"Tanit", la pel·lícula infantil que no té por de parlar de la mort als nens

La finestra indiscreta. El programa per estar al dia de les estrenes de pel·lícules i sèries perquè no et perdis res del que val la pena. Tots els divendres a mitjanit a Catalunya Ràdio.

I canviem un registre absolutament diferent perquè estem parlant de TANIT, adaptació d'un conte infantil molt estimat que es va publicar originalment als anys 80 i que té com a protagonista una nena decidida i curiosa que passa moltes estones explorant el bosc que té a prop de casa. El conte i també la pel·lícula explica un moment difícil de la vida de la seva família perquè la TANIT està esperant que neixi la seva germana i la futura criatura mort al ventre de la mare.

Necesitarà que l'estimem molt.

Per tant, la família ha de viure el dol i això passa al mateix temps que l'Atenit coneix una dona gran. Que viu a partida i de la qual molts habitants del poble la tracten i la veuen amb desconfiança i la anomenen bruixa. La Tanit no es deixa portar pels rumors i a mesura que la coneix descobreix que és una persona amb qui pot establir una relació d'afecte i confiança en un moment que per ella és molt difícil.

Sí, és una pel·lícula molt tendra. Tanit és el nom de la neta de l'escriptora del llibre, la Núria Albó, que com a dada curiosa va ser professora de català del meu pare. I que la Núria Albó té un llibre per cada neta, o sigui, té diversos llibres amb noms de. Totes són noies, de fet. Això és ser una gran àvia, eh? I el Pep Garrido, el director, explica que quan va voler adaptar la pel·lícula, perquè a ell li havia marcat molt el llibre quan era petit, la Núria Albó li va demanar que acabés la pel·lícula abans que morís. La Núria Albó està viva, està bé, i ha pogut veure la pel·lícula, que jo crec que. És això, formal i narrativament és una pel·lícula molt senzilla en un bon sentit. O sigui, crec que. Potser la pel·lícula, la seva falta de pressupost, li ha jugat a favor, perquè realment connecta més amb lo terrenal, que d'alguna manera representa també el personatge d'aquesta bruixa que coneix. I a mi aquesta senzillesa, aquesta tendresa, m'agrada com que em sembla que és una pel·lícula molt honesta i que és molt fort el que passa en aquesta pel·lícula. Llavors, aquesta senzillesa contrasta molt amb la. Amb la duresa de l'esdeveniment que passa de la mort de la germana petita de la Tanit, que desencadena com un dels temes de la pel·lícula, que és la gestió del dol, que últimament hem estat parlant molt, però trobo que està molt ben explicat com tant el pare, la mare i després la Tanit van assumint aquest dol.

És veritat que n'hem parlat molt darrerament, però trobo que el tractament del dol i sobretot de la mort estan molt ben trobats, perquè parla molt de tu a tu el públic infantil, i no és tan habitual que es facin pel·lícules pels nens que parlen d'aquests temes, amb aquesta claredat i alhora sensibilitat.

Sí, a mi també em va emocionar molt, de fet. Toca molt bé aquest tema essencial de la infantesa, que és com la primera mort, i en aquest cas és com molt, molt dura. I a diferència de pel·lícules com Estiu del 93, per exemple, que sí que tot anava dirigit a aquesta escena com tan catàrtica, i aquesta espècie d'una nena que d'alguna manera vol ser adulta i que es maquilla. Aquí m'agrada que la Tanit, precisament, és un personatge que vol seguir sent una nena, vol seguir creient en una bruixa, com que ella, de fet, els seus amics ja no creuen en les bruixes i li fan com burra que cregui en això i que sigui una nena petita encara, però ella és com que vol creure en alguna cosa i d'alguna manera intenta salvar aquesta bruixa també de la mort, ja que no ha pogut salvar la seva filla. A la seva germana. És una pel·lícula molt tendra i jo la recomano molt i això me m'agrada molt com es desplaça una mica d'aquest tipus de trames que hem vist diverses vegades, aquesta espècie de coming of age infantil i ho ubica en un lloc com més senzill, més humil, però que crec que va molt a favor de la pel·lícula.

La Finestra Indiscreta, el programa per estar al dia de les estrenes de pel·lícules i sèries perquè no et perdis res del que val la pena. Tots els divendres a mitjanit a Catalunya Ràdio.