T2xC29 - La campana extractora

Vera et connecta amb allò que més t'agrada. Vera, fibra i mòbil de veritat, patrocina la Renaixença.

Déu vos guard! I visca el Vallès!

La renaixença.

Un test d'una bona campana. Una bona campana necessitem en aquesta vida. Hi ha n'hi ha, de bones.

És veritat que fan molt soroll. És dels plaers ben parits de la vida, per això. I barato, és un plaer barato. Engegar la campana és un plaer? Parar-la.

De cop i volta estàs molt nerviós i ho pares i fas.

Jo escolto la campana així, me la poso tope, amb calçotets, i quan la paro sembla que estic de vacances.

De tan relaxat que me quedo. Llavors hi ha unes famílies masoquistes o amb alguna mena de trastorn no diagnosticat que sopen amb la campana en funcionament. Tota l'estona.

També val més. Segons quina conversa tens amb la dona, a vegades. Per tapar el silenci, incòmode.

Sí, pot ser. És per això. També és veritat que és un mal d'aquells que, o sigui, no sé com explicar-ho, que molesta, però no és prou molesta a vegades com per aixecar-te fins a la cuina. Ah, ja te veig, ja te veig.

Perquè el vas integrant. Sí. ¿Què és això? La campana.

No seria el soquet. No, tu acabes integrant això. Ah, exacte. Para-la, para-la, para-la.

Oh, oh, oh. Està bé, s'està bé. A mi em passa una mica, és el mateix nivell de molèstia que, per exemple, quan vas conduint una hora i mitja amb el cotxe i dius, no acabo d'estar còmoda? I quan arribes dius, potser m'hauria d'haver tret la cartera de la butxaca del cul. Sí, sí. Sí que passa això. I a vegades a mig camí ja ho notes que la portes, però no et vols el moment de dir. No, perquè has de fer allò. Ara ja per mitja hora ja arribo amb la cartera aquí posada. La campana d'extracció de fums. Estàvem aquí, eh? Que, per cert. No, és una cosa que us puc explicar qui la va inventar, si voleu. La campana, anem a la història en qüestió, perquè qui va inventar la campana, us preguntareu.

Qui va inventar la campana? Expliquem-ho, expliquem-ho. Hi ha molts seguidors de la Renaixença que volen saber. És un programa de cultura. Sí senyor, sí senyor.

A mi de vegades la gent em para i m'ho diu, és que aprens unes tonteries, vull dir, a veure, tonteries bones.

Bueno, tonteries, aquest és el nivell, el nivell de divulgació del programa és aquest. No, Peyu, a veure, aprens tonteries. No, no, no, no, no. Vostè, per accedir a la carrera de Medicina, estaria bé que sapigués algunes tonteries.

Perdona, Peyu, és millor aprendre tonteries que no aprendre res. Ah, sí senyor. I així funciona el Departament d'Educació de Catalunya des de fa molts anys, sota aquest lema estrictament.

Totes aquestes escoles en projectes?

Home, que gulau! Bueno, com us deia, l'inventor de la campana. Anàvem a la campana, sisplau. No us desvia. La campana d'extractor de fums, que té un nom una mica d'invent d'en Doraemon, no? Sí. La campana d'extractor de fums. Ho fas molt bé. Gràcies. Eres tu? Era jo, era jo. És com una campaneta que la tens. Jo m'imagino un tio que va molt pujat, un tio que es fa el xulo i sona la campaneta i de cop és un tio molt humil. Ah, perquè li baixen els fums. Exacte. En Mourinho, pam, i es converteix en Sor Lucía, caram, de cop i volta. Bueno, jo no sé qui té més fums d'aquests dos.

Ja, sí, perquè la Sor Lucía. Ojo la Sor Lucía, eh? A veure, Peyu, jo saps que et respecto molt i que jo en aquest programa sóc el primer de desviar-me i anar a parlar d'una altra cosa que no té res a veure amb el que portàvem, però ens pots dir d'una puta vegada qui va inventar la campana extractora de fums, sisplau?

Tens raó, xuriguera, quan tens raó, tens raó. La campana extractora de fums, que per cert, saps que s'ha d'engegar. Abans que comencis a cuinar, diuen els experts. No, perquè la gent quan beu el fum llavors l'engega. Doncs no, abans de començar a cuinar tu has de generar ja el corrent d'aire perquè quan comenci a sortir el fum ja vagi amb el corrent d'aire cap amunt.

La meva sogra la nit abans l'engega. Ah, sí? Abans d'anar a dormir ja l'engega i així cuina. Demà a migdia haig de cuinar però això ja em va tirant. Ah, tu has de generar el. El corrent d'aire.

Aquella mica de cicló. Que sí, que sí, que sí. Al final la idea aquí és anticipar-se. Exacte. Tu anar un pas per davant dels desastres. Exacte. Que és exactament el que no ha fet la Conselleria d'Educació durant les últimes dècades.

Encara no els dic qui va inventar la campana extractora. Correcte, correcte.

Ja ho diràs tu, Mercè, després. Què vols dir? Bueno, és que no tenim temps, ja. Ens hem enrotllat amb altres coses. Després de l'entrevista ens expliques. Carles Viriguera, Fel Feixada, Eslega, Gluc, Arnau, Tordera, Joel Díaz, Mercè Martínez, benvinguts a la Renaixença.

Arnau Tordera, vots conegut o savi per conèixer? Una sàvia per conèixer avui. Una geneta que competeix amb cavalls criats a casa seva, al Maset de Malla. Té un palmarès envejable, ha sigut tres vegades campiona d'Espanya Junior, ha guanyat el prestigiós derbi d'Hamburg. I aquest estiu ha fet el millor resultat d'una amazona catalana al campionat mundial d'Agen celebrat a Alemanya. Què has dit? Agen? Agen. Ara no explicarà. M'he assessorat amb alemanys i aquest poble s'anomena Agen. Avui s'asseu a l'escó de. Què vols dir, jo? No, dic que si mai la busqueu, la trobareu saltant en alguna pista d'obstacles amb l'Írvola d'Almazet, la seva euga preferida. Fantàstic. Avui s'asseu a l'escó de la renaixença Imma Roquet.

Imma, què has menjat avui per esmorzar?

Doncs avui he menjat. He pres un cafè. Un cafè. Dos. Dos cafès. Una a casa, una aquí. Molt bé. I una mica de raïm. Una mica de raïm. Raïm i cafè, eh?

Això ha de fer cagar fort, eh? Sí.

No? Raïm i cafè. Això és per fer el número dos. Sí, oi?

No sé, menges abans d'una competició? Perquè allò. Bueno, vull dir que saltar sobre el cavall t'ha de remoure les coses, diguéssim. Sí, sempre menjo. Sempre menges. Sí. No hi ha una dieta especial?

No, intento no menjar coses així que siguin molt carregoses, que tinguin. Callos. I el cavall menja abans de saltar? Sí, però intentem que durant l'hora abans, no. Sí.

El cavall, perdoneu, eh? Ara me'n vaig d'una mica de moment de l'entrevista. El cavall, que salveu un animal, no? Fort, valent i tal. I després un mal de panxa i pot quedar mort, eh? Sí, sí, sí, els còlics són complicats. No sap vomitar, el cavall. Què dius, ara? Això no ho sabia jo. Home, doncs ensenyeu-li. Explica'ns això. Fiqueu-li els dits.

No poden. Si tenen un. Se'ls fa un tap i només ho poden treure per darrere, no poden vomitar. Llavors, si aquest tap es fa molt gran, podria pot passar que l'intestí les doni la volta i això pot ser mortal.

Mira, en un moment hem matat un cavall.

M'ha vingut una pregunta, una girafa pot vomitar? No ho sé. Ha escudit per aquell coll? Sí, sí.

Ha sortit molta força, allò, per fer-ho. Jo crec que és un altre programa,

aquest. Perdoneu, eh, però ho deixo aquí sobre la taula.

L'Imma va a cavall, no va a girafes. Sí, sí, perdoneu, eh. Hauríem de portar algú que eres a girafes. Sí. I me fa poc que has aconseguit el millor resultat d'una catalana de història de Mundials de salt. Com ho has fet, això? Com hi arribes, aquí?

Molts anys d'entrenament, tenir una neuga molt bona, tinc una neuga que salta molt bé, i, bueno, anant a aquesta competició, Capitat del Món, classificant-me per anar-hi, i després allà, realment, jo crec que hem estat molt encertades les dues.

Totes dues, eh? Sí, totes dues. Quantes hores entrenes? Dius, molt d'entrenament, quan sols entrenar?

Monto uns 6 cavalls al dia. Montes 6 cavalls al dia?

No ho entenc, això. A mi em sembla molt, això. Jo tampoc ho he entès. Però tu no vas sempre amb la mateixa uga?

No, no, tinc molts cavalls. Tinc cavalls de totes les edats. Per què? Em dedico molt a pujar cavalls. O sigui, cavalls joves, agafar-los, entrenar-los i després o vendre'ls o competir. Els fas bons, diguéssim. Sí, com la masia del Barça.

Sí, sí, és igual que la masia del Barça. Hòstia, que bo. I llavors, i amb el teu, hi entrenes més que amb els altres, o no, amb la teva euga?

No, depèn del grau de. Bueno, del difícil que sigui la competició, saps? Els que salten més gran necessiten més entrenament, més hores d'entrenament, més altura, més tot.

I el premi aquest que has guanyat, això té una dotació econòmica, diguéssim, o no? O només una medalleta o una copa? No, donen diners, també.

Quins diners? Quants diners? Una forquilla. Home, jo no. És que, per exemple, aquest no, a Agen vaig quedar la 20 del món. I si haguessis quedat primera, per exemple? Si quedava primera, et donaven 100.000 euros.

Ui, oh, carai! I com que 6 cavalls és de pujar, dius? Ah, sí.

Però també s'ha d'alimentar, eh?

I el campió mundial què guanya? Si guanya, ets el millor del món?

Bueno, aquest va guanyar 100.000 euros. 100.000, eh? Però bueno, cada dia et donaven diners. O sigui, totes les classificacions et donen diners.

Ah, per passar el dia. És molt car, la dieta. Per passar el dia. És un esport, la gent que no hi estan molt avesats, la gent ho classifica sempre, això és de rics. Diguéssim, has de tenir calés per dedicar-te a això.

Sí, has de tenir un suport quan ets jove, sobretot, per poder arribar a un bon nivell com a genet. I això requereix molts cavalls, anar a competicions que moltes vegades estan lluny, portar el cavall, i tot això val diners. Pots aconseguir-ho de diferents maneres. Si t'ho paguen els teus pares, realment has de tenir diners a la família. I si no, per exemple, jo tinc nois que tampoc tenen tants diners, que els lleixo cavalls, i si ho fan bé, i si dediquen, i tenen una mica de talent, poden arribar a dedicar-se a això i també a saltar al màxim nivell sense tenir una família rica.

Ah, això està bé. Llavors has de tenir només un amic ric, diguéssim. Exacte. I talent. I talent. Perquè és car, la despesa és important, això sí. Sí, sí. Escolta, per a la gent que no estem molt habituats a l'esport, no sé quines disciplines hi ha. Què feu exactament? En què consisteix la competició? Tu surts allà, has de saltar. Jo ho he vist a la tele, que ho enganxes a vegades i veus aquell cavall que salta. Però què s'ha de fer, exactament?

Tens un recorregut i tens un màxim de temps per fer-lo, més o menys sobre 70 segons, i ho has de fer sense tocar cap barra. Si em toquen una, ja està. Si em toquen una, no, depèn. Res de punts. Si toquen una, llavors vas a un desempat, que el desempat són menys salts, són uns 6-7 salts, que allà sí que compta el temps. I normalment entra la gent que no ha arribat cap barra al desempat, però si tothom ha fet 4 punts, entrarien tots els 4 punts.

Bé. O sigui, al final, el resum és guanya el que tira menys coses en menys temps. Exacte. Bàsicament. Què pot saltar un cavall, més o menys? Quina alçada.

Mira, aquí hi ha gent que saltava en metro 70.

Hostia. Jo faig metro 68. Jo 69. Hostia, et salten a tu.

Perdoneu, he dit metre 70. Sí. Ah, vull dir que I 69 no són metre 70. No, no, no. No, no, són matemàtiques, Arnau. Terror, terror, no, no passa res. No, que terror, terror. Sí, sí, sí. A veure, ha de venir algú aquí de ciències a donar-vos aquest tipus de dades. Sí, sí, sí, perdona, perdona. Joel, vols fer una pregunta?

Quines hòsties li foten a la. Sí, massa fort. Hola aquí, Joel Díaz, aquí darrere per l'ascensa. Una pregunta que et semblarà absurda, segurament, però molta gent a casa segur que s'ho està plantejant. El cavall sap que ha guanyat o que ha perdut. I en el cas que ho sàpiga, com reacciona i quin és el premi pel cavall per haver guanyat. Sí, però al cavall dels 100.000 euros li serveix el pimp. Va, a ell li és igual. Ell vol, no sé, que menja un cavall, però. Veiem si serà bona la pregunta al final. Al final serà bona la pregunta. La primera pregunta és si sap que ha guanyat. Tu has guanyat, ets campiona d'Espanya. Com li dius al cavall? Ho sap, ho sap perfectament.

La veu que quan surt a l'entrega de premis està contenta. Ah, sí? Sí, sí. Els hi posen coses, saps, escarapeles. La que li posa l'escarapela ja sap que va cap a dins. La què, perdona? Escarapela. Una com. Què és? Una corona. Un adorno, com un adorno. Un adorno, sí. És allò que és rodonet i porta. Té tres tires a baix i posa el número 1 si has guanyat. Ah!

Escarapela. Escarapela, sí. Te portes el fuet de Vera. Ella ja sap que si li

posen l'escarapela. Està contenta.

Això és bo, és que ha guanyat. I el premieu d'alguna manera, però el cavall sí.

Sí, els donen molts caramels. Caramels, eh? Caramels per cavall, sí. Com són els caramels de cavall? Tenen gosapoma. Bueno, bé. Està bé, molt bé.

Escolta, sembla que ho enfoquem tot molt als diners, però què pot valdre un cavall d'aquests? Perquè entenc que és la principal eina per competir.

Doncs els bons poden valdre milions d'euros. Sí? Què dius? Però quants milions? En sèrio? De tot. Dien que s'han vengut per 10 milions. Què dius? Sí, sí, valen diners.

I aquí el que pagues és el cavall o també la genètica del cavall a la llarga?

Clar, les dues coses. Si són sementals encara poden valdre més diners, perquè si després pots utilitzar-los per vendre semen es paga bé això.

I els sementals salten igual de bé que les eugues?

A mi particularment m'agraden més les eugues. Els sementals són més estrets. Si tens un semental. Sí que ho són. Són potents físicament.

Bueno, i en el moment de saltar hi ha un tema físic que. Ah, bueno, clar, la. No sé si pot tombar alguna cosa.

T'ha passat mai que amb el penis. No, eh?

No, però és veritat que si allò se'ls hi posa d'aquella manera, pots tratar un rato a poder començar a treballar. Clar, clar, clar. Que pensis en ser bàbia, que és el que feia jo.

En fi. Quina vida auditiva té un cavall, diguéssim, per competir?

Ja que competeixen fins als 18 anys, als 20 no saben arribar-hi.

I de joves, diguéssim, amb un o dos anys ja el pots fer saltar?

No, això a les carreres. El salt es comença la competició amb 4 anys. Fins que no té 4 anys el cavall no està preparat per saltar. Realment és molt llarg, perquè des que el cries fins que comença a saltar, per exemple, al Mundial o a les Olimpiades, no hi ha cap cavall que ho salti abans dels 9 anys. Clar. Clar, llavors són nou anys

que és una despesa i prou, aquest cavall, no? Totalment. Només mengen I com saps que és bo? Si no l'has fet saltar mai?

Els fem saltar amb llibertat. Quan tenen dos anys, tres anys, ja comencen a saltar amb llibertat.

Ja veus una mica per on van. I mentrestant els fas anar de carreres o alguna cosa així, o no? No, fins als tres estan allà. Tenen la vida padre.

Sí. Va pensar en un meu fill. Sí. Bueno, el teu fins als 18 no ha fet res. Per això encara és pitjor que el cavall, eh? En menges de cavall? No, home, no.

No, no n'he menjat mai.

I de vedella? O de la vaca? Sí, sí. Ah, hipòcrita.

Home, no he muntat mai cap vaca. Els veus que salten, eh?

Quina relació hi tens amb els cavalls? Perquè hi ha gent que això també ho critica, no? De dir, bueno, aquesta gent només fan servir els cavalls pel seu benefici propi, per saltar, per. Gent que critica n'hi ha. Sí, sempre, sempre, però vull dir que no sé si tens una relació especial, si, clar, entenc que quan comparteixes moltes hores amb ells, no? Sí, per exemple, la Liribola,

considero que és la meva millor amiga. Sí? Li expliques coses? Realment, li explico coses, sí, sí. Ah, sí? Tenim un vincle molt estret. Ella, tu, no tantes, segurament. No, també, la conec perfectament. O sigui, jo la miro i ja sé si li passa alguna cosa.

Sí? Home, bonic. És gros, això, eh? Home, i tant, que és gros. Això passa, això passa. No sé si A tu et passa amb els cabres, Peyu? No, però a la meva xicota amb el gos sí que li passa, amb el gos pastor. Sí, eh? Més que amb el gos que amb tu. La meva xicota s'entén més bé amb el seu gos que amb. Entenc que també, darrere de tot això, quan t'estàs preparant i tal, per exemple, si el cavall es lesiona en algun moment, aquest cavall té fisioterapeuta? Té algun tractament?

Sí, veterinaris, fisios, i sobretot és el maneig que li fem tant jo com la meva primera moça, i que m'ajuda molt, que estem molt atentes a que qualsevol cama se li enfriï una mica, qualsevol canvi de comportament, això és el més important, estar molt atent.

És com una estrella, com un atleta, diguéssim, com un jugador de futbol. És un atleta. Ah, mira!

Digues, Joel. Ja me les pots treure totes perquè amb aquesta ja acabaré. M'he fixat que competeixes defensant els colors de la selecció espanyola. És una cosa que està molt bé. No. No, no vull dir. No, que no va per aquí la pregunta.

Doncs la introducció. Per què fas la introducció? Si no va per aquí, per què fas la introducció?

Ara ho entendràs. Per defensar els interessos de la selecció espanyola, el cavall també ha de ser espanyol? No. Ah, no pot ser. Pot ser estranger, eh? Sí. Doncs això, que ja em temia que seria així, no em sembla bé. Clar. No em sembla bé. Aquí tens raó. No, perquè tu sí que ho has de ser d'espanyola, ni que sigui administratiu. Sí. I el cavall, per què no?

Però ser espanyol què vol dir? No, no, és que tens raó. Ah! Espera't, espera't, espera't, que s'està posant interessant la cosa. Tens raó, tens raó. O sigui, tu no pots anar amb un cavall àrab a competir?

No, has de ser de propietat d'algú espanyol. Ah, mira. Per anar a les Olimpiades.

Ja seria una mica així, eh? És veritat, tens raó.

O sigui, pot ser un cavall. Un cavall àrab, però ha d'estar inscrit aquí,

diguéssim. En propietat d'un espanyol. Empadronat aquí. Empadronat. Sí, sí. Molt bé, molt bé.

La selecció espanyola de futbol ja passa així. Així també és així.

Mentre estiguin empadronats. On teniu a comprar les camises, Joel? S'assembla una mica a la camisa que porta l'Imma i en Joel.

Sembla una mica més. Sembla elegant. Més maca, més elegant. I en Joel va vestit com una persona normal, no va d'època com la resta.

L'altre dia m'ho van dir, per una xarxa social. Escolta, Imma, no sé si recordes algun cavall O sigui, l'Euga que tens actualment és el millor cavall que has muntat mai o hi ha algun cavall que hagi estat millor?

Jo crec que és la millor que he muntat mai, però el seu pare, que es de Indret, Indret del Maset, que el vam criar nosaltres també, era molt bo, jo en aquell moment tenia 16 anys, 16, 17, 18, quan la vaig muntar, i es va lesionar molt d'hora, però el que recordo i els vídeos que he vist, potencialment podria haver estat millor, inclús, que la que monto ara, era molt, molt bo. Indret, eh?

Està bé el nom, perquè a vegades la gent amb els noms dels cavalls es flipen una mica. Jo he vist. Gigolo. No, home, no hi pots dir. Gigolo, eh? Depèn, eh? Jo coneixia un que es deia Baia Perla. Baia de nom i Perla de cognom. Cavall. Hòstia. Bueno, no sé, això ho tries tu, suposo.

Bueno, jo i la meva filla, tinc dos fills, doncs ara mateix els poso la meva filla. Írvola. Írvola, perquè la mare es de Iopetes, que era com un tipus de raïm d'Itàlia. Llavors tots els seus fills tenen un nom italià o de tipus de raïm. Hostia, mira,

et veus competint en uns Jocs Olímpics? Ojalá, sí. Sí? L'objectiu. Hi ha la possibilitat, eh? Hi ha la possibilitat.

Si l'any que ve ens classifiquem a l'europeu, llavors sí, aniríem a les Olimpíades. Mira, mira, està bé, no?

Està bé. Estarem al cas, estarem al cas. Estarem a les Olimpiades. M'hauria agradat a mi anar-hi.

Escolta, on es compren i es venen els cavalls? Per la gent que no ho sap, diguéssim. Saps que el Sergio Ramos té cavalls, això? Sí. És un tio. El coneixes. Has coincidit mai amb el Sergio Ramos, no? Sí.

Sí? Què dius? I què, i què, i què? No.

Només l'he vist, només l'he vist. No heu parlat. I amb algú d'alguna reialesa europea? Allà, perquè a aquesta gent els agrada això una mica, no? Sí, sí.

Americanes així ricaxanes, com la filla del Bruce Springsteen, o la filla del Jobs, que es diu Ip Jobs, o la filla del Gates, també munt,

la Jennifer Gates. Tot genomil, això. Sí, tot genomil.

Com es veu això des d'una persona que ha nascut a Malla, que és aquí al costat de la C-17? Ah, jo si em compren els cavalls, encantada. N'has vengut algun amb algun d'aquests o no? Sí? Amb gent sí, amb gent de caixones sí. Sí, eh? Bueno, són els que els compren al final. Millons d'euros?

Casi. 900.000. Carai, carai, carai, tu.

900.000. Però és això.

Ja t'hi gastes un cavall, però 900.000 euros no els gastes tampoc, eh?

Bueno, tots els anys, a vegades tenim una bogassada. Són diners. Va, molts diners tenim una bogassada. Veterinaris.

Ara estem tots aquí fotent una cara dient I nosaltres aquí anem fotent ràdio, eh? Però se n'ha de saber, també. Sí, sí, sí. De noi.

No pots anar a dormir sense millorar el teu llamusí.

Imma, una paraula i tres definicions. Si l'encertes, t'emportes una llangonissa ralda, vinyó, gentilesa de. Vena! La paraula d'avui és llucana. Llucana. Ah, com era la de la medalla? Ja no me'n recordo. La medalla amb els farbalans que li posen al cavall. Era l'escarapela. Escarapela. Punteu-vos-ho. Escarapela. Llucana, llucana. Ah, llucana. Mirada ràpida que es fa a una persona o situació amb l'objectiu que no siguis vist, dissimulant.

Vaig treure el cap per la porta del darrere, just per fer una llucana, i vaig veure l'alcalde robant el plateret de missa.

Bé, llucana, finestra o clara boia vertical oberta en una pendent d'una taulada.

Hem fet posar una llucana a l'escala i ens entra molta llum. Ara, el palet era justot, eh? Quan plou també ens entra molta aigua.

O C, llucana. Es diu de la dona que sobreprotegeix els seus fills igual que la gallina lloca, que cova els ous tot el dia.

La meva cunyada està criant dos monstres, eh? Els hi compra tot. No els renyen per res. Tenen 7 i 8 anys i una setmanada de 150 euros. És ben llucana. A, B o C?

La B. Correcte! Molt bé! Una finestra, una clara boia vertical a la taulada, una llucana, perfecte. Imma, doncs et seguirem, a veure si tens la sort de poder anar a les Olimpiades. Bueno, jo és que sempre passo per davant de casa teva quan vaig a casa meu i veig tot aquelles. Hi ha tants de cavalls allà. Pita, pita. Pitaré, no, que espantaré els cavalls. Ah, clar. Hi ha molts cavalls, eh? Però molts cavalls. I ara heu fet un cobert guapo allà. És ben parit, aquell cobert.

Mira com veig. Sí, sí, sí.

És que les cabres no n'hem vengut mai cap per més d'un. Gràcies per venir a seure una estona a l'escó de la Renaixença.

A vosaltres. Bravo!

Doncs va, deixeu-me portar una mica d'informació de l'objecte. Sí. Perquè us heu emmerdat. Sí, una mica. A vegades ho feu això, que després ningú entén res i va. No s'ha dit que va inventar la campana estranyesa.

No s'ha dit perquè tampoc té un inventor en concret. Això ho dius tu. Ah, sí que té un inventor?

Clar que té un inventor. Almenys hi ha una persona que el que va fer és patentar l'invent. No diràs la persona per això. Calla. El 1926 va haver-hi un enginyer de Nova York que va patentar la campana extractora. És dels primers extractors que hi havia. Era com una mena de ventilador que el que feia era conduir el fum cap a una xamanella. El que és una campana. Ara fa més coses. Us heu corregat la campana extractora, però ara fa més coses.

Fa llum. Fa llum. Podem explicar com es diu ja l'inventor? Theodor Gertz. Theodor Gertz.

És un enginyer de Nova York, per si us interessa.

A mi m'interessa saber el nom i saber on viu la seva família per matar-los a tots. Però Fer, que avui tens el dia. Està girat.

No t'agrada la campana? Ah, encara dones ràbia a la campana.

Doncs qui té una bona anècdota amb un extractor són en Howling Wolf i en. En Howard Samlin. Exactament. Dos bluesmans d'aquests estadounidenses a l'estat del Mississippi. Dos mites, dues llegendes del món del blues. Ells es portaven aproximadament 20 anys i en Howard era un admirador d'en Samlin. I quan tenia 10 anys volia assistir a un concert i naturalment no el deixaven entrar perquè l'edat permesa per accedir als concerts devia ser 11 anys. La qüestió és que va apilar tot de caixes de Coca-Cola per tal de, per l'obertura que hi havia de l'extractor dins el local, guipar tot el concert des d'allà, des d'aquesta posició privilegiada. Una anècdota bonica. Jo li devia venir tot el fum a la cara, pobre nano.

Jo l'entenc, he fet coses també molt grosses per les Macedònies.

Per les Macedònies. Les Macedònies no et pots enfilar gaire amunt perquè no les veus, ja.

Respecte, eh, per les Macedònies. Són molt petites. Bueno, anaven creixent, anaven creixent. Sí que creixien, sí. Les canviaven. Llavors les canvien. Cinc anys i canvis. Sí, saps per què les canviaven, no? No, que t'ho diguis.

Cada vegada hi havia més pares. Als concerts cada vegada

hi anàvem més pares. Ai, ai, ai. Prou, prou, prou.

Que jo entenga el Faber. Vosaltres vau gravar un vídeo? Una cançó de les Macedònies, el videoclip. Què dius? I aquí va ser com vendíem de canviar les Macedònies. Un moment, un moment. Quina cançó? Una que estàvem a dins d'una escola.

El Senyor Bert. Aquesta, aquesta. Aquesta, aquesta. Ara la Laia es fan en Xuri en fel.

Tio! Treballo amb ell. Ha hagut d'esperar això. Ha hagut d'esperar que parlessis. No ens esbiem. Disculpa, Arnau. No, no, endavant amb les macedonies. Per experiència. Us he de dir que s'ha d'anar amb compte perquè si no us pot passar com li va passar a en Havert. És que sabeu què passa? Que ahir l'Arnau em va convidar a sopar i em va explicar aquesta història.

Perdona? Jo explico aquestes anècdotes. O sigui, no vaig. Tu no he anat mai a sopar, però amb la Laia he anat diverses vegades. Em va convidar ahir a mi.

I em va explicar que quan estava allà mirant el concert, patapam, va caure enmig de l'escenari davant del.

Howling Wolf. Mira, pobre, va caure de les caixes de Coca-Cola. Va caure al vell mig de l'escenari i en Wolf va quedar perplex davant de la circumstància que hi hagués un nen aficionat per la seva música, de manera que va demanar una cadira i li va deixar sentir el concert. I això no va acabar aquí perquè pocs anys després en Havert es va convertir en el guitarrista d'en Howling Wolf

i el va acompanyar durant molts i molts anys. I ja en saps de coses d'aquestes, eh? Però bueno, si et dic que anem a sopar, què? Anem a sopar? Només hi veig el fem. Jo ho veig. Tot això ho saps de memòria, eh?

Més o menys, sí. Alguna cosa tinc apuntada. Algun nom, algun nom.

Joel, sabem alguna cosa més de la campana extractora?

Bueno, jo el que d'entrada penso amb la campana extractora és que no entenc per què limitem el seu ús a la cuina tractant-se d'un aparell que serveix bàsicament per eliminar les males olors. Sí, senyor. I jo diria que les pitjors olors de la casa no estan a la cuina. Bueno, a l'alabo hi ha un extractor. Sí, hi ha cases que sí. Doncs mira, tu qui no? Tu qui no entens? No, qui no, és veritat. És que això és el que volia dir. Que tu tens un lavabo aquí, a la zona de redacció, diguéssim, que està molt bé, està perfectament equipat, però no té cap mena de finestra. Perfectament equipat no està. No, li falta la campana d'extracció.

Hi ha una norma no explicada entre la gent de l'equip, que és que en aquell no es fa caca. I per què no l'expliques?

És molt important explicar-la, Peyu, perquè jo vaig anar a fer el número 1, per lo que fos, vaig acabar fent número 2, i vaig sortir d'allà, i clar, havia d'anar avisant a la gent. No, no, de veritat, eh? Molt malament, això. Sí, cuida't. Que dius, hòstia, per què no vaig anar a l'altre, que sí que té finestra. L'altre té finestra. L'altre em fot ràbia, perquè hi ha una cosa que no puc acceptar, i és que faci més pudor fora del lavabo que dir. Som ozona. Som ozona. Tu estàs aquí. Cagues.

Ho explico per la gent que no ho coneix tenim dos lavabos a l'edifici on gravem la renaixença un és interior, no té finestra i no té extractor i l'altre té finestra però dona al famer dels masovers és

allò de truco o trato és terrible és una sensació molt estranya que tu acabis de cagar i a l'obrir la finestra entri la mala olor. I és exactament el que passa aquí. No ens desviem. La campana extractora. La campana extractora és també la gran oblidada de les cases quan toca fer neteja. Sí. Això ho sabem de molta gent. Fa molta mandra netejar la campana. Hi ha cases que aparentment netes, que després vas allà, passes el dit així pel filtro, pots canviar l'oli del cotxe. És que. Això és el primer que fan en el joc de cartes? És el primer que feien? Normal, normal, sí, sí. Ara també et dic una cosa, eh. Els filtros aquells es poden fotre perfectament als rentaplats. Ah, sí? És que no hi ha cap problema. I la gent aquí, quinyo, canyo, que no. No barrejar-ho amb les copes. No, això no. Hi ha dues coses que serveixen per veure si la gent és guarra o hi ha netejat només perquè hi vens tu o realment són nets, que és una, passar el dit per la campana, i l'altra, aixecar un coixí del sofà. Ah, sí? Sí, home, tu aixeques un coixí del sofà. Si allò està impecable, vol dir que la persona no només neteja el que es veu. Saps què vull dir? Nosaltres vam trobar. Vam trobar l'avi. Vam trobar l'avi. Passetes. Hi ha cases que encara troben pessetes.

És que quan busques el mando de la tele, que el mando de la tele sempre tendeix a ficar-se allà entre els coixins. Fica en aquella ranura. I fots la mà allà dintre. Jo em fico guants a vegades, eh, per buscar el mando. A casa teva, eh? Sí, home, perquè les meves filles allà dintre, o sigui, bueno, pots fer una entrepada, xorizo amb tot el que surt d'allà dintre. És increïble. Bueno, bueno.

Per això et dic que és la prova del tutor. Soc dels altres, jo. Soc així, no? Una altra cosa molt important de la campana extractora, que a Peyu sembla una xurrada, però no ho és, és que cal encendre-la. Hi ha moltíssima gent que la té allà, nova de trinca, perquè es pensa que és una làmpara i només fan servir la llum. S'ha d'encendre. I una vegada l'encens, has de triar la potència. Sí, senyor. Normalment hi ha tres nivells de potència, l'1, el 2 i el 3. És important saber per què sabeix cada un. Aviam. Ara us ho explicaré. Mira, ho tinc apuntat i tot. Atenció, el nivell 3 és per xuclar el fum del que estàs cuinant, d'acord? I l'1 i el 2 no serveixen per absolutament res. Allò no xupa res. És veritat. No xupa res. Oh, és que el 3 fa molt de soroll. Oh, noi, les teves sardines molt de pudor. Llavors, com vols morir? Ara. De pudor de sardina o del. Del fum. Sí, sí, al final. Què t'agrada més o menys, el soroll o la pudor?

Ves que a l'1 i al 2 poder li posen com per passar la normativa. Aquest destructor no pot fer tant soroll. Llavors tens una opció que no fa tant soroll, ara no aspira a res, evidentment.

Al final has de triar entre pudor i soroll, que és una mica el que també a vegades li faig a la meva senyora quan m'he tirat un pet. Què vols, pudor o soroll? Ha de ser increïble. I de paciència han de tenir casa teva. Jo me'n recordo la primera campana extractora que va arribar a casa meva quan era jo molt petit. Fotien molt de soroll. Abans fotien molt més soroll. Ara van silenciades. Llavors, clar. La gent que està a la cuina han de cridar per parlar. Jo me'n recordo que jo pensava que els meus pares es divorciarien, perquè estaven allà cuinant tota l'estona a la cuina i llavors va arribar una campana extractora moderna i van seguir cridant tu. I llavors vas pensar, vos sí, es divorciant, al final no es van divorciar.

Una història preciosa.

És molt maca. Gràcies.

Propaganda del segle XIX Ai, soc en Vicenç Puigseslloses

i si estàs sentint aquest anunci és perquè m'he mort.

La pastisseria Puigseslloses informa als seus clients que l'estimat Vicenç Puigseslloses, fundador de l'establiment, ens ha deixat als 96 anys.

Abans de morir vaig fer aquesta gravació per fer un anunci que em permeti trobar qui es vulgui fer càrrec del negoci que vaig obrir de jove.

Exactament. L'última voluntat de l'estimat Vicenç Puigseslloses era trobar la persona idònia que agafés les regnes del negoci que ell va obrir.

M'hauria agradat que fossin els meus fills els que agafessin el relleu, però ni aquests maleïts ganduls ni els fills de puta dels meus nets mai hi han estat interessats. Una desgràcia de família la meva.

Ah, bé. Si està interessat a prendre les regnes d'un negoci amb dècades d'història i clientela fixa, presentin la seva candidatura escrivint.

Escolta, que quedi clar a l'anunci que no vull que el negoci me'l portin uns morenos ni coses rares de gent normal, ni negres, ni desviats.

Home, va, deia, deia, que presentin la seva candidatura escrivint el número 9 del carrer Major de Vallformosa. Jo sempre li vaig dir a la meva dona,

eh, Enriqueta, me cago en Déu, el dia que vegi un negre a la pastisseria sortiré al diari, eh, i un seràs a menys. Mira, prou, podem parar ja la gravació d'aquest vell, hòstia. Hem d'estar ple de negres i maricons.

La pastisseria Putxes Lloses pot ser el seu negoci, postulis. La pastisseria Putxes Lloses

patrocina històries per passejar el gust.

Aquesta és la Flama. És ben maca, aquest border collie. T'agraden els border collies. És una border collie de 4 anys,

de lana, i viuen a Montcada i Reixac, i està boja boja pels globus.

Ah, sí? N'hi ha a Montcada, en globus? A Montcada n'hi ha, de globus? De globus de totes maneres,

de globus aerostàtics i dels globus no tan aerostàtics. Els normals. Tants que quan els veu cridi de salta i es torna boja.

La seva afició pels globus ens serà de molta utilitat, perquè haurem de perseguir-ne un durant tot el capítol. Avui passegem el gos per

Fort Collins, Colorado, als Estats Units. És 16 d'octubre de 2009.

Ens situem a casa dels Hinn, una família típica nord-americana d'aquelles que tenen tres fills. Una casa dosada i el cervell, bé, de la mida d'un mosquit. En Richard, el pare de la família, és el que està més grillat de tots. És un apassionat de la ciència i es passa el dia fent experiments amb els seus fills. Com que experiments amb els fills? Experiments amb els fills? Sí, sí. Pobre canalla. No, home. Però què els hi fa? No, no és el doctor Mengele. Ah, vale, vale. No, no, no. Bueno, tampoc feia servir els seus fills, el Mengele. Feia servir fills d'altra gent. Sí, sí, sí, sí. Bueno, al final tots són fills d'algú, no? Sí, sí, sí. Això és veritat. Vull dir que fa que juga el Terranova, saps? Ah, vale. El Quimicefa. El Quimicefa, aquestes coses. Bueno, és com el. Aquí està ell, el Quimicefa, encara? No. No, va tancar. Fa experiments com. Amb la crisi. Era un joc, això. Era un joc de taula, el Quim. No, la casa Cefa, el que va a tancar. Ah, sí? Sí, home. No sabia, això, no sabia. Cefa. Bueno, escolta, com si fos el món d'en Big Man, juguen a casa amb la canalla. Ara, ara. El món d'en Big Man sí que ho miràveu, això. De l'aia, no? De l'aia cada dia.

Abans estàveu parlant i no saps ni què és. No saps què és en l'Ester. No passa res, podem avançar.

Jo estava allà assajant. És mort en l'Ester, és mort, ho sabeu. Una rata gegant. Sí, era una rata gegant. Bueno, a en Richard li agrada ser inventor, és curiós de mena. A més, també és una mica egocèntric. Li encanta ser el centre d'atenció, com a la seva esposa, la Mayumi. Ella també està sonada i li encantaria ser famosa.

Cari, vine cap aquí. Mira, ho sents? Estan parlant de nosaltres a la ràdio. T'ho pots creure, és superfàcil. Mira, mira, si em sento per la ràdio. Hola!

Hola, Mayumi. Hola, Mayumi.

Els fills són com ells, també. Tampoc acaben de girar gaire rodó. Així que entre tots no en fan un. Aquests sonats estan treballant en un projecte. Estan construint un plat volador. Ah, vale, que estan sonats de veritat,

de veritat. Una cosa clínica, segurament. Per rato que ho estic intentant explicar.

El plat volador és de sonat premium. A veure, és un globus aerostàtic propulsat per heli de 6 metres de diàmetre i que està recobert de paper d'alumini. Tampoc us imagineu cap meravella d'invent, eh?

Fes-la tu, igual. Ah, no, no, no. Ah, tan putaquets i tant, i tant. El manetes, sí. Que no, que no, que no. Amb bricojiros.

Bricojiros! Fes el tu, el plat volador. Sí, que sí, que la mera de bricojiros, dels dos que sortíem, jo era el que en sabia més, també. Bricojiros! Porta tot un mes treballant amb això,

eh? Un mes, eh, porta?

Amb el globo aquest, eh? Abans ero dos, no, vosaltres? Sí, sí, sí. Ara som set. Doncs per mi ja ha perdut el temps una mica, perquè és un globus forrat de paper de plata.

Escolta, els nostres fills, tu saps com bé que s'ho passen els nostres fills amb nosaltres aquí? Vinga, un platillo volante!

Se'ls veu contents, sí que és veritat que a la canalla se'ls veu contents, però vaja, ja us he dit que els nanos tampoc estan a cava, bueno, no estan massa fins tampoc. Els nens ara són a l'interior del plat volador, ajudant a segellar les juntes. Ben mirat, és una manera com una altra de tenir la canalla entretinguda, també. Els acompanyarem amb la flama en el primer vol de l'aparell. Ho tenen tot a punt. L'aparell està llest, les ampolles d'heli estan preparades i les cordes per amarrar-lo també són al seu lloc.

Estic tan nerviós, de veritat. Possiblement és un dels dies més feliços del meu dia. Més que no sigui el dia

més feliç del meu dia. El més de tots. Mira què et dic, et diré una cosa. No hi ha res millor, els que no ho feu no ho sabeu, no hi ha res millor que la família. Sí, sí.

Quina ràbia m'està fent la Malumi aquesta.

Comença el compte enrere. Els Guin estan nerviosos i la Flama també. Els Guin alliberen el plat volador inflable i la parella es comença a enlairar.

Ai, ai, ai. Ara vindrà l'Òstia. Mira-ho, mira-ho, fills meus. Mira-ho com se'nlaira. Mira-ho, quina meravella. És tan guapo, això, fills meus.

Va amunt, eh? Va amunt, va amunt. Visca. Visca la ciència. Visca. Hòstia.

Bueno, no sé si és millor. Què passa? Home, l'última vegada que es va dir això. També va sortir un plat volador, eh? Sí. I nens voladors, també.

Què passa? Que no estàs contenta o què?

Sí. Molt, molt contenta. Estic. Però és que, mira, no, ara, mira, ara em diràs loca, eh? Però tu te'n recordes que m'has dit que agafés les cordes aquelles? Sí, les cordes. No? Per lligar. Sí. Doncs. Què?

No, què? Que no has lligat el plat volador? Ai, ai. Què vol dir, eh?

Saps que no hi he pensat, al final? L'estampa passa a ser ridícula.

En Richard, la Mayumi i els seus dos fills, amb la flama, allà ajudant, es posen a fer saltirons per atrapar el globus, però ja no hi arriben.

Sí, una cosa, Peyu, ara has dit dos fills, i jo estic molt atent al relat, i abans havies dit que tenien tres fills. És correcte.

No, no, ho he dit a propósit, perquè el drama de veritat és aquest, no és el del plat volador en sí. Us en recordeu que els tres fills eren amb ells en l'enlairament, no? Sí, per això et dic que t'has descomptat,

perquè eren tres fills i ara n'acabes de dir dos. I abans d'enlairar s'estaven repassant les juntes de dins el plató. Ai, ai, ai.

Ja, ja sé per on vas.

Resulta que el fill petit dels Hinn no és al jardí i a casa tampoc hi és. No, no, no. Així que per força el nano ha de ser a dins del plat volador que en aquests moments ja ha superat el centenar

de metres d'altura. Més de la Sagrada Família. Sí, més que la Sagrada, ja ens podem encomanar Déu.

No pateixis, estimada Yamamuki, que. No es diu Yamamuki, la teva dona.

Yamamuki no es diu. Senyoreta Yamabuki.

Yamamuki. Bueno, que m'ho diguis, la Yamutaki. Mayumi. El nostre fill se'n va a ser a la munt, a renta. Sóc inventor, en un moment inventaré una cosa per salvar el nostre fill. A vegades els inventors ho tenim això, estem així I de cop inventem una cosa.

Jo no, que és ben veritat això. Jo estic segura que tu ara en un moment fas un brainstorming. Ara el cervell em va a tocar. A mil, eh? Ja ho tens això, sí, però carinyo. No creus que podríem trucar als bombees?

Semblava impossible, però els Hint per fi han tingut una idea sensata.

I aquesta veu? Bueno, els bombers són tios sexys i. Fot-li una mica de sexe, perquè així amb la veu. Una mica de sexe. Amb la veu, saps? Que es vegi. Sí, bombers de Colorado, digui'm. Qui truca? Jo truco.

Em deixes trucar a mi? Sí. A ver, bomber de Colorado, necessitem ajuda. El nostre fill ha sortit volant a dintre un plat volador.

Perdoni, crec que no l'he entès bé. Estava distret admirant el meu cos perfectament musculat. Em pots repetir, sisplau, quina emergència té?

Sí, mira, li estic dient que el meu fill està dins d'un plat volador que ha sortit volant.

Disculpi, disculpi, m'està fent una broma, potser, eh? Perquè soc bomber, eh? I si em fa emprenyar el podria rebentar hòsties amb els meus supervíceps, eh? Vol veure un bíceps, ben parit.

No, no, no, miri, no és cap broma, no és cap broma, és que jo sóc inventor, sóc l'inventor d'aquí a Colorado i també sóc una mica idiota.

Bueno, d'acord, deixi'ns uns moments perquè amb els meus companys ens puguem posar el vestit aquest súper apretat, súper sexy, i vindrem a ajudar-lo vostè i a qui faci falta. Molt bé.

Ara ho heu de baixar pel pal aquell de ferro. Sí. Quan els serveis d'emergència arriben allò que es troben amb un panorama ben estrany. A casa els Hinn hi ha totes les cadenes de televisió emeten en directe i són allà perquè en Richard i la Mayumi els han avisat.

Home, tu diràs que hi han d'anar tots. Això et soluciona un TN Comarques. I tant. Un TN Colorado. Respecte pel TN Comarques, eh? És el millor TN.

Cobren el mateix els del TN comarques que els altres? Vull pensar que sí, Peyu.

A mi em rebenta que llavors el TN, l'important, diguéssim, els copia les notícies. Això sí que passa. Això em rebenta molt a mi. Això és molt emprenyador, això. Feu les vostres. Ara. No sou tan espavilats.

Ara. El dia que vingui Toni Cruanyes li preguntarem fa una hora que el plat volador està volant, ja és a quilòmetres perquè el vent se l'emporta, els serveis d'emergència i les televisions el persegueixen amb mitjans aeris però el problema és que ningú sap gaire com fer-s'ho per fer-lo

baixar digue'm geni però fer-lo baixar és relativament fàcil molt fàcil el que és difícil és fer-lo baixar amb el nen viu però fer-lo baixar pot baixar ràpid escopetar-se i prendre pel cul.

En fi, sorprèn que se'ls vegi tan emocionats els pares perquè, malgrat la gravetat de la situació, sembla que el desplegament mediàtic que gira al seu voltant els reconforta. Dicim, estan contents una mica amb la situació, no? Tenen el nen allà al penjat, però han vingut totes les teles, tu, mira. Tenint en compte que fa dues hores que el plat vola amb el seu fill a dins, a centenars de metres d'alçada i a desenes de quilòmetres de casa, haurien d'estar més preocupats del que semblen estar.

Richard, Richard, Richard, és que de veritat, és que no t'ho creuràs, Cari. Què ha passat, què ha passat ara? Tu saps que m'han trucat a la CNN per entrevistar-nos? Què dius? T'ho juro. O sigui, nena, eh? Doncs, sí, no, sí. O sigui, nena, quina il·lusió.

Ens ha trucat la sirenena. Els dos congelats? Els dos congelats?

La sirenena. La sirenena. La sirenena. És un dels sirenenes

més importants del món, eh? Bé, fa molt mal l'espina tot plegat, eh? Perquè el globus comença al descens, la pèrdua de pressió el fa aterrar suavement al final, i els mitjans emeten l'aterratge en directe. Això és bonic, eh? És maco. És una mica com va passar allò d'en Julen del Pou, us en recordeu? Sí. On va caure el Pou, que estava l'Anna Rosa Quintana allà sucant-hi els melindros. Allà, eh? Atenció, perquè ara sabrem com està el fill dels Hinn. Si és que hi és. Què vols dir, si és que hi és? Si és que hi és.

Senyor Hinn, sóc el Bombe Sexy. Lamento informar-los que el seu fill no és l'interior del plat polador. No. Tinc la sensació que deu haver caigut. Com? Ha caigut?

Sí. No, no, miri, miri. No li fotré gràcies, això. Senyor sexy. No anem per aquí, sisplau. Saps què passa? Mira, no s'ho creurà. El meu fill no era dintre del plat volador. És aquí a casa. Eh? Es veia amagat a casa, el puta. És molt petit, el petit, eh?

Se sembla a la mare. Té sort que, a part de ser sexy, soc bona persona. Perquè si no, li juro jo que li cardo un hòstia que el mato al seu nano.

Sorpresa. Resulta que el fill dels Hinn acaba d'aparèixer miraculosament a casa seva i està perfectament de salut. Ningú entén res. Començant per la flama. La flama ni ningú, Peyu. Ningú entén res. És que la cosa fa mal espina. És estrany que el fill dels Hinn hagi aparegut com si res. Just ara. La situació fa que el matrimoni Hinn hagi de sortir a una roda de premsa per justificar-se i les seves explicacions no convencen a ningú.

Sí, sí, mireu, és que jo soc inventor, sabeu, i vaig fer el plat, i llavors, clar, a vegades, saps com a vegades em descuido les ulleres i les deixes en un pasto, i dius, caram, em sembla que les havia deixat aquí, i llavors resulta que

les tenia al quarto, saps que a vegades les coses I a sobre no tens les ulleres per buscar-les, perquè és el que estàs buscant.

Em podeu enfocar a mi, també, a veure, he estat molt preocupada, enfoqueu-me, enfoqueu-me, totes les càmeres. Ja està, ja està, senyora. No, no, no.

Jo aniria a trucar a la de Gaia, eh? Podríem trucar-hi a la de Gaia. Fa unes hores que els americans sentien compassió pels Hint i ara estan començant a agafar-los una mica de ràbia. Hi ha la sospita que tot el que ha passat formava part d'un pla per fer-se famosos i sortir a la tele. Bueno,

com la del Cisla de las Tentaciones. Això està a l'ordre del dia avui en dia. Aquella gent per què hi van, allà? Perquè necessiten els diners. Pel metge. I per la depilació. Vaig demanar denari.

Allà? No m'han volgat. Les tentacions. Tu i la teva dona, ja heu d'anar tots dos, eh? Bueno, bueno, puc anar-hi vosaltres. No, has d'anar amb parella.

I podries anar a Xuri com a temptador. Saps que hi ha uns senyors que estan allà per temptar les senyores? Això, això.

Jo crec que tu això ho podries fer. Bé, durant les setmanes posteriors, els Hines van deletant més i més. El punt culminant arriba en una entrevista precisament a la CNN en hora de màxima audiència. I en aquella entrevista el fill petit del skin, el que tècnicament era dins del plat volador, admet que els seus pares el van amagar per fer-se famosos. Els delata davant dels ulls de tothom i es queda tan panxo.

És que els nens sempre diuen la veritat als nens. I els borratxos? I un nen borratxo plat? Un nen borratxo és la veritat pura.

Bé, anem a veure si ha sobreviscut la flama la nostra Border Collie. Qui ho decidirà, això, Mercè?

Doncs això ho decidirà la Francesca. Francesca. D'on ets? De Roma.

De Roma. De Roma, Roma. Diroma, eh? Molt bé. Anava a fer la pregunta en italià, però no me'n sortiré de traduir-ho simultàniament. Sempre presumint aquí. Què va suposar pels Gint tot aquell merder en italià, fill meu? Ah, anava a dir,

pensava que ho feies en italià. Jo, això tu tradueix ràpidament.

Sí, sí. Què va suposar pels Gint tot aquell merder? A. Pena de presó i el pagament de les despeses del salvament. B. Els van prendre la custòdia dels fills. O C. Els van donar un programa de tele. A pena de presó i pagament de les despeses de salvament, la flama és viva! La flama, aficionada com era als globus i a les coses que volen, els hi ha perdut tot l'interès per sempre més per culpa del skin. S'ha sentit humiliada després d'estar patint per res i ha tornat amoncada i reixac ben ofuscada, però viva. I fins aquí la Renaixença. Ens trobareu, com sempre, al segle XIX.

Que el Senyor sigui amb vosaltres. I amb el nostre esprit.