T2xC26 - El telescopi

Déu vos guarde! I visca el Valle!

La Renaixença.

El telescopi l'inventa. Galileu, Peyu, aquest el sabem, Galileu. Doncs no és exacte. El van penjar perquè va dir que la Terra era rodona.

Tampoc és exacte. No, no, i tant que no és exacte, perquè la Terra rodona qui ho diu? Galileu Galilei. És la seva paraula contra la de Javi Pobes, populista del Móstoles, que diu que la Terra és plana. Sí que és veritat. No, no, és paraula contra un,

contra la de l'altre. Sí, sí, sí. Em puc posar una mica d'ordre a tot això? Galileu, el 1609, millora el telescopi que ja havien inventat un temps abans una altra gent. Uns òptics holandesos que treballaven pels Medici el que passa és que els primers telescopis no servien per mirar les estrelles i buscar planetes eren bàsicament un arma militar per mirar l'enemic en cas de conflicte per veure'l venir de lluny, els vaixells agafaves el telescopi i veies com venia però era un instrument militar i en Galileu què hi pinta? quan el pengen? No el pengen ningú. No el pengen. Sí que el van penjar. Un moment, sisplau. En Galileu millora el telescopi, cosa que li permet descobrir les llunes de Júpiter, entre moltes altres coses. Llavors també afirma que la Terra gira al voltant del Sol. I el pengen. Sembles la meva mare mirant una pel·lícula. Ara el maten, ara el maten. Un moment. Encara no l'ha matat ningú. La Santa Inquisició jutja Galileu i el condemnen a presó. A més, d'obligar-lo a jurar la seva teoria, perquè es veu que això que la Terra girava al voltant del Sol no els quadrava gaire amb el que diu la Bíblia. Però no quadra gens. No quadra, de fet, no. Que també ha de quedar una il·lusió de Déu, això, eh? Segle XVII, que tothom gairebé és mitjanalfabet, i tu allà inventes un pepinaco per poder comprovar que la Terra gira al voltant del Sol. Ho vas estudiant, tot el dia fent números i ve una gent. No, no, no, no, no. Això que diu vostè no té raó, eh? Aquí la Terra la va crear Déu Nostro Senyor i ara surt a dir que és mentida vostè el que ha dit i tancat a la presó de per vida. El tanquen a la presó i el pengen. Que no, és que és passat. No el van penjar. En Galileu Galilei va morir a casa seva als 77 anys de mort. No es va penjar. Un seu cosí el devia penjar. Algú l'ha penjat? Ningú. Va morir de causes naturals, aquest home. Mentre complia res domiciliari, això sí, no podia sortir de casa. Més tard, després, Isaac Newton inventa el telescopi reflector basat en un joc de miralls, que això és el sistema que utilitzen encara els telescopis actuals. No, no. Ai, ai, ai, ai. El va inventar un català.

Fins que Catalunya! Fins que Catalunya!

Home, Peyu, haver començat per aquí.

Va, perquè necessitem referents

com aquest, Peyu. Quina il·lusió. A veure, es deia Joan, Roger i els pares eren francesos, però això ho passarem per sobre. Va! Era un fabricant d'ulleres instal·lat a la ciutat de Girona. Immortal. Sí, sí, sí. Tant ell com la ciutat. Una informació aquesta que surt d'un llibre, es veu, un llibre del segle XVII, escrit per un astrònom milanès que parla de l'invent d'en Joan Ruget, aquest home de Girona. De Girona.

Digues les coses pel seu nom. De Girona. Que sí, que sí. No de Barcelona. De Girona. Era de Girona. Era de Girona. L'inventor del telescopi

és de Girona. És una teoria. Va, una teoria. És l'inventor. Però tu no deies que era en Galileu? Qui? Galileu. Ah, amigo.

No sé qui és jo en Galileu. És un que es va apanyar. No m'interessa. No sé qui és jo.

Benvinguts a la Renaixença.

Arnau Tordera, boig conegut o savi per conèixer.

Avui rebem la visita d'un boig conegut, Peyu. Un cantautor amb 30 anys de trajectòria dalt dels escenaris. Un artista que reivindica la música d'arrel i els sons ancestrals, que fa dialogar la terra amb la poesia, la tradició i la música. És una de les veus més singulars i lliures de casa nostra i ve des de les entranyes dels solsoners.

Avui s'asseu a l'escó de la Renaixença. Roger Mas! Bravo! Roger Mas, és còmode aquest escó, eh? Estàs bé, bé. Què has menjat avui per esmorzar? Per esmorzar? Un donut de calcams. Ah, són molt bons els donuts de calcams. És solsona, això? Donut normal, sense xocolata, sense res. Donut normal. Normal, normal.

És aquell. Perdó, eh? Perdó, que ja sé que intervingo molt, eh? Hi ha gent que ho diu a les xarxes. Treu-li una pregunta. Però és aquell forn on són tan, diguéssim, eficients que després al forat també el venen a part? Ah, és veritat. Eh, que sí? Sí, senyor. Una cosa brillant. Sí, és. Venen al forat del donut, el venen? Sí, clar. No saps que te la maca un.

No saps. Ha de treure rendiment de tot, escolta. Roger Mas, a veure, 30 anys de trajectòria, una bestiesa, em dona la sensació que estàs en un punt que podries fer una cançó. Voluntàriament, volgudament, que fos una autèntica merda, i colar-los aquest gol a tots els crítics de Catalunya. Podria passar, això? Pot ser?

No ho sé. Proposa-t'ho. Fes un dia. No, com vaig començar ja, va anar una mica així.

Ah, sí?

Va passar, això? Bueno, és un dia. És un dia. Però, vull dir, la crítica no et va estimar al principi. No, al revés, perquè t'estimaves el públic. No t'estimava el públic?

No, gaire, no. Com? És al revés això normalment, no? Sí. No, no, jo vaig estar de sort. A tu t'estimava la crítica

i el públic no. Sí. I ara en quin punt estem?

No ho sé, ja no hi penso gaire en aquestes coses. El públic l'estima molt.

30 anys de trajectòria i ara no sé si et molesta una mica que la gent últimament et recorda per aquesta cançó. Mort qui t'ha mort,

mort és qui no parla. El cel sigui, que Déu no ens el torni. Mort qui t'ha mort, mort és qui no parla.

Això ja formava part de la teva discografia o abans de ser la sintonia del Carles Porta? Sí. Sí, eh? Ja era teu això. Com t'arriba aquest encàrrec?

Hòstia, no me'n recordo. No me'n recordo, la veritat. T'ho dic de veritat, que no me'n recordo.

Pot ser, és possible. No, esclar, fa tanta feina, s'ha de recordar de tot. Bueno, i que tampoc sembla que li preocupi massa res, el Roger.

Bueno, escolta. No, són els últims anys que.

Els últims anys els has anat esborrant. Tens memòria antiga, però la recent la vas perdent.

Sí, la recent l'estic perdent. Tu demana'm coses de fa 30 anys que és més fàcil. Sí, qui va matant Sansa, que això fa més temps. Això no es pot dir, es veu.

No es pot dir, eh? Ah, però ho sap. Però ho se sap? Diu que sí. Digo, home, no? A tu t'ho ha dit el Carles Porta o ho saps per veïns d'allà a la zona? No m'ho ha dit el Carles Porta. No t'ho ha dit el Carles Porta, eh? No m'ho ha dit el Carles Porta. Hòstia, va, tu. Sona, tio, quin misteri.

Però deuen estar gravant ja la segona temporada, no? O cinquena o sisena, per dir-ho, no?

Ara està al punt ja que en Carles Porta està matant gent per poder gravar.

Però deixarem passar el fet que sap qui em va matar sense. Noi, no sé, podem insistir. Tiro, tiro també. Queda amb ell. Amb una pista o algo. Qui és? Qui t'ho ha dit? La del bar. Aquella del bar. No, no la conec, no la conec.

La informació que no la deu. Home, el mataran amb ell, sí, ho diu. Clar. Estarà en el tanto, amb això. Escolta, tornant una mica als teus inicis, i no sé si fas l'exercici mai de repassar la teva trajectòria, hi ha alguna cançó que et faci vergonyeta quan l'escoltes avui? De dius, tia, què vas fer aquí?

Moltes. Sí? N'hi ha que encara les canto. No és veritat, tens una falsa modestia. No, saps, el Pablo Conte, hi havia lletres que les anava modificant. Si és la mateixa cançó, a vegades anava canviant la lletra. Jo hi ha unes quantes cançons que cada cop que estic a l'escenari, mentre la canto, penso, hosti, això ho podries arreglar, eh? Llavors ja no hi penses, després.

Això sol passar. És que torno a estar. Jo vaig estar tres anys fent un espectacle dient des del primer dia que al final l'hauríem de canviar. I també, no. Va, que sempre ha de ser el mateix, ja està. Quan arrenques la roda és molt difícil. És que saps que els músics quan baixem de l'escenari ja no. Ja no treballem. Perdem el nord, sí. Tu toques molts d'instruments, Roger. Pots fer una llista, una mica? No, jo canto, jo canto. Però toques uns quants instruments. Bueno, per acompanyar-me una mica, però no. Però perquè has viscut la música de petit, no?

A casa teva eren músics. Sí, però jo vaig sortir cantautor i de músic no vaig acabar de sortir. Ja. No és el mateix, eh? No és el mateix, no. Però vas estudiar música? no, gaire tampoc llavors d'on te surt tot això? d'on te ve? l'avi era músic no sé ben bé d'on surt però va anar a sortir jo volia fer moltes coses volia pintar, volia escriure, volia fer moltes coses res relacionat amb la feina, veig pintar, escriure sí, és veritat. Portar una excavadora al final veus que una de les coses que vas provant que veus que hi ha una mica de resposta cap aquí cap a la música també m'ha agradat fer

rock and roll però el públic em va dir que no un segon Roger, perdoneu un moment nen, ei mama avui tens el germà Bassó aquí al teu

costat quin germà Bassó saps pas la gent que m'odio que.

No sé, jo no hi trobo l'assemblança. En veritat sí que hi ha gent que ho diu, però no ens assemblem tan bo. Sou pastats, home.

Tu ara perquè vas calvo, però quan tenies quatre cabells com ell, igual. Espera't que aviat ho trobarem. Sí, vols alguna cosa o només volies això? No, no, només trucava per dir que sou clavats. Doncs apenjo, vale? No sé la seva.

No ho sé ara li preguntaré és el que tinc més ganes de preguntar aviam si votaven en Jordi Pujol ara li pregunto de seguida pregunta-li votaven en Jordi Pujol no ho sé no sé que ha sigut secret això del boig com ho vivíeu això? éreu tancadots? som d'Osona jo soc d'Osona i també més o menys no sabies a qui votaven però ho podies intuir bastant fort. Aquí votava tothom. A Osona. Aquí tothom. Bueno, si podien, votaven Durán i Lleida, diguéssim, aquí. A Osona.

Uau. Sí. Què vol dir, uau?

Si fos una cosa. Epa! Epa, i tal! Mira com ha sortit aquí, com una molla. Home, per favor. Entrevistàvem en Mas, sisplau.

No li toqueu, eh? No li toqueu. Abans que intervingués la meva mare, havies deixat anar una perla que has dit que volies fer rock'n'roll. Què va passar? Bueno, això no, que el públic ja et condueix cap on.

Vull dir que digues que jo faig el que vull, però no faig tot el que vull. El que faig és el que vull fer. D'acord. Però no. No et segueixo, et segueixo. Vaig seguint, et vaig seguint. Em pensava mirar, perquè dius, escolta, si pots viure d'això, és que està bé, eh? Sí, sí, no, home, i tant.

Però rock and roll, vas pujar a un escenari amb una elèctrica i. No, alguna vegada he provat

d'acostar-me una mica, però no funciona. No t'agrada. A la gent no li agrada. A la gent que no li agrada, a mi sí. Recordes on va ser el teu primer concert fa 30 anys? Sí, va ser amb un pub que es deia el Drag Màgic. Això és Lleida? El Lleida, que no existeix ja a la casa. Lleida sí que existeix. Li queda poc, però. Ensorrada a la casa. Està molt bé, perquè saps aquests tuits que fan a l'Underrock, per exemple, cada any tenen un tuit que el deuen tenir programat, i cada any posa que fa, ara al setembre, cada setembre surt un tuit, no sé quin dia de setembre és, Fa no sé quants anys del primer concert de Roger Mas, de la seva estrena, del Papa Esponet de Solsona. Ah, diuen a Solsona. I cada any, bueno, ja fa dos o tres anys que no els hi dic, cada any m'estic allà a contestar, digues que ho teniu mal posat. Que no em foten ni cas. Que ho sapigueu,

el primer concert del Roger Mas va ser a Lleida, no digueu més que va ser a Solsona, però va ser a Lleida.

En Gendrauda ho tenim al traspapelat, això. Sí, sí, sí.

2004 vau fer un segon volum del Roger Mas i la copla Sant Jordi. 2024, sí. 2024. Això és perquè el primer va anar molt bé i dius, va, ara em fot mantra fer alguna cosa nova i això sembla que funciona, una mica amb el que has anat seguint a la vida, la gent vol això, vaig cap aquí. Ja estava previst fer el segon. Abans de fer el primer.

Pràcticament. El que passa és que hem estat 12 anys. 12 anys? 12 anys fins que no. Hòstia, no els tens pas en nòmina. No, la copla va en sols. La copla són gent que s'espavilen molt. Clar, clar, perquè si no,

hòstia, 12 anys per fer un disc. Déu-n'hi-do. Escolta, tu tens cançons, que has recollit cançons populars de tot el món, italianes, mexicanes, sèrvies. No deus pas parlar tots els idiomes que cantes. No. Llavors ho fas una mica. Repeteixo com ho lloro. Duida, digués.

Home, però ja bé saps el que estàs dient, no? Sí, home, clar. Sí, m'ho he llegit. Ah, vale. Perquè si no, quina decepció. Sí, però vull dir que no puc parlar. Tu no parles l'italiano? Sí, perquè la seva dona és italiana. Ah, Àngela Maria. Sí, sí.

Escolta, hi ha una cançó, puc fer-te una petició ja. Hi ha una cançó de la Paulina Rubio. Que és increïble, que és una versió teva en català. Ah, sí. Pots gravar-ho bé, això, ja, perquè estic fart d'escoltar-ho. No, no puc. Has d'anar al YouTube. Mira, és que és aquesta cançó, se sent així.

Ni una sola paraula, ni gestos, ni mirades, apassionant.

La gent aplaudint. Això va ser amb l'Alberto en la TV3. Bueno, i el regidor va fer aplaudir la gent. A veure, de Tortosa no. Ai, que s'està enfadant, s'està enfadant. Quines granyes, eh, per això. Ah, home, no. Hi ha una versió més ben gravada. No, he trobat allò. El castell de Cornellà. Ah, sí? Però també se sent una gent xerrant. Sí, i rient. Gravo bé. Sí, home, però allà canto bé, almenys vaia l'hora. Aquí. Aquí anem tots. Un cop fet, és el que hem dit abans, un cop fet està fet. Tira milles, home. D'on te va sortir la idea de versionar Paulina Rubio? Passant l'aspiradora. Sí? És de veritat? M'agradava molt, aquesta. Quan una cançó m'agrada molt, me la poso un repeat a tot volum perquè l'aspiradora fa molt soroll. Sí? Mira. I l'anava cantant. I de tant cantar-la, al final la vaig anar traduint, però no va ser expressament, diguéssim.

Ara se m'ha ajuntat Freddy Mercury. Sí, sí, sí. Roger Mas, Paulina Rubio.

Tens alguna. Amb què estàs passant l'aspiradora actualment, diguéssim? No.

Últimament no poso música per passar l'aspiradora. No, eh? Però tens algun altre

plaer culpable de dir, hòstia, és que hi ha un artista que la gent considera que és un bodrio i a mi m'agrada molt, hi ha una cançó que em. Hòstia, m'hauria de pensar ara. Ja. Segur que n'hi ha, eh, però.

Eh, Joel, vols fer una pregunta? He dit que vol pensar. Pensa que només te'n queda una perquè abans has preguntat. És veritat, és veritat. Et faré una pregunta de merda i així, mentrestant, tens temps de pensar la pregunta anterior. Roger, com a assistent al teu, jo diria que hi ha el legendari concert del passat juliol al Festival Grec de Barcelona, amb la copla de Sant Jordi. Voldria saber si tu has provat d'estar assegut a les incomodíssimes cadires del Teatre Grec durant més de tres hores. Vull pensar que no, perquè si no ets un sàdic, Roger. Tres hores li va fotre? Més! Hòstia! Més! A mi em va escardar calés, doncs. Perquè el concert d'abans de Sant Jordi, de Sant Jordi, del grec, jo vaig anar a Sabadell i només em va fotre una hora, una hora i deu, eh? L'amfiteatre és més petit. L'amfiteatre és més petit. Ui, allò va ser l'hòstia, eh? No ho sentia a les natges, eh? No me la sentia. Vaig anar amb un germà i vaig haver de dir toca'm l'anatge perquè no sé ni si no tinc. Sí, sí, sí. Serio, bueno, la pròxima vegada que hagis de fotre un semejant torre llegendària, regala uns coixins de vispolàstica o alguna cosa així. O buscarem un lloc més còmode.

Sisplau, sisplau, Roger, t'ho dic de veritat, eh? Et poses nerviós encara abans d'actuar o no? Perquè dono la sensació que no poses nerviós en res. No és veritat, això. No sé, són prejudicis, sí, però dona la sensació que no.

Depèn del dia, però encara. Depèn del concert. Si el tenim molt girat ja no tant, però. Quan estrenes algo, quan estrenes un bolo, encara et poses nerviós. Amb el grec em vaig posar bastant nerviós.

Doncs no es notava, t'he de dir. I anaves guapo. M'està passant que jo

no sabia que us assemblàveu tant i cada cop que ho veig penso. S'assembla a en Peyu. Penso en Peyu quan sigui més gran. Sí. I ara, cada cop que ho miro amb ell, haig de fer així per veure qui és en Peyu

i qui no és en Peyu. Has pensat pas a repartir el cap, no?

No, ja ho he fet alguna vegada. Ho havies fet? A temps, sí. Bé, no sé. Bueno, fa tant, fa cinc anys, l'última vegada. Que et vas afeitar el cap? No fa tant, llavors. No, tens bon crani. No, no, és veritat.

El tens botorut? Tinc bonyagat, sí, sí. Vaja. Escolta, tens algun objectiu? Més enllà de la música, per exemple, tu series un bon alcalde de Solsona? Home, i tant. Igual. No. No, eh? No tant, segur que t'han vingut a buscar alguna vegada per alguna llista. No. No, mai, per anar últim, ni que sigui. No, no, van fer fill predilecte que així ja està. Ah! Fill predilecte de Solsona.

I això, puc preguntar una cosa, és com una subpregunta. Aquest dona dret a ser fill predilecte d'una ciutat? Quins privilegis tens?

Doncs, per festa major pots baixar amb la Corporació Municipal i la Guàrdia Civil i el bisbe. Com ho teniu, això? Fins a la catedral. Pots anar a missa i pots seure davant.

Ah, mira, doncs, déu-n'hi-do. Espera, que la pregunta de Súria era bona, eh? No, com ho teniu,

lo del bisbe de Solsona? És veritat, això ens interessa. No ho sé, no, tampoc. No nens de missa? Et feia de missa? No, jo sóc la mare de la claustre. Però de missa no.

Acaba d'ensenyar, s'ha aixecat la màniga i porta una mare de Déu tatuada al braç, eh?

Sí, està una mica difuminada ja. Sí, perquè és una calcomania.

Sí o no? Per festa major ens posem una calcomania al braç. Ah, sí? Ah, molt bé.

Mare de la nena. Sou molt de Solsona, els de Solsona. Al Carnaval el vius intensament, també? No tant com a la festa major. T'agrada més la festa major, tu? Que al Carnaval els de Solsona el defensen fins.

Bueno, és una bestiesa. Jo hi vaig anar un any i I què? Bueno, no me'n recordo. Bon senyal, bon senyal. Només recordo que a les 6 del matí, que jo ja me'n volia anar a casa, a les 6, eh?, em van dir, no, ara anem al poliesportiu, que ara comença el concert. Quin concert? A les 6. A les 6 del matí començava un concert a la Polivalent, que em sembla que li diuen.

Xuriguera, digue-li allò de la teva filla. No. Sí, digue-li. Ja ho sap, ja ho sap. No ho sap.

La vinya encara la guardes? Encara la tens? La cuides o no, la vinya? No. Una cosa que tenies bona. La vam arrencar, tu. Tenies vinya, Solsona? Home, i tant. I feies vi? Home, quatre xeps, eh. La de vegades que ja pujaré i no ho he fet mai. I al final s'ho ha hagut d'arrencar. Per culpa teva, Xuriguera. Per culpa teva, Xuriguera. I un xuriguera que li va posar Miquel a la seva filla en Roger té una una cançó que es diu Cantor Burí em sembla i parla d'una tal Miquel ancora ti amo i la nostra a casa la cantem molt aquesta encara i la filla li van posar Miquel per la cançó hòstia però és que tampoc n'estan així però sí.

Ah, ara t'ho has inventat. Abans que vingués en

Roger Mas anava fent el xulo. Sí que ho és, li fa vergonya. El més ben parit d'en Roger Mas i jo és quan ens coneixem per primera vegada. On va ser això? Te'n recordes, tu, Roger?

Mira, aquesta cançó que diu està en un disc que es diu DP, i el Xuri me'n va robar una caixa sense. I no m'ho va dir. I es va fer de dia. I ell m'ajudava a buscar la caixa.

Per allà aquells boixos. Per més mentides que ens diguis, jo ja la sé, l'anècdota, Roger. Sí, sí. No és veritat, és veritat. És veritat.

Jo t'ajudava a buscar la caixa. I al final vam marxar

cadascú cap a casa seva, jo sense la caixa, i la casualitat va voler que ens vam trobar a la porta de l'hotel. I el cabrón va portar-me la caixa sota el banc.

Amb els calés i tots els discos que havia vengut, eh? Sí, eh? Te'ls vaig tornar tots, eh? Sí, clar, però collons, ens vam trobar a la porta. I des d'aquell dia que som amics. Molt bé. Escolta, el 2027,

Roger, prepararàs nova música? Arribarà algun disc nou? No, no ho compto, no. Home, si l'altre 12 anys, doncs ara hem d'esperar ben bé cap al 2040 o així. Ah, sí? No, 2036. 2036, perfecte. Algun concert a la vista? Alguna cosa que diguis? Deixa'm fer una mica de propaganda.

Serem al Casino L'Aliança al Poble Nou, al Cruill, el 22 de novembre. Perfecte. La setmana que ve em vaig a l'Alguer. Mira. Si Déu vol.

Això que has voltat bastant pel món cantant en català, quin agent ve a aquests puestos? Ve gent? Depèn d'on. Catalans. Has fet algun concertot ben tristot, això amb 10 o 12? Que dius, anem a Brussel·les, no sé què. A Madrid. A Madrid, eh?

Quants éreu? Mira, a Madrid. Això va ser, crec que el 99, l'abril del 99. Abril del 99. Ah, sí, mira, sí, vam parlar a la sota. Sí, senyor, sí, senyor. No cal que torni a explicar. Repetirem ara aquí l'anècdota. Creu-me que no és la mateixa audiència. Que era un Real Madrid-Manchester un dimarts. I jo tocava a la sala Suristan. Ben programat. Sí. I vam fer proves de so i estàvem a punt de tocar i no va arribar ni. Venien els cambrers i els de la sala i tal. Zero persones de públic. Entre zero persones. Uau. I al cap d'una hora que havia d'haver començat el concert va entrar el Sisa. Llavors ens vam emborratxar amb el Cisa i al cap d'una hora més, que el concert ja s'hauria d'haver acabat, va arribar l'Adrià Puntí. I ja està. I ens vam emborratxar tots, però no hi va haver concert. Molt bé. Jo portava el Paniagua, que era mi maestro aleshores, i va negociar amb els de la sala i vam cobrar la meitat del volum. Encara, eh? Nosaltres hem vingut, però la nostra meitat l'hem fet.

Déu-n'hi-do.

No pots anar a dormir sense millorar el teu llamosí.

Roger, una paraula i tres definicions, si l'encertes t'emportes. Una llangonissa, ral de vinyó, gentilesa de. Vena! La paraula d'avui és afiturar. Afiturar. Afiturar. A. Afiturar. Acció de posar-se en forma. Anglicisme, que s'utilitza com a sinònim de posar el teu cos fit. Aquest jument només pensa en afiturar el cos i fer-se milionaris a Instagram. B. Afiturar. Posar fi a un viatge molt llarg, aturant el vehicle de manera definitiva.

Va entrar al banc Sabadell, va robar un milió d'euros i va marxar amb un Ferrari a 180 per la P7 fins que, a fi, aturar el cotxe i s'entregar a la policia.

No donem tantes pistes, eh? O C, afiturar, acció de clavar-li la mirada a algú, mirar-lo fixament, insistentment.

Ai, perdona, m'estic recuperant. Aquell monstre d'esquadra em va posar les manilles i em va afiturar per donar-me la vida. Es diu Marcel i ara farà 10 anys que estem casats. Mira-la.

A, B o C, Roger. No en tinc ni idea, però diria la C per dir-ne alguna. Correcte! Maca, aquesta. Aïta! Mira tu. A fiturar. Les persones són més bones,

però també ens la fotrem. No, és veritat. No és veritat i ara tindríem una discussió que perdríem l'amistat que tenim. Anem a parlar d'embutits. Millor que parlem de política. Roger, no marxaràs sense interpretar-nos una cançó aquí amb l'Arnau Tordera i la Pau Albert. Avui Roger Mas interpreta amb Pau Albert i Arnau Tordera el rei dels Berns.

Que cavalca deshora aquesta nit, és el pare que porta el seu petit, l'estreny ben fort, la recerta el vent i l'aguanta segur la manta calent. Per aquest amagues fill esporuguí, no el veus perquè mira fit a fit. El rei dels verds amb corona i mantell és la

boira que el mou com un ocell. Vine, petit, va a córrer, vine amb mi. Quins jocs bonics farem plegats aquí. Flors de colors a la riba fan nimo en un lloc on tot hora és estil.

Pare que no sents el rei dels verds que em promet mormolant somnis eterns. Tranquil, fill meu, són les fulles que el vent fa girar i n'arrenca aquest lament.

No vols acompanyar-me, bon minyó, més filles et tindran adoració. Elles que guien la dansa de nit et pressaran amb cançons fins al llit.

Pare, pare meu, no les veus, no, les set filles del rei en la foscor. Fill meu, fill meu, el que jo veig ben clara són els vins que la lluna fa brillar.

T'estimo, te vallés en té cor pres, si no vols fer-me cas vindràs en pes.

Pare que ve amb la seva mà espectral, el rei dels verds m'atrapa, m'ha fet mal. El pare i el cavall, tot estremit, jamega entre els seus braços el petit. Amb grans treballs a la fiarri veport, entre els seus braços l'infant era mort.

Per venir de públic, entra al corral.cat i omple el formulari. Per una vegada seràs el més jove del bar.

Va, que us parlo del telescopi més gran del món.

Aviam, és l'Observatori Fabra, jo hi he estat. És el de Prada, és el del Baix Cama.

No, ni l'un ni l'altre, perquè no és a Catalunya. És el desert de Tacama de Xile, però encara no funciona, eh? Està en procés de construcció,

de reproducció. Quina merda, el de Prada sí que funciona, jo hi he estat, eh? Funciona. Voleu deixar parlar la Mercè? Sí, i tant, com sí, però la corregim.

Va, va. El 2014 van començar les obres al desert de Takama del que serà el telescopi més gran del món.

No hi ha ganes d'anar a fer llomis del desert? No hi ha aigua? Explica'ls-hi, Mercè.

Perquè és una de les zones del planeta on hi ha més foscor i és òptim per veure les estrelles.

A Mollerussa també és molt fort. A Mollerussa hi pedrega molt. I al telescopi, si cau una pedra al vidre,

s'ho aixafa. Perquè us feu una idea de la bestiesa de telescopi que és, és un telescopi que té un mirall principal de gairebé 40 metres de diàmetre. 40 metres de diàmetre?

Hòstia, has de tenir un ull molt gros, eh? Per enfocar bé. Per favor.

El projecte.

El projecte partia. Has de mirar pel forat petit, no pel gran. Oh, cuida't.

No ens posem tècnics que no l'encertarem ningú. El projecte partia de

100 metres de diàmetre. Un camp de futbol. Una rodona de telescopis.

Algú va pensar que potser s'estava passant una mica i ho van reduir a 40. Si us interessa, que sapigueu que a principi de 2028 ja estarà acabat això.

Anem-hi tots un dia. Fem una quedada. Qui va construir un telescopi

quan era un nen era Brian May, icònic guitarrista de Queen, que ell és conegut per ser un gran virtuós d'aquest instrument de les sis cordes, però potser no sabeu que també és doctor en astrofísica. No ho sabia, no ho sabia. Un autèntic cervell. Doncs també és prou coneguda l'anècdota que quan era jove va construir la seva pròpia guitarra amb el seu pare, la Red Special. Això ho sabíeu. El teu pare també te fa les guitarres. Aquesta merda no me l'ha fet el meu pare. Però altres guitarras sí. Aquesta que toco aquí, no, però totes les restes sí.

La bona, la que no portes aquí. Aquí, per què vas decidir portar la barata?

Sí, aquesta guitarra. Perquè les meves guitarras no les portaré aquí, amb vosaltres aquí tan a prop. Perdó, perdó. Són instruments de gran valor que no poden córrer risc. Ah, molt bé.

El proper dia vindrem uns calçotets bruts per aquesta regla de tres. No us moreixeu els meus calçotets nets, vosaltres? Tens o no?

T'he posat davant del mirall, Arnau. Em sembla bé si els portes bruts. De fet, la meva pregunta era, els que portes ara són nets? Sí, clar. Bueno, ara no perquè ha passat.

Però quan ens canviem.

Bueno, estàvem amb el Brian May, el guitarrista de Queen.

Sí, doncs que eren aficionats a construir coses amb el seu pare i, a part de la guitarra, doncs uns anys abans van construir conjuntament un primer telescopi perquè el nen, doncs, mirés el cel. Així que van acotivant l'amor per la música i per l'espai des que era ben petit. Boníssim, això, eh? És maco, això. Això un rato et convidaré a sopar, Magandé, i m'expliques anècdotes d'aquestes. Ah, no vull sopar amb tu, no tinc cap interès. Tot això t'ho saps de memòria, eh? Tot de memòria. És aquí dins.

Joel, tenim alguna cosa més del telescopi? Ah, el telescopi. Mira quin suspir he fet. Podries disseccionar-lo. No, no, no, no. No, ja no dissecciono. És que tens mala. És que és mala persona. Telescopi, telescopi. O com m'agrada dir-li a mi, una finestra oberta a un univers meravellós de coses que em són completament igual. Tant de bo m'interessés l'espai, les estrelles i els planetes, però malauradament no és el cas. Soc incapaç d'estar més de tres minuts mirant les estrelles i et juro, Mercè, que m'he esforçat moltíssim. Per què fan mal les cervicals? Has de venir un dia a Montserrat, home. Sí, home, allà, amb els friquis aquells. Es veu que hi ha l'Oriol Junqueras allà, buscant ovnis.

Hi ha vingut personatges de tot tipus. Tu li has vist l'Oriol Junqueras allà, en directe? L'he vist mirant el cel.

El van confondre amb un extraterrestre bueno, jo ho he intentat això de les estrelles i la ossa major faig veure que ho veig tot, ho veig una merda perquè a més els amants de l'astronomia la gent que va a telescopis t'ho expliquen amb una passió. Hòstia, que pobret sap greu dir-los, mira, tio, no estic veient ni el carro petit, ni el carro gran, ni cap mena de carro. És veritat que li has de donar una mica el sí del boig. Sí, sí, ho veig tot. Oh, un escorpí, sí, home, i tant, un escorpí. Són tres punts, això. Si un escorpí, una forquilla. No hi ha cap d'allò. I clar, a mi em fascina aquesta gent perquè a mi em fa la sensació que han de tenir tan controlada la vida a la Terra. Que diuen, d'acord, ara tinc control de la Terra, vaig a mirar altres planetes, no? A mi em sorprèn perquè jo vaig tan agobiat per controlar, sí, Catalunya, ja enorme, com per a sobre anar-me a dedicar a veure què collons passa allà a mils milions de quilòmetres llums, no? El comprenc. Sí, sí, sí. És que tu segurament en aquest aspecte vas en la meva línia.

Està bé perquè ha fet servir la unitat de mesura quilòmetres llum. Sí, sí.

Bueno, el que sigui. Anys llum. Jo soc més partidari d'ampliar el coneixement per cercles concèntrics. Ja, ja, ja. Tu neixes a la teva mare. Primer el teu poble. Primer ta mare, no? Primer ta mare. A ta mare. Primer la família. Sí. Primer la família més gran. El poble. Primer el barri. Sí. El poble. La comarca. La comarca, província. El país. I si vas fent, final, final, si vas molt bé, aniràs a buscar els planetes. Jo quina sensació tinc, Peyu? Que la gent que li agrada l'astronomia ha dit, no, no, jo passo directament als planetes. I saps per què és això? Perquè, clar, a distància, Tot es veu maco. Sí. Júpiter. Júpiter és una gran bola de foc horrorosa amb tot de boles de pedra xocant entre elles a grans dimensions. És un horror. Però clar, ho veus? A molta distància hi ha aquest cucú. Tu vas a Mollerussa. I de prop és llet i la gent diu que és llet mira-la des de Júpiter es veuen unes coses bueno, no, es veuria més maco perquè són uns covards aquesta gent atreveste a mirar al teu voltant la merda que hi ha home, la gent és lletja estem fregant la filosofia gairebé trobo que és dels programes interessants que s'han fet això ho diu en mironia i em sap greu però. I després hi ha aquella cosa, Soriguera, que tu quan estàs mirant l'espai, normalment estàs veient coses, que això costa molt d'entendre, que ja estan mortes, que ja existeixen. Això em rebenta el cap, això. T'ho expliquen com la gran cosa, però, per exemple, la meva àvia treballava en un geriàtric, i jo hi anava cada diumenge, i jo ja tinc moltíssima experiència amb això, amb veure persones que en realitat ja estan mortes. M'entens?

A mi em van regalar un telescopi una vegada i que tal? el vaig muntar i vaig dir és més complicat del que em pensava em pensava que mirant ja es veuria tot corre molt

eh amb un telescopi tot corre molt o que te'l regalin muntat també imagina que et regalen un cotxe desmuntat no. Una merda, no? Posa el telescopi igual. Hosti, quina idea. La idea d'un cotxe desmuntat, no? Com Ikea. Una marca de cotxes Ikea i t'has de muntar el cotxe. Bé, el telescopi és un símbolo fàl·lic. Ah, sí? I molt clar, a més. Mira, definició de telescopi del dia, que? Te la dic. Dit dels aparells constituïts elements de diferent amplada que poden penetrar i lliscar els uns dins dels altres de manera que la longitud del dispositiu o de l'aparell és variable. Això? Això. Fadeu del telescopi? Quinament tan pervers s'ha fet aquesta definició. Aquí hi ha un paral·lelisme amb el phallus molt clar. No sé si s'ho heu fixat, però tant el telescopi com el phallus, a més, en un moment donat, Tots dos et poden fer veure les estrelles. Eh? Eh? Eh?

Un home només és un home si té vicis d'home.

Si vostè també és un home de veritat, l'esperem a la societat d'amics del whisky i el puro.

Abans em sentia buit, no em sentia un home al 100%, però des que m'he fet membre de la societat d'amics de la deixada.

El que el company els volia dir és que des que és membre del club, Ha recuperat la sensació de ser un autèntic home. Sí, això, això, això volia dir. A la Societat d'Amics del Whisky al Puro tenim els millors cigarros del mercat, els millors whiskys i el servei més atent.

Hola, estimat client. Vol que li posi alguna coseta? Vols que te la posi jo, guapa?

És molt trapella vostè. Societat d'Amics del Whisky al Puro. Un home per ser un home. Ho ha de demostrar.

Ens diuen els cavallers de la taula rodona perquè a la Societat d'Amics del Whisky al Puro se'ns tracta com si fóssim el rei Arturo.

Aquest és en Jordan. És un American Stadford terrier de 9 anys i, ara és molt important això que us diré, viu a la Societat Protectora d'Animals de Mataró i espera que algú se'n faci càrrec.

O sigui, que si voleu adoptar-lo. Mira com està xupant aquí una cosa.

Doncs mira, per si no te'l quedes tu i se'l vol quedar algú altre i vol passar-li la mà per la cara al xuri, us dic la l'adreça electrònica on heu d'escriure si us el voleu quedar. Info arroba protectora Mataró punt org.

Ho teniu aquí escrit, els veieu en imatges. Aquí teniu imatges del Jordan, si el voleu adoptar, que sapíeu que està en el Jordan.

És molt important, el que us diré també, és molt sociable. Molt sociable. Està viscut amb infants i es porta molt bé amb tots.

Està bé perquè a primera vista havia pensat potser no és sociable. Calla! No, coi! És sociable. Però sí que ho és. T'han dit que és sociable. A veure, ja ho sé que és sociable. A primera vista et mirem a tu i tampoc no sembla sociable.

Tampoc us sembles gaire de sociable.

Teniu raó, tampoc us ara a tu t'enfadeu a mi. Tampoc que el tenim aquí en Joel en adopció, diguéssim. No es pot adoptar. No es pot adoptar.

No es pot adoptar. En Joel no, però en Jordan sí. I abans no trobi una nova llar, el portem a viure un dels fets més misteriosos del segle XXI. Avui passegem el gos per Barna.

Ah, sí? Barna ve baixa. Ah. Que és Bulgària. Que es digues Varna. Varna. Varna. Varna, Bulgària. Som a juliol de 2014.

Varna és una de les ciutats més turístiques de Bulgària i les seves platges són una de les atraccions del país. Cada any les visiten milers de persones.

Gent que porta molta pasta. Ah, això està bé. Francesos, sobretot. No, francesos no. Ah, no venen francesos. Els francesos estan a Roses. A Roses. A l'Estertit ve gent maca, t'he dit.

Un dels turistes que hi ha a Barna és en Lars Mittang, un jove alemany de 28 anys. Fa uns dies que és aquí fent el guiri amb els seus col·legues i dedica les hores a emborratxar-se com si s'hagués d'acabar el món. Joel, mira, faràs tu aquest noi? Sí, perquè és un borratx, no? T'escau, sí. D'acord. Eh, noi, tu, cambrer, posa'm un altre gintònic, va. En Lars és un noi normal, però avui va calent d'orelles. Habitualment no es posa mai en problemes, però la beguda li està jugant una mala passada. Està ben pesat, el nostre gos, en Jordan, ha notat que en Lars va passat de voltes, així que, tot i que ho dia estar sol, prefereix anar-se'n a fora, perquè la vergonya aliena se l'està menjant, tu.

Mira, noi, escolta, jo volia un gintònic, però veient que ets tan lent. Ojo, perquè en un paràgraf t'has emborratxat d'una bestiesa. Mentre jo llegia aquest paràgraf. Pujo molt. Collons, m'has dit que l'alcohol li està jugant una mala passada. Jo faig el mètode dos tanislaskis tota la vida. Està perfecte. Eh, Mercè, que tu saps això. Els antecedents. En aquest cas és mètode. Mètode moscoscai, en aquest cas. Bueno, com anava dient. Li diguen al cambrer. Noi, mira, veient que ets tan lent, t'endemano dos de gintònics i així no preno temps aquí esperant. I tu, guapa, què? Com anem?

Igui, guapet, guapet. Això l'estàs fent al gos o? A la cambrera. Per qui m'has pres? Per un degenerat? Sóc el Lars, no sóc el Joel. Sí, sí, sí. Està fora de sí, en Lars. Molesta als cambrers, les mosses que hi ha al local i a tothom amb qui es creua. Ara s'estan carant amb un noi de la seva edat. Estan mantenint una calorada discussió relacionada amb el futbol.

Et dic que el Hoffenheim és el millor equip d'Alemanya. Però què guipolles! Què xerres, trostassa! El millor equip d'Alemanya és el Schalke 04.

04 és el que es fotrem al pròxim partit. 04!

No sabem exactament els arguments d'un ni de l'altre, però sí que sabem que parlen de futbol alemany i sabem com s'acaba, amb una esbatossada de mil dimonis. Que n'has d'haver emparit el futbol, eh? Quina emoció, eh? Sempre discusions. Fas amistats. Te'n recordes? Sí. Són jo que he pallissat en Joel? Bueno, ha sigut mutu. Ha sigut mutu. El ball de pinyes és dels grossos. En Lars acaba estarracat a terra. Reventat. Ha rebut tants cops forts el cap que té el timpà fet caldo. Acabes a l'hospital. Lars. Lars.

Lars, amic, estàs despert. Bé. Ei, ei, què m'ha passat? Què és aquest xiulet que sona? Està sonant. Un pip. Sí. El sents o no? Sí, és la màquina que estàs connectat. Ets a l'hospital, Lars. No, no, vull dir aquest pip. Pip. El sents o no? Estic sentint un pip. No. Jo només sento el pip-pip, veus? De la màquina. És aquesta màquina perfecta. No, ja ho sé, collons, el de la màquina. Jo dic un pip més llarg que un pip, que és que em molesta molt.

Sí que molesta. Són acúfans. Són acúfans, Lars. Acúfans. Les ven cagant, nano. Hòstia meva. Benvingut al Club del Xiulet. Sí, això és allò que tens tu a fer, eh? Sí, sí. Tot el dia sento això. Tot el dia així? Tot el dia així. Per acabar boig, eh? Hòstia. Bueno, ja ho venia de sèrie. No, no tens pas d'això.

En Lars passa la nit a l'hospital, en surt l'endemà. Tal com ha diagnosticat en Fel, que té acúfans, doncs en Lars també en té. És un so molt molest que li sona contínuament a l'orella. Però els acúfans no són el més greu. Preocupa més la manera com es comporta des de que li han donat l'alta. Sembla molt neguitós. Estic molt neguitós, estic molt neguitós. Què passa? Qui és aquest gos?

Eh? Qui és aquest gos? L'Arson. Per què em segueixen aquest gos i el narrador? No, bueno. El Peyu, és el Peyu. Soc jo, sí. I per què segueixo sentint aquesta merda de soroll a orella?

Pip, pip. Ens l'han espatllat, eh? Pip, pip. En Jordan nota que en Lars està massa exaltat i els seus amics també. Molt exaltat. Estàs exaltat, eh? Mira! Ah! Déu meu. Aquest és amic meu? Aquest era amic teu. Ara, des que li han fotut la pallissa, que ha quedat una mica xerbutat, pobret. No acaba d'anar fino. Ara que t'han donat l'alta mèdica,

l'Ars, per què no sortim a fer unes birres? A fer unes birres? No!

No! Hi ha perills! No es pot sortir! Ens hem de quedar a casa!

L'Ars està molt estrany. Li ha agafat por a vés a saber què. Està alterat de veritat i a mesura que passen les hores, més. Té por de tot i desconfia de tothom. Desconfio de tothom.

Ah! Ah! Què és aquest soroll? És el timbre, idiota.

Què és aquest soroll? És el timbre. No, saps que em venen a matar. No, home, Lars. No, ni Lars ni Lars. Bueno, com que no volia sortir de casa, he trucat a unes pizzes

i ens porten unes pizzes a casa del pizzero. Porto unes pizzes en nom de Lars Mitang. I a què?

Com que Lars Mitang? Com saps tu el meu nom? Com saps tu el meu nom? Que m'estàs espiant? No, home, no. Ets un espia. Home, l'hi he dit jo, som el teu pis, l'hi he dit jo, que portés unes pizzes a casa de Lars Mitang. A veure, porto una que atre formatges, una carbonara i una napolitana. Napolitana? Sí. És de la màfia napolitana? No. La màfia em vol assassinar. No, no. Merda! Porto unes braves, unes croquetes, unes bombes. Bombes! Bombes! Mare de Déu, sentíssima! Ho heu sentit o no? Sí, home. Estic boig o què? Són bombes tan bones. Perdoneu, us deixo unes pepsis perquè a Coca-Cola no n'hi havien. Unes pepsis? Ho heu sentit? Ens volen matar de pena! De pena! No t'agrada la Pepsi? No, gens m'agrada la Pepsi. Odio Pepsi. A qui li agrada la Pepsi? Merda la Pepsi. No té aquell sabor autèntic de la Coca-Cola, no l'han sabut trobar mai.

No han sabut trobar mai, allò. Merda la Pepsi. I vas a aquests bars, ara, que els agafen no sé quina cadena i no sé què, i fan un acord amb no sé quines marques, i llavors tenen Pepsi. No hi vaig, no hi vaig. No es pot veure. En aquests bars. Desastre. Pepsi. En Jordan està confós. És tendre i sociable. No, en Jordan és el dos. Sí que està confós, sí.

T'has ficat massa en el personatge. Ets un tèdien d'ell, no? Sí, sí, soc un tèdien.

El gos deia que és tendre i sociable, però no, és que no vol acostar-se gaire en l'arts perquè fa coses molt estranyes, com jo he pogut veure, ni els amics l'aguanten. Està massa emparanoiat. Emparanoiat?

És que els que em vigilen. Quin vigilen? Al redor m'estan vigilant. Però a qui? No ho sé, però em vigilen perquè em volen fer mal. Qui? I a la que em despisti, pam, em mataran. No, home, no. Em segrestaran i després em mataran.

No al revés, que seria raro. Jo tinc acúfans, eh? Sí. Però a mi tot això no em passa a mi no t'aguantaria

només se sent un pito i ja està no sabem de qui té por però en té molta ara truca a la seva mare per dir-li que corre perill i això que casa només hi és ell, està sol, però vaja. Sí, sí, qui és?

No veus l'hora que és? Qui truca?

Mama, mama, escolta, escolta. Ai, carinyo, digues. Soc el Lars. Sí, sí, sí. No, però si no sabies qui era. No, clar que sí que sí. No puc parlar perquè em sembla que em tenen la línia punxada, mama. Escolta'm bé, només ho diré una vegada. Corro molt de perill, mama.

Lars, per favor, no vinguis amb bromes, són les 4 de la matinada. Què et passa? Què et passa? Que em persegueixen.

Què et persegueixen? Que em volen matar, mama. Què et volen matar? Que jo què sé.

Què has fet, carinyo, que et vulguin matar? És que de veritat, ja t'has fotut en algun merder o què?

Que no m'he fotut en merders, t'ho juro, mama, però és que no t'ho poses. Hi ha gent que em persegueix, gent que em vol fer mal, i no sé qui són, però els puc notar, els puc sentir. Carinyo, carinyo. No, carinyo, no.

T'has drogat. Sabia que diries això. No, no, t'has drogat. Que et vaig dir que beure, doncs, una mica, encara, però drogar-te no, eh? Les drogues ni tocar-les, amor.

Que no m'he drogat gens. Gens. Gens, està molt bé el matís. Gens. En Lars està totalment alienat. Es comporta d'una manera tan erràtica que en Jordan ni si a tant serà. Va d'una punta a l'altra del pis parlant sol com si fos boig. Només repeteix una vegada i una altra que l'estan

espiant i que l'estan perseguint. M'estan espiant, m'estan perseguint, m'estan espiant, m'estan perseguint, m'estan espiant, m'estan perseguint.

Tot això li ve de la pallissa que li han fotut al començament del guió?

Exacte. La paranoia d'en Lars és a causa de la pallissa. La xerbotada que porta al cap fa que els acúfans siguin la seqüela menys greu. Està paranoic. En Lars, mort de por, decideix acabar les vacances i tornar cap a casa.

Jo prefereixo que em matin acabar abans les vacances, eh? Això sí. A mi que no me'ls toquin les vacances, eh? Abans.

En aquests moments és a l'aeroport de Varna. Ha comprat un bitllet i espera l'avió que l'ha de dur fins a Alemanya. Aquí la paranoia se li ha incrementat.

Ai, ai, ai, els xiulets. Ai, ai, ai, aquell tio que m'està mirant malament. Ai, ai, ai, aquell gos de l'altre cop. Ai, ai, ai, la maleta abandonada, aquella que serà una bomba d'un terrorista. Ai, ai, ai, que cars que són els entrepans del puto aeroport, per la puta merda que donen. 15 euros per un entrepà.

Es veu superat per la por que el tormenta i pren una decisió que li canvia la vida. Compta que el que farà ara mateix és el que converteix en Lars Mittang en un mite. Veuràs que segresta un avió. No, no, veuràs que quan arribi a Berlín fotrà el mur a terra. No, res de tot això. El que fa en Lars és fugir espantat del que li fa por. Una cosa que, a més a més, els altres no la veiem.

No vull morir aquí, no vull morir aquí. Marxo espantat perquè tinc molta por. No vull morir aquí.

En Lars abandona les seves pertinences i surt corrent de l'aeroport. Corre com si li anés la vida, plorant i mirant enrere, com si fugís d'alguna cosa. Surt a córrer cuita de l'aeroport i s'endinsa en un bosc que hi ha al costat. En Jordan el segueix un moment, però a última hora ho deixa de fer. No val la pena anar-hi. I ben fet que fa. I tant que sí. Tot el que us estem explicant, tot el que hem explicat, està gravat per les càmeres de seguretat de l'aeroport de Barna. És 100% real i ho podeu trobar buscant Lars Mittang a internet. Si ho busqueu, el veureu fugir com un esperitat de vés a saber què. Ai, pobre. Un tio corrent, les càmeres de seguretat de l'aeroport. Una paranoia. Ben trist, això. I si està penjat a internet és perquè. Pel que us direm a continuació. Atenció perquè som a punt d'explicar la història de la desaparició de Lars Mittang. Recordeu, us he dit això, no? Les càmeres de seguretat van gravar-ho. Ho van gravar per comprovar cap on havia fugit. Aquell dia en Lars desapareix per sempre i mai més se'l torna a veure. Comença a fugir des de l'aeroport. I mai més torna a aparèixer enlloc. No deixa rastre, s'ha esfumat. Li han perdut la pista per sempre. Oh, per sempre, per sempre. Heu mirat bé el bosc? Veam, sí, veam. Quan els pares i els amics denuncien la desaparició d'en Lars, la policia rastreja la zona, però. Pentinen, pentinen la zona. Pentinen la zona, es diu. La pentinen. Han pentinat la zona. Ara han de suspendre perquè els helicòpters no. No hi veuen. No poden volar de nit. No entens mai, això. Fot-li un foco. Eh? Per què no es pot volar de nit un helicòpter? Tenen ganes de no posar el foco. Ah, passa que no volen pagar més hores als bombers. Ah, en Xavamaria. Això està. Però, ja heu mirat, he dit a l'aeroport. A l'aeroport, sí, home, clar que sí. Busquen per tots els racons de la ciutat. I això és justament el que ha fet tan famós en Lars Mittang, la manera com desapareix. És impossible saber què se n'ha fet. La policia el busca per tot el continent, però no se'l torna a veure mai, ni en vida ni mort. I tenint en compte que es va estar a les últimes hores cridant als quatre vents que l'estaven perseguint per matar-lo, el cas agafa un caire força misteriós. A veure si potser no estava boig. Diguem. A veure, es va estimbar per un barranc, es va convertir en un rodamunt, alguna màfia el va liquidar, va acabar tancat en un manicomi, el van dur a una casa de sàdics on li van fer tota mena de bestieses. Aquesta és la bona. N'hi ha de cases de sàdics? Està. Pensa que sí. Potser està al Senat espanyol. A Mer.

Allà al costat de la pastisseria. Hòstia, veus? Bé, no se sap què se n'ha fet,

però aquestes teories i unes quantes més han alimentat el mit a internet. La desaparició de Lars Mittang és un dels grans misteris del segle. Bueno, ho hem titulat així, però és una merda de misteri, però és per donar-li una mica de. No, està bé. Desapareixer molt ràpid. Fiquis modest. Ja està, és veritat. Curiós. Ens falta saber si el nostre gos, en Jordan, ha sobreviscut o no aquesta passejada curiosa. Mercè, qui ho decidirà, això? Això ho decidirà la Lola. Que d'on ets, Lola? De Terrassa.

De Terrassa, m'acabo. Et trobes molta gent de Terrassa, Mercè. Trobo que es mouen molt, molt ràpid.

Recordem que en Jordan és un gos que està esperant una casa d'acollida, és a la Societat Protectora d'Animals de Mataró. Per tant, farem una pregunta facileta. No protegeu-la, Lola, perquè si l'heu d'adoptar, que l'adopteu viu. I fins i tot podem fer

servir el comodí del públic aquí, perquè, escolta, que no vol contestar la pregunta, la Lola. ¿Quina és la capital de Bulgària? A. Sofia B.

Dubrovnik C. Belgrat. ¿Sofia? ¿Sofia? ¿Sofia? ¿Sofia? ¿Ha dit Sofia? ¿Ha dit Sofia? ¿Sofia? Correcte!

En Jordan se n'ha sortit saia estalvi. No es refiava gens d'en Lars i li ha deixat un espai que li ha acabat salvant el coll. Si no, l'hauríem perdut, eh, també. Per tant, si voleu acollir aquest American Stanford Terrier de 9 anys, ara és el moment. I fins aquí la Renaixença. Ens trobareu, com sempre, al segle XIX. Que el Senyor sigui amb vosaltres.