T2xC33 - La pala de pàdel

Vera et connecta amb allò que més t'agrada. Vera, fibra i mòbil de veritat, patrocina la Renaixença.

Déu vos guard! I visca el guanya!

La Renaixença.

La pala de pàdel. Però, un moment, perquè abans d'inventar. Bueno, abans d'explicar-vos qui va inventar la pala de pàdel, us he d'explicar qui va inventar el pàdel. El José María Aznar. Home, no. Home, si ho sap tothom.

I tant que sí, Peyu. Aquell home jugava molt a pàdel, eh? Sí, que hi jugava, però no ho va inventar ell.

Sí, senyor. Va treure l'Emili i va inventar el pàdel. Que no.

I li va donar 150.000 euros a la Fundació Francisco Franco mentre governava. Això no té cap mena d'importància.

150.000? Això és una pasta.

Home, semblen pocs, oi? A mi també. I també ho vaig pensar, que era un desagraït, amb tot el que Franco havia fet per aquella família. 150.000 euros, em sembla una missatge. La xocolata del llop.

En tot cas, Aznar no inventa el pàdel, sí que el popularitza, el fa popular a Espanya als anys 90, quan ningú sabia què collons era el pàdel, ell va començar a jugar a pàdel. Per què va triar el pàdel i no un altre esport? Pues no ho sé. Comparteix bastants valors amb la política espanyola. És un esport que, bueno, sense saber-ne gaire, Pots fer veure que, no? No fa falta tenir estudis, no has de saber anglès. Si saps dir drive, drive ja n'hi ha prou. Què vol dir, drive? Drive és. El cop aquest.

Bueno, i pots pagar en negre. El què? Quan llogues la pista, vull dir. Ah, sí, sí, sí. Pots pagar en negre. Sí, això també li va molt bé l'atleta.

Bé, devia tenir la. Perdó, també, l'inventor anava a dir. És un mexicà, un mexicà. Ándale. Un mexicà, sí, sí. Enrique Corcuera García, un aristòcrata aficionat al tenis, un milionari que volia fer-se una pista de tenis a casa i es veu que no li cabia la de tenis.

Estic una merda de milionari, no? Ets milionari, no pots fer una pista de tenis.

Sí, sí, és una mica trista. Devia tenir una finca petita, pobre home, no ho sé. Això va passar el 1969. Aquest home es construeix entre uns murs una pista de 20 metres de llarg per 10 metres d'ample i sense voler inventa el pàdel. Les primeres pales eren de fusta, això heu de saber. Les vibracions de l'impacte, com que eren de fusta, es veu que feien provocar moltes lesions als canells dels jugadors. Ai, pobresa. Fins que aquí sí que apareix un argentí. Collons d'argentins. Un tal Carlos Daniel Pérez. Sí que té nom d'argentí. Sí, Carlos Daniel Pérez, que per decidir quin material absorbia millor els cops de la pilota de pàdel, va fer una prova curiosa. Atenció a això, eh? Va agafar uns altaveus molt potents i va fer sonar Deep Purple. Oh, bueno, normal. És que t'amagles, Deep Purple. Deep Purple, home, sí. Vinga. Vinga.

Doncs amb això sonant, va posar diferents materials a sobre els altaveus per veure quins aguantaven millor les vibracions. I el material guanyador va ser la goma EVA. La goma eva,

això és allò que em fan els titelles, els pastissos, els nubis dels pastissos.

Sí, el canal juvenil de Trescat. Això, això, minxones, aquests programes que parlen de masturbar-se tot el dia. Sí que és veritat.

Tu no parles de masturbar-te tot el dia. No!

Ell parla de ficar-se coses al culte. Bueno, amb la Macoma Eva estan fetes les pales de pàdel. Hi ha algun material més, eh? L'inventor aquest és argentí, que es deia Edith Carlos Daniel Pérez, recordeu. No es va fer milionari amb l'invent, pobre home, perquè no va tenir prou diners com per tenir uns bons advocats i defensar la seva patent. Ai, lenta. Vaig a fer una cosa que no faig normalment en aquesta part del programa, que és posar-vos la foto d'aquest senyor. Si només ho esteu sentint per la ràdio, busqueu la foto d'aquest home perquè val la pena. Carlos Daniel Pérez és l'inventor de la pala de pàdel. És aquest home que a mi m'ha fet molta gràcia. Sembla en Ramon de Plats Brut, 50 anys després, que ha deixat la ràdio i és com el cap d'una xarxa de narcotraficants. Té un aire curiós. En fi, Carlos Lloriguera, Fel Feixedes, Laia Gluc, Arnau Tordera, Joel Díaz, Mercè Martínez, benvinguts a La Renaixença.

Arnau Tordera, vots conegut o savi per conèixer? Un savi per conèixer que és pilot de ralis

però que no surt de casa, que porta la velocitat i l'olor de gasolina a la sang però que no contamina. Hi ha qui porta casc i surt a córrer pels circuits més mítics del món i ell ho fa però sense sortir de la seva habitació. Carai. I guanya curses sense deixar la seva professió, la pagesia. Pot conduir a més de 200 km per hora dins d'un simulador i cinc minuts després ser dalt d'un tractor preparat per lleure.

Avui s'asseu a l'escó de la renaixença Damià Bonsfills!

Demià, què has menjat avui per esmorzar?

Doncs no se l'ho esmorza mai. Què dius? He fet un tallat aquí. Un tallat, eh? No esmorzes? Per què? No tinc gana mai al matí,

però des de petit, eh? Tu fas de pagès? Sí. I us deus llevar d'hora. Sí, ho intento. Quina hora et lleves, normalment? Entre les set i les vuit, normalment. Això no és gaire d'hora.

Com a pagès, això és tard, eh? Un pagès més modern. És un pagès modern. Ah, ja està bé. Llavors us queixeu, saps? No hi ha pagès. No, que podem.

Hi ha de primeres, eh? Hi ha de primeres. Gràcies, eh? Bueno. Escolta, tu, a banda de pagès, ets pilot de Sim Racing. Explica'ns una mica a la gent que no dominem el tema. Què coi és això, el Sim Racing?

Partint de la base que som una mica flipats, diríem que es tracta de recrear curses de cotxes, però, com bé ha dit l'Arnau, sense sortir de casa, és a dir, des de la meva habitació.

Tens un simulador. Bàsicament, sí. És com un joc de la Playstation.

És un joc de la Play, però bastant realista, és a dir, amb les físiques molt treballades i bastant realista.

I és realista en el sentit que tu pots pujar una roda, per exemple, o has d'aparar.

Sí, sí, pot passar inclús haver de repostar gasolina,

que per sort no la paguem. Això és un avantatge. Bueno, espera't, espera't. Ja trobaran la manera. Sí, sí, de fet, segur. Hi ha uns circuits inventats per aquesta disciplina o representa que són

els mateixos circuits reals? És a dir, sí, n'hi poden haver d'inventats, però la gràcia és tant recrear al màxim la realitat i llavors els circuits on solem córrer, inclús estan escanejats a láser, és a dir, que són circuits perfectament reals, però portats al simulador. Hi ha el de Madrid, aquest de Madrid, ja és. El Jarama? No, el Madrid. El Madrid, aquest de la Fórmula 1. Jo no hi he corregut, però em consta que sí que almenys hi ha algun. Hi ha l'Ayuso per a la missa de la pista?

No m'atreviria. Atropella-la. I el nom aquest, sabem que el va triar, Madrid.

Suposo que Ring sol ser un home freqüent pels circuits i Matt, suposo que. Depende de Madrid.

Entenc d'on ve, el tema és qui li va semblar una bona idea.

Suposo que ningú. Després de dinar, saps? Sí, a Madrid es decideix

tota aquesta hora. Aguanta'm el cubat. Escolta, això del simracing és només un entreteniment o és una competició?

Aneu forts, diguéssim. Bueno, en el meu cas és un híbrid, diguéssim. És una afició, però que s'ha mig professionalitzat.

Ah, guanyes quartos amb això, eh, bandido? Bueno, no per viure ahir.

Un sobresau. Sí, diguem-ho així. Ai, que aparcaràs el tractor aviat.

És per comprar el gasoll del tractor. Cada dia es llevarà més tard.

Però després el tractor et deu semblar que va molt lent, el tractor. Deu ser com un canvi de velocitat. Fes-te el xulo, Damià, una mica.

Què has guanyat? Què has guanyat?

Home, no sé si puc fer el xulo, bàsicament perquè. Bàsicament perquè això està fet per comunitats, llavors és una mica difícil d'interpretar, però n'hi va haver una d'aquestes que estava vinculada a la federació i vaig guanyar el campionat d'Espanya de model de cotxe, que es diu Toyota GR86, em sembla. Vaig guanyar el campionat.

Perdó, no vull desmereixer, però és campió d'aquest model de cotxe. Sí. Els que van amb un Renault 5, són una altra categoria.

Sí, diguéssim que hi ha molts tipus de carreres, però inclús a la vida real hi ha copes de molts cotxes diferents. No riguis.

No, has portat un campió. Un campió que té un equip propi. Quants en coneixes tu que fan simracing? No, no, és que jo vaig tenir una joventut que jo sortia de casa. Sí.

Ell també, ell fa cara de sortir. Sí, sí que fas cara. No fas cara d'estar tot el dia menjant xetos a l'ordinador. Intento que no em passi. Com hi arribes al món del simracing aquest? Com t'aficiones aquí?

Des de petit m'ha agradat molt el motor, concretament els cotxes, i jo crec que als 10-11 anys vaig veure a casa d'un amic un volant, he enxufat allà l'ordinador i vaig dir que això. Jo ho havia de tenir, no? Clar, clar.

I ho vas comprar tu perquè, com sempre, els amics no t'hi deixen jugar mai. Et conviden a casa a jugar i només pots mirar.

I aquest amic jugava al farming, justament, que vaig pensar, hòstia, jo això no hi puc jugar perquè no puc baixar d'un tractor de veritat. I jugar al farming, clar. Llavors vaig demanar el volant per Reis, me'l van portar, i a partir d'allà, com que he vist que pagés i l'internet no és massa bo, vaig anar picant-me amb mi mateix fins que va arribar la pandèmia, quan era més gran, i vaig decidir intentar-me apuntar a un campionat i a la primera cursa

ja la vaig guanyar. Mira, la primera. Una mica xulo, sí que tu ho pots fer.

No, no. I quin cotxe tens a la vida real? Doncs tinc un Ford Focus RS.

Ah, això ja és. Ja és una mica de quillo, perdó. Sí, sí, de quillo. És d'aquests que et paren els mosos. Estan allà a la rotonda i et toca a tu. Tonejat o no? Tonejat, també? No, modificat, m'agrada. Modificat? Bueno. Llums a sota? No, no, res, és perquè sigui més eficient. Els catalans, quan fem tuning, diem que modifiquem. No, és perfecte, és més elegant, sí, està bé. Modifiquining. Modifiquining. Què ha passat? Ei!

Abans hem descobert que està afinada amb mi i tota l'estona estic esperant que en Joel prengui la campana. Ho vols veure, Peyu? Ah, a veure? Mira, eh? O sigui, l'acord va amb la nota

del timbre d'en Joel. Correcte. Joel, vols fer una pregunta? Sí, sisplau.

Demià, tenint en compte que al final competeixes des de casa i no et veu ningú, tu quan corres, fas l'esforç de dutxar-te i vestir-te com Déu mana? O algun dia has dit, mira, avui fotré Monte Carlo amb calçotets, tu? Ostres, que bo! Perquè al final ningú et veu. Clar, clar.

Intento, intento, sí, dutxar-me i estar bé, perquè a vegades et punxen la càmera quan acaba la cursa per l'entrevista. Ah, hòstia, per l'entrevista. Home, és que això és.

Però que et poses el mono i tot, com si fossis un pilot, de veritat. No, no, això no.

Nosaltres ho podem mirar com a públic, que vaig mirar el campionat aquest? Es pot mirar? Sí, de fet,

la majoria de curses es retransmeten, no per la tele, però a vegades per Twitch, i sí, pots mirar. Jo puc travessar amb el ramat de cabres d'en Peyu? No. No, no, no.

Mira, estem veient imatges teves, que són com tres pantalles davant, al volant, un seient de cotxe, i tu vas aquí dintre. Això fa pinta que no és barat, això. Què pot valdre un simulador d'aquests?

No ho sé, no ho sé exactament, perquè jo me l'he anat muntant al llarg dels anys i m'he anat comprant peces i diferents coses jo. Sí, cosats, més o menys. Aquí ja suma, tu suma-ho tot. S'ha de dir que no és necessari tenir això per poder córrer. Entre 5 i 10.000 euros. Entre 5 i 10.000 euros.

Mira, pensava que més, eh? Però els has recuperat ja o no? No, encara no. Però per aquest preu et compres un cotxe de veritat, et fas una mà però no pots anar a competir però no pots anar per Monte Carlo i el seient fa coses, no?

el meu no, però sí que hi ha sistemes de moviment el meu només tinc uns altaveus de baixa freqüència enganxats

que fan vibracions et vibra el cul, eh? està bé, està bé i ara tinc entès que tens un equip.

Equip professional, això. Semiprofessional, sí. Qui conforma aquest equip i com us trobeu? Perquè això treballa tothom des de casa seva

o com funciona? És tot virtual, tot i que mirem de trobar-nos almenys un cop l'any o cada X temps. I això passa que a la que guanyo aquesta carrera primera que et vaig dir, em van fitxar un equip. I en aquest equip, al cap d'un temps, vaig pensar que em podia crear jo el meu propi i buscar patrocinadors i fer una mica de xou. I vam anar fitxant pilots i ara som 30.

Però eh! Tu tens un equip de 30 persones i tu ets el jefe capità.

Bueno, m'agrada que la jerarquia sigui més aviat horitzontal. Feu assemblees com la CUP.

Mira, sí, sou d'esquerres. No som ells.

Escolta, tu ets pagès, no? I ets de Pinos, que és on teòricament hi ha el centre de Catalunya, no? Pinos. Hi ha una energia especial en aquest poble o? No. No, eh? Per ser el centre de Catalunya. Bueno, fardeu molt d'això. Sí. És a dir, si. També és perquè no hi deu haver massa res més de. No, collons. No ho sé, no ho sé, no ho sé. No va, digues alguna cosa de Pinos que valgui la pena anar a veure. El centre geogràfic de Catalunya. Però es deu estar tranquil. Sí, això sí. Vull dir que tu, quan devies fotre fresa, quan eres jovenet, quan et vas treure el carnet i vas comprar el cotxe modificat. Ja et devien conèixer, Pinos. Sí, sí, ens coneixem bastant. Ja feia temps que conduies. Si es pot dir, sí. Si es pot dir, sí. Tu vas conduir i vas a treure del carnet. Els 12.

Els 10. Però què dius? A Pagès és als 10. La resta de Catalunya és als 18. Després us enfadeu si us diuen Cabralunya. Jo no m'enfado. No passa res.

Aviam, si són els camins de carro, això, els pobles. Bueno, i pels camps. No molestes a ningú. Clar. Tinc entès que, de fet, amb els teus amics, un cop l'any compreu un cotxe. Explica'ns això.

Bueno, això va passar si vam agafar un cotxe vell, que ja no passava la idea, estava ja gairebé mort, no? I jo em vaig dedicar a fer un circuit a casa, amb el cultivador i amb un curró. Sí. En un camp, eh? Mira, aquí veiem imatges.

Ai, ai, ai! Sí, sí.

I vam acabar de matar aquest cotxe. O sigui, abans que el cotxe vagi als desballastaments, anem a acabar-lo d'aixafar. Sí, sí, sí. Aneu fent voltes aquí

al camp fins que rebenta el cotxe. Bàsicament.

Això sí que em sembla divertit. Home, sí que ho ha de ser, això. Ho has de saber fer, també, aquests trompos. És pràctica. Una mica de pols, eh? Una mica. No? Hòstia de Déu. I a què et dediques? Fent de pagès, diguéssim? O sigui, tens bestiar, tens. Sí, porcs i pollastres d'engreix.

Porcs i pollastres d'engreix. Sí. I, bueno, jo em dedico també a l'agricultura com a tal. Molt bé.

I tenim algun patrocinador ja a l'equip o no? Hi ha alguna marca que hi hagi. Sí, sí. Sí? Vàries. Quines marques inverteixen?

Per exemple, Cafés Dromedario. Mira. Cafés Dromedario. Què et sembla? Sí, sí.

Una taza diario. Epa!

D'on són, cafés dromedario? No els conec. Del nord d'Espanya. Has notat els dromedaris?

Ha fotut pasta. Ha fotut pasta.

Suposo que és algú que és aficionat al simracing, no?

Hosti, al costat de cafés dromedario podríem fotre una setrancada. Sí, de la Renaixença.

Pago, home, peio, pago. Què vols que pagui, jo? A veure, què val? Què val? Home, doncs és bastant assequible. El patrocinador més gran que tenim paga 1.000 euros l'any. El més petit, el més petit. El més petit, per 100 euros podríem

fer alguna cosa. Per 100 euros? Per 100 euros i la ser trencada allà.

Només la trencada hi va. Quina visualització té això? Quina propaganda ens faries?

A les curses que veu més gent posem 50 persones. 50 persones? A la que ens veu més gent, eh? A veure, s'ha de matisar. Quan hem corregut coses més internacionals i hem corregut fins i tot el que vindria a ser el Mundial amb l'equip, hi ha retransmissions de 2.000 persones, 2.500, 3.000 persones. Home, jo tenint en compte el públic,

veio, jo ja no en seria paper de vàter, per exemple. És un faltón, eh? No, però tu has de pensar en el target, en termes de publicitat. A veure, sí. El públic us anima, diguéssim, o no?

Sí, escriuen pel xat de la retransmissió. Tu estàs conduint i, a més a més, has de llegir el que diu la gent. No, jo no ho llegeixo com a tal, però sí que després, quan veus la cursa i veus els comentaris, sí que hi ha gent. No tens copilot? No, és diferent, a la vida real hi ha un copilot. A vegades tenim un enginyer d'equip que ens ajuda a les curses, ens diu, doncs mira, ara aquest ha parat de boxers, ara aquest no sé què.

Molaria molt, eh, bro? Al circuit no hi ha copilot. Ah, no, clar, és veritat.

És el rally. Perquè anava a dir, molaria molt un copilot, eh? Sí, sí, sí. Un tio que es passa quatre hores sentat allà a l'habitació de l'amic. Hòstia, a l'habitació. Amb pudor de ganxitos.

Jo conec una persona que fa el mateix que tu, però amb trens. I allò sí que és trist per mi. Bueno, simulador de trens realista. Simulador de trens. Ara arrenques aquí, ara pares allà. Demià, escolta,

tens pensat fer el salt, diguéssim, a competir a la vida real o et quedaràs amb el simulador?

Home, m'agradaria molt, però és molt car, el món del motor. Sí. És caríssim. No, és molt difícil.

Sí, sí. Val alguna cosa més que 5.000 euros, un cotxe d'aquests. Cada roda. Per anar al Dakar és caríssim, eh? Sí. Jo per això no hi vaig anar-hi.

Què volies anar-hi? I anava jo de copilot. Amb qui? Amb aquest. Ah, Va ser que ell no ho sabia, però no m'he entrat.

Joel, has picat el timbre, volies fer una pregunta.

Que no faltis el respecte, sisplau. No, aquesta és perfectament educada. Només correu en circuits o hi ha la possibilitat d'experimentar un altre tipus de competició que és moure't, per exemple, amb cotxe? Ara punta per la ronda de dalt, que està ple de gent egoista que et vol tallar, que no deixa passar. Allò, en certa manera, també hi ha un aire de competició en els embussos. No t'hi pots ficar, tu, en un entorn urbà.

De fet, sí. No en els simuladors, on correm, entenem per simuladors els jocs com a tal. Però hi ha un que es diu City Drive Simulation, que, de fet, és bàsicament això, és conduir correctament per la carretera. O correctament. I cagar-te amb algú de tant en tant m'aniria

molt bé això per treure merda et desfogues allà

i llavors quan vas per la ronda d'alt vas tranquil jo és que vaig insultant tot el dia si ho fas a la vida normal en cotxe que m'imagino que més hi ha algun circuit que tens algun circuit preferit o que se't doni més bé que algun altre.

No sé si se em dona bé, però n'hi ha un a Alemanya, que és un dels circuits més llargs del món, que és Nürburgring, que, de fet, quan puc, hi vaig jo, amb el meu cotxe. Ah, sí, allà, físicament, eh? Que és un circuit de 20 i pico quilòmetres, que és una mica la meca del motor, i, home, diria que aquest és. Però hi vas a fer-lo, o no? Sí, sí, sí. Ah, si es pot entrar?

Amb el meu cotxe, amb aquest fort de quillo. Sí, amb el meu cotxe de quillo, sí. Des de Pinos? Des de Pinos, sí. Moltes quilòmetres, això? 13 horetes, sí. Quants quilòmetres portes amb aquest Ford? 100.000. Encara? Bueno, a dos mesos, escolta, eh? No, diu que ja el va comprar fa temps, aquest, escolta. Sí, el vaig comprar segona mà fa temps, ja. Escolta, no sé, tornant una mica al món de pagès, ja per anar tancant, com ho veus, això? Hi ha més gent aficionada al simracing o a la pagesia? No. El simracing. El simracing, eh? Jo crec que sí. Mira que n'hi ha poca, eh? Tu tenies clar que t'hi dedicaries a la pagesia? Ve de casa, suposo?

Sí, sí, sempre m'ha agradat. Sí. Sí, sí. Les màquines, m'agraden, inclús els animals. Vull dir, m'agraden tot. Inclús. Inclús els animals, eh? Molt bé. Ho he dit malament. Tot el que involucra la pagesia. Revolta pagesa, què et sembla?

Bé. Bé. Bé. Necessària. Vinga. Vinga, home.

Sí, sí, sí, escolta. Bueno, quin tractor tens? Mira, ja que has parlat del cotxe. Deu tenir 4 o 5.

No, tinc un New Holland.

No, tinc un New Holland. New Holland? Bona màquina, eh? Modificat? No, no, no. Sense modificar. New Holland, el té què?

Un T7 270.

270, bé, bé. Escolta, Damià, la pròxima competició, la que ve ara, quina seria?

Doncs d'aquí un temps farem un altre cop els campionats aquests d'Espanya. No sé, no hi ha dates encara. De Catalunya no hi deu haver res, d'això. No, és que potser seríem tres.

Clar, clar. Som un país molt petit. Home, tres fas podi, segur. Sí, segur. Bé, Demià, doncs, escolta, que et vagi bé amb el simracing i no feu gaire mal allà a Pinos amb aquests cotxes que això feu. Cuidado, cuidado.

No pots anar a dormir sense millorar el teu llamosí.

Vinga, Damià, abans de marxar, una prova que fem a tothom. Una paraula i tres definicions. Si l'encertes, t'emportes una llangonissa ral de vinyó. Gentilesa de. Vera! La paraula d'avui és fendre. Ah, fendre. Ho diu el sogre de la persona casada amb la seva filla quan aquesta forma part del col·lectiu LGTBIQ+.

Pel dinar de Nadal, només serem la meva dona i jo, la meva filla i el meu fendre. B.

Fendre, sinònim de ferir, danyar, especialment en sentit figurat,

es diu sobretot entre la gent gran. Aviam, no et vull retreure res, eh, però l'altre dia, quan em vas dir que el meu fill era mig idiota, a millor, em va fendre.

O C. Fendre, dividir una cosa en dues o més parts, trencant-la o tallant-la.

Moisés va estendre la mà amb el bastó sobre el mar i va fendre l'aigua obrint el camí que permetés cap al poble d'Israel.

A, B o C. M'agradaria que fos la A, però diré la C. Doncs l'has dit. Correcte!

Dividir una cosa en dues o més parts. Fendre una cosa. Damià, gràcies per venir a seure una estona a l'escol de la Renascença.

¿Tens una vida tan interessant per ser entrevistat a la Renaixença? Entra al corral.cat i omple el formulari.

Va, que parlàvem del pàdel. Sí, la pala de pàdel. De la pala de pàdel. Us volia donar quatre números de com està aquest esport a Catalunya. A la baixa.

A la baixa i tant. A la baixa. Fa deu anys era tot el. Ara està a la baixa.

Ho faríeu creure. Potser hi ha més gent jugant a bitlla catalana que no pas a pàdel. Va! Segur, segur, segur que sí.

Tinc números. A Catalunya hi ha unes 3.000 pistes de pàdel. Us imagineu quina comarca

és la que té més pistes de pàdel? L'Alt Empordà. En què et bases? En la Tramuntana. Perquè allà, si jugues a golf o a tenis, te s'emporta la pilota i fotem unes pantalles de vidre, que és el pàdel, i llavors pots jugar tranquil·lament.

Clar, clar, clar. Està ben dit, eh? Doncs no, no és l'alt emportar, xuri. La comarca amb més pistes de pàdel a Catalunya és el Vallès Occidental.

Mira, bueno, és la teva, no? Sí. Sí, però és de Sabadell.

De fet, la segona comarca amb més pistes de pàdel és el Baix Llobregat,

o sigui que ja el tindríem. No serà per la població, vull dir la quantitat de gent que hi viu.

També podria ser. També si és on hi ha més pistes de pàdel, deu ser les comarques on hi ha més infidelitats, perquè normalment la gent s'apunta a pàdel

per anar a lligar. Sí, però has d'arribar suat a casa. Però si està ple de senyors grans, allà. Hi ha de tot. Són els que lliguen, aquests. Penses que els senyors grans no.

Mare de Déu. Bueno, bueno. No sé, també estaria bé mirar. No, tu ja hi entres. Ah, és que veig que et miraves. També estaria bé mirar el rànquing per l'altre costat, no? On hi ha menys pistes de pàdel. Doncs serien el Lluçanès, el Mollanès i el Pallars Jussà. Gent que encara no s'ha deixat contaminar per aquesta. Sí, perquè a vegades hi ha masses pistes de pàdel.

Ja heu jugat mai a padel o no? Jo sí. Jo sempre. I aneu habitualment o no? No, no. Jo he fet moltes classes. Classes per aprendre i no n'has acabat d'aprendre.

Bueno, un petó des d'aquí, Carles, però bueno. Carles, eh?

El monito de la Mercè del Parc.

Aquella raqueta. Què vols que et digui?

Qui també hi anava a jugar a pàdel era el raper britànic Stormzy. Era un gran jugador de pàdel, es veu. El 2025 va assistir a la gala dels Premis Brit, que condecoren la millor música popular britànica de l'any, i el nano es va emportar el premi a millor artista de hip-hop. Però en pujar a l'escenari per recollir el guardó, va haver-hi una cosa que va cridar una mica l'atenció al públic.

Sí, sí, jo me'n recordo. Es veu que va pujar amb unes ulleres de sol negres gegants. De fet, l'altre dia el Joel ens va fer una superdissertació parlant de la gent que entrava a espais interiors amb ulleres de sol. Com era allò? Quina conclusió vam arribar?

Vaig dir que és gent que segurament té un problema amb la cocaïna.

En aquest cas, no descarto aquesta possibilitat pel nostre raper, però la qüestió era una altra de molt més senzilla. Justament quan va pujar va explicar que havia tingut un accident jugant a pàdel i s'havia rebentat l'ull. No va concretar si era amb la regueta, amb la pala baixa o amb la pilota. Veus que la pilota va molt ràpid a unes distàncies molt curtes d'allà. És una arma perillosa. Bé, la qüestió és que era tan patètic que entre les ulleres i un ull mig borni gairebé no podia llegir el discurs que s'havia preparat per l'entrega del pàdel. En fi, el pàdel, un esport de risc. Anem a fer una partida i després anem a sopar. I m'expliques. Amb tu? Eh? Tu contra mi? Sí, després anem a sopar.

Quin dia? Oh, oh, oh!

Cuidado, si ho feu, ho gravarem, eh? Si feu partit de pàdel. Bueno, heu de fer parelles. Hauria de ser Laia Arnau contra Xurifel. Ostres!

Ja vindré jo, que he fet moltes classes. Anem a xupar directament. El Carles, la Mercè.

Carles, que també vingui. Joel, vols afegir alguna cosa sobre la pala de pàdel?

Aviam, d'entrada, dir que la pala de pàdel és imprescindible per jugar bé a pàdel. Sí, sí. Però fixa't que he dit bé, perquè per jugar a pàdel no és imprescindible la pala de pàdel. Ni jugar bé. Tu et presentes allà, ni jugar bé, aquesta és la gràcia del pàdel. Tu et presentes a una pista de pàdel amb tres amics, i tu, quatre en total, cadascú amb un teclat d'ordinador, per exemple, i tu poder jugar a pàdel, pots jugar a pàdel. Passa que a mesura que vagis jugant partides amb un teclat, al final, allò ja et demanarà una pala. Sí, és veritat. Ja diràs, bueno ja tinc nivell

per jugar amb una pala. I quatre jugadors sobretot. Jo la primera vegada que vaig anar-hi a jugar, que era quan començava a ser popular aquí, hi vaig anar sense informar-me i vam quedar amb un amic meu per anar a jugar. I érem dos i prou. I llavors allà vam veure que a totes les pistes hi havia quatre. No hi heu ni enviat el reglament.

La gràcia del pàdel és que és un esport que no mereix cap respecte, perquè t'hi pots presentar allà, vull dir, passat de forma, el que calgui. Què passa? Quan tu ja abandones el teclat d'ordinador, la paella o el que estiguis fent servir per jugar a pàdel, qualsevol merda pot servir. Sí, sí, sí. Aleshores, voldràs comprar la pala de pàdel. I aquí és on comencen els problemes, perquè és quan pots caure en els cans de sirena de la sobreequipació. Sí. Sabeu què és la sobreequipació, no? Això passa en tots els esports, una mica. Sí. Ara us pintaré una imatge mental molt potent, perquè s'entengui bé quin és el problema de la sobreequipació. Us heu d'imaginar un ciclista, per exemple, esmorzant a un bar, un ciclista d'aquests que amb el mallot semblen un bull blanc embolicat per regal. Sí. Ciclista de diumenge. Un ciclista de diumenge. 115 quilos de ciclista esmorzant mig quilo de porc amb les seves diferents elaboracions amb una bicicleta de titani aparcada al costat. Una bicicleta de 4.500 euros dissenyada per estalviar el gram. Aquelles bicicletes van a buscar l'estalvi en grams. Molt bé, doncs està portada aquesta bicicleta per una persona que per veure's la tita s'ha de posar un mirall a terra. D'acord. Això, la sobreequipació, la idea d'un sapastre equipat com un professional, i amb el pàdel també passa, és la gran xacra i el gran perill que tenim quan anem a buscar una pala de pàdel i estem començant a jugar pàdel. Hi ha senyors amb pales professionals que podrien jugar perfectament amb la paella de les truites i no es notaria gens la diferència. Llavors ve la pregunta, quants diners m'he de gastar en una pala de pàdel si estic començant a jugar pàdel? 20 euros. Zero, perquè li demanes la pala de pàdel a algun sobre equipat que ja en tindrà 3 o 4 a casa perquè sempre han de tenir l'últim model. I saps el que és bo? Que si arribes a ser molt bo i decideixes comprar-te una pala bona, diràs, hòstia, quina millora que noto. Perquè la idea és que ha de ser el teu joc que demani una millor pala i no la pala. Que demani un millor jugador. És d'entrenador personal, eh? Això es pot aplicar a tot, eh? A la guitarra també. O sigui, tu no tens ni puta idea de tocar la guitarra. Qualsevol va bé. Compra't la merda de guitarra. I que sigui el teu nivell el que demana una millor guitarra. No que la teva guitarra. Sàvies paraules. Bueno, és que al final per això estic aquí. Puc dir més coses, si voleu, eh? I tant, Raül, sisplau. Sí. Això serveix també per la gent que va passejar 5 quilòmetres per una via verda i te'ls trobes vestits com el Kilian Jornet per anar a fer l'anapurna. Que la gent, no? Que porten la motxileta aquella amb un tubito que van xumant aigua. Amb la camel bag. Penses que t'afalliràs per fer el camí de ronda de

Sant Feliu a Sagaró. No crec. I amb els pals. Amb els pals aquells de caminar. Allò ho trobo molt. Hi ha gent amb els pals

creuant passos de vianants amb aquells pals Unes bambes d'última tecnologia per fer 3 quilòmetres

Hi ha gent que té bambes per caminar en pla per caminar en muntanya Escolti, però vostè qui és?

És una persona que té diners Això sí. La sobreequipació és una xacra social que s'estan duent els diners de moltes famílies treballadores i funciona com una estafa piramidal, que funciona de la següent manera. Aviam. Comença amb un amic que et diu, ei, vine a jugar a pàdel, que és molt fàcil i no cal estar en forma. D'acord. El reclam ja és sospitós, te'l venen com un esport per inútils, bàsicament. Sí, sí, sí. És un esport que no requereix cap formació. A l'entrada ja sospites. Llavors hi vas un dia, dius, hòstia, sí que és fàcil. I tornes un altre dia, veus que millores una mica i dius, hòstia, amb 47 anys per fi he trobat el meu esport. Em compro la raqueta de pàdel, la funda de la raqueta de pàdel, les pilotes.

La funda ja la fan malparida perquè hi fan cremallera pels dos costats que tiqueven dues raquetes de pàdel.

Ah, perquè ja vulguis una altra reguera de pàdel. Vols omplir l'altra. L'espada, les canyanyeres, les canyanyet, canyanyeres, canyanyeres de pàdel. Les muñequeres. 500 euros en un tros de plàstic farcit de por espant i tota roba d'esport normalíssima que te la venen més cara només perquè porta el de pàdel al final, vale? Sí. Llavors, què passa? Que vols amortitzar-ho? Llavors, què passa? Necessites tres persones més per jugar a pàdel. Què fas? Tornes al punt 1, vas a un amic i li dius, ei, no vols jugar a pàdel? Que és molt fàcil. I així la piràmide I llavors aquest en començarà tres més. I es va expandint. Bueno, i a tot això no hem parlat

del preu del lloguer de la pista,

que és. Escandalós. També hi ha una diferència molt gran entre el preu de pista, el que vindria a ser Barcelona Capital, que és on jo me nego. Allò pot costar tranquil·líssimament 40 euros. 40 euros. Tranquil·lament. Una hora i mitja. Vols que et digui el preu de la de Montanyola o no? Què serà? La meitat. Un euro i mig.

Per persona. No, no, la pista. Què hi diguis?

Però si ets 4, com divideixes? Has de fer-hi un 60.

Ara l'has cagat, Peyu, perquè se t'omplirà. És només pels de Montanyola. Has d'estar empadronat. Uita, tu, quina cosa. Un euro i mig, eh? I com ho fas per repartir-ho entre 4? Un dia paga un, l'altre dia paga l'altre.

Has d'anar fent així. Més cara la cervesa després que. Joel, moltes gràcies. No, sisplau, a tu.

Propaganda del segle XIX. Si el teu somni és saber cantar, t'esperem a.

L'Acadèmia de Can l'Encantada.

Jo sempre havia cantat com un gat esparracat, però com he millorat des que soc membre de.

L'Acadèmia de Can l'Encantada. Jo em pensava que només podia tocar la flauta rara aquesta que tinc, però resulta que també puc cantar, i tot gràcies a. L'Acadèmia de Can l'Encantada.

Apunta't ara. Tenim classes per a tots els nivells. Per exemple, eh, noi, tu abans no sabies cantar, oi? No, no gaire. I des que ets alumne nostre? Afino com un rossinyol.

I tot gràcies a. L'acadèmia de cant l'encantada.

Eh, eh, i jo, i jo, jo també puc cantar? Mira, mira, mira, mira. Acadèmia de Can l'Encantada. Bueno, a veure, no pateixis.

Per gent com tu també te fem classes de piano i guitarra. Acadèmia de Can l'Encantada. No siguis encantat i canta amb nosaltres.

Acadèmia de Can l'Encantada.

Patrocina històries per passejar el gust.

Ui, ui, ui.

Mira. Què vol dir, bueno? No, és molt bonica. És la Canela. És una tekel de 5 anys de la Ruth, de Montgat.

És ben maca, aquesta cosa. Té com dues taquetes aquí a les celles, que li marquen les celles. És un lull real.

Una característica que té la canela és que és molt, molt, molt golafre. Es veu que de les més.

En general, no he trobat mai un gos que no tingui ganes. Un gos tiquis-miquis? Sí que n'hi ha. Sí, no ho sé.

Doncs mal dia per portar una gossa golafre, perquè ens l'emportem cap a un experiment científic en què participar-hi era sinònim de fotres de gana.

Avui passegem el gos pel desert d'Oracle, Arizona, als Estats Units. Som a 26 de setembre de 1991. Ep! Fa res d'això.

Bueno, res.

Molt de temps. Què diu aquesta? El cortijo, eh? El 91 anàveu al cortijo. Jo anava al cortijo els diumenges a la tarda a ballar a lentes. I tu, Laia, quin any vas néixer? Jo el 2004. No vaig fallar mai amb la Laia. No li trobava la Laia. No hi anava el cortijo, la Laia.

Els deserts d'Arizona són una enorme extensió de sorra i pedres. Són com els Montnegros, però més gran, molt més gran. I parlen anglès. Sí, tots. Els Montnegros, normalment. No parla ningú, allà. Per sort, des d'avui, el lloc té una mica més de vida, gràcies al Biosfera 2. Ah, que han obert un petit club. No! Té nom, una mica, no?

Seria més 2000, no? Biosfera 2000. Biosfera 2000 fa més de poticlops, sí. L'escala 2000, eh?

Heu vist aquell reportatge, aquell documental? És ben maco, allò. Mireu, està el trescat. Biosfera 2 és un complex científic espectacular que han construït un milionari texà. Està molt interessat en la ciència i s'ha gastat, atenció, 150 milions de dòlars per comprar el terreny i construir-hi unes cúpules de vidre gegants que permetran replicar la vida del nostre planeta en un entorn artificial.

Bueno, això és un dispendi de calés que ja es veu que això és massa. Bueno, bueno. 150 milions de l'època.

És molt, molt A l'any 91, eh? És com el Fòrum de les Cultures, això. Sí. Aproximadament. Allò sí que sí. Ara ho estem pagant, eh? Hòstia de Déu. Jo, psicològicament. Va afectar, eh? És que vaig comprar l'entrada de tres dies. Feien un. Podries fer una oferta i agafaves els tres dies. Hi vaig anar un i els altres dos els vaig llençar. Vaig provar de revendre-les, ningú hi va caure. Bueno, hi havies prou cultures. Sí. Un dia ja en tenies prou. Bona merda, allò. Les intencions del projecte, en aquest cas, són interessants. Crear vida artificialment pot tenir utilitats científiques, especialment en tot el que està relacionat amb l'espai.

Mira, doncs m'interessa avui el tema aquest que tocarem avui, m'interessa bastant, eh? El de l'espai? Sí, sí, sí, sí, perquè des de l'Eclipsi. Ah, sí? Ja és aficionat.

M'ha cridat molt l'atenció. Has fet un clic, eh? Sí. Hi ha gent amb això també que no havien és que hi ha gent que no havien estat mai al cas de res i va ser passar l'eclipsi aquest i ara ja estan buscant un hotel per l'any que ve a Andalusia anar a veure l'eclipsi l'any que ve toca Andalusia se sorteja això? això és una mica com Eurovisión és el que guanya l'any anterior ho fan allà la millor foto la va fer un de Sevilla un d'Andalusia,

exacte van a fallar ara les fotos.

Bé, just avui s'inaugura el projecte, així que parem atenció. Podrem escoltar en John Allen, que és el cap de l'experiment, l'home que ha convençut el milionari taxà que s'havia de gastar una fortuna en construir tota aquella bestiesa. La Canela, la nostra gossa, busca sargantanes per menjar mentre nosaltres escoltem en John.

Estimats, avui és un dia històric per la ciència.

En Jon explica a la premsa totes les virtuts del projecte i que cada cúpula de vidre gegant que tenen al davant recrea un ecosistema com els que hi ha a la Terra. Estan connectats entre si, de manera que quan ets a l'interior d'aquest complex artificial és com si visquessis en

una Terra en miniatura. Sí senyor narrador, teniu al davant vostre un oceà, una selva, una sabana i unes oficines. Hem creat la terra artificialment. És un miracle, això. És una mica com PortAventura. La Polinesia. La Catalunya en miniatura, també.

O sigui, coses inútils. Bueno, com això, és un miracle. Un miracle inútil, com tot això que estem dient ara. No és inútil. PortAventura, la Catalunya en miniatura, i hasta la Generalitat, et diré.

Home, tinc un col·lega que diu que s'ha de fotre a terra i fer-hi pàrquings. A la Generalitat? Mira. Home, quedaria un pàrquing ben cèntric allà. Seria car, eh? Per què serveix? Per què serveix? Clar que serveix. Qui et diu que si funciona aquí no funcionarà, jo què sé, a la Lluna? Ah, d'acord. O a Mart, el tison. El planeta vermell, eh? Sí, sí, sí. Mart, sí que és vermell, sí.

Biosfera 2 és un projecte molt ambiciós. En l'espai que ocupen 5 camps de futbol, s'han pogut recrear les condicions que hi ha a la Terra. És una bestiesa.

És una bestiesa grossa, eh? Mal agonyats, camps de futbol, eh?

Sí, és veritat. Al complex hi viuen 8 científics, bueno, hi viuran 8 científics, que han estat seleccionats per fer l'experiment. Seran 4 científics i 4 científiques.

Això fa pinta de càsting de les Islas de las Centaciones. Quan hi ha trien 4 i 4, volen que facin el delicioso. Eh? El delicioso. Què és el delicioso? Un concepte. És estranger, aquest concepte. Doncs el deliciós. El deliciós. Què és això? Fer el deliciós, doncs executar el coit. Ah, molt bé. Se'n diu fer el deliciós? Sí, se'n diu així. Ja l'hi diré a la meva dona. Anem a fer el deliciós. Ja veuràs què et dirà, ja.

André, posa la Thermomix. Pensarà que és algun pastís o alguna cosa així.

Anem a fer la tarta al whisky. Bé, durant els dos anys que seran aquí tancats pot passar de tot, eh? Hi ha científics, científiques, hi ha plantetes, eh? Però el més important és comprovar si es poden alimentar i ser autosuficients. Només amb el cultiu propi que es plantin ells mateixos han de sobreviure. És important, eh? Perquè l'experiment tingui sentit. Durant els dos anys que duri no es pot entrar res de l'exterior a dins del Biosfera 2. Bueno, home,

jo hi entraria un fuet, ni que sigui. Un fuet? Amagat. És que un fuet, per això. És que te l'acabes de seguida. L'informació era incompleta. Aquests que venen amb el plàstic. Sí, sí, sí.

Santa Maria Puríssima.

Anem a veure. Aviam. Ens situem, sisplau? Ens situem? Sisplau. Vinga, gràcies. Som a punt d'entrar, eh? Estan a punt d'entrar els 8 científics a dintre en aquest nou hàbitat. Cada membre de l'expedició domina una habilitat especial. Tots són imprescindibles. Hi ha que són botànics, altres enginyers, hi ha de tot.

Pau és ranger. Sí, exacte. Jo soc la botànica, jo. Molt bé. I us ensenyaré el que vindria a ser cultivar. Molt bé. Molt bé, botànica.

El concepte de Biosfera 2 va ser aquest, que l'equip fos autosuficient. Tot el que facin ho hauran de notar al seu dietari de treball i tot ho analitza en John Allen, que és el científic en cap que hem sentit abans. Està ben atent al que va passant i a les cúpules de vidre, a més a més, es monitoritzen des de l'exterior. S'ha de veure com es comporta l'equip i assegurar-se que estan bé.

Sí, bé, m'he muntat un gran hermano per mi tot sol, com un bon excèntric que soc.

Sí, sí, sí. Els primers dies dins del complex Biosfera 2 són prou agradables. És distret veure les plantes salvatges, els peixos i els petits animals terrestres que hi ha. Ei, ei, hola, hola.

Jo soc una científica experta en la vida marina i us puc ensenyar a alimentar-vos gràcies a les vacioles que hi ha en aquest oceà diminut.

Mira. Jo sóc enginyer i construiré una caseta per les gallines amb quatre fustes perquè ens puguem fotre unes bones truites amb el seu sou.

Jo no sé ben bé què sóc, però agrairia que us fotéssiu les piles que portem els dies només menjant muniatos, eh? Sí. La mare que em va parir, eh?

Aquí. L'afertament inicial de Muniatus és verídic, té una explicació. Durant els dies previs a l'entrada de l'expedició es van iniciar les tasques de conreu perquè l'equip tingués menjar pels primers dies, però només hi havia Muniatus. Sort que. Sort que almenys hi havia moniatos per la gossa, que hem hagut de passejar

amb una gossa, la canela, que és molt golafre. També et diré, Peyu, que el moniato m'agrada, eh? Sí. Però, hòstia, moniato, moniato cada dia. Sí, sí, no, no.

És que això passa amb tot el menjar, eh? Sí, sí. La llagosta sí és cada dia, també. No, tampoc.

Jo només el llom arrebossat. El llom arrebossat podria ser cada dia. Jo puc menjar 10 anys seguits. 10 anys seguits. Cada dia, per esmorzar he d'anar a sopar. Crec que porta totes les vitamines necessàries. Això i una fanta de taronja, jo tiraria totes.

La piràmide alimentària aquella, si fots una escalopa rebussada de la baix, agafa tot.

La fanta de taronja et porta ja la fruita.

La taronja, vitamina D. Vitamina D, sí, totes. Ja està, i el rebussat. El rebussat és cereal. Sí, sí, hi ha de tot aquí. Corren les setmanes i la situació comença a empitjorar. Es tarda ben poc a notar que hi ha cert atibentor entre la gent que hi ha dintre. Gairebé sempre per culpa de la gana.

A veure, canalla, canalla. Tinc una bona notícia. S'ha acabat alimentar-nos de moniatos. Perquè he aconseguit.

Què? Cultivar. Ai, ai. A veure, us cauran les llàgrimes d'emoció. Tomàquet. Patates. Patates. Hòstia.

Bueno, niatos i patates. Què passa, que estem en guerra civil o què passa aquí? Només mengem això?

Escolta, a veure, maco, a veure, si no, te cultives tu uns pepinos o no sé. Pepinos? Bueno, no, és que ja m'agradaria a mi. Mira, he cultivat un pot de macarrones, eh? Ai. No, no, no puc fer això fins ara.

El menjar és el principal mal de cap aquí dins, la canela està emprenyada com els membres de l'expedició. Tothom està de mal humor per aquest tema. No m'estranya perquè

quan hi ha gana afloren les pitjors. Sí senyor, t'has fet dir un at bilingüe

i tot jo. Equip, equip, atenció, atenció equip, us parla en Joan Alen des de l'exterior. Abans de res, vull donar-vos, vull dir-vos, vull dir, vull donar-vos les gràcies i dir-vos que ho esteu fent molt bé. Que a mi no m'ho diguis, que jo no soc de l'expedició, sí, gràcies. Gràcies. Ho esteu fent molt bé. Sí. Un fort aplaudiment per vosaltres mateixos. Ja està bé, ja està bé. A banda, també m'agradaria preguntar-vos si esteu contents o si us falta alguna cosa.

Us falta res? Sí, senyor Allen, una coseta, sí. És que les gallines fa tant que mengen verdura que s'han declarat en vaga i han deixat de fer.

Mira, ho sento molt, però justament de gallines no hi entenc res. Vull dir, no sé de què s'han d'alimentar les gallines, jo. I de peixos en sap res? De peixos? Mira, la meua mare va ser peixatera, però jo.

No, escolti'm una cosa, és que només hi ha una espècie comestible aquí dins, i la veritat és que gaire bona, gaire bona. No, és dolenta, és dolenta. Hi ha alguna cosa més de comestible?

A veure, senyoreta, això no és un hotel, eh? Bueno. Això no és un hotel, trobo que esteu demanant moltes coses, eh? Els mesos s'acumulen

i la situació és cada cop pitjor. A sobre han començat els problemes inesperats, els imponderables, que es diu ara. Un dia, una biòloga estalla un tros de dit recolectant mostres, i de poc que no es dessagna.

Ah! Oh, la mare que m'ha arribat a parir. Escolta, que m'he tallat mitjans. Sí, sí, de fet, has cridat abans que et tallessis i tot. Sí, sí, sí.

Ah, o sigui. Ho veia sobirà, preventivament. El tall és profund, de manera que toca trencar el protocol i evacuar la noia.

A veure una cosa, del dit em fareu alguna cosa? No et llençareu pas, no? El rebussat ha de ser boníssim. Que vols escurar-me el dit?

Vols escurar-me el dit? De moment el dit.

La canela també se'l volia fotre, però la botànica l'aconsegueix salvar. Això sí, fa dues coses que van en contra de les normes, eh? La botànica aquesta que heu sentit, amb l'excusa del dit, surt a l'exterior i entra d'amagat, quan entra, entra unes bosses de menjar.

Cosa que estava totalment prohibida, eh? Jo això ho he vist o no ho he vist? No, tu no ho has vist.

Em sap greu, eh? Estava demoniado.

L'exponiment s'està descontrolant, les tensions augmenten cada cop més i la fam s'instala entre l'equip. Fa un any que estan aquí tancats i encara falta el pitjor. I tot per culpa d'un error de càlcul que ve des de bon principi de l'experiment. Resulta que les cúpules on viuen els científics s'estan convertint en l'enemic d'aquell ecosistema.

Mira, com el Fòrum de les Cultures. Sí, senyor. Tots són paral·lelismes. El mateix fòrum va ser l'enemic del fòrum. Sí, sí. Jo soc crematori de bitllets.

Per començar, el formigó es menja l'oxigen, no sigui que els membres de l'equip es queden sense aire. Els costa respirar i es cansen més del compte. És com si estiguessin a dalt del Machu Picchu.

Veient això, des de l'exterior s'ha de violar una norma sagrada del projecte. S'ha d'injectar oxigen per evitar que es morin tots ofegats. Sí, noi. Com que allà dins no hi ha vent, els arbres no tenen la resistència necessària i creixen buits per dintre. Per tant, es desplomen sols.

Eh, vigila, vigila! Tots problemes. Bueno, això acabarà fatal. Ui, ui, ui.

La condensació fa que caiguin aiguats que ho inunden tot als llocs on no hauria de ploure. Als deserts, fins i tot a les oficines, s'inunden tot sovint. Per acabar-ho de dobar, l'humitat cobreix de molsa tot l'hivernacle aquell i l'oceà es podreix.

Ojo, que això és un format de tele, també, eh? Això t'ho presenta la Dulceida? Home! Bueno, 25% de xar. Sí, sí, sí. Cúpules, cúpules. Cúpula, ja tenim un nom. Pensa-ho, pensa-ho, Peyu. El hashtag és cúpules3cat. Cúpules3cat. Dulceida.

El projecte Biosfera 2 té tots els problemes imaginables. Problemes amb el clima, gallines en vaga, fam, arbres que cauen sols i fins i tot. Una cuca, això sí que no, eh? Mateu-la, per favor, mateu-la. Plagues de paneroles, eh? Allò que està infestat de cuques de tota mena. Fot un fàstic de Déu ser aquí. Només ho celebra la canela que es fot totes les cuques que troba.

Collons de gossa, deixa'm pels altres també una mica, que tenim gana, eh? Una mica de dignitat, eh?

És normal que intentin posar qualsevol cosa a la paella perquè s'estan fotent de gana. Els porcs se'ls han menjat ja fa temps i com que les gallines estaven en vaga, també han acabat a l'olla. Els científics s'han de conformar amb una dieta vegetariana obligada per arribar vius al final del projecte. I arriben, eh? Arriba l'última setmana d'experiment i a hores d'ara els ànims ja estan per terra. Els membres de l'explotació han perdut prop de 20 quilos i s'ho dien a mort. Quan es veuen s'insulten i s'escopen els uns als altres.

Com a activitat de team building és millorable. Jo que he anat a fer uns càrtings. Mira, i després una cata de vins i, escolta, i no acabes així. I el paintball. I el paintball, sí.

Has de fer-ho al revés. Primer la cata de vins i després el paintball.

Sí. Ui, el paintball. Jo vaig anar una vegada i hi ha la norma aquella que quan et toquen has de sortir caminant amb els braços i els altres no poden disparar. Ni va veure'n que va sortir amb els braços. El van escribir allà, pobre. És que allà surt l'essència de l'ésser humà. Com que no se sap qui dispara. Exacte. El 26 de setembre de 1993, dos anys exactes després d'entrar al Biosfera 2, els científics surten d'allà dins. En surten sense celebració, perquè tot i que han complert el termini, ja saben que l'experiment ha estat un fracàs absolut.

A veure, tan magros que els hem passat. Tu, Tam, estàs dient que per res? Sí, noi, les entrades de menjar,

les sortides a l'hospital, l'oxigen injectat, han alterat els resultats de l'experiment. De tot allò no se'n pot extreure cap conclusió. O sigui, el nou personatge s'ha gastat una milionada per res. Absolutament per res. I la Mercè ha perdut un dit, eh? Sí, sí, sí, sí. I s'ha menjat paneroles, eh? Cuidado, eh? Anem a veure què se n'ha fet del complex científic de la biosfera, el Biosfera 2. Això ens ho dirà una persona del públic que, a més a més, decidirà si la canela ha sobreviscut o no. Mercè, qui ho decidirà? Ho decidirà la Rosa, que se m'està resistint, però t'ho preguntarem igual, eh? D'on ets, Rosa? A veure, Rosa, d'on ets? De Manlleu. De Manlleu, perfecte. Rosa de Manlleu, vinga. Què se n'ha fet del complex científic Biosfera 2? Tot això fa rato que parlem del Biosfera 2 i el Biosfera 1, no sé quina merda devia ser. Veritat. Busquem-ho. Ah, si han fet cases de luxe, B, està abandonat, o C, és un laboratori mediambiental. Vinga. La C mateix. La C mateix, doncs la C mateix. La canela és. Viva!

Haver dut una gosseta a golafre justament a Biosfera 2 ha estat una idea ben pèssima ha tornat amb un gat seca com una fulla i amb un mal geni de mil dimonis però viva, els primers mesos de ser a casa només demanava pinso tot el dia i fins aquí la renaixença ens trobareu com sempre al segle XIX que el senyor sigui amb vosaltres i el vostre espiritu.