I avui, últim capítol de la temporada, veurem molts ocells amb plomes...i alguns ocells de ferro! Anem al delta del Llobregat, un dels millors llocs del país per pardalejar, per buscar els ocells "bàsics" que fins ara no havíem trobat. Hem demanat al nostre assessor, l'Abel Julien, que munti un grup de savis per ajudar-lo: un nen d'onze anys, una especialista en blauets, una mestra d'educació especial, una instal·ladora d'aires condicionats i un assessor ambiental. Tots plegats ens ajuden a completar l'àlbum i ens acompanyen pels camins del delta del Llobregat, un paratge del tot meravellós a tocar de l'aeroport del Prat. Després descobrirem el pantà d'Utxesa, un espai poc conegut on viuen alguns dels ocellets més rars i protegits de Catalunya, com la mallerenga de bigotis, el repicatalons o la boscarla mostatxuda... anirem a anellar-ne amb dos experts autènticament bojos pels ocells! I finalment, a la secció El consell, com fer el vostre pati, balcó o terrassa més agradable als ocells.
Ja ho sabeu, oi, que no tot el que fa u-hu a la nit és un mussol? Avui anem a Osona a conèixer ducs, mussols comuns, òlibes, xots i mussols banyuts...Tot d'ocells que viuen sobretot de nit i que s'alimenten de presa viva... és a dir, rapinyaires nocturns. Hi anem amb una colla de tocats a qui no espanta la fosca ni els casalots abandonats. Espiarem mussols a les teulades, buscarem nius i descobrirem alguns dels pollets més graciosos... I després, la història del "Handbook of the Birds of the World": l'enciclopèdia més important sobre ocells de tot el món, una publicació que coneixen els ornitòlegs de tot arreu... i que s'ha fet íntegrament aquí, en una editorial de Bellaterra i amb els millors científics, il·lustradors i dissenyadors. Dos vells coneguts del programa en són els responsables: el Dr. Josep del Hoyo i en Jordi Sargatal, el pare dels aiguamolls de l'Empordà, juntament amb un filantrop naturalista: en Ramon Mascort. Tots tres ens expliquen la història. I, a l'espai El consell, us ensenyem a fer boles de greix per ajudar els ocells del jardí a passar l'hivern. Si ho feu té premi, perquè us vindran a visitar els amics més inesperats.
Hem esperat fins als últims capítols per viatjar al que els especialistes consideren el lloc ornitològicament més valuós de Catalunya: els secans de Lleida. Aquí podem trobar nombroses espècies tan rares com extraordinàries, que fotògrafs i ornitòlegs de tot el món vénen a observar. Recorrem els secans amb un grup d'aficionats anglesos a la recerca de la joia de la corona: el sisó, un ocell escàs i aparatós que a la primavera fa una pintoresca dansa nupcial. Les aventures dels anglesos buscant ocells "acolorits" s'alternaran amb les explicacions de Joan Estrada, autor de la "Guia dels ocells de Catalunya, País Valencià i Balears", i potser l'ornitòleg viu més reconegut del país. A "El consell" farem un recorregut per diversos webs, blogs i recursos sobre ocells i ornitologia que podem trobar a internet. I al reportatge, crònica d'un matí d'anellament al riu Ripoll: pit-rojos, rossinyols, tallarols, balquers... Són els anellaments científics de l'Adenc, el grup ecologista de Sabadell, que han permès a tanta gent conèixer de prop els ocellets de ribera.
Avui anem al puig de Sant Antoni, a sobre de Camprodon, per veure aligots vespers en plena migració de tardor. Hi anem amb en Fran Trabalon, expert en rapinyaires, i la gent del Club Birderberg, una colla d'amics naturalistes que s'han conegut a través del Twitter i s'han fet amics en un grup de WhatsApp. Rarets? Una mica... però són la companyia ideal per observar aligots, voltors, corbs, gajos, tallarols o papallones, perquè entre tots saben de tot. Amb ells veiem tot això i encara una mica més, i aprenem coses diverses sobre anelles, "pishing" i la informalitat dels ocells. A "El consell", una ràpida passejada pels tròpics amb recomanacions per si mai ens toca la grossa. I al reportatge, Eloïsa Matheu gravant ocells al bosc i editant-los amb precisió científica. L'Eloïsa, a qui ja vam veure impartint un taller d'identificació dels ocells per la veu, fa més de trenta anys que volta pel món gravant ocells i mamífers. Amb aquest material ha editat una vintena de discos, que s'han fet servir per a pel·lícules, documentals, anuncis, museus... i aquest mateix programa de televisió.
Avui els protagonistes són els ocells de pota llarga i bec punxegut... bernats pescaires, martinets blancs i de nit, i esplugabous. Són els ardeids, sempre a prop de l'aigua. Anem a veure'n una de les colònies més importants de Catalunya, a la comarca d'Osona, al riu Ter, amb més de 300 nius. Ens acompanyen en Xevi, la Bet i l'Helena, una família de malalts d'ocells que publica totes les sortides que fan al seu propi bloc. Al reportatge, el gall fer. Anem a passar una nit a un cantador de gall fer, entre l'Alt Pirineu i la Vall d'Aran. La primavera, quan els galls es reuneixen per fer la parada nupcial i trobar parella, és el millor moment per censar aquest animal insòlit, emblema del Pirineu. Acompanyem un grup de tècnics de natura a comptar mascles, amagats dins una tenda de camuflatge i amb tots els permisos i precaucions amb què cal protegir aquests ocells en greu perill d'extinció. I a la secció "el consell" veurem quines caixes niu són les més indicades per tenir a casa segons l'espècie que esperem convidar.
Heu vist mai un necròfag? També se'ls diu carronyaires, pobres...Són els ocells que s'alimenten d'animals morts: el voltor comú, el voltor negre, l'aufrany i el trencalòs. Són les quatre espècies de voltor europeu, i només es poden trobar juntes al Prepirineu català. Hem anat a conèixer-les a la muntanya d'Alinyà, a un dels canyets on s'alimenten, amb un grup d'estudiants universitaris bojos pels ocells, i amb un guia, l'Aleix Millet, que és una autoritat en rapinyaires. I, ja que erem allà dalt, hem aprofitat per conèixer també alguns ocellets de muntanya, com les llucaretes, el còlit gris o el trencapinyes. El reportatge el dediquem a Ornitho.cat, un dels projectes de ciència ciutadana més interessants i amb més prestigi internacional en el camp dels ocells. Ornitho és el nom d'un lloc web on podem escriure tots els ocells que haguem trobat en les nostres sortides d'observació, a fi que altres observadors puguin consultar aquestes dades ...i, sobretot, que l'institut Català d'Ornitologia les pugui fer servir per a estudis científics. Anirem a un jardí, observarem ocells i els anotarem a Ornitho.cat i veurem, desprès, què en fan allà d'aquestes anotacions. A "El consell", diferents estris per camuflar-se o improvisar un "hide" si volem fotografiar ocells sense ser vistos.
Heu vist mai un niu amb pollets? Avui anem al Pla de l'Estany, a Sant Esteve de Guialbes. A l'escola del poble els nens i nenes aprenen des de petits a conèixer i estimar els ocells: els escolten cada dia uns minuts, tenen menjadores, fan sortides per identificar-los i saber com viuen...i tenen cura d'uns quants nius, col.laborant amb un projecte científic. Veurem com fan tot això i els acompanyarem el dia que van a obrir els nius, amb dos ornitòlegs, per comptar els pollets. No hi ha res al món tan emocionant com un niu ple de pollets! I tot això, coneixent ocellets d'entorn rural i agrícola, tan bonics com el pit-roig, la merla, el gafarró, els falciots, les mallerengues o els raspinells. I a més, passem un matí amb en Ponç Feliu, biòleg absolutament boig pels ocells, mentre fa el cens d'ocells migrants al Cap de Creus. Certs dies durant la primavera, en Ponç s'asseu amb el telescopi al costat del mar, i compta els ocells marins que pugen del sud. Aquests cens servirà per saber com va la migració a tot Europa....I per en Ponç, que fa més de 20 anys que hi participa, és una ocasió més per gaudir tant dels ocells com del paisatge que més estima. A "El consell", finalment, algunes idees per ajudar-vos a triar menjadores pel jardí o el balcó de casa. Ara que s'acosta el fred, els ocells agrairan un suplement calòric...
Avui acompanyem un grup de joves europeus que fan de voluntaris a Riet Vell, la reserva natural que té SEO-Birdlife al Delta de l'Ebre. Un autèntic paradís d'ocells i de paisatge, on nois i noies aprenen el conreu tradicional de l'arròs mentre, pocs metres més enllà, els observen els flamencs. Dins l'espai "El consell" us expliquem quins ocells podeu trobar als diferents espais naturals de Catalunya, i us ensenyem alguns llibres per consultar abans de sortir... El reportatge d'avui és sobre els censos d'ocells. Com sabem quantes parelles de trencapinyes hi ha a Catalunya, aproximadament, i si les merles roqueres pugen o baixen? Doncs una de les maneres és amb el cens anual que fa amb voluntaris l'Institut Ornitològic de Catalunya. Acompanyem a fer el cens a un d'aquests voluntaris, que, a més, n'és el coordinador... i veiem què troba durant un matí al peu del Matagalls.
Avui buscarem ocellets al bosc, petites delícies com les mallerengues, el raspinell, el bruel, o el rossinyol. I, per conèixe'ls, tancarem els ulls i escoltarem els seus cants. Anem amb l'Eloïsa Matheu, la dona que ha gravat la majoria de les espècies que coneixem... i que ara ensenya a identificar els ocells per la seva veu. L'acompanyem, a ella i a un grup d'aprenents, en una sortida pel parc de Collserola. Dins l'espai "El consell" descobrirem els quaderns de camp: com són els dels amics dels ocells i què hi apunten... I després anirem al Delta de l'Ebre, a la Punta de la Banya. Allà anellarem pollets de gavina corsa, una gavina que podria dir-se "gavina catalana", perquè la majoria de l'espècie fa niu a les nostres costes... i pràcticament enlloc més.
Els nens de l'escola Sant Joan Bosco, a Horta, ni s'havien fixat en les orenetes cuablanques que cada primavera els omplen el pati. Tanmateix, es tracta d'uns de les dues o tres colònies més importants d'aquesta espècie a tot Catalunya. L'ornitòleg que fa el recompte d'orenetes de la ciutat demana a nens i nenes que l'ajudin a comptar els nius. A canvi, els portarà a descobrir la resta d'ocells urbans. Perquè, contra el que solem pensar, la ciutat no és un hàbitat hostil pels ocells: hi ha molt menjar i pocs enemics naturals. Avui veurem coloms, cotorres, pardals, merles, tórtores...i encara més: consultem la ciutadania per saber quants ocells coneixen els urbanites, i descobrim l'habitant més espectacular de la Sagrada Família: el falcó peregrí que ha ensenyat els ocells a volar més ràpid. A més, acompanyem el fotògraf Jordi Bas al Montsec, a retratar l'àguila cuabarrada que freqüenta el seu amagatall; ell és un dels pocs fotògrafs de natura que encara venen fotografies a revistes especialitzades, un altre negoci que Internet ha ensorrat...A canvi, la mateixa Internet els ha proporcionat un altre negoci: el lloguer de "hides" perquè els aficionats puguin fer fotos com professionals. El consell, avui, sobre els telescopis; el millor sistema per veure els ocells de ben a prop. I a més, l'alarma ornitològica...i el Cafè Bar Ni Piu, on no serveixen perdiu.
Com t'ho fas per veure ocells i trepitjar natura quan tens nens petits? Sortim amb dues parelles d'experts naturalistes i els seus fills a pardalejar pels aiguamolls de l'Empordà. Cigonyes, ànecs, cames llargues, flamencs i bèsties de tota mena incloent serps i formigues- que grans i petits observen amb entusiasme...fins que les ganes de berenar, la son i el cansament posen a prova la paciència de tothom. Per sort, un enamorat dels ocells pot disfrutar tant a l'Antàrtida com al costat de casa (sobretot si vius a prop de l'Empordà...)Avui, ocells d'aiguamoll i com pujar canalla naturalista. A més de la sortida ocellaire als aiguamolls, en aquest primer capítol coneixerem l'home que ha dibuixat gairebé tots els nostres ocells: Toni Llobet, un dels joves il.lustradors científics més importants d'Europa. El veurem fent treball de camp...i també a casa, amb l'ordinador, perquè va ser un dels primers a dibuixar digitalment. Consells sobre com escollir uns prismàtics, avisos per l'ornitòleg ocasional...i el Cafè Bar Ni Piu, el local de moda a Can Tocats.
Gavines, baldrigues, xatracs...els ocells marins, símbols de llibertat, ens enamoren amb el seu vol poderós sobre les aigües, i arrosseguen ornitòlegs i fotògrafs a embarcar-se com si el mareig no existís. Volem veure ocells de mar endins, i salpem del port de Tarragona en un vaixell carregat de bojos que corren, criden i s'exclamen cada cop que apareix una bèstia nova. O no són tan bojos? Sabeu què és, fer un bimbo? Enteneu l'alegria de veure un ocell nou quan ja en coneixes més de 8000 diferents? Avui, ocells marins... i tocats de l'ala, però molt tocats: en diríem bimberos de mar. I, ja amb els peus a terra, viurem un dia en la feina de la Laura Fortunyo, responsable del centre de recuperació de fauna del Delta de l'Ebre. La Laura cura, cuida i alimenta els ocells i altres animals salvatges ferits o malalts trobats al parc natural, com un poll de falciot caigut del niu a qui cal empapussar amb cucs cada dues hores, nit i dia. Entre els fixes, un voltor, una gavina corsa, , un astor, un mussol, un duc i un flamenc... tot plegat, una estranya família que conviu més o menys plàcidament. I a més, com triar la guia d'ocells que necessites, l'alerta del dia...i el Cafè Bar Ni Piu: vine i fes l'aperitiu.
Pugem al Pirineu seguint un grup d'homes cepats curtits en mil batalles...són els homes que busquen mussolets: tècnics de fauna del parc natural a la recerca de nius de mussol pirinenc. Ah, el mussol pirinenc! Una joia tan valorada com escassa, una petita meravella que sembla de joguina, un caçador compulsiu de talps i ratolins des de la més tendra infància...amb l'emprenyadora mania de fer niu a les cases dels altres, concretament, als nius de picot negre. Doncs de mussolets pirinencs, en veurem uns quants, però també veurem altres ocells d'alta muntanya, i veurem com treballen aquests experts a qui enamora una merla roquera o fa riure una gralla de bec groc. Com a contrapunt, el que seria slow birding: què pot passar si poses menjadores al jardí de casa. La Matilde va començar amb una paperina de pipes i un parell de mallerengues, i ara serveix els àpats d'una munió d'ocells de bosc que van a casa seva com qui va al restaurant. Pardals, mallerengues, pit-roigs, tallarols, verdums i gafarrons...però també gaigs, picots i de tant en tant un esparver amb males intencions. Ella s'asseu davant la finestra, amb els prismàtics a punt, i gaudeix de l'espectacle. I, entremig, descobrirem el digiscoping: com fotografiar des d'un telescopi, i farem el tallat al Cafè Bar Ni Piu, un local de gran volada.