Els límits ens separen i ens divideixen, però alhora ens connecten i ens uneixen.
Una aproximació científica i sensorial al sentit del tacte, en temps de pandèmia.
La poesia és més que un art: és la bellesa de tot el que ens envolta.
Passat, present i futur es fonen en aquesta experiència artística i visual.
La dualitat entre cultura i natura topa amb els límits de la nostra moral.
La lluita de la nostra existència contra l'oblit per preservar el que som.
Trobar el nostre lloc al món no és una tasca senzilla, però la solució és sempre dins nostre.
La nostra vida ens obliga a triar entre l'instint de supervivència i el desig de llibertat.
El nostre llegat com a éssers humans i com a espècie està en joc.
La vida és tot un cicle d'aprenentatge, de prova i error, de caure i aixecar-se.
El valor humà és l'única via per lluitar contra l'amenaça del món.
Ens persegueixen el desig de deixar empremta al món i la necessitat de ser recordats.
La imaginació no té límits i les nostres presses per arribar al futur tampoc.
Els orígens de la paraula "cosirar" i el seu significat traspassen la pantalla.
Abordem com les relacions són ideals per afrontar un món cada vegada més interconnectat.
L'amabilitat és un bé escàs i limitat, però l'Eunoè suggereix i manté l'esperança.
La llum ens obre les portes de la percepció i els sentits.
A vegades, el silenci ens pot dir molt més que les paraules.
