T2xC32 - El retolador fluorescent

Vera et connecta amb allò que més t'agrada. Vera, fibra i mòbil de veritat, patrocina la Renaixença.

Déu vos guard! I visca el barca!

La Renaixença.

El rotulador fosforescent, que és aquell invent que la gent que és molt ordenada, molt organitzada, marquen els apunts amb diferents colorets.

Ara no ens diguis que això es va inventar a l'antic Egipte. No, no, no.

Però ve dels egípcics. No ho crec, no ho crec. No he vist mai un jeroglífic marcat en florescent. És un invent bastant modern, dels anys 60. No fa ni 100 anys que cristeixen els rotuladors fluorescents. El primer l'inventa un japonès. Collons de japonesos, eh?

Per subrayar així en vertical, eh? Clar, clar, clar.

També escriuen horitzontal, els japonesos. Què dius, ara? L'escriptura tradicional és vertical, però hi ha una escriptura

quin sentit té escriure, collons, així, de dalt a baix, que si els ulls són horitzontals, vull dir, la vista és panoràmica, perquè escrius de dalt a baix.

Uns ulls més horitzontals que els dels japonesos no en trobaràs.

O xinos, o xinos, màxim. O xinos, màxim, són molt semblants. Que no ens estigui quedant una mica racista, això, ja. No, però, hòstia, escriu en vertical, en horitzontal, Benet.

Si tens els ulls aquí, escriu. Cada cultura escriu a la seva. No, home, però tinguéssim els ulls així en vertical. Una a sobre de l'altra. Una al front i l'altra sota el nas. Després escriu en vertical. Tindria raó de ser això.

Sí, sí, sí. Llavors sí, però.

Hòstia, un ullo sota el nas. Fastigosot. Sí, seria raro. Tinc una catarata, no? Moca't, moca't. Bueno, més enllà de si s'ha d'escriure en vertical o en horitzontal, que és un tema que ara no, és un debat que no resoldrem aquí. No, perquè no vols, eh? No, no. Us deia que el primer rotulador flúor és que fosforescent. És difícil de dir. Fosforescent. No es pot dir florescent. Crec que sí. I fosforito. Fosforito. El primer fosforito. Ara, ara. Un japonès el 1963. Tot i així, el primer gran èxit comercial, el de veritat, el que s'emporta als calés, va ser uns anys després que una empresa americana va treure el subratllador amb un nom curiós, un model que es deia High Litter. High Litter. Vien passar 30 anys ja de la Segona Guerra Mundial, però segons com demanis al retolador, em pots passar el High Litter, sisplau? Si aixeques la mà. El High Litter. Sí. És un retolador que es va extendre als Estats Units, però a la mateixa època, a Europa, es comença a comercialitzar el que coneixem aquí, que és l'Estabilo. Sabeu l'Estabilo? L'Estabilo es converteix en el més venut de tot el món. Passa una mica com amb la Coca-Cola i la Pepsi-Cola. Als Estats Units hi ha la Pepsi, diguéssim, el High Litter aquest seria la Pepsi. D'acord. I l'Estabilo és la Coca-Cola. Nostra. Ah, exacte. De fet, és el més venut del món. Concretament, el groc, el 80% de retoladors fluorescents venuts són

els de color groc. Jo no faig servir el groc. Mira que em faig servir, perquè m'ha fet servir molts. Sí, ui, subratlla la Mercè. Subratllo tot. Subratllo els guions. Tot blau. Sí, tot. Fas en blau, tu. Sí, ho faig en blau, en rosa, però és que el groc, com que porta mala sort en el teatre, doncs el groc no el faig servir.

Eh, jo també em faig servir, eh. Ah, sí, laia? Ui, t'ha. El jovent, tot el jovent em fa servir. A mesura que em fas gran, ja no em fa servir.

Home, jo no crec que tingui res a veure amb l'edat, eh?

I tant, ja veuràs com cada vegada aniràs subratllant menys. Perquè subratlles coses importants i amb l'edat. Tot de la tela. Ja no trobes res important. Ara em dones un text i dius, subratlla, el més important és que

no t'obre ni el rotulador. Allà em posa. El total de la factura. Allò ho subratlles, allò, i ja està.

Però l'empresa aquesta del marcador fluorescent més venut, estàvem parlant d'això. L'Estabilo.

Estàvem aquí la mar de bé, ens interroga.

Bueno, però algú ha de pensar en el programa. Ara, són alemanys els d'Estabilo. Els Heichler? Són alemanys? No, no, els Heichler, que dius tu, són els d'Estats Units. L'Estabilo, el fabriquen els alemanys que presumeixen d'haver-ne venut més de dos bilions. En bé, eh? En bé, eh?

Els venen en negre? Sense factura ni res? En bé, vull dir que no són milions, bilions. Ah, ah, Pep, Pep, vale, vale. Els venen oficialment. Va, va, va, va.

Alguna en negre també venen.

Carles Uriguer, Felfa Xedes, Laia Gluc, Arnau Tordera, Joel Díaz, Mercè Martínez, benvinguts a La Renaixença.

Arnau Tordera, boig conegut o savi per conèixer?

Boig ben conegut. I tant. Ell és periodista i escriptor, ha sigut corresponsal a Londres i a París i el veiem cada vespre presentant el Tala Notícies. De fet, deu ser un dels presentadors que més minuts apareix en antena a Catalunya. Tant et pot explicar l'inici de la Tercera Guerra Mundial com el deteriorament de l'autovia A2 a l'altura de la Panadella. Alguns diuen que és el presentador que Catalunya mereix. Jo el veig més com el gendre que m'agradaria tenir.

Avui s'asseu a l'escó de la renaixença. No tens fills, Arnau.

No puc tenir gendres, si vull. Home, difícil. A mi un gendre sense tenir fills. N'he parlat abans amb ell i m'ha dit que hi estava disposat.

Avui s'asseu a l'escó de la renaixença Toni Cruanyes.

Toni Cruanyes, a partir d'ara conegut com el gendre d'Arnau Tordera.

No li desitjaria pas tenir-me de gendre. Home, deus ser un bon gendre, tu. Ah, no, no, els diumenges portaria el tortellet aquest. Que maco. Després rentaria els plats després de dinar. Em portaria bé, em portaria bé, Arnau. Què has menjat avui per esmorzar, Toni? Un entrepà de fuet i una aigua amb gas, mira. Sempre menges més o menys el mateix? Sí, sí. Hi ha dies que no esmorzo, t'haig de dir, també. Què fas amb el sopar? Perquè, clar, el tenes a les 9. Sí, aquesta, la pregunta, per mi, no és esmorzar, és el sopar. Clar, clar, perquè abans, després. Durant seria lleig, durant. Seria lleig. No? Seria molt pràctic, per mi usatge dir, eh? Innovador. Sí.

Bueno, dona tranquil·litat a un tio que t'explica les notícies mentre va fotent un plat d'escudella.

Bueno, mira, ha passat això, ha passat allò. Home, no estaria malament perquè tots vosaltres, quan mireu les notícies, esteu sopant. Exacte. Sí, senyor. Hi ha molta gent, em fa la gràcia, diguem-ne, no? Ai, sopem amb tu, sopem amb tu. Bueno, sopeu vosaltres. Clar, clar. Jo sopo després. Després. Sí, no és gaire bona idea, però és que no se m'acut una altra manera, perquè acabo sopant a quarts d'onze de la nit. Clar. I llavors trigues a anar a dormir perquè.

Sopes fort, sopes fortes, sopes, una cosa allò frugal,

un ioguret, una nectarina. Aquesta és la intenció, i després anem afegint unes galetes. Ah, ben dit.

Més de 12 anys que fa que estàs presentant el Telenotícies, hòstia, deus enyorar sopar normal, suposo, no?

Sí, la veritat per això és que des de fa un any els divendres em deixen lliure. Això està bé, això ho vas negociar bé aquí. Em va costar molts anys de negociar-ho, però sí, sí, sí. La veritat és que sí, almenys familiarment tenim una miqueta més de marge, perquè més que el tema de sopar, sobretot em pesa el fet que tinc nanos petits, i llavors no ser-hi les tardes implica, vaja, els caps de setmana, els matins, aixecar-nos una miqueta abans per tenir estona. Has de sortir una mica de festa, no?, també, eh? Això sí, però em costa una mica perquè amb els nanos ens fem un fart de festa de nens.

Ara quina edat tenen els nens? 12 i 6 anys. Ja estàs veient el llum al final. Ve un altre llum. Ve un altre foscor gros també.

No sàpigues. Els que tenen més experiència m'ho diuen. Que prepari per l'adolescència.

Què haguessis fet si no haguessis fet de periodista?

Uf, doncs no ho sé, perquè a mi m'agrada molt viatjar, anar amunt i avall, si hagués trobat alguna cosa que s'hi assemblés, que em donés aquesta oportunitat. Guia turístic. Mira, potser se m'hauria donat bé, perquè en el fons és explicar coses del lloc on vius.

Parles idioma, sí, clar, anglès, segur perquè vas fer de corresponsal a Londres.

Sí, i francès també i italià. Italià també. Avui hi ha una italiana al públic. De Roma. Vaig fer l'Erasmus a Florencia fa molts anys. Si em vam aprendre d'italià, que era. En Joel em mira amb cara com ja.

No, jo m'admiro amb admiració, bàsicament.

Has treballat a la BBC, això la gent no ho sap. Això m'ho demola el currículum.

Poses BBC. Què feies a la BBC? Fotocòpies. Gairebé. Primer vaig començar tallant talls de veu, és a dir, fent una feina molt de producció. Editant, editant. I després ja feia redacció. Va ser el moment en què va néixer tota la part digital. Estem parlant de l'any 2000-2004, són els anys que vaig estar allà. I vam crear el BBC Mundo, que és la pàgina en castellà de la BBC. Com hi vas anar a parar, a la BBC? Amb una beca. Vaig marxar. La veritat és que aquí no trobava feina, m'estava acostant, la veritat.

Tu creus que el presentador del TN no trobava feina a Catalunya?

És gros. Això què és? Home, doncs la veritat és que és veritat. Vaig estar molt temps treballant en moltes revistes sense cobrar o cobrant poquíssim, a teles locals. Vaig estar com tres anys i vaig intentar sortir, buscar coses, no? I una de les que em va sortir és a través d'una beca de la Unió Europea anar sis mesos a Londres a treballar a la BBC i m'hi vaig quedar quatre anys i llargs. Quatre, vuit.

Carai, no. Va, després vas tornar aquí, què, què? Eh, ara què? Ara què? Ara què és el tonto, ara? Ara què? Hostia. Va, t'anaven al darrere.

Què és el pitjor que. No sé si hi ha alguna cosa que diguis. Fent el Telenotícies, el pitjor que pot passar, el dia més horrorós de dir, hòstia, ara això, un altre cop, o. És molt fàcil quedar-te sense veu.

Quedar-te sense veu? I m'ha passat. Això sí? Sí, sí. Quan et quedes sense veu, què pots fer, no? I em va passar, a més a més, em va passar un cap d'any que no teníem ningú per substituir-me i vaig acabar anant a l'hospital que hi ha allà al costat de TV3, a l'Oriol Brogi, i em van. Em vam fer un xuter de cortisona i vam solucionar el dia. Però sí, sí, jo crec que és el més. El que a mi m'ha fet patir més és la cosa com escènica, no? Després, evidentment, hi ha els continguts. És molt difícil, segons quines històries.

Tio, jo hi ha coses que a vegades penso. Ho has dit content, això que estàs explicant? Hi ha coses molt complicades d'entendre, no? Hi ha unes guerres amb uns puestos i uns noms. Ens ho preparem.

Ja m'ho penso. A vegades rius una mica massa. Sí? Sí, a vegades. Què és aquesta crítica? No, no ho havíem fet mai amb ningú això. Tens aquesta cara tan amable i estàs allà, Manu, han mort 450 persones, sepultades o no sé què. Sempre aquell mitge un riure. Ho vas a treballar.

Justament pensava que això era una cosa positiva, perquè la gent em diu, mira, les notícies, quan les expliques tu, no fan tan mal.

No t'hi crec que sortissis i diguis, han mort 450 persones! Home, això sí que ens fotria mal. Sí, sí, sí.

Això parlant de les notícies que fan mal, jo per exemple, sou una persona sensible. Jo a vegades, doncs mira, deixo de veure't, saps què et vull dir? Perquè a temporades se'm fa massa gros el món. Però sempre ho avisen, eh? Quan hi ha imatges dures ho diuen. És igual, és igual, però és el dia a dia d'aquella desgràcia que al final no pots sostenir-ho com a espectador. Tu com a presentador, com ho fas?

Sí, jo crec que hauríem de tenir algun tipus de suport a la gent que fem notícies tan dures com aquesta gent, els moderadors de xats d'internet, que necessiten, perquè veuen coses molt bèsties. Home, nosaltres no és tan bèstia, però és veritat que continuament vas dient desgràcies i al final et pot acabar afectant. Jo crec que a mi he tingut un efecte que és una barreja de. De fredor, de vegades, d'intentar ser una mica fred, i a la vegada barrejar-ho amb una certa empatia, intentar, doncs potser, si dius grans quantitats de morts en una guerra, doncs és molt dur, si pots explicar una història concreta i si pot ser una història amb un final, no et diré feliç en una guerra, però un final que doni un llum d'esperança, i això intentem fer-ho al Telenotícies, de tant en tant, tenir històries de superació, que no tot sigui notícies i desgràcies.

Perquè notícies bones no n'hi ha. No n'hi ha. No és tan noticiable, però. Està en el comarques.

Mira, la veritat, ella ha dit el comarques i cultura. Intentem, per exemple, donar bastanta cabuda dins de tot a cultura i últimament us haig de dir que els esports també ens donen bones notícies. Sí, això sí. Si ets de l'Espanyol, no. Aquest any ha estat dolent per l'espanyol, sí, sí.

Escolta, i aquell impàs, això sempre, quan us doneu pas l'un a l'altre, que hi ha un tros que no hi ha guió allà, que es nota, i us feu unes brometes. Allò s'ha de guionar una mica. Allò s'ha de guionar, perquè a vegades des de casa pateixes una mica, dius, ai, s'han tirat una broma, l'altre no l'ha agafat, l'altre no ho ha entès, allò per què es fa, allò? Quants anys fa que es fa allò? Qui ho va inventar? I per què se segueix fent?

Doncs no sé qui s'ho va inventar, però això ve de tota la vida. La tele americana, que són els primers. Ho fan així, ells. Sí, no? Ah, no és nostre, això no és nostre. Ells molt més, perquè per ells és tot molt més aparent i més, no? Jo crec que mantenim una certa naturalitat. Per això, de vegades, no acaba de sortir bé. Ahir, l'altre dia, li deia també a la Maria, després, que al final, quan em va donar pas parlant de no sé què d'hoquei, que no vaig acabar d'entendre. Que tu et saps molt d'hoquei, tu. Sí, exacte. Ja se't veu. I llavors li vaig dir, ah, mira, avui anem del mateix color vestits, eh? Sí, sí.

Ah, mira. Pregunteu, Joel, sí.

Sí, tinc això per preguntar a Toni Cruanyes. T'ho dic perquè veia tomb. Des de fa ja un temps, veia tomb de la informalitat aquesta que jo no acabo d'entendre, des de fa ja un temps els TNs de TV3. I jo diria que en general els TNs estan desapareixent les cadires. Sí, noi. Estan desapareixent les cadires i ara el rotllo és anar dret, no? Moure's, caminar, caminar. Aquest dinamisme, no? Que jo, la veritat és que no entenc per què cal dinamisme en un TN. Per què cal donar-li informalitat a una cosa que per si mateixa ha de ser formal?

No, jo estic d'acord que ha de ser molt formal, i és el que ens distingeix, no? Però per què drets? A diferència, per exemple, aquí, que estem asseguts com una tertúlia, no?, que és molt. També fa molt segle XIX, no?, aquest espó, tota la barra del bar. Nosaltres intentem donar-li un to com una miqueta, a veure, entre cometes, no?, tecnològicament avançat i per tant juguem amb pantalles, el moviment, el telenotícies anterior, quan vam començar l'anterior, em refereixo al plató anterior, que jugàvem amb realitat augmentada, que en aquell moment era la tendència, ara ho hem anat eliminant perquè ha quedat desfasat, però sempre tens aquest, i ara estem treballant amb pantalles moltes verticals també, perquè molta informació audiovisual ja es fa en vertical. Clar, i això no ho pots fer assegut, has d'anar movent pel plató. No, es podría, però és veritat que dona un toc de dinamisme, no sé, però molesta.

No, a mi no, eh? Saps que aquí diu, ai, pobre nano, que està aquí. A mi no, eh? A mi no. Tots dos estaven dient, l'admirem tant, en Antoni Croanyes, des que t'has assegut aquí,

només et critiquen i ho fas malament. No, no, no ho entenc.

La gent et deu criticar, al carrer, també. Diuen coses de, ui, aquella camisa que portes no m'agrada. Home, vam tenir una polèmica quan vam deixar de portar corbates. Ah, sí? Ah, sí que és veritat. Sí, sí, sí. Escolta, tu vas viure també l'època del 2017, tot allò, allà hi devia haver pressió forta, presentant el TN. A veure,

pressions n'hi ha hagut sempre. Llavors, ara. Encara ara? I abans, també. Ara n'hi ha, encara? Home, en tenim per totes bandes. Pressions? Pressions de gons. Política? De gons, també n'hi ha. De tots costats. La veritat és que quan em trobo gent pel carrer, el 90% de gent em diu coses maques i positives i d'això. Però quan hi ha algú que se'm queixa, haig d'esperar una estona perquè la queixa pot ser que em vingui de diverses bandes. Fins al cap d'una estona no sé si aquell és que és molt independentista o és que és molt espanyolista o és que és molt pro-Israel o és molt pro-Palestina o és molt. Llavors, no sé si això és bo o és dolent, però la veritat és que rebem pressions per totes bandes. I llavors la gràcia és tant intentar aguantar.

El 2017 corria com un rumor que des de informatius estàveu com preparats per si de cop entrava la Guàrdia Civil a la tele, poder-ho gravar i tenia com unes càmeres a punt i tal. Això és així, eh? Ah, sí? Es pots explicar una mica el dispositiu?

Calla, calla, calla. Això va passar quan buscaven les urnes. És a dir, en el moment en què estaven buscant les urnes per l'1 d'octubre i es pensava, algú es devia pensar que potser estaven a TV3 o que sabien on era. I van entrar a diversos llocs, la veritat, si us recordeu, van entrar fins i tot a alguna associació filantròpica, així que no, lliure de sospita. Doncs a TV3 teníem una càmera perquè pensàvem que en qualsevol moment podia venir la Guàrdia Civil o la Policia Nacional i llavors la teníem connectada per si fos el cas poder-ho emetre en directe. Ens estan entrant ara mateix. Jo hauria sigut guapo. Home, en part, em feia patir una mica, però ara veig. Hauria anat, seria I tu què hauries fet, Toni?

Jo, informar fins al final. Allà, aguantant, allà. Sortim dues matarelletes allà. Què diu? Què diu? No feu cas del que diu. Ho he vist claríssim.

Una altra cosa que teníem preparada era anar a fer el Telenotícies a un altre lloc, si fos el cas. Si ens tancaven TV3, ja teníem. Perquè el Decorat era. Hi ha una part virtual del Decorat. La teníem empareulada amb una productora privada per si ens tancaven, aquell mateix dia poder anar i aquell dia fer el Telenotícies. Aviam si al final teníeu més plans bé vosaltres que el govern. Aviam si. Si aquí hi havia alguna cosa a punt,

els tocava la notícia. Per explicar-ho teníem a punt, ara per fer-ho no tant. Per explicar què? Recordes totes les notícies que expliques?

Te'n recordes de tot? No, evidentment no, però algunes sí. Aquestes, evidentment, tot el que va ser l'entorn del 2017, tant les que tenen a veure amb els preparatius de l'1 d'octubre, com després de la repressió, o el 155, també. Et puc posar a prova?

Llegeixo quatre titulars. A veure, a veure si me'n recordo. Dels quatre titulars, només un l'has explicat tu, diguéssim. Només un ha sortit de la teva veu. Primer titular. Un professor de karate obliga els seus alumnes a lluitar contra els coloms de plaça Catalunya. Segon. Un pet és el detonant d'un tiroteig amb quatre ferits a València. Tercer. Un camió carregat d'alls incendia a l'altura del Vendrell. O, l'última, un conegut comediant català ruixa amb excrements al públic que l'ha anat a veure.

A veure, jo crec que el tema de ruixar amb merda l'hem explicat, però no sé si és un. L'Heu Bassi. Ah, L'Heu Bassi, és un comedià en català, descartem aquesta. D'acord, llavors, el del pet de València em sona.

És que és veritat la notícia, vas ben encaminat. Però no la vaig explicar jo. No la vas explicar tu, la notícia és real. Et queda el professor de karate. O el camió carregat d'alls incendia a l'altura del vendrell. Home, potser el camió, no? Camió carregat d'alls, eh? Què, què, què? Correcte! Bravo! Deixa'ns.

El professor de karate amb els coloms sí que em semblava molt marcià. Deixa'ns gaudir, sisplau, d'aquest moment. Atenció. A l'alçada del Vendrell,

un camió que transportava alls s'ha cremat completament aquesta tarda. El conductor del vehicle n'ha pogut sortir l'és. Ara bé, a conseqüència d'aquest incendi, han hagut de tallar la circulació de vehicles en sentit Barcelona a l'alçada de la pobla de Montornès. I els alls. Calibats. Calibats. És que ara me'n recordo que quan vam parlar de la notícia a la tarda, abans em preparava. Perquè les tries tu, les notícies, sí. Diguem-ne que l'última paraula sí que la tinc jo, però vaja, som un equip gran. Ah, no vas gosar dir que no amb això dels anys. Sí, exacte. Ara direm que està carregat d'alls tant li fa, no? I al final veig, hòstia, sí, hem posat, eh?

Home, però aquí entrava molt bé un acuditet, com els del Matías Prats. Aquí te l'hagués colat, el Matías Prats. Una broma així. Tu no hi estàs a favor d'això, eh? No. Introduir brometes aquí, no.

No, jo trobo que està bé les bromes aquí, no? Ah, exacte. I les notícies amb habilitat i bon rotllo sí, però bromes. No cal. T'hi veus tota la vida presentant el TN? No, no, no. No, jo suposo que estic més al final que al principi. I què faràs després? Què faràs? Ah, no sé, altres coses de com he fet fins ara. M'agrada molt treballar en una redacció, que ja gairebé és molt difícil, perquè es van tancant mitjans de comunicació arreu del món, la gent s'informa de maneres diferents, algunes estan prejudicials, ho he de dir també. Sí, sí. Però treballar en una redacció, en un equip potent, jo m'ho passo molt bé durant tot el dia, parlar amb el cap de política, el cap d'internacional, amb l'especialista en economia, aprendre de les notícies del dia, garballar-ho bé, explicar després el que realment creiem que val la pena i el que no, treure-ho, això és una feina que m'agrada molt, ho podria fer a la tele, com ho estic fent, o no sé.

Tu ets de Canet de Mar, i he mirat una mica la gent il·lustre de Canet, el teu avi va ser alcalde de Canet de Mar. Sí, sí, sí. I aquesta sortida no la veus, laboral? No, no, no. La política no la notificaries?

No. I t'haig de dir que també, tothom que faci el que li sembli, però crec que està bé que els periodistes no fem política. I que els polítics no fessin periodisme també estaria bé. També. Tothom en fa una mica de política. Quan decidim quines notícies posem, també estem fent. Ens imaginem un país, una manera de veure el món. Però crec que està molt bé i que és molt sa, democràticament, que cadascú faci la seva. És a dir, els jutges han de fer de jutges, els polítics han de fer de polítics, els periodistes han de fer de polítics, els policies han de fer de polítics. Has dit que els periodistes han de fer de polítics, eh?

No pots anar a dormir sense millorar el teu llamusí.

Toni, una paraula i tres definicions. Si l'encertes, t'emportes una llangonissa ral de vinyó. Gentilesa de. Merda! La paraula d'avui és esbarrellat. Uf! Esbarrellat. Esbarrellat, es diu sobretot en entorns de pagesia, quan el part d'un animal provoca que la mare necessiti sutura posterior.

Tinc aquella vaca menuda que ha parit un llamp de vedell, l'ha ben esbarrellat, pobreta.

Bé, esbarrellat, es diu quan dues persones discuteixen fort fins al punt d'arribar a les mans.

Dues iaies, quan obrien per rebaixes el corte anglès, s'han estirat els cabells per uns pantalons, s'han fotut per terra, s'han ben esbarrellat.

O C, esbarrellat, que té un aspecte magre i esgrugaït.

El teu germà, des del que s'ha fet crudivegar, se'l veu ben esbarrellat, tu. Per què no li dius que es foti un entrecot?

A, B o C? Ostres, no sé, la B segur que no, crec. I la veritat és que no la conec, aquesta paraula. Però la faré servir per tirar-la. A veure quin context. Potser fer cara de. Fer cara de pomes agres. Magra i esgrugaït. Esgrugaït, eh?

Correcte! Me'n porto el fuet.

T'endús la llangonissa ral de vinyó, gentilesa de vera, esbarrellat, col·la-ho en un telenotície. Va, vinga. Ai, va, sí. Mira. Sí, va, va, va. Encara que sigui. Picaré l'ullet, eh? Els de la Renaixença. En el moment aquest de més distès.

Parlis d'un camió d'alls o alguna cosa. No, però no li puc dir la Maria, per exemple.

Maria, avui et veig esbarrellada. No, digue-li, avui no t'hi veig, esbarrellada. Ja està. Toni Cruanyes, gràcies per venir a seure una estona a l'escó de la Renaixença.

Per venir de públic, entra al corral.cat i omple el formulari. Et donarem més esmorzar que quan vas a donar sang.

Vinga, avui dediquem el capítol al retolador fosforescent.

Això passa quan llegeixes, que quan intueixes la paraula difícil que és fosforescent, t'entrevancas a l'anterior. Ja et poses nerviós, ja.

Retolador fosforescent. Ja us he dit que jo em faig servir molts, no? Sí. El que feu teatre sempre subratlleu, oi? Els textos. Això que llegeixes ja deus tenir subratllat. Aquí m'he subratllat

fosforescent i no m'ha servit de res, però bé. És l'únic aquest subratll, eh, la Mercè? Això ho fa tan bé. Té tot en blau, que ho estic veient des d'aquí.

Sí, sí, sí. Doncs res, us volia explicar un petit truc. A veure, diu que som per gent organitzada, jo crec que no, eh? Que és per gent desorganitzada que necessitem subratllar coses per. Trobar-nos una mica. També pot ser, també pot ser. Què passa? Que a mi de vegades, subratllo, subratllo i pam, m'he deixat el rotulador aquí obert, sense tapar. S'assequen, eh? Què passa? S'assequen? S'assequen. Us dic un truc? Sisplau. Has de guixar la sola de la sabata. No, home, no. Però deu ser el boliví.

Amb un encenedor. No, l'alè tampoc. Amb l'alè funciona, no? No, no, no. Depèn de l'alè.

El que va bé és posar un tapet o un gotet amb

una mica d'alcohol. El suc és una mica. Quant de rato deixo? Una mica. Ho has de veure tu, això.

És com els cuiners. Ho has de veure. Res, 20-30 segons. I després, què fas? Li dones la volta així perquè l'alcohol vagi cap a baix. Cap a dins. Molt bé. I el que fa. Li dones la volta així, amb la punta cap amunt. Sí, sí, sí. Els que ens esteu sentint. Després, al cap d'una estoneta, aixugues la punteta amb

paper de cuina. Aixuga la punteta. Ai, noi! Home, és una cosa que a casa meva s'ha fet, això. Tal qual. El paper de cuina.

Doncs s'ha de rascar una mica, també et diré. Que és molt. Això que és una mica la punta del rotulador O sigui, entenc que l'alcohol treu la part seca. Exacte. Disol la part seca i després màgia. Ja funciona un altre cop, eh? Sí, ho proveu. Mira, ho provaré. I si no, us en compreu un altre, que també va bé.

Em sembla que és més pràctic, això. Sí. Tu, quan no funciona.

Hi ha un dia que s'acaba el rotulador, també. També, també. Exacte. Quan no funcioni,

t'aixugues la punteta i a continuar.

Els que també estaven entusiasmats amb el magnetisme del retolador fosforescent groc eren el duet californià de hip-hop People Under The Stairs.

Segurament en Joel els coneix. La gent sota de les escales.

En efecte. És un políglota. Domina tot. Aquesta gent. A l'hora de publicar el seu 8è disc, volien un títol d'alt impacte, una cosa que impressionés l'audiència, que deixés a tothom bocabadat, i ja us asseguro que el van trobar.

Van fer la revolució titulant-lo Highlighter, que vol dir retolador. Carai, tu. Revolucionària, eh? Molt atrevits. Un abans i un després.

Molt atrevits, aquests hip hoperos. I, naturalment, un disc que portés aquest títol havia d'estar acompanyat d'un disseny que arribés a l'altura de les expectatives que generaven el títol. Tenim la portada. La tenim. Del disc, aviam. Hòstia. No es pot dir que no fossin fidels a la idea.

És el títol subratllat en groc i ja està, no té més.

Un rato anem a sopar. No, no, no.

Sopar no hi anirem, però encara no acaba aquí la cosa.

Marxem al cap de setmana sencera. A una casa rural.

De 2.000 vinils que tenien la peculiaritat que el material del disc com a tal no era el color negre habitual, sinó que era groc fluorescent, fixeu-vos-hi. Tot un vinil de groc fosforescent en un disc que es deia Highlighter. Delicadesa. Uns autèntics poetes de la cultura contemporània. People under the stairs. Ja els seguirem. Ja no toquen. Ah, bueno, doncs no els seguirem. Què prefereixes, mar o muntanya el cap de setmana? Mar i muntanya. Tot això t'ho saps de memòria, eh? La Laia que m'ho explica quan anem a sopar.

Joel, sabem alguna cosa més del fluorescent? Vols afegir algun detall?

Bodes em convides. Peyu, jo el primer que diré del fluorescent, perquè és veritat, a més és que va ser un objecte clau en la meva adolescència i infantesa. Jo era un nen solitari, és veritat això, no tenia amics. Ai, quina pena. Anava arrossegant els peus per terra. Liat a Barcelona. Sí, sí, era un nen de Dickens, però aplicat al nen dels anys 80. No fas cara, eh? No, però sí. Jo era sisal, ja. Bueno, era una mica més baixet. Sí, però ja eres l'altre. No, jo vaig fer una estirada molt forta, allà als 13 anys o així, que és aquella estirada descompensada que fas que no. Has manegat. I llets, vaig tenir dos o tres anys de nen llets, llets, llets. Mal fet. Devia baixar cada hòstia que. Sí, em pagaven molt, també, a casa, a l'escola i a tot arreu. Bueno, en tot cas, jo era un nen marginat, era un nen que no era popular, fins que vaig descobrir una cosa que em va guanyar, em va fer guanyar el respecte dels nens i nenes de la meva classe, i a partir d'aquí la meva popularitat. Va anar, bueno, va pujar com un colet. Ah, sí? I, bueno, si voleu, us ho faig perquè té a veure amb el. Amb el fluorescent. Ah, sí? S'ho prellaves d'una manera especial. Me n'he portat aquí dos. Sí, uns estabilos. Ai, bestia. No! Caia la morsa. S'ha ficat els fluorescents.

Mira, bravos!

Quin talent, quin talent. Però quins forats més

grossos no tens? Sí, bueno,

els tinc grossos precisament perquè vaig fer molt la morsa.

Deixeu-ho explicar bé per la ràdio perquè la gent no sé què es pot estar imaginant ara mateix. S'han ficat els dos fluorescents al nas, diguéssim, els dos forats del nas.

Dos fluorescents que els pots comprovar, Mercè, que són de. Clar, que no t'hi cap, perquè no has basat la teva personalitat en això. Són fluorescents que

tu has dit que els has portat, però és mentida, són de la nostra oficina i que ara algú els farà servir. Els netejaràs, sisplau? No, netejaré jo mateix amb.

Després de fer la punteta, també pots fer el culet, amb el col. Sabeu? Podeu fer.

Crec que va ser aquí on vaig entendre que el meu únic camí a la vida seria el de fer el gilipolles. I mira, mare, 45 anys i estic aquí amb la crem de crem de fer el gilipolles de Catalunya. Jo no m'he ficat res pel lloc. No, què va. Jo m'hi posava el rotring. Veus? Rotring. Jo també em menjava les gomes d'esborrar, bueno, ja.

Jo en tenia una a la classe que olorava molt

fort els rotuladors i. Bueno, va agafar la. Ara és policia local.

No sé què és, no sé. Li he perdut el rastre, crec que jo i els seus pares.

Sí, important també, seguim parlant del fluorescent, no és realment fluorescent. No és veritat. I això és una cosa que a mi em toca els collons. Perquè un fluorescent és una cosa que tu quan l'hi apliques foscor i després una llum ultraviolada, que ja recordem que és un adjectiu que no ens agrada, quan li apliques aquella llum, brilla. Sí. Però tu. Allò de la discoteca. Allò de la discoteca, que era molt divertit, perquè tothom deia, eres un grup i deies, mira les dents, com que són blanques, te les resalta, però llavors hi havia el típic tio que fumava tres paquets educados, que feia així, i no li resaltava les dents. I una altra cosa que feia és ressaltar molt la caspa, també. Sí, és veritat. Es veia molt la gent que tenia caspa, que normalment era el mateix tio que tenia les dits grosses.

No vulguis anar a una discoteca amb mi, amb totes les taques que tinc blanques, només se'n veu a mi.

Això se't veu? Se't veu o no? Passes a ser una zebra, de cop i volta. O una vaca. Perquè tu tens. Com es diu això? Mela. Mela què?

Mela. Mela torina. Això de les mans. Vitiligen. Eh? Vitiligen.

Vitiligen, sí. És vitiligena, la Mercè. Vitiligena. Jo no ho sabia que ho eres, eh? Mira. Un dia vaig pensar, mira, sí que ho és, sí. Sí. És vitiligena. Quan ens despullem. No la mires? Quan ens despullem no la mires? Per què em mires, tu, quan ens despullem? No la mires, Churiguera? Si tenim un biombo i tot, allà. Tenim un biombo que no fa servir ningú. Ara tot Catalunya sap que ens despullem.

Tots junts. Bueno, perquè ens canviem, perquè la gent ha de saber que no anem vestits així, habitualment.

És bastant normal, eh? El Churiguera és l'únic que arriba i quan es vesteix és més modern que quan ha arribat. És veritat, que m'ho he pensat i dic, oh, Churiguera, sí que vas modern. És veritat, això. Sí que és veritat. Bueno, en tot cas, en tot cas, el puto. Fluorescent. Fluorescent aquest, doncs, entra a la categoria de coses que no estan a l'alçada del seu nom. Sí. Hi ha molts casos, per exemple, els 100 peus. Què? Per exemple, com a molt té 30 o 40 peus. Ah, sí, és veritat. Pujallassu, perquè és molt interessant. Entrepà vegetal. Pràcticament sempre porta pollastre o tonyina, no? Correcte. Sí, sí, sí. Groenlàndia vol dir terra verda. I tu vas allà i és pràcticament blanc. Clar, clar, clar. Santa Eugènia de Berga. Està a 60 quilòmetres de Berga. Sí. Això no té cap sentit. Hi ha noms que és veritat que no fan. L'Oceà Pacífic. Tu saps la de mariners que han mort allà? És veritat. Amb unes onades de 15 metres. Per què viuen pacífic? No ho sé. I en política, partit sumar. Fa anys que resta vots. Podemos. No va poder mai. Absolutament mai. Bé, i junts, molt junts, tampoc se'ls veu. Àngela Maria. Metges sense fronteres. No poden creuar la frontera de Gaza. No els hi deixen. Sí que tenen fronteres.

S'han entès, no? Sí, sí, sí. S'han entès perfectament.

Fes-ne més. Fes-ne més d'aquests. Vols que digui més coses?

Tens més? Sí, home. Ja està, a la llista. Més partits polítics. Jo puc parlar tant com vulgueu. Jo vinc a preu fet, aquí. Ah. Un minut, o sigui, home, mira, per acabar, pel que fa a les utilitats alternatives del subratllador, comentar, com sempre, que a nivell eròtic, doncs, no és aconsellable com a joguina sexual. Sembla una tonteria, però si tu te'n vas a urgències d'un hospital, t'explicaran la quantitat de subratlladors que han tret de l'interior. No! Tenen un pot? En aquell moment donat els he agafat l'arrabato. Tenen un pot, sí, sí.

Això hi ha una especialitat d'això, vull dir. Hi ha un tipus de metge que es dedica O és sempre urgència.

Normalment s'ho troba en urgència. Tu no demanes visita a dos mesos vista si tens un desodorant pel cul. Al principi vas a urgència. Desodorant te l'has de ficar sempre pel cul, pel cul. Saps? Pel cul del desodorant. I després pel cul. Perquè si no, la tapa és molt probable que se't quedi dins del. Ah, però jo pensava posar-lo destapat, diguéssim. No, destapat no, perquè llavors el podries apretar dins del cul, quedaria llavors. Ah, no, no, és que jo tenia el cap al de bola. Sempre s'he pres. No vull saber per què sabeu aquestes coses. En tot cas, no us hi fiqueu els subratlladors d'aquest favorito, perquè després cagareu com la bandera LGTBI. I seria molt estrany. Prou, prou, prou.

Últimament em noto cansat, em falta energia.

Això deu ser l'estènia primaveral. Però si estem a l'octubre. Si es nota sense forces, li falta energia vital.

Vingui a la nostra trobada anual per abraçar arbres. Ah, i què s'ha de fer? Només cal que escolli el seu arbre, l'abraci amb força i li confiï els seus secrets. Per què un arbre no jutja? Vingui, abraci un arbre i recuperi tota la vitalitat perduda. Per què un arbre no li demana res a canvi? Exacte. I nosaltres només li demanem una petita aportació econòmica.

Home, però podria anar al bosc i fer-ho jo mateix, no? Sense pagar-vos res.

No. La idea és fer-ho en comunitat. Sol no funciona tan bé, no l'hi recomano. Vingui a abraçar arbres amb nosaltres. Una abraçada que fa arrels.

La trobada anual d'abraçades d'arbres.

Patrocina Històries per passejar el gust.

Oh, quina coseta! Quina foto més bonica!

Aquesta foto és el Kubo, és de la raça Akita.

És una Akita, és aquell d'en Richard Gere, és el d'en Richard Gere. Ah, aquells no l'esperen. El del tren, no es menja aquest gos.

Que són aquells que riuen, aquells que riuen, japonesos que riuen. Japonesos que riuen. Hi ha uns gossos japonesos que riuen. Sembla que riguin. Això és molt racista per part teva. Collons, gos!

Va, no és japonès, no és japonès en Cubo, és de Sant Andreu de Llemaneres i el seu responsable és l'Enric. L'Enric, eh? Sí. Molt bé. L'Enric es veu que fa temps vivia a Polònia. Per què? Per què? Què feia a Polònia? No sé què feia a Polònia. I el gos és de Polònia, també? El gos és d'allà? El gos és de Polònia. Ah, mira, mira, mira. Enric no devia fotre res de bo a Polònia. Bueno, no sabem què feia a Polònia. L'únic que sabem és que mentre estava a Polònia, en Cubo gairebé es mor per culpa d'una paparra. Mira.

L'Europa del segle XVII està marcada per forts canvis territorials. Alguns regnes com Anglaterra, França. O Espanya, s'alcen com a superpotències. Ha costat dir-ho, eh? Sí. És una paraula que em costa.

Però vulguis que no li has donat més èmfasi, saps? Vull dir que vigila. Estàs fent l'efecte estrella.

Alguns regnes, com Anglaterra, França o Espanya, s'alcen com a superpotències, mentre que altres regnes lluiten per sobreviure.

Avui passegem el gos per Polònia. Som a l'any 1655. És l'any que va néixer tu mare, no? No. Ha, ha, ha. Però ara és de l'any 57. 1957. Ah, 1957, és veritat, sí. Com en Quim i Portet. Ah, exacte, 57. En Cubo, el nostre gos Akita, deu estar molt content, eh? Perquè avui passegem a la seva Polònia natal. Va, mira quina gràcia. Llàstima que l'any 1655 els polonesos tenen un greu problema. El problema el van tenir el 945. Sí, és veritat. Això és més tard. De moment som al 655. Jo no sé quina edat som. Som al segle XVII. 1655. Ni va néixer la meva mare ni som la Segona Guerra Mundial. Som al segle XVII. Resulta que fa un temps els polonesos van tenir la brillant idea d'unir forces amb els seus veïns, els lituans. D'aquesta unió en va sortir un nou regne, la Mancomunitat Polaco-Lituana.

Ja es veu que això no va enlloc. Exacte.

Mancomunitat Polaco-Lituana. La Mancomunitat és un desastre. Després d'uns anys d'aurats ha començat a fer aigües pertot arreu. Tampoc ajuda que la resta de nacions veïnes els declarin la guerra constantment.

Els enemics ens tenen acorralats, eh? No sé pas què farem.

Aquest que es lamenta és en Casimir V, el rei de Polònia i gran duc de Lituània. Després de la mort del seu pare, li ha tocat heretar tot el merder. A sobre, en Casimir, ens ha sortit un rei més aviat dèbil.

Ai, bueno, saps? Quan jo vaig heretar el tron, la cosa ja estava fotuda, eh? No m'ho digueu d'ara, que és culpa meva. Vols dir que no és culpa teva? Casimir, no, és el meu pare, ja quan ho ha deixat. Ja estava tot bastant cardedot, eh? I el nom que et va posar et va agradar, Casimir? Mira, a classe m'han acollonat sempre.

Home, no m'estranya. Ara mateix Polònia és un pastís i les potències veïnes se l'estan repartint. El que també volen sumar-se a la festa són els suecs, que volen expandir-se cap al sud. De tota manera, abans de declarar la guerra contra els polonesos, el rei suec Carles Gustau li fa una oferta al seu homònim.

És una oferta que el rei polonès, si és una mica espavilat, acceptarà. Casimiro, li ofereixo diners perquè em digui. És el que sentiu, eh?

L'oferta és aquesta. El rei suec vol subornar el rei polonès perquè marxi cap a l'exili i deixi Polònia a les seves mans.

A veure, Gustavo, jo. Gustavo i Casimiro, de copes. Jo què heig de fer?

Una partida de domi. És molt senzill, Casimiro, abdicar a favor meu.

Perquè els reis, home, els reis es deuen de dir així, entre ells. Clar. En Felip, quan xerra amb el rei de. Els que saben parlar-s'hi. Amb el rei de Marroc, per exemple. De tu a tu. Felipito. Ei, Mohamed. Moja.

Després, què passarà, després? Després que jo, Carles Gustau de Zer, rei de Suècia, també passaré a regnar a Polònia. I vostè, Casimiro, podrà anar-se'n de vacances.

Ai, sí, hòstia, em calen, eh? Home, clar que sí. A veure, ni dorm. Molt bé.

El tema és que el rei de Suècia és un mal home. Quan el rei polonès encara està pensant si acceptar l'oferta que li ha fet o no acceptar-la, els suecs aprofiten per envair Polònia. També no tens paciència, trobo. És per anar avançant la feina.

Hòstia, Gustavo, no vam quedar així, eh? Hòstia, de moment, encara m'ho estimo pensant, jo, tot això, eh? Una mica com en Pedro Sánchez, saps que va marxar aquells cinc dies? Sí que és la veritat. I al final què va reflexionar?

Ja no me'n recordo, per què hi va anar allò?

Per el tema de la dona, es va posar nerviós. De la seva dona, no d'un confinament. No, no, la de la dona en general no.

Em sembla que van anar a un balneari. Van estar 5 dies. Feu uns banys d'aigües calentes. Allò vols dir que no és que tenia un smartbox que li caducava? Sí, segurament. I en Feijó, en Feijó li vas regalar per l'aniversari. Ets allò que li regalo. Els marbocs aquells.

El rei polonès és tan sòmines que els nobles de la seva cort l'han abandonat. Els nobles polonesos ara diuen que estan a favor dels suecs. Hòstia, també han tardat poc aquests, eh? Ho demostren en aquest document històric que sentireu a continuació.

Nosaltres, els nobles polonesos, des de la signatura d'aquest acord, és a dir, des del dia d'avui, romandrem per sempre sota la protecció del més serè rei de Suècia. Prometem mantenir fidelitat i l'obediència que fins ara teníem amb el rei polonès.

Quins traïdors, quins traïdors, per un plat de llenties, us heu venut?

El rei de Suècia ha promès que serà un governant just i que ha vingut a legislar.

Sí, és que amb els suecs estarem molt millor, eh? Home, és veritat que els suecs tenen fama d'ordenats, d'esquadriculats, d'això aquí, això allà. Gent treballadora. Gent treballadora. Xèria. Sí.

Es veu que es viu tan bé a Suècia. Sí. L'educació. L'educació es veu que està tan bé a Suècia. Se prenen el suec de seguir de la canalla. Després se suiciden tots, però això és un altre tema que no. Bé, Polònia ha passat a ser de domini suec. Aquest període històric passarà a ser conegut com el diluvi suec, perquè és com si anessin caient suecs de dalt al cel a tot Polònia. Sí.

Ojalá que llueva un sueco de Suecia. Segur que ens anirà perfecte. Jo ja he après una mica de suec i tot. Hey, good moron! Hola, com esteu? Bon dia, bon dia. Què? És gràcies en suec. Bueno, mica en mica, senyor Raim. Mica en mica. Mica en mica. Amb el rei de Polònia

exiliat i els nobles de part seva, els suecs poden començar a legislar. Però aquest és el problema. Més que governar, els suecs han vingut a robar-ho tot. El diluvi suec ens porta cap al saqueig suec. Ara sí, la Polònia natal d'en Cubo passa un dels seus pitjors moments històrics. Segur que segles més tard ens anirà molt millor. Segurament, sí. Els suecs comencen un robatori sistemàtic de totes les institucions i tots els palaus polonesos. S'emporten llibres, quadres, catifes, mobles, fins i tot els marcs de les portes. Sí, així és com van fundar Ikea. Mira. Aquí va néixer Ikea. Van robant marcs de porta al 1600. Van així, van així. Els vien de desmuntar i tornar-los a muntar. Curiós això, perquè els suecs no fan cara de ser dolents, no? No, no, no, socialdemòcrates, una gent així moderada. Ben lladregots, tu, eh? Fins i tot s'emporten les xamanelles cap a Suècia.

Ens roben les xamanelles? Tu no en teniu, de xamanelles? Com ho foteu, Oliver?

Bé, trobem que les poloneses escalfen més. Les xamanelles, eh?

Gustavo! Gustavo! Això els reis, quan parlen entre ells, fan aquest tipus de xistes. Gustavo, toquem a Juan Carlos, que també eixeran el temps. A Juanca. A Juanca, sí.

Tota Polònia està ocupada pels suecs. Tota? No. Un monestir ple d'irreductibles polonesos resisteixen i s'oposen a l'invasor. És el monestir de Jasnagora, que ara mateix està rodejat de suecs. A més, els suecs són protestants i tenen moltes ganes de saquejar un monestir cristià. Els polonesos que defensen les muralles són 160 homes, entre els quals hi ha frares i uns quants vilatans. Davant seu, davant d'aquests 160 homes, hi ha un exèrcit de 10.000 mercenaris suecs.

Mare de Déu, senyor, estem perduts. Nosaltres som frares, no som soldats.

Vostè és frara, eh? Jo soc frara. Jo soc soldat. És un frara del monestir aquest. Del monestir aquest que acabes d'anomenar. Com es diu, el monestir?

Bueno, això que és Jasnagora, li diem. Bueno, estem molt bé aquí. Feu aigua de Jasnagora? Sí, cervesa. Sí, tenim una figuera, també. Fem galetes. Quins preus? Les galetes. Mira, ara tampoc tinc el catàleg aquí per dir-te exactament tot el que tenim. Estem molt bé. Bueno, ara ja no estem bé.

No, us estan atacant. Molts de suec. Vosaltres ho defenseu. De fet, només un miracle us salvaria del que es coneix com el diluvi suec.

Segons la llegenda, la mare de Déu del monestir s'ha personificat per donar ànims als seus defensors.

Tranquil, fill meu. No permetré que els elements.

Ha de ser molt gros que se t'aparegui la Mare de Déu i s'entrebanqui. I faig una befa.

Fins meu. Sóc la Mare de Déu, però no sóc perfecta com vosaltres.

Aquest paper no te l'havies vist? De Mare de Déu no l'havies fet encara. Vinga.

No permetré que els enemics us facin mal. El monestir de Jasnagora està sota la meva protecció.

La mare de Déu del monestir escampa una espècie de boira protectora que protegeix les muralles del monestir de les bales enemigues.

Visca la mare de Déu, guapa, reina.

Ha aparegut una boira, eh? Els freres ho van explicar així,

que havien vist una boira. Sí, és una boira. Heu vist una boira, eh?

I tenint en compte també que els monestirs s'hi destilava alcohol, potser els defensors van abusar una mica massa del celler i quan estàs a punt de morir qualsevol cosa et va bé per fer passar les penes. Llavors aquesta boira no sabem si només la van veure ells o realment la va enviar la Mare de Déu, eh?

Ets un heretge, narrador. Sí, m'estàs dient que la meva aparició només és fruit d'una borratxera o d'una endrogada o de. No, vull dir, és un pecat molt gros.

No, no, no. Aquella aparició mariana, sigui certa o no sigui certa, fa girar la truita del combat. En Cubo, el nostre gos estarà content de saber que els seus compatriotes polonesos acaben fent fora l'enemic gràcies al miracle de la Mare de Déu. Hòstia. Els frars, eh? Aquells 160 paios. Quins tios, tios. Acaben amb l'exèrcit de 10.000 suecs. Els polonesos acaben de guanyar la seva primera batalla contra l'invasor. I a partir de llavors es crea un moviment de resistència per tot el territori. A tots els pobles i ciutats surten revoltats que s'enfronten als suecs.

Arran de la defensa del monestir, el fins llavors desaparegut Casimir II torna de l'exili per liderar les forces.

Amb penes i treballs, el rei reconquesta Polònia i expulsa fins a l'últim suec. També aprofita per proclamar a la Mare de Déu del monestir de Jasnagora reina i protectora de Polònia. Moltes gràcies.

No podia permetre que Polònia caigués en mans suecas.

De tota manera, els costos de la invasió són enormes i la mancomunitat polaco-lituana no s'acaba recuperant mai més. Avui hem viscut un dels espolis més descarats. Un espoli que va ser comès per una gent inesperada, els suecs. Que sapigueu que avui dia a Suècia alguns palaus encara estan construïts amb columnes de marbre robades de Polònia. Anem a veure si ha sobreviscut en Cubo el nostre gos Akita. Qui ho decidirà, això, Mercè? Això ho decidirà el Joan. Que d'on ets, Joan? El Joan, eh? De Mataró. De Mataró. De Mataró, Joan. Igual que IKEA, el saqueig de Polònia és una taca negra del currículum dels suecs. Per la seva banda, el químic suec Alfred Nobel va inventar una cosa tan destructiva que després va crear els Premis Nobel per expiar les culpes. Què va inventar Alfred Nobel? A. La cadira elèctrica. B. La bomba d'hidrogen. O C. La dinamita. La dinamita. La dinamita. Molt convençut, eh? Sí, és que ho sap. Ho sap, ho sap. En Cubo és viu! Bravo!

En Cubo, el nostre gos mig polonès, mig català, ha sortit viu del diluvi que va destrossar la Polònia de 1600. Aquest diluvi, que no va ser una catàstrofe natural, sinó que va ser una invasió de soldats i mercenaris suecs que ho van rebentar tot. I fins aquí la Renaixença. Ens trobareu, com sempre, al segle XIX. Que el Senyor sigui amb vosaltres i amb el vostre espíritu.