T2xC36 - La placa solar

Vera et connecta amb allò que més t'agrada. Vera, fibra i mòbil de veritat, patrocina la Renaixença.

La renaixença.

Ara els hi ha donat per voler-ho instal·lar en els camps de Conreu, com si no estigués prou cardat el sector primari com per anar a emprenyar amb el collons de plaques solars, com si no hi haguessin mil polígons industrials per anar omplint teulades de plaques. Cobreix tota l'AP-7, cobreix l'AP-7 de plaques solars i no toquis els

collons dels pagesos. Fot-los al cap de la gent. Què dius? Hi ha molta gent al món. No, no, ojo que aquí hi ha una idea. A veure, a veure, Xurí, què dius? A veure, la gent ve que porta gorra, no? Sí. Doncs treu-te la gorra, et fots una placa solar, et tapes el sol i fas energia.

A una per persona, te'n surten moltes. Home, és que hi ha molta gent a la Terra. Molt bé, Shurigena. Ho estudiarem, Shurigena. El descobriment bàsic que permetrà la invenció de les plaques, o sigui, el tio que descobreix que la llum del sol es pot transformar en electricitat, és un francès. Collons de francès. Cesos, eh? Alexandre Edmond Becquerel. Aquest nano, dic nano perquè era un nano, tenia 19 anys quan ho va descobrir. 19 anys són molt pocs, eh?

19 anys són 3 anys menys dels que té la Laia.

Correcte, 3 anys. 3 anys, eh? No, 2. Ni 2, ni 1. 3. No, 3, 3, 3.

Però vull dir, és molt jove.

Doncs amb 19 anys aquest nano un dia estava experimentant amb dues plaques submergides en una solució conductora.

Molt bé, el típic nano que experimenta

amb plaques submergides dins d'una solució conductora. Som els teus amics joves, Laia? També aneu experimentant amb plaques conductores? Jo almenys no, potser ells, però jo no ho he vist fer. Entre porro i porro a la plaça.

Perdón. El tio estava fent l'experiment

Perdón. El tio estava fent l'experiment aquest i va veure que quan tocava la llum del sol a les plaques, la corrent elèctrica, doncs augmentava. 19 anys, això. Ojo, eh? Què vas inventar, tu, als 19 anys? Què vaig inventar? Què vas descobrir? Vaig descobrir que em quedaria que àlbum 25. Mira, no és poca cosa. Perdona, perdona. Eres calvo amb 15 anys? Amb 15 no, però. Ah, és que feia molta gràcia. Un nen de 15 anys preocupat pel. Amb 22, 23 ja vaig començar a perdre cabells. No passa res, t'aiu. No passa res. Sí que passa, que ets calvo. Però es porta amb dignitat. Mare de Déu. El meu pare ja va ser calvo molt jove, també. Molt jove. Bueno, és igual. Ara no estàvem parlant de mi, estàvem parlant d'Edmund Becquerel, que va descobrir l'efecte fotovoltaic. El problema és que això ho va fer el 1839, quan encara no hi havia la tecnologia per poder-ho posar en pràctica. O sigui, que no es va fer millonari, venguem plaques. No, no. Les plaques solars, com les coneixem avui en dia, es van descobrir als anys 50 del segle passat. I a Catalunya la febre grossa de les plaques ha tardat més a arribar, trobo. Sí.

No, això és una cosa moderna dels últims anys.

Podem parlar de la gent aquesta que té plaques solars i no, és que està oblidat això aquest mes. Si tu et posessis plaques, te'n poses sis més.

Sí, molt pesats la gent. Una mica. Sí, deixeu viure, home. Si tu et poses plaques, posa-te'n. És que llavors nosaltres,

ara que estem, has de pensar que 15 euros al mes de llum, eh? Mira, és que val la pena.

Mira-t'ho, eh? Sí, home, sí, pesa. Semblen els de la secta aquella de les aspiradores. Que tens comissió amb les plaques solars, o què passa?

Deixa'm en pau. Bueno, tu, Peyu, n'has de tenir, de plaques solars. Sí, sí. Tu que vius allà en plan comando.

Exacte. I què gastes? No ho sé, què gasto, perquè soc molt dolent mirant aquest I sempre em pregunta la gent, quina potència té? No ho sé, vaig instal·lar les que tocaven i ja està. Vols dir que estan endollades? Sí, sí, ho vaig fer perquè donaven una. Les vaig instal·lar fa tres anys, i perquè donaven una ajuda amb això del Next Generation. Encara estàs esperant. Fa tres anys que les vaig posar. I fa tres anys que espero que em paguin. Ah, no t'han pagat. No, no, no. Es veu que està a punt ja. Es veu que sí. Carles Churiguera, Fel Feixedas, Laia Galú, Carnau Tordera, Joel Díaz, Mercè Martínez, benvinguts a La Renaixença.

Arnau Tordera, boig conegut o savi per conèixer? Boig conegut, Peyu. I un boig que entra gairebé cada dia a casa nostra. No pas perquè sigui un lladre, sinó perquè presenta un dels espais més seguits de TV3, la previsió meteorològica. De fet, n'hi ha que encenen la televisió només per veure què ens ha d'explicar. És una de les feines més estimades, però també una de les més qüestionades, tot i que ell no pugui fer res més que informar del que vindrà perquè, per desgràcia de tots, i sobretot seva, el temps no el pot pas triar. Avui s'asseu a l'escó de la renaixença Francesc Mauri!

Francesc, què has menjat avui per esmorzar?

Doncs llangonissa i bon embotit d'ozona. Molt bé, has esmorzat aquí, eh? Sí, un tros sí. Un tros, un tros. Un tros, jo ja portava un altre tros.

Escolta, Francesc, hi ha un dubte que tinc jo, que és per què al meteoròleg se li diu l'home del temps i, per exemple, al Toni Cruanyes no li diem l'home de les notícies? Vull dir que és. El meteoròleg costa de. Sí, home, meteoròleg, no d'això. Home del temps. Què t'agrada més a tu? Home del temps. Que et digui, ets l'home del temps.

Mira, l'home del temps. Sí, perquè, a veure, un meteoròleg és el científic que està en un centre de predicció oficial o en un lloc d'investigació, Copernicus o aquests llocs, no? Sí. L'home del temps és una barreja, en el cas de TV3, d'home o dona amb coneixement de ciències, sigui geògraf o sigui físic, i comunicador, perquè evidentment has d'explicar el que pot passar. El telèfon, per exemple, és fred. I no saps ben bé per què et canvia cada tres hores allà el símbol.

Potser per la gent que ho mira amb aplicacions i tot això. Això ha sigut una crítica a la gent que ho mira

a les aplicacions. No, la gent no. És a dir, les aplicacions tenen una cosa, és fredor pura i aleshores no hi ha ningú que t'ho pugui matisar. Si fos tan fàcil la medicina, també tindries una aplicació al mòbil. O ja ho pretenen, eh? Ja ho pretenen, això també.

Sí. Hi ha gent que va amb el xat GPT, em pica l'esquena que tinc, això de seguida. No és que l'encerta bastant, eh? Sí. Bueno. No, no. Però trobo que el xat GPT també el pots fer canviar d'opinió molt fàcil, eh? Això sí. Perquè li contestes un altre cop i dius, vols dir què és això? No, m'havia equivocat, perdona.

Llavors li has de dir, no vull que em donis mai més la raó. Sí. Jo li vaig dir, i em va donar la raó, de no donar-me la raó.

Francesc, anem a dir, realment, a veure, quin tant percent, o sigui, mirant les fonts que mireu vosaltres, objectivament, realment, quin tant percent de possibilitats hi ha d'encertar

la previsió? A 24 hores, un 85%. És molt això. Sí. El que passa és que aquest 85 augmenta 90-95 a l'hivern o a l'estiu, i a la primavera i la tardor hi pot haver dies del 50. Sí, eh? Sí. És a dir, és que estem a mig camí de tot. Catalunya és curiós.

És un país. Sí. Mig camí de tot, sempre.

Sí, perquè, per exemple, el meteoròleg de Televisión de Aragón, quan fa la previsió dels Montnegros, tant per cent d'encert, tal, suposo.

Clar, és a dir, a veure, nosaltres estem banyats pel Mediterrani que ja té un funcionament a banda del que ens toca per latitud. Després per latitud estem a mig camí, 41 graus, 90 és el Pol Nord, 0 és l'Equador. I aquest mig camí, que també s'està tancat per l'Oest, per l'Atlàntic, i el relleu que tenim fa un país endimoniat. Preciós, però endimoniat. Divertit també, entenc.

Perquè al final a vosaltres el que us agrada és quan passen bestieses.

Home, això és una mica sàdic, eh? No, a tots ens agrada el sadisme. Ara, ara ho has dit. Aquest és el titular. El xuriguera sí, però la resta jo diria que aquí en principi. No, no, no, ara matiso, eh? Perquè els titulars, el que acabo de dir és perillosíssim, no? Però quan tu penges les notícies, ja saps que si penges un titular d'aquells amb mel i ensucrat, ningú clicarà. I si allà hi ha suc, carn, fetge i altres.

Han assassinat la portera de Josep Lluís Núñez. Per exemple, tenia portera. No, era porter. Tenia una portera, sempre deia. Sí, bé, hi ha una conversa amb una portera Sí, el Xavi Cazorla Xavi Cazorla, Catalunya Ràdio Sí, per això, que hi devia haver algun porter allà Però vull dir, resumint una mica No,

el porter era ell El Duñes feia de porter Bé, jo tinc una anècdota Eh, eh, eh,

eh Anava a fer una pregunta, però parem.

Sí, jo anava cap a TV3, jo altres presidents del Barça els he vist molt més sovint, però el Núñez, jo anava treballant a TV3 i allà a la Diagonal a la plaça Maria Cristina, em paro amb el cotxe, amb el semàfor i a darrere aixeco la vista i hi havia un Mercedes amb la Maria Lluïsa conduint. Conduïa ella? El portava al cine. El devia portar al cine. No ho sé, però ella, tota. Empoleinada, vestida. Empoleinada, especta Montserrat Caballer, allò, molt dona ferma, eh? Sí, sí, sí. Una diva, una diva. Sí, sí, que a lo millor trepitjava el Mercedes i, escolta, i allà I en canvi. El Josep Lluís, jo no el veia gaire, no el distingia allà en el seient a la dreta. No li devien posar els coixins. Normalment li posaven els coixins. I clar, la imatge aquella, a mi la tinc gravada. T'ha quedat allò. Aquelles com quan veus, per desgràcia, un familiar mort, aquelles coses, que et queden tota la vida.

Aquesta és una de les que. Ho poses al mateix nivell, eh? Home, anècdota, què vols que et digui, eh?

O sigui, el mateix nivell, un familiar mort, que el Josep Lluís Núñez allà de copilota. Això va ser quan ja treballaves a TV3. Vas començar fa molts anys, 1985, no?

Llavors a la ràdio, al cap de tres anys a TV3. A l'empresa porto 41 anys.

I què t'hi va fer anar a petar en aquest món

de la meteorologia? Doncs mira, la vida jo crec que es composa de sort. La sort, pam, apareix o no, o desapareix. En molts moments i períodes llargs i caus amb pous. En aquell moment, mira, el maig del 85, jo estava en un curs del Museu de la Ciència, acabava de cavar cou, la meteo m'agradava molt, però no pensava jo que m'hi pogués dedicar. En aquell moment encara tenia molta estela de militars. A nivell estatal. I quants anys tenies llavors? No, 18. I en el curs del Museu de la Ciència un altre noi amb 14 anys llavors, Dani Ramírez. Estàvem els dos i vam conèixer l'Alfred Rodríguez Picó. I just aquell any necessitava una petita suplència, Catalunya Ràdio s'estava construint, de la previsió que ell volia fer vacances. Quan al cap de tres anys es dona la circumstància que jo torno de la mil i anava fent col·laboracions a la ràdio, La sort, la desgràcia per una altra família, mor Antoni Castejón d'això. Jo acabava d'aterrar de l'Emili, feia un mes, i allà estava jo, i vam fer unes proves, i endavant. I cap a dins, eh? I endavant.

Escolta, i l'Emili, ara que traies el tema, on et va tocar? Eh, eh. Mira com riu, mira com riu. Vas fer de meteoròleg a l'Emili, també, o no?

No, vaig fer de cambrer d'oficials. De cambrer, eh? Sí. Hòstia, que eres cambrer, abans? No, però a casa meva tenien una fonda al carrer Tallers de Barcelona, allà davant de Discus Castelló, tota la vida, en el xup-xup de Barcelona. Això no se sabia. No, no, no. M'havia explicat alguna vegada. Mira, dels 13 als 18 o 20 anys, vaig estar ajudant molts anys allà i en un altre bar que tenia el meu pare. Que aquest era més d'ambient de nit i. Sí, sí. Allà també hi anaves a ajudar, allà, amb 14 anys? Sí, i allà prenia de la vida.

Sí, clar, clar, clar. I aquí, en el de l'Emili, quin dels dos bars s'assemblava més, diguéssim? Guau.

Hi devia haver ratos de tot. No, mira, a l'Emili jo vaig estar en una companyia d'esquiadors i escaladors. Hòstia. Sí, sí, sí. Oscar. A Òscar, efectivament. Això ho havies explicat, jo t'ho havia sentit, això. I els dos mesos d'instrucció van ser durs, boina verda, un gos d'aquests de la muntanya, una cosa allò molt mostrada, no? I en el bar d'oficials, doncs, al cap de dos mesos m'hi posen. Jo sempre dic que allà podria haver escrit un llibre. Home! Perquè sí que és veritat que el 70% dels oficials era gent absolutament normal, amb les seves idees, com tothom i d'això, però després hi havia un 30% de gent profundament trastornada, igual que la vida. I tu a aquests els hi servies el whisky? Si servia això, vaig tenir una nit un intent de suïcidi. Què dius ara? Molt bé. D'un tinent. Ah, no, tu. Que s'entenia amb el.

No, home, ell no. No va dir, vaig tenir un intent de suïcidi. No, perquè el va viure, el va veure. Estava allà, en primera persona. Tu estaves animat, bé.

No, jo estava molt bé, però, aviam, l'oficial que es quedava de guàrdia la nit a l'hotel. Ai, a l'hotel. Al quartel, i a la caserna, i al suboficial, doncs hi havia un tinent que s'havia reenganxat, això és un tema d'estudis, el Feres, era químic, venia de Saragossa, i era gai. Aleshores. Això no ho porten bé allà dintre, això. Els costa, això, allà dintre. S'entenia amb el sergent de la banda. Hòstia! Amb el de la banda, eh? A la banda tocaven trompetes. Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. I què? I aleshores a partir d'aquí. Sí, sí. Suriguera lo de les trompetes li ha fet molt. Ah, clar. Hi ha vegades que sonen millor i hi ha vegades que no. Depèn de com bufis. Depèn de com bufis. Ah, exacte. Depèn de com bufis, això no té I llavors, què li va passar a aquest senyor? Li van donar carbasses? Ara em fareu riure. No, no. Bé, van tallar. I aleshores el tinent aquest s'asseu allà aquella nit, ja eren les 9, ja s'havia passat retreta, jo aguantava fins a les 11 amb el bar obert, perquè sempre hi havia rezagados, gent d'última hora, i ella es va quedar sola allà i. De vegades teníem converses, perquè un químic era una persona multa i podies parlar absolutament de tot. I aleshores, bueno, va començar que a ell ja la vida era una merda, que ja no li quedava res, anava bevent, etcètera, etcètera, etcètera. Va agafar el Femle. No, va agafar l'Star de 9 mil·límetres, un pistolot així. Va agafar el carregador, el va posar allà a sobre. I tu què vas fer? Ui, ui, ui. Vaig anar a buscar el suboficial de Guàrdia, però el suboficial de Guàrdia era aquell sergent. Era just i tampoc anava prou ben entonat aquella nit. Tenies el 30% aquella nit allà. Sí, no, aquella nit. El 70% dormia tot. Me diuen pleno el 15, no? I el suboficial al final va entrar, vam estar parlant amb ell, jo allà, clar, m'entens. Sí, sí, clar, tu feies de cambrer, únicament. Bueno, ets el confessor, és una miqueta com la perruqueria o alguna cosa així. Per això dic. Per això dic que podria haver escrit un llibre, perquè aquesta és una de les moltes anècdotes. Al final se'l va convèncer perquè no ho fes, diguéssim. Sí, clar, evidentment, i me'n recordo molt del nom, el cognom, etc. Sí, però no l'has pas anat a veure mai més, tampoc. No, no, no. Aquella etapa, jo no.

Alguna cosa en vas aprendre, per això, no? Vas fer algun exercici ben parit, de disparar, alguna cosa grossa, d'aventura? Sí, no, bueno, tirar granades. És que quan et veiem allà donant el temps, no penses que hagi tirat granades, aquest home?

Sí. No, no, no. I fer allò de. Perquè quan jo ho estava fent, l'any 87, vam matar l'altra caserna

d'un atemptat d'ETA amb un sergent. Mira, a mi li bastania.

Ell no va fer res. Jo no vaig fer res, no, no, no. I a partir d'aquí, bueno, vam muntar unes guàrdies en el perímetre de les casernes i tal, i mira, vam posar, fer aquells controls que veus amb els claus a terra i la matralleta. Estaves allà, tu, eh? Estava allà amb la calça, perquè era hivern, me'n recordo, i fotia molt fred, la boina i tal, i dius. A més, ens havien tret la bala de salva en els carregadors, és a dir, el portàvem. Carregat, carregat, diguéssim, a punt de disparar. I, bueno, quan t'hi poses dius, què nassos faig jo aquí? Sí, sí. Jo no en tinc ni idea, jo si faig una ràfaga, són 20 tiros, pentinaré tot un cotxe. L'imatge és ben parida. L'imatge és d'un inútil. És a dir, que soc jo, que no era professional de res de tot això.

I dius, quina estupidesa que estem fent aquí. Aquesta és l'imatge. No hem parlat de meteorologia. No, pràcticament gent us ha agradat.

Sí, aquesta anècdota ha estat bé, Francesc. Et fas servir refranys de meteorologia o no?

Pocs. En conec, però és que un. Feia molt poc temps que jo estava a la tele, sis mesos, i vaig tenir una enganxada en directe amb un refrany que no recordava. Què dius ara? Sí, sí. Vaig acabar dient. No me'n recordava, no me'n recordava. El vespre els hi explicarem. Aleshores, a partir d'aquí, això ho hem de portar

gravat amb el punt d'això. Mira, si et sembla, tinc tres refranys relacionats amb la meteorologia. Avui ho intentaré. Dos són inventats i un és real. Ah, d'acord. M'hauries d'endevinar quin és el real. Mira, el primer és aquest. A. Quan el núvol toca el pi, plou abans de mig matí. B. Si pel mar trona, la collita és bona. O C. Després del gran vent, corre el gran torrent. Només un és real. Home, està clar, Mauri.

A mi. No, no, no, no. Està claríssim. Els tres podrien ser bons. No et fiquis el llest, eh? T'ha xupat, això, eh? Ah, no, no. Ah. Els tres podrien ser correctes. Sí, sí. Sí, però només un. Només n'hi ha un de correcte. Només n'hi ha un. Jo em quedo amb el del mig.

El del mig, eh? Doncs tens raó que els tens entrebassats al refrany. El correcte és després del gran vent corre el gran torrent. Els altres són inventats. Si pel mar es trona la colleta és bona.

Doncs mira, fonament meteorològic

és el que em diga menys. Ah, l'altre, o sigui, el després del gran vent corre el gran torrent no té lògica meteorològica. Bueno, no, no necessàriament. Mira, no, no, escolta, els que feien els refranys també es podien equivocar,

no els feien els meteoròlegs. Va passar un dia, potser, i ja va fotre refranys, saps?

Vull dir, que la gent també. Que s'havia de tenir refranys fets, la gent. El Berkeley, el de les plaques.

Escolta, la gent és molt carregosa, o no?

No, vull dir, la gent som el que som. Amb el temps jo crec que la gent té interioritzat allò que no som famosos, som populars. I aleshores amb la popularitat, i en aquest cas ens trobem amb un 90% de. Felicitacions, a bon rotllo i tal, un 5% de mitges tintes i un 5% de.

I senyores que t'agafen el braç molt fort, amb molta força sí, sí, sí deus tenir ja la zona

aquesta del braç sí, sí, sí jo me'n recordo amb una companya del temps que una senyora li estirava el cabell i deia, ui, quins cabells més macos, quin natural que ten

és que sou estrelles

i algun conflicte amb els que envien les fotos n'heu tingut? perquè aquella gent deuen ser curiosos també. Sí, n'hem tingut. Com les trieu? Entenc que deveu rebre diners en negre a canvi, no? Sí, no, no, tot, vull dir. Vull dir, si no, lo del Lluís Roura de l'escala no s'entén, si no. Surt la foto cada dia. A les 5 del matí que es lleven aquell dia. Aquest senyor deu enviar diners a TV3 en negre.

És un artista molt maco, és un artista. Va començar sense saber llegir ni escriure. Això tots, eh?

Jo quan vaig llegir. Com ho expliques això

aviam amb 9 anys va fer ja de pastor i va estar a les muntanyes perdut fins no sé quina edat i no anava a l'escola i tenia. El tema artístic extraordinàriament molt desenvolupat. Però sí, per què Lluís Roure, per què un altre? En el món de les fotos, com a la vida, hi ha persones allà al darrere, i aleshores, a partir d'aquí, hi ha gent que n'envia a muntanyes, moltíssimes, clar, no les podem posar totes cada dia, perquè. Si no, la gent que ens veu diria, escolta, sempre surt la mateixa persona, encara que siguin molt bones. Hi ha gent que fa fotografies boníssimes, que les va fer i es trenca les banyes sovint, i si no l'hi poses sovint s'enfada. Normal. Però nosaltres també rebem fotos de molts llocs de Catalunya, tenim 43 comarques, hem d'equilibrar el territori, malgrat que no és fàcil, perquè potser Lluís Roure o a Osona, aquí, o a d'altres llocs, la Carme Molis, per exemple, la Mili Vilamala.

El 33, una hora de fotos? Sí. No, jo el que crec és que aquesta gent I que anessin passant fotos que tu saps que. Vaig a mirar les fotos de.

Dius el 33 com per desmereixer i és el canal on sortim nosaltres, precisament. Sí, sí, faceres.

Bueno, puntualitzes.

Molt bé, molt bé, de veritat. Doncs mira, encara tiraré més. Abans de la Renaixença, jo m'ho miraria sempre. Però jo el que penso és que aquesta gent podrien quedar, tots, ells. Sí. Perquè jo crec que hi ha un patró aquí, jo m'imagino que gent que no. Cuidado, què direm, què direm ara, Joel? Potser està una mica sola? No, és una afició com una altra. Sí que pot haver casos de viudatats i de divorcis aquí, penso jo. No ho sé. Aleshores, si quedessin tots i fessin un grup de guants I també hi ha Marro. Què dius? Què dius, ara? O sigui, els que envien vídeos i fotos s'enrotllen entre ells.

No, ben bé, però hi ha fils d'aquells. Tu, aquesta informació, com t'arriba? Com t'arriba aquesta informació, Francesc? Bueno, perquè. Ah, no, ben bé. Bueno.

Vols dir que hi ha rivalitats? Perquè quan arriba el carret. Igual, pot ser que tenen un grup de WhatsApp els que envien fotos al temps de TV3. No, no em consta. No, eh? Però podríem fer-lo.

I carai. Jo he trobat el col·lectiu més perillós encara és el. Són les 8 del matí. Ui, aquest sí.

Els que envien vídeos en veuen off,

això és terrible. Són les 8 del matí. Són les 20. Ara passa una mica d'aire fresc. A la Vilella Alta. Veig unes oranetes.

Francesc, escolta, hi ha alguna planxa horària?

Però per què ho dius? Perquè aquí derrapem més o com va això?

No, fa patir a vegades. Sí, fa patir. Aquella veu a 9 a vegades fa patir. Abans de les fotos del programa del 33, passeu els vídeos. Ja teniu dues hores de material. Francesc, una pregunta. Hi ha alguna franja horària? Com a 13 TV, les pel·lícules de l'Ouest. Exacte. Hi ha alguna franja horària preferida entre els meteoròlegs? Alguna que us disputeu sempre? No, és que jo vull fer el migdia, perquè va més bé, o el vespre.

Jo fa molts anys que faig el migdia, havia fet matinal. Vaig fer tres anys el vespre, en aquests 41 anys. El torn que no em va agradar gens i no repetiries el vespre. Vespre no, eh? No. A veure si m'hi posen.

Però és quan el mira tothom, no? El vespre? Més o igual. Ah, va. No, no, pots dir de prioritats. Tu prefereixes sopar a casa, diguéssim. És igual si no et miren la gent. Sí, perquè, entén-me,

després de 41 anys de sortir per la tele i que me'n queden potser 3 de la jubilació. Jubilaràs aviat o no? El més aviat que pugui.

I què faràs? Enviar fotos.

Sobretot no tenir horaris. Això està bé. És a dir, continuar gaudint amb el temps, perquè jo amb el que he gaudit tota la vida a partir dels 14, 15 anys és amb el temps, aleshores m'agradarà fer-ho i. Clar, quan et vas fent gran, i aquest desembre d'aquí un mes, estem al novembre, i d'aquí un mes. Sí, en principi. Som dos de novembre, en principi. En principi i en final. Doncs mira, ara que estem a l'endemà dels morts. De fet, el dia de morts és avui. Ah, sí? No, ara no m'allargueu l'entrevista. No entrem aquí. Ara, per santa Esteve, faig els 60 i ja fa temps que tens amics, amigues que t'han deixat al voltant o gent que apreciaves molt. Que haurem tristos ara. Ara ho aixecarem. No us preocupeu, no toquem trompetes. Aleshores, a partir d'aquí. Clar, home, vull dir, la vida és música. Mauri, que te'n vas per. Sí, sempre.

Sort que quan passa el temps concretes una mica més, perquè si no. Però em costa, eh?

Et costa, eh? Però jo, que et neixis així. Si et neixis cap aquí, jo m'ho miraria més. Home! Més igual.

Una hora al canal 33. Al 33, no és com el 33.

Això és un format, eh? Un temps relaxat. Escolta, em jubilo i vinc amb vosaltres aquí a desviar-me. No pots anar a dormir

sense millorar el teu llamusí.

La paraula d'avui és reialisme. Jo ja he estat aquest escorxador fantàstic. Té una anècdota per tot. A l'escorxador d'Arral de Vinyó? Sí. Mira. Tira, tira. Reialisme. A. Adhesió a un rei,

a una reina o a un govern reial. Era republicà convençut, però des que hi ha Felip VI que tiro cap al reialisme. Això em va dir l'avi ahir quan es despertava de l'anestèsia. B.

Realisme, estil o tendència que pretén imitar mitjançant artificis o expressions artístiques la realitat.

O C.

Realisme, tipus dictus que t'afecta la parla de tal manera que la pronúncia recorda la de Joan Carles I o altres monarques europeus amb dificultats.

A la tieta es veu que li va pujar el sucre i va patir un realisme dels més greus. Ara costa prou entendre la pobreta. A, B o C?

És que les tres són tronades, eh, nois? Sí? Esteu. Bueno, hi ha una que és real. Amb les frases fetes, eh? Jo em quedo amb la primera. La primera, eh?

Sí. Et desio a un rei,

a una reina, un govern reial. Sí, la tercera, que el Joan Carles Trontolla. No, no.

Correcte!

Francesc Mauri, escolta'm, a partir d'ara et mirarem diferent quan facis la previsió. Amb una matralleta. Allà.

I no hem parlat del penis de l'Artur Mas, eh? El penis de l'Artur Mas?

Sota l'entrevista i no ha sortit el penis de l'Artur Mas. Jo no l'hi vaig veure. Com que no? No. Va ser ell que en va veure el meu. Ah, sí? Sí.

Perquè això és una anècdota, pel que no estigui el cas, Francesc Mauri practica el nudisme, no quan fa la previsió meteorològica. Això seria una altra cosa. I acabar amb en Mauri Despullat, també seria un programa amb més audiència del català. Tenim la programació de tot el dia del 33. Comences a les 7 de la tarda amb Mauri, despullat una hora. Llavors una hora de fotos del temps de TV3. Els vídeos. Els vídeos. I acabem la renaixença. La renaixença. Hòstia, no costa pas tant fer un canal de tele. Hòstia, és que no sé què. És que baden, baden, baden. Acabem parlant de llengües. Francesc, Mauri, gràcies per venir a seure una estona a l'escó de la renaixença. Adéu-siau.

Per venir de públic, entra al corral.cat i omple el formulari. Veuràs que les coses que fan més riure les diem fora d'antena.

Avui dediquem el capítol a la placa fotovoltaica. Recordeu? Les plaques solars.

Les plaques solars també poden tenir un cert protagonisme

en un concert. Ah, sí? Concerts alimentats amb energia fotovoltaica.

Així mateix. Concretament, els anglesos Coldplay, durant la seva gira de l'any 2022, anomenada Música de les Esferes. Sí, senyor. Van decidir, justament, eliminar tota la contaminació possible que generava una gira d'aquesta dimensió planetària. I la primera mesura que van adoptar va ser, justament, la d'instal·lar tot un camp de plaques fotovoltaiques just darrere de l'escenari. Què dius, ah? I de concert en concert què anaven? Amb canoes? No, ja que contaminaven de manera notable i indiscutible, doncs van decidir adoptar mesures com per reduir,

justament, tota aquesta contaminació. L'estona aquella del concert, treus el generador típic aquell que. Que va cremant gasoil i fots les plaques solares

les van posar darrere l'escenari i durant tot l'estadi però clar hi havia un tema que és que els concerts són de nit necessitaves una bateria tot el dia sempre es necessita una bateria

per un concert normalment.

Ei, gràcies. En efecte, emmagatzemaven tota l'electricitat durant el dia i, finalment, durant la nit, feien servir aquella electricitat emmagatzemada per alimentar un dels petits escenaris on es desenvolupava el consell. Així encara hi devia haver un generador per allà. Contaminaven moltíssim, però tant mateix hi havia la voluntat, diguéssim, de fer-ho sostenible. Arnau, divendres o dissabte per anar a sopar? Quin dia vols? No, no aniré a sopar amb tu. Tinc agafat jo el dia. M'agrada perquè tot això tu saps de memòria. Més o menys ho comentem amb la Laia el dia abans

que anem a sopar. Està bé, està bé. Joel, no sé si vols afegir alguna cosa sobre les plaques fotovoltaiques.

És un dels grans reptes als quals m'he hagut d'enfrontar des que estic en aquest programa. Per què? Perquè me la porten completament al pairo. Què dius? Que ets un negacionista del canvi climàtic. No, no és negacionista, és que són coses d'aquestes que a mi no m'interessen. Saps quan hi ha una cosa que no t'interessa? Això no vol dir que no pugui jo pensar-hi. Sí. M'hauria anat bé, per exemple, allò que teníem abans d'utilitat en una illa deserta, perquè en aquest cas l'utilitat seria evident. Sí, clar. Tu arribes allà i hi ha plaques solars. També és veritat que has de tenir alguna cosa per endollar-hi, eh? Bueno, però ja si saps que n'hi ha, ja t'emportes a la torradola la rentadora, la nevera. La nevera hi gasta molt, eh? La planxa, si vols planxar els cabells, bueno, el que tu consideris. En el cas, per exemple, de la categoria d'utilitat sexual, doncs aquí sí que és veritat que m'hauria quedat completament amb allò. És veritat. El primer que vull dir de les plaques solars és que aquí hi ha un cercle viciós molt estrany i això ara us explotarà el cervell amb la reflexió que porto. La placa solar vol molt de sol. Sí. Com més sol i més piqui el sol, millor. Sí. Com més pica el sol, més calor fa. Sí. Espera, vaig llegint els pares. Com més calor fa, més poses l'aire acondicionat. Sí. Com més aire acondicionat poses,

més plaques solars necessites. Sí, sí, sí. Com més plaques solars. Eh! Sí, sí, sí. Ho has pillat o no, Xuriguera? Estem bojos o què? No anirem enlloc. Això és d'esquerres, ecologista, el que acabo de dir. És un peix que es menja la cua. Sí, efectivament. Aneu-ho digerint aneu-ho digerint perquè el gruix de la meva intervenció el volia centrar en un estudi científic que has fet tu? he fet jo i el xat GPT ah? en català aviam aviam jo he estat mirant això és molt heavy a veure he estat mirant aviam quanta energia produeix un metre quadrat de placa solar durant un dia assolellat a Catalunya un metre quadrat vale? produeix uns 2,5 quilowatts hora 2,5 quilowatts hora no comenci Suriguera no, no, no m'ho punto, m'ho punto no, però ell ja dubta dubta no, no. Ens quedem amb aquesta data de Lidia Oriols, que la farem servir més endavant. Llavors, he estat mirant quants kWh produiria una persona normal pedalant tot el dia una bici estàtica. Ah, fixa't. Sabeu quant produiria? 2,5 kWh. Igual que el metro quadrat. Molt bé, xuriguera. Què vol dir això? Que podríem substituir les plaques solares per una cosa que la gent ja fa i, a més, la majoria de gent ho fa pagant. Què és? Collons, pedalar. A una classe d'espíning. Tu veus allò, aquella cosa tan absurda. Allà hi ha 30 persones

fotent-li durant tot el dia. I allò fot 2,5 kW? Quantes classes d'espíning hi ha a Catalunya? Jo crec que unes 2.500. Això ho has buscat, eh? Bueno, no. M'ho he tret de l'aixella. Ara sumem-li l'energia que generen les màquines. D'elíptica, les cintes de corre, les politxes de les màquines de força, tot això és una energia. L'estem llançant, l'estem llançant. Estic ofegant de la raó que tinc. Tot això ens ho quedaríem, no? Llavors, quanta energia obtindríem de tot aquest esforç humà completament absurd que s'està produint a Catalunya amb el tema dels gimnasos? 2,5 milions de kWh. Mira. Que equivaldrien a 2.000. Quilòmetres quadrats de plaques solares. Mare meva. Sóc un geni o un boig?

Un geni. Un geni conegut. Ets un boig per conèixer, un savi per conèixer.

A en Mauri li hauria agradat això. És un savi d'això. I per fi, tota aquesta absurditat de la gent obsessionada d'anar als gimnasos i aquesta energia, d'alguna manera. S'aprofitaria i aquesta gent serien útils. Home, un rendiment als quillos. No s'ha fet mai, això, encara. Tu saps com de feliç seria jo gratinant uns macarrons sabent que aquella energia prové d'un policia local que està fotent allà en un gimnàs. Seria feliç. Serien més bons.

Propaganda del segle XIX Últimament

no sé què fer amb la meva vida, vaig ben perdut.

Últimament no sap què fer amb la seva vida? Exacte, vaig ben perdut. Es troba desorientat i perdut? Sí senyora, com ho sap?

Madame Fortuna, una de les clarividents més reputades de la Unió Soviètica, per fi aterra el nostre país.

Vingui i descobreixi què li reserva el destí.

A la nostra consulta, la Madame Fortuna li endevin el seu futur, per negre que sigui. Madame Fortuna,

trobaré algun dia l'amor de la meva vida? Demà mateix podria conèixer l'amor de la seva vida, però. L'adverteixo, si surt de casa, l'atropellarà un taxi.

Gràcies, Madame Fortuna. Val la pena arriscar-se.

Madame Fortuna endevin el futur sense errar-ne ni una. Taxi! La consulta de la Madame Fortuna.

Patrocina Històries per passejar el gos.

Mira, aquesta que veieu és la Dea. La Dea. És un pastor alemany, a veure, com si diguéssim una mica fake. Sí, ja ho veig.

Amb la foto ja es veu que li falta algo de pastor alemany. Però és una coseta, igualment.

Sí, sí. Té tota la pinta de pastor alemany, el que passa és que és molt, molt, molt més petit. Sí. Ah, molt bé. Viu en un istrol de caldés amb la Berta. Us dic que és un fake perquè és una barreja de quatre races. Quatre races? Sí. Però només pot tenir un pare i una mare, aquest animal. Ah, i si el pare i la mare també estan barrejats. Ah, és un gos xarnego. Exacte. El pare es barreja de pastor alemany i pastor belga. La mare es barreja de labrador i border con.

I la D ens ha sortit. Els gossos no tenen pas miraments. Hòstia, el que pot anar el primer que va a llogar.

A més a més, la Dea ens han explicat que és poruga perquè li fa por absolutament tot. Pobra Dea.

En aquest passeig tornem a trepitjar la Itàlia feixista, on viurem el segon intent d'atemptat que va patir Benito Mussolini.

Avui passegem el gos per Roma, 11 de setembre de 1926. Comencem el passeig amb la Dea. La nostra gossa poruga, cinc mesos després que Violet Gibson intentés assassinar Mussolini durant un discurs. Recordem que la Violet era una aristòcrata irlandesa que va disparar tres vegades contra Mussolini i li va ferir el nas. Recordem també que la Violet estava com un llum de ganxo i va acabar confessant a les autoritats que l'arcàngel Gabriel li havia ordenat matar Mussolini. Encara que fa pocs mesos d'aquest atemptat, Mussolini no ha après la lliçó i continua exhibint-se en públic com si res.

Al final aquella dona patia, estava una mica boja. No era massa tota, no. Patia de l'iris. Estava més pallà que pecar. Molt pallà.

Mussolini podia haver mort. Ho vas interpretar tu, ho vas fer tu al Mussolini. Ho fas molt bé de Mussolini. Doncs al Mussolini podia. Que t'assembles. O inclús físicament, eh? Sí, sí.

Ets un. Sí, sí.

Mira que fascista. A Mussolini deia que

podia haver mort i a la Violet se li va encallar el revòlver a l'últim moment, recordeu. Però el podria haver matat, realment. Tot i això, en Benito assegura que. La providència està a favor del feixisme. Era un home molt modest, de Mussolini. Els dictadors ja el tenen, això. És una característica del dictador. Franco també ho era. Per favor, un senyor. No anava de Déu. Una gràcia de Déu. També seria bo recordar que Mussolini no és gaire amic dels animals de companyia.

Bueno, això no és del tot cert, eh? Pense que els meus fills tenien una gallina. Sí que és veritat.

Una gallina. Tenien una gallina com a mascota, però des que es va morir la gallina, que no han tingut cap altre animal. Com ja hem dit, Mussolini i els animals domèstics no són gaire amics. Haurem de vigilar la pobra Dea. Aquesta nostra pastor alemany fake, que a més, hòstia, és fake. Vull dir que és de quatre races i ja sabeu que això als feixistes no els agrada,

això. Esclar, t'ho volia dir. Això és pastor alemany? Vols dir que és de raça pura, això?

No, no ho és. De pura no ho és, no. Mentre Mussolini continua amb la seva atrafegada agenda feixista, ens toca presentar-vos l'altre protagonista d'aquesta història. Es diu Gino Lucchetti, una anarquista itali. Ei, hola. Aquest és Gino Lucchetti.

Estàs afònic. Jo sóc alemany, italià, eh? No saps ni què?

Ara he pensat que sóc italià. Italià, italià. Va molt bé practicar-ho abans, això.

Sí, sí, sí. Així que es diu Gino Lucetti. Aquest senyor que sentiu és un anarquista italià que està disposat a anar fins a les últimes conseqüències per acabar amb la figura de Benito Mussolini. Eh, gente,

quan dic últimes conseqüències, m'acabo de dir. Últimes conseqüències, eh? Sí, sí. No vull dir que. No, no, no. No penúltimes conseqüències. No! Últimes. He dit últimes conseqüències,

no he dit penúltimes. Vas fort, eh? Hòstia, ja vaig fort. Aquesta acabarà fatal, Peyu, ja ho veurem.

Ja ho veurem. Fa un temps en Gino va haver de fugir d'Itàlia. Ara mateix es troba a París organitzant la tornada. L'únic problema és que no té diners per planejar el seu projecte. Per això ha quedat amb una amiga. La vol convèncer que li deixi calés per viatjar

fins a Itàlia. Gino, per què carai necessites aquests diners? Ja t'ho he dit, hòstia, per viatjar fins a Roma. A Roma? Amb els feixistes? Per què? Perquè perquè vull fer

una visita a Mussolini.

L'amiga d'en Gino no entén res. En Gino sempre ha sigut antifeixista. És això el que no em quadra. L'amiga es nega a deixar-li diners. A més, en Gino no para de fer comentaris una mica estranys.

No et preocupis, quan vegi Mussolini no li donaré un rand de flors, precisament. Ja veureu què passarà.

No, no, para, para, para. Tinc aquestes coses, no m'espantis.

No, però una cosa, deixaria. És que és bona la pregunta. Vosaltres li deixaria diners a un amic que està planejant una acció clarament il·legal, però que pot tenir conseqüències positives per a la humanitat. És la gran pregunta. De quants cèntims? Per exemple, 20 euros? Si ara surt un grup terrorista així, bona gent. Terrorista, bona gent. Bueno, no és un oxímoron, no t'ho pares de pensar.

Mira, estem parlant de pagar un bitllet a Roma, tampoc és cap I un bocata pel Gino. Sí, sí. I una fanta. Una fanta, Gino. Molt bé. Finalment l'amiga accedeix a deixar-li una part dels diners que li demana.

Mira, et pagaré el bitllet fins a Roma. Això és l'únic que et puc oferir, eh, Gino?

No en faig prou, eh? No? He de comprar una pistola. Oh, roba! Què? Roba. He dit roba. He de comprar roba. Però no has dit. No, no he dit pistola. He dit roba. No t'inventis coses. A mi m'ha semblat pistola. No, calla't tu. Jo he sentit pistola. No, tu i tu que també. Caps pelats. I després ha dit roba.

Caps pelats ens ha dit. Entre la seva amiga que

li ha deixat diners i els seus contactes en grups anarquistes, en Gino ha aconseguit una pistola i una bomba de mà. No sé si ja sabeu per on vaig.

Home. Estic preparant un atemptat contra Mussolini. Què dius ara?

Ja es veia venir una mica. Es podia intuir amb el que tenia. En Gino va molt fort. Fins i tot ha mullat les bales amb sal fumant.

Això no ho entenc, Pai. Quina és la idea? Esborrar les empremtes dactilars. Què pretén, Gino? És per no infectar-lo.

Perquè no agafi una infecció Mussolini. Ell es pensa que. Diu que si remulla les bales amb sal fumant es convertiran en bales enverinades.

Això és real, eh? Ai, ai, Gino. A veure, quan el toqui una bala amb Mussolini, es morirà pel salt fumant. No pel salt fumant. No, pel salt fumant. La bala pot escapar-se.

Sóc amb Mussolini, estic tan tranquil. No, no, i tant. És que sempre t'intenten assassinar gent que li falten patates pel quilo bastantes.

És veritat. Evidentment,

les bales remullades amb sal fumant no són més mortals que les altres. De fet, l'àcid pot provocar que les bales fallin. De tota manera, en Gino només porta la pistola com a segona opció. La seva primera idea sempre ha sigut fotre-li una bomba. Ah, sí, sí. El dia escollit és l'11 de setembre de 1926.

No, no, és que sempre ens foten el mateix, tu. De veritat. I ens intenten eclipsar la diada nacional. No ho poden fer qualsevol altra. Ja ens ho vam fer amb les torres bessones aquelles

de merda. Aquelles també. Allò, que ara la gent només tenen el cap allò. Quines ganes de cridar l'atenció que van tenir aquests dies els americansos. Allò, allò és cosa dels espanyols.

Bueno. Per tapar el nostre onzo de setmana.

Ara ho ha dit algú. Ara digues que és broma o algo, perquè si no vindrà aquí apareixerà algú. No passa res.

A l'Itàlia, a Itàlia, deia, l'11 de setembre no s'hi celebra res, en principi, només se celebren coses. Niente a celebrar, eh? Niente a celebrar, eh? Mira, vas bé, vas aprenent, eh? Gràcies. Avui és un dia laborable, normal i corrent. Seria un dia perfecte per passejar la DEA, la nostra pastor alemany fake, si no fos perquè en Gino s'ha estudiat la ruta que fa cada dia el cotxe oficial de Mussolini. Sap perfectament quan ha d'atacar. Angino l'espera a un pas de vianants al centre de Roma. Cuidado que no frenen els cotxes a Roma, eh, els passos de vianants. No, no, no, no, allò és. Quan el cotxe s'atura, Angino agafa la bomba i la llança directament contra el vehicle. La bomba trenca el vidre de davant, però Cagundés no entra dins el cotxe. Ai. Cau sobre el capó i acaba caient a terra. Llavors sí que explota.

Si aquell matí Mussolini anava mig adormit, s'ha despertat de cop. L'explosió ha ferit 8 innocents, que passaven per allà, però poca cosa més.

Home, qui s'ho ha de pensar, eh? Que el vidre de Mussolini. Està blindat. Tal com va passar amb

l'atemptat de la Violet Gibson, la gent que passava pel carrer es tira a sobre d'en Gino i el comencen a estomacar. En aquest moment el més normal és que el cotxe de Mussolini foti el camp a un lloc segur, això seria el més normal. Ell no sap, de fet, si hi ha diversos atacants que l'esperen, però ja sabeu que Mussolini és un home molt llançat. Som molt volents. I tal com va fer Jordi Pujol aquella vegada. Santa Coloma. Santa Coloma de Gramenet, sí, senyor. Va baixar del cotxe. Sí, sí. Pot parlar el president de la Generalitat o no? Es va posar en fila a tots. Però això estava inspirat per Mussolini? No, no, no, no té res a veure. Però perquè us feu la imatge, allà en la multitud, Mussolini baixa del cotxe.

Bueno, bueno, no ha sigut res, eh? Esteu tots bé? Tot bé per aquí?

Mussolini aprofita l'ocasió per parlar amb la gent i fer una mica de relacions públiques. Vol demostrar que ell

no té por de la mort. Ha sigut un beneit per espantar-me i ja està. Res important.

Rodejat de la gent que s'han aturat a fer el tafaner, Mussolini deixa anar una frase que passarà

a la posteritat. Les bales passen, però en Mussolini es queda. Bravo! Bravo!

No, no, no. No, és que aquesta claca feixista no se n'adona que acabes de dir les bales passen. Tu ningú t'ha llançat cap bala. És veritat, això. Tu t'han posat una bomba.

Mussolini va trobar que quedava més poètic dir-lo de les bales, que no pas les bombes exploten, però Mussolini es queda. És que és veritat, és que no queda tan bé. Perdona, eh? Té menys punys. No, exacte. Després del bany de masses, Mussolini decideix que ja és hora de marxar. Llavors comprova que, efectivament, l'explosió li ha rebentat una roda. Sense cap mena de pressa, ordena al xòfar que la canviï.

Senyor, no hauríem de demanar ajuda? Acabem de ser víctimes d'un atemptat, eh? Vols el favor de canviar la roda?

No, home. Ets covard, covard, eh? Vale, perdó. Ets el que porta el cotxe de Mussolini, eh? Perdó, dutxe. Una mica de ganes, eh? Ja va, dutxe.

La notícia del diari feixista Il Popolo d'Itàlia ho descriu de la següent manera.

La bomba llançada contra el Dutxe no ha fet cap esgarrapada a la roca del feixisme, únicament ha augmentat la devoció absoluta del poble cap al seu líder. Mostrant una serenitat olímpica, el Dutxe va continuar la seva marxa al cap de pocs minuts.

Doncs no del tot. Ah, mira. En Gino no serà executat, sinó que serà condemnat a 30 anys de presó. Oh, collons. Déu-n'hi-do, eh? Oh, collons, podria valer més ser mort, eh? Sí, sí. Trobo que per intentar, no? No, no, per tant, tampoc, eh? Per intentar matar Mussolini. Vull dir, aquí si intentaves matar Franco, et condemnaven a 30 anys de presó o et mataven a tu.

A tu i a la teva família, segurament. Sí, sí. El Gino era un tio. Espert. No, pensava que potser tenia alguna cosa d'aquestes que desgraven en un judici. Ah, no ho sé. Un atenuant, vols dir. Sí, algun atenuant. Vas pintar de tenir bastants atenuants.

Durant els anys que està empresonat, Angino espera que els aliats arribin a Itàlia perquè la alliberin, però no acaben d'arribar. Llastimosament, Angino tindrà un final amarg. Durant la Segona Guerra Mundial, l'home perd la paciència i s'escapa de la presó. I llavors té un trist desenllaç. Un trist desenllaç que ens l'explicarà algú del públic que també decidirà si la Dea, la nostra gossa, mig pastor alemany, mig pastor belga, mig xihuahua, sobreviu o no sobreviu a aquesta història.

Mercè, qui ho decidirà, això, avui? Això ho decidirà la Fina. Que d'on ets, Fina? De Cervera.

La Fina de Cervera. Fina, atenció a la pregunta. Com va morir l'anarquista Gino Lucetti? El van assassinar durant la fugida. B. Va morir al cap de poc a causa d'un bombardeig alemany. O C. Es va ofegar mentre menjava espaguetis. L'opció A. L'opció A. L'opció A. A, A, A, A, A. La idea és morta. Oh!

Oh! Oh! Va ser els espaguetis? No.

Va morir quan una bomba li va caure just a sobre durant un bombardeig al pobre Ginó. I la Dea, la nostra pastora Man de Temo, ha mort durant l'explosió de la bomba. Pobra, ha sigut l'única víctima de l'atemptat de Ginó. No s'ha mort en Mussolini, s'ha mort la gossa. Va, descansi en pau. I fins aquí la Renaixença. Ens trobareu, com sempre, al segle XIX. Que el Senyor sigui amb vosaltres.

A programar.