L'obsessió en l'art és una emoció negativa? O potser tot el contrari? En aquest capítol intentarem descobrir-ho: explorarem les obsessions de diversos artistes i els vincles que s'estableixen entre l'obsessió i la creació. Començarem amb un artista obsessionat pel passat clàssic, pel món grecoromà, com Jacques-Louis David. Per a això ens traslladarem a l'Escola de Belles Arts de París, on recrearem un dels seus quadres més famosos, amb l'ajuda d'alguns estudiants de l'Escola. Claude Monet va ser un altre artista obsessiu. Ell, com a bon impressionista, es va obsessionar per la llum. Visitarem casa seva, a Giverny, i l'estany japonès que va omplir de nenúfars per a la seva última i més extensa sèrie de pintures. Entrevistarem, a bord del Pequod, el dibuixant José Ramón Sánchez, que, amb 80 anys, s'ha atrevit a convertir en còmic una de les obsessions de la seva infància: la novel·la "Moby Dick", de Herman Melville. També explicarem l'obsessió que va sentir el pintor Oskar Kokoschka per Alma Mahler, viuda del compositor Gustav Mahler, i tot el que va arribar a fer en vida per aquesta passió no corresposta. Recrearem una escena de la pel·lícula "Vertigen" (1958), d'Alfred Hitchcock, el tema principal de la qual és, precisament, l'obsessió d'un home per una dona que creu que està posseïda per l'esperit d'un avantpassat. Un exemple perfecte de quan una obsessió pot ser tan bonica com sinistra. I, finalment, viatjarem fins al cap de Creus per visitar el pla de Tudela, un paisatge rocós on Salvador Dalí va crear una de les seves obres més famoses: "El gran masturbador", un quadre amb un significat molt personal. I és que les obsessions són capaces, moltes vegades, de convertir el món en un lloc més creatiu.
En el capítol de "This is art" dedicat al desamor, explicarem la història de diversos cors trencats d'artistes i sabrem si l'art els va servir, o no, de consol. Començarem pels casos més greus, com el de l'escriptora i mecenes Antonieta Rivas, que es va disparar al cor a la catedral de Notre-Dame per culpa d'un desamor. El mateix final tràgic que va tenir Werther, el personatge de Goethe, que també es va llevar la vida. Ramon Gener conversarà sobre Werther amb el músic Gino Paoli. Continuarem amb les dones que Pablo Picasso va estimar al llarg de la seva vida. L'altra cara de la moneda va ser Ludwig van Beethoven. L'artista no va aconseguir tenir una relació de parella, tot i que es va enamorar moltes vegades I Elizabeth Siddal, pintora i musa dels prerafaelites, casada amb el pintor i poeta Dante Gabriel Rossetti, la seva relació es va anar marcint fins a la mort d'ella, per sobredosi. Rossetti va enterrar tots els seus poemes amb el cos de la seva estimada. Decisió de la qual després es va penedir. I va arribar a exhumar el cos de l'Elizabeth per recuperar els poemes. Un dels pares del dadaisme, Man Ray, i la fotògrafa Lee Miller van protagonitzar la història amorosa més fogosa del París dels anys vint. Una altra relació que no va acabar bé va ser la del pintor Francisco Goya amb una de les espanyoles més influents de l'època, la duquessa d'Alba. Els que sí que van donar un bon final a la seva relació van ser els personatges de l'òpera "La bohème", de Giacomo Puccini. Per acabar, parlarem amb Marina Abramovi? i Ulay, que van tancar 12 anys de relació amb un recorregut, a peu, per la Muralla xinesa. Cadascun va començar per un extrem i es van trobar al mig, després de caminar tres mesos, per fer-se l'última abraçada.
L'art encarna moltes emocions; però, sobretot, és empatia. Ens ajuda a sentir el que senten els altres i a posar-nos en la seva pell. Amb Ramon Gener, comprovem que, en el món de l'art, l'empatia ha estat i és un sentiment recurrent, necessari per posar-se en la pell dels altres.
Amb Adam i Eva va començar tot. Segons la cultura judeocristiana, la culpa ens acompanya des que Eva es va menjar la fruita prohibida, i són molts els artistes que han retratat aquesta escena, com veurem en el programa dedicat a la culpa. Visitarem l'església de Sant Climent de Taüll, del segle XII, en la qual els grans ulls de Crist ens vigilen des de l'absis central. I, a Munic, entrarem a la magnífica església dels germans Assam, una joia rococó amb els confessionaris més bells de la història de l'art. Assistirem en una curiosa sessió de psicoanàlisi artística. Farem servir les tècniques que els artistes surrealistes van inventar a partir dels escrits de Sigmund Freud, René Magritte, Salvador Dalí i Max Ernst, entre molts d'altres, que van plasmar en els seus llenços les angoixes que la culpabilitat els feia sentir. I també descobrirem el cas de Brahms, enamorat de Clara Schumann, esposa del seu mentor Robert Schumann. Per a ella va escriure les seves notes més dolces. Sabrem com Caravaggio va intentar demanar perdó pels seus crims a través d'un dels seus millors quadres. I com l'època blava de Picasso va néixer del sentiment de culpabilitat del pintor davant del suïcidi del seu bon amic Carles Casagemes. Les paraules de l'escriptor rus Aleksandr Puixkin i de l'autor anglès William Shakespeare ens portaran fins a la culpabilitat més cruel, la que només troba descans després de la mort. Acabarem amb un dels millors barítons del món, Carlos Álvarez, que interpretarà l'ària final de Giuseppe Verdi de Macbeth.
Per a Franz Schubert, la solitud va ser un camí pel qual transitar per tal de trobar-se amb si mateix. El nostre programa es converteix, també, en un passeig per la solitud amb artistes sublims i salvatges, en què l'home es troba sol davant de la natura. I Edward Hopper ens portarà a la solitud de les seves escenes urbanes, carregades de malenconia. La solitud no sempre és negativa. I per això visitem, a una eremita del segle XXI, una dona que viu allunyada del món per alimentar el seu esperit. I la psicòloga Patricia Ramírez ens explicarà com la solitud és una gran aliada de l'art. Segons ens diu, per crear és millor allunyar-se del soroll. El nostre camí ens portarà fins a les coves rupestres de Chauvet¿Pont d'Arc, on unes magnífiques pintures rupestres van estar, durant segles, lluny de les mirades dels homes. I prenent-ne exemple, anirem fins a un altre tipus de cova: les sales de reserva d'un gran museu. Buscarem una obra solitària i l'alliberarem, traient-la al carrer, mostrant-la al públic i deixant que se'n gaudeixi. També ens endinsarem en la cara més cruel de la solitud. Parlarem amb Joaquín José Martínez, excondemnat a mort, que va viure aïllat de tots i abandonat per tots. Amb ell ens acostarem a Joan Miró, a la recerca d'un bàlsam per a la solitud.
D'entre tots els tipus de desig, l'eròtic és el rei indiscutible. En aquest capítol es pot veure representat a la platja, a través d'unes Venus i Afrodita molt reals, i en algunes de les obres més famoses de Leonardo da Vinci, Vermeer, Fragonard, El Bosco, Gustav Klimt, Courbet o Bernini. Però aquest tipus de desig no és exclusiu de la pintura o de l'escultura. Passejant pels jardins i les estances rococós del Palau de Nymphenburg, comprovem que la sensualitat i l'erotisme també poden ser presents en l'arquitectura i en el mobiliari. La meravellosa òpera "Don Carlo", de Giuseppe Verdi, porta l'espectador cap a un altre tipus de desig, el romàntic; i a través d'un quadre molt viu de Richard Hamilton ens endinsem en el desig de consumir, el tipus de desig que va motivar gran part de l'obra del pop art. Per què el consum s'ha convertit en un dels nostres principals desitjos? Un expert en màrqueting ajuda a respondre aquesta i altres preguntes. I com que no es pot parlar de pop art sense parlar d'Andy Warhol, Ramon Gener visita una escola de primària per aprendre junts serigrafia, una tècnica que l'artista utilitzava per retratar els seus ídols. Finalment, assistim a un dels concerts de Lady Gaga per parlar amb els seus admiradors i entendre què té d'especial aquesta artista que la converteix en un objecte de desig.
El nostre capítol d'avui és un homenatge als valents. Com van fer les fantàstiques valquíries de la mitologia nòrdica, cavalcarem pel món per trobar les persones o els personatges que s'han convertit en els nostres referents i la nostra inspiració. El primer valent de la nostra llista és un heroi de l'època clàssica, del llibre que explica la guerra de Troia. El coneixerem lliurant una batalla en un ring de boxa i, amb l'ajuda de ceràmiques i escultures del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, descobrirem moltes coses que no sabíem d'ell. Per conèixer el nostre segon valent, haurem de volar cap al País de Mai Més, i la meravellosa Simfonia "Heroica" ens conduirà cap al tercer: un músic que va definir els seus propis criteris artístics i es va convertir en el primer gran geni creador. Artistes com Dominique Ingres, Rubens, Rossetti o Lenepveu posaran cara a la nostra quarta valenta, una camperola que es va convertir en l'heroïna medieval més valenta de França. I, de la mà d'Andrea del Castagno, Guido Reni, Paul Rubens, Caravaggio i el mateix Miquel Àngel, destaparem el cinquè: el foner més famós i valent de la tradició judeocristiana. Els dos següents valents de la nostra llista mai es van deixar vèncer per l'edat i van seguir creant coses fins a la fi dels seus dies. I el vuitè valent és un cavaller de trista figura que va enamorar artistes com Dalí, Daumier o Picasso perquè, tot i ser tractat per tothom com un boig, mai va deixar de lluitar pels seus ideals. El nostre viatge acabarà amb el valent que dona sentit a l'art, el valent més important de tots.