entrar en silenci amb els elefants, mica en mica. El problema és que en Pirros ha calculat malament. No comptava que els elefants amb prou feina es passen per la porta de la ciutat. Hauries d'haver mirat abans. En serio, porto una semana que quan no se em tremen trabanca el tank són els elefants. Un dels elefants s'ha quedat encallat a la porta d'entrada. L'animal crida sense parar i desperta tota la ciutat. Els enemics salten del llit i comença la batalla, però és tan fosc que els soldats són incapaços de distingir qui és aliat i qui no.

Mira, jo vaig clavant l'espasa el primer que veig, el del costat i tot. Val més ell que jo, eh? Oh, xuriguera, eh?

Vas clavant l'espasa a mi i a l'esquena. El merder.

Perquè ets idiota. En aquest cas ho va fer després. Ah. El merdés dels que fan història per acabar-ho de dobar un dels elefants s'ha espantat i ha perdut completament el control. Us heu d'imaginar uns carrers ben estrets, saps? Com Pere Fita, i tot de soldats allà i un elefant boig desbocat.

Home, això és el San Fermín, eh? Sí, senyor. Però en versió grega, amb elefants. Ah, exacte.

Molt més guapo que el San Fermín. Sí, home, podríem provar. És ben parit quan enganxen algun allà el San Fermín. Bueno, és lleig de dir, però sí. Jo quan veig la primera cornada aquella que el veus volar, veus un turista d'aquells volant I després quan queden a terra que no. Ui, quan queden en aquella posició que dius no s'ha estirat per gust. Que dius, aquest braç aquí sota. Animal! Aquest braç del revés, això no. Això no és natural. Aquesta cama tan mal posada. Ai, Déu meu. Allò fa gràcia. Mira, perquè t'hi ficaves, idiota, també. Jo això del San Fermín sempre penso. Llavors, unes feinades aquí, amb els de riscos laborals, que no és que poses l'esquena malament i tal. Allà tant li fot. Allà què? Allà podem fer el que vulguem. Llavors, per penjar un foc, no sé quants Ernestos has de posar, i quantes cordes I firma aquí, firma allà, i paga aquí, paga allà. Exacte. Aquells que van a córrer allà no passen pas l'últim rebut d'autònoms.

Home, no, si van borratxíssims tots. Jo vaig anar-ne a veure

un any i n'hi anava un amb una xindria al cap per fer-se passar la calor. És de les millors imatges que he vist. Hosti, és bona aquesta, eh? La xindria tallada per la meitat,

buidada, amb la xindria. Que no fos un casco, eh?

No, no, una xindria, una xindria. Sempre hidratat. Estava amb un elefant desbocat, tot de soldats per allà voltant, mentre el general Pirros prova d'organitzar el desastre. Baixa un moment la guàrdia i un jove soldat enemic el fareix. En Pirros s'hi torna i està a punt de tallar-li el cap, però no hi serà temps. La mare del jove soldat, que està atenta a tot, s'ha enfilat dalt d'una teulada. Allà agafa una teula i li llança al mig del cap d'en Pirros.

Deixeu estar el meu nen! Biel, passa cap a casa!

La teula l'ha encertat de ple. Hòstia, però una taula, això semblava mig mura, eh? Eren grosses les teules abans, eh? Abans una taulada de 100 metres quadrats la feies amb dues teules,

una cada costat. No subestimis mai el poder d'una mare. No, no, i tant, i tant. La troca, la gosseta,

que passegem avui, sap que allò té mala pinta. Recordeu que ella es va obrir el cap amb la pota d'una taula. Que li venen flashes del Vietnam. Ah, exacte. Sí, sí. Pirros, t'has fotut, eh? Tinc marejat. Com ho veieu? Té bona pinta, això? No, general.

No me'n sortiré? Jo crec que no. Tu estàs mort. Ah, soc mort, perdó.

El trau al cap és important. En Pirros queda ben estarracat. Finalment, un soldat enemic l'acaba rematant. Aquest és el final del general Pirros, un dels militars més prestigiosos de la seva època, que passarà a la història per les victòries pírriques, aquestes que tenen gust de derrota, i perquè va ser derrotat per un cop de teula d'una senyora. Fixa't, mira, al final. Fixa't tu quina cosa. Mercè. Què en farem de la troca? Sobreviurà o no sobreviurà la bossa natura?

Jo crec que sí, perquè estic aquí amb la Montse i abans ha demostrat que sabia moltes coses, o sigui que va. Montse, aviam. Quina. D'on ets, Montse? D'on ets? De Vallvé de Cerdanya.

Vallvé de Cerdanya. Quina arma feien servir els romans per lluitar contra els elefants? A. Els hi cantaven cançons? B. Calaven foc els porcs i així espantaven els elefants amb els crits? O C. Els posaven un mirall? A. A, B o C? La B. La B, la dels porcs, eh? És temptadora. Sí, és temptadora.

No entenc per què han de pringar els porcs aquí. Mira. Quina culpa en tenien, els porcs. La troca és. Viva!

És difícil de creure, però la troca ha sobreviscut a totes les campanyes militars del general Pirros, que no han sigut poques, eh? La seva desconfiança l'ha mantingut alerta tota l'estona. Més enllà d'un ensurt amb algun elefant i alguna teula que ha caigut a prop, la gosseta torna cap a Sabadell. Fins aquí la Renaixença. Ens trobareu, com sempre, al segle XIX. Que el Senyor sigui amb vosaltres! Que el Senyor sigui amb vosaltres!