Taronja: moviment continu

Durada: 25 min

Documental que recorre els colors del continent, del blanc de la democràcia, al taronja del progrés, el vermell de la solidaritat o el negre de la memòria. "Els colors d'Europa" és un programa amb un to narratiu metafòric: busca més aixecar emocions i explicar anècdotes que no pas ser un documental exhaustiu. Amb aquest objectiu, els autors han fet una llista de valors i conceptes que defineixen Europa i els han donat un color. Així, es parteix del blanc, que és el color de la democràcia. Passen pel marró, que és la geografia, els conreus, el treball, la immigració; el vermell, que és la solidaritat; el groc, que és la imaginació; el taronja, que és la innovació i la modernitat, o el violeta, que és la paritat.

Durada: 25 min

Gris plata: el reflexe multicolor Una de cada 10.000 persones no pot veure els colors, veu en blanc i negre El gris plata reflecteix tots els colors. En aquest capítol ens qüestionem l'ús d'aquest color per part de marques i empreses, ens preguntem per què hi ha objectes que tnen tota la paleta de colors i per què, quan tenim aquesta paleta al davant, triem un color i no un altre.

Durada: 22 min

La història del negre, el color que associem a la foscor, a les ombres i a tot allò que és negatiu.

Durada: 22 min

El rosa ens torna dèbils. Ningú no et pot agredir si vas vestit d'aquest color. Impossible associar sentiments negatius amb el rosa. Fins i tot s'ha comprovat que és molt més difícil barallar-se amb lagú vestit de rosa que fer-ho amb algú que va da vermell. És el color més dolç, el de les nines i el femení per definició.

Durada: 22 min

Cada dia entres en contacte amb una capsa marró entre 10 i 15 vegades. El color de la terra és el més menyspreat. Molt poques persones el destaquen com el seu color favorit i és que, sens dubte, és el color més comú, el que es troba més fàcilment, i per això és poc apreciat. Cal mirar-lo a fons i molt de prop per trobar-hi la bellesa.

Durada: 21 min

Abans de ls guerres mundials, molts nens vestien de rosa. Les nenes, de blau. Per què hi ha tants uniformes blaus? Ben senzill: és el color de la confiança. Però també el dels prínceps, el de l'amor ideal i el dels menjars impossibles. No és un color masculí, al contrari: durant molt de temps, les nenes anaven de blau i no de rosa.

Durada: 22 min

La història del primer color que veuen els nadons i que distingim amb més facilitat.

Durada: 21 min

Van Gogh era un obsés del groc. Va pintar compulsivament en groc fins a la mort. El groc desprèn festa i alegria, però també hi ha gent que l'identifica amb l'odi, la bogeria, la mala sort, la malaltia, el verí, sobretot si es posa al costat del negre. Definitivament, és el color més contradictori de tota la paleta, un color que s'estima o s'odia. Quan ens enfadem, la bilis ens fa tornar grocs...

Durada: 19 min

1821. Napoleó mor a l'illa de Santa Elena. El culpable: el verd. El color de la natura per exel·lència representa també la llibertat a occident. En canvi, per a un islàmic, és el color sagrat. El verd és la vida en estat pur però també és el color de la tecnologia, el dels soldats, i el del "nightshot".

Durada: 20 min

l color més net és el més tòxic. el blanc, originalment, matava. La llum, el cel i els núvols. El color de la innocència, de les núvies i dels ocells blancs ens porta felicitat i bones vibracions. També és el color més funcional que hi ha i amb el qual es fabriquem més objectes. I sobretot, és el color a què s'enfronten tots els creadors.