T2xC21 - El velcro

Vera et connecta amb allò que més t'agrada. Vera, fibra i mòbil de veritat, patrocina la Renaixença.

Adéu, busguards! I visca el baile!

La Renaixença.

El velcro és un invent. És un invent increïble, el velcro. Ho és, sí, senyor.

Molt ben parit, el velcro. És increïble, però millor que no l'hagis de fer servir massa, eh, també. Per què? Què vols dir? Bueno, a veure, que qui porta sabates així amb velcro, bueno, vull dir que és. Bueno, ja ho sabeu, què vull dir, saps? Eh?

Eh? Digues, digues. Bueno, que si fas sabates amb velcro. No te'n merdis. No, perquè et fotràs el lobby del velcro en contra. Ja. Començaran a trucar a TV3. El cac. Trucaran al Peyu, li diran, si no fots fora el fel que s'ha ficat en el ventre, no t'anirem a veure al teatre. Som molt poderosos, el lobby.

Ui, ui, ui. Doncs no dic res. No dic res. Ja m'heu entès. Sí que és veritat que se bates en vel, però segons quina edat, bueno, si voleu podem jugar a ser políticament correctes tots i fer veure que no. Sisplau, juguem-hi. Sisplau. Ai, que si tu tens un judici un dia i el teu advocat es presenta amb unes sabates de velcro pensaràs, ai, si no torno a veure-ho més. És difícil, segurament és difícil.

No, a veure, és que són ben curts la gent que va amb sabates de velcro.

Home, no, la merda, la metàfora, ja. Vinga, cancelats. Us he de dir que jo ara

mateix vaig amb sabates de velcro. Mira, a veure.

Escolteu, tècnicament velcro no és correcte. En català n'hauríem de dir beta adherent. Sí, beta adherent.

Mira, tu ves al Bershka i demanen sabates amb beta adherent. Sí, a vegades sabates, ja els costa entendre. Unes sabates del 42 amb Beta Adren. La noia agafa un ictus i cau a terra. El Belcro, que sapigueu que n'hi diem Belcro, perquè és el nom que li va posar el seu inventor el 1954. És una suma de dues paraules franceses, a veure si ho dic bé, velours, Perdó? Velú. Sí, molt bé. Velú, que vol dir vellut. Sí, ara de la difícil. Croixet. Croixet. Croixet. Croixet. Que és ganxo. Velú, croixet, velcro. La T és muda. Va inventar un francès. No, va ser en Georges de Mastral, un enginyer suís. Collons de suís. La idea li va sorgir un dia després de passejar el gos pels boscos de Suïssa. Va veure com aquelles boles d'una planta se li enganxaven als pèls. Sabeu com és? Ah, és una merda allò quan passa. Sí, allò passa. A vegades es fot un merder que val més rapar el gos al zero, eh? Et queda el gos allò A mi això em passa amb els pèls del pit. Se t'enganxen boles de plantes.

Però, a veure. No, de veritat, perquè jo vaig pel bosc despullat. Ah, vas despullat. Per què vas al bosc despullat?

Despullat complet o sense samarreta? No, no, amb boles, amb boles.

Encara rai que només se t'enganxa el pit, ja t'ho diré. Bueno.

És que és ell que s'està complicant perquè el guió deia sense samarreta.

No, però la imatge del xuriquera que has collat. El guió està mal fet. No. Perquè esquivats de veritat amb poles. Has collat pel bosc. Sí, els dits de lluna plena. Se t'enganxen les boletes aquestes. I no se les treu, eh? No, no se les treu. Les porta tot l'any enganxades. Sí. Sí.

Llavors, si un dia per alguna cosa veig la teva dona amb els pits ben vermells, és que ho. Però tu per què collons hauries de veure la teva dona? No ho sé, no ho sé. Carles Churí, Gerafel Faixedes, Laia Gluc, Arnau Tordera, Joel Díaz, Mercè Martínez, benvinguts a La Renaixença.

Arnau Tordera, boig conegut o savi per conèixer?

Arnau Tordera, boig conegut o savi per conèixer? Boig conegut, Peyu. Ha convertit la xocolata en alta gastronomia i la pastisseria en una autèntica obra d'art. És campió del món d'una cosa que no és cap esport, sinó que provoca, just al contrari, guanyar pes. És el culpable de creacions i elaboracions que són una temptació de dolç plaer pel nostre paladar.

Avui s'asseu a l'escó de la renaixença Lluc Cruzella!

El Lluc que porta una caixeta metàl·lica sota el braç, cosa que ha obert un somriure a tot el públic. Entenc que no hi guardes les fotos de quan eres

petit en aquesta caixa. Ni les galetes tampoc, d'Andorra. Hi ha xocolata aquí. Aquí no hi ha xocolata per tots vosaltres. Molt bé! Populista! Va com il·lusió, però si no em portés també t'ho endiria. I la xocolata.

Exacte, exacte. A veure, bé que ho fan els polítics en els mítings, regalen entrepans de xoriço també a vegades. Sí, sí, sí.

A veure si portes un dia un tio que vengui cotxes. Mira! Que te'ns aparqui un

cotxe aquí per tots. Lluc, què has menjat avui per esmorzar? Avui, podria dir. T'ho dic sincerament? Sisplau. Macarrons amb cap i pota.

No. Senyor!

No! ¡Aro! ¡Aro! ¡Aro! ¡Aro! ¡Aro! ¡Aro! ¡Aro!

¡Aro! Que jo tinc un cosí que té un restaurant i un dia tenia allà macarrons, tenia cap i pota i jo venia d'anar amb bici i li dic, hosti, si fem un matge amb això i per l'esport és perfecte, carbohidrats, cap i pota, tal, i. Perquè tu anaves per ciclista, això la gent no ho sap, potser. Anava, anava, però. Bueno, però, coi, vas ser semiprofessional, gairebé. Sí, fins als 18 vaig competir i estava a la selecció catalana. I ara mateix el ciclisme és un hobby que ja té molta gent ara, però en aquells moments érem quatre gats que pedalàvem.

Anaves amb bici quan la gent no hi anava, en clar. Ara. Sí, perquè ara poder massa gent amb bicicleta. Complicat, eh? Molts de cèntims, les bicicletes, també. Totes les elèctriques. Bueno, i les normals, també, que a les elèctriques li trobo un motiu. És cara, perquè té un motor i te pedales.

Pues trampa, jo trobo trampa. No trobes trampa?

Tot té el seu moment. També crec que hi ha gent gran que a dia d'avui pot anar amb bici i que no hi aniria. És que no hi han d'anar, la gent gran amb bicicleta. Bueno, escolta, xurriguereta les aficions que tens,

és que vull dir. Deixa-la estar, el xurri. El que és important és no anar-hi despullat amb bicicleta. Mira, haig de mirar d'evitar-ho, però és que. I xocolata et menges o no? Xocolata sí. No li has perdut allò que dius?

No li he perdut, sí que és veritat que jo ho veig com un producte més al dia a dia, potser no em genera el que, quan porto xocolata a algun lloc, el que genera la gent, aquest uau. Però sí, et menjo i et menjo.

I quan descobreixes que això serà el teu ofici i no anar amb bicicleta, per exemple?

Doncs mira, va ser un moment molt clau, va ser amb 18-19 anys, jo m'agradava la gastronomia i aquest meu cosí treballava en aquell moment a Can Giovanni i em va dir, vine a passar un estiu aquí, veuràs si t'agrada o descartes la gastronomia. Si no t'agrada ho veuràs de seguida. I just em van posar a la partida de postres i allà veia que realment, o sigui, durant l'àpat la gent disfrutava, però arribava el postre i era aquest moment de felicitat, de celebració, de compartir i dius, ostres, el que estàs fent amb les teves mans, la gent ho celebra, ho viu, i és realment increïble aquest ofici. Això que a Can Jovany, a les postres, hi arribes justet. Molt just. Inconscient i borratxo. Inconscient i borratxo.

I t'agradava però de petit la xocolata, sí? Sí, sempre. Hi ha tradició a casa? Sí, la xocolata en general. A banda d'aquest teu cosí que estava al restaurant i tal, a casa no sé si cuinàveu, fèieu pastissos, allò.

No, sí, algo puntual, però els meus pares directament no són supercuïners. No. La xocolata, eh? Escuta, engreixa o és un mite, això? És un mite, 100%. La prima. Una rajola de 100 grams, 70%, té el mateix sucre que un refresc. Més. O sigui, per refresc, podeu anar a rajola de xocolata. Pots quedar una rajola. Una rajola, en vez d'una Coca-Cola. Una rajola és total. Sincera. Total, de 100 grams, 70%. Tot allò és igual que una Coca-Cola? A nivell de sucre, té 30 grams de sucre.

Si et menges una rajola de xocolata, portes bambes amb velcro, eh? Sí. El pare de l'Elisba es bo.

Anem a lo gros. Tu vas guanyar el World Chocolate Masters el 2022, que és un Mundial que he vist que es fa cada tres anys, però és que no s'ha fet més des que el vas guanyar tu? El van aplaçar a quatre. Ah, amigo. O sigui, de moment continues sent el millor xocolater del món.

De moment, allà, seguim en peu, en teories, a finals d'octubre d'aquest any. Sí. D'aquí no molts dies, d'aquí 20 dies. Jo hi vaig aquest any com a jurat. Com a jurat ja, eh? Sí, o sigui, no et deixen participar a la segona edició, has de ser jurat, i d'aquí quatre puc tornar a participar. Declaro nul. I ho seràs quatre anys més. Desert. Si és veritat que tots els que han guanyat abans meu, ningú s'ha tornat a presentar, però jo volia fer-ho i em van dir no, si a la següent edició no pots. I has de fer d'aquí vuit representants. Bueno, ja ho seguirem. D'aquí vuit anys ho seguirem.

Quan s'ha tacut això? Com t'arriba la proposta? S'ha tacut a tu? Et surt un anunci a l'Instagram?

Com funciona? Aquí realment hi ha un comitè a cada país que busca diferents candidats i hi ha com una preselecció aquí a nivell peninsular, perquè és tot Espanya i Portugal, i hi ha una competició aquí i el que guanya aquesta competició pot anar a la final mundial. Pots decidir anar-hi. I llavors són 18 països que competeixen amb. Amb aquesta competició, i són tres dies de competició, són 22 hores totals, que es fa tot allà en directe, i que passi el que.

Anem a parlar una mica d'aquell elefant, que tots el teniu al cap, suposo, l'elefant aquell de 200 quilos. Quan decideixes que dius, bueno, vaig al concurs, em presentaré amb un elefant de xocolata?

Doncs mira, realment. Per què un elefant?

Quants elefants hi ha a Osona? Potser un porc, no? Un porc de xocolata, vale.

Però realment va ser. Hi havia més proves, no només hi havia l'escultura de xocolata, hi havia postre, bombó, snack, petit four. La gent li ha agradat l'elefant. Totalment, perquè és la part visual. Jo volia que tot definís la frase, la senzillesa de les coses grans. I volia fer un animal, i l'animal per mi que defineix més aquesta frase era. L'elefant. I a partir d'aquí també dona molt joc al final per la seva estètica i el que imposa. Doncs mira que tenia sentit al final, veus?

Veus? L'elefant, escolta. I això, allò no ho vas construir tot allà, vas portar coses. L'elefant era l'únic

que podíem portar parts construïdes des d'aquí i ho vam pujar tot, es feia a París i vam pujar-ho A l'avió, eh? No, no, en furgoneta fins i tot. En furgoneta. 16 hores i patint bastant, perquè si allà no teníem obrador, la que arrencàvem ja havies d'arrencar. Hi havia pla B? Hi havia pla B perquè en portava dos. Dos elefants. Dos elefants.

Amb dos furgonetes diferents, m'imagino. Sí.

No, era un camió refrigerat. Però si tens un accident i et xafen els dos elefants. Et xafen els dos? No, no, pujàvem a 80, conduïa jo a les 16 hores d'allà. Ah, doncs conduïes tu. Sí, sí. Aquí li dones la responsabilitat

perquè. No, clar, clar. Si hi ha un accident, els elefants eren el de menys, també us dic. Enduint el lluc.

Si condueix el pastisser, i llavors hi ha l'elefant, és igual. Al final allò s'ho menja algú, no? L'escultura no.

No. Com que no? Les escultures van destruir. No. Doncs mira, Lluc, no em sembla bé. No, realment, haig de dir que altres concursants la van desmuntar i se la van emportar, i jo, sincerament, un cop vaig guanyar, no recordo què va passar amb l'elefant. L'elefant aquell, ja estàvem celebrats. Van venir 80 amics d'aquí a Osona,

a París, i es poden imaginar com va ser la festa. 80 amics, no els tenim junts tots els que sortim en aquest programa.

Entre família, entre família, coneguts. Gent del sector, però d'aquí.

Hi ha dotació econòmica del premi aquest, o no? És ridícula, però sí. Quants cèntims? Eren 10.000 euros. De tenir-los o no tenir-los, són 10.000. Va anar amb un tràiler fins a París i ja te'ls

gastes 10.000 euros. La logística i la preparació de tot, que va ser un any de preparació, va ser bastant molt més. Ets molt jove, eh? Quants anys tens ara?

30 ja. Ja, ja, ja. Guanyes el campionat, el millor xocolater del món en 26 anys. Fins als 65 que m'he de jubilar, ara què fem?

Ara ja t'ho farà baixada.

Si ja ets el millor del món en 26 anys. Sempre es pot anar construint. A partir d'aquí, la responsabilitat jo crec que era un cop guanyat i el que m'he sentit jo és de dir, ara anem a fer això en format producte i que ho pugui disfrutar la gent. Elefants petits. I crec que.

Ara és el moment de fer els porquets. La meva àvia en tenia el recibidor. De què? D'elefants amb la trompa. De vidre. De vidre. Amb la trompa amunt. Que donen bona sort. Ah, sí? Pensa-ho. Diria de negoci. Peyu. Digues. Pots fer una pregunta. Sí, descompta'm un altre que abans l'he fet sense demanar permís. Sí que ho he vist.

Que és bona persona. Molt bé. Que és bona persona. Per què té tanta mania tothom a Twitter amb el bon nano que ets? No, tothom no, eh?

És un col·lectiu molt concret, Mercè, i no. Només dir-te molt ràpidament que t'assembles a Matier, un lateral esquerre que va tenir el Barça. Tens raó. Dit això, ara. No segueixo el futbol. Cigarro, li faltaria el cigarro. Sí, és veritat, un lateral que fumava. Fa quatre dies, eh? No, dels vuitantes. Bueno, a més, una persona que no diré qui és, és anònima, no puc dir qui és, perquè si ho dic i després ho escolta hauré de dormir al sofà, una persona que jo conec però no diré qui és, li agrada molt la xocolata, menja molta xocolata. Però no menja xocolata d'aquesta que dius tu del 70%, sinó menja xocolata d'aquesta, fins i tot a vegades blanca, que diguéssim que porta molt més sucre que cacau, no? Kinders, buenos, cosas de caché. Llavors, tu això també ho consideres xocolata? I en el cas que ho consideris, quin és el mínim de cacau que ha de portar una cosa per ser considerada xocolata? Gràcies per davant braç per la resposta.

No, molt bona pregunta, realment. Si és xocolata, es pot dir xocolata i és xocolata legalment, si no és un sucedani. Hi ha molts casos al mercat que posen greix de coco, de palma, del que sigui, sucrelleta amb pols i li diuen un nom que tots coneixem. O sigui, el Kinder Bueno és xocolata? Sí, una part del producte que porta és xocolata. Llavors el mínim que ha de tenir és un 28% per poder-li dir xocolata. La xocolata blanca és xocolata quan el greix que porta és mantella de cacau. La xocolata amb llet també n'hi ha de correctes i al final. Tot té el seu mercat. Hi ha la xocolata comercial, que segurament estan molt més carregades de sucre i són més planes, que té el seu mercat. I per mi la xocolata d'especialitat intentem que tinguin molta més potència de sabor, cuidar molt més. El cacau no és amarg. El que fa que sigui amarg són els excessos de torrat. Una mica com el cafè. El cafè d'especialitat i el comercial. Fixa't. És la mateixa comparació. El cafè comercial té un mercat i està correcte, però depèn quin ojo, si te'l veus sol i sense sucre. El cafè d'especialitat te'l pots veure sol i sense sucre i es pot arribar a ser dolç i tot. El de xocolata passa exactament el mateix. Mira que bé. Lluc,

què fas ara en el teu dia a dia? Perquè la gent es va quedar amb la idea aquesta del millor pastisser del món i ara amb què treballes?

Què fas? Després d'això, al cap d'un any, vam obrir el nostre projecte. El seu Cario de Xocolata és una marca de productes de xocolata, una mica per. Per donar. Bueno, donar. Vendre, vendre, vendre. Vendre. Bueno, avui us ho dono, eh? Gràcies. A la gent pugui disfrutar i pugui, sobretot, internament, fer aquesta pedagogia al paladar de la gent del producte, no? I tenim, al final del meu dia a dia, gestionar aquest projecte que tenim botiga a Vic i Andorra. Molt bé. I segueixes una mica

el dia a dia dels altres pastissers? O sigui, ara estàs preparant panellets, ja, diguéssim? Sí.

Sí, perquè evidentment també el punt de venda ens ho requereix i en breus ja acabem setembre i comencem. Penallet, què? El penallet. El penallet, el penallet. Costa una mica, eh? No, no, no. No, tu t'agrada? Hòstia, m'agraden molt els penallets. Hòstia, els de pinyons aquells, hòstia, m'en foto 34. Jo també soc fan només del pinyó i coco, però si és veritat que són d'aquells productes que, hòstia, hem de remar molt perquè al final.

Jo tinc una teoria que tot el producte que va acompanyat d'una tradició és que és dolent. Sí. I una mica de postguerra. L'entrecot, per exemple, no necessita cap dia de. Avui mengem tots entrecot, és tradició. La gent per si sola ja el compra. Tot això, els panellets, els polvorons. Els polvorons també m'agraden molt. En menjo 34. Quin és el pic de l'any de la feina, Nadal?

Nadal. Nadal, eh? Nadal és massa bèstia i la falera que hi ha per tot el Nadal és molt increïble. Fas torrons d'iem? Fes torrons d'iem? Home, m'agraden molt a mi. Sí? Quin preu tens la rajola? De fe a la vida, de fe a la vida. Llavors hi ha la Setmana Santa, també, les mones de Pasqua. Si pots comparar-te amb el desembre, el desembre és un 70% de la facturació de l'any. Imagina't.

La mona de Pasqua, feu marge aquí, eh?

Sí. No, no, no. Estic veient que les tradicions, però, qui se les va inventar eren pastissers. 100%.

Cada tradició és algo

relacionat amb menjar a la pastisseria. Però això passa aquí a Catalunya, tenim una gran sort com a pastissers que si no hi ha una cosa hi ha una altra. Però fora d'aquí. No, no passa això.

No tant com aquí. Escolta, ens podries fer una mona de Pasqua aquest any que ve, de la Renaixença. Sí, la farem. La sé trencada. Si la fas, vine a la portar. A més a més, de fer-la jo.

No l'anirà a buscar, no. Anys a la porta. No la portes. Vé aquí, el pobre nano. Ens regala xocolata. I el teu cosí que ens porti macarrons. Va, també. Ja l'hi direm.

No pots anar a dormir sense millorar el teu llamusí.

Lluc, una paraula i tres definicions i l'encertes t'emportes una llangoní serral de vinyó gentilesa de. Pera! La paraula d'avui és curculla. Curculla. Ah, curculla. Ocell migratori que passa els estius a zones d'aigua molls del litoral mediterrani.

És bonic anar als aiguamolls de l'Empordà cap al maig per veure com s'aparella la corculla, criden com els cèrvols.

Bé, corculla, zona pedregosa i alçada on es construïen moltes masies i que va donar nom a cases i cognoms catalans.

Per més actrius que hi hagi a Catalunya, mai n'hi haurà cap com la Montserrat Corculla.

O C, corculla, sinònim de petxina, closca de molusc de dues balbes.

Em va pintar despullada com el Leonardo DiCaprio titànic. Jo només duia un penjoll aquí amb una corculla preciosa.

A, B, o C. Crec que se'n va cap al públic, eh? No ho sé, no ho sé. L'A, l'A. L'A, eh? L'ocell migratori. U. Doncs la llengonissa. El públic avui tindrà xocolata, llengonissa.

Mira, mira que ho té.

Era la petxina, tu, una corculla. La C, una petxina. Llàstima. Bé, sortejarem la llangonissa entre el públic. Lluc Crucellas, gràcies pels obsequis. Gràcies per aquesta mona de xocolata que ens vindràs a portar per Setmana Santa. La farem, la farem. I molta sort en tots els projectes i si tornes a participar al concurs de millor xocolater del món, que el guanyis una altra vegada. Moltes gràcies. Gràcies per venir a seure una estona a l'escó de la Renaixença.

Per venir de públic, entra al corral.cat i omple el formulari. El programa preferit del teu besavi.

Heu de saber que l'enginyer suís que va inventar el velcro es va fer ben milionari gràcies a l'invent. A finals dels anys 60, començaments dels 70, l'empresa de George de Mestral va arribar a vendre prop de 55.000 quilòmetres de cinta de velcro.

Però cada any 55.000 cada any, Mercè. És més que una volta al món, això. Ah, sí? Ah, sí? Bueno, perquè això és veritat. Si fas la volta al món, quants quilòmetres són? A veure, si fas la volta al món pel mig, per l'equador, diguéssim, serien 40.000 quilòmetres. Per què la saps, aquestes coses, xuriguera? Bueno, això són coses que sé. En aquest cas és perquè jo volia fer la volta al món a peu. A peu, eh? I m'ho vaig bastar mirant. Volta al món a peu despullat.

Molt bé, molt bé. Ja hem dit que l'inventor del velcro era un enginyer suís en llocs de mestral. Va patentar-lo als Estats Units l'any 1954 i cinc anys més tard, l'any 59, sabeu on va instal·lar la primera fàbrica de velcro a tot Europa? A Catalunya. A Catalunya. Visca Catalunya! Concretament, Argentona, el Maresme, és una fàbrica que avui en dia encara continua funcionant. Abans estava instalada al centre del poble, la van enderrocar i ara estan. Me feia molt soroll.

El torno de nit era. Els veïns es queixaven. El torno de nit era mortal.

Doncs el velcro també pot servir d'inspiració. Ah, sí? Per què? L'any 1985, la banda taxana ZZ Top, us sonaran, són aquells de les barbes generoses, en Joel Fidel Seguidor. No, soc Fidel Seguidor de ZZ Top. No ho semblo, però sí. Doncs et sonarà la peça Velcro Fly. Home, tu diràs Velcro Fly.

Ja es veu que sí, eh?

Ja es veu que sí. La té, la té al cap,

la té al cap. Doncs sí, en efecte, es van inspirar justament amb el velcro. Durant aquella època es veu que l'empresa de taxants Levis estava començant a innovar en els seus pantalons col·locant justament el velcro a la part de la bragueta. No, home, no.

Doncs això no es fai, seria molt pràctic. Havies tingut texans amb velcro a la bragueta.

Però això ja és molt curt. La qüestió és que el cantant de la banda, aquella circumstància, aquella innovació tecnològica, exactament aquest, doncs li va semblar que aquesta innovació tecnològica era un. Una cosa increïble, extraordinària, de la mateixa manera que li va semblar a en Pel.

Jo no hi havia caigut mai i trobo que seria molt pràctic.

En aquest cas va escriure justament la peça Belcrofly, que vol dir bragueta de Belcro, i el desplegament líric de la peça el que fa és enaltir la circumstància de l'accessibilitat que possibilitaria el Belcro a la peça. La ràpida obertura i la ràpida possibilitat d'arribar a l'objecte que resguarda darrere la bragueta. I així us podeu imaginar que no és una festa. Sí, sí, sí, em sembla que sí. Ho trobo molt sexy. Mare de Déu,

quantes paraules fetes servir per res.

No, doncs la peça discorre a través d'una reflexió sobre aquesta qüestió de caràcter més prosaic. Sí, sí, sí, en sap de coses.

Hosti, un rato, Arnau, quedem i m'expliques. Et convido a sopar, m'acabo. No, jo no vaig a sopar.

Escolta, però tot això ho saps de memòria? T'ho tinc tot aquí. Joel, anem a disseccionar la braqueta,

anava a dir. No, el velcro. Si vols te la dissecciono, ho peio, però. Si vols que disseccionem el velcro, deixa'm preguntar-te abans una cosa, que crec que és una pregunta que diu molt. La resposta diu molt de la persona. Tu, de quina banda del velcro ets? Quina és la teva banda del velcro preferida? La suau o la rugosa? Ah, la que és com de plàstic o la de. Clar, hi ha una que és més suau, que és la pelucilla. A mi m'agrada més la de passar l'ungle pels ganxos aquells. Ho sabia. La forta. Saps què vol dir, això? Què vol dir? Vol dir que ets una persona molt sensible que fa sense servir l'humor per protegir-se.

El dia que ho hem d'analitzar. Sí, ves el psicòleg. Utilitat en una illa deserta.

Aviam, jo a una illa deserta evitaria el velcro per el tema de la sorra. La sorra és el gran enemic del velcro. Si t'hi poses sorra, la capacitat d'enganxar perd moltíssim. Això ja us deu haver passat a tots. A tu, Xuriguera, no, que vas despullat. El velcro és una cosa que no coneixes. És que el vell que ens va desgastant sempre. Es va desgastant. Però clar, la sorra també és futura. Llavors, en una illa deserta, si hi ha molta sorra, perquè què és una illa deserta al final? És platja, palmeres, la clàssica, eh? Si anem a la illa deserta, platja, palmeres, i com a molt hi pot haver una muntanyeta. Al mig de l'illa normalment hi ha una mica de muntanyeta. Sí, i una palmera. I una palmera. Si estàs de llet estàs faltat. No, no, no, una illa deserta no pot estar asfaltada. Mai. No, mai. És impossible, d'acord? A no ser que estigui deserta perquè hi ha hagut un drama molt gros, però no. Un virus. Sí, estem fent molt arboris. Va, va, va. Llavors, què passa? Tu vas a una illa deserta, portes velcro, dius, merda, a la platja no puc estar, perquè se'm fotrà el velcro la merda. Puges la muntanyeta i aquí la tenim liada. Perquè vas a pujar a la muntanyeta, vas a pujar a la muntanyeta i què t'hi trobes? Una cova. I tu, que ets gilipolles, què fas? Entres a la cova. I què hi ha a la cova? Calaveres. Sempre hi ha calaveres. Llavors, què fas? Dius, no, giracua. No! Ets idiota, perquè ens coneixem, Peyu. Tires endavant de la copa. Vas entrant, vas entrant. Fins que què trobes? Un monstre gegant, que fa mil anys que està dormint allà, i el despertes i em mata. Però no només a tu, sinó a moltíssima més gent, milers i milers de persones que perden la vida per culpa d'aquests idiotes. Però no era desert a l'illa. No, gent de les illes del voltant. Perquè aquell monstre és un drac enorme. Que l'has despertat, es desperta de mala llet. I tot per culpa del velcro. Correcte. Utilitat com a joguina sexual. Mira, això potser t'interessa a tu, Fel. El velcro pot ser una molt bona solució per a la gent que és sadomasoquista, però també és molt prudent. Entendràs per què. Segur que n'hi ha de gent així, o sigui, sadomasoquistes assenyats. Sí, els catalans. Sado sí, però asseny, no? Llavors, en comptes de lligar-te amb cordes, manilles, civelles de cuir, coses que costen de treure. Coses castellanes. Clar, doncs ho fas amb velcro. I zero problemes. Tu imagina't que estàs allà fent el marrano amb una altra persona, allà estàs de quatre potes, lligat de mans, de peus. Amb velcro. No, no, espera't. I aquesta persona li agafa una enginya de pit. I és mort. I quedes allà, lligat de mans i peus, amb una pilota segurament vermella a la boca. No pots ni parlar. Jo no tinc groga. Tu la tens groga.

Mira, com allò que tens aquí. Posa-t'ho a la boca, si vols. Així estaries. Jo no puc obrir gaire la boca.

Clar, perquè tens aquest problema. Bueno, doncs llavors què passaria? Que ve la policia al cap d'hores i que et trobin d'aquella manera. Molt lleig. A quatre potes. En canvi amb el velcro, tu còmodament dius, ah, que s'ha mort. Li treus el velcro, el camp, ni truques a l'ambulància ni res.

El velcro t'ha tret unes històries de dins teu?

Sí, és una secció que a mi m'està és millor que anar al psicòleg, en certa manera. Utilitat com a arma en cas de conflicte. Bueno, jo veig que, com a molt, pot ser una arma dissuasòria. Dissuasòria. Dissuasòria. T'imagina que tens un conflicte amb algú pel carrer. Sí. Una discussió de trànsit, en el meu cas, que sóc un conductor col·lèric. Ets d'aquests que s'enfaden? Molt, molt, molt. De veritat? Tot m'ho prenc personal. Ostres, quin pas! Sí, però ho canalitzo tot aquí. Després, fora, sóc una persona venuda a Déu. Excel·lent. En lloc de baixar del cotxe, disposat a estomacar-te el que faci falta, jo veig que l'altra persona porta bambes de velcro. I paro, perquè sé que allà hi ha un problema cognitiu o del tipus que sigui. Això, o també un mètode de tortura, tipus gotamalaia, molt, molt, molt llarg de fer servir, d'aquests que van minant la moral de l'enemic molt a poc a poc, que és, tu estàs en un conflicte armat, tens un presoner, li vols treure informació, tanques una habitació, el tio no confessa, dius, vale, doncs farem la tortura del velcro, i amb la part rugosa del velcro li comences a fregar pel croc. Tot el rato, 24 hores al dia. Al front, anar-li fregant, eh? Raca, raca, raca, raca, raca, raca. Al final cantarà, cantarà encara que sigui innocent, cantarà. La més evident, no? El Joan, el Joan, saps aquell, jo que sé, que es pensa que les esteles dels avions ens fumiguen? Sí, la gent que ho diu. Aquest porta bambes amb velcro. Això seria la metàfora, no? Com per dir que no és massa ria. Com per dir que és. Sí, sí, sí. Passa res. També pot representar, metafòricament, la idea del Belcroc, una unió poc sòlida. Per exemple, Junts pel Sí, era un partit de Belcroc.

Junts pel Sí era el que ajuntava Esquerra Republicana, Convergència.

Toni Espadaler devia haver-hi allà,

fins i tot. Ah, els Espadalers. Estivien Romario, em sembla.

Romario de Sousa, Bebeto, fins i tot. Bueno, Laporta. Sí, sí, tothom. Aquell, el castellà. Jo vaig anar a actuar una vegada per Junts pel Sí. Per qui? Per Joan Laporta?

Junts pel Sí feien un acte sabadell de presentació. Tu van pagar això? No em van pagar res. Com que era una cosa que jo vaig considerar que era transversal i que unia a tothom, vaig acceptar i dic, va, doncs vinga a actuar. I vaig fer deu minuts, i vaig baixar, i llavors jo donava pas a Artur Mas. Dic, ara us deixo amb Artur Mas. Era la veritat? Sí, Artur Mas. Tu ets el taloner? Eres el taloner d'Artur Mas. I vaig baixar, i la de protocol em va cardar una bulla, que em va dir, no pots dir l'Artur Mas, has de dir el president, el molt honorable, etcètera. I vaig dir, escolti, aquí he vingut gratis, m'ho deixa dir com vulgui.

I si ara t'imagines que tornessin a fer el Junts pel Sí, tu ara tornaries a actuar-hi gratis? Ara, vistes la. Gràcies, Joel! Propaganda del segle XIX. Hola, sóc el Facundo el Vagabund. Aquest anunci és per dir-vos els llocs on seré els següents dies. Si us sobran una mundadeta. Bé, els dilluns i els dimecres seré a la plaça del Carbó, al costat d'aquella botiga de licors. Els dimarts i els divendres seré pel centre, a la vora del mercat, i la resta de dies aniré a alguna cantonada, a l'Avinguda Principal, al costat d'aquells que van disfressats de pallasso, que som els malparits perquè fan competència deslleial.

Nota de l'emissora. Les opinions dels nostres anunciants no tenen per què ser les mateixes que les nostres.

No, però ho heu apuntat bé. A veure, us ho repeteixo.

Ja està entès, Facún. Segur que ho han apuntat. No cal repetir-ho.

Home, no, repetir-ho, repetir-ho. He pagat per un anunci i el puc pagar amb el que vulgui, que ha estat-ho. A veure si em vindràs tu aquí a tocar el que no s'agrada. Facún, Facún.

Ho dic perquè potser pots invertir els segons en altres. No ho sé, en altres.

No, que tu no em manes, que tu qui és? Jo em gasto els segons amb el que vulgui, pija, que ets una pija. Pija? M'has dit pija? Sí, home. Una mica d'educació, Facún. Mentre tu parles de l'aspecte, tu. Sí, sí, respecte. Tu, que l'altre dia vas passar per davant meu i ni una mulaneta de merda em vas deixar, eh? Estàs sopant d'una conciència d'educació, va. Bruixa. Jo, bruixa? No, no, tu ets un maleducat. No, no, no, prou, ets un brètol. Vacuna el vagabund.

Patrocina Històries per passejar el gos.

Aquesta és la Iuna, que és una Cavalier King Shells Spaniel.

Ah, va, perdona, que no ho he. És molt llarg, això. Té molts títols. Li hem posat un nom molt llarg, però no dic que és un pataner de coquer.

No, no, és de raça, tu. És de l'Enric, és de San José, Califòrnia. Sí, sí, és una gossa viatjada.

I ens escolten des de Califòrnia? Sí, és més car des d'allà.

El que passa és que ella està molt acostumada a anar amunt i avall amb avió. Vull dir que potser ens escolten des d'aquí i des d'allà mai se sap.

Sort que està acostumada als avions perquè la portem a passejar per un d'aquests aparells i us avanço que s'hi estarà una bona estona.

Avui passegem el gos per Alger, Algèria. És 24 de desembre de 1994. Ai, mira, fa quatre dies.

Bueno, com el 2026. Bueno, sí.

Casi fa 30 anys. Estimats passatgers del vol 89-69 d'Air France en destinació a París, els informem que d'aquí pocs minuts ens enlairarem.

Som a punt d'enlairar-nos cap a París. És el moment en què la gent que ens fa una mica de por volar. Et fa por volar? Ah, sí. Ellairament és el que ho diu. Passes malament, eh? Passo malament, a diferència de la lluna. I t'aprens alguna cosa? Mira, tres diazepans. Sí. Eh. I boles on calgui. Ah, sí, sí.

Com es tracta de morir, eh? I un whisky. Tres diazepans i un whisky I no em fa por volar. Com si has de fer la volta al món. I baixes la ventanilla i tot a l'avió. Home, tu diràs.

Ens han dit que l'enlairament és immediat, però s'enderrareix per algun motiu que no coneixem. No s'enlaira això, no sé què passa. Estimats passatgers d'Air France,

l'enlairament s'està demorant més del previst per causes alienes a la companyia. Els preguem paciència.

A mi no em pregui paciència ni pregui res. Jo he pagat un bitllet de primera classe per alguna cosa.

La situació fa estona que dura i l'espera s'està fent incòmoda. Preguntem i ens diuen que el retard es deu a unes comprovacions de la policia algeriana.

Estimats passatgers, ja ho han sentit. Haurem de posar-hi paciència. Paciència, paciència.

Va, va, va! Viatjant en barco, almenys aquestes coses no passaven. A vegades s'enfonsava i morien 3.000 persones, però almenys salpaves puntual. Sabies quan sorties. Bueno, no sé què dir-te.

Ah, no? Jo vaig agafar un ferry una vegada a Gènova per anar a Barcelona, Gènova-Barcelona, i vam sortir potser amb 8 hores de retard. Una bestiesa. És la teva experiència, Peyu. Bueno, jo t'ho dic el que hi ha. És això, estàvem ballant. Ja no. Mira. Amb la meva xicota anàvem a Forgoneta i vam dir, tornem amb cotxe o agafem un ferry? Vam dir, agafem un ferry que arribarem abans. I vam arribar més tard. Doncs vam agafar el cotxe. Bueno, no. Va, no. Una cua per entrar allà al ferry. Uns coches d'aquells que porten a sobre I camions, hi havia camions. Camions, hi havia furgonetes, amb furgonetes a sobre. Moltes coses a sobre.

Molt alt, molt alt. I una pudor.

Ui, ui. Gent menjant pipes dins el barco.

No, és maco, Génova. No, Génova no té res. Per això marxava, per això marxava. Després de molts minuts d'espera, trobem els culpables del retard. La policia. Bueno, no falla. No vull dir res, però és que no falla.

Policia! Policia! Aquí la policia. Som policia, policies de veritat. Som policies dels bons, dels de veritat. Hola, soc el policia bo. Vale, vale. Sóc de veritat. Hi ha quatre policies de Paisà. Aquí n'hi ha dos. Nosaltres dos no parlen.

A l'avió, són dins l'avió, aquesta gent, i estan demanant a tothom que s'identifiqui.

Sí. Aviam, tu. Vagabund. Tu, identifica't. Facunt. Sóc un policia de veritat, jo. Identifica't, on vens? No ho sé. Tecneu les portes.

Les maneres de fer de la policia són molt estranyes. Tanca un passatger que resulta que és un policia autèntic que els pregunta qui són i què hi fan allà.

Què? Què passa? Que dubteu de nosaltres? No t'esteu dient mentides? M'estàs dient mentides? Sóc un policia de veritat. Pensa que vaig de paisà.

Ser policia de paisà no treu que hagis de portar una identificació a sobre. I això és el que acaba de delatar aquells homes. Efectivament, no són policies.

Vale, vale, d'acord, vale. No ho sou, eh? No som policia, d'acord. Som terroristes. Som terroristes? Hola. Què tal? Som terroristes. Què? Què, ei? Què? Som gràcies. Us heu quedat parats, eh? Ara esteu segrestats. Ara. Tots, eh? Ojalá fossin policia. Aquests del públic que arriben també estan segrestats. Sí? Ai, ara què? Ara què? No fa tanta gràcia.

El panorama ha girat com un mitjó. Ni la lluna, acostumada als avions, com està, s'havia trobat amb un segrest. Està atemorida, com tots els passatgers.

Bueno, doncs mira, jo no estic atemorit. El que estic és fins als collons que l'avió no és en l'aire. Que no se'n recordeu de quin dia és?

Que avui és Nochebuena. És veritat, 24. És que és Nochebuena. No es diu Nochebuena, perdoni.

No es diu. Resulta que ens posem exquisits amb el català. Doncs mira, mira, nit bona. No, tampoc. Nit bona, tant me fot. No és correcte. Jo tinc coses a fer. És la nit de Nadal. Jo demà dino amb la família, eh? Que no sóc espanyol, que jo no sopo. Pel 24 de la nit no sopo. Un iogurri a dormir. Però demà sí. I no hi arribaré. I no hi arribaré. Ho diré. Toques la simbomba? Evidentment que no estoculecim molt mal. I menjo gambes. Menjar gambes és de castellà. És totalment de castellà. No s'ha de menjar peix per Nadal. Res de peix. Què s'ha de menjar? Canelons el dia de Sant Esteve, que ho deia el Candolla, el dia de Nadal. I torrons. Com a molt, si vols fer uns canapés de salmó, com a molt.

Sí que és veritat. El còctel de gambes.

El còctel de gambes és menjar de por estíbul.

Bé, cal dir que aquest passatger no és l'únic que té pressa per enlairar l'avió. Els mateixos segrestadors fa estona que exigeixen que s'inicie el vol, però les autoritats han estat alertades del segrest i han bloquejat l'enlairament.

Qui s'ha xifat? Algú. Però què has d'entendre? El que li fot un tret. Què dius? No fotis així. S'ha d'anar a tenir psicologia. El que s'ha xifat, saps? Us prometo. Tu has de dir. Qui s'ha xifat? Us prometo que no farem res. Saps què vull dir? Ah, d'acord. Qui s'ha xifat? No farem res. Has dit tu? No passa res, diu. No passa res. Siguem valents. Deixis. Una cosa que no entenc. I si ho admet, què fem després? Després li farem un tiro. Ah, vale. Ja ho he entès, ara.

Els segrestadors van molt forts, eh? I ho demostren aviat. El policia, l'autèntic, que els ha descobert, es converteix en la seva primera víctima. L'han executat. Carai, quin caràcter, no?

Sí, sí, sí. Això sí que ho tenim, eh? Ja ho han dit, eh? Que eren terroristes. Som terroristes. Som d'hòsties, eh?

En aquests moments, el panorama és el següent. Hi ha quatre segrestadors armats amb matralladores i explosius, retenent un avió que porta 229 passatgers. 28. Val. Sí. Vostès porten els números.

La mania de contar-ho tot, eh? A canvi de alliberar alguns hostatges,

els segrestadors exigeixen l'alliberament d'uns presos i que l'avió voli fins a París, on pretenen fer una roda de premsa. Aquí el meu personatge està molt bé.

París, saps? La Torre Eiffel, la fotrem. M'agrada com diuen la Torre Eiffel. La Torre Fiel. La Fiel. Aquella torre que tenen de ferro. Sí, sí, sí, la teva, la teva. La meva, la torre Fel. La torre Fel. Vaig anar-ho a mirar una vegada, aviam si els imants s'hi enganxaven, i sí, eh? És ferro, allò, eh? Sí, sí, sí. És que no ho he pensat, per dir, cago en Déu, serà de plàstic. Vas anar amb un imant a la torre Fel.

L'avió no s'enlaira perquè la policia prepara una operació de rescat. Ha immobilitzat l'aparell per poder actuar immediatament, allà mateix. Ah, molt bé,

ara immobilitzant l'aparato, ja veig que jo el Nadal ja no el passo a casa, per primera vegada a la vida. Molt trist. La meva mare, bueno, tindrà un disgust que encara. Bueno, morirà.

Morirà la meva mare. Ja pots sumar una víctima. 3229. Sembla que la seva mare

sigui viva encara, a la seva edat. A no pensar cuidar sempre molt. La mala folla la manté.

Hi ha gent que pagaria per ser segrestada per Nadal, també us ho dic. Hi ha gent que per no passar el Nadal A quina edat es pensa que tinc vostè? No ho sé, no ho sé. Jo tinc 24 anys. Passen hores i hores i la negociació entre la policia i els segrestadors està enquistada. Ningú mou un dit. Les autoritats no permeten que l'avió s'enlairi. A més, la torre de control ha advertit als segrestadors que l'aparell no porta prou combustible per arribar fins a París, així que no té sentit enlairar-se.

Tu, què fem? No es veu que no tenim prou benzina, eh? Què dius? No, és que no arribarem a París. Si ens parem amb una benzinera d'aquestes de l'AP-7 a repostar, ens costarà un ull de la cara.

Entre una cosa i l'altra ja ha passat un dia. És Nadal i seguim a l'avió. Ah, no, l'escudella!

I no tenim escudella! Calleu! Infidel, que ets un infidel!

La situació és tensa i les autoritats pensen idees a la desesperada. Intenten tocar la fibra sensible d'un dels segrestadors. L'han posat en contacte amb la seva pròpia mare. Aquí ha estat bé la policia, eh? Han anat a buscar la mare del segrestador i li han dit truqui al seu fill, sisplau. A veure nen, nen,

escolta, mira, sóc la teva mare. La mare de qui? Sí, la teva, la teva. La meva? La teva, no, la de l'altra. Ah, sí. Sí, la de l'altra. No, la teva és morta. Sí. La teva és morta, vull dir que sí. Ah, sí, sí. No, la teva, la teva. Escolta, escolta, nano, a veure, m'ha dit la policia que estàs segrestant un avió? Que t'has begut l'enternament o què coi et passa? Ara no puc parlar, estic. Nosaltres estem educats així, carinyo, eh? No, escolta'm una coseta, escolta'm una coseta. Mira, és que ja en tinc ben bé prou, eh? Des que vas amb aquests amics nous, és que ja t'ho vaig dir.

No vagis amb aquests. Aquí hi ha una causa. No vagis amb els del futbol, que són tots uns quillos. No, parla't del català.

Hi ha motius ideològics.

Ni moteus ni merdes. Què hem fet malament? No, és que què hem fet malament? Per què no fas com el teu germà?

Tieto de cabrón. Mama, penjo, eh, maca. No pengis, no pengis. Que disbusca li estàs donant al teu pare.

El pla resulta catastròfic. La trucada amb la seva mare, que és verídic, això, eh? La mare va trucar al segrestador. Doncs la trucada fa que el segrestador perdi els nervis i ho acaba pagant executant a un dels passatgers. Mira. Això qualsevol dia et passa a tu, a Peyo. El què? Que cada dia et truca la teva mare. I un dia per nervis O un col·laborador, eh? Puc matar un col·laborador en un moment. O un col·laborador, eh? Pasa el dia de Nadal sense que hi hagi moviments. Ja és Sant Esteve, portem 35 hores aquí tancats. En un intent de desencallar la situació, els segrestadors utilitzen un passatger per fer de negociador amb la policia. Li fan anunciar a la policia que a partir d'ara els segrestadors mataran un hostatge cada 30 minuts. Això és molt maco. Truca, el segrestat diu, m'han dit aquesta gent que cada 30 minuts mataran un segrestador. I després, el maten amb ell. El que es presta. Exacte. El que ho anuncia després de fer la comunicació,

li disparen un tret. No, perdona, Peyu, has dit un tret i han sonat dos trets. I si no som rigorosos en una cosa tan senzilla. Imagina't de l'altra. Jo no sé com t'han donat un premi Rax. Encara no ho sé.

Rax, li has dit el premi. Com es diu? Rack. Rack, clar. Sense la S. La S és de caçaries. Bueno, és perquè n'hi ha molts de premis.

Llavors és Rax. Tots tenim ganes de sortir, començant per la Iuna. I la gossa està d'enhorabona. Just ara les autoritats acaben de donar llum verda a la sortida de l'avió, però no fins a París. Primer s'haurà d'aturar a Marsella a repostar combustible. Quan l'avió arriba a l'aeroport de Marsella, tornen els problemes. Resulta que els segrestadors volen que l'avió reposti el màxim de combustible possible, però les autoritats només el volen carregar al mínim. Bueno, és que aviam,

no m'estranya el preu que val la benzina. Espero que no sigui dièsel. Com sigui dièsel, el dièsel està a dos euros quasi, eh? Caríssim, eh? Va, no sé que facis a una gasolinera barata d'aquestes. A l'esclat, jo veig que a l'esclat. D'aquestes que no hi ha ningú. Eh? Que has d'anar tu amb la targeta i. Sí. Lleno. Tu ho fas tu.

Lleno, eh? No, lleno no, que està en català. Està en català i molt fort. A l'esclat està en català. A l'esclat sí. Sí, és veritat. Molt fort ho fiques. Has seleccionat sense plom 95. Pots un susto? Sí, sí. I m'has fet molt bé. És que estan una davant de l'altra, i llavors quan tens un tio posant gasolina just a l'altre costat, li donen ordres amb ell, se creuen amb les teves. Saps què vull dir? Cada cop criden més. Jo trio diesel i sento el de l'altre costat que diu has seleccionat sense plom 95. No, jo he seleccionat diesel. I et lia la màquina. Jo tinc uns problemes grossos allà. No, no, tots siguin aquests, veio. Prefixant sortidor. Què? Prefixant sortidor. Diu diverses coses. Una de les que diu cap al final és prefixant sortidor.

Si vols anar fent el guió tal com el teníem. Pot subministrar-se, és l'últim que diu. I gràcies.

I pot subministrar-se i hagi que es fot el gasoil a la boca, pensant-se que ha d'anar per ell. Per favor. Bé.

El motiu de que uns vulguin omplir el dipòsit i els altres no, no és el preu de la gasolina, sinó perquè se sospita que els segrestadors volen convertir l'avió en una bomba voladora. Per això volen fer, saps? Anem a omplir-ho fort, això. Creuen que el volen estaballar contra el monument més emblemàtic de París, la Torre Eiffel. Per això volen tant combustible, per fer que l'explosió sigui tan gran i potent com sigui possible. Enteneu? Sí, sí, sí.

Escolta, que si surt bé el pla, ens fotran una pel·lícula, eh?

Doncs el pla no sortirà bé, ja us ho avanço. La policia, sabent els plans dels segrestadors i jugant a contrarrellotge perquè cada 30 minuts pot perdre un passatger, actua. I ara, ara. Envien les forces de combat a la pista d'aterratge on hi ha l'avió. En una operació llempeca en què participen una trentena d'agents, s'endinsen a l'aparell utilitzant armes d'alt calibre i granades aturdidores a tori a dret.

El festival de trets i explosions és increïble. Es disparen més de mil trets i una dezena de granades en molt pocs minuts. I atenció, perquè tot i que sembla impossible, les forces especials completen una missió de precisió quirúrgica. Bueno, a veure, quirúrgica, Peyu.

Doncs sí. Si això semblava un correfoc. Doncs mira, quirúrgica. No ho he vist gaire quirúrgic,

perdona. Aconsegueixen abatre tots els segrestadors sense que cap agent ni cap hostatge mori en l'assalt. A banda d'algun ferit greu i dels tres morts que hi ha hagut anteriorment, no pren mal cap altre civil. Aquella operació de rescat es considera una de les més exitoses que hi hagi hagut mai. Anem a veure si ha sobreviscut la Lluna, la nostra gossa. A veure qui ho decidirà. Això ho decidirà una persona del públic, de les que estan assegudes per aquí. Mira, ens ha fallat el micròfon.

Ah, doncs mira, vine cap aquí, carinyo. Sí, ho dius des d'aquí, ja està. Ja ens coneixem d'abans, és un noi de Manlleu, que ets de Manlleu? Sí, soc de Manlleu. Ets de Manlleu. Com et dius? Té una mica de son, eh? Vull dir que pregunta-li a poc a poc les coses. No passa res.

Em dic Eloi. Eloi, vinga, la pregunta va per tu. Un dels efectes que van patir els que eren dins de l'avió, provocat pel so dels explosius, va ser un bronzit a l'orella que els va acompanyar sempre més. Com es diu aquesta afectació auditiva? A. Coloidea. B. Tinnitus. O C. Bronzitis. La C. La C, bronzitis, eh? Bronzitis. La Iuna és morta.

Oh! Ja t'ho he dit que estava dormit aquest nano. Tinnitus. Pots marxar d'aquí, sisplau? Estiu Tinnitus. És una vergonya pel programa. És acúfons.

És el mateix, un acúfon, un tinnitus. Tant de tret i tanta explosió ha acabat amb la lluna. La pobra gosseta de Sant José no torna a Califòrnia perquè la fumarada que hi ha hagut dins de l'avió li ha fet col·lapsar els pulmons. Ara bé, se n'ha anat adormida com una reina. Pobreta. Ui, perdoneu, telèfon, un segon. És la mare del segrestador. Un moment. Sí, ei, mama, què dius? Escolta, com és que heu entrevistat en Lluc Corgelles avui? Bueno, perquè és el millor xocolater del món, hòstia.

Ah, ja ho sé, m'agrada molt, però pensava que entrevistaríeu els Oques Grasses.

No, però si els Oques Grasses just avui comencen la gira aquesta de comiat a Montjuïc, no?

Deuen tenir feina, mama. Jo vull follar sempre de color verd.

Què cantes, mama? De color verd. T'agraden els oques grasses, mam? Clar que m'agraden. Què passa? Que com que soc veia, no em poden agradar. No, sí, sí, no, jo no ho he dit, això, tampoc. Saps els cèntims que deuen haver fet aquestes canalles? M'ho puc imaginar, sí. Tu que sentes 20.000 entrades, eh? Sí, sí, sí. A una miixana de 50 euros l'entrada. Mira, escolta, millor que els guanyin ells que no pas que els guanyi el Bruce Springsteen. Ah, sí, sí, no, però és que són cèntims, eh? És que sí, que sí, mama, que ho són. Mira't un moment, que agafo la calculadora. No, no cal, mama, és igual. Mira't, cony, que això. Mama, és que hem d'acabar el programa. 220.000 per 50. És igual, és que és igual.

Ai, ai, ai. Què passa?

Ai, mare, que marejo. Ai, ai, ai. Ai, ai, ai. Mama, que estàs bé? Nen, nen. Mama, què passa? És que ha caigut. Ha vorejat i ha caigut sobre la tauleta de vidre. Hora de Déu. Però què ha passat, mama? 11 milions d'euros m'ha sortit. Ah, hòstia. Però hi ha moltes despeses aquí, eh? No s'ho queden pas tots els mesos. I tu a qui n'has. Munta un grup de música. Bueno, mama. Ui, el timbre. Deu ser el noi de la Creu Rosa, que quan he caigut he apretat el buto aquell que porto penjat. Ara haurà vingut per res, pobret, haurà de marxar.

No, és igual, ara ja és aquí. Em tornaré a tirar a terra i que em remeni una mica.

És que és molt guapo, aquest noi de la Creu Rosa. Per favor, mama, va. Escolta, penjo, que vagi bé. Adéu, mama.

Ya voy, ya te hablo, que me encuentro muy mal, eh?

Madre de Déu, senyor. Fins aquí la Renaixença. Ens trobareu, com sempre, al segle XIX. Que el Senyor sigui amb vosaltres.