T2xC43 - El tractor

Vera et connecta amb allò que més t'agrada. Vera, fibra i mòbil de veritat, patrocina la Renaixença.

Déu vos guard! I visca el batlle!

La Renaixença.

El tractor. Hòstia, avui sí, home, genera hora, genera hora. El tractor, deixa't estar de programes sobre taps de les orelles i vigues. I buguis. I buguis. I porticons. Es va fer un programa de porticons. Sí, sí, ho sé, ho sé.

Hi ha d'haver objectes de tot, xuriquera.

El tractor, home, el tractor. La gent vol coses ben parides, home, el tractor. Això està bé.

Qui ho va inventar? Un català, Peyu? No te'n valis, no te'n valis. No va ser un català. Com sabeu, fins al segle XIX, la força que es feia servir al camp bàsicament era animal. Bous, cavalls, burros, que estiraven eines. Llavors, això comença a canviar amb l'arribada de la màquina de vapor cap a finals del segle XIX. Comencen a aparèixer alguns invents destinats a substituir els animals al camp. Una mena de tractors propulsats amb calderes de vapor. Però això aquí a Catalunya? No, això als Estats Units. Els Estats Units anaven per davant amb això, nois. També és veritat que allà tenen uns camps molt grossos. Si allò ho has de llaurar tota mà.

Acabes morta. Tenen acres.

Sempre a les pel·lícules diuen, tengo acres. 700 acres. 700 acres. Si no tinguessin tants acres, aquella gent no estaria tan botides. Ara. Estan molt botides. Són molt grassos. I això és per culpa de la mida del camp, eh, Xuri? Tu te penses que surten les crispetes. Sí. Tot allò són camps de blanc d'amor per fer crispetes i llavors hi foten xarop d'aquest. D'hormones. Sí. I bacon. I bacon, eh?

En camps de beicons. Els americans estan grassos perquè foten la crema de cacauet aquella a tot arreu. És horrible, allò.

Estan grassos perquè tot és més gros als Estats Units. Tot més gros als Estats Units. Molt gros als Estats Units. No sé per què.

Són raros aquella gent. Són grossos i raros. És molt divers també el país. Bé, ara tu no pensis que és el mateix Massachusetts que Wisconsin, no té res a veure.

De fet, de Massachusetts este a Massachusetts oeste, ja canvien una mica la gent. Guaita, és que deu ser com Espanya. No hi he estat mai, no hi he estat mai. Anem-hi un dia, va. No, no, no. Anem a un viatge. Anem-hi tots, va. Qui ha estat a Estats Units aquí, aviam? Jo. En Marçal i en Joel. I la senyora. La senyora Dolor. L'Olga també. Mira, mira, molt bé, molt bé. Hi ha gent, el públic. Ai, jo també hi estic.

Ah, sí, això n'hi ha. Igual no vol dir-ho. Has vist que no diré res, jo? Igual la teva dona no ho sap, que ja ha anat. Has anat amb la teva dona, no?

Sí. Bé, aquesta mena de tractors. Estàvem parlant dels tractors, recordeu. Primer apareixen uns tractors a vapor, que us estava comentant, però no va acabar de triomfar perquè necessitaves carbó, aigua. Era poc pràctic, el camp. El primer tractor de gasolina l'inventa a Iowa un tal. John Tere, en John Tere. No, no, collons. Era en John Froelich. Munta un motor de gasolina sobre un vestidor d'una màquina de vapor. És el que es considera el primer tractor de gasolina que va funcionar amb èxit. Tot i així, al John Froelich aquest no se n'acaben sortint amb el seu invent. Va crear una empresa per comercialitzar-lo, però es va menjar bastant els mocs. Una empresa que sí que més tard va comprar un tal John. Dere, en John Dere. Sí, senyor.

Ara sí. No cal que l'aplaudiu. No l'aplaudiu, home. Gràcies.

El 1918, John Dere li compra l'empresa i, bueno, molt desconnectats del sector primari, heu d'estar si no sabeu que John Dere és el fabricant de maquinària agrícola més important del món. Són els que facturen més. Sí, senyor. Però no són pas els que en venen més.

Correcte. Podeu aplaudir-me. No, no.

No l'aplaudiu. Ho sé, ho sé. Mahindra és la marca de tractors més bona. Són de l'Índia, Peyu. Podem anar marxant els altres?

Jo no tinc res a dir, eh? Aneu marxant, aneu marxant.

La Índia és el país del món amb més tractors. 3 milions de tractors toquen, eh? Ai, tenen, perdó. Tenen tres milions que això serien dos tractors

per cada català jo me'ls vendria els meus dos me'ls veng els poso a la venda ja de fet ara que paris de fer te tinc

quatre de tractors tens

els meus que tots els

catalans tinguéssim i catalanes tinguéssim tractors i féssim un programa a Catalunya de ràdio que es digués el tractor amb Ricard Ostrell.

No crec que n'hagi vist gaire d'altres coses.

Carles Churiguera, Fel Faixedes, Laia Gluc, Arnau Tordera, Joel Díaz, Mercè Martínez, benvinguts a La Renaixença.

Arnau Tordera, vots conegut o savi per conèixer.

Avui ens visita un savi per conèixer. Ve de caçar de la selva i és un expert palador de suro, a la manera tradicional. Un buscatar del massís de les Gavarres que parla i entén la llengua dels arbres. Sapigueu que una alzina surera triga 70 anys a proporcionar bon suro per fer el tap d'una ampolla de vi. Casualment, els mateixos anys que té el nostre convidat d'avui. Més savi que una alzina i encara amb molt suro per palar. Avui s'asseu a l'escó

de la renaixença Eloi Marià. ¡Oye!

Perdona, Peyu, que. Que bonic! És que m'ha fet entrega d'un suru. Tinc un suru molt gros a la mateixa. És preciós! Bona peça. Pot servir per les cabres, també, si vols. Això s'ho menjaran, les cabres? No, no, per posar-los a menjar. Ah, com a beurador, bueno, com a menjadora. No, pel gra. Escolta, però això, pots dir que no ho puc posar sobre la taula i unes plantetes? Quedarà preciós. Bé, i pots posar fruita, fer-hi una amanida, també. Per portar taula. Sí, sí, sí. O si vols molts calçots. O si vols cardar un hosti algú. Si vols ho pots llançar, també. No, no. Però això ens ho regales, això? Ens ho regales, això? Ah, sí, és per mi? Hosti, quina il·lusió. Posarem aquí darrere teu. No, no, això m'ho posaré a casa. No, aquí. D'on és aquest tros de soró que m'has donat? Aquest tros de soró és de les Gavarres. De les Gavarres. De quin punt de les Gavarres?

Aquest concretament és de Can Vilallonga. Can Vilallonga és a prop de Casas. És una entrada natural a les Gavarres des de Berneda, de la riera de Berneda, i té un simbolisme que hi estaríem molta estona

per explicar-hi, no cal. Bueno, les Gavarres es van cremar aquest estiu. Una part, sí. I això què? Hi havia soroll, eh?

També, sí, un 80% era soroll. Mira, i ara què? Doncs ara esperar que es la faci. Els focs no sempre són dolents, aquest ho va ser una mica, en part perquè el que es va cremar, doncs hi ha uns desnivells d'un 30-35%. I aquí hi ha el problema de l'erosió. Del tema, diguéssim, de l'erosió, tota aquesta tarragada que té el bosc, que són els fems, tot això va cap a mar. D'acord. De fet,

es va veure en les pluges de tardor, les primeres que hi van haver de tardor, aquelles pluges que hi va haver. Va quedar el mar grisós, eh? El Daró baixava ben negre, baixava negre.

El Daró i, finalment, la Riera de Calonja, també, perquè també va afectar. Eloi, que ens hem despistat, jo sempre faig una pregunta. Perdó, perdó, digues. Madrià. I què li he dit, jo? Marià. Madrià, no, és igual, ja ho he entès. Madrià. S'ha adonat per l'udit. Entretell, entretell. De tots els que s'esperaven aquí darrere la porta, ha dit que sí, jo. Posis els auriculars, Madriaca. Sí, Eloi, si es pot posar els auriculars, així se sentirà bé el programa. La primera pregunta que fem sempre al convidat de la Renaixença, què has menjat avui per esmorzar,

Eloi? Dius la veritat. Foc a terra. Què he menjat per esmorzar?

He menjat una torrada amb tomata, una mica de gotifarra de sang de Can Baulida, saps? I després me'n volia estar, però finalment no he pogut. Una cabeça d'alls com cada dia. Una cabeça d'alls? Una cabeça d'alls sencera. Avui, dic, va, avui només mitja. No sé si ho. Jo penso que l'Ot ja ho ha notat, quan m'ha vist. L'Ot ho ha notat. Però sí, eh? Sóc addict a l'all. Però crua. Sí, sí, tal com pel. Sí, a palo seco, que diuen. O sigui, tal com el pel. El mastegues. El mastegues, eh?

El mastegues i. Hòstia, però una cabeça d'all A mi m'han d'enterrar.

Quants grans hi ha una cabeça?

12. I no faig pas per salut, ho faig perquè m'agrada.

Per gusti si hi havia un home que ho feia pel fred i anava amb mobilet a les 8 del matí en màniga curta al mes de gener. I deia que el truco, en Joan, i es fotia una cabeça d'all. I ara és mort, no?

Però això ho fas cada dia. Això ho faig cada dia, excepte en algun cas que hi ha algun compromís així. Però al final dic, escolta, tu. Tira pel dret i I no et torna, no et torna, no et torna, eh? No et torna, l'all. Com? No et torna? No. I si com que m'agrada i si torna, doncs bueno.

Ah, ja està bé, clar. Penses dues vegades. A veure, estem aquí amb l'Eloi, l'hem convidat no perquè mengi cabezas d'alls per esmorzar, sinó perquè tu ets pelador de suro, eh? Sí. Entenc dels pocs que queden, no sé si n'hi ha molts a Catalunya. Sí, sí que n'hi ha. Sí, eh? Sí. Bueno, quants?

Si hi ha gent que pela, llavors podríem parlar de com es pela. Com es pela? Podria dir el nivell de pelació. És una feina. Jo parteixo sempre que l'actor principal d'aquest món del suro és l'arbre. Llavors l'arbre s'ha de tenir molt de respecte. I això és bàsic. Si tu l'arbre. Que és molt generós als respectes, ell continua donant. Si tu no els respectes, aquest arbre acaba agafant malures i amb el temps també va dient que ja t'ho faràs. Avui en dia aquestes feines es fan a preu fet. I això per mi no és bo, per mi. Jo no ho he fet mai.

Puc explicar una anècdota que em va passar amb tu, Eloi? Teníem reunits a tots els periodistes de la comarca, gent de la DO del món del vi. L'Eloi ens havia d'apel·lar al suro que havíem triat. Arriba allà amb tota la gent, hi havia 50 persones a punt per fer les fotos de la plaga. Hi havia polítics. Hi havia polítics. Va decidir que aquell llabre no es podia tocar per les seves raons que ara estava explicant i no va pelar el suro. I tothom cap a casa, saps?

El president de l'ADO et volia matar.

El president de l'ADO et volia matar. Jo vaig explicar. Bueno, però va arribar tard. Està sortint aquí la merda. Digo tot, digo tot. Hosti, si em va fer petit. Que va ser per culpa teva perquè no sabies que eren despistats. Va, prou, prou, sisplau, prou. Tira, tira, tira.

O sigui, hi ha arbres que, bueno, s'han de pelar en un moment concret i n'hi ha que no, perquè si els peles entenc que llavors no creix bé el sud.

Sí, l'arbre, això és com el segar i el batre, s'ha de fer quan toca. Correcte. El pic del pelar. Jo no sé si haig de mirar al públic, t'has de mirar a tu. A mi, a mi, sobretot a mi. El públic ja s'ho mirarà. És que tinc dubtes. Tu mira'm a mi, Eloi. Llavors, l'època bona de fer-ho al pic del Palà va de Sant Joan a Sant Jaume. D'acord. De juny. De Sant Joan a Sant Jaume és un mes, un mes i poc. Llavors, això depèn molt del temps que hagi anat fent. De si ha plogut molt, si no ha plogut, si la temporada serà llarga, si serà curta. Però sempre és bàsic que l'arbre tingui. La saba que circuli. Sí. Però entre aquesta peça i l'escorça hi ha d'haver l'humitat. Aquesta que t'he donat, aquesta busca. Sí, sí, sí. Això no ho trauríem si la saba. No va per allà on t'ha d'anar, que és per sobre l'escorça. Sí. Llavors ho pots treure. Sempre amb respecte, com hem dit. Sí, sí, sí. O sigui, no és allò de patir empatant.

I amb quina eina? Amb què ho fas, això? Amb què es fa? Amb què es treballa? Te l'ensenyo. Ah, mira, cuidado, que has portat armes aquí, eh? Això és una destral, eh?

És aquesta l'eina, no? És aquesta, és aquesta l'eina.

Aquesta és l'eina. Sí. Això és una destral. Això és una destral. I el mànec veig que acaba com en forma de destral, també.

Sí, perquè això també serveix O sigui, el mànec acaba amb aquesta part, amb aquesta cunya, perquè això serveix com a burxa. Per ficar-ho entre el tronc i la. Per fer palanca, no? Per fer palanca. Guita, guita, guita. Molt bé. O sigui, en aquest cas seria palanca. Sí. I en el cas de. D'agafar la destral, posar-la en el punt on hi ha l'obertura i fer aquest moviment, això és l'alça prem, que també és palanca. Però en aquest cas seria burxar per ajudar a treure-ho. I si l'arbre és molt alt.

Jo crec que ja en sé. Si aguantes l'Eloi. Ai, si aguantes en Joel,

Eloi ja podrà ser clar amb la prova. És llarg de tot.

Sí, de tot, de tot. Llavors, Eloi, sempre fa servir la mateixa destral o en tens vàries? Aquí en tinc una altra per quan són més grossos. Ah, tens vàries mides. Ep, aquesta ja. Això si t'ho troben els Mossos d'Esquadra al cotxe, cuida't. Ja es veu que ha servit poc.

Jo estic jubilat. Ah, no passa res. Llavors el que fem és alguna mostra. Això que deia Carlos. Carlos, m'agrada que digui Carlos. Carlos, doncs quan fem alguna mostra, llavors m'hi poso sempre que pugui explicar tot allò que sé d'aquest món. Hi ha gent jove que estigui seguint aquest ofici? Sí. A la Gifra de Santa Coloma, que és una escola forestal, que això en Fel. Hosti, vaig a fer classes. En Fel la coneix. En Fel la coneix. Doncs allà. Hi ha gent que aprena a pelar i actualment s'estan fent uns exàmens, si és allò ben bé per sobre, per dir bé, tu tens qualitat per poder pelar. Has dit exàmens ben bé per sobre. És ben bé per dir, tu més o menys remenes bé la destral, per tant som-hi. Hi ha gent jove, no gaire, però n'hi ha. I llavors et donen el carnet de pelador, diguéssim, una llicència. Seria un carnet de pelador. Un carnet, clar, molt bé.

Vosaltres no se sap mai. Tot això estem parlant de.

No ho fan així, amb aquesta eina, eh?

Sí. També podríem parlar d'unes màquines que ara, que són per obrir. Sí. En diuen de pelar, però no són de pelar. No, són per obrir. Perquè és per. Aquesta pala és això. Sí. Llavors tu amb aquesta màquina li pots fer una obertura, li pots fer, el pots descorrejar, que és el drell circular, i fent el saprem, llavors, i fent el saprem, aquesta palanca que deies tu, Joel, però amb la fulla, llavors separes les peces de l'arbre. I això què? No deu passar massa bo? Però no és una màquina de palar. No. El que serveix per pelar és això. I els romans ja estaven organitzats. Els romans ja treballaven al sur? Ja treballaven al sur en tema de calçat. I estaven organitzats.

I a Catalunya són bons en això? Són punters? Sí,

a Catalunya hem exportat la cultura, sobretot del tap. Del tap de suru.

De fet, tenim taps de suro, en xuriguera i en fel. Jo, si voleu, me'l puc posar pel nas. No, no, Joel, no et posis el tap pel nas. Sort que ha dit pel nas. Vam dedicar un capítol sencer al tap de suro, ho recordeu, que ho vam dir que és un invent català, el tap de suro.

Sí, no, però ara, explica'ls, explica'ls, els portuguesos ens estan comprant tots els suros, bueno, les sureres. Per què? Capital. A la Península Ibèrica només tenim suro a Catalunya. Què en fan els portuguesos? El mateix que nosaltres.

Bueno, les empreses d'aquí, allò que s'ha dit sempre que l'avi ho crea, el fill ho manté i el net s'ho poleix, doncs ara. Estem amb el net. Estem aquí. Estem amb el net. Diu, escolta, jo m'haig de trencar la clop anant a vendre taps cap a Extremadura, cap aquí, cap allà. Em venc i n'hi ha un que sempre està a punt, sempre està a punt, que és l'Amorim, sempre està a punt de comprar i aquest diu, bueno, jo ja trobaré gent que la farà aquesta feina. I ens trobem en aquest moment, excepte algun cas, que s'hagi algun taper I Palafrugell.

Sí, Palafrugell també. A Bon Tap, per exemple, vaig a fer publicitat. Bon Tap. Bon Tap de Palafrugell.

Molt bon nom. Jo em referia. El suro país, el suro català, que només hi ha un que el treballa un i mig, que és Costaquer. Va, fem una mica de. Ho digo, ho digo. Tapa amb suro català i, a més a més, bon suro.

Eloi, fas demostracions de suro, ja deies abans que estàs jubilat i fas demostracions, i tinc entès que n'has fet alguna una mica curiosa. Fa poc es va celebrar el Fòrum Mundial de l'Ayahuasca a Girona. Oh, collons! I m'explicaven que i vas fer una demostració de suro per uns xamans allà aviam, això ens ho pots explicar aquí també hi podríem estar molt però ja miraré de ser ràpid a veure si t'has d'entretenir en aquest tema no passa res tampoc jo tinc la fama de parlar amb els

arbres jo no hi parlo amb els arbres els entenc, els entenem i els embrasses? hi ha gent que els abraça sí, però això. Això m'ho van fer fer els xamans aquests, m'ho van fer fer. Jo el que faig és tocar-los quan els he pelat, perquè són molt humits. D'acord. L'humitat aquella que et deia, la saba, és humida i fresca. I els toques. I a vegades és agradable, però no pel fet que abraçant i allò que es fa ara d'aquests boscos de no sé què, que vas allà i. Anar a bosc, anar a bosc, passejar ja.

Ja està bé, ja n'hi ha prou. Aquella gent va endrugat, oi? Jo no els abraço prou.

Aquesta gent, van saber que hi havia una persona que parlava amb els arbres i van dir. Això va ser un congrés allà a Huasca, a Girona. Van saber que hi havia una persona. Que parlava amb els arbres, que s'entenia i tot això. I 20 xamans em van voler conèixer i venir allà per veure com ho fèiem. D'on eren aquesta gent? Aquesta gent era de l'Amazònia i el xamán gros, Empir. Empir. Aquest Empir, aquest és Magikar. El gran xamán, eh? Sí, sí. El gran xamán, Empir. Hòstia. Què vau fer? Què vau fer? Van empalar un suro, però abans no van empalar el suro. Despullats. Vaig a una cerimònia. Que em va recordar l'època quan jo feia d'escolar, saps? Sí. De Setmana Santa, allò que desvestien els. Aquí, els sants. Els altars. D'acord, d'acord. Tot una sèrie de. Amb un timbal que semblava molt gros, que semblava un sedàs d'aquests de passar farina, però molt gros. Tocaven el timbal. Hi havia alcaldes, hi havia polítics també,

tots amb una malla al cervell, tambor.

I jo allà dret, amb aquest, amb en Pierre, amb el xamán gros. I em diu, a la Mare Naturalesa sempre li hem de demanar permís per fer ús del que és seu. I al final li demanarem disculpes per haver-ne fet ús, tot i que ens hàgim comportat bé. Això va durar una hora. I tot això qui ho paga? Una missa d'abans va durar. Qui ho paga tot això? L'alcalde de Sant Martí Vallès, la persona que va néixer amb poliomelitis, i ell no. Té una cama que no la pot doblegar i va estar el pobrot tota l'estona. Allà. Amb un genollet de terra i l'altre allà amb la mala cervell, que a mi em feia patir més.

El cervell, vull dir el tambor, eh? Va amb el sou del calde, això. Sí, sí, sí.

Sí, sí, però l'home I la ayahuasca en quin moment entra? Ara, això és el que volia dir.

Sí. Llavors, al final, aquest en Pere em diu, vine cap aquí. I em diu, tu ara concentra't en el que més t'agrada. Col·loca els ulls. I em va posar una cosa aquí al nas, una mena de canya, en forma de V baixa, i de cop sento. Cap aquí dalt, i em diu, obre els ulls, i em diu, què sents? Dic, hòstia. Diu, no, ja veuràs que els ulls et ploraran una mica, però tu. Tranquil, que no sé què. Tu cloca els ulls, ja veuràs que tot això I collons, llavors me'n va entrar un altre. Per l'altre costat. Per l'altre nariu. Carai. Però saps una altra droga, jo diria, eh? Dues manxades. Sí. D'aquesta por. I et vas col·locar, et vas. No, jo no vaig sota res. Ah, bueno. Però llavors.

Un senyor que es caga d'una cabeça d'aigua cada dia, què ha de notar? Eh? Ja t'hauria agradat. Home.

La Maria Piaferrer diu, jo també ho vull provar.

Sí, mira la Maria. La Maria Piaferrer. Del Consorci de les Gavarres. Consorci de les Gavarres.

I em diu, Eloi, el que passa aquí al Consorci no surt del Consorci. Doncs ho estem explicant per tot Catalunya. I una mica més, la Maria cau de culs per terra.

A ella sí que li va a pujar.

El punt avui, alcaldes drogats al mig de les Gavarres.

Des de llavors, d'això fa quatre anys, em van convidar a anar a l'Amazònia, jo els vaig dir que quan em jubilés. Ja hi aniries.

Però ara no en tinc ganes. No hi vagis, no hi vagis.

No hi vagis. No, no, està bé. Però me l'has demanat tu, eh? Sí, sí, sí.

Bueno, perquè em semblava curiós aquesta mena de congrés de la ayahuasca a Girona. No, em constava que es fessin aquests congressos i que un senyor.

Allà hi havia un grup de músics que a l'Arnau li hauria agradat molt. Els músics sempre s'hi apunten, això. O sigui, hi havia unes noies que tocaven uns instruments que no havien sortit mai de l'Amazònia. I que en aquell moment en Bolsonaro perseguia aquesta gent i molts els carregava. I a tu t'hauria agradat. Unes noies les van disfressar amb xancletes i pantalons.

No sé si m'ho hauria agradat. Sí. Potser estrany fins i

tot per mi a les xacletes ja no t'ha agradat una

tot per mi a les xacletes ja no t'ha agradat una música molt interessant segur que sí Eloi anem a fer una petita prova de català aviam no

pots anar a dormir sense millorar el teu llamusí.

Una paraula i tres definicions i l'encertes t'emportes una llangonissa ral de vinyó gentilesa de. Bera! La paraula d'avui és avaltir. Com? Avaltir. Avaltir. Avaltir, amb B alta. Avaltir. Ah, avaltir. Matar una persona fent que es desplomi a terra normalment en una lluita cos a cos.

El meu avi va lluitar contra en Franco a la guerra civil i d'un cop d'espasa va avaltir el soldat del costat. En Franco va quedar viu el malparit. B.

Abaltir, sinònim d'endormiscar, quedar-se o estar mig adormit.

C.

Abaltir, es diu del vers de 12 sílabes típic de la literatura catalana que va posar de moda el poeta Abel de Besalú.

Hi ha poetes que sempre cauen en el vers alexandrí. A mi em sembla molt més interessant la mètrica de l'Albertí. De qui, Mercè? De l'Albertí. De l'Albertí. És que se m'ha la llengua.

A, B o C. Eloi. Albertí. Albertí no, eh? Albertí. Albertí. Albertí no. No el tornis a dir. Albertí. A, B o C. No sé, podríem dir la A. Podríem dir la A, eh? Sí, sí. Podríem dir la A. Pot dir el que vulgui. Sí, pot dir el que vulgui.

El gos és mort.

No és correcte, no és correcte. És la B, la Baltí. És sinònim d'endormiscar, quedar-se o estar mig adormit. Ara hem de matar un gos, eh? Sortegerem la llengua ni centra la gent del públic. D'acord. Sí, sí, sí. Eloi, escolta, que per molts anys puguis anar pelant suru. Gràcies per aquests obsequis que ens has portat. I, bueno, jo pensava que no hi havia relleu generacional, però l'Eloi ha dit que sí, que hi ha gent que estudia això. Per tant, seguiran pelant suru, peles gavarres i per on sigui. Gràcies per venir a seure una estona a l'escó de la Renaixença. Nosaltres.

¿Creus que ets un boig digne de ser entrevistat a la Renaixença? Entra al corral.cat i omple el formulari.

Doncs vinga, que avui dediquem el capítol al tractor. El tractor.

El tractor. Bueno, Pai, una cosa. Perdona, Mercè. Si no et sap greu, Pai, jo et volia demanar una cosa avui. Ara ve aquell moment que parla l'Arnau i la Laia, i després la Mercè. Sí, sí,

conec l'estructura del programa. Primer la Mercè. Primer parla la Mercè, després l'Arnau, després en Joel. Ah, sí, va, així és aquesta hora. Sí, al final jo.

Al final t'ho aprendràs. L'únic que no ho sap ets tu, de com va el programa. No tinc ni idea. M'agradaria poder. Vull que parlem del tractor. M'agradaria poder parlar jo del tractor. Aquest tros de la Mercè, fer-lo tu?

Bueno, si a la Mercè no li sap greu. No, no, per mi, fes, fes.

Vols parlar del tractor? Sí, fa il·lusió, et fa il·lusió.

Va, parla del tractor. Bueno, i què puc dir del.

Doncs bàsicament el que posa el guió on posa

Mercè ho dius tu doncs vull dir-vos sabeu quin és el tractor més car del món? és un John Dere 9 RX 830 saps què vol dir? són 830 cavalls de potència 890 carai és molta potència i molts cavalls també i què vols que fem? No ho sé. Ja està? Saps com val? Ah. No ho sé. Va, digueu un número. Va, què vols? No ho digo tu.

No va, va. Que ja ho sabem, els altres ho tenim apuntat, entre 800 i 900.000 euros. Ja li has xafat la sorpresa. Sí, no, i és que jo què sé. Pot ser que hi hagi molts pagesos que es compren els tractors molt més grans del que realment necessiten. Tots els pagesos. Tots els pagesos. Estem d'acord. Sou així, eh? Bueno, en té quatre. I has mirat quatre tractors.

Sí, sí. Quatre tractors. I quants treballadors tens? Treballadors en som tres. Tres. Doncs almenys, com a mínim, un tractor. El tens parat? En l'època de més feina, més feina, hi ha un tractor que us sobra,

encara. El guarda per mi, si ho vaig ajudar algun dia. Ella pensa que el meu tractor és sexy. Què dius, home? Ella pensa que el meu tractor és sexy. Què? Sí, home, és una de les peces més exitoses del cantant de country Kenny Chesney, un cantant de Tennessee, que ha venut més de 30 milions de discos a tot el món. Carai, tu. 30 milions. Són molts, eh? Que digui un euro per disco, són 30 milions d'euros. Quan vaig saber aquesta xifra, per pura curiositat meva, vaig buscar a veure el tercer músic d'aquest programa, que, com sabeu, és en Fel Feixedes, que té un perfil a Spotify. Vaig tenir la curiositat d'anar a veure altre cop quants oients mensuals tenia. Això és anar a fer mal? Vull dir. No, no, no, vaig quedar sorprès, eh? Vull dir, actualment, allà que et diu les xifres d'oïents mensuals, pel faixetes de Spotify, ara mateix té 10 oïents. Eh! Frena, cada oïent és important, eh, compadre? Sí, senyor. A un euro per oïent. Són 10 euros, eh?

Eh, no que has deixat un vot, eh? Sí, sí, sense fer res, eh?

Ella pensa que el meu tractor és sexy. Aquesta és la peça més coneguda d'en Kenny Chisney. I així que l'any 2024, quan estava fent una gira, el seu equip va pensar que seria una bona idea, una idea magnífica escènicament, de cop fer-li una sorpresa i fer aparèixer un tractor al vell mig d'un d'aquests grans concerts d'estadi que ofereix.

Correcte, i així ho vam fer, realment. Però, de fet, no vam fer aparèixer un tractor com el que podeu tenir al sur i al Peyu, sinó. Una mica diferent, mirem tots a pantalla, el veurem.

És el John Deere petit. Aquest el venen a la John Deere també per la canalla. Sí, és el plàstic. Allà a la rotonda. Una rèplica de John Deere però de joguina. No són pas baratos aquests, eh? No. Em vaig voler comprar una a la meva filla i vaig dir, és igual, tu. I no l'hi vas comprar.

No. Pobre. Veio, no siguis tacanyo. Caríssim.

En John Derr, perdó, en Kenny Chesney, li van fer aquesta sorpresa i, evidentment, li va semblar tan ridícul que es va posar a riure al mig del concert. Home, home.

Tu diràs. Aquest mes et convidaré a sopar. 5 euros a cada un.

Joel, vols afegir alguna cosa del tractor? Sí, clar que sí. És que sempre penso que aquesta pregunta és absurda. Per què? Perquè imagina't que et dic que no. Bueno, podem acabar aquí, si voleu, eh? Vols acabar aquí? Si vols acabar aquí. M'ho foto pel cul, això? No, no, no. Home, no. No, és que per això em poseu al final, ja ho sé, perquè em poseu al final. Has de treure una falta de suro primer. El que més m'interessa als tractors, com a urbanita que soc, és avançar-los ràpid a la carretera. Jo no els avanço si el tractorista no em fa aquell gest de passa, passa.

L'altre dia vaig aprendre una norma nova circulant en un taxi. M'ho va dir el taxista. No he comprovat si és real. Jo us la regalo. Encara que hi hagi línia contínua, si ets el primer cotxe que va darrere el tractor, el pots adelantar. Clar. És legal, es veu. El que no pot fer és el segon cotxe, diguéssim, de la cua, adelantar el cotxe i el tractor. No, clar. Però clar, si el primer no s'atreveix a adelantar aquell,

vas creant una cua darrere. Ja ho sé, però això ho has de fer si el tractorista et fa així amb la mà. Si no et fa així amb la mà, no ho has de fer. I més si és en línia contínua. Sí, sí, sí. Una altra cosa que sé dels tractors és que, i això ho he après fa poc, que són com les màquines de tallar pèls. O sigui, el tractor és la màquina, llavors tu li vas posant accessoris, com la màquina de tallar pèls.

I cada un més barato que l'anterior. El dels ous, saps que tens la màquina

que tu li vas tallant? Sí. A mi, bueno, ara no ho explicaré, però sí que ho explicaré. Explica. El de la màquina aquesta de tallar pèls, l'accessori dels ous, fa més mal. Quin és l'accessori dels ous? Bueno, a veure, en el cas que tu. Bueno, jo practico aquest tipus de depilació. Sí. No, jo no, però voldria estar A mi m'agrada tenir-ho maco, jo. Però jo no sabia que hi hagués un accessori específic. Ho posa per los huevos, allà a l'aparell? Tu saps que a la gastronomia sempre es diu que es menja pels ulls. Sí. Que el plat ha d'estar bo, però també ha d'estar maco. Ara, com acabem, ens ensenyarem les tites. Ràpid, ràpid. He tingut una decepció molt gran amb el tema dels tractors. Jo pensava, com a urbanista i urbanita, que l'arribada dels tractors hagués millorat molt la qualitat de vida dels animals. De dir, bueno, com que ja no calen els bous, les mules, tal, doncs ara els bous i les mules deuen estar tenint la vida padre, després de segles d'explotació. No? Eh? I què? Doncs no és que les mules estiguin vivint segles. No? És que tinc una pressió molt gran perquè sé que tenim poc temps. No és que les mules estiguin vivint millor, és que no estan vivint les mules. Què vols dir? I ara sí que he de cridar una mica, Peyu, tot i que no t'agradi. Va. Us esteu preguntant, però Joel, tu com saps que les mules. Si no saps distingir una mula d'un burro o d'un cavall mal fet, dibuixat amb l'esquerra, no ho sabies distingir. Doncs perquè no sé de mules, però sé de dades amics. I el que he anat és al paradís de les dades catalanes, que és l'IDESCAT. Això és molt interessant. I surten dades de mules? I resulta que hi ha una cosa que es diu sens agrari. 100 agrari. Per si no ho sabíeu, això existeix. I atenció a la dada, perquè és molt bèstia. A Catalunya, fa 60 anys, es calcula que hi havia 100.000 mules. Moltes mules. Saps quantes n'hi havia l'any 2000? 200. Ai, ai, ai. Què està passant? 200? Què està passant aquí? Això ho diu el 11. 200 mules. Estan desapareixent les mules. Ens preocupem de l'os, Bru. Fa 26 anys, 200 mules vol dir que ara en deuen quedar 3, eh? I per què vivim d'esquenes aquesta extinció de la mula? Ara, com que ja la necessitem, ja no feu mal creuament aquest de la mula, perquè és un engendro de la natura de la mula. És un engendro. És una merda d'animal, d'allò. Ara ja no ens interessa que li donin pel cul a la mula. I ens preocupem pel l'os bru, i pel trencalós, i l'almasquera, que no sé ni lo que és. El ratpenat. Hi ha gent preocupada pel ratpenat, pel fàstic que foten. I les mules, què? I les mules, què? Recuperem la mula. Recuperem la puta mula, encara que no s'hagi fet.

Perdoneu que he cridat, eh? Propaganda del segle XIX.

Perdoneu que he cridat, eh? Propaganda del segle XIX. Hi ha coses que només passen un cop a la vida.

Maria Mercè, ens ha tocat la grossa! En canvi, n'hi ha d'altres que

passen més d'una vegada, i una altra, i una altra, i una altra.

Maria Mercè, els nanos tenen pois!

Ungüent capilar del doctor Rasquera.

Dues gotes i els polls a la aiguera. Ei, sóc el doctor Rasquera, creador de l'eliminador de polls definitiu.

Maria Mercè, és un miracle! En només una setmana els nanos ja no tenen

ni un sol poll al cap! No és un miracle, és l'ungüent capilar del doctor Rasquera.

Però, i aquestes arroganxes que els hem sortit a la pell, això és normal? Ah.

Un guent capilar del doctor Rasquera. Dues gotes i els polls a l'aiguera. Insisteixo, els nens tenen unes ranxes

i un vomita de color lila. Doncs parli amb el doctor Victori. Qui és el doctor Victori? Té un xarop molt efectiu. El xarop del doctor Victori, dues gotes i el tanatori.

L'un guent capilar del doctor Rasquera.

Patrocina Històries per passejar el gos.

Aquest és l'Airon. Potser a la foto no es veu, però és un llamp de gos. Pesa uns 50 quilos i té 9 anys. I és un mastí. Aquest gos és per adoptar. Ah, és per adoptar. Sí, el podem trobar a Can Flix i en Pare, en Pere, és igual, és una cosa que hem estat discutint, que no sabem ben bé. A Can Flix. A Can Flix, que és una protectora de mora a la nova.

Llavors, per què no es diu Can Mora a la Nova? Exacte. Bueno, perquè està allà. Sí, estan a tocar.

O sigui, bàsicament, truqueu i adopteu-lo perquè és extremadament sociable i amic de la canalla.

Ens havien enviat unes fotos que sortia el gos amb nens petits, però com que no es poden ensenyar nens petits, palaia. No les hem pogut posar, però eren molt boniques, les fotos.

Doncs mentre esperem que algú li obri les portes de casa a l'Airon, aquí el portem a passejar per una de les revoltes més curioses de tots els temps.

Avui passegem el gos per Nova York, als Estats Units. Som a 12 de setembre de 1922. Vinga.

Està molt bé aquesta musiqueta, perquè ja estic fins als ous de passejar el gos per Massachusetts, per Nova York, per Wisconsin. Revoltes n'hem tingut aquí a Catalunya moltíssimes. Has d'anar a buscar revoltes als Estats Units.

Portem 300 programes i, per exemple, la revolta dels segadors, Peyu.

No, ja hi arribarem, nois. Escolta, vam parlar. Perdoneu, van parlar de la setmana tràgica. Vam passejar un gos pels fets de maig del 37. Ja se n'han fet de coses a Catalunya.

I més que en farem. La recopa de Basilea. No n'hem parlat? Ja en parlarem. Què és la recopa de Basilea? Però la Guerra Copa de Basilea

no va ser a Catalunya, va ser a Basilea. Però els catalans, 50.000 catalans a Basilea, Peyu.

Això ho hem d'explicar amb un gos, ni que sigui un gos mort. Ho hem de voltar per Basilea amb un gos, Peyu.

Avui som a Nova York. Som als bojos anys 20.

La ciutat brilla. El crac del 29 és a la cantonada, però la gent encara no ho sap. Actualment tothom viu despreocupat, feliç i content.

I tant que sí, ben fet que fan, Peyu. Passejar pels carrers amb.

Que vindran si la vida són dos dies això és com ara,

ara ja el del 29 de novembre ja volíem venir però de moment anà vivint nosaltres igual home, les verdes em maduren hem d'estar tranquils

ens queden 15 dies per riure aquí 4 dies tots morts ara a viure

carpe diem pot una ràbia que diguin carpe diem bueno hi ha gent que s'ho tatua i tot aquest sí que hi ha. Bé, l'Iron, el nostre gos al mestí de Mora la Nova, bueno, és el centre d'atenció de Nova York. No hem vist mai cap de tan gros, eh? La gent, bueno, és que és manyac, fot aquestes mides, la gent la va acariciant. Oti quin gos. It's a dog. It's a dog. Diuen a Nova York. Que es pensaven que era. El motiu que ens ha dut fins aquí és estètic. No és el més habitual que a mi em moguin les tendències de la moda, però aquest és precisament l'excusa argumental de la història. Venim per conèixer la moda del barret de palla. Hòstia, els guionistes també són bons, eh?

Ja me'ls imagino la reunió de guió. Eh, què fem, nois, va, ja hem de votar, què fem? Una revolta o lo dels barrets de palla? Barrets de palla, barrets de palla, barrets de palla.

Són guionistes, no t'hi fiquis que prou pena tenen, pobra gent. Sí, pobra gent, sí, pobra gent. No us hi fiqueu. Seguim la història, va, que és ben interessant. En aquest moment estem anant cap a una casa de barrets.

Apa, ja hi som, ja hi som. Ara, ara, ara es posa interessant, això. Sí que és interessant, eh? Una casa de barrets de veritat, Soriguera. Sí, sí, sí. De veritat, eh? De veritat. Entre cometes, eh? De veritat. Ja me'n recordo els primers programes que vam fer en aquesta casa, eh? La Renaixença. Vam anar a una casa de barrets, eh? El primer programa, de fet. Sí, el primer. Ara em diran, ara trauré un bitllet gros i no tindran canvi i em faran passar cap a dintre. Eh?

Eh? No és el cas, no és el cas. Anem a una casa de barrets a comprar un barret, de veritat. Bon dia tingui, senyoreta. Hola. Què tal? Puc entrar amb l'Airon? No li sap greu? Oh, sí, tan que sí, guapo. És molt bo. Passa, passa,

passeu tots dos cap aquí darrere. Volia comprar un barret. Ah, un barret. Un barret. El narrador vol un barret? Sí. I com el vols, el barret? Perdoni, és que no sé què m'insinua, eh? No, no t'insinuo res. Que vols un barret així com coquetó? Eh? O un barret que t'apugi l'ànim?

Eh? M'estic posant una mica calent, eh? Bueno, si no hi vas tenir jo, eh?

No, és que. No t'encantis aquí. Només vull un barret de palla.

De. Palla. Una palla. El narrador vol un barret de palla, ell sempre. La palla, la palla.

Espera, espera, espera. Traiem la música sensual. Què fas, Mercè?

Faig el personatge. No, és el que diu el que hi ha aquí. Ah, no? Que no ets prostituta. Què vols dir? Hem entrat a una casa de barrets de veritat, que venen barrets. Ja està. Ah! Ah, sóc una venedora normal de barrets. Una venedora de barrets, ja està. Tornem-hi. Vinga, tu vens barrets. I tu entres. Hola, què tal? Vull un barret. Un barret, vols?

Un barret per aquest cap tan gros que tens? Per què el vols? Per tapar-te la calva? No sé si en tinc de tan grossos. Vaig a mirar l'arrera botiga,

a veure si A mi també em posa una mica,

però aquest punt de violència A mi també t'agrada, eh? Ja esteu ben malalts.

Sortim de la botiga amb el barret de palla que hem comprat. Amb aquesta pinta i amb l'iron al nostre costat, fem una fila que tira enrere.

Però què hi farem? Bueno, però a tu ja t'agrada portar barrets i boines i coses d'aquestes. Al ser calvo, ja ho ha dit la senyora dels barrets.

Sí, sí, voleu parar de ficar-vos en mi. És col·lic això que fem amb tu? Una mica, una mica. Estàs llepant molt, eh? Estàs llepant bastant avui. Heu de saber que portar un barret de palla no és trencador, eh? De fet, el que seria estrany seria no dur-ne, perquè resulta que aquí tots els homes van guarnits amb un d'aquests barrets. Tots, els novellorquesos, això és real, eh? Tots els novellorquesos en porten un al cap, indiferentment de si són de classe alta o de classe baixa. Això està bé. Això està maco. És igualitari, comunista. Veure el director del Banc Sabadell amb un barret de palla. L'oliu, l'oliu amb barret de palla. Jo l'he vist amb gorra. Ah, sí? Del Banc Sabadell, suposo. Suposo que sí. Amb una gorra de la caixa.

Jo me l'imagino amb una gorra de Titan Lux. Hòstia. Per què de Titanic? No ho sé, perquè deu pintar a casa seu.

O aquelles de Cotissarc, d'aquelles festes que feien. Allà hi havia molt de marxandatge. Mira que és dolent, el Cotissarc. Bé, siguin més cars o més barats, els barrets, és la tònica generalitzada. Tothom s'ha sumat a la moda del barret de palla. N'has de tenir un, tant sí com no. Vas pel carrer i. Ei, narrador, quin bon barret! De palla que porta. Sí, gràcies. El teu també és molt maco. Moltes gràcies.

Uau, narrador, quin estil. Tens bon gust pels barrets de palla. Gràcies. Ei, aquest em sona. Sí. Un altre programa. Sí, sí. És que només tinc una veu, eh?

Endavant.

Bé, és important que us quedin clares dues coses. Som a 12 de setembre i absolutament tots els homes porten barret de palla. Us heu entrat d'això, eh? Sí, sí, sí.

Però què té d'especial el barret de palla?

Bueno, que és elegant. Joel, el barret de palla és fresquet, no? I segons les creences de l'època, diu que també anava molt bé perquè allunyava les malalties provocades pels canvis de temps i la contaminació. Ah! Un barret de pallet. Sí, el marketing és aquest. És un barret que és còmode, és de moda i, a més a més, protegeix la salut.

Això és una estafa com aquelles polseres de les Power Balance. Què és això? Home, les Power Balance. Aquello que t'ocupia de curar tot, allò. Allò que curàvem. De l'Anne Armstrong. Ah, sí? Sembla que sí.

Sí, allò de goma, que no servia de res. No, pobre, va, allò de l'Amstrong no et curava el càncer. Allò era un donatiu per investigar el càncer, diguéssim. Però si tu et poses allò, no t'acura el càncer. Ah, doncs jo pensava que no ho havia agafat el càncer perquè portava la. No m'afassi la químio, que ja m'he comprat un braçalera.

Antigament, abans d'aquestes, hi havia aquelles que portava la gent que eren com metàl·liques, amb dues boletes.

Aquestes sí que me'n recordo. Aquesta sí que me'n recordo. Aquesta la portava la meva mare. Ah, sí? Sí. Va morir de càncer, la meva mare.

Però és que aquell era pel mareig. Es va equivocar. Ja que no es marejava. No es va marejar mai.

Bueno, va, escolta, que no acabarem mai. Els barrets de palla, eh? A més del que us acabem d'explicar, hi ha un altre detall important que heu de saber. Això sí que apunteu, si teniu voli. Aquest barret de palla, que està tant de moda, només es pot dur del 15 de maig al 15 de setembre. Ah. Portar barret fora d'aquestes dates és un atemptat contra les normes del Decorum. És un acte d'incivisme intolerable. A veure, un moment, un moment.

O sigui, diem que la gent d'avui dia és idiota, però els d'abans. Déu-n'hi-do, també. Sí, sí.

Però els d'avui dia també, eh?

Es veu que si algú es posa el barret abans del 15 de maig o després del 15 de setembre, s'interpreta com que aquesta persona està provocant i té ganes de gresca. Ah! És com anar amb la samarreta del Barça al camp de l'Espanyol, diguéssim. Ah, això sí. Ara ho he entès molt bé. Ara sí, eh? És una invitació anar-hi a treure-li el barret del cap, però de males maneres. Tota aquesta llei no escrita és la que ens ha dut a comprar un barret de palla i és l'eix central de la història d'avui. Si us en recordeu, hem començat el dia 12 de setembre. Tècnicament ens queden tres dies de marge per passejar-lo sense que ens busquin les pessigolles. Fins al 15 de setembre t'ho pots portar a barret. Però compte, perquè hi ha qui vol alterar la tradició.

Mira, no sé si sóc l'únic, però no us molesta que hi hagi idiotes que portin el barret de palla estirant-lo fins l'últim dia? Cal portar-lo fins al dia 15 necessàriament? Això també t'emprenya, tu.

A mi, jo com veig aquesta penya que va amb el barretet voltant, per allà, que dius que te l'estàs a punt, que està a punt d'arribar el dia 15, idiota! Et rebentaré el paper! Me cago en Dios! Estàs provocant, eh, xaval? És un neoyorquí molt castellà. Me cago en Dios!

En un perfecte neoyorquí.

Som perfectament conscients que aquesta escena sembla inventada, perquè sembla que estiguem aquí dient una bestiesa, però us he de dir que això és completament real, eh? Molts dels que perden els nervis cada cop que veuen algú que porta el barret de palla fora de les dates estambertes, també perden els estreps quan el veuen en les dates properes al final de temporada. Ah! És que em pregunto,

cal provocar d'aquesta manera, veieu? Cal? Han tingut tres mesos i mig, eh? Perdo el barret. Tres mesos i mig per anar amb el collons de barret. I ja hem d'esperar l'últim dia per treure'ns el.

L'estic igual, l'estic igual. O sigui, jo em porto de barret demà. Sí, em porto jo. I començo el 15 de maig, però no arribo fins l'últim dia de setembre. No vaig mirant a la gent dient què, què, què us sembla? No em vacilis, eh? No em vacilis, cap de porcs. Cap de port. Cap de port, cap barret de paia. Bueno, ara una cosa, Peyu.

La gent normal, amb nosaltres, no ens el posem. No, se us veu normalíssim. Jo anava a dir que aquests dos no mallorquesos. Semblen idiotes, perquè ho semblen, però és que ara també passa això. A mi m'agrada allargar molt la temporada de pantaló curt. Arribes a final de setembre amb pantalons curts i jo noto les mirades. Les mirades inquisidores de la gent. Veus? Són uns feixistes, home. Qui té a veure això? No ho sé.

Si et veuen portar el barret fora de les dates establertes, aquesta gent te'l trauran del cap de males maneres. Et diran el nom del porc i tens tots els números que et fotin un jac d'hòsties. A més, et rebentaran el barret a cosses i a cops de pal.

Cuidado, eh? Ara bé. I això, ara que la gent parla tant de la pressió estètica, això és pressió estètica. Si et treus el barret, et foten d'hòsties. Això és pressió estètica.

El dia que aquests dos hagin d'afrontar el debat del bel islàmic. Ui, mare. Bé, com els homes que sentíem abans, estan parlant de portar aquesta situació encara més al límit.

Atenció. Home, home. O sigui, hi ha coses que. Jo proposo, mira una cosa. El dia 13 de setembre de 1922, surti a fotre hòsties, però hòstia neta, eh? A tots els idiotes que encara portin el barret. Està tan ben pensat. Marqueus un sang al front, això.

L'endemà, que és 13 de setembre, un grup de revoltats surten a voltar per Nova York a la recerca de tots els homes que encara portin el barret de palla al cap. L'estampa és curiosa i tirana terrorífica. Els revoltats van armats amb pals i garrots. Fins i tot porten pals amb claus que sobresurten. Home, això és. És molt fort. Bé, jo em trec el barret de palla per si de cas.

Clar que sí, Peyu. No et facis l'heroi. A la Nova York dels anys 20 no et facis l'heroi,

Peyu. Eh! De què és aquell barret de palla allà a sobre?

Ah, res, res, res. L'Airon, el nostre gos, tampoc ho veu clar i aparca la sociabilitat per evitar prendre mal. En canvi, els desventurats, que no saben les intencions d'aquella colla de malfactors, caminen amb el barret de palla al cap, aliens al que els pot passar si se'ls troben. Van confiats, sabadors, que els hi queden un parell de dies de marge encara fins al dia 15 per gaudir d'aquell elegant complement.

Ai, ai, ai. És la caputxeta.

És la caputxeta. Llots que faig amb el meu barret de palla. Mira, just ara presenciarem com es creuen uns i altres.

Bon dia, joves novaiorquesos. Què ho fa que ja us hagueu tret el barret de palla? És dia 13 de setembre. Encara tenim dos dies de marge per gaudir-ne. Hòstia, però aquí, o sigui, a això li rebentrem. O sigui, pel barret i pel lo idiota que és. No, què dieu, què dieu. Estem en temporada. Ni se us passi pel cap de tocar-me el barret de palla. Que no veieu que bé que em queda? Mira, saps què? Saps què? L'hostiem.

L'hostiem. I rebentem el cap. Vinga, va. És que encara que neixis amb una gorra, eh?

Polifor. Polifor. Polifor. Ui, ui, ui.

Ara ho assenyarem de moda, home. Encara que us sembli impossible la idiotesa de sentir. Hosti, és molt difícil això que has dit. Impossible. He dit impossible molt malament. Però ho has dit molt difícil, eh? Torna a repetir. No saps què has dit. És impossible de repetir. És impossible. Impossible. És que aquesta història m'està. Home, és que és molt surreal.

És una tonteria. No surt el llibre d'història, això.

Això està explicat. No surt, però és real. És real. Perquè si no surt el llibre d'història, voldria dir que ens estem inventant.

Exacte. Jo, des que va començar aquest programa, que penso que ho fem.

També entenc els guionistes que no parlem de la revolta.

Els registres de l'època, atenció, apunten que hi va haver un miler de revoltats contra els barrets de palla. És a dir, eren vora mil bojos estovant els amants dels barrets de palla. De fet, la revolta del barret de palla va provocar un centenar de ferits, molts d'ells de gravetat. A causa de les grans pellices.

O més emocionant això que la revolta de dos.

A veure, anem a veure si el gos ha sobreviscut. Hauria de sobreviure perquè és un gos que està en una productora de flix i voldríem que algú l'adopte. Per tant, no el mateu perquè adoptar un gos mort és terrible. Mercè, qui ho decidirà, això?

Això ho decidirà, malgrat la seva oposició, l'Olga.

L'Olga. No volia contestar, l'Olga no, eh? D'on ets, Olga? Dolot. Vinga, Olga Dolot. Recordem que l'Airon és gos de protectora i que us espera a Mora la Nova. Podeu contactar-hi des d'Instagram, a través del seu usuari, que és Can Flix Animals. Pregunta per l'Olga. A quina comarca pertany Mora la Nova? A. Al Baix Penedès B. Al Montsià C. A la Ribera d'Ebre. No li diguis. No. Vaig a dir que ho hem de posar fàcil per notar. Però és tanta la tensió que l'Olga no ha escoltat res. A, B o C, Olga? Diré la B. Diràs B? Veus que m'has sentit. La B no està bé. No, també s'ho pot repensar l'Olga.

Sí, repensa-t'ho, Olga. A la gent d'Olot se'ls ha de donar dues oportunitats. Sí, sí, sí.

Doncs diré la C, la C. Molt bé! El gos és meu!

Afortunadament, l'aire no ha pogut sobreviure a la passejada i ha salvat uns quants desventurats. Gross com és, ha ajudat tots els amants dels barrets que ha pogut. És un angelaita, però el nano té les dimensions que té i em posa. I fins aquí la Renaixença. Ens trobareu, com sempre, al segle XIX. Que el Senyor sigui amb vosaltres.